Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alfabet hebreu

Índex Alfabet hebreu

Lalfabet hebreu, també conegut com a àlefbet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.

105 les relacions: Adar, Alfa i omega, Alfabet, Alfabet arameu, Alfabet àrab, Alfabet fenici, Alfabet nabateu, Alfabet samarità, Alfabet sud-aràbic, Aljamia, Antoine Court de Gébelin, Arameu, Atbash, Ayin, Ayn, Azriel de Girona, Àlef, Àlef zero, Àrabs, Bíblia Farhi, Bet, CAF, Caf (lletra), Càbala, Classificació DIN 16518, Cristòfor Colom, Dagueix, Dàlet, Distribució de fitxes de l'Scrabble, Dreydl, El Lissitzky, Escriptura, Escriptura de dreta a esquerra, Genealogia dels sistemes d'escriptura derivats del protosinaític, Glagolític, Grafema, Grecs, Guímel, Guematria, Hagadà, Héder, He (lletra), Hebreu, Het, Història de l'alfabet, Història de la comunitat jueva a Palestina, Història dels jueus de Tessalònica, Ievànic, Illa d'Eivissa, Iod, ..., Iota, ISO 646, Jehovà, Jeroglífic egipci, Jiddisch, Judeoàrab, Judeocastellà, Judeoprovençal, Jueus a Espanya, Karaïm, Kharja, L, La Font de la Gràcia, La Torre (tarot), Làmed, Llengües judeoromàniques, Llengua fenícia, Lletra, Llista de sistemes d'escriptura, Lliura israeliana, Macabi HaTzair, Maccabi World Union, Mater lectionis, Mem (lletra), Minúscula, Miniatura, Mobiliari urbà de Barcelona, Moloc, Noms de Déu al judaisme, Numeració hebrea, Nun (lletra), Oclusiva alveolar sorda, Ostrakon, Oswald Wirth, Pe (lletra), Qof, Reix, Sade, Sàmec, Sefirot, Sepharad, Shemà Israel, Sistema d'escriptura, T, Tarot de Thoth, Tau, Taw, Tet (lletra), Transcripció dels jeroglífics, Tzadikim, Waw, Xéquel, Xin (lletra), Zain, Ц. Ampliar l'índex (55 més) »

Adar

Adar és un mes del calendari hebreu.

Nou!!: Alfabet hebreu і Adar · Veure més »

Alfa i omega

Les lletres gregues ''alfa y Omega'' rodejant l'halo de Jesús. Catacumbes. Alfa i Omega és la manera com es denomina el déu Jahvè al capítol 1 vers 8, capítol 21 vers 6 i capítol 22 vers 13 de l'Apocalipsi de Joan Evangelista inclòs al Nou Testament.

Nou!!: Alfabet hebreu і Alfa i omega · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet · Veure més »

Alfabet arameu

Lalfabet arameu és un alfabet abjad dissenyat per escriure l'arameu.

Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet arameu · Veure més »

Alfabet àrab

Verd fosc: estats on l'alfabet àrab és l'únic oficial.Verd clar: estats on es fa servir l'alfabet àrab a més d'uns altres Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.

Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet àrab · Veure més »

Alfabet fenici

Làpida al museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici. Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet fenici · Veure més »

Alfabet nabateu

L'alfabet nabateu és un alfabet consonàntic (abjad) que va ser usat pels nabateus el segle II aC.

Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet nabateu · Veure més »

Alfabet samarità

Lalfabet samarità és utilitzat pels samaritans en els escrits religiosos, entre ells el Pentateuc samarità, escrits en hebreu samarità, i comentaris i traduccions en arameu samarità i ocasionalment àrab.

Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet samarità · Veure més »

Alfabet sud-aràbic

L’alfabet sud-aràbic o alfabet iemenita (en sud-aràbic antic ms3nd; en àrab modern musnad — المُسند), del qual prové l'alfabet amhàric, fou utilitzat per escriure en les llengües sud-aràbigues antigues.

Nou!!: Alfabet hebreu і Alfabet sud-aràbic · Veure més »

Aljamia

Aljamia (àrab al-adjamiyya العجَميَّة) és el nom de l'escriptura amb caràcters àrabs de les diverses llengües romàniques de la península Ibèrica.

Nou!!: Alfabet hebreu і Aljamia · Veure més »

Antoine Court de Gébelin

Antoine Court, que es donà a conèixer com Antoine Court de Gébelin (Nîmes, 25 de gener de 1725 - París, 10 de maig de 1784), fou un pastor protestant nascut a Nîmes, així com uns dels impulsors que iniciaren la interpretació del Tarot, entenent-lo com un llegat arcà de saviesa esotèrica, en 1781.

Nou!!: Alfabet hebreu і Antoine Court de Gébelin · Veure més »

Arameu

Larameu (en arameu: ܐܪܡܝܐ, en hebreu: ארמית) és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.

Nou!!: Alfabet hebreu і Arameu · Veure més »

Atbash

L'Atbash és un mètode de xifratge per substitució creat pels hebreus.

Nou!!: Alfabet hebreu і Atbash · Veure més »

Ayin

La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Ayin · Veure més »

Ayn

* Ayn o ע, lletra de l'alfabet hebreu.

Nou!!: Alfabet hebreu і Ayn · Veure més »

Azriel de Girona

Azriel de Girona (segle XII) fou un jueu gironí, cabalista i filòsof.

Nou!!: Alfabet hebreu і Azriel de Girona · Veure més »

Àlef

La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʾalp 𐤀 en fenici, ʔālap ܐ en siríac, àlef א en hebreu, àlif ا en àrab i ʔälf አ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Àlef · Veure més »

Àlef zero

'''Àleph zero''', el nombre cardinal infinit més petit En matemàtiques, es defineix \aleph_0 (primera lletra de l'alfabet hebreu anomenada àlef) com el cardinal (un nombre transfinit, en aquest cas) del conjunt dels nombres naturals.

Nou!!: Alfabet hebreu і Àlef zero · Veure més »

Àrabs

Els àrabs (en àrab: عربي; transliteració: ʻarabī) són un poble semita originari d'Aràbia.

Nou!!: Alfabet hebreu і Àrabs · Veure més »

Bíblia Farhi

Laberint de Jericó a la '''''Bíblia Farhi'''''. La Bíblia Farhi és un manuscrit medieval en hebreu que reprodueix la Bíblia i alguns textos afegits, el més llarg dels quals és un diccionari hebreu-català, amb caràcters hebreus, elaborat per facilitar-ne la seva comprensió.

Nou!!: Alfabet hebreu і Bíblia Farhi · Veure més »

Bet

La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁‏‏ en fenici, bēṯ ܒ‏ en siríac, bet ב en hebreu, bā ب en àrab i bet በ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Bet · Veure més »

CAF

* Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles, una empresa de material ferroviari.

Nou!!: Alfabet hebreu і CAF · Veure més »

Caf (lletra)

La és l'onzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent kap 𐤊 en fenici, kāp ܟ‏ en siríac, caf כ en hebreu, kāf ك en àrab i kaf ከ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Caf (lletra) · Veure més »

Càbala

''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה&#8206) és la tradició mística del judaisme.

Nou!!: Alfabet hebreu і Càbala · Veure més »

Classificació DIN 16518

La classificació DIN 16518 és una de les diverses propostes existents de classificació de lletres tipogràfiques.

Nou!!: Alfabet hebreu і Classificació DIN 16518 · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Alfabet hebreu і Cristòfor Colom · Veure més »

Dagueix

El dagueix, en hebreu, és un diacrític del sistema d'escriptura hebreu.

Nou!!: Alfabet hebreu і Dagueix · Veure més »

Dàlet

La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃‏‏ en fenici, dālaṯ ܕ‏ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Dàlet · Veure més »

Distribució de fitxes de l'Scrabble

El joc de tauler Scrabble té una distribució de fitxes específica per a cada llengua.

Nou!!: Alfabet hebreu і Distribució de fitxes de l'Scrabble · Veure més »

Dreydl

Un sevivon o dreidel (del Hebreu סביבון Sevivon i del Yiddish דריידל dreydl) és una baldufa de quatre costats, amb què es juga durant la festa jueva de Janukah.

Nou!!: Alfabet hebreu і Dreydl · Veure més »

El Lissitzky

El Lissitzky (Эль Лисицкий), pseudònim amb què fou conegut internacionalment, (23 de novembre de 1890 -30 de desembre de 1941) va ser un artista rus, dissenyador, fotògraf, professor, tipògraf i arquitecte.

Nou!!: Alfabet hebreu і El Lissitzky · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Alfabet hebreu і Escriptura · Veure més »

Escriptura de dreta a esquerra

En una escriptura de dreta a esquerra o de dalt a baix (comunament abreujat com o abreviat), l'escriptura comença des de la dreta de la pàgina i contínua cap a l'esquerra.

Nou!!: Alfabet hebreu і Escriptura de dreta a esquerra · Veure més »

Genealogia dels sistemes d'escriptura derivats del protosinaític

Els sistemes d'escriptura derivats del protosinaític cobreixen la major part dels alfabets i abugides d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia, sistemes que cobreixen gran part de les llengües majoritàries al món (tret del xinès).

Nou!!: Alfabet hebreu і Genealogia dels sistemes d'escriptura derivats del protosinaític · Veure més »

Glagolític

Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.

Nou!!: Alfabet hebreu і Glagolític · Veure més »

Grafema

En lingüística, el grafema (del grec γράφω, "escric") és la unitat contrastiva mínima de l'escriptura d'una llengua determinada.

Nou!!: Alfabet hebreu і Grafema · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Alfabet hebreu і Grecs · Veure més »

Guímel

La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂‏‏ en fenici, gāmal ܓ‏ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Guímel · Veure més »

Guematria

La Guematria (hebreu: גימטריה, gēmaṭriyā; grec: γεωμετρία, geōmetriā) és un procediment hermenèutic, propi, bé que no exclusiu, de la càbala jueva que depèn del fet que cada caràcter hebreu té un valor numèric, quan la suma dels números dels caràcters que componen una paraula, donava el mateix resultat que la suma dels caràcters d'una altra paraula diferent, es percebia una analogia entre elles i es considera que tenien necessàriament una connexió.

Nou!!: Alfabet hebreu і Guematria · Veure més »

Hagadà

text bíblic i la tradicional Hagadà. La Torà (Bíblia hebrea) conté onze referències en relació als faraons, però cap d'elles els denomina de forma específica sinó que fa servir només "Faraó", terme que el context bíblic té el sentit de "rei egipci". Fora de les escriptures sagrades per al judaisme, la seva exegesis en el marc del monoteísme hebreu, no es coneix evidència arqueològica o altre document que corrobori que "Faraó" hagi estat necessàriament Ramsès II. La present era llegida en Sepharad durant el Séder de Pésaj. ''Hagadà Rylands'': preparació de l'anyell pasqual, marcat de les cases dels israelites i celebració de la Pasqua jueva, Catalunya o València, c. 1350 (Manchester, Biblioteca de la Universitat John Rylands, Ms. Hebreu 6, fols. 19v-20r).http://enriqueta.man.ac.uk:8180/luna/servlet/view/search?q.

Nou!!: Alfabet hebreu і Hagadà · Veure més »

Héder

250x250px 249x249px Un héder (en hebreu: חדר) (en català: habitació) és una escola tradicional que ensenya les bases del judaisme i de l'hebreu.

Nou!!: Alfabet hebreu і Héder · Veure més »

He (lletra)

La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і He (lletra) · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Alfabet hebreu і Hebreu · Veure més »

Het

La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Het · Veure més »

Història de l'alfabet

La història de l'alfabet comença a l'Antic Egipte, més d'un mil·lenni després d'haver començat la història de l'escriptura.

Nou!!: Alfabet hebreu і Història de l'alfabet · Veure més »

Història de la comunitat jueva a Palestina

Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel.

Nou!!: Alfabet hebreu і Història de la comunitat jueva a Palestina · Veure més »

Història dels jueus de Tessalònica

Família jueva de Tessalònica en 1917. Evolució de la població a Tessalònica de la comunitat jueva, turca i grega. (1500–1950). La història dels jueus de Tessalònica és la de la comunitat majoritàriament sefardita que va habitar a la ciutat grega de Tessalònica des de la seva arribada cap a finals del segle XV fins a la seva anihilació gairebé completa a la Segona Guerra Mundial. La comunitat jueva fou durant diversos segles majoritària a la ciutat.

Nou!!: Alfabet hebreu і Història dels jueus de Tessalònica · Veure més »

Ievànic

Ievànic o judeogrec (γεβανικά), va ser el dialecte dels romaniotes, el grup de jueus grecs l'existència dels quals està documentada a Grècia des del període hel·lenístic.

Nou!!: Alfabet hebreu і Ievànic · Veure més »

Illa d'Eivissa

L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Alfabet hebreu і Illa d'Eivissa · Veure més »

Iod

La (anomenada també Iud, Yod, Yud, Jod o Jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ‏ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Iod · Veure més »

Iota

La iota és la novena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet hebreu і Iota · Veure més »

ISO 646

L'ISO/CEI 646 (ICS n°35.040) és una norma ISO qui des del 1972 va especificar els codis de caràcters gràfics codificades sobre 7 bits a partir dels quals diverses normes nacionals han derivat.

Nou!!: Alfabet hebreu і ISO 646 · Veure més »

Jehovà

Tetragràmaton Jehovà o Jahvè és, segons la Bíblia on apareix citat unes 7.000 vegades, el nom propi de Déu.

Nou!!: Alfabet hebreu і Jehovà · Veure més »

Jeroglífic egipci

Jeroglífics en una estela funerària egípcia. Els jeroglífics van ser un sistema d'escriptura inventat i utilitzat pels antics egipcis per a comunicar-se per escrit.

Nou!!: Alfabet hebreu і Jeroglífic egipci · Veure més »

Jiddisch

El jiddisch (segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) o ídix (segons l'Institut d'Estudis Catalans) és una llengua germànica, parlada originàriament pels jueus establits a Alemanya i altres països de l'Europa central i oriental.

Nou!!: Alfabet hebreu і Jiddisch · Veure més »

Judeoàrab

Judeoàrab és el nom general que es dóna als dialectes àrabs utilitzats pels jueus que viuen o vivien als països arabòfons, per comunicar-se entre si.

Nou!!: Alfabet hebreu і Judeoàrab · Veure més »

Judeocastellà

El judeocastellà (ג'ודיאו-איספאנייול djudeo-espanyol) és una llengua romànica, derivada del castellà antic i amb influència de l'hebreu.

Nou!!: Alfabet hebreu і Judeocastellà · Veure més »

Judeoprovençal

El judeoprovençal, també conegut com a shoadit (fr. antic: chouadit) o hebraico-comtadí, és una varietat d'occità actualment extinta.

Nou!!: Alfabet hebreu і Judeoprovençal · Veure més »

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Emigracions dels sefardites Els Jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרדים Sefarad, península Ibèrica) fou una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Nou!!: Alfabet hebreu і Jueus a Espanya · Veure més »

Karaïm

El karaïm o caraïta és una llengua turquesa occidental (o kiptxak), que és parlada entre els caraïtes.

Nou!!: Alfabet hebreu і Karaïm · Veure més »

Kharja

La kharja (en àrab 'final, sortida') és la tornada, composta en àrab andalusí, romànic o, més aviat, en una varietat mixta de romànic i àrab dialectal, d'una  moaixakha, gènere poètic estròfic de l'Àndalus escrit en àrab, o bé de les seves imitacions en hebreu.

Nou!!: Alfabet hebreu і Kharja · Veure més »

L

La ela o L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.

Nou!!: Alfabet hebreu і L · Veure més »

La Font de la Gràcia

La Font de la Gràcia, també coneguda com La Font de la Vida i subtitulada a partir del segle XIX com El triomf de l'Església sobre la Sinagoga, és una obra pictòrica realitzada a l'oli sobre taula de roure.

Nou!!: Alfabet hebreu і La Font de la Gràcia · Veure més »

La Torre (tarot)

La Torre, el setzè arcà major del (Tarot de Marsella) La Torre (XVI) és el setzè trumfo o Arcà major en les baralles de tarot i s'utilitza tant per als jocs populars de tarot com en la cartomància.

Nou!!: Alfabet hebreu і La Torre (tarot) · Veure més »

Làmed

La és la dotzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent lamd 𐤋 en fenici, lāmaḏ ܠ en siríac, làmed ל en hebreu, lām ل en àrab i läwe ለ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Làmed · Veure més »

Llengües judeoromàniques

Les llengües judeoromàniques són les llengües derivades de les llengües romàniques, parlades per diverses comunitats jueves, que les van alterar fins al punt d'obtenir el reconeixement de llengües pròpies, les quals van passar a formar part del nombrós grup de les llengües jueves.

Nou!!: Alfabet hebreu і Llengües judeoromàniques · Veure més »

Llengua fenícia

La llengua fenícia, actualment extingida, és un idioma de la branca occidental de les llengües semítiques que es parlava a Fenícia, la zona del llevant mediterrani (Líban, Palestina-Israel, Malta i Síria), entre els segles XI aC i II dC.

Nou!!: Alfabet hebreu і Llengua fenícia · Veure més »

Lletra

La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.

Nou!!: Alfabet hebreu і Lletra · Veure més »

Llista de sistemes d'escriptura

Aquesta Llista de sistemes d'escriptura presenta els diferents sistemes per representar de forma escrita els llenguatges verbals humans, classificats segons les característiques distintives comunes.

Nou!!: Alfabet hebreu і Llista de sistemes d'escriptura · Veure més »

Lliura israeliana

Moneda d'1 lira La lliura israeliana, també coneguda com a lira israeliana pel seu nom en hebreu (לירה ישראלית, lira yisraelit; en plural לירות ישראליות, lirot yisraeliot), fou la unitat monetària d'Israel des de poc temps després de la creació de l'estat el 1948 fins al 1980.

Nou!!: Alfabet hebreu і Lliura israeliana · Veure més »

Macabi HaTzair

Macabi HaTzair (en hebreu: מכבי הצעיר) és un moviment juvenil sionista fundat a Alemanya, en 1926.

Nou!!: Alfabet hebreu і Macabi HaTzair · Veure més »

Maccabi World Union

Maccabi World Union (en hebreu: תנועת מכבי העולמית) (en català: Unió Mundial Maccabi) millor coneguda com Maccabi (en hebreu: מכבי), és una associació esportiva internacional d'àmbit jueu, amb seu a Ramat Gan (Israel).

Nou!!: Alfabet hebreu і Maccabi World Union · Veure més »

Mater lectionis

Una mater lectionis (locució llatina que significa "mare de lectura", en hebreu אם קריאה) és una consonant d'un abjad (alfabet hebreu principalment) que s'empra per a transcriure vocals.

Nou!!: Alfabet hebreu і Mater lectionis · Veure més »

Mem (lletra)

La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ‏ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Mem (lletra) · Veure més »

Minúscula

La minúscula és la versió menor de les lletres d'un determinat alfabet.

Nou!!: Alfabet hebreu і Minúscula · Veure més »

Miniatura

Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.

Nou!!: Alfabet hebreu і Miniatura · Veure més »

Mobiliari urbà de Barcelona

Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Nou!!: Alfabet hebreu і Mobiliari urbà de Barcelona · Veure més »

Moloc

Representació de l'estàtua de Moloc. Moloc és, dins la tradició bíblica, el nom d'un dels déus que adoraven diferents pobles de l'antiguitat, com els fenicis, cartaginesos, ammonites i els moabites i a qui lliuraven els seus primogènits en sacrifici, cremant-los en un braser.

Nou!!: Alfabet hebreu і Moloc · Veure més »

Noms de Déu al judaisme

En la tradició jueva, es considera que el nom d'una cosa conté part de la seva essència.

Nou!!: Alfabet hebreu і Noms de Déu al judaisme · Veure més »

Numeració hebrea

El sistema de numeració hebreu és un sistema alfabètic quasi decimal en el qual s'usen les lletres de l'alfabet hebreu.

Nou!!: Alfabet hebreu і Numeració hebrea · Veure més »

Nun (lletra)

La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Nun (lletra) · Veure més »

Oclusiva alveolar sorda

La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.

Nou!!: Alfabet hebreu і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »

Ostrakon

Ostracon que conté el nom de Temístocles, cap a 490-480 aC, Museu de l'Àgora antiga d'Atenes. Ostrakon o ostracon (del grec: ὄστρακον ostrakon, el plural n'és ὄστρακα, ostraka) és una petxina o un fragment de ceràmica sobre el qual s'escrivia.

Nou!!: Alfabet hebreu і Ostrakon · Veure més »

Oswald Wirth

Joseph Paul Oswald Wirth (1860, Brienz, Cantó de Berna – 1943) era un ocultista i artista suís.

Nou!!: Alfabet hebreu і Oswald Wirth · Veure més »

Pe (lletra)

La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐‏‏ en fenici, pē ܦ‏ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Pe (lletra) · Veure més »

Qof

La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ‏ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Qof · Veure més »

Reix

La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ‏ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Reix · Veure més »

Sade

La (anomenada també Ṣādē, Tsade, Ṣaddi,, Tzadi, Sadhe o Tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ‏ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Sade · Veure més »

Sàmec

La és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk ‏‏𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ‏ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Sàmec · Veure més »

Sefirot

Les sefirot són les deu emanacions de Déu segons la càbala jueva, que es representen mitjançant l'arbre de la vida i serveixen per assolir el coneixement més profund.

Nou!!: Alfabet hebreu і Sefirot · Veure més »

Sepharad

Sepharad (alfabet hebreu, ספרד) és el nom que en llengua hebrea es dóna a Espanya i que en la tradició jueva, almenys des d'època medieval, s'aplica a la península Ibèrica.

Nou!!: Alfabet hebreu і Sepharad · Veure més »

Shemà Israel

Knéset a Jerusalem. Obra de Benno Elkan, realitzada en 1956. tradicional pregària hebrea. Text masorètic, on les lletres ayin (ע) i dalet (ד) es destaquen per la seva grandària, per a formar la paraula ''Ed'' (עד—'testimoni'). Deu Manaments i el '''Shemà Israel''', Egipte, 200 AC. Nova Sinagoga de Zadni, Třebíč, República Txeca. Cal·ligrafia hebrea asquenazí, desenvolupada per Arie Leib, fill de Eljanana de Jerusalem, 1705-7. Estampeta israeliana amb l'expressió '''Shemà Israel''' escrita en hebreu i amb font en Deuteronomi 6:4. Shemà Israel (en hebreu: שמע ישראל) (en català: "Escolta, Israel") és el nom d'una de les principals pregàries jueves El seu nom reprèn les dues primeres paraules de la pregària en qüestió, sent aquesta al seu torn l'oració més sagrada del judaisme.

Nou!!: Alfabet hebreu і Shemà Israel · Veure més »

Sistema d'escriptura

logogràfica) Un sistema d'escriptura és un mètode simbòlic regular que es fa servir per representar elements o declaracions expressables en el llenguatge.

Nou!!: Alfabet hebreu і Sistema d'escriptura · Veure més »

T

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.

Nou!!: Alfabet hebreu і T · Veure més »

Tarot de Thoth

Coberta de la caixa de Tarot de Thoth  El Tarot  de Thoth (/ˌaʊt ˈtæroʊ/) és una baralla de cartes d'endevinació pintada per Frieda Harris segons instruccions de Aleister Crowley, qui anomenà aquesta baralla com El Llibre de Thoth i l'acompanyà d'un llibre amb mateix títol, per tal que es poguessin utilitzar de manera conjunta.

Nou!!: Alfabet hebreu і Tarot de Thoth · Veure més »

Tau

*Llingüística.

Nou!!: Alfabet hebreu і Tau · Veure més »

Taw

La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕‏‏ en fenici, ṯaw ܬ‏ en siríac, tav ת en hebreu, tā ت en àrab i täwe ተ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Taw · Veure més »

Tet (lletra)

La és la novena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṭet 𐤈 en fenici, ṭēṯ ܛ‏ en siríac, tet ט en hebreu, ṭā ط en àrab i ṭäyt ጠ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Tet (lletra) · Veure més »

Transcripció dels jeroglífics

Jeroglífics inscrits als murs del temple de Kom Ombo. En la transcripció dels jeroglífics, se sol dir que hi ha tantes normes com egiptòlegs.

Nou!!: Alfabet hebreu і Transcripció dels jeroglífics · Veure més »

Tzadikim

Tzadikim, (en hebreu: צדיקים), és una paraula provinent de les paraules Tzedek, que significa justícia, i Tzedakà, que vol dir caritat.

Nou!!: Alfabet hebreu і Tzadikim · Veure més »

Waw

La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅 en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Waw · Veure més »

Xéquel

Bitllet de 100 xéquels El xéquel (en hebreu שקל, sheqel; en plural שקלים, sheqalim; en àrab شيكل shikel) fou la unitat monetària d'Israel entre el 1980 i el 1985.

Nou!!: Alfabet hebreu і Xéquel · Veure més »

Xin (lletra)

La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ‏ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Xin (lletra) · Veure més »

Zain

La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāy ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.

Nou!!: Alfabet hebreu і Zain · Veure més »

Ц

Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.

Nou!!: Alfabet hebreu і Ц · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alefbet, Alfabet Hebreu, Alfabet hebraic.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »