Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gladiador

Índex Gladiador

''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). El títol d'aquesta pintura fa al·lusió al costum de girar el dit polze cap a baix quan el públic volia indicar que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.

121 les relacions: Amfiteatre, Amfiteatre d'Arle, Amfiteatre d'El Djem, Amfiteatre de Mèrida, Amfiteatre de Pula, Amfiteatre de Tarragona, Amfiteatre i circ romans de Barcelona, Andabat, Animalística, Arena (Rita McBride), Arquitectura romana antiga, Art marcial, Astèrix gladiador, Ave Caesar, morituri te salutant, Batalla del Mont Gargà, Bestiari, Casc, Catervari, Còmmode, Celebritat, Cesaraugusta, Circ romà, Clodi Albí, Colosseu, Crestall, Cultura occidental, Cursa de carros, Damnatio ad bestias, Dècada del 260 aC, Dècim Juni Brut, Declinació del llatí, Derek Jacobi, Deva Victrix, Dimaquer, Els dotze treballs d'Astèrix, Els jocs de la fam, En guàrdia!, Enòmau, Esclavitud, Espàrtac (pel·lícula de 1960), FK Spartak Plovdiv, Flavi Honori, Forum Boarium, Germànic Cèsar, Gesticulació amb les mans, Gimnàstica, Gladiador fiscal, Gladiador meridià, Gladiador ordinari, Gladiador postulat, ..., Gladiador provocador, Gladiador samnita, Gladiador traci, Gladiator, Gladiolus murielae, Gneu Corneli Lèntul Clodià (cònsol), Guerres dàcies, Hateri Ruf, Història de Roma, Inferi, Irene (pintora), Joan Pich i Pon, Jocs romans, La desena víctima, Land of the Dead, Laqueator, Lèntul Batiat, Libitina, Llàntia romana, Llengües de l'Imperi Romà, Llista de celtes històrics de l'edat antiga, Locució llatina, Luci Papiri Cursor Mugil·là, Manes, Mani Acili Glabrió (cònsol any 91), Marc Emili Lèpid (cònsol 232 aC), Marc Fulvi Flac (cònsol segle III aC), Marc Juni Brut (magistrat), Marciana de Mauritània, Marciana de Toledo, Matrimoni a l'antiga Roma, Mestre d'esgrima, Mirmil·ló, Munera Gladiatoria, Munus, Naumàquia, Otkritie Arena, Pavelló esportiu, Persecució de Dioclecià, Polze, Prostitució a l'antiga Roma, Publi Licini Cras Dives I, Quint Esmirneu, Reciari, Romanització d'Hispània, Saepta Julia, Samnita, Saturn (mitologia), Secutor, Segona Guerra Civil romana, Spartacus: Blood and Sand, Spoliarium, Spoliarium (pintura), Sutura quirúrgica, Teatre a l'antiga Roma, Teatre Gran, Telèmac de Roma, Tercera Guerra Servil, Termes de Titus, Traci, Trident, Venatio, Venator, Ver i Prisc, Vi a l'antiga Roma, Ximon ben Laqix, 202, 325, 353, 404, 405. Ampliar l'índex (71 més) »

Amfiteatre

El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl i cobert de sorra (en llatí arena), el qual estava envoltat per tres nivells de graderies (cavea): en termes generals el primer a tocar de l'arena era pels personatges importants de la comunitat (imma cavea), el segon on seia la plebs romana (media cavea), i el tercer espai al capdamunt de la graderia on seien les dones (summa cavea).

Nou!!: Gladiador і Amfiteatre · Veure més »

Amfiteatre d'Arle

L'amfiteatre d'Arle és una construcció romana de finals del segle I, en el marc de les extensions flavianes de la ciutat.Està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1981.

Nou!!: Gladiador і Amfiteatre d'Arle · Veure més »

Amfiteatre d'El Djem

Lamfiteatre d'El Djem (o El Jem) és un coliseu romà construït a la ciutat de Thysdrus (moderna El Djem, Tunísia).

Nou!!: Gladiador і Amfiteatre d'El Djem · Veure més »

Amfiteatre de Mèrida

L'Amfiteatre de Mèrida va ser construït en la colònia romana d'Emèrita Augusta, que va ser fundada en el 25 aC per Octavi August com a lloc de residència per als soldats emèrits llicenciats de l'exèrcit romà, de dues legions veteranes de les Guerres càntabres: Legio V Alaudae i Legio X Gemina.

Nou!!: Gladiador і Amfiteatre de Mèrida · Veure més »

Amfiteatre de Pula

L'amfiteatre de Pula, també anomenat Arena segons la denominació veneciana per la sorra que cobria l'espai interior, ocupa un turó que s'alça per sobre del port de la ciutat de Pula, a Croàcia.

Nou!!: Gladiador і Amfiteatre de Pula · Veure més »

Amfiteatre de Tarragona

Amfiteatre romà de Tàrraco Lamfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada.

Nou!!: Gladiador і Amfiteatre de Tarragona · Veure més »

Amfiteatre i circ romans de Barcelona

Tall esquemàtic d'un amfiteatre. L'existència històrica de l'amfiteatre romà de Barcelona s'ha evidenciat a partir de la publicació de la hipòtesi de l'arqueòloga Jordina Sales, que el situa a l'actual barri de la Ribera de la ciutat de Barcelona, al voltant d'on ara es troba l'església de Santa Maria del Mar, amb les graderies de forma oval desenvolupades al voltant del temple actual.

Nou!!: Gladiador і Amfiteatre i circ romans de Barcelona · Veure més »

Andabat

Andabat (plural llatí andabatae) fou un elm que no tenia obertura pels ulls i que obligava al que el portava a lluitar de manera que no veia res, com si fos cec, cosa que excitava el morbo dels espectadors.

Nou!!: Gladiador і Andabat · Veure més »

Animalística

''Moltó dels matolls'', procedent d'Ur (ca. 2500 aC), Museu Britànic a Londres. Animalística és la representació artística de animals.

Nou!!: Gladiador і Animalística · Veure més »

Arena (Rita McBride)

Arena és una obra d'art feta per Rita McBride el 1997 que actualment forma part del fons de col·lecció del MACBA.

Nou!!: Gladiador і Arena (Rita McBride) · Veure més »

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Nou!!: Gladiador і Arquitectura romana antiga · Veure més »

Art marcial

Una art marcial és un estil de combat, amb freqüència orientat a la defensa personal.

Nou!!: Gladiador і Art marcial · Veure més »

Astèrix gladiador

Astèrix gladiador (francès: Astérix gladiateur) és el quart àlbum de la sèrie Astèrix el gal, amb guió de René Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo.

Nou!!: Gladiador і Astèrix gladiador · Veure més »

Ave Caesar, morituri te salutant

Ave Caesar, morituri te salutant (lit. 'Ave Cesar, els qui moriran et saluden') és la frase en llengua llatina que els gladiadors dirigien a l'emperador romà just abans del començament dels jocs de gladiadors.

Nou!!: Gladiador і Ave Caesar, morituri te salutant · Veure més »

Batalla del Mont Gargà

La Batalla del Mont Gargà va ser una batalla que es va donar el 72 aC al massís del Gargano, a lApulia (actual Pulla), Apià, Historia de Roma; Guerres Civils, Llibre I, cap.

Nou!!: Gladiador і Batalla del Mont Gargà · Veure més »

Bestiari

Bestiari era la persona que combatia contra les feres al circ romà.

Nou!!: Gladiador і Bestiari · Veure més »

Casc

'''Casc''' d'alpinisme o escalada. S'hi aprecia el segell d'homologació de la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme El casc és una peça de material més o menys sòlid que cobreix i protegeix el cap de les persones quan realitzen tasques que puguin comportar un perill de lesions per cops violents.

Nou!!: Gladiador і Casc · Veure més »

Catervari

Catervari (plural catervaris, llatí catervarii) fou el nom que es donava a l'Antiga Roma als gladiadors que combatien en grup, contra el sistema habitual de combatre individualment un gladiador contra un altre.

Nou!!: Gladiador і Catervari · Veure més »

Còmmode

Marcus Aurelius Commodus Antoninus (inicialment Lucius Aelius Aurelius Commodus) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Gladiador і Còmmode · Veure més »

Celebritat

llengua.

Nou!!: Gladiador і Celebritat · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Gladiador і Cesaraugusta · Veure més »

Circ romà

Ruïnes del circ romà de Tarragona El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues,quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre) Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular.

Nou!!: Gladiador і Circ romà · Veure més »

Clodi Albí

Clodi Albí (25 de novembre de 147 - 19 de febrer de 197) fou un efímer emperador romà, de nom complet Dècim Clodi Ceioni Septimí Albí (Decimus Clodius Ceionius Septimius Albinus).

Nou!!: Gladiador і Clodi Albí · Veure més »

Colosseu

El Colosseu o Coliseu (en llatí Colosseum, en italià Colosseo) és un amfiteatre de Roma que es va construir al segle I. Està situat just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran dels que es van construir a l'Imperi Romà.

Nou!!: Gladiador і Colosseu · Veure més »

Crestall

Casc amb crestall El crestall és la part alta d'alguns cascs, que forma una mena de cresta i serveix al mateix temps que per afeblir la potència dels cops rebuts al cap i per a subjectar la cimera de crinera o de plomes amb què solien aquells adornar.

Nou!!: Gladiador і Crestall · Veure més »

Cultura occidental

Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.

Nou!!: Gladiador і Cultura occidental · Veure més »

Cursa de carros

Recreació d'una cursa de carros romana Recreació d'una cursa romana amb dos cavalls (''bigae'') Les curses de carros van ser un dels espectacles més populars de l'antiga Grècia (ἁρματοδρομία harmatodromia) i de l'Imperi Romà (ludi circenses).

Nou!!: Gladiador і Cursa de carros · Veure més »

Damnatio ad bestias

Susa, Tunísia Amb la locució llatina damnatio ad bestias, que traduït literalment significa "condemna a les bèsties", es fa referència a un tipus particular de pena de mort reservada a l'antiga Roma per als criminals de menor rang o esclaus condemnats a ser devorats vius per les feres a l’Amfiteatre.

Nou!!: Gladiador і Damnatio ad bestias · Veure més »

Dècada del 260 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gladiador і Dècada del 260 aC · Veure més »

Dècim Juni Brut

Dècim Juni Brut (Decimus Junius Brutus) fou probablement fill de ''Decimus Junius D. F. Brutus Scaeva'' i fou el primer que va organitzar un combat de gladiadors a Roma, al Fòrum Boarium, juntament amb el seu germà Marc Juni Brut, en honor del seu pare del que se celebrava el funeral (264 aC).

Nou!!: Gladiador і Dècim Juni Brut · Veure més »

Declinació del llatí

Rhegium) La declinació del llatí és el conjunt de formes en què es declinen els substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en la llengua llatina.

Nou!!: Gladiador і Declinació del llatí · Veure més »

Derek Jacobi

Sir Derek George Jacobi CBE (Leytonstone, Londres, 22 d'octubre de 1938-) és un actor i director de cinema anglès.

Nou!!: Gladiador і Derek Jacobi · Veure més »

Deva Victrix

Reproducció del traçat de Deva Victrix. Deva Victrix, o simplement Deva, fou una ciutat-fortalesa legionària ubicada a la província romana de Britània.

Nou!!: Gladiador і Deva Victrix · Veure més »

Dimaquer

Dimaquer (plural dimaquers, llatí dimacheri) fou el nom que es donava a un tipus de gladiador que lluitava amb dues espases.

Nou!!: Gladiador і Dimaquer · Veure més »

Els dotze treballs d'Astèrix

Els dotze treballs d'Astèrix, també coneguda com Les dotze proves d'Astèrix, (en francès Les Douze Travaux d'Astérix) és una pel·lícula de dibuixos animats francesa de René Goscinny i Albert Uderzo, estrenada l'any 1976.

Nou!!: Gladiador і Els dotze treballs d'Astèrix · Veure més »

Els jocs de la fam

Els jocs de la fam (títol original en anglès, The Hunger Games) és una novel·la de ciència-ficció juvenil, escrita per l'autora estatunidenca Suzanne Collins.

Nou!!: Gladiador і Els jocs de la fam · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Gladiador і En guàrdia! · Veure més »

Enòmau

Enòmau (llatí Oenomaus) era un gladiador gal, de l'escola gladiadors de Lèntul Batiat a Capua.

Nou!!: Gladiador і Enòmau · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Gladiador і Esclavitud · Veure més »

Espàrtac (pel·lícula de 1960)

Espàrtac (títol original en anglès Spartacus) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Stanley Kubrick estrenada el 1960.

Nou!!: Gladiador і Espàrtac (pel·lícula de 1960) · Veure més »

FK Spartak Plovdiv

El FK Spartak Plovdiv (en búlgar: ФК Спартак Пловдив) és un club de futbol búlgar de la ciutat de Plòvdiv, al districte de Kitxuk Parij.

Nou!!: Gladiador і FK Spartak Plovdiv · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en llatí: - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident del 395 al 423.

Nou!!: Gladiador і Flavi Honori · Veure més »

Forum Boarium

El fòrum Boari a la part inferior d'aquesta maqueta de l'antiga Roma. (Universitat de Caen) El Fòrum Boari (en llatí: Forum Boarium o Bovarium) era una àrea de l'antiga ciutat de Roma a la riba dreta del riu Tíber, entre el turó Capitoli i l'Aventí.

Nou!!: Gladiador і Forum Boarium · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Cèsar (Germanicus Caesar) fou el fill gran de Drus el vell o Drus Major (Neró Claudi Drus).

Nou!!: Gladiador і Germànic Cèsar · Veure més »

Gesticulació amb les mans

La gesticulació amb les mans constitueix un autèntic llenguatge, i pot ser una part de la comunicació no verbal (aquesta pot emprar altres parts del cos per a expressar: tirar la llengua, per exemple).

Nou!!: Gladiador і Gesticulació amb les mans · Veure més »

Gimnàstica

La gimnàstica és un esport que consisteix en l'execució exacta i harmònica d'una sèrie de moviments corporals definits precisament, sigui a mans lliures o amb aparells.

Nou!!: Gladiador і Gimnàstica · Veure més »

Gladiador fiscal

Gladiador fiscal (el terme s'usava generalment en plural: galdiadors fiscals) era el nom que es donava a l'antiga Roma a tots els gladiadors de qualsevol mena que eren entrenats i mantinguts amb càrrec al fiscus.

Nou!!: Gladiador і Gladiador fiscal · Veure més »

Gladiador meridià

Gladiador meridià (Meriadiani) fou el nom que es donava a l'antiga Roma als gladiadors que combatien al migdia, després que els combats de les feres salvatges (els bestiaris) i els actes amb animals s'havien celebrat més d'hora al matí.

Nou!!: Gladiador і Gladiador meridià · Veure més »

Gladiador ordinari

Gladiador ordinari (Ordinarii) fou el nom donat a l'antiga Roma als gladiadors comuns, que combatien en parelles de la manera usual.

Nou!!: Gladiador і Gladiador ordinari · Veure més »

Gladiador postulat

Postulat (Postulatici) fou el nom que es donava a l'antiga Roma als gladiadors que eren sol·licitats pel poble a l'organitzador dels jocs, i que s'afegia als que havien estat escollits per aquest per participar.

Nou!!: Gladiador і Gladiador postulat · Veure més »

Gladiador provocador

Provocador (Provocatores) era el nom d'una classe de gladiadors que combatia amb els samnites (que en època imperial foren els hoplomacs).

Nou!!: Gladiador і Gladiador provocador · Veure més »

Gladiador samnita

El gladiador samnita fou una mena de gladiadors inspirat en la forma de lluitar i en l'equipament dels soldats samnites.

Nou!!: Gladiador і Gladiador samnita · Veure més »

Gladiador traci

Traci o Trece fou el nom d'un tipus de gladiador de l'antiga Roma, que anava armat a la manera dels tracis amb escut rodó i espasa curta, anomenada pels autors llatins (concretament per Juvenal) com falx supina.

Nou!!: Gladiador і Gladiador traci · Veure més »

Gladiator

Gladiator és una pel·lícula èpica del 2000 dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Russell Crowe i Joaquin Phoenix.

Nou!!: Gladiador і Gladiator · Veure més »

Gladiolus murielae

Vista de la planta Bulbs Gladiolus murielae és una espècie de planta de la família de les iridàcies i del gènere Gladiolus, que es troba a l'est d'Àfrica, des d'Etiòpia a Malawi.

Nou!!: Gladiador і Gladiolus murielae · Veure més »

Gneu Corneli Lèntul Clodià (cònsol)

Gneu Corneli Lèntul Clodià (Cneus Cornelius Lentulus Clodianus) fou un magistrat romà del.

Nou!!: Gladiador і Gneu Corneli Lèntul Clodià (cònsol) · Veure més »

Guerres dàcies

Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.

Nou!!: Gladiador і Guerres dàcies · Veure més »

Hateri Ruf

Hateri Ruf (Haterius Rufus) fou un cavaller romà que va morir al teatre de Siracusa a mans d'un gladiador.

Nou!!: Gladiador і Hateri Ruf · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjans del segle VIII aC.

Nou!!: Gladiador і Història de Roma · Veure més »

Inferi

''La boca de l'Orc'', als jardins de Bomarzo, representació de l'entrada al món subterrani on habitaven els ''di inferi''. Inferi fou el nom emprat pels romans per referir-se als déus de l'inframón enfront dels déus celestials (Superi).

Nou!!: Gladiador і Inferi · Veure més »

Irene (pintora)

Irene (en grec, Ἐιρήνη; Grècia, fl. 200 aC), també referida com a Eirene o Yrenes, fou una pintora de l'antiga Grècia i considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell, juntament amb les pintores Timareta, Calipso, Aristarete, Màrcia Severa (Iaia de Cízic) i Olímpia.

Nou!!: Gladiador і Irene (pintora) · Veure més »

Joan Pich i Pon

Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que, entre altres càrrecs, fou alcalde de Barcelona (entre gener i octubre de 1935) i governador general de Catalunya (d'abril a octubre del mateix any).

Nou!!: Gladiador і Joan Pich i Pon · Veure més »

Jocs romans

Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'imperi Romà.

Nou!!: Gladiador і Jocs romans · Veure més »

La desena víctima

La desena víctima (títol original en italià: La decima vittima) és una pel·lícula italiana dirigida per Elio Petri i estrenada el 1965.

Nou!!: Gladiador і La desena víctima · Veure més »

Land of the Dead

Land of the Dead (lit. en català: Terra dels morts o en castellà, La tierra de los muertos vivientes, per a Espanya) és una pel·lícula de terror de 2005 dirigida per George A. Romero.

Nou!!: Gladiador і Land of the Dead · Veure més »

Laqueator

Laqueator (Laqueatores) fou el nom que es donava a l'antiga Roma als gladiadors que usaven una xarxa amb trampa per agafar als seus adversaris.

Nou!!: Gladiador і Laqueator · Veure més »

Lèntul Batiat

Gai Corneli Lèntul Batiat va ser el propietari d'una escola de gladiadors (ludus) a Càpua (prop del Vesuvi) que posseïa a Espàrtac, el líder de la revolta esclava durant la Tercera Guerra Servil (73-71 aC).

Nou!!: Gladiador і Lèntul Batiat · Veure més »

Libitina

Libitina va ser, segons la mitologia romana, una deessa encarregada de vetllar per les obligacions que es tenien amb els difunts.

Nou!!: Gladiador і Libitina · Veure més »

Llàntia romana

'''Llàntia romana''' decorada amb dos gladiadors ''provocatores'' lluitant Llàntia romana trobada a Llorca Les llànties eren petits utensilis, fets de pedra o de terracota, usats des de la prehistòria encara que van ser els antics romans qui en van explotar la producció en massa i les van fer servir de forma general per tenir llum artificial.

Nou!!: Gladiador і Llàntia romana · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Estàs parlant molt, ara, però no ho faràs després que et mati ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbialRichard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Gladiador і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llista de celtes històrics de l'edat antiga

Aquesta llista de celtes històrics de l'edat antiga inclou els principals personatges històrics celtes que varen ser recollits als textos clàssics pels autors grecs i llatins de l'edat antiga.

Nou!!: Gladiador і Llista de celtes històrics de l'edat antiga · Veure més »

Locució llatina

«Errar és humà». Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original.

Nou!!: Gladiador і Locució llatina · Veure més »

Luci Papiri Cursor Mugil·là

Luci Papiri Cursor Mugil·là (Lucius Papirius Cursor Mugillanus)fou fill d'Espuri Papiri Cursor (Spurius Papirius Cursor).

Nou!!: Gladiador і Luci Papiri Cursor Mugil·là · Veure més »

Manes

Epitafi en un sepulcre romà del segle III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.

Nou!!: Gladiador і Manes · Veure més »

Mani Acili Glabrió (cònsol any 91)

Mani Acili Glabrió (Manius Acilius Glabrio) fou un magistrat romà.

Nou!!: Gladiador і Mani Acili Glabrió (cònsol any 91) · Veure més »

Marc Emili Lèpid (cònsol 232 aC)

Marc Emili Lèpid (Marcus Aemilius M. F. M. N. Lepidus) fou un magistrat romà.

Nou!!: Gladiador і Marc Emili Lèpid (cònsol 232 aC) · Veure més »

Marc Fulvi Flac (cònsol segle III aC)

Marc Fulvi Flac (Marcus Fulvius Q. F. M. N. Flaccus) fou cònsol de Roma juntament amb Appi Claudi Caudex el, quan va esclatar la Primera Guerra Púnica.

Nou!!: Gladiador і Marc Fulvi Flac (cònsol segle III aC) · Veure més »

Marc Juni Brut (magistrat)

Marc Juni Brut (Marc Junius Brutus) fou probablement fill de Dècim Juni Brut Esceva II (Decimus Junius D. F. Brutus Scaeva) i fou el primer que va organitzar un combat de gladiadors a Roma, al Fòrum Boarium, juntament amb el seu germà Dècim Juni Brut (Decimus Junius Brutus), en honor del seu pare del que se celebrava el funeral (264 aC).

Nou!!: Gladiador і Marc Juni Brut (magistrat) · Veure més »

Marciana de Mauritània

Marciana de Dellis o de Mauritània (Dellis, Mauritània Cesariense, s. III - Cesarea, actual Sersell, Algèria, ca. 304), és una verge i màrtir, venerada com a santa per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Gladiador і Marciana de Mauritània · Veure més »

Marciana de Toledo

Marciana de Toledo (Toledo, s. III - 155), és un personatge llegendari, format en un procés de desdoblament a partir de la santa real Marciana de Mauritània.

Nou!!: Gladiador і Marciana de Toledo · Veure més »

Matrimoni a l'antiga Roma

Paquius Proculus i la seva esposa. Aquarel·la de Pompeia, del segle I, actualment s'exhibeix al Museu de Capodimonte. El matrimoni a l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat romana que tenia com principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares.

Nou!!: Gladiador і Matrimoni a l'antiga Roma · Veure més »

Mestre d'esgrima

Posicions de guardia amb espases de dues mans, representadas en el ''Fechtbuch'' Cod. 44 A 8, de 1452. Imatges de lluita amb espases de dues mans. En l’Edat Mitjana un mestre d’esgrima era un professional que ensenyava l’ús de l’espasa i d’altres armes semblants: daga, punyal, dall, bastó,...

Nou!!: Gladiador і Mestre d'esgrima · Veure més »

Mirmil·ló

Mosaic romà del segle III amb dos ''mirmil·lions''. Mirmil·ló (Mirmillones), que vol dir home-peix, fou el nom que es donava a uns gladiadors que portaven la imatge d'un peix als seus elms.

Nou!!: Gladiador і Mirmil·ló · Veure més »

Munera Gladiatoria

El Munera Gladiatoria és un mosaic romà datat al segle IV amb una escena de lluita de gladiadors que es conserva al museu de la Villa Borghese a Roma, considerat un dels mosaic més espectaculars de l'època baix imperial romana.

Nou!!: Gladiador і Munera Gladiatoria · Veure més »

Munus

Mosaic representant la celebració d'un ''munus'' Munus és una paraula llatina (plural: ''munera'') que designava un sacrifici en honor als manes, els esperits dels difunts, una tradició dels antics romans, però que també es practicava entre els grecs i altres pobles del Mediterrani.

Nou!!: Gladiador і Munus · Veure més »

Naumàquia

Gravat que representa una naumàquia Naumàquia (en llatí: Naumachia) és el nom que tenien les representacions de combats navals que es feien a l'antiga Roma per diversió.

Nou!!: Gladiador і Naumàquia · Veure més »

Otkritie Arena

L'Otkrytie Arena, també conegut com estadi Spartak, és un estadi de futbol de Moscou, Rússia, propietat de l'Spartak de Moscou.

Nou!!: Gladiador і Otkritie Arena · Veure més »

Pavelló esportiu

Vista exterior del Palau Blaugrana de Barcelona. Un pavelló esportiu, poliesportiu, polideportiu o arena, és un estadi en forma de recinte tancat, amb sostre cobert, generalment de forma circular o ovalada, que es fa servir principalment per a allotjar-hi esdeveniments esportius, d'esports com ara el bàsquet, el vòlei, l'hoquei, l'handbol, o el futbol sala.

Nou!!: Gladiador і Pavelló esportiu · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Gladiador і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Polze

En l'anatomia humana, el polze o dit gros és el primer dit d'una mà.

Nou!!: Gladiador і Polze · Veure més »

Prostitució a l'antiga Roma

La prostitució a l'antiga Roma era legal i autoritzada.

Nou!!: Gladiador і Prostitució a l'antiga Roma · Veure més »

Publi Licini Cras Dives I

Publi Licini Cras Dives (Publius Licinius P. F. P. N. Crassus Dives) fou fill de Publi Licini Var i el primer Licini conegut que va portar el renom Dives.

Nou!!: Gladiador і Publi Licini Cras Dives I · Veure més »

Quint Esmirneu

Quint Esmirneu (en llatí: Quintus Smyrnaeus, en grec) també conegut com a Quint Calabri (Quintus Calaber), ja que la primera còpia del seu poema principal es va trobar a Òtranto a Calàbria, fou un poeta grec, autor d'un poema en 14 llibres titulat (obra més coneguda pel sobrenom Posthomèrica).

Nou!!: Gladiador і Quint Esmirneu · Veure més »

Reciari

Un reciari clava el seu trident a un ''secutor'' en un mosaic trobat a la vil·la de Nennig, Alemanya (aprox. segles II-III dC). Reciari (Retiarii) era el nom d'un tipus de gladiador armat amb una llança trident (tridens o fuscina) i una xarxa, amb la qual havia d'agafar el seu rival, a qui rematava amb el trident.

Nou!!: Gladiador і Reciari · Veure més »

Romanització d'Hispània

La romanització d'Hispània és el procés pel qual la cultura romana es va implantar en la península ibèrica durant el període de domini romà sobre aquesta.

Nou!!: Gladiador і Romanització d'Hispània · Veure més »

Saepta Julia

Fragment de la ''Saepta Julia'' al carrer ''Via della Minerva''. La Saepta Julia va ser el nom d'un edifici de la ciutat de Roma, situat a la zona del Camp de Mart.

Nou!!: Gladiador і Saepta Julia · Veure més »

Samnita

Soldats samnites, en una pintura del segle IV aC Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.

Nou!!: Gladiador і Samnita · Veure més »

Saturn (mitologia)

s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.

Nou!!: Gladiador і Saturn (mitologia) · Veure més »

Secutor

Secutor (llatí secutores, que vol dir caçador) fou un tipus de gladiador del tipus de gladiador ordinari, que va rebre aquest nom perquè en els combats amb els reciaris seguien al rival quan havia fallat el seu primer intent amb la xarxa, per evitar que la pogués tirar una segona vegada; l'objecte era cansar-lo i finalment matar-lo.

Nou!!: Gladiador і Secutor · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Gladiador і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Spartacus: Blood and Sand

Spartacus: Blood and Sand (títol en castellà Espartaco: Sangre y arena) és una sèrie de televisió que presenta de manera novel·lada la vida del famós gladiador rebel Espartac.

Nou!!: Gladiador і Spartacus: Blood and Sand · Veure més »

Spoliarium

El spoliarium era una sala del circ romà o del l'amfiteatre on es despullava els gladiadors abatuts durant l'espectacle, tant morts com moribunds.

Nou!!: Gladiador і Spoliarium · Veure més »

Spoliarium (pintura)

Spoliarium és una pintura de l'artista filipí Juan Luna.

Nou!!: Gladiador і Spoliarium (pintura) · Veure més »

Sutura quirúrgica

Fil de sutura atraumàtic fet a base de polipropilè, no reabsorbible. La sutura quirúrgica és una tècnica utilitzada per a mantenir els teixits corporals units després d'una ferida o una incisió per cirurgia; ve a ser com la costura de la roba, cosida a banda i banda del tall.

Nou!!: Gladiador і Sutura quirúrgica · Veure més »

Teatre a l'antiga Roma

còmica (Roma, Museus Capitolins) El teatre llatí és el teatre que es feia a l'antiga Roma, incloent textos, música, escenografia, indumentària i costums, representat en llengua llatina.

Nou!!: Gladiador і Teatre a l'antiga Roma · Veure més »

Teatre Gran

El Teatre Gran és un teatre d'època romana, sepultat per l'erupció del Vesuvi l'any 79 i descobert durant les excavacions arqueològiques realitzades en l'antiga Pompeia, a la Campània, Itàlia.

Nou!!: Gladiador і Teatre Gran · Veure més »

Telèmac de Roma

Telèmac de Roma —Telemachus) o Almaqui (Almachius) fou un monjo asiàtic (d'algun lloc de l'Àsia Menor) de gran renom pels seus actes contraris als combats de gladiadors i la seva lluita perquè fossin abolits. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Telèmac era un monjo i anacoreta que va arribar a Roma des d'Orient. Segons Teodoret, bisbe de Cyrrhus (Síria), el 404 durant una lluita de gladiadors al Coliseu, Telèmac va saltar a l'arena i va tractar de separar els combatents; els espectadors el van apedregar fins a la mort però l'emperador Honori el va declarar màrtir i una mica després va abolir els combats, mesura que ja abans s'havia intentat sense èxit. L'últim combat de gladiadors conegut fou el dia 1 de gener d 404, per la qual cosa es pensa que va ser aquesta la data de la mort de Telèmac. Com que la prohibició no consta al Codi Teodosià hi ha alguns dubtes sobre la veracitat plena de la història, però d'altra banda si que consta un edicte de Constantí I el Gran amb l'abolició i no consta que al segle V es fessin combats i en canvi les lluites de feres salvatges van romandre fins al final de l'Imperi. Una variant de la història diu que Telèmac es posà dret a l'amfiteatre i va dir als assistents que deixessin els déus pagans i es fessin cristians. El prefecte, llavors, va ordenar als gladiadors que el matessin, cosa que van fer de seguida. Hem de valorar que si bé a les creences religioses paganes s'acceptaven l'existència de tots els déus i es tolerava la diversitat religiosa, monoteisme cristià no ho accepta, sinó que té com a objectiu sotmetre a tots a la seua "religió única i verdadera".

Nou!!: Gladiador і Telèmac de Roma · Veure més »

Tercera Guerra Servil

La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils.

Nou!!: Gladiador і Tercera Guerra Servil · Veure més »

Termes de Titus

Les Termes de Titus van ser banys termals construïts a Roma per l'emperador Titus.

Nou!!: Gladiador і Termes de Titus · Veure més »

Traci

*Traci (llengua).

Nou!!: Gladiador і Traci · Veure més »

Trident

El trident és una arma que és el símbol de Posidó.

Nou!!: Gladiador і Trident · Veure més »

Venatio

Mosaic romà representant una ''venatio'' Venatio o Bestiarium (en català: Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges.

Nou!!: Gladiador і Venatio · Veure més »

Venator

Mosaic del segle V que mostra dos ''venatores'' lluitant contra un tigre. El venator estava especialitzat en la caça d'animals salvatges, en el circ s'enfrontava a diferents animals ajudat per un bestiari.

Nou!!: Gladiador і Venator · Veure més »

Ver i Prisc

Ver i Prisc van ser dos esclaus de l'Antiga Roma que es van convertir en gladiadors famosos durant els regnats de Vespasià i Titus, cap a finals del segle I. El combat que ambdós amics van mantenir fou el moment culminant del dia d'obertura dels jocs celebrats per Titus per a inaugurar l'Amfiteatre Flavi (més tard conegut com a Colosseu) l'any 80.

Nou!!: Gladiador і Ver i Prisc · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental a la història del vi.

Nou!!: Gladiador і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Ximon ben Laqix

Ximon ben Laqix (en hebreu שִׁמעוֹן בֶּן־לָקִישׁ, en arameu: Ximon bar Laqix o Ximon bar Laqixà), també conegut per Reix Laqix.

Nou!!: Gladiador і Ximon ben Laqix · Veure més »

202

L'any 202 és un any comú començat en divendres segons el calendari gregorià, malgrat que en l'època encara no estava implantat sinó que s'usava el calendari julià.

Nou!!: Gladiador і 202 · Veure més »

325

Sense descripció.

Nou!!: Gladiador і 325 · Veure més »

353

Sense descripció.

Nou!!: Gladiador і 353 · Veure més »

404

Sense descripció.

Nou!!: Gladiador і 404 · Veure més »

405

Sense descripció.

Nou!!: Gladiador і 405 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »