Comunicació

641 les relacions: A9, Abadia de Fijac, Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt, Abadia de Sant Marçal de Llemotges, Abadia de Sant Pàpol, Abadia del Mas d'Azil, Abraham ben Isaac de Narbona, Abu-Zakariyyà Yahya I, Ad abolendam, Adelaida de Tolosa, Adiçan, Afer Calas, Afer Martin Guèrra, Agde, Agonés, Aigasvivas (Erau), Aiguatèbia i Talau, Ajoupa-Bouillon, Al Plan, Alain de Roucy, Alícia de Montmorency, Albufera, Alfons el Cast, Alfons Maseras i Galtés, Alicot, Alinhan del Vent, Allioli, Almodis, Alta Garona, Alvèrnia, Andorra durant l'edat moderna, Andorra durant la prehistòria, Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Anha, Anne Dacier, Anne Jules de Noailles, Anoia, Antic règim a França, Antonin Perbòsc, Arboraç, Arc (arquitectura), Ardó d'Aniana, Arenal de la Virgen, Argelièrs (Erau), Armand de Borbó, Armeria muelleri, Arnau Amalric, Arnau de Vilanova, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Montpeller, ..., Arquebisbat de Narbona, Arquimbald de Foix, Arquitectura romànica, Art paleolític, Art provençal, Art romànic, Atac a Serinhan, Aude, Augièr Galhard, August Fourès, Aumas, Aumelàs, Aureli del Velai, Autinhac, Auton, Avèna, Avinhonet de Lauragués, Àlvar I d'Urgell, Baçan, Babau e Boldors, Bacallà, Balaguer, Balaruc, Balhargues, Bandolerisme, Baronia d'Albalat i Segart, Batalla de Basièja, Batalla de Benevent, Batalla de Ceresole, Batalla de Leucata, Batalla dels Comtes, Batllia i senescalia, Baufòrt, Bèuluòc, Beçan, Bedarius, Belestar, Benet d'Aniana, Berenguer de Vilaragut, Berenguer Ramon I de Provença, Berlon, Bernardo Clariana Pascual, Bernat de Sarrià, Bernat de Sithiu, Bernat Gui, Bernat Pou Riera, Bernat Saisset, Bertran VI de la Tour, Bertrand du Guesclin, Besiers, Bisbat d'Alès, Bisbat d'Usès, Bisbat de Besiers, Bisbat de Carcassona, Bisbat de Lavaur, Blanca de Castella i d'Anglaterra, Blanqueta de Limós, Boisseron, Boisset (Erau), Bojan (Erau), Bonaventura Bassegoda i Amigó, Bosiga, Botifarra amb mongetes, Brenaç, Briçac, Brinhac (Erau), Bugarag, Buset de Tarn, Businhargues, Cabrairòlas, Cabrièiras (Erau), Caló català, Camille Lacourt, Camisard, Canal del Migdia, Cançó de Santa Fe, Candilhargues, Capcinès, Carcassona, Carcassonne, Carinyena, Carles de Valois V d'Angulema, Carles I de Borbó, Carloman I, Casa-fàbrica Keittinger, Cassolet, Castanet lo Naut, Castell de mota i pati, Castell de Querbús, Castell de Torres (Torres de Segre), Castell dels Comtes d'Armanyac, Castellnou d'Arri, Castells càtars, Castres (Tarn), Catedral de Sant Ponç de Tomièiras, Catedral de Sigüenza, Cebrià Jordà i Vidal, Cecília de Foix, Ceràmica ibèrica, Ceràmica prehistòrica, Cercle Català de Marsella, Cervian, Chabèrt de Barbairan, Chabrol, Charles d'Espagnac, Charles Plumier, Charles-Augustin de Coulomb, Chevauchée, Circ Raluy, Civet, Claudi Peiròt, Climent IV, Clovis Dardentor, Coll de Jau, Coll de Jau (estació d'esquí), Coll de l'Escrinet, Coll de l'Home Mort, Coll de l'Home Mort (Formiguera), Coll de Terrers, Coll dels Gavatxos, Comandes catalanes de l'orde del Temple, Comarques d'Occitània, Comerç català medieval, Comité Regional d'Acció Vitícola, Comparacio de Cathalunya ab Troya, Comtat d'Agde, Comtat d'Orlhac, Comtat de Gavaldà, Comtat de Montfort, Comtat del Lauraguès, Comtat del Rosselló, Comtat del Velai, Concili de Bordeus, Concili de Bourges (1225), Concili de Narbona del 1227, Concili de Reims del 625, Conflent, Constitució civil del clergat, Convenientia, Copa dels Pirineus, Corberes, Corona d'Aragó, Crònica universal del Principat de Catalunya, Creu de Tolosa, Croada Albigesa, Croada contra la Corona d'Aragó, Cromlec, Cronologia del catarisme, Cultura Arzachena, Cultura de Fontboïssa, Cultura de Verasan, Deodat de Severac, Diòcesi de Rius, Dictada Occitana, Dolça de Provença, Dolmen de Son Bauló de Dalt, Dolmen del Morrèl de las Fadas, Domènec Carrové i Viola, Domènec de Guzmán, El Dormidor (Mosset), El Madres, El rossinyol, Elies Sincel·le, Elisa de Lamartine, Elisabet Oliveres, Emília Hazelip, Emmanuel, comte de Las Cases, Erau, Escatalens, Escudella i carn d'olla, Escultura romànica, Església dels Jacobins de Tolosa, Estany de Salses, Estany de Thau, Estatuts de Pàmies, Esteve Albert i Corp, Europa neolítica, Eustaqui de Grenier, Exònim, Faïdit, Família Levis, Farcellets de col, Farinetes, Federació Catalana de Rugby, Fenolleda, Ferran Llorca i Die, Feudalisme a Catalunya, Fitor, Fitor (AOC), Florit, Fogatge, Fogats e Barrinòu, Folquet de Lunèl, França, François-Timoléon de Choisy, Francesc de Montpensier, Francesc Pijoan, Francesc Soto i Mas, Francisco de Goya y Lucientes, Frederic Mistral, Gals, Gard, Garnatxa peluda, Garnatxa tintera, Gaspard de Coligny, Gastó II de Foix, Gastó III de Foix, Gastó IV de Foix, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de França, Gastronomia dels ibers, Gavatx, Gàl·lia Narbonesa, Gòtic llenguadocià, Geneviève Gavignaud-Fontaine, Gentilici, Geologia de la península Ibèrica, Gerard de Lunèl, Gerbert de Gavaldà, Gilabert de Castres, Gitanos catalans de França, Golf del Lleó, Govern dels cent dies, Graile, Guerau VI d'Armanyac, Guerra de Jaume IV de Mallorca, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra dels Cent Anys, Guerres de religió a França, Guiena, Guillaume Briçonnet, Guillaume de Contres, Guillaume de Villaret, Guillèmides, Guillem Belibasta, Guillem Gaubert de Béziers, Guillem III de Tolosa, Guirauda de La Vaur, Guiu I de Levis, Henri Noguères, Henri Pitot, Heresis, Hilari de Tolosa, Història d'Aran, Història d'Occitània, Història de Badalona, Història de Catalunya, Història de França, Història del rugbi a Catalunya, Història dels gitanos, Història dels Països Catalans, Hug de Lacy, Hugues des Arcis, Ibers, Ignace Leybach, Il·lustració a Espanya, Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions, Innocenci VI, Inquisició, Institut d'Estudis Occitans, Isaac Despuech Sage, Istòria de Joan-l'an-pres, Jaciment de s'Arenalet de Son Colom, Jacon, Jacques Barrelier, Jacques Cambessédès, Jacques Cœur, Jaume el Conqueridor, Jaume Ramon Mercader del Río, Jean Astruc, Jean Baptiste Guimet, Jean Brunhes, Jean Jaurès, Jean Justin Girbeau, Jean Poueigh, Jean-Charles Galissard de Marignac, Jean-François-César de Guilhermy, Jean-Jacques-Achille Bertrand, Jesús Mestre i Godes, Joan Baptista Fabre, Joan Call Bonet, Joan Casanovas i Maristany, Joan Casso, Joan de Penna, Joan I d'Armanyac, Joan I de Berry, Joan I de Borbó, Joan II d'Armanyac, Joan II de Borbó, Joan II de Montferrat, Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat, Joana I de Tolosa, Joanda, Joanet (mitologia), Joaquim Bassegoda i Amigó, Jordi Sarsanedas i Vives, Josèp Anglada, José Manuel Galdames Ibáñez, Josep Aparici i Fins, Josep Carbonell i Gener, Josep Maria Llorens i Ventura, Josep Vicent Boira i Maiques, Joseph Delteil, Joseph Vaissette, Josiana Vicenzutto, Krak dels Cavallers, L'Amalon, L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar, L'Aplec Internacional, L'Esquerda (Fenolleda), L'ocell de foc (Emili Teixidor), La Calandreta, La Cobertoirada, La Llaguna, La Tordera, Laietans, Lanza del Vasto, Las Airas, Lauraguès, Laurós, Leon Còrdas, Lesinhan de las Corbièras, Libertatǃ, Literatura catalana, Literatura occitana, Llengües cèltiques, Llengües d'Europa, Llenguadoc-Rosselló, Llibre de Sent Soví, Llista de cornamuses, Llista de formatges d'Occitània, Llista de trobadors, Lluís Carles de Borbó, Lluís Pastre, Lluís XI de França, Lo Bòsc, Lo Boièr, Loís Combas, Loís Roquièr, Londras, Lonzac (Erau), Lopian (Erau), Los Banhs de Balaruc, Los Conscrits del Lengadòc, Losera, Louise-Magdeleine Horthemels, Lucus, Madeleine Brès, Malbec, Marcellin Albèrt, Marià Vayreda i Vila, Marie Laforêt, Marquesat de la Pobla de Rocamora, Marselan, Masia, Massacre d'Avinhonet, Mauguòu, Max Roqueta, Melgorès, Mende, Mercat de canvi d'Avinyó, Miguel Almereyda, Milícia de la Fe de Jesucrist, Millars (Rosselló), Miquel Pujadó i García, Miss Van, Mission Racine, Molí de la Sinoga, Molière, Monestir d'Andusa, Monestir de Bellecelle, Monestir de Galhac, Monestir de Montsió, Monestir de Prolha, Monestir de Sant Antoní, Monestir de Sant Benet de Bages, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Martí de Cauquena, Monestir de Santa Eugènia, Monestir de Santa Maria de Cabrières, Monestir de Vénerque, Monestrell, Montalban, Montargull (Artesa de Segre), Montarnaud, Montbasin, Montels (Hérault), Montpellier Hérault Sport Club, Mosset, Mostassa violeta de Briva, Museu llenguadocià, Nabil El Zhar, Nacionalisme occità, Narbona, Narcisse-Virgile Díaz de la Peña, Natividad Yarza Planas, Nicolas Durand, Niobi, Occitans, Occità llenguadocià, Occità provençal, Occitània, Occitània (regió administrativa), Occitània del segle XIV al XVII, Occitània fins a la dècada del 1970, Odet de Foix, Oliver de Tèrme, Olivier Clément, Orb, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Orgue, Otto Rahn, País d'Olmes, País Gavai, País Nòstre, Països Catalans, Papa Innocenci III, Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc, Partit Occità, Patuet, Pau, Pau i Treva de Déu, Paul Vidal de la Blache, Pàpol de Tolosa, Pèire Boissière, Pèire Godolin, Pòrtic de Santa Maria de Ripoll, Peire Authié, Peire del Vilar, Pena (Tarn), Península Ibèrica prehistòrica, Perafita, Perapertusès, Pere de Castellnou, Pere de Clasquerí, Pere II de Borbó, Petit paté de Pesenàs, Pic de Baixollada, Pic de la Tribuna, Pic del Bernat Salvatge, Pic dels Recantons, Pierre Bayle (ceramista), Pierre Vilar, Pirineus, Pla de Santa Bàrbara, Pobles preromans d'Occitània, Poesia trobadoresca, Pont del Diable (Sant Joan de Fòrcs), Portella d'Orlú, Portella del Llorentí, Prehistòria, Prehistòria als Països Catalans, Provença, Puig de Burgarag, Puig de Coma d'Or, Puig de l'Home Mort (Formiguera), Puig de la Cometa, Puig de la Grava, Puig de la Portella Gran, Puig de Lanós, Puig de les Bacivelles, Puig de Morters, Puig de Terrers, Puig del Pla de Bernat, Puig Pedrós Nord, Puig Pedrós Sud, Quercorbès, Ragoût, Rally de les Dues Catalunyes, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon de Tèrme, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ramon Roger Trencavell, Ramon VI de Tolosa, Ratafia, Regió francesa, Regió vinícola, Regions d'Occitània, Regne de França, Regne Visigot, Religioses de l'Infant Jesús, Renat Nelli, Revolta de la vinya de 1907, Revolta dels tuchins, Rigodon, Riu Aude, Robert Blanché, Roc de la Socarrada, Rodolf Llopis Ferrándiz, Roergue, Roger Barthe, Roger de Llúria, Roger II Trencavell, Romeu de Llívia, Ruta de la sal, Saint-Amour (pel·lícula), Saló de la Rue des Moulins, Salvador Santaeulalia Fito, Samuel ibn Tibon, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sança d'Aragó, Sangiovese, Sant Clamenç, Sant Dreseri, Sant Martí d'Albera, Santa Maria de Castelló d'Empúries, Santa Maria de Covet, Santa Maria de Vallbona (Argelers), Saqueig d'Agde, Sòrbs, Sóller, SCN, Se canta, Selecció de futbol de Catalunya, Senescalia de Carcassona, Sent Orenç, Senyoria de Montpeller, Senyoriu de Benferri, Septimània, Serinhan (Erau), Serra de Madres, Seta, Setge d'Augusta, Setge d'Avinyó (1226), Setge de Carcassona (1240), Setge de Marmanda, Setge de Salses (1639-40), Sherco, Simó de Cramaud, Simó IV de Montfort, Simon Sutour, Soliferreum, Solleric (parlar), Someire, Somont, Sufix -acum, Tarn, Tartana (barca), Teiran, Terrissa, Tibulle Desbarreaux-Bernard, Tiela, Tolosa de Llenguadoc, Tortell, Total festum, Toulouse Football Club, Tour de França de 2014, Traduccions llatines del segle XII, Trident, Trobadores, Trober, Ulex parviflorus, Unam Sanctam, Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, Uniformisme lingüístic a França, Urna ceràmica, Valrans, Velai, Vergonha, Vi blanc, Vi de Catalunya, Viaducte de Millau, Vilanova dels Arcs, Vingrau, Vivarès, Voltaire, Xaverio Ballester, 12 de setembre, 1211, 13 de març, 1381, 16 de febrer, 1790, 18 de gener, 1842, 1859, 1894, 1938, 1973, 20 d'abril, 2018, 22 de setembre, 25 de novembre, 29 de novembre, 3 de maig, 3 de setembre, 5 de març, 716a Divisió d'Infanteria Estàtica (Alemanya). Ampliar l'índex (591 més) » « Shrink índex

A9

LA9 E-15 és el tram de l'autopista E-15 que discorre pel Llenguadoc i la Catalunya Nord, al sud de l'Estat Francès, i enllaça amb l'AP-7 catalana.

Nou!!: Llenguadoc і A9 · Veure més »

Abadia de Fijac

L'abadia de Fijac fou un establiment religiós del Llenguadoc, al Carcí, suposadament de fundació reial.

Nou!!: Llenguadoc і Abadia de Fijac · Veure més »

Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt

La important abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt - Sant Guilhèm dau Desèrt, Saint Guilhem le Désert - és també coneguda com a abadia de Gel·lona.

Nou!!: Llenguadoc і Abadia de Sant Guilhèm dau Desèrt · Veure més »

Abadia de Sant Marçal de Llemotges

Labadia de Sant Marçal del Llemotges fou un establiment religiós del Llenguadoc, fundat el.

Nou!!: Llenguadoc і Abadia de Sant Marçal de Llemotges · Veure més »

Abadia de Sant Pàpol

Labadia de Sant Pàpol és una abadia romànica benedictina del, situada al municipi de Sant Pàpol (Llenguadoc-Rosselló, França), catalogada com a monument històric.

Nou!!: Llenguadoc і Abadia de Sant Pàpol · Veure més »

Abadia del Mas d'Azil

Labadia del Mas d'Asilh fou un establiment religiós del Llenguadoc, situat a la població homònima.

Nou!!: Llenguadoc і Abadia del Mas d'Azil · Veure més »

Abraham ben Isaac de Narbona

Abraham ben Isaac de Narbona (1110-1158) va ser un rabí provençal, també conegut com a RABAD II, i va ser l'autor d'una obra legal anomenada Ha-Eshkol. Abraham ben Isaac probablement va néixer a Montpeller.

Nou!!: Llenguadoc і Abraham ben Isaac de Narbona · Veure més »

Abu-Zakariyyà Yahya I

Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.

Nou!!: Llenguadoc і Abu-Zakariyyà Yahya I · Veure més »

Ad abolendam

Butlla papal Ad abolendam (del llatí, Sobre l'abolició o Cap a l'abolició; extret de la primera línia Ad abolendam diversam haeresium pravitatem (Sobre l'abolició de diverses heretgies malignes)) va ser un decretal i butlla del Papa Luci III, escrit a Verona i emès el 4 de novembre de 1184.

Nou!!: Llenguadoc і Ad abolendam · Veure més »

Adelaida de Tolosa

Adelaida de Tolosa (Tolosa de Llenguadoc, c. 1158 - 20 de desembre de 1200), o Adelaida Trencavell, va ser una noble occitana, membre de la nissaga dels comtes de Tolosa.

Nou!!: Llenguadoc і Adelaida de Tolosa · Veure més »

Adiçan

Adiçan (en francès Adissan) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Adiçan · Veure més »

Afer Calas

L'afer Calas és un cas judicial que es va desenvolupar a mitjan a Tolosa de Llenguadoc, que s'ha fet cèlebre per la intervenció de Voltaire.

Nou!!: Llenguadoc і Afer Calas · Veure més »

Afer Martin Guèrra

Lafer Martin Guèrra (Martin Guerre en grafia occitana no normalitzada o en francès) va ser un procés penal d'usurpació d'identitat, jutjat a Tolosa de Llenguadoc el 1560.

Nou!!: Llenguadoc і Afer Martin Guèrra · Veure més »

Agde

Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Agde · Veure més »

Agonés

Agonés (en francès Agonès) és un municipi occità en el Llenguadoc al departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Agonés · Veure més »

Aigasvivas (Erau)

Aigas Vivas (en francès Aigues-Vives) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Aigasvivas (Erau) · Veure més »

Aiguatèbia i Talau

Aiguatèbia i Talau (oficialment i en francès Ayguatébia-Talau) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Llenguadoc і Aiguatèbia i Talau · Veure més »

Ajoupa-Bouillon

Situació d'Ajoupa-Bouillon Ajoupa-Bouillon és un municipi francès, situat a la regió de Martinica.

Nou!!: Llenguadoc і Ajoupa-Bouillon · Veure més »

Al Plan

Al Plan (en francès Le Pla) és una comuna occitana del Donasà (Llenguadoc), situada al departament de l'Arieja.

Nou!!: Llenguadoc і Al Plan · Veure més »

Alain de Roucy

Escut d'Alain de Roucy Alain de Roucy (abans de 1172 a Île-de-France - 1221 al Llenguadoc) va ser un cavaller i cavaller croat francès.

Nou!!: Llenguadoc і Alain de Roucy · Veure més »

Alícia de Montmorency

Alícia de Montmorency (c. 1173 † 25 de febrer de 1220 o 1221) va ser una noble francesa.

Nou!!: Llenguadoc і Alícia de Montmorency · Veure més »

Albufera

L'Albufera de València Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de.

Nou!!: Llenguadoc і Albufera · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Llenguadoc і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons Maseras i Galtés

Alfons Maseras i Galtés (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 23 de febrer de 1884 - Tolosa, Llenguadoc, 27 d'octubre de 1939) fou un escriptor, narrador, periodista, traductor, poeta i dramaturg català.

Nou!!: Llenguadoc і Alfons Maseras i Galtés · Veure més »

Alicot

Un alicot és un guisat fet amb menuts d'aus de corral i, possiblement, el cap, els peus i les puntes de les ales, tradicionalment vinculats a les regions Bearn i Llenguadoc del sud de França.

Nou!!: Llenguadoc і Alicot · Veure més »

Alinhan del Vent

Alinhan del Vent (en occità, i oficialment en francès Alignan-du-Vent) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Alinhan del Vent · Veure més »

Allioli

Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.

Nou!!: Llenguadoc і Allioli · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Llenguadoc і Almodis · Veure més »

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Alta Garona · Veure més »

Alvèrnia

Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.

Nou!!: Llenguadoc і Alvèrnia · Veure més »

Andorra durant l'edat moderna

L'edat moderna és per a Andorra un moment crucial entre l'annexió definitiva a Castella i la separació del projecte hispànic.

Nou!!: Llenguadoc і Andorra durant l'edat moderna · Veure més »

Andorra durant la prehistòria

Les restes arqueològiques que es tenen d'Andorra durant la prehistòria porten cap a la Balma de la Margineda.

Nou!!: Llenguadoc і Andorra durant la prehistòria · Veure més »

Angostrina i Vilanova de les Escaldes

Angostrina i Vilanova de les Escaldes (en francès, Angoustrine-Villeneuve-des-Escaldes) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Llenguadoc і Angostrina i Vilanova de les Escaldes · Veure més »

Anha

Anha (nom occità, en francès Aigne) és un municipi occità del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, en el departament de l'Erau.

Nou!!: Llenguadoc і Anha · Veure més »

Anne Dacier

Anne Dacier o Anne Le Fèvre (Grandchamp, Regne de França, 1645 - París, 17 d'agost de 1720) fou una filòloga, escriptora i traductora francesa de gran notorietat en el seu temps.

Nou!!: Llenguadoc і Anne Dacier · Veure més »

Anne Jules de Noailles

Anne-Jules de Noailles, duc de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708) fou un militar i home d'estat del Regne de França.

Nou!!: Llenguadoc і Anne Jules de Noailles · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Llenguadoc і Anoia · Veure més »

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Nou!!: Llenguadoc і Antic règim a França · Veure més »

Antonin Perbòsc

Antonin Perbòsc (La Barta, Baix Carcí, Llenguadoc 1861 - Montalban 1944) ha estat un gramàtic i escriptor occità.

Nou!!: Llenguadoc і Antonin Perbòsc · Veure més »

Arboraç

Arboraç (en francès Arboras) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Arboraç · Veure més »

Arc (arquitectura)

Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.

Nou!!: Llenguadoc і Arc (arquitectura) · Veure més »

Ardó d'Aniana

Ardó d'Aniana, Ardó Esmaragde o Smaragdus (Llenguadoc, segona meitat del s. VII - Aniana, març de 843) fou un monjo benedictí, company de Sant Benet d'Aniana, conegut per ser hagiògraf.

Nou!!: Llenguadoc і Ardó d'Aniana · Veure més »

Arenal de la Virgen

LArenal de la Virgen és un poblat habitat des del mesolític fins a l'Edat del Coure situat a l'oest de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), en les rodalies de Las Virtudes, en uns mantells d'arena que vorejaven l'antiga llacuna de Villena.

Nou!!: Llenguadoc і Arenal de la Virgen · Veure més »

Argelièrs (Erau)

Argelièrs (en francès Argelliers) és un municipi occità del Llenguadoc, a l'estat francès, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Argelièrs (Erau) · Veure més »

Armand de Borbó

Armand de Borbó (París, 11 d'octubre de 1629 - Pesenàs, Erau, 1666) fou Príncep de sang de França de la Casa dels Borbó-Condé amb el tractament d'altesa reial que fundà la branca principesca dels Conti la qual perdurà fins a l'any 1814.

Nou!!: Llenguadoc і Armand de Borbó · Veure més »

Armeria muelleri

Armeria muelleri és una espècie de planta amb flors del gènere Armeria dins la família de les plumbaginàcies, és endèmica dels Pirineus orientals.

Nou!!: Llenguadoc і Armeria muelleri · Veure més »

Arnau Amalric

Arnau Amalric (Occitània o Catalunya, s. XII - abadia de Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1196-1198), posteriorment abat de Citeaux (1200-1212), nunci papal i inquisidor durant la Croada albigesa, arquebisbe de Narbona (1212-1225) i abat general de l'orde del Cister (1221-1225).

Nou!!: Llenguadoc і Arnau Amalric · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: Llenguadoc і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Llenguadoc і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat de Montpeller

Larquebisbat de Montpeller és una jurisdicció eclesiàstica del Llenguadoc-Rosselló (França) amb centre a Montpeller.

Nou!!: Llenguadoc і Arquebisbat de Montpeller · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: Llenguadoc і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquimbald de Foix

Armes d'Arquimbald de Grailly com a comte consort de Foix Arquimbald de Grailly (? - 1413) fou senyor de Grailly, vescomte de Benauges i captal del Bug i, pel seu matrimoni amb Isabel de Foix, comte de Foix i vescomte de Bearn i de Castellbò (1398-1413).

Nou!!: Llenguadoc і Arquimbald de Foix · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Llenguadoc і Arquitectura romànica · Veure més »

Art paleolític

Venus de Laussel, que pertany al paleolític superior (aurinyacià) Lart paleolític és una de les manifestacions artístiques més antigues de la història de la humanitat.

Nou!!: Llenguadoc і Art paleolític · Veure més »

Art provençal

Catedral de Marsella Palau dels Papes a Avinyó Portal de Sant Tròfim a Arle L'art provençal és l'art desenvolupat a Provença (Occitània) i presenta certes característiques de l'antiguitat romana.

Nou!!: Llenguadoc і Art provençal · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Llenguadoc і Art romànic · Veure més »

Atac a Serinhan

L'atac a Serinhan, esdevingut el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Llenguadoc і Atac a Serinhan · Veure més »

Aude

L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.

Nou!!: Llenguadoc і Aude · Veure més »

Augièr Galhard

Augier Galhard (Rabastens, Llenguadoc, 1530 - Bearn, 1592) fou un escriptor occità.

Nou!!: Llenguadoc і Augièr Galhard · Veure més »

August Fourès

August Forès, en occità August Forès i en francès Auguste Fourés, (Castellnou d'Arri, Aude, Llenguadoc 1848 - 1891) fou un poeta, periodista i escriptor en occità i en francès.

Nou!!: Llenguadoc і August Fourès · Veure més »

Aumas

Aumas (en francès Aumes)és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Aumas · Veure més »

Aumelàs

Omelàs o Aumelàs (en francès i oficialment Aumelas) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Aumelàs · Veure més »

Aureli del Velai

Aureli de Velai fou bisbe de lo Puèi de Velai la segona meitat del, entre ca.

Nou!!: Llenguadoc і Aureli del Velai · Veure més »

Autinhac

Autinhac (en francès Autignac) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Autinhac · Veure més »

Auton

Auton (en francès Octon) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Auton · Veure més »

Avèna

Avèna (en francès Avène) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Avèna · Veure més »

Avinhonet de Lauragués

Avinhonet de Lauragués(en francès i oficial Avignonet-Lauragais) és un municipi occità del Lauraguès, en el Llenguadoc, situat en el departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Avinhonet de Lauragués · Veure més »

Àlvar I d'Urgell

Àlvar I de Cabrera i Urgell, també conegut per Rodrigo (Burgos, 1239 - Foix, Llenguadoc, 1268), fou comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243-1268) com a hereu del seu germà Ermengol IX,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Llenguadoc і Àlvar I d'Urgell · Veure més »

Baçan

Baçan (en francès Bassan) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Baçan · Veure més »

Babau e Boldors

Babau e Boldors (en francès Babeau-Bouldoux) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Babau e Boldors · Veure més »

Bacallà

El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).

Nou!!: Llenguadoc і Bacallà · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Llenguadoc і Balaguer · Veure més »

Balaruc

Balaruc Vièlh (en frnacès Balaruc-le-Vieux) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Balaruc · Veure més »

Balhargues

Balhargues (en francès Baillargues) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Balhargues · Veure més »

Bandolerisme

Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.

Nou!!: Llenguadoc і Bandolerisme · Veure més »

Baronia d'Albalat i Segart

Corona de Baró. La baronia de Albalat i Segart fou una antiga senyoria de l'abadia de Fontclara (Llenguadoc), passà als Blanes el 1434 i als Vila-rasa el 1526.

Nou!!: Llenguadoc і Baronia d'Albalat i Segart · Veure més »

Batalla de Basièja

La Batalla de Basièja va ser un combat de la Croada albigesa que va tenir lloc la primavera del 1219 a les portes de Basièja, a l'actual departament de l'Alta Garona.

Nou!!: Llenguadoc і Batalla de Basièja · Veure més »

Batalla de Benevent

La batalla de Benevent es va lliurar prop de Benevent, al sud d'Itàlia el 26 de febrer de 1266, entre les tropes de Carles d'Anjou i Manfred de Sicília.

Nou!!: Llenguadoc і Batalla de Benevent · Veure més »

Batalla de Ceresole

La batalla de Cerisole va ser un enfrontament armat entre l'exèrcit de Francesc I de França sota el comandament de Francesc de Borbó, comte d'Enghien i el de l'emperador Carles V durant la Guerra d'Itàlia de 1542–46.

Nou!!: Llenguadoc і Batalla de Ceresole · Veure més »

Batalla de Leucata

La batalla de Leucata fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.

Nou!!: Llenguadoc і Batalla de Leucata · Veure més »

Batalla dels Comtes

La batalla dels Comtes o batalla de Nàpols fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols que tingué lloc el 23 de juny de 1287.

Nou!!: Llenguadoc і Batalla dels Comtes · Veure més »

Batllia i senescalia

Una batllia o batlliu (bailliage en llengua francesa) és l'àrea de jurisdicció d'un batlle (bailli en llengua francesa); sent una senescalia (sénéchaussée en llengua francesa) l'àrea de jurisdicció que està a càrrec d'un senescal.

Nou!!: Llenguadoc і Batllia i senescalia · Veure més »

Baufòrt

Baufòrt (en francès Beaufort) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Baufòrt · Veure més »

Bèuluòc

Bèuluòc (en francès Beaulieu) és un municipi occità del Llenguadoc, situat a la regió d'Occitània, al departament de l'Erau.

Nou!!: Llenguadoc і Bèuluòc · Veure més »

Beçan

Beçan (en francès Bessan) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Beçan · Veure més »

Bedarius

Bedarius (en francès Bédarieux) és un poble occità del Llenguadoc situat a la part septentrional del departament de l'Erau a la regió Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Bedarius · Veure més »

Belestar

Belestar (Belestar en occità, Bélesta en francès) és un municipi del País de Foix (entre les regions occitanes del Llenguadoc i la Gascunya).

Nou!!: Llenguadoc і Belestar · Veure més »

Benet d'Aniana

Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.

Nou!!: Llenguadoc і Benet d'Aniana · Veure més »

Berenguer de Vilaragut

Berenguer de Vilaragut fou un almirall del Regne de Sicília al servei de Jaume el Just.

Nou!!: Llenguadoc і Berenguer de Vilaragut · Veure més »

Berenguer Ramon I de Provença

Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).

Nou!!: Llenguadoc і Berenguer Ramon I de Provença · Veure més »

Berlon

Berlon (en francès Berlou) és un poble occità del Llenguadoc situat a la part septentrional del departament de l'Erau a la regió Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Berlon · Veure més »

Bernardo Clariana Pascual

Bernardo Clariana (Carlet, la Ribera Alta, 21 de juliol de 1912 - Carcassona, Llenguadoc, 1962) fou un poeta, llatinista, assagista i traductor valencià en llengua castellana.

Nou!!: Llenguadoc і Bernardo Clariana Pascual · Veure més »

Bernat de Sarrià

Escut de l'antic poble de Sarrià, així com de la família Sarrià Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 - Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller al servei dels reis de la Corona d'Aragó, per als quals va exercir diverses funcions diplomàtiques i militars.

Nou!!: Llenguadoc і Bernat de Sarrià · Veure més »

Bernat de Sithiu

Bernat de Sithiu (Erau, s. XII - Abadia de Sithiu, Saint-Omer, Pas de Calais, 19 d'abril de 1182) fou un penitent anacoreta.

Nou!!: Llenguadoc і Bernat de Sithiu · Veure més »

Bernat Gui

Bernat Gui va ser un religiós dominic, Inquisidor de Tolosa entre 1307 i 1323.

Nou!!: Llenguadoc і Bernat Gui · Veure més »

Bernat Pou Riera

Bernat Pou Riera "de Can Pastora" (Mancor de la Vall, 1896 - París, 1956).

Nou!!: Llenguadoc і Bernat Pou Riera · Veure més »

Bernat Saisset

Bernat Saisset fou un religiós occità nascut vers el 1232 i mort vers el 1314.

Nou!!: Llenguadoc і Bernat Saisset · Veure més »

Bertran VI de la Tour

Bertran VI de la Tour (d'Auvergne) (1417 - 26 de setembre de 1497), comte d'Alvèrnia com Bertran II, comte titular i efímerament efectiu de Boulogne també com a Bertran II, i senyor de La Tour i Montgascon; era el fill de Bertran V de la Tour i de Jaumeta del Peschin.

Nou!!: Llenguadoc і Bertran VI de la Tour · Veure més »

Bertrand du Guesclin

Estàtua a Dinan representant a '''Bertrand du Guesclin''' Bertrand du Guesclin (Broons, vora Dinan, Bretanya, 1320 - Chastèlnòu de Randon, Comtat de Gavaldà, 1380) fou un mercenari i militar bretó.

Nou!!: Llenguadoc і Bertrand du Guesclin · Veure més »

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Besiers · Veure més »

Bisbat d'Alès

El bisbat d'Alès (francès: Diocèsed'Alais; llatí: Dioecesis Alesiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Llenguadoc і Bisbat d'Alès · Veure més »

Bisbat d'Usès

El bisbat d'Usès o Uzès fou una divisió eclesiàstica de França centrada a la ciutat d'Usès.

Nou!!: Llenguadoc і Bisbat d'Usès · Veure més »

Bisbat de Besiers

Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.

Nou!!: Llenguadoc і Bisbat de Besiers · Veure més »

Bisbat de Carcassona

El bisbat de Carcassona i Narbona (francès: Diocèse de Carcassonne et Narbonne, llatí: Dioecesis Carcassonensis et Narbonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Montpeller.

Nou!!: Llenguadoc і Bisbat de Carcassona · Veure més »

Bisbat de Lavaur

El Bisbat de Lavaur (francès: Diocèse de Lavaur, occità: Diocèsi de La Vaur, llatí: Dioecesis Vaurensis) fou una jurisdicció eclesiàstica França, sorgida el 1317 per decisió del Papa Joan XXII.

Nou!!: Llenguadoc і Bisbat de Lavaur · Veure més »

Blanca de Castella i d'Anglaterra

Blanca de Castella (Palència, 4 de març de 1187 - París, 1252) fou infanta de Castella, reina consort de França (1223-1226) i regent de França (1226-1234 i 1248).

Nou!!: Llenguadoc і Blanca de Castella i d'Anglaterra · Veure més »

Blanqueta de Limós

La Blanqueta de Limós —blanqueta de Llimós, o blanquette de Limoux en francès— és un vi escumós originari de l'Aude, amb Appellation d'origine contrôlée (AOC) per decret des del 18 de febrer de 1938, esdevenint en el primer vi creat a la vinya del Llenguadoc i un dels primers AOC de França.

Nou!!: Llenguadoc і Blanqueta de Limós · Veure més »

Boisseron

Boisseron és un municipi occità del Llenguadoc situat al departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Boisseron · Veure més »

Boisset (Erau)

Boisset és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Boisset (Erau) · Veure més »

Bojan (Erau)

Bojan (en francès Boujan-sur-Libron) és un municipi occità del Llenguadoc situat al departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Bojan (Erau) · Veure més »

Bonaventura Bassegoda i Amigó

Bonaventura Bassegoda i Amigó (Barcelona, 16 de maig de 1862 - 29 de novembre de 1940) fou un arquitecte i escriptor català.

Nou!!: Llenguadoc і Bonaventura Bassegoda i Amigó · Veure més »

Bosiga

Bosiga (en francès Bouzigues) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Bosiga · Veure més »

Botifarra amb mongetes

La botifarra amb mongetes és un plat clàssic i tradicional de la cuina catalana, molt senzill però també molt característic d'aquesta cuina.

Nou!!: Llenguadoc і Botifarra amb mongetes · Veure més »

Brenaç

Brenaç (en francès Brenas) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Brenaç · Veure més »

Briçac

Briçac (en francès Brissac) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Briçac · Veure més »

Brinhac (Erau)

Brinhac (en francès Brignac) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Brinhac (Erau) · Veure més »

Bugarag

Bugarag (nom occità; el nom oficial francès és Bugarach) és una vila del Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Bugarag · Veure més »

Buset de Tarn

Buset de Tarn (francès Buzet-sur-Tarn) és un municipi occità del Llenguadoc situat al departament de l'Alta Garona, a la regió Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Buset de Tarn · Veure més »

Businhargues

Businhargues (en francès Buzignargues) és un municipi occità del Llenguadoc, situat a la regió d'Occitània, al departament de l'Erau.

Nou!!: Llenguadoc і Businhargues · Veure més »

Cabrairòlas

Cabrairòlas (en francès Cabrerolles) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Cabrairòlas · Veure més »

Cabrièiras (Erau)

Cabrièiras (en francès Cabrières) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Cabrièiras (Erau) · Veure més »

Caló català

El caló català (kǝlò kǝtǝlá, rrumǝnó kǝtǝlá) és una varietat del caló ibèric parlada pels gitanos catalans.

Nou!!: Llenguadoc і Caló català · Veure més »

Camille Lacourt

Camille Lacourt (Narbona, Llenguadoc, 22 d'abril de 1985) és un nedador nord-català especialista en la modalitat d'esquena, especialment en els 50 i 100 metres.

Nou!!: Llenguadoc і Camille Lacourt · Veure més »

Camisard

Pierre Antoine Labouchère, 1864. Els camisards van ser els protestants francesos (hugonots) de les regions de Cevenes i Vaunage, al sud de França, que van liderar una insurrecció contra les persecucions provocades el 1685 per l'Edicte de Fontainebleau.

Nou!!: Llenguadoc і Camisard · Veure més »

Canal del Migdia

El canal del Migdia (en occità Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Miègjorn; en francès canal du Midi) és un canal navegable francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani.

Nou!!: Llenguadoc і Canal del Migdia · Veure més »

Cançó de Santa Fe

Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.

Nou!!: Llenguadoc і Cançó de Santa Fe · Veure més »

Candilhargues

Candilhargues (en francès Candillargues) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament francès de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Candilhargues · Veure més »

Capcinès

El capcinès és un dels subdialectes més peculiars del català septentrional, parlat al Capcir.

Nou!!: Llenguadoc і Capcinès · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Carcassona · Veure més »

Carcassonne

* Geografia: el nom oficial francès de la ciutat de Carcassona, al Llenguadoc; vegeu Carcassona.

Nou!!: Llenguadoc і Carcassonne · Veure més »

Carinyena

La carinyena, també anomenada samsó, és una varietat de cep negra.

Nou!!: Llenguadoc і Carinyena · Veure més »

Carles de Valois V d'Angulema

Carles de Valois-Angulema o Carles V de Valois (Castell del Fayet, Delfinat, 28 d'abril de 1573 - París, 24 de setembre de 1650) fou fill natural del rei Carles IX de França i favorit del rei Enric III de França.

Nou!!: Llenguadoc і Carles de Valois V d'Angulema · Veure més »

Carles I de Borbó

Carles I de Borbó, nascut el 1401, mort el 4 de desembre de 1456 al castell de Moulins, fou duc de Borbó i d'Alvèrnia de 1434 a 1456.

Nou!!: Llenguadoc і Carles I de Borbó · Veure més »

Carloman I

Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.

Nou!!: Llenguadoc і Carloman I · Veure més »

Casa-fàbrica Keittinger

La casa-fàbrica Keittinger era un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pau i de Sant Oleguer del Raval de Barcelona, enderrocats del PERI.

Nou!!: Llenguadoc і Casa-fàbrica Keittinger · Veure més »

Cassolet

El cassolet (de l'occità i en francès, adaptat en cassoulet) o cassolet de mongetes (adaptació en català)La cuina del país dels càtars, pàg.

Nou!!: Llenguadoc і Cassolet · Veure més »

Castanet lo Naut

Castanet lo Naut (en francès Castanet-le-Haut) és un municipi occità del Llenguadoc, situat a la part septentrional del departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Castanet lo Naut · Veure més »

Castell de mota i pati

Vídeo aeri de 'Tomen y Rhodwydd' de Gal·les (2022) El castell de mota i pati o castell de mota era una forma primitiva de castell de fusta envoltat d'una palissada, sobre una mota o pujol artificial.

Nou!!: Llenguadoc і Castell de mota i pati · Veure més »

Castell de Querbús

El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.

Nou!!: Llenguadoc і Castell de Querbús · Veure més »

Castell de Torres (Torres de Segre)

El castell termenat de Torres era situat on avui hi ha Torres de Segre, població que té un origen defensiu dins la línia de fortaleses aturonades damunt el Segre en tot aquest sector.

Nou!!: Llenguadoc і Castell de Torres (Torres de Segre) · Veure més »

Castell dels Comtes d'Armanyac

El castell dels comtes d'Armanyac (Armanhac, en occità) és un castell fortificat que ocupava l'extrem occidental de la població occitana de Leitora, a la Gasconya històrica, a l'actual departament de Gers.

Nou!!: Llenguadoc і Castell dels Comtes d'Armanyac · Veure més »

Castellnou d'Arri

Castellnou d'Arri (en occità Castèlnòu d'Arri i localment Castèlnau d'Arri, en francès i oficialment Castelnaudary) és un municipi del departament de l'Aude a la regió francesa d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Castellnou d'Arri · Veure més »

Castells càtars

El terme castells càtars, així com castells del País Càtar, és una denominació utilitzada bàsicament pel turisme contemporani per designar un conjunt de castells ubicats en la regió occitana on es va desenvolupar majoritàriament el catarisme al.

Nou!!: Llenguadoc і Castells càtars · Veure més »

Castres (Tarn)

Castres, nom oficial en francès, o Castras - en occità - és un municipi francès, al departament del Tarn (regió d'Occitània).

Nou!!: Llenguadoc і Castres (Tarn) · Veure més »

Catedral de Sant Ponç de Tomièiras

L'antiga abadia de Sant Ponç de Tomeres estava situada en una vall a la part baixa del Llenguadoc, al nord-oest de Narbona, envoltat de muntanyes i travessat el riu Jaur.

Nou!!: Llenguadoc і Catedral de Sant Ponç de Tomièiras · Veure més »

Catedral de Sigüenza

La catedral de Sigüenza està dedicada a Santa María la Mayor, patrona de la ciutat de Sigüenza, situada a la província de Guadalajara, a Castella - la Manxa.

Nou!!: Llenguadoc і Catedral de Sigüenza · Veure més »

Cebrià Jordà i Vidal

Cebrià Jordà i Vidal (Vilademuls, 1905 - Créteil (França), 1983) fou un polític català.

Nou!!: Llenguadoc і Cebrià Jordà i Vidal · Veure més »

Cecília de Foix

Cecília de Foix (? - Foix, Llenguadoc, 1270) fou comtessa consort d'Urgell (1256-1268).

Nou!!: Llenguadoc і Cecília de Foix · Veure més »

Ceràmica ibèrica

Ceràmica pintada del Castellet de Bernabé (Llíria, País Valencià) La ceràmica ibèrica és la denominació que en alguns contexts de recerca arqueològica engloba la producció ibera de terrissa elaborada amb torn ràpid, cuita a alta temperatura en forns oxidants, i datada entre del s. VI a l'I ae.

Nou!!: Llenguadoc і Ceràmica ibèrica · Veure més »

Ceràmica prehistòrica

Atuell del període Jōmon (Japó) considerat dels més antics del món El quadre general d'estudi descriptiu de la ceràmica prehistòrica d'aquest article abasta l'obra en fang amb esperit utilitari i creatiu realitzada al nostre planeta entre 10000 ae i 3300 ae.

Nou!!: Llenguadoc і Ceràmica prehistòrica · Veure més »

Cercle Català de Marsella

Estendard del Cercle (Centre) Català de Marsella. El Cercle Català de Marsella Pàgina web.

Nou!!: Llenguadoc і Cercle Català de Marsella · Veure més »

Cervian

Cervian (en francès: Servian) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Cervian · Veure més »

Chabèrt de Barbairan

Escut de Chabèrt de Barbairan Chabèrt de Barbaira (en català Jasbert de Barberà), fou un militar occità faïdit nascut a Barbairan en el si d'un llinatge nobiliari càtar.

Nou!!: Llenguadoc і Chabèrt de Barbairan · Veure més »

Chabrol

Primer pas del chabrol Chabrol! Home fent chabrol a començaments del segle XX Postal antiga occitana on apareix un home fent "chabrol" Chabròl o més aviat fer chabrol és un costum antic a la gastronomia occitana que consisteix a, quan queda ja poc brou al plat i comença a ser difícil d'agafar-la amb la cullera, afegir-hi un raig de vi negre, en comptes d'inclinar el plat, i empassar-ho, bevent directament del recipient.

Nou!!: Llenguadoc і Chabrol · Veure més »

Charles d'Espagnac

Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) fou un noble i militar francès al servei de la monarquia del Regne d'Espanya.

Nou!!: Llenguadoc і Charles d'Espagnac · Veure més »

Charles Plumier

Charles Plumier (20 d'abril de 1646 – 20 de novembre de 1704) va ser un botànic francès, el commemora el gènere de plantes Plumeria.

Nou!!: Llenguadoc і Charles Plumier · Veure més »

Charles-Augustin de Coulomb

Charles-Augustin de Coulomb (Angulema, França, 14 de juny de 1736 - París, França, 23 d'agost de 1806), fou un físic i enginyer militar francès.

Nou!!: Llenguadoc і Charles-Augustin de Coulomb · Veure més »

Chevauchée

Una chevauchée (Pronunciació en francès: /ʃəvoʃi/, "cavalcada") era un mètode d'incursió propi de la guerra medieval per a afeblir l'enemic, principalment mitjançant l'incendi i el pillatge en el territori enemic per reduir la productivitat d'una regió, en oposició a la guerra de setge o guerres de conquesta.

Nou!!: Llenguadoc і Chevauchée · Veure més »

Circ Raluy

El Circ Raluy és una companyia de circ fundada a Catalunya, de característiques singulars tant per la seva recreació de l'ambient històric del circ com per la seva composició exclusivament familiar.

Nou!!: Llenguadoc і Circ Raluy · Veure més »

Civet

Un civet és un tipus d'estofat que es fa habitualment amb animals de caça amb ceba i sang, de vegades lligada amb vi.

Nou!!: Llenguadoc і Civet · Veure més »

Claudi Peiròt

Claudi Peiròt (Milhau, Avairon 1709 - 1795) fou un poeta occità de Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Claudi Peiròt · Veure més »

Climent IV

Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Nou!!: Llenguadoc і Climent IV · Veure més »

Clovis Dardentor

Clovis Dardentor és una novel·la de ficció de l'escriptor Juli Verne publicada el 1896.

Nou!!: Llenguadoc і Clovis Dardentor · Veure més »

Coll de Jau

Coll de Jau, costat occità El Coll de Jau és una collada situada a 1.504,5 metres d'altitud en el lloc on es troben els termes comunals de Mosset i de Conòsol, el primer de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, i el segon al País de Sault, del Llenguadoc - País de Foix, a Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Coll de Jau · Veure més »

Coll de Jau (estació d'esquí)

Xalet de l'estació d'esquí abandonada, ara refugi de muntanya L'estació d'esquí abandonada del Coll de Jau és a l'extrem nord-oest del terme de Mosset), a prop del límit amb el terme de Conòsol, del País de Sault (Llenguadoc - País de Foix, Occitània). Antiga pista de l'estació d'esquí Tenia tan sols dues pistes i un telesquí i era la més petita d'Europa. Les seves cotes eren 1420 - 1520 m. Començà les seves activitats vers 1970, i estigué en funcionament fins al 2000. En tancar-se, la va adquirir l'ajuntament de Mosset pel preu simbòlic d'un euro. Se n'aprovà una remodelació i actualització l'any 2006, però no arribà a posar-se en funcionament. Havia de tenir tres accessos, dos per la carretera actualment existent, la D - 14, i un tercer des del Capcir, passant pel Coll de Censà. L'edifici existent avui dia serveix de refugi muntanyenc.

Nou!!: Llenguadoc і Coll de Jau (estació d'esquí) · Veure més »

Coll de l'Escrinet

El coll de l'Escrinet és un port de muntanya del Massís Central que s'eleva fins als 787 metres i que es troba al departament de l'Ardecha.

Nou!!: Llenguadoc і Coll de l'Escrinet · Veure més »

Coll de l'Home Mort

* Coll de l'Home Mort: coll de muntanya entre els termes comunals d'Enveig i de Porta, tots dos de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Llenguadoc і Coll de l'Home Mort · Veure més »

Coll de l'Home Mort (Formiguera)

El Coll de l'Home Mort és una collada situada a 2.594 metres d'altitud del límit dels termes comunals de Formiguera, de la comarca del Capcir, a la Catalunya del Nord i d'Orlun, del País de Foix, al Llenguadoc occità.

Nou!!: Llenguadoc і Coll de l'Home Mort (Formiguera) · Veure més »

Coll de Terrers

El Coll de Terrers és una collada situada a 2.407,3 metres d'altitud del límit dels termes comunals de Font-rabiosa, de la comarca del Capcir, a la Catalunya del Nord i d'Orlun, del País de Foix, al Llenguadoc occità.

Nou!!: Llenguadoc і Coll de Terrers · Veure més »

Coll dels Gavatxos

El Coll dels Gavatxos és una collada situada a 2.348,8 metres d'altitud al límit dels termes comunals de Censà, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, i de El Bosquet, a la comarca del País de Salt, del Llenguadoc (Occitània).

Nou!!: Llenguadoc і Coll dels Gavatxos · Veure més »

Comandes catalanes de l'orde del Temple

La creu patent roja fou la més utilitzada per l'orde del TempleL'orde religiosomilitar del Temple va néixer a Terra Santa a inicis del després que la Primera Croada hagués conquerit Síria i Palestina.

Nou!!: Llenguadoc і Comandes catalanes de l'orde del Temple · Veure més »

Comarques d'Occitània

regions) d'Occitania Les encontrades (comarques) d'Occitània Tot seguit hi ha una llista de parçans o païses (comarques) tradicionals i no oficials d'Occitània, amb la capital respectiva i el gentilici (si existeix).

Nou!!: Llenguadoc і Comarques d'Occitània · Veure més »

Comerç català medieval

Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.

Nou!!: Llenguadoc і Comerç català medieval · Veure més »

Comité Regional d'Acció Vitícola

El Comitè Regional d'Acció Vitícola (CRAV) o Comitè d'Acció del Vi (CAV) és un grup occità de productors de vi radicals.

Nou!!: Llenguadoc і Comité Regional d'Acció Vitícola · Veure més »

Comparacio de Cathalunya ab Troya

La Comparació de Catalunya amb Troia (original i en català modern, Comparacio de Cathalunya ab Troia) és un poema polític d'autoria anònima i escrit l'any 1641 a Barcelona, en ple inici de la Guerra dels Segadors i que compara la situació catalana amb la de la Guerra de Troia.

Nou!!: Llenguadoc і Comparacio de Cathalunya ab Troya · Veure més »

Comtat d'Agde

El comtat d'Agde fou una jurisdicció de Septimània al Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Comtat d'Agde · Veure més »

Comtat d'Orlhac

El comtat d'Orlhac fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc centrada a la població d'Aurillac (Orlhac en occità).

Nou!!: Llenguadoc і Comtat d'Orlhac · Veure més »

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Nou!!: Llenguadoc і Comtat de Gavaldà · Veure més »

Comtat de Montfort

El comtat de Montfort fou una jurisdicció feudal de França centrada a Montfort-l'Amaury.

Nou!!: Llenguadoc і Comtat de Montfort · Veure més »

Comtat del Lauraguès

El comtat del Lauraguès (en occità Lauraguès en francès Lauragais) fou una jurisdicció feudal de França al Llenguadoc, regió al sud-est de Tolosa amb capital a Castellnou d'Arri que agafa el nom de la petita vila de Laurac.

Nou!!: Llenguadoc і Comtat del Lauraguès · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Llenguadoc і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtat del Velai

El comtat de Velai fou una jurisdicció feudal de França, històricament part del Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Comtat del Velai · Veure més »

Concili de Bordeus

El concili de Bordeus fou una reunió de bisbes de Nèustria convocada pel rei Khilderic II (662–675) probablement l'any 673, celebrat a Bordeus, que formava part de l'Aquitània d'Austràsia.

Nou!!: Llenguadoc і Concili de Bordeus · Veure més »

Concili de Bourges (1225)

El Concili de Bourges (Concilium Bituricense) va ser un concili catòlic celebrat a Bourges el novembre de 1225.

Nou!!: Llenguadoc і Concili de Bourges (1225) · Veure més »

Concili de Narbona del 1227

El Concili de Narbona del 1227 va ser un sínode provincial que es va convocar a la ciutat de Narbona.

Nou!!: Llenguadoc і Concili de Narbona del 1227 · Veure més »

Concili de Reims del 625

El concili de Reims del 625 fou una reunió de bisbes de la Provença i el Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Concili de Reims del 625 · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Llenguadoc і Conflent · Veure més »

Constitució civil del clergat

La Constitució Civil del Clergat és un decret adoptat a França per l'Assemblea Nacional Constituent el 12 de juliol de 1790.

Nou!!: Llenguadoc і Constitució civil del clergat · Veure més »

Convenientia

Una convenientia (en plural: convenientiae; en català: convinença) era, en l'edat mitjana, un contracte mitjançant el qual les parts contractants es posaven d'acord entre si, lliurement, i sense mediació de cap jurisprudència pública superior, a imposar-se unes obligacions mútues que quedaven segellades documentalment per escrit i garantides amb un jurament solemne.

Nou!!: Llenguadoc і Convenientia · Veure més »

Copa dels Pirineus

La Copa dels Pirineus, també coneguda com a Challenge dels Pirineus o Challenge Internacional del Sud de França, fou una competició de futbol per iniciativa del mecenes occità Monsieur Labat celebrada entre 1910 i 1914 amb la participació de clubs dels territoris al voltant dels Pirineus (Catalunya, País Basc, Llenguadoc, Migdia-Pirineus i Aquitània).

Nou!!: Llenguadoc і Copa dels Pirineus · Veure més »

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Nou!!: Llenguadoc і Corberes · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Llenguadoc і Corona d'Aragó · Veure més »

Crònica universal del Principat de Catalunya

Crònica universal del Principat de Catalunya: obra historiogràfica sobre la història general de Catalunya des de l'antiguitat fins a la mort del comte Ramon Berenguer IV (1162) escrita per Jeroni Pujades.

Nou!!: Llenguadoc і Crònica universal del Principat de Catalunya · Veure més »

Creu de Tolosa

Creu de Tolosa La Creu de Tolosa (o creu dels comtes de Tolosa i també creu occitana, creu de Forcauquier; en occità crotz de Tolosa, crotz occitana, crotz de Forcauquier) és avui el símbol identitari dels occitans i d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Creu de Tolosa · Veure més »

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Croada Albigesa · Veure més »

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Nou!!: Llenguadoc і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »

Cromlec

Representació en planta d'un '''Cromlec'''. Stonehenge, Anglaterra. Un cromlec és un monument megalític, format per pedres o menhirs clavats en el sòl i que adopten una forma circular o el·líptica, voltant un terreny.

Nou!!: Llenguadoc і Cromlec · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: Llenguadoc і Cronologia del catarisme · Veure més »

Cultura Arzachena

Tombes circulars de ''Li Muri'' a Arzachena La cultura Arzachena fou una cultura neolítica prenuràgica que ocupa la part nord-oriental de Sardenya (Gal·lura) i part de Còrsega del Sud, d'aproximadament els mil·lennis IV al III ae.

Nou!!: Llenguadoc і Cultura Arzachena · Veure més »

Cultura de Fontboïssa

La cultura de Fontboïssa és una cultura calcolítica, establerta al Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Cultura de Fontboïssa · Veure més »

Cultura de Verasan

La cultura de Verasan (en francès culture de Véraza) és el nom d'una cultura material específica d'un grup d'assentaments prehistòrics que van viure entre 3000 i 2200 aC.

Nou!!: Llenguadoc і Cultura de Verasan · Veure més »

Deodat de Severac

Deodat de Severac (Sant Felitz de Lauragués, 20 de juliol de 1872 - Ceret, 24 de març de 1921) fou un compositor occità molt vinculat amb la vila catalana de Ceret.

Nou!!: Llenguadoc і Deodat de Severac · Veure més »

Diòcesi de Rius

La diòcesi de Rius (en llatí: Dioecesis Rivensis; en francès: Diocèse de Rieux) és una antiga diòcesi de l'Església catòlica a Occitània (França).

Nou!!: Llenguadoc і Diòcesi de Rius · Veure més »

Dictada Occitana

occitanoromànic La Dictada Occitana és una jornada anual de promoció de l'occità que consistix en la realització d'un dictat gratuït, popular i universal organitzat en forma de concurs amb premis per als participants.

Nou!!: Llenguadoc і Dictada Occitana · Veure més »

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Nou!!: Llenguadoc і Dolça de Provença · Veure més »

Dolmen de Son Bauló de Dalt

El dolmen de Son Bauló de Dalt és un jaciment dolmènic situat al polígon industrial de Son Bauló, vora can Picafort.

Nou!!: Llenguadoc і Dolmen de Son Bauló de Dalt · Veure més »

Dolmen del Morrèl de las Fadas

El dolmen del Morrèl de las Fadas (El Puig de les Fades) o dolmen de les Fades i també Palet de Roland (en francès Le Dolmen des Fées) és un monument megalític situat al terme municipal de Pepius al departament de l'Aude, al sud de França.

Nou!!: Llenguadoc і Dolmen del Morrèl de las Fadas · Veure més »

Domènec Carrové i Viola

Domènec Carrové i Viola (Balaguer, 7 de gener de 1896 - 18 de novembre de 1969) fou un periodista, escriptor, historiador i polític català.

Nou!!: Llenguadoc і Domènec Carrové i Viola · Veure més »

Domènec de Guzmán

Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.

Nou!!: Llenguadoc і Domènec de Guzmán · Veure més »

El Dormidor (Mosset)

El Dormidor, o Tuc Dormidor, és una muntanya de 1.842,2 metres d'altitud del límit entre les comunes catalana de Mosset, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, i occitanes de Conòsol, Santa Coloma de Rocafort i Montfort de Bolzana, totes tres del País de Sault, al Llenguadoc - País de Foix.

Nou!!: Llenguadoc і El Dormidor (Mosset) · Veure més »

El Madres

El Madres, o Roc de Madres, és una muntanya de 2.443 metres d'altitud de l'extrem sud-oest de la Serra de Madres situat en el termenal de les comunes de Censà i Mosset, tots dos de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord i de la comuna del Bosquet, del País de Sault, al Llenguadoc - País de Foix, d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і El Madres · Veure més »

El rossinyol

Un rossinyol pintat per J. F. Naumann l'any 1905 El rossinyol, també coneguda com a Rossinyol que vas a França, és una cançó tradicional catalana que ha mantingut la seva popularitat fins als nostres dies.

Nou!!: Llenguadoc і El rossinyol · Veure més »

Elies Sincel·le

Elies Sincel·leLa GEC, el GDLC i la Fundació Bernat Metge empren la forma «Sincel·le».

Nou!!: Llenguadoc і Elies Sincel·le · Veure més »

Elisa de Lamartine

Elisa de Lamartine o Marianne de Lamartine, nascuda Mary Ann Elisa Birch a Llenguadoc el dia 13 de març de 1790 i morta el 24 de maig de 1863 a París, fou una pintora, escultora, dissenyadora, il·lustradora i música francesa d'origen britànic.

Nou!!: Llenguadoc і Elisa de Lamartine · Veure més »

Elisabet Oliveres

Elisabet Oliveres (Rodés, Llenguadoc 1909 - Perpinyà 1973) fou una historiadora nord-catalana.

Nou!!: Llenguadoc і Elisabet Oliveres · Veure més »

Emília Hazelip

Emília Hazelip (Barcelona, 18 de juliol de 1937 - Carcassona, 2 de febrer de 2003), va ser una agricultora ecològica, pionera en el concepte i la metodologia de l'agricultura sinèrgica i la precursora de la permacultura a l'Estat francès.

Nou!!: Llenguadoc і Emília Hazelip · Veure més »

Emmanuel, comte de Las Cases

Emmanuel-Augustin-Dieudonné-Joseph, comte de Las Cases (Blan, 21 de juny de 1766 – Passy-lès-Paris, 15 de maig de 1842) va ser un cartògraf francès i autor d'un llibre on es mostra admirador de Napoleó I. Nasqué al castell de Las Cases prop de Revel, Alta Garona al Languedoc.

Nou!!: Llenguadoc і Emmanuel, comte de Las Cases · Veure més »

Erau

L'Erau (34) (en occità: Erau o Eraur i en francès: Hérault) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Erau · Veure més »

Escatalens

Escatalens (en francès Escatalens) és un municipi llenguadocià, situat al departament de Tarn i Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Escatalens · Veure més »

Escudella i carn d'olla

L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.

Nou!!: Llenguadoc і Escudella i carn d'olla · Veure més »

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.

Nou!!: Llenguadoc і Escultura romànica · Veure més »

Església dels Jacobins de Tolosa

L'església dels Jacobins de Tolosa és un dels exemples més importants de l'arquitectura religiosa llenguadociana del.

Nou!!: Llenguadoc і Església dels Jacobins de Tolosa · Veure més »

Estany de Salses

Lestany de Salses, també anomenat estany de Leucata (en occità estanh de Leucata, en francès étang de Salses o étang de Leucate) és un estany d'aigua dolça i salada, el més septentrional dels Països Catalans, amb la part nord que banya terres occitanes.

Nou!!: Llenguadoc і Estany de Salses · Veure més »

Estany de Thau

LEstany de Thau (en occità Estanh de Taur, en francès Etang de Thau) és l'estany, o més aviat la llacuna d'aigua salabrosa més gran del Llenguadoc, amb un volum d'aigua de 340 milions de metres cúbics.

Nou!!: Llenguadoc і Estany de Thau · Veure més »

Estatuts de Pàmies

Els Estatuts de Pàmies van ser una norma bàsica redactada per a regular els territoris conquerits per Simó de Montfort al Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Estatuts de Pàmies · Veure més »

Esteve Albert i Corp

Esteve Albert i Corp (Dosrius, Maresme, 4 de febrer de 1914 - Andorra la Vella, 10 d'octubre de 1995) fou un poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural.

Nou!!: Llenguadoc і Esteve Albert i Corp · Veure més »

Europa neolítica

Mapa que mostra les expansions neolítiques del mil·lenni VII al mil·lenni V aC, inclosa la cultura de la ceràmica cardial en blau. Figura femenina de Tumba Boigžari, Macedònia del Nord Europa neolítica és el període en què la tecnologia neolítica estava present a Europa, aproximadament entre 7000 aC (època aproximada de les primeres societats agrícoles a Grècia) i c. 1700 aC (començament de l'edat del bronze al nord-oest d'Europa).

Nou!!: Llenguadoc і Europa neolítica · Veure més »

Eustaqui de Grenier

Eustaqui de Grenier (? - 15 de juny de 1123) va ser un important noble francès que va participar en la Primera Croada i que va arribar a ser conestable del Regne de Jerusalem.

Nou!!: Llenguadoc і Eustaqui de Grenier · Veure més »

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Nou!!: Llenguadoc і Exònim · Veure més »

Faïdit

Els faïdits eren els cavallers i senyors del Llenguadoc que es trobaren desposseïts dels seus feus i terres durant la croada albigesa.

Nou!!: Llenguadoc і Faïdit · Veure més »

Família Levis

La família Levis fou una nissaga aristocràtica del Regne de França que era vassalla dels Montfort; va esdevenir famosa quan al Guiu o Gui de Levis va participar en la croada albigesa i va rebre la senyoria de Miralpeix (Mirepoix) al Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Família Levis · Veure més »

Farcellets de col

Els caulets o col farcida són una mena de mandonguilles de carn picada envoltades amb fulles de col, que es couen a la cassola en un sofregit i se serveixen com a plat o com a acompanyament, en especial de carns de caça.

Nou!!: Llenguadoc і Farcellets de col · Veure més »

Farinetes

Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.

Nou!!: Llenguadoc і Farinetes · Veure més »

Federació Catalana de Rugby

La Federació Catalana de Rugby és l'organisme rector que ordena, impulsa i dirigeix tota l'activitat esportiva del rugbi a Catalunya.

Nou!!: Llenguadoc і Federació Catalana de Rugby · Veure més »

Fenolleda

Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Fenolleda · Veure més »

Ferran Llorca i Die

Ferran Llorca i Die (València, 1872 - Nauta Riva, Llenguadoc, 1939) va ser un periodista i escriptor valencià.

Nou!!: Llenguadoc і Ferran Llorca i Die · Veure més »

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Nou!!: Llenguadoc і Feudalisme a Catalunya · Veure més »

Fitor

* Fitor (Forallac), poble del municipi de Forallac, al Baix Empordà, conegut pel seu dolmen.

Nou!!: Llenguadoc і Fitor · Veure més »

Fitor (AOC)

Àrea de producció de l'AOC Fitor El Fitor (Fitor, Fitou) és un vi negre amb denominació d'origen controlada produït en una petita part al sud del massís de les Corberes, a l'Aude.

Nou!!: Llenguadoc і Fitor (AOC) · Veure més »

Florit

Escut d'Armes Florit. Florit és un llinatge originari del Llenguadoc (Occitània, França).

Nou!!: Llenguadoc і Florit · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Llenguadoc і Fogatge · Veure més »

Fogats e Barrinòu

Fogats e Barrinòu (francès Fougax-et-Barrineuf) és un municipi occità.

Nou!!: Llenguadoc і Fogats e Barrinòu · Veure més »

Folquet de Lunèl

Folquet de Lunèl (1244 – voltant de 1300) va ser un trobador occità, originari, com ho indica el seu nom, de la vila de Lunèl, localitat del Llenguadoc oriental.

Nou!!: Llenguadoc і Folquet de Lunèl · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Llenguadoc і França · Veure més »

François-Timoléon de Choisy

François-Timoléon de Choisy, Abbé de Choisy, (16 d'agost de 1644, a París – 2 d'octubre de 1724, a París) fou un abat i escriptor francès que és conegut també per la seva pràctica del transvestisme, al que probablement l'abocà la seva mare.

Nou!!: Llenguadoc і François-Timoléon de Choisy · Veure més »

Francesc de Montpensier

Francesc de Montpensier, esmentat com a Francesc de Borbó, Francesc de Borbó-Montpensier i Francesc de Borbó-Vendôme, (1542 - Lisieux, 1592) fou un príncep de la sang de la casa de Borbó que fou duc de Montpensier, delfí d'Alvèrnia, comte de Forès, príncep de Dombes i baró de Beaujeu.

Nou!!: Llenguadoc і Francesc de Montpensier · Veure més »

Francesc Pijoan

Francesc Pijoan, ardiaca de l'Empordà i canonge de la seu de Girona.

Nou!!: Llenguadoc і Francesc Pijoan · Veure més »

Francesc Soto i Mas

Francesc Soto i Mas (Camins al Grau, València, 14 de novembre de 1890 - Cauçada, Llenguadoc, França, 29 d'abril de 1941) va ser un polític valencià, regidor a l'Ajuntament de València amb l'Agrupació Valencianista Republicana (1931-1933) i el Partit Valencianista d'Esquerra (1936-1939).

Nou!!: Llenguadoc і Francesc Soto i Mas · Veure més »

Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.

Nou!!: Llenguadoc і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »

Frederic Mistral

Frederic Mistral (Malhana, Provença, 8 de setembre del 1830 — 25 de març del 1914) fou un dels escriptors occitans més importants per a la renaixença de la llengua occitana al.

Nou!!: Llenguadoc і Frederic Mistral · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Llenguadoc і Gals · Veure més »

Gard

El Gard (30) (en francès i occità Gard) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Gard · Veure més »

Garnatxa peluda

La garnatxa peluda, garnatxa grisa, garnatxa roja (a la Catalunya del Nord), lledoner pelut o lledoner gris és una varietat de cep negra produïda per mutació de la garnatxa negra.

Nou!!: Llenguadoc і Garnatxa peluda · Veure més »

Garnatxa tintera

La garnatxa tintera o garnatxa tintorera (en francès: alicante bouschet), és una varietat de cep negra que produeix un raïm menut i de gra mitjà, esfèric i color negre intens.

Nou!!: Llenguadoc і Garnatxa tintera · Veure més »

Gaspard de Coligny

'''Gaspard de Coligny''' Gaspard II de Coligny o Gaspard de Chatillon (Châtillon-Coligny, 16 de febrer de 1519 - París, 24 d'agost de 1572) fou un noble francès, polític i militar que va liderar el partit dels hugonots protestants durant les Guerres de religió de França.

Nou!!: Llenguadoc і Gaspard de Coligny · Veure més »

Gastó II de Foix

Armes de Gastó II de Foix Gastó II de Foix i IX de Bearn (1308 – Sevilla, setembre de 1343) fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1315 – 1343).

Nou!!: Llenguadoc і Gastó II de Foix · Veure més »

Gastó III de Foix

Segell de Gastó III de Foix Gastó III de Foix i X de Bearn, conegut pel sobrenom de Gastó Febus, Gaston Fèbus en occità (1331 - Ortés, França, 1391), fou comte de Foix i vescomte de Bearn i Marsan (1343-1391).

Nou!!: Llenguadoc і Gastó III de Foix · Veure més »

Gastó IV de Foix

Gastó IV de Foix, I de Bigorra i XI de Bearn (1425 - Roncesvalls, Regne de Navarra, 21 de juliol de 1472) fou vescomte de Castellbò (1423-1462); i comte de Foix i Bigorra, vescomte de Narbona, Marsan, Gabardà i Lautrec (1436-1472).

Nou!!: Llenguadoc і Gastó IV de Foix · Veure més »

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Nou!!: Llenguadoc і Gastronomia d'Occitània · Veure més »

Gastronomia de França

La gastronomia de França, entesa com la gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una de les cuines més difícils de classificar, ja que no es tracta d'una veritable cuina única associada a una sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina espanyola, d'un concepte artificial creat per raons polítiques, teòricament a partir d'elements de diverses cuines regionals que componen l'Estat.

Nou!!: Llenguadoc і Gastronomia de França · Veure més »

Gastronomia dels ibers

La gastronomia dels ibers és la que tenien els diferents pobles ibers que vivien, almenys a partir del, a la costa oriental de la península Ibèrica, o més precisament, a la zona costanera que va del sud del Llenguadoc fins a Alacant, que penetra a l'interior per la vall de l'Ebre, per la vall del Segura i per la vall alta del Guadalquivir.

Nou!!: Llenguadoc і Gastronomia dels ibers · Veure més »

Gavatx

La paraula gavatx és un apel·latiu pejoratiu que s'aplicava tradicionalment als occitans tot i que més recentment el seu ús s'estengué també als forasters en general.

Nou!!: Llenguadoc і Gavatx · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Llenguadoc і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gòtic llenguadocià

El gòtic llenguadocià, també conegut amb els noms de tolosà o, més comunament, meridional, és un tipus d'arquitectura gòtica que es va desenvolupar al llarg del a les regions occitanes que avui conformen a grans trets el Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Gòtic llenguadocià · Veure més »

Geneviève Gavignaud-Fontaine

Geneviève Gavignaud-Fontaine (Sant Pau de Fenollet, 18 de juliol de 1947 és una historiadora i acadèmica nord-catalana. El 1969 es va llicenciar en història a la Universitat de Montpellier, en la que va començar a treballar com a professora agregada el 1970 i com a professora titular de 1975 fins a la seva jubilació el 2015. El 1980 es va doctorar en lletres i ciències humanes a la Universitat París I Panthéon-Sorbonne, i entre 1980 i 1981 fou professora visitant a Davidson (Carolina del Nord), on va concebre el concepte de revolució rural. Així ha investigat la història del Llenguadoc i el Rosselló pel que fa a la propietat de la terra i el preu del vi, les lluites dels vinyataires i la transformació rural de la societat occidental.

Nou!!: Llenguadoc і Geneviève Gavignaud-Fontaine · Veure més »

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).

Nou!!: Llenguadoc і Gentilici · Veure més »

Geologia de la península Ibèrica

Esquema amb les principals unitats geològiques de la península Ibèrica Mapa geològic de la península Ibèrica La geologia de la península Ibèrica respon a una llarga història geològica, des dels temps proterozoics fins a l'actualitat, reflectint fusions i trencaments de continents, obertura d'oceans i importants episodis orogènics.

Nou!!: Llenguadoc і Geologia de la península Ibèrica · Veure més »

Gerard de Lunèl

Gerard de Lunèl o de Ròcafòrt (Lunèl, Erau, Llenguadoc-Rosselló, 1270-1274 - Montesanto, actual Potenza Picena, Macerata, Itàlia, 1295-1299) fou un noble provença, retirat com a eremita.

Nou!!: Llenguadoc і Gerard de Lunèl · Veure més »

Gerbert de Gavaldà

Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).

Nou!!: Llenguadoc і Gerbert de Gavaldà · Veure més »

Gilabert de Castres

Gilabert de Castres, nascut a Castres devers el 1165, és el més cèlebre perfecte d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Gilabert de Castres · Veure més »

Gitanos catalans de França

Els gitanos catalans de França són els membres del poble gitano residents a França que tenen com a llengua materna el català.

Nou!!: Llenguadoc і Gitanos catalans de França · Veure més »

Golf del Lleó

El golf del Lleó (en occità golf del/dau Leon) és una petita part de la mar Mediterrània que se situa vora el litoral sorrenc empordanès, rossellonès, llenguadocià i provençal, des dels Pirineus (al cap de Creus) fins a Toló, segons la majoria de la cartografia consultable.

Nou!!: Llenguadoc і Golf del Lleó · Veure més »

Govern dels cent dies

Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.

Nou!!: Llenguadoc і Govern dels cent dies · Veure més »

Graile

El graile és un instrument musical tradicional de vent occità fet de fusta (boix o banús) tot i que també se'l troba al litoral llenguadocià.

Nou!!: Llenguadoc і Graile · Veure més »

Guerau VI d'Armanyac

upright Guerau VI, nascut vers el 1235, mort el 1285, va ser vescomte de Fezensaguet de 1240 a 1285, i comte d'Armanyac (amb Fesenzac) de 1256 a 1285.

Nou!!: Llenguadoc і Guerau VI d'Armanyac · Veure més »

Guerra de Jaume IV de Mallorca

A principis del 1374, després del fracàs de Carles V de França en assegurar la pau a la península Ibèrica després de la guerra dels dos Peres, Eduard III d'Anglaterra, va pressionar Pere el Cerimoniós a canvi de suport a Sardenya, que tornava a estar agitada.

Nou!!: Llenguadoc і Guerra de Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Llenguadoc і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guerra dels Cent Anys

La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.

Nou!!: Llenguadoc і Guerra dels Cent Anys · Veure més »

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Nou!!: Llenguadoc і Guerres de religió a França · Veure més »

Guiena

La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Guiena · Veure més »

Guillaume Briçonnet

, també conegut com Guillaume IV Briçonnet o Guillaume Briçonnet du Plessis-Rideau, fou un cardenal i bisbe francès.

Nou!!: Llenguadoc і Guillaume Briçonnet · Veure més »

Guillaume de Contres

Guillaume de Contres (alias Encontres en textos romànics), ?-1216, va ser a principis del un dels lloctinents de Simó de Montfort en la Croada contra els albigesos al Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Guillaume de Contres · Veure més »

Guillaume de Villaret

Abadia de Sant Geli, seu del priorat del Llenguadoc Guillaume de Villaret (Guilhèm del Vilaret en occità) fou el 24è Mestre de l'Hospital des del 1296 fins al 1305, data de la seva mort.

Nou!!: Llenguadoc і Guillaume de Villaret · Veure més »

Guillèmides

Els Guillèmides, Guilhemides o Wilhelmides fou un llinatge de la noblesa franca dels segles VIII a X, proper dels carolingis, sorgit a Autun i estès cap a Gòtia, Aquitània i pel Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Guillèmides · Veure més »

Guillem Belibasta

Guillem Belibasta, en occità Guilhem Belibasta, fill i net de creients, fou un occità i perfecte càtar nascut cap al 1280 a Cubièra (Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda), de llarga tradició càtara, en una família de pagesos i ramaders.

Nou!!: Llenguadoc і Guillem Belibasta · Veure més »

Guillem Gaubert de Béziers

Guillem Gaubert de Béziers (Besiers ?, Llenguadoc, segona meitat segle XIII - 1320) fou un metge d'origen occità que fou metge personal de Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Llenguadoc і Guillem Gaubert de Béziers · Veure més »

Guillem III de Tolosa

Guillem III de Tolosa del Llenguadoc, dit Tallaferro, (vers 975 - † 1037) fou comte de Tolosa, d'Albi, i de Nimes, amb drets feudals a Septimània i al Carci de 978 a 1037.

Nou!!: Llenguadoc і Guillem III de Tolosa · Veure més »

Guirauda de La Vaur

Guirauda de La Vaur, també coneguda amb els noms de Guirauda de Laurac o més simplement Dama Guirauda, (? - La Vaur 3 de maig de 1211) va ser una noble del Llenguadoc i figura emblemàtica de la resistència occitana durant la Croada albigesa.

Nou!!: Llenguadoc і Guirauda de La Vaur · Veure més »

Guiu I de Levis

Armes de la casa de Levis Guiu I de Levis (1180-1233), va ser senyor de Mirapeis.

Nou!!: Llenguadoc і Guiu I de Levis · Veure més »

Henri Noguères

Henri Noguères (Bages de Rosselló, 13 de novembre del 1916 - París, 15 de novembre del 1990) va ser un polític, periodista, advocat i historiador nord-català.

Nou!!: Llenguadoc і Henri Noguères · Veure més »

Henri Pitot

Casa on va nàixer Henri Pitot a Aramon Aqueducte de Montpellier (treball de Pitot). Henri Pitot (Aramon, Llenguadoc, 3 de maig de 1695, ibídem, 27 de desembre de 1771) fou un enginyer, arquitecte, matemàtic i físic francès.

Nou!!: Llenguadoc і Henri Pitot · Veure més »

Heresis

Heresis (Revue Semestrielle d'Hérésiologie Médiévale) és una revista francesa d'història d'aparició semestral publicada pel Centre d'Estudis Càtars René Nelli, dedicada a l'estudi científic i la divulgació de les dissidències religioses dins del context del món cristià medieval.

Nou!!: Llenguadoc і Heresis · Veure més »

Hilari de Tolosa

Hilari de Tolosa (Hylarius, Hilaris, Yllarius) fou un bisbe de Tolosa del, un dels primers de la diòcesi.

Nou!!: Llenguadoc і Hilari de Tolosa · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Llenguadoc і Història d'Aran · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Badalona

central tèrmica del Besòs. La història de Badalona té el seu origen oficial vers l'any 100 aC amb la fundació de la ciutat romana de Bætulo sobre el turó d'en Rosés, on actualment hi ha el nucli antic de la localitat.

Nou!!: Llenguadoc і Història de Badalona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Llenguadoc і Història de Catalunya · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Llenguadoc і Història de França · Veure més »

Història del rugbi a Catalunya

Breu història del rugbi a Catalunya.

Nou!!: Llenguadoc і Història del rugbi a Catalunya · Veure més »

Història dels gitanos

Un campament gitano a les Santes Maries de la Mar, a la desembocadura del Roine, de Vincent van Gogh La història dels gitanos, que també són coneguts com a poble rom (nom que es donen ells mateixos), roma, romaní o romanó, és encara actualment objecte de controvèrsia.

Nou!!: Llenguadoc і Història dels gitanos · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Llenguadoc і Història dels Països Catalans · Veure més »

Hug de Lacy

Hug de Lacy (c. 1176 - desembre de 1242) va ser un baró anglonormand fill d'una família arribada a Irlanda durant la conquesta normanda.

Nou!!: Llenguadoc і Hug de Lacy · Veure més »

Hugues des Arcis

Hugues des Arcis († 1266-1269) fou un funcionari reial a la França del.

Nou!!: Llenguadoc і Hugues des Arcis · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Llenguadoc і Ibers · Veure més »

Ignace Leybach

Ignace Leybach (Gambsheim, Alsacia, 17 de juliol de 1817 - Tolosa, Llenguadoc, 23 de maig de 1891) fou un compositor i professor de música francès) Fou deixeble de dos músics distingits d'Estrasburg; amb Philippe Hoerter estudià el contrapunt i l'harmonia, i amb Joseph Wackenthaler, organista de la catedral, l'orgue; després va rebre lliçons de piano de Johann Peter Pixis, Friedrich Kalkbrenner i Chopin. El 1844 aconseguí per concurs la plaça d'organista de la catedral de Tolosa, que conservà fins a la mort. Entre França i l'estranger va publicar més de 200 composicions, entre elles.

Nou!!: Llenguadoc і Ignace Leybach · Veure més »

Il·lustració a Espanya

Les idees de la Il·lustració van arribar a Espanya al amb la nova dinastia dels Borbó, arran de la mort del darrer monarca Habsburg, Carles II, el 1700.

Nou!!: Llenguadoc і Il·lustració a Espanya · Veure més »

Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions

Indagació sobre la natura i les causes de la riquesa de les nacions (en anglès, An Inquiry into the Nature and Causes of the Wealth of Nations) o, simplement La riquesa de les nacions, és l'obra més cèlebre d'Adam Smith.

Nou!!: Llenguadoc і Indagació sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions · Veure més »

Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Nou!!: Llenguadoc і Innocenci VI · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Llenguadoc і Inquisició · Veure més »

Institut d'Estudis Occitans

L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat.

Nou!!: Llenguadoc і Institut d'Estudis Occitans · Veure més »

Isaac Despuech Sage

Portada del llibre de Despuech Sage, 1636 Isaac Despuech Sage (Montpeller, 1584-1642) fou un escriptor en occità.

Nou!!: Llenguadoc і Isaac Despuech Sage · Veure més »

Istòria de Joan-l'an-pres

Istòria de Joan-l'an-pres (segons la grafia clàssica) és una novel·la picaresca i un conte filosòfic occità del escrita per l'autor llenguadocià Joan Baptista Fabre.

Nou!!: Llenguadoc і Istòria de Joan-l'an-pres · Veure més »

Jaciment de s'Arenalet de Son Colom

El jaciment de s'Arenalet de Son Colom és una estructura ciclòpia situada a vorera de mar, a uns dos quilòmetres de sa Colònia de Sant Pere, aferrat a s'Arenalet de Son Colom o caló i platgeta dets ermitans.

Nou!!: Llenguadoc і Jaciment de s'Arenalet de Son Colom · Veure més »

Jacon

Jacon (en francès Jacou) és un municipi occità del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, al departament de l'Erau.

Nou!!: Llenguadoc і Jacon · Veure més »

Jacques Barrelier

Jacques Barrelier (París, 1606 - 17 de setembre de 1673) va ser un biòleg i botànic francès que pertanyia a l'orde religiós dels dominics.

Nou!!: Llenguadoc і Jacques Barrelier · Veure més »

Jacques Cambessédès

Jacques Cambessédès (Montpeller, Erau, Llenguadoc, 26 d'agost de 1799 - Maruèis, Losera, Llenguadoc, 19 de desembre de 1863) va ser un botànic i agrònom occità.

Nou!!: Llenguadoc і Jacques Cambessédès · Veure més »

Jacques Cœur

Jacques Coeur (c. 1395 – 25 de novembre de 1456, Quios) fou un comerciant francès.

Nou!!: Llenguadoc і Jacques Cœur · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Llenguadoc і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume Ramon Mercader del Río

Jaume Ramon Mercader del Río, més conegut com a Ramon Mercader (Barcelona, 7 de febrer del 1913 - l'Havana, 19 d'octubre del 1978) fou un militar i polític marxista-leninista català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.

Nou!!: Llenguadoc і Jaume Ramon Mercader del Río · Veure més »

Jean Astruc

Jean Astruc (19 de març de 1684, Sauve, França - 5 de maig de 1766, París) va ser un metge francès, autor de la primera obra sobre la sífilis i les malalties venèries així com un dels pioners de l'exegesi moderna.

Nou!!: Llenguadoc і Jean Astruc · Veure més »

Jean Baptiste Guimet

Jean Baptiste Guimet (Voiron Isèra, 10 de juliol, 1795 - Lió, Roine, 8 d'abril de 1871) fou un industrial químic francès.

Nou!!: Llenguadoc і Jean Baptiste Guimet · Veure més »

Jean Brunhes

Jean Brunhes (Tolosa, Llenguadoc 1869 - Boulogne-sur-Seine, Illa de França 1930) fou un geògraf occità, deixeble de Paul Vidal de la Blache i membre de l'Escola Geogràfica Francesa.

Nou!!: Llenguadoc і Jean Brunhes · Veure més »

Jean Jaurès

Jean Jaurès -en occità, Joan Jaurés- (Castras, Llenguadoc, 3 de setembre del 1859 - París, 31 de juliol del 1914) fou un dirigent i polític francès socialista.

Nou!!: Llenguadoc і Jean Jaurès · Veure més »

Jean Justin Girbeau

Jean Justin Girbeau (Baixàs, 15 de febrer del 1870 - Nimes, 20 de juny del 1963) va ser un religiós nord-català, bisbe de Nimes.

Nou!!: Llenguadoc і Jean Justin Girbeau · Veure més »

Jean Poueigh

Jean Marie Octave Géraud Poueigh (Tolosa de Llenguadoc, 24 de febrer de 1876 - Olivet, 14 d'octubre de 1958) fou un compositor, musicòleg, crític i folklorista francès.

Nou!!: Llenguadoc і Jean Poueigh · Veure més »

Jean-Charles Galissard de Marignac

Jean-Charles Galissard de Marignac (Ginebra, Suïssa, 24 abril 1817 - 15 abril 1894), fou un químic franc-suís que determinà amb molta precisió masses atòmiques de 28 elements químics i descobrí l'iterbi el 1878 i codescobrí el gadolini el 1880, dos elements de la sèrie dels lantanoides.

Nou!!: Llenguadoc і Jean-Charles Galissard de Marignac · Veure més »

Jean-François-César de Guilhermy

Jean-François-César de Guilhermy (Castellnou d'Arri, Llenguadoc, 18 de gener del 1761 - París, 11 de maig del 1829) va ser un dels diputats als Estats Generals francesos que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del Jeu de paume.

Nou!!: Llenguadoc і Jean-François-César de Guilhermy · Veure més »

Jean-Jacques-Achille Bertrand

Jean-Jacques-Achille Bertrand (Tesan, Llenguadoc, 4 de juliol de 1884 - Carcassona, Llenguadoc, 14 de desembre de 1960) va ser un historiador occità, especialitzat en temes de cultura catalana.

Nou!!: Llenguadoc і Jean-Jacques-Achille Bertrand · Veure més »

Jesús Mestre i Godes

Jesús Mestre i Godes (Barcelona, 1925 - Barcelona, 25 de març de 2023) va ser un historiador català.

Nou!!: Llenguadoc і Jesús Mestre i Godes · Veure més »

Joan Baptista Fabre

Joan Baptista Fabre (Someire, Provença 1727 - Cèlanòva (Montpelhièr), Llenguadoc 1783) fou un eclesiàstic i escriptor occità, alhora que un humanista culte.

Nou!!: Llenguadoc і Joan Baptista Fabre · Veure més »

Joan Call Bonet

Joan Call Bonet, conegut com a Call, (Barcelona, setembre de 1914 - Tolosa, (Llenguadoc, Occitània) el 21 de maig de 2002) va ser un mestre i un destacat il·lustrador i dibuixant satíric, i també militant anarquista, que va treballar principalment per al diari La Dépêche du Midi.

Nou!!: Llenguadoc і Joan Call Bonet · Veure més »

Joan Casanovas i Maristany

Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.

Nou!!: Llenguadoc і Joan Casanovas i Maristany · Veure més »

Joan Casso

Joan Casso, o Jean Cassou (Deusto, Bilbao, País Basc, 9 de juliol de 1897 - París, França, 16 de gener de 1986) fou un escriptor, poeta, narrador, assagista, traductor, historiador, crític literari i crític d'art francès nascut al País Basc.

Nou!!: Llenguadoc і Joan Casso · Veure més »

Joan de Penna

Joan de Penna o de Penne (Penna San Giovanni, Marques, ca. 1193 – 1270) fou un frare franciscà, company de Francesc d'Assís.

Nou!!: Llenguadoc і Joan de Penna · Veure més »

Joan I d'Armanyac

Joan I d'Armanyac (1311 - 16 de maig de 1373) fou comte d'Armanyac amb el Fesenzac i comte de Rodés de 1319 a 1373.

Nou!!: Llenguadoc і Joan I d'Armanyac · Veure més »

Joan I de Berry

Joan I de Berry, dit Joan el Magnífic, (Vincennes, 30 de novembre de 1340 - París, 15 de juny de 1416) fou el tercer fill de Joan II de França el Bo i de Bona de Luxemburg.

Nou!!: Llenguadoc і Joan I de Berry · Veure més »

Joan I de Borbó

Joan I de Borbó (1381 - Londres 1434), un noble francès, va ser el major dels fills del matrimoni format per Lluís II de Borbó i Ana d'Alvèrnia, comtessa de Forès.

Nou!!: Llenguadoc і Joan I de Borbó · Veure més »

Joan II d'Armanyac

Joan II d'Armanyac, dit el Geperut (nascut cap a 1333 - mort el 26 de maig de 1384), fou comte d'Armanyac, Fesenzac, Rodés (1371-1384) i Charolès (1364-1384), vescomte de Lomanha i d'Auvillars.

Nou!!: Llenguadoc і Joan II d'Armanyac · Veure més »

Joan II de Borbó

Joan II de Borbó, nascut el 1426, mort a Moulins el 1488, va ser comte de Clermont (1427-1488), i després el 1456 duc de Borbó i d'Alvèrnia, comte de Forez, príncep de Dombes i baró de Roannais (1456-1488).

Nou!!: Llenguadoc і Joan II de Borbó · Veure més »

Joan II de Montferrat

Joan II de Montferrat, fou marquès de Montferrat del 1338 al 1372.

Nou!!: Llenguadoc і Joan II de Montferrat · Veure més »

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat

Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 15 de setembre de 1963) és un escriptor nord-català i un dels autors contemporanis en llengua catalana més famosos de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Llenguadoc і Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat · Veure més »

Joana I de Tolosa

Joana de Tolosa, (Tolosa de Llenguadoc, comtat de Tolosa, 1220 - Siena, 1271) fou comtessa de Tolosa i marquesa de Provença (1249-1271).

Nou!!: Llenguadoc і Joana I de Tolosa · Veure més »

Joanda

Joanda és un cantautor d'Occitània, difusor del moviment occitanista.

Nou!!: Llenguadoc і Joanda · Veure més »

Joanet (mitologia)

Un joanet és un ésser propi de la mitologia catalana que es caracteritza per viatjar dins els remolins del vent.

Nou!!: Llenguadoc і Joanet (mitologia) · Veure més »

Joaquim Bassegoda i Amigó

Joaquim Bassegoda i Amigó (La Bisbal d'Empordà, 1854 - Barcelona, 1938) va ser un arquitecte i historiador de l'arquitectura català.

Nou!!: Llenguadoc і Joaquim Bassegoda i Amigó · Veure més »

Jordi Sarsanedas i Vives

Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 3 de setembre de 1924 - 16 de novembre de 2006) fou un poeta, prosista i activista cultural català.

Nou!!: Llenguadoc і Jordi Sarsanedas i Vives · Veure més »

Josèp Anglada

Josèp Anglada (en francès: Joseph Anglade; Lesinhan de las Corbièras (Llenguadoc) l'11 d'octubre de 1868- Tolosa, 13 de juliol de 1930) fou un filòleg i romanista occità, especialitzat en l'estudi de la lírica dels trobadors.

Nou!!: Llenguadoc і Josèp Anglada · Veure més »

José Manuel Galdames Ibáñez

José Manuel Galdames Ibáñez (Barakaldo, 15 de juny de 1970) és un exfutbolista professional basc, que ocupava la posició de defensa central.

Nou!!: Llenguadoc і José Manuel Galdames Ibáñez · Veure més »

Josep Aparici i Fins

Josep Aparici i Fins (també conegut erròniament com a J. A. i Mercader) (Caldes de Montbui, 1 de maig del 1654 - 16 de desembre del 1731) fou un funcionari reial, geògraf i mercader català.

Nou!!: Llenguadoc і Josep Aparici i Fins · Veure més »

Josep Carbonell i Gener

Josep Carbonell i Gener (Sitges, Garraf, el 24 de març de 1897 - 15 de juliol de 1979) fou un escriptor, promotor cultural i patriota català.

Nou!!: Llenguadoc і Josep Carbonell i Gener · Veure més »

Josep Maria Llorens i Ventura

Josep Maria Llorens i Ventura (Tarragona, 15 d'abril de 1886 - Labastide (Languedoc), 11 de maig de 1967) va ser mestre de capella, sacerdot catòlic, musicòleg i professor de música.

Nou!!: Llenguadoc і Josep Maria Llorens i Ventura · Veure més »

Josep Vicent Boira i Maiques

Josep Vicent Boira i Maiques (Canyamelar, València, 1963) és un novel·lista, geògraf i professor valencià.

Nou!!: Llenguadoc і Josep Vicent Boira i Maiques · Veure més »

Joseph Delteil

Joseph Delteil (Le Vilar de Danha, Llenguadoc, 20 d'abril de 1894 – Grabèls, 12 d'abril de 1978) va ser un escriptor i poeta francès.

Nou!!: Llenguadoc і Joseph Delteil · Veure més »

Joseph Vaissette

Joseph Vaissette (Gaillac, diòcesi d'Albi, 1685 - París, abadia de Saint-Germain-des-Prés, 10 d'abril de 1756) fou un religiós benedictí de la Congregació de Sant Maur i notable historiador occità.

Nou!!: Llenguadoc і Joseph Vaissette · Veure més »

Josiana Vicenzutto

Josiana Vicenzutto (Josiana Elda Margarida Vicenzutto Salomon) (Carcassona, Llenguadoc, 7 de setembre de 1950 - 16 d'agost de 2008).

Nou!!: Llenguadoc і Josiana Vicenzutto · Veure més »

Krak dels Cavallers

El Crac dels Cavallers o Krak dels Cavallers (literalment 'castell de la Fortalesa', actualment, o, històricament,, literalment ‘fortalesa dels Kurds’) és un castell que data de l'època de les croades.

Nou!!: Llenguadoc і Krak dels Cavallers · Veure més »

L'Amalon

L'Amalon (en francès Lamalou-les-Bains) és un municipi occità del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, en el departament de l'Erau.

Nou!!: Llenguadoc і L'Amalon · Veure més »

L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar

L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar és un relleu en marbre del Mestre de Cabestany datat del segon terç del.

Nou!!: Llenguadoc і L'aparició de Jesús als seus deixebles en el mar · Veure més »

L'Aplec Internacional

Quatre participants de l'Aplec Internacional de l'Alguer del 2021. L'Aplec Internacional és un mostra de la cultura popular catalana organitzada per Adifolk que va començar l'any 1988 per donar-ne a conèixer la realitat i varietat de la cultura popular i tradicional catalana i dels Països Catalans al món.

Nou!!: Llenguadoc і L'Aplec Internacional · Veure més »

L'Esquerda (Fenolleda)

L'Esquerda (l'endònim occità essent l'Esquèrda, oficialment Lesquerde) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Llenguadoc і L'Esquerda (Fenolleda) · Veure més »

L'ocell de foc (Emili Teixidor)

L'ocell de foc és una de les primeres novel·les infantils i juvenils de l'escriptor Emili Teixidor i Viladecàs que esdevindrien clàssics d'aquest gènere.

Nou!!: Llenguadoc і L'ocell de foc (Emili Teixidor) · Veure més »

La Calandreta

La Calandreta és el nom que reben les escoles associatives (la primera es va crear a Pau, Bearn el 1979) dedicades a recuperar la llengua occitana.

Nou!!: Llenguadoc і La Calandreta · Veure més »

La Cobertoirada

La Cobertoirada (La Cobertoirada en occità, La Couvertoirade en francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і La Cobertoirada · Veure més »

La Llaguna

La Llaguna (oficialment i en francès La Llagonne) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Llenguadoc і La Llaguna · Veure més »

La Tordera

Riu Tordera a la platja La Tordera és un riu de Catalunya.

Nou!!: Llenguadoc і La Tordera · Veure més »

Laietans

Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.

Nou!!: Llenguadoc і Laietans · Veure més »

Lanza del Vasto

va ser un pelegrí, filòsof, poeta, artista i activista de la no-violència.

Nou!!: Llenguadoc і Lanza del Vasto · Veure més »

Las Airas

Las Airas (en francès Les Aires) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Las Airas · Veure més »

Lauraguès

El Lauraguès (en occità Lauragués; en francès Lauragais o Lauraguais) és un parçan occità de l'oest del Llenguadoc, majoritàriament dins dels departaments d'Aude i Alta Garona, i amb alguns sectors menys extensos en els d'Arieja i Tarn.

Nou!!: Llenguadoc і Lauraguès · Veure més »

Laurós

Laurós (en francès Lauroux) és un municipi occità del Llenguadoc situat al departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Laurós · Veure més »

Leon Còrdas

Leon Còrdas (Siran, Llenguadoc, 30 de març de 1913 - Montpeller 19 d'octubre de 1987) fou un escriptor occità i militant occitanista.

Nou!!: Llenguadoc і Leon Còrdas · Veure més »

Lesinhan de las Corbièras

Lesinhan de las Corbièras (nom occità) (en francès Lézignan-Corbières) és un municipi francès al Llenguadoc de 8.266 habitants (1999), situat a 33 quilòmetres a l'est de Carcassona i a 20 quilòmetres a l'oest de Narbona.

Nou!!: Llenguadoc і Lesinhan de las Corbièras · Veure més »

Libertatǃ

Libertat ! és un moviment polític socialista i occitanista creat el 2009 al Bearn.

Nou!!: Llenguadoc і Libertatǃ · Veure més »

Literatura catalana

La literatura catalana és literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor.

Nou!!: Llenguadoc і Literatura catalana · Veure més »

Literatura occitana

Els primers texts de la literatura occitana aparegueren al: una Passió i Vida de sent Léger a Clarmont d'Alvèrnia; lEvangèli de sent Joan a Llemotges; els Boecis i el Cicle de Roland, del qual no hi ha constància escrita.

Nou!!: Llenguadoc і Literatura occitana · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Llenguadoc і Llengües cèltiques · Veure més »

Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

Nou!!: Llenguadoc і Llengües d'Europa · Veure més »

Llenguadoc-Rosselló

El Llenguadoc-Rosselló (Lengadòc-Rosselhon en occità, Languedoc-Roussillon en francès) fou una regió administrativa al sud de França, integrada actualment a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Llenguadoc-Rosselló · Veure més »

Llibre de Sent Soví

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.

Nou!!: Llenguadoc і Llibre de Sent Soví · Veure més »

Llista de cornamuses

La denominació de cornamusa aplega un gran nombre d'instruments que, malgrat diferències importants quant a afinació, construcció, morfologia, etc.

Nou!!: Llenguadoc і Llista de cornamuses · Veure més »

Llista de formatges d'Occitània

Un mapa d'Occitània Rocafort Els formatges d'Occitània (en occità, formatge, hormatge, fromatge o forma) sobten pel seu gran nombre i varietat.

Nou!!: Llenguadoc і Llista de formatges d'Occitània · Veure més »

Llista de trobadors

La llista de trobadors i trobadores (trobairitz) és classificada segons el lloc de procedència i comprèn aquells poetes i compositors medievals que van escriure poesia lírica i poemes en occità.

Nou!!: Llenguadoc і Llista de trobadors · Veure més »

Lluís Carles de Borbó

Lluís Carles de Borbó, comte d'Eu fou un aristòcrata francès, duc d'Aumale (1736), sobirà de Dombes (1755- 1762), duc de Gisors (1762), comte de Dreux, príncep d'Anet, baró de Sceaux va néixer al Castell de Sceaux el 15 d'octubre de 1701 i mort al mateix indret el 13 de juliol de 1775.

Nou!!: Llenguadoc і Lluís Carles de Borbó · Veure més »

Lluís Pastre

Lluís Pastre (en occità Loís Pastre; Clarmont d'Erau, Llenguadoc, 27 d'octubre de 1863 - Perpinyà, 15 de febrer de 1927) fou un gramàtic i escriptor occità de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Llenguadoc і Lluís Pastre · Veure més »

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Llenguadoc і Lluís XI de França · Veure més »

Lo Bòsc

Lo Bòsc (en francès Le Bosc) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Lo Bòsc · Veure més »

Lo Boièr

Lo Boièr (Lo Bover - El Bover en català, Lo Boièr en occità) és una cançó tradicional occitana identificada sovint com a himne dels càtars.

Nou!!: Llenguadoc і Lo Boièr · Veure més »

Loís Combas

Loís Combas (Bedarius, 30 de maig de 1925 - Cenhac, Llenguadoc, 22 de setembre de 2006) més conegut com a Joan de Cantalausa, nom amb el qual signava les seves obres, fou un sacerdot catòlic, professor, escriptor, lingüista i gran defensor de la llengua i cultura occitanes.

Nou!!: Llenguadoc і Loís Combas · Veure més »

Loís Roquièr

Loís Roquièr (en francès Louis Rouquier, 12 d'octubre de 1863, Puègserguièr, (Llenguadoc)-24 de novembre de 1939, Levallois-Perret) va ser un escriptor occità (en grafia felibrenca) molt important per al país de Besièrs.

Nou!!: Llenguadoc і Loís Roquièr · Veure més »

Londras

Londras (en francès Notre-Dame-de-Londres) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Londras · Veure més »

Lonzac (Erau)

Lonzac (en francès Olonzac) és un poble del Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Lonzac (Erau) · Veure més »

Lopian (Erau)

esquerra Lopian (en francès Loupian) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Lopian (Erau) · Veure més »

Los Banhs de Balaruc

Los Banhs de Balaruc (en francès Balaruc-les-Bains) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Los Banhs de Balaruc · Veure més »

Los Conscrits del Lengadòc

Los Conscrits del Lengadòc (Els Reclusos del Llenguadoc en català, Les Conscrits du Languedoc en francès) és una cançó llenguadociana, cantada pel grup musical Lou Dalfin (de les Valadas Occitanas), que també té una versió en francès.

Nou!!: Llenguadoc і Los Conscrits del Lengadòc · Veure més »

Losera

El Losera (48) (en francès Lozère i en occità Losera) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Losera · Veure més »

Louise-Magdeleine Horthemels

Louise-Magdeleine Horthemels, o Louise-Madeleine Hortemels, també anomenada Magdeleine Horthemels (París, 1686 – íd., 2 d'octubre de 1767), va ser una gravadora francesa.

Nou!!: Llenguadoc і Louise-Magdeleine Horthemels · Veure més »

Lucus

Algunes ciutats construïdes a la vora d'un ''lucus'', en deriven el seu nom com Lugo (imatge), antigament ''Lucus Augustae''. El lucus (plural: lūcī) era el bosc sagrat de la religió romana.

Nou!!: Llenguadoc і Lucus · Veure més »

Madeleine Brès

Madeleine Brès, nascuda Madeleine Gebelin (Bolhargues, Llenguadoc, 25 de novembre de 1842-Montrouge, 30 de novembre de 1921) va ser la primera dona que obtingué un doctorat en medicina a l'estat francès el 1875.

Nou!!: Llenguadoc і Madeleine Brès · Veure més »

Malbec

El malbec N o côt N (/ko/) és una Varietat vinífera negra francesa.

Nou!!: Llenguadoc і Malbec · Veure més »

Marcellin Albèrt

Marcellin Albèrt (en francès Marcelin Albert) (Argelièrs, 29 de març de 1851 - 21 de desembre de 1921) fou un viticultor i polític occità, considerat un dels personatges més importants de la història d'Occitània de principis del segle XX per haver sigut el líder de la Revolta de la vinya de 1907.

Nou!!: Llenguadoc і Marcellin Albèrt · Veure més »

Marià Vayreda i Vila

Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 – Olot, 6 de febrer de 1903) fou un escriptor i pintor català.

Nou!!: Llenguadoc і Marià Vayreda i Vila · Veure més »

Marie Laforêt

Maitena Douménach, anomenada Marie Laforêt, (Solac, Gironda, França, 5 d'octubre de 1939 - Genolier, Suïssa, 2 de novembre de 2019), va ser una cantant i actriu francesa. Des de 1978, va viure a Ginebra i tenia també la nacionalitat suïssa.

Nou!!: Llenguadoc і Marie Laforêt · Veure més »

Marquesat de la Pobla de Rocamora

El títol nobiliari de Marqués de la Pobla de Rocamora va ser atorgat per la Reina Isabel II a María Isabel Manuel de Villena y Álvarez de las Asturias per Reial decret del 30 de maig de 1867.

Nou!!: Llenguadoc і Marquesat de la Pobla de Rocamora · Veure més »

Marselan

El marselan és un cep de raïm negre fruit de l'encreuament de cabernet sauvignon i garnatxa negra, obtingut per l'ampelògraf Paul Truel el 1961 a l'Institut National de la Recherche Agronomique (INRA) com a part d'una col·laboració amb l'École Nationele Supérieure Agronomique de Montpeller per obtenir una varietat de baies grans i molt productiva.

Nou!!: Llenguadoc і Marselan · Veure més »

Masia

300x300px Una masia és l'edifici central d'un mas, dins una explotació agrícola solitaria o allunyada del nucli d'un poble.

Nou!!: Llenguadoc і Masia · Veure més »

Massacre d'Avinhonet

La massacre d'Avinhonet va ser un assassinat en massa ocorregut la nit del 28 al 29 de maig de 1242 a Avinhonet, a l'actual departament francès de l'Alta Garona.

Nou!!: Llenguadoc і Massacre d'Avinhonet · Veure més »

Mauguòu

Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).

Nou!!: Llenguadoc і Mauguòu · Veure més »

Max Roqueta

Max Roqueta (Argelièrs, Llenguadoc, 8 de desembre de 1908 - Montpeller, 22 de juny de 2005) fou un dels escriptors i poeta occitans més famosos del.

Nou!!: Llenguadoc і Max Roqueta · Veure més »

Melgorès

Melgorès El melgorès o malguiurès/malguirès (en occità: melgoirés) era una moneda de billó encunyada a l'inici pels comtes de Mauguiò i després pels senyors de Montpeller, amb la participació del bisbe i dels cònsols de la ciutat.

Nou!!: Llenguadoc і Melgorès · Veure més »

Mende

Mende (nom occità i francès) és una ciutat del departament francès del Losera i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Mende · Veure més »

Mercat de canvi d'Avinyó

Plànol de l'antiga ciutat d'Avinyó (1914); La Borsa es troba la''Rue de la République'' des del centre de la ciutat cap a el sud-oest El Mercat de canvi d'Avinyó va ser un dels primers mercats de divises de la història, establert en el Comtat Venassino durant el Papat d'Avinyó.

Nou!!: Llenguadoc і Mercat de canvi d'Avinyó · Veure més »

Miguel Almereyda

Miguel Almereyda, pseudònim d'Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés, va ser un anarcosindicalista francés.

Nou!!: Llenguadoc і Miguel Almereyda · Veure més »

Milícia de la Fe de Jesucrist

La Milícia (o exèrcit) o Orde de la (Santa) Fe de Jesucrist (Militia Jesu Christi) fou un efímer orde militar fundat al Llenguadoc poc abans de 1221, El seu origen està, probablement, en Folquet de Marsella, llavors bisbe de Tolosa de Llenguadoc; Simó IV de Montfort, cap de la Croada albigesa, i, potser, Sant Domènec de Guzmán, fundador dels dominics.

Nou!!: Llenguadoc і Milícia de la Fe de Jesucrist · Veure més »

Millars (Rosselló)

Sardanes a la fira de '''Millars''' Millars (en francès Millas) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 4.077 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Llenguadoc і Millars (Rosselló) · Veure més »

Miquel Pujadó i García

Miquel Pujadó i García (Madrid, 20 de setembre de 1959) és un cantautor, escriptor i filòleg en actiu des de 1976: estudiós de la cançó d'autor com a gènere, ha escrit articles i ressenyes en diferents mitjans i té publicats un Diccionari de la Cançó i més d'una dotzena de discs, tres dels quals només d'adaptacions al català de l'obra de Georges Brassens, de la qual també és un gran coneixedor.

Nou!!: Llenguadoc і Miquel Pujadó i García · Veure més »

Miss Van

Miss Van, nom artístic de Vanessa Alice Bensimon (Tolosa, Llenguadoc, 1973) és una grafitera i pintora tolosenca, que començà pintant parets als carrers de Tolosa als 18 anys.

Nou!!: Llenguadoc і Miss Van · Veure més »

Mission Racine

Vista de les estructures creades a La Mota Granda, fr. La Grande-Motte. (Port-estació marítima (Badia d'Aigues Mortes) Mission Racine és el nom amb el qual es coneix la "mission interministérielle d'aménagement touristique du littoral du Languedoc-Roussillon" (missió interministerial de desenvolupament turístic del litoral del Llenguadoc-Rosselló) així anomenada pel cognom del seu president, el conseller d'Estat Pierre Racine.

Nou!!: Llenguadoc і Mission Racine · Veure més »

Molí de la Sinoga

El molí de la Sinoga és una obra de Sant Martí de Riucorb (Urgell) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Llenguadoc і Molí de la Sinoga · Veure més »

Molière

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.

Nou!!: Llenguadoc і Molière · Veure més »

Monestir d'Andusa

El monestir d'Andusa fou un establiment religiós femení situat a la proximitat del castell d'Andusa (francès Anduze) després vila d'Andusa.

Nou!!: Llenguadoc і Monestir d'Andusa · Veure més »

Monestir de Bellecelle

El monestir de Bellecelle fou un establiment religiós del Llenguadoc, a l'Albigès.

Nou!!: Llenguadoc і Monestir de Bellecelle · Veure més »

Monestir de Galhac

El monestir de Sant Quintí de Galhac, conegut generalment com a monestir de Galhac, és una antiga abadia benedictina situada a Galhac (municipi del Tarn).

Nou!!: Llenguadoc і Monestir de Galhac · Veure més »

Monestir de Montsió

El monestir de Santa Maria de Montsió es troba actualment a Esplugues de Llobregat, al carrer de l'Església, número 82.

Nou!!: Llenguadoc і Monestir de Montsió · Veure més »

Monestir de Prolha

El monestir de Nostra Senyora de Prolha (en francès Prouilhe) es un convent situat al poble de Prolha, agregat a Fanjaus, al departament de l'Aude.

Nou!!: Llenguadoc і Monestir de Prolha · Veure més »

Monestir de Sant Antoní

El monestir de Sant Antoní fou un establiment religiós d'Aquitània, al límit amb el Llenguadoc, a la vora del territori del comtat de Roergue.

Nou!!: Llenguadoc і Monestir de Sant Antoní · Veure més »

Monestir de Sant Benet de Bages

Sant Benet de Bages és una obra del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Llenguadoc і Monestir de Sant Benet de Bages · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Llenguadoc і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Martí de Cauquena

El monestir Sant Martí de Cauquena fou un establiment religiós del Llenguadoc que apareix esmentat per primer cop el 836 però sens dubte fundat anteriorment.

Nou!!: Llenguadoc і Monestir de Sant Martí de Cauquena · Veure més »

Monestir de Santa Eugènia

El monestir de Santa Eugènia (en francès monastère de Sainte-Eugénie) és un establiment religiós del Llenguadoc situat als ravals de la ciutat de Narbona.

Nou!!: Llenguadoc і Monestir de Santa Eugènia · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Cabrières

El monestir o abadia de Santa Maria de Cabrieres fou un establiment religiós del Llenguadoc esmentat pel catàleg elaborat a la Dieta d'Aquisgrà (817) de situació incerta.

Nou!!: Llenguadoc і Monestir de Santa Maria de Cabrières · Veure més »

Monestir de Vénerque

El monestir de Sant Pere de Vénerque fou un establiment religiós del Llenguadoc, a la diòcesi de Tolosa, origen de l'abadia de Vénerque.

Nou!!: Llenguadoc і Monestir de Vénerque · Veure més »

Monestrell

El monestrell és una varietat de raïm negre originària dels Països Catalans.

Nou!!: Llenguadoc і Monestrell · Veure més »

Montalban

Montalban (en occità: Montalban; en francès: Montauban) és un municipi d'Occitània (Estat francès), capital del departament de Tarn i Garona, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Montalban · Veure més »

Montargull (Artesa de Segre)

Montargull és una població disseminada agregada al terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Llenguadoc і Montargull (Artesa de Segre) · Veure més »

Montarnaud

Montarnaud és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Montarnaud · Veure més »

Montbasin

Montbasin (en francès, forma oficial Montbazin) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Montbasin · Veure més »

Montels (Hérault)

Montelhs o Montels és un municipi occità del Llenguadoc, del departament de l'Erau a la regió Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Montels (Hérault) · Veure més »

Montpellier Hérault Sport Club

El Montpellier Hérault Sport Club és un club de futbol francès de la ciutat de Montpeller (Llenguadoc, Occitània, França).

Nou!!: Llenguadoc і Montpellier Hérault Sport Club · Veure més »

Mosset

Mosset (IPA:, ortogràficament, igual en francès) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Llenguadoc і Mosset · Veure més »

Mostassa violeta de Briva

La mostassa violeta de Briva, o simplement mostassa violeta, és una salsa a base de grans de mostassa negra i most de vi que també s'utilitza com a condiment, en especial per a morcilles, a la cuina llemosina.

Nou!!: Llenguadoc і Mostassa violeta de Briva · Veure més »

Museu llenguadocià

El Museu llenguadocià és un museu d'història i d'arqueologia situat a Montpeller (França), especialitzat al patrimoni del Llenguadoc, sobretot a l'època medieval i moderna.

Nou!!: Llenguadoc і Museu llenguadocià · Veure més »

Nabil El Zhar

Nabil El Zhar (Alès, Llenguadoc, 27 d'agost de 1986) és un futbolista marroquí nascut a França que actualment juga a l'Al-Ahli Doha.

Nou!!: Llenguadoc і Nabil El Zhar · Veure més »

Nacionalisme occità

Bandera independentista occitana. L'Estelada, bandera independentista occitana d'esquerra. El nacionalisme occità és un moviment polític que reivindica la creació de l'Estat d'Occitània secessionat de França.

Nou!!: Llenguadoc і Nacionalisme occità · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Narbona · Veure més »

Narcisse-Virgile Díaz de la Peña

''Proximitat de la tempesta'' (1870) ''Quatre donzelles espanyoles'' (1844-1860) ''Festa campestre'' (1844) ''Paisatge de tardor'' ''El vell molí de vent prop de Barbizon'' fou un pintor francès, fill de refugiats polítics espanyols.

Nou!!: Llenguadoc і Narcisse-Virgile Díaz de la Peña · Veure més »

Natividad Yarza Planas

Natividad Yarza Planas (Valladolid, Castella, 24 de desembre de 1872 - Tolosa, Llenguadoc, 16 de febrer de 1960) va ser la primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament a les eleccions de gener del 1934 en la candidatura d'ERC de Bellprat.

Nou!!: Llenguadoc і Natividad Yarza Planas · Veure més »

Nicolas Durand

Nicolas Durand, nascut el 4 d'octubre de 1982 a Tolosa (Llenguadoc), és un jugador de rugbi a XV francès.

Nou!!: Llenguadoc і Nicolas Durand · Veure més »

Niobi

El niobi és l'element químic de símbol Nb i nombre atòmic 41.

Nou!!: Llenguadoc і Niobi · Veure més »

Occitans

Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Occitans · Veure més »

Occità llenguadocià

El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Occità llenguadocià · Veure més »

Occità provençal

El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.

Nou!!: Llenguadoc і Occità provençal · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Llenguadoc і Occitània · Veure més »

Occitània (regió administrativa)

Occitània (en francès i oficialment, Occitanie; en occità, Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014, per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus.

Nou!!: Llenguadoc і Occitània (regió administrativa) · Veure més »

Occitània del segle XIV al XVII

La història d'Occitània dels segles XIV al XVII es caracteritza per la resistència a la lenta però inexorable incorporació a França i a la pèrdua dels seus estats.

Nou!!: Llenguadoc і Occitània del segle XIV al XVII · Veure més »

Occitània fins a la dècada del 1970

Situació d'Occitània després de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Llenguadoc і Occitània fins a la dècada del 1970 · Veure més »

Odet de Foix

Odet de Cominges (1485 - Nàpols, 15 d'agost de 1528), Comte de Comenge, vescomte de Lautrec i vescomte de Vilamur, que va succeir el 1494 al seu pare Joan II de Lautrec.

Nou!!: Llenguadoc і Odet de Foix · Veure més »

Oliver de Tèrme

Oliver de Termes, en occità Olivièr de Tèrme, va ser un dels més cèlebres cavallers occitans del.

Nou!!: Llenguadoc і Oliver de Tèrme · Veure més »

Olivier Clément

Olivier-Maurice Clément (Aniane, 1921 - París, 2009) fou un teòleg ortodox francès.

Nou!!: Llenguadoc і Olivier Clément · Veure més »

Orb

* Orb, persona que pateix ceguesa.

Nou!!: Llenguadoc і Orb · Veure més »

Orde de Sant Jordi d'Alfama

Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Llenguadoc і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Llenguadoc і Orde del Cister · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Llenguadoc і Orgue · Veure més »

Otto Rahn

Otto Wilhelm Rahn (Michelstadt, Hessen, 18 de febrer de 1904 - Söll, Àustria, 13 de març de 1939) fou un investigador, escriptor i historiador medievalista alemany, i un oficial (Obersturmführer) de les SS.

Nou!!: Llenguadoc і Otto Rahn · Veure més »

País d'Olmes

Vista del massís de Taba El País d'Olmes (en occità País d'Òlmes, en francès Pays d'Olmes) és un parçan d'Occitània situat al Llenguadoc, dins el departament d'Arieja.

Nou!!: Llenguadoc і País d'Olmes · Veure més »

País Gavai

El país Gavai correspon aproximadament a la regió del Blaiès. Situació geogràfica del País Gavai al sud de l'àrea lingüística del saintongès. El País Gavai, també anomenat, és una zona geogràfica situada entre Saintonge al nord, l'Entre Duas Mars al sud i Angoumois (Engolmés) a l'est.

Nou!!: Llenguadoc і País Gavai · Veure més »

País Nòstre

Aplec del 23 de novembre de 2022 per reivindicar més occità a la televisió francesa País Nòstre és una associació del Llenguadoc fundada als anys 90 que té per objectiu la defensa de la identitat occitana.

Nou!!: Llenguadoc і País Nòstre · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Llenguadoc і Països Catalans · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.

Nou!!: Llenguadoc і Papa Innocenci III · Veure més »

Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc

Mufló a l'Espinosa El Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc (Pargue natural regional del Naut Lengadòc en occità, Parc naturel régional du Haut-Languedoc en francès) és un espai natural protegit situat a l'extrem sud del Massís Central, dins del Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Parc natural regional de l'Alt Llenguadoc · Veure més »

Partit Occità

El Partit Occità o Partit Occitan en occità (POC) és un partit polític occità defensor d'una Occitània autònoma dins una França i una Europa solidàries amb els pobles minoritaris.

Nou!!: Llenguadoc і Partit Occità · Veure més »

Patuet

El patuet era la varietat del català parlada a Algèria durant l'administració colonial francesa.

Nou!!: Llenguadoc і Patuet · Veure més »

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Nou!!: Llenguadoc і Pau · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Llenguadoc і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Paul Vidal de la Blache

Paul Vidal de la Blache (Pesenàs, Erau, Llenguadoc 1845 - Tamaris, Provença 1918) fou un historiador i geògraf francès, considerat el pare de la Geografia regional.

Nou!!: Llenguadoc і Paul Vidal de la Blache · Veure més »

Pàpol de Tolosa

Pàpol o Pàbol (Tolosa?, - Sant Pàpol, Aude, ca. 300) fou un prevere gal·loromà que va ajudar Sadurní de Tolosa en la seva predicació al Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Pàpol de Tolosa · Veure més »

Pèire Boissière

Peire Boissiere va ser un cantant, compositor, contacontes i formador de cant en Occità, originari de la comarca del Vivarès (Ardecha), al Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Pèire Boissière · Veure més »

Pèire Godolin

Pèire Godolin de Marc Arcy - Museu dels Agustins de Tolosa Pèire Godolin (pronunciat i sovint escrit antigament Goudouli o Goudelin) (Tolosa de Llenguadoc 1580 - Tolosa, 10 de setembre de 1649) fou un poeta occità del Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Pèire Godolin · Veure més »

Pòrtic de Santa Maria de Ripoll

El Pòrtic de Santa Maria de Ripoll és un pòrtic situat a la façana que es va adossar sobre l'anterior del monestir de Santa Maria de Ripoll cap a mitjans del, per decorar l'entrada principal de l'església.

Nou!!: Llenguadoc і Pòrtic de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Peire Authié

Peire Authié o Peire Autier (Acs, c. 1245 - Tolosa, 9 d'abril de 1310), va ser un dels últims «bons homes amics de Déu» perseguits per la Inquisició de l'Església catòlica com heretges a Llenguadoc al.

Nou!!: Llenguadoc і Peire Authié · Veure més »

Peire del Vilar

Peire del Vilar va ser un trobador llenguadocià del qual no en sabem gairebé res.

Nou!!: Llenguadoc і Peire del Vilar · Veure més »

Pena (Tarn)

Pena (en francès Penne) és una comuna d'Occitània (França), situada al cantó de Vaour, departament del Tarn, regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Pena (Tarn) · Veure més »

Península Ibèrica prehistòrica

Pintura al sostre de la cova d'Altamira La prehistòria de la península Ibèrica comença amb l'arribada dels primers homínids fa 1.200.000 anys, i acaba amb les guerres púniques, quan el territori entra en els dominis de la història escrita.

Nou!!: Llenguadoc і Península Ibèrica prehistòrica · Veure més »

Perafita

Perafita és un municipi de la comarca del Lluçanès, està situada al centre-oest de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Llenguadoc і Perafita · Veure més »

Perapertusès

El castell de Perapertusa i el seu entorn Perapertusès, en occità Pèirapertusés, en francès Peyrepertusois (no utilitzat), és una comarca del Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda de la que la separen les muntanyes de les Corberes, al departament de l'Aude.

Nou!!: Llenguadoc і Perapertusès · Veure més »

Pere de Castellnou

Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.

Nou!!: Llenguadoc і Pere de Castellnou · Veure més »

Pere de Clasquerí

Pere de Clasquerí (? - Agde, Llenguadoc, 10 de gener de 1380) fou Bisbe d'Osca (1351-1357), arquebisbe de Tarragona (1357-1380) i canceller de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Llenguadoc і Pere de Clasquerí · Veure més »

Pere II de Borbó

Pere II (nascut l'1 de desembre de 1438, mort al seu castell de Moulins el 10 d'octubre de 1503, va ser enterrat a la capella del priorat de Souvigny).

Nou!!: Llenguadoc і Pere II de Borbó · Veure més »

Petit paté de Pesenàs

El petit paté de Pesenàs és una especialitat culinària de la localitat de Pesenàs, al Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Petit paté de Pesenàs · Veure més »

Pic de Baixollada

El Pic de Baixollada és una muntanya de 2.504,8 m d'altitud situada en el vessant nord-est del massís del Carlit, concretament al límit entre el Capcir i el País de Foix, al Llenguadoc (Occitània), entre els termes comunals de Font-rabiosa i d'Orlun.

Nou!!: Llenguadoc і Pic de Baixollada · Veure més »

Pic de la Tribuna

El Pic de la Tribuna és una muntanya de 2.493,5 m d'altitud situada en el límit entre el Capcir i el Donasà, al Llenguadoc (Occitània), entre els termes comunals de Font-rabiosa i d'Artigues.

Nou!!: Llenguadoc і Pic de la Tribuna · Veure més »

Pic del Bernat Salvatge

El Pic del Bernat Salvatge és una muntanya de 2.419,2 metres d'altitud del límit entre les comunes catalana de Mosset, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord, i occitanes del Bosquet i de Conòsol, tots dues del País de Sault, al Llenguadoc - País de Foix.

Nou!!: Llenguadoc і Pic del Bernat Salvatge · Veure més »

Pic dels Recantons

El Pic dels Recantons és una muntanya de 2.461 m d'altitud situada en el vessant nord-est del Massís del Carlit, al límit entre el Capcir i el País de Foix, al Llenguadoc (Occitània), entre els termes comunals de Font-rabiosa i Orlun.

Nou!!: Llenguadoc і Pic dels Recantons · Veure més »

Pierre Bayle (ceramista)

Pierre Bayle  (3 de juny del 1945, Aigues-Vives (Aude)- 18 de març del 2004,  Besiers), va ser un ceramista i terrisser francès.

Nou!!: Llenguadoc і Pierre Bayle (ceramista) · Veure més »

Pierre Vilar

Pèire Vilar Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità.

Nou!!: Llenguadoc і Pierre Vilar · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Llenguadoc і Pirineus · Veure més »

Pla de Santa Bàrbara

El Pla de Santa Bàrbara és un turó en plena vila de Montblanc (la Conca de Barberà), de fet un petit altiplà que s'eleva una vintena de metres del terreny circumdant.

Nou!!: Llenguadoc і Pla de Santa Bàrbara · Veure més »

Pobles preromans d'Occitània

Entre els pobles preromans d'Occitània, els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs.

Nou!!: Llenguadoc і Pobles preromans d'Occitània · Veure més »

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.

Nou!!: Llenguadoc і Poesia trobadoresca · Veure més »

Pont del Diable (Sant Joan de Fòrcs)

El Pont del Diable (en occità Pont del Diable) és una construcció d'arquitectura romànica situada al terme municipal de Sant Joan de Fòrcs (Llenguadoc).

Nou!!: Llenguadoc і Pont del Diable (Sant Joan de Fòrcs) · Veure més »

Portella d'Orlú

La Portella d'Orlú és una collada de muntanya situada a 2.278,6 metres d'altitud del límit dels termes comunals de Formiguera, de la comarca del Capcir, a la Catalunya del Nord i d'Orlun, del País de Foix, al Llenguadoc occità.

Nou!!: Llenguadoc і Portella d'Orlú · Veure més »

Portella del Llorentí

La Portella del Llorentí és una collada de 2.344 metres d'altitud a cavall dels termes comunals de Font-rabiosa, a la comarca del Capcir, pertanyent a la Catalunya del Nord i d'Artigues, al Donasà, comarca occitana.

Nou!!: Llenguadoc і Portella del Llorentí · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Llenguadoc і Prehistòria · Veure més »

Prehistòria als Països Catalans

Solana de las Pilillas (País Valencià) La Prehistòria als Països Catalans comprèn el període des de l'aparició de l'home a la constatació dels primers testimonis escrits.

Nou!!: Llenguadoc і Prehistòria als Països Catalans · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Provença · Veure més »

Puig de Burgarag

El puig de Burgarag (o en occità Puèg de Bugarag) i antigament, Pic de Thauze, és un puig dels Pirineus occitans (Llenguadoc) al departament d'Aude, i a la regió Migdia-Pirineus.

Nou!!: Llenguadoc і Puig de Burgarag · Veure més »

Puig de Coma d'Or

El Puig de Coma d'Or és una muntanya de 2.821,6 m d'altitud situada al Massís del Carlit, concretament al límit entre l'Alta Cerdanya, i el Sabartès, al País de Foix, del Llenguadoc (Occitània) al nord, concretament entre els termes comunals d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i Merens.

Nou!!: Llenguadoc і Puig de Coma d'Or · Veure més »

Puig de l'Home Mort (Formiguera)

El Puig de l'Home Mort és una muntanya de 2.668,1 m d'altitud situada en el vessant nord-est del Massís del Carlit, concretament al límit entre el Capcir i el País de Foix, al Llenguadoc (Occitània), concretament entre els termes comunals de Formiguera i d'Orlun.

Nou!!: Llenguadoc і Puig de l'Home Mort (Formiguera) · Veure més »

Puig de la Cometa

El Puig de la Cometa, o de la Cometa d'Espanya és una muntanya de 2.763 m d'altitud situada al massís del Carlit, concretament al límit entre l'Alta Cerdanya, i el Sabartès, al País de Foix, del Llenguadoc (Occitània) al nord, concretament entre els termes comunals d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, i Orlun.

Nou!!: Llenguadoc і Puig de la Cometa · Veure més »

Puig de la Grava

El Puig de la Grava és una muntanya de 2.673,2 m d'altitud situada al massís del Carlit, concretament al límit entre l'Alta Cerdanya, i el Sabartès, al País de Foix, del Llenguadoc (Occitània) al nord, concretament entre els termes comunals d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, i Orlun.

Nou!!: Llenguadoc і Puig de la Grava · Veure més »

Puig de la Portella Gran

El Puig de la Portella Gran és una muntanya de 2.729,3 m d'altitud situada al Massís del Carlit, concretament al límit entre l'Alta Cerdanya, el Capcir i País de Foix, al Llenguadoc (Occitània) al nord, concretament entre els termes comunals d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Formiguera i Orlun.

Nou!!: Llenguadoc і Puig de la Portella Gran · Veure més »

Puig de Lanós

El Puig de Lanós és una muntanya de 2.660,5 m d'altitud situada al Massís del Carlit, concretament al límit entre l'Alta Cerdanya, i el Sabartès, al País de Foix, del Llenguadoc (Occitània) al nord, concretament entre els termes comunals d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Orlun i Merens.

Nou!!: Llenguadoc і Puig de Lanós · Veure més »

Puig de les Bacivelles

El Puig de les Bacivelles és una muntanya de 2.631,5 m d'altitud situada al Massís del Carlit, concretament al límit entre l'Alta Cerdanya, i el Sabartès, al País de Foix, del Llenguadoc (Occitània) al nord, concretament entre els termes comunals d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i Merens.

Nou!!: Llenguadoc і Puig de les Bacivelles · Veure més »

Puig de Morters

El Puig de Morters és una muntanya de 2.595,3 m d'altitud situada en el vessant nord-est del Massís del Carlit, concretament al límit entre el Capcir i el País de Foix, al Llenguadoc (Occitània), concretament entre els termes comunals de Formiguera i d'Orlun.

Nou!!: Llenguadoc і Puig de Morters · Veure més »

Puig de Terrers

El Puig de Terrers és una muntanya de 2.529,7 m d'altitud situada en el vessant nord-est del Massís del Carlit, concretament al límit entre el Capcir i el País de Foix, al Llenguadoc (Occitània), entre els termes comunals de Font-rabiosa, Formiguera i Orlun.

Nou!!: Llenguadoc і Puig de Terrers · Veure més »

Puig del Pla de Bernat

El Puig del Pla de Bernat és una muntanya de 2.434,9 m d'altitud situada en el límit entre el Capcir i el Donasà, al Llenguadoc (Occitània), entre els termes comunals de Font-rabiosa i d'Al Plan.

Nou!!: Llenguadoc і Puig del Pla de Bernat · Veure més »

Puig Pedrós Nord

El Puig Pedrós Nord, Pic Pedrós Nord, o Puigpedrós de Lanós Nord és una muntanya de 2.823,4 m d'altitud situada al Massís del Carlit, concretament al límit entre l'Alta Cerdanya, i el Sabartès, al País de Foix, del Llenguadoc (Occitània) al nord, concretament entre els termes comunals d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i Merens.

Nou!!: Llenguadoc і Puig Pedrós Nord · Veure més »

Puig Pedrós Sud

El Puig Pedrós Sud, Pic Pedrós Sud, o Puigpedrós de Lanós Sud és una muntanya de 2.842 m d'altitud situada al Massís del Carlit, concretament al límit entre l'Alta Cerdanya, i el Sabartès, al País de Foix, del Llenguadoc (Occitània) al nord, concretament entre els termes comunals d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes i Merens.

Nou!!: Llenguadoc і Puig Pedrós Sud · Veure més »

Quercorbès

El Quercorbès o Quercorb (en occità Quercorbés o Quercòrb, en francès le Quercorbès o le Quercorb) és una subcomarca del Rasès, al Llenguadoc, a Occitània, entorn de l'antic castell de Quercorb.

Nou!!: Llenguadoc і Quercorbès · Veure més »

Ragoût

Un ragoût (del verb “tornar a donar gust") és un plat de carn, verdures i patates o llegums cuinat a foc lent en una salsa que distingeix l'estofat de la potée (carn d'olla), cuit en brou.

Nou!!: Llenguadoc і Ragoût · Veure més »

Rally de les Dues Catalunyes

El Rally de les Dues Catalunyes és una competició internacional de ral·li creada el 1960 per l'Associació Esportiva de l'Automòbil Club del Rosselló i el Reial Automòbil Club de Catalunya.

Nou!!: Llenguadoc і Rally de les Dues Catalunyes · Veure més »

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Nou!!: Llenguadoc і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »

Ramon de Tèrme

Ramon III de Tèrme (c. 1170 - Carcassona, c. 1210) va ser senyor de Tèrme (Llenguadoc) i altres possessions de la zona.

Nou!!: Llenguadoc і Ramon de Tèrme · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Llenguadoc і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Llenguadoc і Ramon Muntaner · Veure més »

Ramon Roger Trencavell

Raimon Roger Trencavell (1185 - 10 de novembre de 1209) va ser vescomte d'Albi, d'Ambialet i de Besiers (feudataris del comte de Tolosa), i vescomte de Carcassona i de Rasés (feudataris del comte de Barcelona, el qual era al mateix temps rei d'Aragó).

Nou!!: Llenguadoc і Ramon Roger Trencavell · Veure més »

Ramon VI de Tolosa

Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).

Nou!!: Llenguadoc і Ramon VI de Tolosa · Veure més »

Ratafia

La ratafia és una beguda alcohòlica macerada dolça que es pren generalment com a digestiu.

Nou!!: Llenguadoc і Ratafia · Veure més »

Regió francesa

La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.

Nou!!: Llenguadoc і Regió francesa · Veure més »

Regió vinícola

Regions de clima mediterrani Una regió vinícola és una aproximació geogràfica per indicar aquelles regions del món on es cultiva la vinya i es produeix el vi.

Nou!!: Llenguadoc і Regió vinícola · Veure més »

Regions d'Occitània

Les regions d'Occitània Les subregions d'Occitània La divisió de primer ordre a Occitània és la regió, que se subdivideix al seu torn en subregions, la qual al seu torn se subdivideix en parçans (comarques).

Nou!!: Llenguadoc і Regions d'Occitània · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Llenguadoc і Regne de França · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Llenguadoc і Regne Visigot · Veure més »

Religioses de l'Infant Jesús

Les Religioses de l'Infant Jesús o Germanes de l'Infant Jesús, en francès Sœurs de l'Enfant Jésus, són un institut religiós femení, una congregació religiosa dedicada a l'ensenyament fundada en 1666 per Nicolas Barré a Rouen.

Nou!!: Llenguadoc і Religioses de l'Infant Jesús · Veure més »

Renat Nelli

Renat Nelli o René Nelli (Carcassona, 20 de febrer de 1906 – 11 de març de 1982) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor occità, que es feu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana i particularment del catarisme.

Nou!!: Llenguadoc і Renat Nelli · Veure més »

Revolta de la vinya de 1907

La revolta de la vinya de 1907 fou un moviment massiu al Llenguadoc i a la Catalunya Nord que fou reprimit pel govern de Georges Clemenceau.

Nou!!: Llenguadoc і Revolta de la vinya de 1907 · Veure més »

Revolta dels tuchins

La Revolta dels tuchins fou una revolta esdevinguda al Llenguadoc (Occitània) entre 1381 i 1384 contra les imposicions fiscals i la presència de mercenaris.

Nou!!: Llenguadoc і Revolta dels tuchins · Veure més »

Rigodon

Rigodon és una forma musical de dansa, amb compas binari de 2/4 o 2/2, originari de Provença i Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Rigodon · Veure més »

Riu Aude

L'Aude (en occità i francès, i en català amb variacions de pronúncia o d'ortografia, per exemple, Auda) és un riu del Llenguadoc que desemboca al mar Mediterrani, al Grau de Vendres.

Nou!!: Llenguadoc і Riu Aude · Veure més »

Robert Blanché

Robert Blanché (Sauzé-Vaussais, Poitou-Charentes, 27 de novembre de 1898 - Tolosa, Llenguadoc, 6 de desembre de 1975) va ser un filòsof i professor universitari francès.

Nou!!: Llenguadoc і Robert Blanché · Veure més »

Roc de la Socarrada

El Roc de la Socarrada és una muntanya rocosa de 1.874,4 m d'altitud situada en el límit dels termes comunals de Puigbalador, a la comarca del Capcir (Catalunya del Nord) i de Queragut, de la comarca del Donasà, al Llenguadoc occità.

Nou!!: Llenguadoc і Roc de la Socarrada · Veure més »

Rodolf Llopis Ferrándiz

Rodolf Llopis Ferrándiz (Callosa d'en Sarrià, Marina Baixa, 27 de febrer de 1895 - Albi, Llenguadoc, 1984) fou un polític i pedagog socialista valencià.

Nou!!: Llenguadoc і Rodolf Llopis Ferrándiz · Veure més »

Roergue

Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.

Nou!!: Llenguadoc і Roergue · Veure més »

Roger Barthe

En Rogièr Barta (en francès: Roger Barthe; Magalàs, Llenguadoc, 1911- Montpeller, 1981) és un filòleg, escriptor i assagista occità, membre de la Comission de Normalisacion Filologica de l'occità i que ha realitzat el diccionari Lexique occitan-français i el Lexique français-occitan.

Nou!!: Llenguadoc і Roger Barthe · Veure més »

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Nou!!: Llenguadoc і Roger de Llúria · Veure més »

Roger II Trencavell

Roger II Trencavell (c. 1150-19 de març de 1194), també conegut com a Roger II de Besiers, va ser vescomte de Carcassona, Besiers, Rasès i Albi des de la mort del seu pare, Ramon I Trencavell, el 1167.

Nou!!: Llenguadoc і Roger II Trencavell · Veure més »

Romeu de Llívia

Romeu de Llívia (Llívia, Cerdanya, darrer terç del - Carcassona, Aude, 1261) fou un frare de l'Orde de Predicadors.

Nou!!: Llenguadoc і Romeu de Llívia · Veure més »

Ruta de la sal

Rètol de la carretera salina històrica a Baviera Una ruta de la sal (també coneguda com a camí de la sal o ruta del comerç de la sal) fa referència a qualsevol de les rutes comercials prehistòriques i històriques per les quals es transportava sal essencial a les regions que no en tenien.

Nou!!: Llenguadoc і Ruta de la sal · Veure més »

Saint-Amour (pel·lícula)

Saint-Amour és una pel·lícula franco-belga de comèdia dirigida per Benoît Delépine i Gustave Kervern.

Nou!!: Llenguadoc і Saint-Amour (pel·lícula) · Veure més »

Saló de la Rue des Moulins

Saló de la Rue des Moulins és un quadre d'Henri de Toulouse-Lautrec.

Nou!!: Llenguadoc і Saló de la Rue des Moulins · Veure més »

Salvador Santaeulalia Fito

Salvador Santaeulalia Fito (Seta, Llenguadoc, 29 de juny de 1919 - València, 14 d'agost de 2011) va ser un pintor mural i artista faller.

Nou!!: Llenguadoc і Salvador Santaeulalia Fito · Veure més »

Samuel ibn Tibon

Samuel ibn Tibon (c. 1150, Lunèl, Llenguadoc - c. 1230, Marsella) fou un filòsof i metge jueu conegut per les seves traduccions de literatura rabínica jueva de l'àrab a l'hebreu.

Nou!!: Llenguadoc і Samuel ibn Tibon · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Llenguadoc і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sança d'Aragó

Sança d'Aragó (Saragossa, ~1186 - ~1241) fou infanta d'Aragó i comtessa consort de Tolosa (1222-1241).

Nou!!: Llenguadoc і Sança d'Aragó · Veure més »

Sangiovese

Raïm de sangiovese. Sangiovese és una varietat de raïm negre de vi.

Nou!!: Llenguadoc і Sangiovese · Veure més »

Sant Clamenç

Sant Clamenç (en francès Saint-Clément-de-Rivière) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Sant Clamenç · Veure més »

Sant Dreseri

Sant Dreseri (en francès Saint-Drézéry) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Sant Dreseri · Veure més »

Sant Martí d'Albera

Sant Martí d'Albera és un poble de la comuna vallespirenca de l'Albera, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Llenguadoc і Sant Martí d'Albera · Veure més »

Santa Maria de Castelló d'Empúries

Santa Maria de Castelló d'Empúries, Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries és una església gòtica situada al barri del Puig Salner del nucli antic de Castelló d'Empúries (Alt Empordà).

Nou!!: Llenguadoc і Santa Maria de Castelló d'Empúries · Veure més »

Santa Maria de Covet

Santa Maria de Covet és una església romànica del situada al poble de Covet, al municipi d'Isona i Conca Dellà (abans de 1970 al terme d'Isona).

Nou!!: Llenguadoc і Santa Maria de Covet · Veure més »

Santa Maria de Vallbona (Argelers)

Santa Maria de Vallbona (en francès: Abbaye Sainte-Marie de Valbonne) és l'església d'un antic monestir cistercenc del terme municipi d'Argelers, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Llenguadoc і Santa Maria de Vallbona (Argelers) · Veure més »

Saqueig d'Agde

El saqueig d'Agde, el febrer de 1286, fou un dels darrers combats de la Croada contra la Corona d'Aragó.

Nou!!: Llenguadoc і Saqueig d'Agde · Veure més »

Sòrbs

Sòrbs (en francès Sorbs) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Sòrbs · Veure més »

Sóller

Sóller (pronunciat Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Llenguadoc і Sóller · Veure més »

SCN

* Societat Catalana de Neurologia, institució que agrupa els professionals de la neurologia de Catalunya.

Nou!!: Llenguadoc і SCN · Veure més »

Se canta

«Se canta» (coneguda també per altres noms), és una cançó tradicional occitana estesa a tota Occitània atribuïda a Gaston Fèbus (1331-1391) i considerada com a himne no oficial d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Se canta · Veure més »

Selecció de futbol de Catalunya

Històricament s'ha conegut com a selecció o seleccions catalanes de futbol les formacions que han competit sota la jurisdicció de la Federació Catalana de Futbol (FCF).

Nou!!: Llenguadoc і Selecció de futbol de Catalunya · Veure més »

Senescalia de Carcassona

La senescalia de Carcassona va ser una circumscripció administrativa, financera i judicial creada el 1226 pel rei Lluís VIII.

Nou!!: Llenguadoc і Senescalia de Carcassona · Veure més »

Sent Orenç

Sent Orenç (en francès i oficial Saint-Orens-de-Gameville) és un municipi francès del departament de l'Alta Garona (part de l'antiga província de Llenguadoc) a la regió d'Occitània, situat a 10 km al nord de Tolosa.

Nou!!: Llenguadoc і Sent Orenç · Veure més »

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Llenguadoc і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Senyoriu de Benferri

El Senyoriu de Benferri va ser concedit a Jaime de Rocamora y Rocamora a mitjan pel Rei d'Aragó Alfons V.

Nou!!: Llenguadoc і Senyoriu de Benferri · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Llenguadoc і Septimània · Veure més »

Serinhan (Erau)

Serinhan (en francès: Sérignan) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Serinhan (Erau) · Veure més »

Serra de Madres

La serra de Madres és un massís paleozoic del Pirineu oriental, situat entre el Conflent i el País de Sault (Llenguadoc).

Nou!!: Llenguadoc і Serra de Madres · Veure més »

Seta

Seta o Sète és una ciutat occitana del Llenguadoc, del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Seta · Veure més »

Setge d'Augusta

El Setge d'Augusta de 1287 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.

Nou!!: Llenguadoc і Setge d'Augusta · Veure més »

Setge d'Avinyó (1226)

El setge d'Avinyó de 1226 és una operació militar del rei Lluís VIII de França durant la croada albigesa en 1226, que va finalitzar amb la rendició de la ciutat.

Nou!!: Llenguadoc і Setge d'Avinyó (1226) · Veure més »

Setge de Carcassona (1240)

El setge de Carcassona de 1240 va tenir lloc a la ciutat de Carcassona durant l'anomenada Revolta Trencavell, que havia exclatat aquell mateix any.

Nou!!: Llenguadoc і Setge de Carcassona (1240) · Veure més »

Setge de Marmanda

El setge de Marmanda és una operació militar d'Amaurí IV de Montfort durant la croada albigesa en 1219, que va finalitzar amb l'arribada de l'hereu al tron de França, el futur Lluís VIII de França, i que va acabar amb la massacre de la població de la ciutat.

Nou!!: Llenguadoc і Setge de Marmanda · Veure més »

Setge de Salses (1639-40)

El setge de Salses de 1639-1640 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Llenguadoc і Setge de Salses (1639-40) · Veure més »

Sherco

Sherco és una empresa catalano-occitana fabricant de motocicletes, especialitzada en motos de fora d'asfalt.

Nou!!: Llenguadoc і Sherco · Veure més »

Simó de Cramaud

Simó de Cramaud (Cramaud, vers 1345 – Poitiers, 15 de desembre de 1422), va ser un cardenal i arquebisbe catòlic francès, que va viure durant el període del Gran Cisma d'Occident.

Nou!!: Llenguadoc і Simó de Cramaud · Veure més »

Simó IV de Montfort

Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.

Nou!!: Llenguadoc і Simó IV de Montfort · Veure més »

Simon Sutour

Simon Sutour (nascut el 18 d'agost del 1952 a Seta, ciutat occitana del Llenguadoc) és un polític francès qui és senador per Gard d'ençà el 27 de setembre del 1998.

Nou!!: Llenguadoc і Simon Sutour · Veure més »

Soliferreum

Bastida dels Alcuses (Museu de Prehistòria de València). El soliferreum és un tipus d'arma blanca de l'Antiguitat, concretament un tipus de llança d'origen hispà. Va ser creada a causa de la necessitat de disposar d'una arma llancívola que pogués aconseguir els 30 m en ser llançada, i que tingués la capacitat perforant suficient per travessar a aquesta distància escuts i cuirasses. Llançades en salves, podrien desorganitzar una formació enemiga i col·locar-la en desavantatge en el combat cos a cos que es produïa just després.

Nou!!: Llenguadoc і Soliferreum · Veure més »

Solleric (parlar)

El solleric és un parlar del català que és part del subdialecte mallorquí, del dialecte balear i del bloc oriental del català.

Nou!!: Llenguadoc і Solleric (parlar) · Veure més »

Someire

Someire (en francès Sommières) és un municipi occità del Llenguadoc, a l'estat francès, que forma part del departament del Gard, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Someire · Veure més »

Somont

Somont (en francès Soumont) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Somont · Veure més »

Sufix -acum

Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.

Nou!!: Llenguadoc і Sufix -acum · Veure més »

Tarn

Tarn (81) (en francès i occità Tarn) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Tarn · Veure més »

Tartana (barca)

Tartana mediterrània, pintura de François Geoffroy Roux, 1879. Definició de tartana: Veitia y Linaje 1670. Una tartana en català i en la majoria de llengües europees (encara que en algunes és tartane o tartan) és un petit vaixell mediterrani de vela llatina (o aparell proa-popa) emprat durant els segles XVI - XIX.

Nou!!: Llenguadoc і Tartana (barca) · Veure més »

Teiran

Teiran (en francès Teyran) és un municipi occità del Llenguadoc, situat a la regió d'Occitània, al departament de l'Erau.

Nou!!: Llenguadoc і Teiran · Veure més »

Terrissa

Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.

Nou!!: Llenguadoc і Terrissa · Veure més »

Tibulle Desbarreaux-Bernard

Tibulle Desbarreaux-Bernard (Tolosa de Llenguadoc, 20 de novembre 1798 – Tolosa de Llenguadoc, 15 de febrer 1880), de nom original Tibulle Pellet-Desbarreaux, fou un metge, bibliòfil i historiador, amb importants treballs sobre la Impremta al Llenguadoc i especialment a Tolosa de Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Tibulle Desbarreaux-Bernard · Veure més »

Tiela

La tiela (en occità, tièla o tièla a la setòria) és una especialitat culinària de Seta.

Nou!!: Llenguadoc і Tiela · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tortell

El tortell és un pastís típic de la cuina catalana i de la cuina occitana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc.

Nou!!: Llenguadoc і Tortell · Veure més »

Total festum

El Total Festum és una manifestació multipolar liderada cada any per la Regió Occitània Pirineu Mediterrani.

Nou!!: Llenguadoc і Total festum · Veure més »

Toulouse Football Club

El Toulouse Football Club és un club de futbol francès de la ciutat de Tolosa, al Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Toulouse Football Club · Veure més »

Tour de França de 2014

El Tour de França de 2014 va ser la 101a edició del Tour de França i la 18a prova de l'UCI World Tour 2014.

Nou!!: Llenguadoc і Tour de França de 2014 · Veure més »

Traduccions llatines del segle XII

Johannes HIspalensis, 1546. Les traduccions llatines del segle XII van estimular una important recerca dels investigadors europeus a través de nous coneixements que no existien a l'Europa occidental en aquell moment.

Nou!!: Llenguadoc і Traduccions llatines del segle XII · Veure més »

Trident

Trident és una llança de tres puntes.

Nou!!: Llenguadoc і Trident · Veure més »

Trobadores

Trobadora Comtessa de Dia Castelloza Les trobadores o trobairitz van ser les creadores de l'anomenada cultura de l'amor cortès que va néixer a l'Occitània (territori situat al sud de França entre el riu Loira, els Pirineus, l'Atlàntic i la Mediterrània) als segles XII-XIII, estenent-se pel nord d'Itàlia i Catalunya.

Nou!!: Llenguadoc і Trobadores · Veure més »

Trober

A l'edat mitjana, mig segle després de l'aparició dels trobadors al Llenguadoc, sorgeixen al nord els trobers (del francès trouvères).

Nou!!: Llenguadoc і Trober · Veure més »

Ulex parviflorus

La gatosa (gatova a les Illes Balears) o argelagaEl Termcat recull aquesta espècie com una de les accepcions dargelaga, tot i que el DIEC reserva el terme per a Genista scorpius.

Nou!!: Llenguadoc і Ulex parviflorus · Veure més »

Unam Sanctam

Unam Sanctam és una butlla papal promulgada pel papa Bonifaci VIII el 18 de novembre de 1302, que els historiadors consideren una de les declaracions de supremacia espiritual més forta mai feta pel papat.

Nou!!: Llenguadoc і Unam Sanctam · Veure més »

Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà

La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (en francès: Union Sportive Arlequins Perpignan, USAP) és un club de rugbi a 15 de Perpinyà (Rosselló) fundat el 1902.

Nou!!: Llenguadoc і Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà · Veure més »

Uniformisme lingüístic a França

«Parleu en francès, no us embruteu», inscripció en una escola nord-catalana, a Aiguatèbia i Talau. L'uniformisme lingüístic a França es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingüístiques diferents, a França només es reconeix com a llengua oficial el francès.

Nou!!: Llenguadoc і Uniformisme lingüístic a França · Veure més »

Urna ceràmica

Tipus d'urnes ceràmiques durant el període de la cultura dels camps d'urnes Una urna ceràmica és un vas fet d'argila o fang cuit, i usat per a guardar les restes o cendres d'un difunt després de la seua incineració.

Nou!!: Llenguadoc і Urna ceràmica · Veure més »

Valrans

Valrans (en francès: Valras-Plage) és un municipi occità del Llenguadoc, situat al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Llenguadoc і Valrans · Veure més »

Velai

Velai (en occità Velai, en francès Velay) és un territori històric d'Occitània, que actualment forma el departament d'Alt Loira.

Nou!!: Llenguadoc і Velai · Veure més »

Vergonha

genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.

Nou!!: Llenguadoc і Vergonha · Veure més »

Vi blanc

El vi blanc és una varietat de vi que pot tenir diferents tonalitats del groc, com de palla, groc verd o groc daurat.

Nou!!: Llenguadoc і Vi blanc · Veure més »

Vi de Catalunya

Distribució de la vinya a Catalunya. Font http://www.gencat.net/darp/c/dades/eag/doc/map0411.pdf El vi a Catalunya té una llarga tradició cultural constituint una regió vinícola històrica amb unes peculiaritats pròpies.

Nou!!: Llenguadoc і Vi de Catalunya · Veure més »

Viaducte de Millau

El Viaducte de Millau (occità: Viaducte de Milhau) és un pont atirantat multicable a l'autopista A-75 (Clarmont d'Alvèrnia - Montpeller) que salva la vall del riu Tarn a prop de la localitat de Millau (Llenguadoc).

Nou!!: Llenguadoc і Viaducte de Millau · Veure més »

Vilanova dels Arcs

La Vilanova dels Arcs fou un dels primers ravals de la ciutat de Barcelona fora de la muralla romana.

Nou!!: Llenguadoc і Vilanova dels Arcs · Veure més »

Vingrau

Vingrau és un poble, cap del municipi del mateix nom, de 634 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló situada en el límit entre la Catalunya del Nord, a la qual pertany, i el Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Vingrau · Veure més »

Vivarès

Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Llenguadoc і Vivarès · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.

Nou!!: Llenguadoc і Voltaire · Veure més »

Xaverio Ballester

Xaverio Ballester (Francisco Javier Ballester Gómez).

Nou!!: Llenguadoc і Xaverio Ballester · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llenguadoc і 12 de setembre · Veure més »

1211

Sense descripció.

Nou!!: Llenguadoc і 1211 · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llenguadoc і 13 de març · Veure més »

1381

Sense descripció.

Nou!!: Llenguadoc і 1381 · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Llenguadoc і 16 de febrer · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Llenguadoc і 1790 · Veure més »

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Llenguadoc і 18 de gener · Veure més »

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Nou!!: Llenguadoc і 1842 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Llenguadoc і 1859 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Llenguadoc і 1894 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Llenguadoc і 1938 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Llenguadoc і 1973 · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llenguadoc і 20 d'abril · Veure més »

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: Llenguadoc і 2018 · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llenguadoc і 22 de setembre · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llenguadoc і 25 de novembre · Veure més »

29 de novembre

El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llenguadoc і 29 de novembre · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llenguadoc і 3 de maig · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llenguadoc і 3 de setembre · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Llenguadoc і 5 de març · Veure més »

716a Divisió d'Infanteria Estàtica (Alemanya)

La 716a divisió d'infanteria estàtica (alemany: 716. Infanterie-Division) va ser una divisió d'infanteria de l'exèrcit alemany durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Llenguadoc і 716a Divisió d'Infanteria Estàtica (Alemanya) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Languedoc, Lengadoc, País d'Oc.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant