Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.

Abadia del Mas d'Azil

Labadia del Mas d'Asilh fou un establiment religiós del Llenguadoc, situat a la població homònima.

Nou!!: Garona і Abadia del Mas d'Azil · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí

Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí (? - prop de Poitiers, 732) fou valí de l'Àndalus (721 i 730-732).

Nou!!: Garona і Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí · Veure més »

Agen

Agen (pronunciat en occità; en francès) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Garona і Agen · Veure més »

Agenès

LAgenès (en occità Agenés, en francès Agenais) és una comarca de Guiena a Occitània, que té per capçalera la ciutat d'Agen.

Nou!!: Garona і Agenès · Veure més »

Agout

Castres - Cases a la riba de l'Agout L'Agot (en francès Agout) és un riu occità, situat al Llenguadoc.

Nou!!: Garona і Agout · Veure més »

Albert d'Unha

Albert d'Unha (Unha, Naut Aran, Val d'Aran) fou un sant llegendari, venerat localment com a patró dels segadors.

Nou!!: Garona і Albert d'Unha · Veure més »

Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu (en aranès: Naut Pirenèu e Aran) és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Garona і Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Vista de l'altiplà L'altiplà de Millevaches (en occità Miuvachas) és un gran altiplà granític francès de 3.300 km² que s'estén per la major part del departament de la Corresa i també ocupa el departament de la Cruesa i de l'Alta Viena, tots a la regió del Llemosí.

Nou!!: Garona і Altiplà de Millevaches · Veure més »

Amand de Gascunya

Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645) Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar.

Nou!!: Garona і Amand de Gascunya · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Garona і Andorra · Veure més »

Antoní de Pàmies

Antoní de Pàmies o Antolí (Pàmies, ca. 453 - ca. 506) va ser un religiós, mort al martiri i venerat com a sant.

Nou!!: Garona і Antoní de Pàmies · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Garona і Aquitans · Veure més »

Aquità

Laquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.

Nou!!: Garona і Aquità · Veure més »

Arròs (Vielha e Mijaran)

Arròs és una entitat de població de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Arròs e Vila, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Arròs (Vielha e Mijaran) · Veure més »

Arròs e Vila

Arròs e Vila és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Arròs e Vila · Veure més »

Arró

Arró és una entitat municipal descentralitzada del terme d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Arró · Veure més »

Arres de Jos

Arres de Jos (també anomenat Arres de Jus o Arres de Baish) és un dels dos nuclis principals, juntament amb Arres de Sus, del municipi d'Arres, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Arres de Jos · Veure més »

Arribèra deth Garona

Arribèra deth Garona és un espai natural de característiques singulars, representant d'un fons de vall típic dels vessants septentrionals del Pirineu.

Nou!!: Garona і Arribèra deth Garona · Veure més »

Arriu d'Antòni

L'Arriu d'Antòni (en aranès) o el Riu d'Antoni (en català) és un riu de la comarca de la Vall d'Aran, que neix a la Sèrra Longa i desemboca a la Garona, a l'altura del poble de Lés.

Nou!!: Garona і Arriu d'Antòni · Veure més »

Arriu Joeu

El riu Joeu (arriu Joeu en aranès) és un curs d'aigua de la Vall d'Aran, afluent per l'esquerra del riu Garona.

Nou!!: Garona і Arriu Joeu · Veure més »

Artensa

Situació de l'Artense al Massís Central L'Artensa (occità) o Artense (francès), és un altiplà granític situat al centre del Massís Central, a cavall dels departament del Cantal i del Puy-de-Dôme.

Nou!!: Garona і Artensa · Veure més »

Arties

Vista de Santa Maria d'Arties Arties (en castellá Artiés) és una entitat de població del municipi de Naut Aran, del terçó d'Arties e Garòs, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Arties · Veure més »

Arties e Garòs

Arties e Garòs és una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran, a la part sud-occidental del terme.

Nou!!: Garona і Arties e Garòs · Veure més »

Ús dels articles dels topònims en català

La majoria de topònims no porten article, però el seu ús és considerable.

Nou!!: Garona і Ús dels articles dels topònims en català · Veure més »

Aubèrt

Aubèrt és una entitat de població que pertany al municipi de Vielha e Mijaran i a l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Aubèrt · Veure més »

Òlt (riu)

L'Òlt (en occità Òlt i en francès Lot) és un riu del Massís Central.

Nou!!: Garona і Òlt (riu) · Veure més »

Òlt i Garona

Òlt i Garona (47) (en francès Lot-et-Garonne i en occità Òlt e Garona, i també Òut e Garona) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.

Nou!!: Garona і Òlt i Garona · Veure més »

Çò des de Benòsa der Mòla

Çò des de Benòsa der Mòla és una casa de Canejan (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Çò des de Benòsa der Mòla · Veure més »

Étienne-Charles de Loménie de Brienne

Étienne-Charles de Loménie de Brienne (París, 9 d'octubre de 1727 - Sens, 19 de febrer de 1794) va ser un eclesiàstic i polític francès.

Nou!!: Garona і Étienne-Charles de Loménie de Brienne · Veure més »

Bagergue

Creu de Bagergue, conservada al MNAC. Bagergue és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.

Nou!!: Garona і Bagergue · Veure més »

Barratge d'Aiguamòg

El barratge d'Aiguamòg (en català, presa d'Aiguamòg) és un embassament situat al riu Aiguamòg, creat per una presa situada al sud de la població de Tredós dins el terme municipal de Naut Aran, a la vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Barratge d'Aiguamòg · Veure més »

Barri d'eth Cap dera Vila i passèg dera Libertat

El Barri d'eth Cap dera Vila i passèg dera Libertat és el conjunt històric que forma el nucli urbà originari de la ciutat de Vielha, al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Nou!!: Garona і Barri d'eth Cap dera Vila i passèg dera Libertat · Veure més »

Barri de la Daurada (Tolosa)

Plaça de la Daurada Basílica de la Daurada La Daurada és un barri de Tolosa de Llenguadoc, situat al centre de la ciutat, al centre històric, a la riba dreta de la Garona.

Nou!!: Garona і Barri de la Daurada (Tolosa) · Veure més »

Basacle

El Basacle és un espai geològic, històric i turístic a Tolosa (França), prop de la Plaça St.

Nou!!: Garona і Basacle · Veure més »

Basílica de la Daurada

Lesglésia de Nostra Senyora de la Daurada o de Santa Maria de la Daurada és una basílica catòlica tolosana, que està situada al barri de la Daurada, enfront de les andanes de la Garona, just al costat de la plaça i del port que duen el mateix nom.

Nou!!: Garona і Basílica de la Daurada · Veure més »

Bascos

Els bascos (o bascs) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre, i en conseqüència són una minoria nacional, reconeguda com nacionalitat a l'Estatut d'autonomia de 1979.

Nou!!: Garona і Bascos · Veure més »

Batalla de Bibracte

La batalla de Bibracte, lluitada el 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Nou!!: Garona і Batalla de Bibracte · Veure més »

Batalla de l'Arar

La batalla de l'Arar, lluitada el 58 aC, va ser una de les primeres batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Nou!!: Garona і Batalla de l'Arar · Veure més »

Batalla de la Berre

La batalla de la Berre fou un enfrontament militar prop del rierol de la BerreEn català, com els altres rius de la zona la Bolzana, la Garona, la Rougeanne, la Désix, la Tet i cinc dels seus afluents.

Nou!!: Garona і Batalla de la Berre · Veure més »

Batalla de la Garona

La batalla del riu Garona es va lliurar al 732 entre un exèrcit omeia dirigit per Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, governador d'Al-Andalus, i les forces dels francs encapçalades per Odó el Gran, duc d'Aquitània.

Nou!!: Garona і Batalla de la Garona · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Garona і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Salvetat

La batalla de Salvetat (11-12 de setembre de 1217, prop de l'actual Sent Julian de Garona) fou una de les batalles de la croada albigesa lluitada per les tropes de Ramon VI de Tolosa i Roger de Comenge, que van derrotar els croats de Tolosa de Llenguadoc.

Nou!!: Garona і Batalla de Salvetat · Veure més »

Bausen

Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.

Nou!!: Garona і Bausen · Veure més »

Begòs

Begòs és una entitat de població del municipi d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Begòs · Veure més »

Begla

Begla (en francès Bègles) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Garona і Begla · Veure més »

Benòs

Benòs és una entitat de població del municipi d'Es Bòrdes, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Benòs · Veure més »

Betlan

Betlan és una entitat de població de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Betlan · Veure més »

Betren

Betren és una entitat de població del municipi de Vielha e Mijaran, al terçó de Castièro de la comarca de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.

Nou!!: Garona і Betren · Veure més »

Bisbat d'Alet

El bisbe Nicolas Pavillon (1639-1677). El bisbat d'Alet (francès: Diocèse d'Alet, llatí: Dioecesis Electensis) fou una seu actualment suprimida i titular de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Garona і Bisbat d'Alet · Veure més »

Bisbat de Condom

El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet. El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Garona і Bisbat de Condom · Veure més »

Bitúrigs vivisques

Els bitúrigs vivisques (en llatí Bituriges Vivisci) eren un grup dels gals bitúrigs.

Nou!!: Garona і Bitúrigs vivisques · Veure més »

Bjǫrn Járnsíða

Él túmul de Björn Costat de Ferro (''Björn Järnsidas hög'') a l'illa de Munsö, en el llac Mälaren, Suècia. El túmul és coronat per una pedra amb la Inscripció Rúnica d'Uppland 13. Björn Costat de Ferro o Björn Costelles de Ferro (nòrdic antic: Bjǫrn Járnsíða, islandès: Björn Járnsíða, suec: Björn Järnsida, danès: Bjørn Jernside; llatí medieval: Bier Costae ferreae) fou un rei llegendari de Suècia que hauria viscut en algun moment del segle IX.

Nou!!: Garona і Bjǫrn Járnsíða · Veure més »

Bordeus

Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.

Nou!!: Garona і Bordeus · Veure més »

Bossòst

Bossòst és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.

Nou!!: Garona і Bossòst · Veure més »

Cabana Ull de la Garona

La cabana d'Ull de la Garona (en occità Cabana Uelh deth Garona) és un refugi de muntanya dins el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) a 1.867 m d'altitud i situat a l'entrada del Pla de Beret i molt a prop del naixement del riu la Garona.

Nou!!: Garona і Cabana Ull de la Garona · Veure més »

Campanya de la Vall d'Aran (1649-50)

La Campanya de la Vall d'Aran de 1649 i 1650 fou un dels fets d'armes de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Garona і Campanya de la Vall d'Aran (1649-50) · Veure més »

Canal de Brienne

El canal de Brienne és un canal de França que uneix el riu Garona amb el Canal del Migdia.

Nou!!: Garona і Canal de Brienne · Veure més »

Canal de Montech

El canal de Montech (o canal de l'embranchement de Montauban del canal lateral de la Garona) és un canal francès que uneix el riu Tarn al Canal lateral de la Garona.

Nou!!: Garona і Canal de Montech · Veure més »

Canal del Migdia

El canal del Migdia (en occità Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Miègjorn; en francès canal du Midi) és un canal navegable francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani.

Nou!!: Garona і Canal del Migdia · Veure més »

Canal lateral de la Garona

El canal lateral de la Garona, també anomenat Canal de la Garona, és un canal navegable francès de petit calat, que uneix Tolosa de Llenguadoc amb Langon, prop de Bordeus i que juntament amb el Canal del Migdia uneixen el mar Mediterrani amb l'oceà Atlàntic en el conjunt que es coneix com a Canal dels dos Mars.

Nou!!: Garona і Canal lateral de la Garona · Veure més »

Canejan

Canejan és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.

Nou!!: Garona і Canejan · Veure més »

Capens

Capens és un municipi occità de Volvestre, al Llenguadoc, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Alta Garona.

Nou!!: Garona і Capens · Veure més »

Carbona

Carbona (en francès Carbonne) és un municipi occità de Volvestre, al Llenguadoc, situat a la regió d'Occitània, departament de l'Alta Garona.

Nou!!: Garona і Carbona · Veure més »

Casa es de Abella

La Casa es de Abella és un monument del municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Casa es de Abella · Veure més »

Casa Portolà

Casa Portolà és un casal d'Arties, del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Garona і Casa Portolà · Veure més »

Casarilh (Vall d'Aran)

Casarilh és un poble de la Vall d'Aran que forma part del municipi de Vielha e Mijaran.

Nou!!: Garona і Casarilh (Vall d'Aran) · Veure més »

Casau

Casau és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Casau · Veure més »

Casino de Pònt de Rei

El Casino de Pònt de Rei és un monument del municipi de Bausen (Vall d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Casino de Pònt de Rei · Veure més »

Cassinogilum

Cassinogilum fou un castell carolingi de Carlemany i Lluís el Pietós.

Nou!!: Garona і Cassinogilum · Veure més »

Castèths d'Andòrta

Castèths Andòrta (en francès Castets-en-Dorthe) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Garona і Castèths d'Andòrta · Veure més »

Castell de Bossòst

El castell de Bossòst és situat a tramuntana de la vila, sobre el raval de Sant Ròc, al cim de la roca anomenada Casteràs.

Nou!!: Garona і Castell de Bossòst · Veure més »

Castell de Langoiran

Castell de Langoiran El Château de Langoiran és un castell feudal a la comuna de Langoiran al departament de Gironde, França.

Nou!!: Garona і Castell de Langoiran · Veure més »

Castell Lleó

El Castell Lleó, o Castèth Leon, és un castell al municipi d'Es Bòrdes (Vall d'Aran) declarat bé cultural d'interès nacional, actualment en ruïnes.

Nou!!: Garona і Castell Lleó · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Garona і Catalunya · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Garona і Catarisme · Veure més »

Central d'Arties

La Central d'Arties (en aranès, Centrau d'Arties) és l'edifici principal de dues centrals hidroelèctriques, Arties i Aiguamoix, el qual està situat a la localitat d'Arties, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Central d'Arties · Veure més »

Central de Benós

La Central de Benós (en aranès, Centrau de Benós) està situada a la localitat d'Es Bòrdes, aiguavall de la població de Benòs, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Central de Benós · Veure més »

Central hidroelèctrica de Cabdella

La Central hidroelèctrica de Cabdella és una central hidroelèctrica situada al nord de la comarca del Pallars Jussà, concretament al poble de Central de Cabdella, terme municipal de la Torre de Cabdella.

Nou!!: Garona і Central hidroelèctrica de Cabdella · Veure més »

Central hidroelèctrica de Cledes

La Central Hidroelèctrica de Cledes (en aranès, Centrau de Cledes) està situada a la localitat de Les, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Central hidroelèctrica de Cledes · Veure més »

Central hidroelèctrica de Molinos

La Central hidroelèctrica de Molinos és una central hidroelèctrica construïda per l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya que entrà en funcionament el 4 de maig de 1919.

Nou!!: Garona і Central hidroelèctrica de Molinos · Veure més »

Central hidroelèctrica de Vielha

La Central hidroelèctrica de Vielha està situada a la població de Vielha, a la comarca de la vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Central hidroelèctrica de Vielha · Veure més »

Circ de Baciver

El Circ de Baciver, en aranès Circ de Vacivèr, és un circ glacial al vessant atlàntic dels Pirineus axials, a la conca de la Garona, situat en el massís de Beret.

Nou!!: Garona і Circ de Baciver · Veure més »

Circ de Colomèrs

El Circ de Colomèrs és un circ glacial en el vessant nord del Pirineu axial, que forma la capçalera de la Vall d'Aiguamòg.

Nou!!: Garona і Circ de Colomèrs · Veure més »

Circ de Saboredo

El Circ de Saboredo és un circ glacial en la vessant nord del Pirineu axial que és la capçalera de la Vall de Ruda; està situat al SE de la Vall d'Aran, als municipis de Naut Aran i Alt Àneu.

Nou!!: Garona і Circ de Saboredo · Veure més »

Circ de Tromosa

El circ de Tromosa (en francès:Troumouse) és un circ glacial que es troba al vessant nord del Pirineu, al departament dels Alts Pirineus.

Nou!!: Garona і Circ de Tromosa · Veure més »

Coipú

El coipú (Myocastor coipus) és un mamífer rosegador de la família dels miocastòrids, propi de Sud-amèrica, de pell molt apreciada.

Nou!!: Garona і Coipú · Veure més »

Comarques naturals de Catalunya

Algunes comarques naturals de Catalunya Les comarques naturals de Catalunya són territoris que pertanyen en part o totalment al Principat de Catalunya que per la seva orografia es diferencien de les comarques o regions limítrofes.

Nou!!: Garona і Comarques naturals de Catalunya · Veure més »

Comenge

Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Garona і Comenge · Veure més »

Companyia de ferrocarril de Midi

Plànol de la xarxa a l'estació de Burdeus Saint-Jean (la imatge mostra aquest plànol mural en el seu format actual, després que li hagi estat amputada la part baixa després de la renovació de l'estació). El nom complet era "Compagnie des chemins de fer du Midi et du Canal latéral à la Garonne", però es va abreujar amb Compagnie des chemins de fer du Midi o més senzillament Midi.

Nou!!: Garona і Companyia de ferrocarril de Midi · Veure més »

Comunitat Autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Garona і Comunitat Autònoma del País Basc · Veure més »

Condomès

El Condomès - Condomés; Ténarèze o Condomois - és una comarca occitana, a Gascunya, que té per capçalera la ciutat de Condom.

Nou!!: Garona і Condomès · Veure més »

Conques intercomunitàries

Les conques intercomunitàries, així com les conques internes, són agrupacions de rius, corrents i aigües subterrànies que desemboquen les seves aigües en un mateix vessant.

Nou!!: Garona і Conques intercomunitàries · Veure més »

Conques Internes de Catalunya

Conques hidrogràfiques de Catalunya Les Conques Internes de Catalunya agrupen el vessant oriental de la xarxa hidrogràfica de Catalunya, caracteritzat per incloure els rius que neixen a Catalunya i que finalitzen el recorregut a la Mediterrània, sense desembocar en cap llera intercomunitària.

Nou!!: Garona і Conques Internes de Catalunya · Veure més »

Cottus hispaniolensis

El cavilat o cottus hispaniolensis és una espècie de peix pertanyent a la família dels còtids.

Nou!!: Garona і Cottus hispaniolensis · Veure més »

Cranc de riu de potes blanques

El cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes) és una espècie de crustaci decàpode d'aigua dolça de la família Astacidae, en estat de conservació vulnerable.

Nou!!: Garona і Cranc de riu de potes blanques · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Garona і Croada Albigesa · Veure més »

Desideri de Tolosa

Desideri o Didier (? - 587) fou dux de Tolosa de Llenguadoc (o part d'Aquitània) per compte del rei de Nèustria Khilperic I. Se'l suposa natiu d'Albi o almenys de l'Albigès on tenia les seves terres.

Nou!!: Garona і Desideri de Tolosa · Veure més »

Dordonya (riu)

La Dordonya (Dordogne en francès; Dordonha en occità) és un riu d'Occitània al sud-oest de França.

Nou!!: Garona і Dordonya (riu) · Veure més »

Elf Aquitaine

Williams-Renault patrocinat per Elf. Elf Aquitaine fou una empresa francesa de cerca, extracció, refinació i distribució de petroli, que en 2000 va ser absorbida pel grup Total Fina S.A i va formar l'empresa Total S.A., que es va completar en 2003.

Nou!!: Garona і Elf Aquitaine · Veure més »

Embassaments de Catalunya

Segons el Decret 175/2001, de 26 de juny pel qual s'aprova el desplegament de l'Agència Catalana de l'Aigua, l'administració hidràulica i la distribució de l'aigua a Catalunya, excepte la conca de l'Ebre i la del Sénia que són dins la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la del Xúquer, respectivament, és gestionada per sis demarcacions territorials.

Nou!!: Garona і Embassaments de Catalunya · Veure més »

Engaït

Engaït és una vall dels Pirineus que es troba a la frontera entre el Principat d'Andorra i Catalunya.

Nou!!: Garona і Engaït · Veure més »

Entorn natural de la Unió Europea

Lentorn natural de la Unió Europea, s'emmarca dins del territori format pels estats membres d'aquesta organització.

Nou!!: Garona і Entorn natural de la Unió Europea · Veure més »

Era Artiga de Lin

Era Artiga de Lin és un espai natural protegit que es troba als municipis d'Es Bòrdes i Vielha, a la comarca de la Val d'Aran.

Nou!!: Garona і Era Artiga de Lin · Veure més »

Era dels vikings

esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).

Nou!!: Garona і Era dels vikings · Veure més »

Era Mòla de Betren

Era Mòla de Betren és un edifici de Betren al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Garona і Era Mòla de Betren · Veure més »

Era Mòla de Les

Era Mòla de Les és un edifici del municipi de Les (Vall d'Aran) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Garona і Era Mòla de Les · Veure més »

Era Mòla de Naut

Era Mòla de Naut és un monument del municipi d'Es Bòrdes inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Era Mòla de Naut · Veure més »

Era Mòla de Pontaut

Era Mòla de Pontaut és un edifici del municipi de Canejan (Vall d'Aran) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Era Mòla de Pontaut · Veure més »

Era Mòla dera Vila (Salardú)

Era Mòla dera Vila és un molí fariner de Salardú al municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Garona і Era Mòla dera Vila (Salardú) · Veure més »

Erç Mort

L'Erç Mort, o simplement Erç (en francès Hers-Mort) és un riu de 89 km de longitud que circula a través dels departaments francesos de l'Aude i l'Alta Garona.

Nou!!: Garona і Erç Mort · Veure més »

Es Bòrdes

Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.

Nou!!: Garona і Es Bòrdes · Veure més »

Escunhau

Escunhau és un poble del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Escunhau · Veure més »

Escunhau e Casarilh

Escunhau e Casarilh és una entitat municipal descentralitzada del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Escunhau e Casarilh · Veure més »

Escut d'Arties e Garòs

L'escut oficial d'Arties e Garòs té el següent blasonament.

Nou!!: Garona і Escut d'Arties e Garòs · Veure més »

Escut de Vilamòs

L'escut oficial de Vilamòs té el següent blasonament.

Nou!!: Garona і Escut de Vilamòs · Veure més »

Església de Nostra Senyora de la Dalbada

L'església de Nostra Senyora de la Dalbada és un temple catòlic de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc.

Nou!!: Garona і Església de Nostra Senyora de la Dalbada · Veure més »

Església de Sant Nicolau de Tolosa

L'església de Sant Nicolau es un temple catòlic situat al barri de Sant Çubran de Tolosa de Llenguadoc.

Nou!!: Garona і Església de Sant Nicolau de Tolosa · Veure més »

Estanh de Canalbòna

LEstanh de Canalbòna és un petit llac de muntanya al vessant francès del massís del Montcalm.

Nou!!: Garona і Estanh de Canalbòna · Veure més »

Estany de la Restanca

LEstany de la Restanca (Era Restanca en aranès), a vegades conegut com a pantà dels Llacs Val d'Aran és un embassament, les aigües del qual alimenten el barranc de Rius i més avall el riu de Valarties (tributari del riu Garona).

Nou!!: Garona і Estany de la Restanca · Veure més »

Estanys de Dalt de Baciver

Els estanys de Dalt de Baciver son un conjunt d'estanys format per dos de majors i diversos més petits, tots ells situats a la part superior del Circ de Baciver.

Nou!!: Garona і Estanys de Dalt de Baciver · Veure més »

Estuari de la Gironda

Localització de l'Estuari de la Gironda L'Estuari de la Gironda (o solament La Gironda) és un estuari navegable format a la desembocadura dels rius Garona i Dordonya a l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Garona і Estuari de la Gironda · Veure més »

Esturió comú

L'esturió comú (Acipenser sturio) és una espècie de peix actinopterigi pertanyent a la família dels acipensèrids.

Nou!!: Garona і Esturió comú · Veure més »

Esturions

''Acipenser medirostris'' ''Acipenser transmontanus'' ''Acipenser brevirostrum'' Esturió groc (''Acipenser fulvescens'') Esturió oscietra (''Acipenser gueldenstaedtii'') ''Acipenser naccarii'' ''Acipenser oxyrinchus'' Esterlet (''Acipenser ruthenus'') ''Acipenser sinensis'' Esturió sevruga (''Acipenser stellatus'') ''Acipenser sturio'' Els esturions (Acipenser) són un gènere de peixos actinopterigis d'aigua dolça, de la família dels acipensèrids.

Nou!!: Garona і Esturions · Veure més »

Eth Casteret de Bossòst

Eth Casteret de Bossòst està situat a nord-oest de la vila, al cim de la roca anomenada Casteret.

Nou!!: Garona і Eth Casteret de Bossòst · Veure més »

Eudes I d'Aquitània

Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.

Nou!!: Garona і Eudes I d'Aquitània · Veure més »

Eustaqui de Beaumarchais

Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.

Nou!!: Garona і Eustaqui de Beaumarchais · Veure més »

Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça

Josep Puig i Cadafalch, un dels integrants de l'expedició L'expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça va ser duta a terme el 1907.

Nou!!: Garona і Expedició històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans a la Vall d'Aran i la Ribagorça · Veure més »

Expedició normanda de 844

L'Expedició normanda de 844 fou un atac dels normands al regne d'Astúries i l'emirat de Qúrtuba El 844 les naus normandes o vikingues (urdumaniyyun o madjus), procedents d'una incursió pel Garona, foren dispersades per una tempesta en direcció a la costa cantàbrica i arribaren a Gijon, que reconegueren però no atacaren, i seguiren en direcció a Galícia, on foren derrotades i les 54 naus van passar per Lisboa que van saquejar durant 13 dies entre l'agost i el setembre, fins que un exèrcit musulmà es va apropar per combatre'ls, i es van desplaçar cap a l'Algarve i el golf de Cadis.

Nou!!: Garona і Expedició normanda de 844 · Veure més »

Far de Cordouan

El far de Cordouan és una obra d'enginyeria de l'edat Moderna edificada sobre un antic illot rocós, avui desaparegut, en la costa atlàntica francesa, al nord del Golf de Biscaia.

Nou!!: Garona і Far de Cordouan · Veure més »

Fontaine Louvois

La fontaine Louvois és un monument parisenc enmig de l'square Louvois, fou creada el 1830.

Nou!!: Garona і Fontaine Louvois · Veure més »

Forat d'Aigualluts

El Forat d'Aiguallut (Forau d'Aiguallut en aragonès) és un fenomen càrstic que es produeix al curs alt del riu Éssera, a uns 2.074 m d'altitud i a prop de l'Aneto, on aquest riu desapareix sota terra una mitjana de 155 dies a l'any.

Nou!!: Garona і Forat d'Aigualluts · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Garona і França · Veure més »

Frèdol de Tolosa

Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).

Nou!!: Garona і Frèdol de Tolosa · Veure més »

Frontera entre França i Andorra

La frontera entre França i Andorra és la frontera que separa els estats d'Andorra i França, estat membre de la Unió Europea i integrat en l'Espai Schengen.

Nou!!: Garona і Frontera entre França i Andorra · Veure més »

Garòs

Garòs és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó d'Arties e Garòs de la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Garòs · Veure més »

Garumnis

Els garumnis o garumnes (llatí Garumni) van ser un poble aquità esmentat per Juli Cèsar.

Nou!!: Garona і Garumnis · Veure més »

Gastronomia de la Vall d'Aran

La cuina de la Vall d'Aran tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina aranesa.

Nou!!: Garona і Gastronomia de la Vall d'Aran · Veure més »

Gates

Els gates o garites (en llatí Garites, Gabites o Gates) eren un poble aquità que es va sotmetre a Publius Crassus, legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.

Nou!!: Garona і Gates · Veure més »

Gavatx

La paraula gavatx és un apel·latiu pejoratiu que s'aplicava tradicionalment als occitans tot i que més recentment el seu ús s'estengué també als forasters en general.

Nou!!: Garona і Gavatx · Veure més »

Gàl·lia Aquitània

Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.

Nou!!: Garona і Gàl·lia Aquitània · Veure més »

Gàl·lia Cèltica

a.n.e. La Gàl·lia Cèltica (en llatí: Gallia Celtica) era una de les tres principals regions de la Gàl·lia, d'acord amb la història de Juli Cèsar en el seu llibre ''De Bello Gallico'' (58-51 / 50 a.n.e.). La Gàl·lia Cèltica estava habitada pels celtes, anomenats gals pels romans.

Nou!!: Garona і Gàl·lia Cèltica · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Garona і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Geografia de Catalunya

Imatge de satèl·lit de Catalunya La geografia de Catalunya descriu el relleu i com afecta aquest a les relacions humanes (comerç, demografia, transport) que s'estableixen sobre el territori de Catalunya, en el sentit de la comunitat autònoma, té una superfície aproximada de 32.000 km².

Nou!!: Garona і Geografia de Catalunya · Veure més »

Geografia de França

Amb una superfície de 551.500 km²; (675.417 km²; amb els territoris d'ultramar), França s'estén 1.000 km de nord a sud i d'est a oest (la distància més gran nord-sud: Bray-Dunes - Cervera de la Marenda. És el tercer major país d'Europa, després de Rússia i Ucraïna (el segon, si es compten els territoris d'ultramar). La França metropolitana té quatre fronts marítims (de nord a sud): el Mar del Nord, el Canal de la Mànega, l'oceà Atlàntic i la Mar Mediterrània. La longitud total de les seves costes ateny 3.427 km. A excepció de la seva frontera nord-est, el país es troba delimitat principalment per mars, l'oceà i fronteres naturals: Rin, Serralada del Jura, Alps, Pirineus.

Nou!!: Garona і Geografia de França · Veure més »

Geografia dels Països Catalans

Territoris dels Països Catalans Els Països Catalans són una entitat lingüística que abasta quatre zones diferenciades administrativament.

Nou!!: Garona і Geografia dels Països Catalans · Veure més »

Germeri de Tolosa

Germeri de Tolosa o Geremar, en francès Germier i en llatí Germerius o Geremarus (Castennec, Ar Mor-Bihan, Bretanya, o Angulema, s. VII - Ox, Muret, Alta Garona, 16 de maig de final del s. VII) fou bisbe de Tolosa cap al 695.

Nou!!: Garona і Germeri de Tolosa · Veure més »

Gers

Gers (en occità Gers o Gèrç i en francès Gers) és un departament de la regió Occitània a França, que té per capital Aush.

Nou!!: Garona і Gers · Veure més »

Gers (desambiguació)

* Geografia.

Nou!!: Garona і Gers (desambiguació) · Veure més »

Gessa

Gessa és una entitat municipal descentralitzada dependent de l'ajuntament de Naut Aran.

Nou!!: Garona і Gessa · Veure més »

Gimona

El Gimona és un riu occità de 136 km, afluent esquerre del Garona.

Nou!!: Garona і Gimona · Veure més »

Gironda

La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.

Nou!!: Garona і Gironda · Veure més »

Gitanos catalans de França

Els gitanos catalans de França són els membres del poble gitano residents a França que tenen com a llengua materna el català.

Nou!!: Garona і Gitanos catalans de França · Veure més »

Gondobald

Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I. Fou criat a la cort de Khildebert I de París (que no tenia fills) al que fou presentat com a fill de Clotari I, que el va tractar com un nebot i va rebre una acurada educació, i uns atributs de príncep caracteritzats per la portada de cabells llargs conforme a la tradició merovíngia, i l'estudi de la literatura i poesia. Clotari no el va reconèixer i el va fer rapar. Mort Clotari (511) el va succeir a París el seu fill Caribert I, que el va recollir com a germà i li va permetre tornar a portar el cabell llarg, però després el seu germà Sigebert I rei d'Asutràsia, gelós, el va convidar a la seva cort, el va fer rapar i el va fer tancar a Colònia. Es va escapar i va arribar a Itàlia on fou acollit pel general Narsès en una data entre 561 i 567. Es va casar, va tenir fills i va entrar a la cort de Tiberi II de Constantinoble. El duc d'Austràsia, Guntram Bosó, en el curs d'un viatge o una ambaixada a Constantinoble, el va cridar al seu país i li va deixar entendre que com que Khilperic i Guntram no tenien successors i Khildebert era molt jove tenia moltes possibilitats d'accedir al tron, i que a més feia aquest pas en nom dels grans senyors d'Austràsia. Gondobald, després d'obtenir l'autorització de l'emperador Tiberi II, va sortir de l'Imperi Romà d'Orient amb molts tresors o diners d'origen incert, i va desembarcar a Marsella (582) amb els seus dos fills, nascuts a Grècia, ben disposat a prendre el poder. A Marsella fou acollit pel bisbe Teodor, sota ordes de la noblesa austrasiana i principalment del patrici Mòmol, que li va donar cavalls i escorta per unir-se a aquest patrici, antic general de Guntram de Borgonya, que vivia retirat a Avinyó, ciutat que pertanyia a Khildebert II, i que com a participant en el complot, estava disposat a revoltar-se contra el rei Guntram i prendre el control de la ciutat. Mòmol va rebre a Gondobald a la ciutat i va treballar per engrandir el partit de Gondobald, al que va aconseguir afegir a Desideri de Tolosa, que de moment va mantenir en secret la seva opció. La idea inicial era apoderar-se del regne de Borgonya, i sembla que fins i tot el rei Khildebert II d'Austràsia, aconsellat per senyors austrasians, li va donar un cert suport. Però Guntram Bosó, ambicionant les riqueses de Gondobald, el va trair. Va empresonar a Teodor i un altre bisbe, Epifani, i es va apoderar d'una part dels tresors de Gondobald que va compartir amb el governador de l'altra part de Marsella (que pertanyia a Guntram) i va anar a amagar a l'Alvèrnia. Al sentir-se abandonat per Guntram Bosó, Gondobald es va retirar d'Avinyó per no comprometre a Mòmol, i es va refugiar a una illa de la mar a l'espera de veure que passava, illa que probablement era una del grup de les illes de Lérins. Guntram Bosó després d'anar a l'Alvèrnia es va dirigir a la cort de Metz per donar compte del seu viatge a Constantinoble, quan fou arrestat per oficials borgonyons i portat a la cort, on Guntram el Sant li va tirar en cara haver portat a Gondebald a la Gàl·lia. Però el duc va desviar la responsabilitat cap a Mòmol i es va oferir, per demostrar la seva innocència, a anar a assetjar a Mòmol a Avinyó i portar-lo a la cort borgonyona de grau o per força i com a garantia va deixar un fill com a ostatge. Una vegada lliure va retornar a l'Alvèrnia, de la que sembla era governador per compte de Khildebert II i va reunir un exèrcit d'arverns i gent del Velai i es va dirigir cap a Avinyó (583). Assabentat el patrici Mòmol d'aquesta iniciativa, el va esperar al Roine, sense passar el qual no es podia arribar a la ciutat, i va fer disposar unes barques amb les plaques tan mal lligades que se separaven al cap de pocs moviments; quan Guntram Bosó va arribar a la riba del Roine va trobar les barques que li van semblar en bon estat, i les va utilitzar per fer travessar les seves forces, però després de navegar uns metres es van desfer pel moviment dels remers i van començar a fer aigua; els soldats van haver de saltar per guanyar la riba nadant; molts als que les forces van mancar foren emportats pel corrent i altres van poder arribar un costat o a l'altre. No obstant amb les forces que restaven Guntram Bosó va poder assetjar Avinyó. Mòmol no es va posar nerviós i va aguantar bé; llavors va convidar a una conferència a Guntram Bosó a la vora de la rasa plena d'aigua; Bosó que ignorava la profunditat la volia passar per trobar a Mòmol a l'altre costat; aquest li va assegurar que podia passar sense problema, i quan ho va fer va resultar massa fonda i va estar a punt d'ofegar-se. Mentre Khildebert va ser informat del setge d'Avinyó, ciutat que li pertanyia, i va enviar contra Guntram Bosó al duc Gondulf amb orde de forçar l'aixecament del setge, el que aquest va fer, capturant a Guntram Bosó. Vers el 583 els antics enemics Austràsia i Nèustria (Khilperic I i Khildebert II) es van aliar contra Borgonya (abans aliada d'Austràsia) amb la idea de recuperar la meitat de Marsella que Guntram havia usurpat amb l'ajut de Dinami de Provença; la noblesa asutrasiana estava dirigida pel bisbe Egidi de Reims, que esperava amb aquesta aliança apartar del poder a Guntram i després influir en el jove rei Khildebert II. Aquest darrer sembla que estava d'acord amb Mòmol i en certa manera afavoria a Gondobald del qual el patrici s'havia declarat protector. La guerra va acabar amb un acord de pau pel que la meitat de Marsella fou retornada a Khildebert II al començament del 584. Aquest mateix any 584 va morir Khilperic I de Nèustria i la seva esposa, Fredegunda, per por de ser castigada pels seus crims, es va refugiar (amb una part del tresor) a la catedral de París amb el bisbe Ragnemod; Fredegunda havia cridat a Guntram de Borgonya, que al cap de poc es va acostar a París i va agafar a la reina sota la seva protecció, junt amb el fill únic, de 4 mesos, de nom Clotari II (després conegut com a Clotari II el Gran). Khildebert que estava a Meaux, es va acostar també a París però els habitants li van refusar l'entrada; el rei asutrasià va enviar ambaixadors a Guntram per demanar renovar l'aliança i entregar a la reina a la que Khildebert atribuïa amb raó la mort del seu pare Sigebert I i tots els mals que Khilperic havia fet a Austràsia; però Gontran estava indignat perquè acabava de trobar uns papers que provaven una aliança de Khilperic i Khildebert per arrabassar a Guntram els seus estats, i va refusar la petició. Llavors els ambaixadors van demanar almenys la restitució dels territoris austrasians usurpats per Nèustria (Carci, Albigès, Velai i Gavaldà) que ara estaven sota govern de Desideri de Tolosa, però Guntram va refusar també aquesta petició al·legant que la successió de Caribert I (561-567) havia quedat anul·lada per la violació del jurament que Sigebert I i Khilperic I havien fet (junt amb Guntram) segons el qual aquell dels tres que entrés a París sense participació dels altres dos (cadascun tenia un terç de la ciutat) perdria la resta de l'herència (Guntram al·legava que els dos reis havien entrat a París sense el seu consentiment) i que per tant tenia el dret a tota l'herència de Caribert, de la qual el Tolosà i l'Albigès eren part. Però Desideri de Tolosa havia entrat secretament a la conjura i va adoptar mesures pel destí d'aquestes regions en favor de Gondobald que seria proclamat rei d'Aquitània. Desideri, que fou dels primers a saber la mort de Khilperic, es va declarar obertament per Gondobald. Una de les seves primeres mesures fou arrestar a la princesa Rigonta o Rigonda, filla única de Khilderic I i Fredegunda, que estava de camí en el seu viatge a Hispània on s'havia de casar amb Recared i desconeixia encara la mort del seu pare el rei, i de la qual volia les seves riqueses (joies i efectes personals); la princesa fou posada sota custòdia en lloc segur amb una guàrdia escollida i amb una assignació petita pel seu manteniment. Rigonda, esperant encara pitjor tractament, va trobar la manera d'escapar escapant de la vigilància a la que era sotmesa i es va refugiar al final d'octubre del 584 a l'església de Nostra Senyora de la Daurada a Tolosa, per restar-hi com un asil inviolable; llavors va enviar un criat a la seva mare la reina Fredegunda per informar-la de la seva situació i que havia estat abandonada per la major part de la gent del seu seguici. Fredegunda va entrar en fúria i va maltractar al missatger, un dels que havien estat lleials a la seva filla, i va fer capturar a tots els que l'havien abandonat i havien tornat a la cort. Tot seguit Desideri es va reunir amb Mòmol a Avinyó, on també es va trobar amb Gondobald que hi havia anat poc abans, i tots els conjurats van sortir (desembre del 584) amb l'exèrcit i tresors disposats a conquerir l'Aquitània austrasiana i posar l'Aquitània de Nèustria sota el poder de Gondobald. Després de travessar el massís Central, Gondobald fou proclamat rei a Brives (moderna Brive-la-Gaillarde), al Llemosí, i llavors es va dedicar a recórrer les ciutats del seu regne acompanyat de Desideri. Va rebre la submissió de les ciutats que havien estat de Khilperic I però també de les de Khildebert II i les de Guntram el Sant. Aquest darrer va començar a actuar el 585 i va reunir un gran exèrcit amb el que va sotmetre el Poitou abans que ho pogués fer Gondebald. En endavant els esdeveniments van anar en contra de Gondobald, Desideri i Mòmol. Gondobald va rebre el jurament a Angulema, i després es va dirigir a Perigeux on el bisbe Carteri no el va rebre honorablement el que li va costar injúries del nou rei; a Tolosa el bisbe Magnulf va refusar de reconèixer-lo refusant l'entrada a la ciutat tant al rei com al duc Desideri i van posar la ciutat en estat de defensa, però només presentar-se Gondobald i Desideri davant les muralles amb les seves forces, que els habitants, considerant-se incapaços de resistir, van obrir les portes i els van deixar entrar lliurement; una vegada establerta l'autoritat a Tolosa el rei es va apoderar dels tresors de Rigonda segrestats per Desideri; el bisbe Magnulf el va rebre a la seva seu i li va oferir un gran sopar en el qual va dir que no sabia si era fill de Clotari però que tant si ho era com si no, no podria tenir èxit en la seva empresa. Gondebald va assegurar ser fill de Clotari i per tant que una part de França li pertanyia per dret i va assegurar que aniria a París per establir la seu del seu regne; Magnulf va replicar que per aconseguir això caldria que no quedés cap persona de la raça dels francs; el duc Mòmol, indignat, va aturar el bisbe dient que hauria de tenir vergonya de contestar de manera tan extravagant a un gran rei; també el duc Desideri va replicar al bisbe i el va tractar indignament fins a donar-li algunes puntades de peu i cops de puny, i cops de bastó. El bisbe fou lligat com un criminal i enviat a l'exili i els seus béns foren confiscats. El seu bisbat fou promès a Sagitari, el bisbe de Gap deposat per la seva vida escandalosa, i un partidari decidit de Gondobald. Rigonda, tot i el seu refugi a l'església de la Daurada, fou agafada i enviada també a l'exili. El majordom o gran mestre de la seva casa, Waddon, que Fredegunda li havia assignat com home de confiança per dirigir el seu viatge a Hispània, es va passar a Gondobald seguint els passos de Bladast, un general i duc del rei Khilperic, i d'altres nobles. Els principals suports que tenia Gondobald (a més de Desideri i Mòmol) eren el duc Bladast d'Aquitània, el comte de Bordeus Garacari, Waddon, mestre de palau de la princesa Rigonta, i els bisbes Sagitari de Gap, Bertran de Bordeus, Pal·ladi de Saintes, Orestes de Bazas, Faustià de Dax (ordenat per orde de Gondobald per Pal·ladi de Saintes) i Ursinus de Cahors (ordenat per amics de Betran de Bordeus); el seu domini abraçava tots els territoris al sud de la Garona. La part més fidel era la Novempopulània de la que Bladast era duc. Després d'assegurar el domini de Tolosa, Gondobald es va dirigir a Bordeus on fou rebut pel comte local Garacari i el bisbe Bertran. Fins aquell moment tot anava bé. Llavors Gondobald va decidir enviar a Guntram dos ambaixadors, per demanar el reconeixement dels seus drets a una part del regne, i amenaçar amb la guerra en cas de refús; Gondobald va assegurar al rei borgonyó que ja dominava tots els territoris al sud del riu Dordonya fins als Pirineus. El rei Guntram, després d'escoltar als ambaixadors, els va fer arrestar i torturar i els va forçar a revelar tot el que sabien dels plans del seu senyor. Els ambaixadors van revelar que Gondobald tenia secretament el suport de tots els senyors d'Austràsia. Guntram va sospitar fins i tot que el seu nebot Khildebert podia estar donant suport a Gondobald i va decidir la reconciliació amb aquest rei. El va cridar a la seva cort i va fer repetir als ambaixadors el que havien revelat. Llavors el rei borgonyó davant de tots els nobles borgonyons presents i del rei Khildebert II i els nobles austrasians que l'acompanyaven, va declarar que estant sense hereus, reconeixia al rei d'Austràsia com el seu únic i legitim successor i com a garantia li va posar una llança a la mà en forma de ceptre i li va cedir (retornar) tots els estats que el seu pare Sigebert I havia heretat de Caribert I entre els quals s'incloïa l'Albigès i països veïns. Després el va comminar a no tractar amb Gondobald i a no refiar-se de la seva mare Brunilda que considerava instigadora del complot de Gondebald. Amb això la noblesa austrasiana que donava suport a la rebel·lió va quedar desmantellada. El primer que es va separar del seu partit fou el dux Desideri de Tolosa que es va retirar a alguns castells ben fortificats que posseïa a l'Albigès. Guntram va enviar un exèrcit contra Gondobald sota les ordes del duc Leudegisil, el seu conestable, i el patrici Àgila, exèrcit que va arribar al riu Dordonya per observar els moviments de Gondobald. Després d'uns dies va avançar contra aquest que estava acampat a la riba de la Garona. Abandonat per diversos senyors i amb l'exèrcit de Guntram als talons, Gondobald va travessar la Garona amb el bisbe Sagitari i els ducs Mòmol, Bladast i Waddon, i va arribar al país de Comenge dirigint-se a la vila del mateix nom al cim d'una muntanya corresponent a la moderna Saint-Bertrand-de-Comminges en un encreuament de camins que permetia fugir cap a Hispània i era fàcil de defensar; Gondobald va enganyar al bisbe de la vila i a la població i es van apoderar de la ciutat i ciutadella; es van trobar grans magatzems amb blat i vi que els hi garantia provisions per anys. Mentre les forces de Guntram havien creuat la Garona i saquejaven el país; el santuari de Saint-Vincent du Mas de l'Agenès, en el camí de Bordeus a Agen, fou cremat; l'exèrcit va seguir cap al Comenge i encara que van perdre molts homes massacrats pels habitants locals, el primer dia de quaresma, l'11 de febrer del 585, van arribar a la ciutat on era Gondobald i la van assetjar; el setge es va aturar el 23 de febrer quan Bladast va fugir després de cremar la residència dels bisbes i es va sotmetre a la clemència de Guntram. Leudegisil es va adonar que l'exemple de Bladast li podia servir per atreure a altres senyors, ja que el setge de Commenge es preveia llarg i difícil per la posició avantatjosa que ocupava i per la resistència dels assetjats que no tenien res a perdre, i va enviar en secret missatgers a Mòmol i altres conjurats per obtenir l'entrega de Gondobald a canvi de les seves vides. Finalment Mòmol, Sagitari i Waddon va trair a Gondobald; es van reunir amb ell i li van assegurar que els generals de Guntram els havien contactat i els havien assegurat que no tenien cap mal designi contra Gondebald i que seria ben rebut pel rei borgonyó si el volia anar a trobar, ja que sabien que com que Guntram no tenia fills i Gondebald era el seu germà (germanastre) estaria satisfet de tenir-lo al seu costat. Gondobald va malfiar i es va oposar però finalment, després del jurament que li va fer Mòmol, del que no podia esperar la traïció, es va dirigir cap a la porta de la vila on Olló, comte de Berry, i un duc de nom Bosó, l'esperaven per capturar-lo i entregar-lo als assetjants. La malfiança de Gondobald es va demostrar encertada llavors: Olló li va donar una empenta per fer-lo caure per un penya-segat de la rodalia, i va cridar: "aquí hi ha el vostre ballomer que es diu germà i fill de rei". Gondobald però no va caure més que a terra i Olló llavors li va tirar una llança que no va fer efecte per la cuirassa que portava el rei; Gondobald intentava aixecar-se i retornar cap a la ciutat quan Bosó li va tirar una pedra al cap i el va matar. L'endemà l'exèrcit de Guntram manat per Leudegisil entrava a la ciutat que va obrir les portes; la vila for saquejada i tota la població fou massacrada incloent-hi els sacerdots; la ciutat fou finalment cremada amb les seves esglésies i altres edificis quedant reduïda a cendres. La sort de Mòmol i Sagitari no fou millor: Leudegisil, malgrat la paraula donada, els va fer matar, si bé després de rebre orde en aquest sentit de Guntram. Waddon es va escapar i es va salvar de morir, retirant-se amb la reina Brunilda que el va acollir i el va cobrir de regals. Els dos fills de Gondebald es van poder refugiar a Hispània. Fredegunda havia estat enviada en exili a Rouen per Guntram, havia decidit donar suport a Gondobald, i va enviar un missatger a Tolosa, amb l'excusa de contactar amb la seva filla Rigonda, però quan el missatger va arribar va saber la mort de Gondobald, i el missatger només va poder escortar de retorn a Rigonda que es va reunir amb la seva mare sense béns i sense haver-se casat amb Recared. Leudegisil en el seu retorn va assolar la regió entre Comenges i Borgonya i quan va arribar va entregar el tresor de Rigonda a Guntram que els va distribuir entre els pobres i les esglésies i el mateix va fer amb els béns que el duc Mòmol havia deixat a Avinyó valorats en 250 talents de plata i 30 d'or, confiscats pel rei borgonyó, si bé en va donar la meitat al seu nebot Khildebert. Només restava Desideri disposat a fer la pau amb Guntram a qualsevol preu; va enviar al rei a diversos bisbes de la seva confiança i respectats pel rei i especialment l'abat Irier pel que Guntram tenia especial veneració. Finalment es va acordar l'entrevista i Desideri es va tirar als peus del rei, que no sols el va perdonar sinó que el va reenviar a Tolosa on va conservar el govern que Guntram va poder confirmar perquè en adoptar com a hereu a Khildebert II considerava reunits els dos regnes i a l'hereu només a l'espera de l'herència completa. Finalment, en aquest any 585, Guntram va estar ocupat en una expedició a Septimània en revenja per l'arrest i execució del seu cunyat Hermenegild, príncep visigot.

Nou!!: Garona і Gondobald · Veure més »

Guiena

La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.

Nou!!: Garona і Guiena · Veure més »

Hasting

Hasting (o Aflingus, Afflengo, Haesten, Haestenn, Haesting, Hastein, i Alsting), nascut vers el 810 i mort el 893, fou un cap viking, conegut per a les seves nombroses expedicions a l'imperi franc, però també a la mar Mediterrània.

Nou!!: Garona і Hasting · Veure més »

Helvecis

Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.

Nou!!: Garona і Helvecis · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Història d'Aran · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Garona і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Nou!!: Garona і Història de Suïssa · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Garona і Història del País Basc · Veure més »

Hunald I d'Aquitània

Hunald (Hunold, Hunoald) fou duc d'Aquitània i Gascunya (Hunald I).

Nou!!: Garona і Hunald I d'Aquitània · Veure més »

Hunald II

Hunald II fou duc d'Aquitània.

Nou!!: Garona і Hunald II · Veure més »

Inundació

Inundacions sobtades a Toowoomba (Queensland, Austràlia) causades per fortes pluges que caigueren en un curt període. Una inundació (també riuada o popularment pantanada, segons la causa de la inundació), és un desbordament d'aigua a conseqüència de fortes pluges o del trencament (natural o no) d'alguna contenció o embassament d'aigua.

Nou!!: Garona і Inundació · Veure més »

Invasió musulmana de la Gàl·lia

La invasió musulmana de la Gàl·lia fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.

Nou!!: Garona і Invasió musulmana de la Gàl·lia · Veure més »

Jaufré Rudel

Jaufré Rudel (Blaia, Gironda, 1113 - 1170) fou un trobador occità, senyor de Blaia, vila situada davant Bordeus a la desembocadura de la Garona.

Nou!!: Garona і Jaufré Rudel · Veure més »

Jean Maximilien Lamarque

Jean Maximilien Lamarque (Sent Sever, Lanas, Aquitània, 22 de juliol de 1770 - París, 1 de juny de 1832) fou un general i legislador francès, que dugué la seva carrera militar en els exèrcits de la Revolució Francesa i de l'Imperi Francès i la seva carrera política com a opositor lliberal a la Restauració a la Cambra de Diputats.

Nou!!: Garona і Jean Maximilien Lamarque · Veure més »

Josep Salvador i Soler

Josep Salvador i Soler (Barcelona, 14 de març de 1804 - Tonneins, França, 1 de març de 1855) fou un advocat i botànic català.

Nou!!: Garona і Josep Salvador i Soler · Veure més »

L'ocell de foc (Emili Teixidor)

L'ocell de foc és una de les primeres novel·les infantils i juvenils de l'escriptor Emili Teixidor i Viladecàs que esdevindrien clàssics d'aquest gènere.

Nou!!: Garona і L'ocell de foc (Emili Teixidor) · Veure més »

La Barta (Gers)

La Barta o Labarthe és un comú francès al departament de Gers (regió d'Occitània. El territori comunal és a la conca de la Garona, dins de la conca hidrogràfica Adour-Garona. És drenat pel Gers, el Cédon, un braç del Gers, ruisseau de Larrazet, la ruisseau de Laubarie, la ruisseau du Boué i per diversos petits rierols, que constitueixen una xarxa hidrogràfica de 14 km. Xarxes hidrogràfiques i viàries de Labarthe El Gers, amb una longitud total de 175,4 km, té el seu naixement a la comuna de Lannemezan i flueix cap al nord. Travessa la població i desemboca al Garona a Layrac, després de travessar 47 comuns.

Nou!!: Garona і La Barta (Gers) · Veure més »

La Mòla de Bossòst

La Mòla de Bossòst és un molí fariner del municipi de Bossòst (Vall d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і La Mòla de Bossòst · Veure més »

Lac de Rius

El Lac de Rius es un llac glacial situat a la capçalera de la vall de Rius, al terme municipal de Naut Aran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Lac de Rius · Veure més »

Lac deth Còth deth Hòro

El lac deth Còth deth Hòro (nom en aranès) és un llac de muntanya situat a 2.223 m sobre la frontera entre el municipi aranès de Vielha e Mijaran i el ribagorçà de Benasc.

Nou!!: Garona і Lac deth Còth deth Hòro · Veure més »

Laudot

El Laudot és un riu del sud-oest de França que és un subafluent de la Garona a través del Sor.

Nou!!: Garona і Laudot · Veure més »

Les

Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.

Nou!!: Garona і Les · Veure més »

Leuciscus bearnensis

Leuciscus bearnensis és una espècie de peix de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes, registrada en algunes localitats de la conca de l'Ador (d'aquí l'epítet bearnensis, del Bearn).

Nou!!: Garona і Leuciscus bearnensis · Veure més »

Leuciscus oxyrrhis

Leuciscus oxyrrhis és una espècie de peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes, registrada als trams superior dels rius Olt, Tarn, Avairon i Dordonya, tots de la conca del Garona.

Nou!!: Garona і Leuciscus oxyrrhis · Veure més »

Libocedres de Les III

Els Libocedres de Les III (Calocedrus decurrens) són un conjunt de libocedres que es troba a Les (la Vall d'Aran), els quals destaquen tant en alçada com en gruix de tronc.

Nou!!: Garona і Libocedres de Les III · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Garona і Llenguadoc · Veure més »

Lleonci Lasciu

Lleonci Lasciu (en llatí Leontius, en grec antic Λεόντιος) fou un mestre de gramàtica de Bordeus.

Nou!!: Garona і Lleonci Lasciu · Veure més »

Llista d'espais naturals protegits de Catalunya

Depressió Central Llista d'espais naturals protegits de Catalunya d'acord amb el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).

Nou!!: Garona і Llista d'espais naturals protegits de Catalunya · Veure més »

Llista de colls dels Pirineus

Punta i Coll d'Harlé, i Mussol de Tumeneia Un coll o collada és una depressió que es troba entre dos cims.

Nou!!: Garona і Llista de colls dels Pirineus · Veure més »

Llista de ponts de l'Alt Pirineu i Aran

Llista de ponts de l'Alt Pirineu i Aran ordenats per comarca i municipi.

Nou!!: Garona і Llista de ponts de l'Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Llista de rius d'Andorra

Mapa de les conques hidrogràfiques d'Andorra Llista dels rius principals d'Andorra elaborat per l'Institut d'Estudis Andorrans.

Nou!!: Garona і Llista de rius d'Andorra · Veure més »

Llista de rius de Catalunya

Llista de rius i rieres que tenen tot o part del seu recorregut a Catalunya.

Nou!!: Garona і Llista de rius de Catalunya · Veure més »

Llista de topònims d'Arres

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'Arres, a la Val d'Aran.

Nou!!: Garona і Llista de topònims d'Arres · Veure més »

Llista de topònims d'es Bòrdes

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'es Bòrdes, a la Val d'Aran.

Nou!!: Garona і Llista de topònims d'es Bòrdes · Veure més »

Llista de topònims de Bausen

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Bausen, a la Val d'Aran.

Nou!!: Garona і Llista de topònims de Bausen · Veure més »

Llista de topònims de Bossòst

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Bossòst, a la Val d'Aran.

Nou!!: Garona і Llista de topònims de Bossòst · Veure més »

Llista de topònims de Canejan

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Canejan, a la Val d'Aran.

Nou!!: Garona і Llista de topònims de Canejan · Veure més »

Llista de topònims de Les

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Les, a la Val d'Aran.

Nou!!: Garona і Llista de topònims de Les · Veure més »

Llista de topònims de Naut Aran

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Naut Aran, a la Val d'Aran.

Nou!!: Garona і Llista de topònims de Naut Aran · Veure més »

Llista de topònims de Vielha e Mijaran

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Vielha e Mijaran, a la Val d'Aran.

Nou!!: Garona і Llista de topònims de Vielha e Mijaran · Veure més »

Llista de topònims de Vilamòs

Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi de Vilamòs, a la Val d'Aran.

Nou!!: Garona і Llista de topònims de Vilamòs · Veure més »

Llista de topònims terminats en -ona

La llista de topònims terminats en -ona pretén recopilar noms d'entitats de població, edificis (masos, torres…), i d'altres elements orogràfics com rius o muntanyes, que acaben amb el sufix -ona.

Nou!!: Garona і Llista de topònims terminats en -ona · Veure més »

Llista de zones humides de Catalunya

Cartell d'informació L'inventari de zones humides de Catalunya inclou 2.977 zones identificades de diferents tipologies que presenten una característica hídrica que condiciona les comunitats i els processos biològics respecte del medi adjacent.

Nou!!: Garona і Llista de zones humides de Catalunya · Veure més »

Llista de zones humides de les conques intercomunitàries de Catalunya

Llista de zones humides de Catalunya corresponents a les conques de gestió intercomunitària o internacional.

Nou!!: Garona і Llista de zones humides de les conques intercomunitàries de Catalunya · Veure més »

Llista dels rius de França

Mapa dels principals rius francesos Aquests dos quadres presenten la classificació dels rius de França, segons la seva longitud sobre el territori nacional.

Nou!!: Garona і Llista dels rius de França · Veure més »

Llop (peix)

El llop (Barbatula quignardi) és una espècie de peix de la família dels balitòrids i de l'ordre dels cipriniformes.

Nou!!: Garona і Llop (peix) · Veure més »

Lluís Rouvière i Bula

Lluís Rouvière i Bula (Barcelona, 1837 - Barcelona, 27 de març de 1904) fou un enginyer industrial barceloní.

Nou!!: Garona і Lluís Rouvière i Bula · Veure més »

Lugdúnum dels Cònvenes

Lugdúnum dels Cònvenes (Lugdūnum Convĕnārum, literalment 'turó de Lug dels cònvenes') fou la capital del cònvenes, un poble aquità del sud-oest de la Gàl·lia romana.

Nou!!: Garona і Lugdúnum dels Cònvenes · Veure més »

Margeride

La Margeride (en occità Marjarida) és una regió natural de França, situada al Massís Central, en els límits dels departaments de la Losera, el Cantal i l'Alt Loira.

Nou!!: Garona і Margeride · Veure més »

Marimanha

L'espai natural protegit de Marimanha està format per un conjunt muntanyós de notable complexitat i de gran diversitat paisatgística que tanca la Val d'Aran pel sector de llevant.

Nou!!: Garona і Marimanha · Veure més »

Mascaret

Un mascaret és un fenomen de brusca sobreelevació de l'aigua en el curs inferior d'un riu o en un estuari.

Nou!!: Garona і Mascaret · Veure més »

Massís de Plantaurel

El massís de Plantaurel és una serralada del Prepirineu a la zona de l'Arieja, França.

Nou!!: Garona і Massís de Plantaurel · Veure més »

Mauront

Mauront (Maurontus) o Mauronci (Maurontius) (vers 720- després del 739) fou un dels ducs i patricis que hi havia al regne de Borgonya sota Carles Martell, que va viure a la primera meitat del, que va organitzar una conspiració borgonyona per independitzar el regne de la nissaga del duc i majordom de palau Carles Martell i el seu home de confiança al territori, el patrici Abbó de Besançon, seguint les passes que 20 anys ans havia iniciat el patrici Antenor de Provença.

Nou!!: Garona і Mauront · Veure més »

Mèduls

Els mèduls (en llatí: Meduli) van ser un poble aquità situat a la costa atlàntica, a la part sud de la Garona.

Nou!!: Garona і Mèduls · Veure més »

Mòla de Portolà

Mòla de Portolà és un molí fariner d'Arties, del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Mòla de Portolà · Veure més »

Mòmmol

Mòmmol o Euni Mòmmol (en llatí Eunius Mummolus o Mommolus o Mummulus, en francès Mummol o Momble- († 585),, probablement un gal·loromà, fill del comte d'Auxerre Pœonius (Peoni). Mòmmol fou comte d'Auxerre a partir del 561, i fou també general i patrici de la Provença borgonyona al servei del rei franc Guntram de Borgonya de 569 a 581.

Nou!!: Garona і Mòmmol · Veure més »

Moissac

Moissac és un municipi de l'Occitània, integrat al departament francès de Tarn i Garona, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Garona і Moissac · Veure més »

Molí flotant

Un molí flotant és un molí hidràulic instal·lat en un vaixell en el curs d'un riu, per on es pot desplaçar per a aprofitar millor els corrents.

Nou!!: Garona і Molí flotant · Veure més »

Mont (Vielha e Mijaran)

Mont (pronunciat Mún) és un petit nucli urbà situat a 1.235 metres sobre el nivell del mar, que pertany al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) i és pedania de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan.

Nou!!: Garona і Mont (Vielha e Mijaran) · Veure més »

Montcorbau

Montcorbau és un poble de la Vall d'Aran que forma part del municipi de Vielha e Mijaran i de l'entitat municipal descentralitzada d'Aubèrt e Betlan, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Montcorbau · Veure més »

Musèu dera Val d'Aran

El Musèu dera Val d'Aran és un museu comarcal dedicat a la història, l'art, l'etnografia i l'etnologia de la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Musèu dera Val d'Aran · Veure més »

Naut Aran

Naut Aran (en aranès i oficialment; en català: Alt Aran) és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Naut Aran · Veure més »

Nere

El riu Nere és un riu de la Vall d'Aran afluent de la Garona, dins del municipi de Vielha e Mijaran.

Nou!!: Garona і Nere · Veure més »

Niciòbroges

Els niciòbroges (en llatí Nitiobroges) van ser un poble gal que vivia al modern Agenès (francès Agenais).

Nou!!: Garona і Niciòbroges · Veure més »

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Garona і Noguera Pallaresa · Veure més »

Occità meridional

Loccità meridional, també anomenat sud-occità o occità mitjà, és un conjunt supradialectal de l'occità, que agrupa el llenguadocià i el provençal.

Nou!!: Garona і Occità meridional · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Garona і Occitània · Veure més »

Occitània del segle XIV al XVII

La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.

Nou!!: Garona і Occitània del segle XIV al XVII · Veure més »

Onada de fred de 1956

L'onada de fred de 1956 fou una fredorada del mes de febrer del 1956 que afectà tot l'hemisferi nord i, especialment, l'Europa Occidental, i destaca a la major part de registres meteorològics com el mes més fred de tot el per a moltes zones dels Països Catalans.

Nou!!: Garona і Onada de fred de 1956 · Veure més »

Onobrisats

Els onobrisats (en llatí: Onobrisates) van ser un poble aquità esmentat per Plini el Vell, que diu que vivien als Pirineus.

Nou!!: Garona і Onobrisats · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Garona і Orde del Cister · Veure més »

Origen dels bascos

L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Garona і Origen dels bascos · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Garona і País Basc · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Garona і Països Catalans · Veure més »

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l'Alt Pirineu, l'únic que hi ha a Catalunya.

Nou!!: Garona і Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici · Veure més »

Pèira deth Uelh de Garona

Pèira deth Uelh de Garona La Pèira deth Uelh de Garona o Pèira de Mijaran és un megàlit situat just a la partició d'aigües entre l'Atlàntic (riu Garona) i la Mediterrània (riu Noguera Ribagorçana) a l'extrem superior del Pla de Beret i dins el municipi de Salardú.

Nou!!: Garona і Pèira deth Uelh de Garona · Veure més »

Píctons

Els píctons (en llatí Pictones, en grec antic Πίκτονες) i més tard anomenats pictaus (Pictavi) van ser un poble gal que vivia al sud del Loire a la costa de l'Atlàntic.

Nou!!: Garona і Píctons · Veure més »

Pònt d'Escunhau

El Pònt d'Escunhau és una pont de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Pònt d'Escunhau · Veure més »

Pic d'Aneto

La Maleïda o pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó.

Nou!!: Garona і Pic d'Aneto · Veure més »

Pierre-Paul Riquet

Retrat de Pierre-Paul Riquet Estela - Catedral de Sant Esteve de Tolosa Pierre-Paul Riquet (29 de juny de 1609 - 1 d'octubre de 1680), baró de Bonrepos, fou un enginyer francès que va realitzar el Canal del Migdia al sud de França, entre el riu Garona i el mar Mediterrani.

Nou!!: Garona і Pierre-Paul Riquet · Veure més »

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Nou!!: Garona і Pipí II d'Aquitània · Veure més »

Pique (riu)

El Pique és un riu pirinenc de 33 km de llarg al sud de França, afluent directe del Garona, a la seva riba esquerra.

Nou!!: Garona і Pique (riu) · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Garona і Pirineus · Veure més »

Pla de Beret

El Pla de Beret és un gran pla situat a 1.860 metres d'altitud prop al poble de Salardú, al municipi de Naut Aran, i és la capçalera de la Noguera Pallaresa.

Nou!!: Garona і Pla de Beret · Veure més »

Plaça des Terreaux

La Plaça des Terreaux és una plaça situada en el 1er districte de Lió, a Presqu'île, entre el Roine i el Saona, als peus del pujol de la Croix-Rousse.

Nou!!: Garona і Plaça des Terreaux · Veure més »

Pobles preromans d'Occitània

Entre els pobles preromans d'Occitània, els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs.

Nou!!: Garona і Pobles preromans d'Occitània · Veure més »

Pont d'Arròs

El Pont d'Arròs és un pont al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Pont d'Arròs · Veure més »

Pont d'Unha

Pont d'Unha és un pont del poble d'Unha, al municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Pont d'Unha · Veure més »

Pont de Bossòst

El Pont de Bossòst és una obra de Bossòst (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Pont de Bossòst · Veure més »

Pont de la Capella

El Pont de la Capella (en aranès Pònt dera Capèla) és un pont de Tredòs al municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Pont de la Capella · Veure més »

Pont de la Daurada

El pont de la Daurada és un antic pont que creuava la Garona a Tolosa de Llenguadoc.

Nou!!: Garona і Pont de la Daurada · Veure més »

Pont de Pontaut

El Pont de Pontaut és un pont catalogat com a monument del municipi de Bausen (Vall d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Pont de Pontaut · Veure més »

Pont del Molí de Betren

El Pont del Molí de Betren (Pònt dera Mòla de Betren o Pont de Betrèn en occità) és una pont al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Pont del Molí de Betren · Veure més »

Pont dels Catalans

El pont dels Catalans és un pont de Tolosa de Llenguadoc que travessa la Garona.

Nou!!: Garona і Pont dels Catalans · Veure més »

Pont Nou de Tolosa de Llenguadoc

El pont Nou de Tolosa (pont Nòu en occità, pont-Neuf en francès) és un pont que creua el riu Garona al centre històric de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, enllaçant la plaça del Pont Nou (Plaça del Pont Nòu - place du Pont-Neuf), a la riba dreta, amb el carrer de la República (carrièra de la Republica - rue de la République), a la riba esquerra.

Nou!!: Garona і Pont Nou de Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Pont Vell de les Bordes

El Pont Vell de les Bordes és una obra d'Es Bòrdes (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Garona і Pont Vell de les Bordes · Veure més »

Pontaut

Pontaut és un nucli de població del municipi de Bausen, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Pontaut · Veure més »

Port de Canalbona

El Port de Canalbona és un port entre el municipi d'Alins (Pallars Sobirà) i el municipi i la vall de Sòs a la regió d'Occitània a França a 2.799,5 m d'altitud.

Nou!!: Garona і Port de Canalbona · Veure més »

Port de la Lluna

El Port de la Lluna és el nom col·loquial donat al port de Bordeus, ja que un gran meandre en forma de mitja lluna descriu la Garona al seu pas per la ciutat.

Nou!!: Garona і Port de la Lluna · Veure més »

Prehistòria a França

Lascaux Venus de Lespugue La prehistòria a França es refereix al període francés que precedeix l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).

Nou!!: Garona і Prehistòria a França · Veure més »

Prepirineus

Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.

Nou!!: Garona і Prepirineus · Veure més »

Quate Lòcs

Quate Lòcs és un dels sis terçons de la Vall d'Aran, actuant com a divisió administrativa i circumscripció electoral del Consell General d'Aran.

Nou!!: Garona і Quate Lòcs · Veure més »

Ramon VI de Tolosa

Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).

Nou!!: Garona і Ramon VI de Tolosa · Veure més »

Ròcahòrt de Garona

Ròcahòrt de Garona (francès Roquefort-sur-Garonne) és un municipi del departament francès de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània, a la confluència dels rius Garona i Salat.

Nou!!: Garona і Ròcahòrt de Garona · Veure més »

Regió vinícola

Regions de clima mediterrani Una regió vinícola és una aproximació geogràfica per indicar aquelles regions del món on es cultiva la vinya i es produeix el vi.

Nou!!: Garona і Regió vinícola · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.

Nou!!: Garona і Regne Visigot · Veure més »

Ribèra de Rius

El Ribèra de Rius és un riu de muntanya que neix a la capçalera de la vall de Rius, per filtracions del Lac de Rius, a una altitud de 2.325 metres.

Nou!!: Garona і Ribèra de Rius · Veure més »

Riu

La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.

Nou!!: Garona і Riu · Veure més »

Riu Arieja

El riu Arieja (en occità Arièja, en francès Ariège) és un riu del vessant atlàntic dels Pirineus.

Nou!!: Garona і Riu Arieja · Veure més »

Riu Avairon

L'Avairon (dit també en francès, Aveyron) és un riu de l'Occitània, afluent de Tarn i, per tant dins de la conca de la Garona.

Nou!!: Garona і Riu Avairon · Veure més »

Riu de Saboredo

El Riu de Saboredo és un corrent fluvial de l'Alt Pirineu, que neix al circ de Saboredo, al nord del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i baixa cap al nord passant pel refugi de Saboredo, rebent les aigües de diferents barrancs del municipi de Naut Aran fins a formar el riu de Ruda, que és el nom que rep el mateix riu més avall de Locampo.

Nou!!: Garona і Riu de Saboredo · Veure més »

Riu de Valarties

El riu de Valarties, en aranès arriu de Valarties, és un riu de la Vall d'Aran, afluent de la Garona.

Nou!!: Garona і Riu de Valarties · Veure més »

Riu Gers

El riu Gers (també en occità i en francès Gers) és un riu de Gascunya que té uns 178 km de recorregut.

Nou!!: Garona і Riu Gers · Veure més »

Riu Malo

El riu Malo, en aranès arriu Malo, és un corrent fluvial de l'Alt Pirineu, que neix a la Vall d'Aran, afluent de capçalera de la Garona.

Nou!!: Garona і Riu Malo · Veure més »

Riu Mira

El riu Mira és un riu portuguès que neix a una altitud de 470 m a la Serra do Caldeirão i discorre durant uns 145 km fins a desembocar a l'oceà Atlàntic, a Vila Nova de Milfontes.

Nou!!: Garona і Riu Mira · Veure més »

Riu Salat

La conca del riu Salat a l'Arieja conforma el territori del Coserans. El riu Salat és un riu d'Occitània, afluent de la Garona, que neix al Pirineu, al Massís del Mont Valièr a una alçada de 1.979 m i travessa el Coserans.

Nou!!: Garona і Riu Salat · Veure més »

Riu Tarn

El Tarn prop de Cocurès El Riu Tarn (del llatí tarnis, que significa ràpid o encaixonat) és un riu del sud-oest de França, de 375 km de longitud.

Nou!!: Garona і Riu Tarn · Veure més »

Riu Viena

La Viena (en occità Vinhana i en francès Vienne) és un riu francès que travessa els departaments que porten el nom (Alta Viena i Viena) i una part de la Corresa, de la Charente així com l'Indre i Loira.

Nou!!: Garona і Riu Viena · Veure més »

Romanització a Bascònia i Aquitània

La romanització a Bascònia i Aquitània està succintament descrita en els textos dels historiadors romans, com Ptolemeu, Plini el Vell, Titus Livi, Estrabó o el mateix Juli Cèsar.

Nou!!: Garona і Romanització a Bascònia i Aquitània · Veure més »

Saubens

Saubens és un municipi francès del department de l'Alta Garona, a la regió Occitània.

Nou!!: Garona і Saubens · Veure més »

Sàntons

Els sàntons (llatí Santones o Santoni, grec Σάντονες, Σάντονοι o Σάντωνες)) foren un poble gal de la Gàl·lia del sud-oest, o segons Claudi Ptolemeu d'Aquitània Ptolemeu diu que la capital dels sàntons era Mediolanum Santonum. Segons Cèsar eren a la Gàl·lia Celta al nord del Garumna (Garona). Claudi Ptolemeu els situa entre els pictons i el bitúrigs vivisques. Estrabó diu que el Garona desguassava a la mar entre els bitúrigs vivisques i el sàntons i els situa a la vora de l'Atlàntic, amb els pictons al nord. Cèsar va aconseguir dels pictons i sàntons alguns vaixells per la seva lluita contra els vènets. A la revolta de Vercingetòrix els pictons i altres pobles no hi van participar, però els sàntons van enviar dotze mil homes al setge d'Alèsia. Dels sàntons la regió va prendre el nom de Saintonge.

Nou!!: Garona і Sàntons · Veure més »

Sèrra de Rius

La sèrra de Rius és una serra situada al nord del Pirineu axial, amb una orientació est-oest i ubicada al sud de la Vall d'Aran.

Nou!!: Garona і Sèrra de Rius · Veure més »

Sèrra dera Pleta Naua

La Sèrra dera Pleta Naua és una serra que forma part del Pirineu axial.

Nou!!: Garona і Sèrra dera Pleta Naua · Veure més »

Sent Gironç

Sent Gironç o Sent Guironç (en occità; en francès i nom oficial, Saint-Girons) és un municipi del departament de l'Arieja, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Garona і Sent Gironç · Veure més »

Serra de Baciverols

La Serra de Baciverols és una serra situada al massís de Beret, al municipi d'Alt Àneu a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Garona і Serra de Baciverols · Veure més »

Setge de Tolosa (844)

El setge de Tolosa són les operacions militars contra la ciutat de Tolosa, en mans de Pipí II d'Aquitània des del 842, fetes pel rei Carles II el Calb, Guerí de Provença i Egfrid (Acfred ?).

Nou!!: Garona і Setge de Tolosa (844) · Veure més »

Sociedad Productora de Fuerzas Motrices

L'empresa Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, (també coneguda familiarment a les zones on operava com “la Productora” en català o “era Productora” en aranès) fou una societat creada el 1917 dedicada a la construcció i operació de centrals hidroelèctriques i al subministrament de l'energia produïda.

Nou!!: Garona і Sociedad Productora de Fuerzas Motrices · Veure més »

Sor (riu)

El Sor és un riu del sud de França que s'escola pels departaments del Tarn i l'Alta Garona.

Nou!!: Garona і Sor (riu) · Veure més »

Sorpe (antic municipi)

L'antic municipi de Sorpe era un terme municipal de la comarca del Pallars Sobirà que va ser incorporat el 1970 al nou terme, creat en aquell moment, d'Alt Àneu, juntament amb els termes d'Isil, Son, València d'Àneu i la Mancomunitat dels Quatre Pobles.

Nou!!: Garona і Sorpe (antic municipi) · Veure més »

Square Louvois

Font vista des de l'square Louvois L'square Louvois és una plaça de París, situada al 2n districte.

Nou!!: Garona і Square Louvois · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Garona і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Toponímia basca

Aquest article analitza els topònims bascos, els noms de llocs en general, i els d'habitatge (poble o casa) en particular.

Nou!!: Garona і Toponímia basca · Veure més »

Tredòs

Tredòs és una entitat de població del municipi del municipi de Naut Aran (Vall d'Aran) constituït en entitat municipal descentralitzada.

Nou!!: Garona і Tredòs · Veure més »

Truèire

Malzieu-Ville, a la Losera. La Truèire (Truyère en francès) és un riu francès del Massís Central que discorre pels departaments de la Losera, el Cantal i l'Avairon.

Nou!!: Garona і Truèire · Veure més »

Truita comuna

La truita comuna (Salmo trutta) és una espècie de peix teleosti propi de rius cabalosos d'aigües fredes i ràpides.

Nou!!: Garona і Truita comuna · Veure més »

Tuc de Molières

El Tuc de Molières, Pic de Molières o Pic de Mulleres (en aragonès Tuca de Mulleres o Cap de Mulleres) de 3.010,1 metres d'altitud està situat al bell mig del cordal granític pirenaic, a les capçaleres de la Vall de l'Escaleta (Alt Éssera) cap a l'oest i de la Vall de Molières, cap a l'est.

Nou!!: Garona і Tuc de Molières · Veure més »

Uelhs deth Joèu

Els Uelhs deth Joèu (Val d'Aran) es una surgència d'aigua en forma de cascada d'uns 50 hm3 anuals que desembossa al riu Joèu.

Nou!!: Garona і Uelhs deth Joèu · Veure més »

Unió Esportiva Bossòst

La Unió Esportiva Bossòst, és un equip de futbol de la Vall d'Aran que juga en la competició francesa.

Nou!!: Garona і Unió Esportiva Bossòst · Veure més »

Valarties

Valarties és una vall d'origen glacial situada a la vessant nord del Pirineu axial, amb una clara orientació nord-sud.

Nou!!: Garona і Valarties · Veure més »

Valentina (Alta Garona)

Valentina (en francès, Valentine) és un municipi francès situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Garona і Valentina (Alta Garona) · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Garona і Vall d'Aran · Veure més »

Vall d'Aussau

La vall d'Aussau (en occità Vath d'Aussau i en francés Vallée d'Ossau) és una vall del cantó nord dels Pirineus, que forma part del Bearn, i administrativament, del departament francés dels Pirineus Atlàntics i de la regió d'Aquitània.

Nou!!: Garona і Vall d'Aussau · Veure més »

Vall de Benasc

Territoris i localitats que conformen la '''vall de Benasc'''. La vall de Benasc (valle de Benasque en castellà, val de Benás en aragonès, vall de Benás en benasquès) és una vall pirinenca situada al septentrió de la comarca aragonesa de la Ribagorça, al tram superior de la conca del riu Éssera i a l'extrem nord-oest dels Països Catalans.

Nou!!: Garona і Vall de Benasc · Veure més »

Vall de la Bonaigua

La vall de la Bonaigua és una de les valls amb més renom del Pirineu català, per ésser durant molt temps la via de comunicació principal entre la vall d'Aran i la resta del país.

Nou!!: Garona і Vall de la Bonaigua · Veure més »

Varossa

La Varossa és una vall pirinenca de mitja muntanya i alhora un sub-parçan (sub-comarca occitana) que formà part històricament del comtat del Comenge (Gascunya).

Nou!!: Garona і Varossa · Veure més »

Vegetació de Catalunya

Pineda de Collserola, Barcelona La vegetació de Catalunya en el seu estat actual depèn en gran manera del clima dels sòls però acusadament de factors econòmics, polítics i històrics.

Nou!!: Garona і Vegetació de Catalunya · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: Garona і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Vi blanc

El vi blanc és una varietat de vi que pot tenir diferents tonalitats del groc, com de palla, groc verd o groc daurat.

Nou!!: Garona і Vi blanc · Veure més »

Vielha e Mijaran

Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984 Viella – Mitg-Aran) és un municipi de la Vall d'Aran, constituït l'any 1970 amb l'annexió de sis municipis aranesos amb Viella.

Nou!!: Garona і Vielha e Mijaran · Veure més »

Viella

Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.

Nou!!: Garona і Viella · Veure més »

Vikings a Galícia

Estàtua en record de les incursions vikingues, a Catoira La presència dels vikings a Galícia es va produir en el període comprès entre els segles VII i, en un context en el qual els pobles que habitaven Escandinàvia s'havien convertit en una potència naval, comercial i militar, llançant periòdiques expedicions comercials de saqueig i conquesta principalment contra la costa de l'Oceà Atlàntic, però també ascendint pel curs dels rius fins als llocs que pretenien saquejar.

Nou!!: Garona і Vikings a Galícia · Veure més »

Vilac

Església de Sant Feliu de Vilac Vilac és una entitat municipal descentralitzada de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Nou!!: Garona і Vilac · Veure més »

Vilamòs

Vilamòs (nom català tradicional: Vilamós) és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa, al marge del riu Garona.

Nou!!: Garona і Vilamòs · Veure més »

Vilandraut

Vilandraut' (en francès Villandraut) és una vila (commune) francesa, amb prop de 800 veïns, de la regió de la Nova Aquitània, departament (département) de la Gironda, districte (arrondisement) de Langon i municipi (canton) de Villandraut, que consta d'altres 7 nuclis de població, sumant entre els 8 uns 4000 habitants.

Nou!!: Garona і Vilandraut · Veure més »

Volvestre

Maison Jallier, seu de la mancomunitat El Volvestre és una comarca occitana, actualment a cavall entre els departaments de l'Arieja i de l'Alta Garona.

Nou!!: Garona і Volvestre · Veure més »

Waifré

Waifré, Waifar, Waifer, Gaifer (? - 2 de juny del 768) fou duc d'Aquitània probablement des del 745 quan va abdicar el seu pare Hunald I. Els Annales Metenses l'esmenten com "Waifarium dux Aquitaniorum" el 749.

Nou!!: Garona і Waifré · Veure més »

(180) Garumna

(180) Garumna és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert el 29 de gener de 1878 per Henri Joseph Anastase Perrotin des de l'observatori de Tolosa de Llenguadoc, a França.

Nou!!: Garona і (180) Garumna · Veure més »

9a etapa del Tour de França 2008

La 9a etapa del Tour de França 2008 es desenvolupà el diumenge 13 de juliol entre les ciutats de Tolosa i Banhèras de Bigòrra, amb 224 km de recorregut.

Nou!!: Garona і 9a etapa del Tour de França 2008 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Arriu Garona, Garumna, La Garona, Riu Garona.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat