22 les relacions: Alfabet amazic llatí, Alfabet català, Alfabet grec, Alfabet hebreu, Alfabet lituà, Alfabet siríac, Anglès mitjà, Ġayn, Belarús (llengua), Consonant dorsal, Consonant fricativa, Fonema, Fonologia del català, Fonologia del japonès, Francès, Gamma, Gramàtica del català, Grec, Guímel, Llengua cofán, Txec, Ute (dialecte).
Alfabet amazic llatí
Lalfabet amazic llatí és la versió de l'alfabet llatí que s'utilitza per a escriure les llengües amazigues.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Alfabet amazic llatí · Veure més »
Alfabet català
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Alfabet català · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Alfabet grec · Veure més »
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Alfabet hebreu · Veure més »
Alfabet lituà
L'alfabet lituà és l'alfabet derivat del llatí que es fa servir per escriure el lituà.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Alfabet lituà · Veure més »
Alfabet siríac
Lalfabet siríac és un sistema d'escriptura utilitzat per escriure el siríac a partir del.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Alfabet siríac · Veure més »
Anglès mitjà
Pàgina del manuscrit d'Ellesmere El terme anglès mitjà (en anglès Middle English) descriu els dialectes de l'anglès a la història de la llengua anglesa entre l'alta i la baixa edat mitjana, o més o menys durant el període de tres segles comprès entre finals del i el final del.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Anglès mitjà · Veure més »
Ġayn
La ġayn (en àrab (ḡayn)) és la dinovena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-setena o vint-i-vuitena, amb un valor numèric de 1000, en l'ordre abjadí).
Nou!!: Fricativa velar sonora і Ġayn · Veure més »
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Nou!!: Fricativa velar sonora і Belarús (llengua) · Veure més »
Consonant dorsal
Les consonants dorsals són consonants articulades amb la part posterior de la llengua (el dors).
Nou!!: Fricativa velar sonora і Consonant dorsal · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Fricativa velar sonora і Consonant fricativa · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Fonema · Veure més »
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Fonologia del català · Veure més »
Fonologia del japonès
La fonologia del japonès comprèn uns 15 fonemes consonàntics, el típic sistema de cinc vocals transversals de i una distribució fonotàctica relativament senzilla de fonemes que permet pocs grups consonàntics.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Fonologia del japonès · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Francès · Veure més »
Gamma
La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Gamma · Veure més »
Gramàtica del català
La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Gramàtica del català · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Grec · Veure més »
Guímel
La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂 en fenici, gāmal ܓ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Guímel · Veure més »
Llengua cofán
La llengua cofán (també conegut com kofan o kofane; autònim: a'ingae) es la llengua del poble cofán, una grup indígena oriünda de la província de Sucumbíos al nord-est d'Equador i dels departaments de Nariño i Putumayo (Orito, San Miguel i Valle del Guamuez) al sud de Colòmbia.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Llengua cofán · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Txec · Veure més »
Ute (dialecte)
El ute /'juːt/ Givón, T. Ute Reference Grammar.
Nou!!: Fricativa velar sonora і Ute (dialecte) · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ɣ.