Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Alfabet català, Alfabet lituà, Alfabet macedònic, Awjila, Ĵ, Ž, Bakairí, Català tarragoní, Consonant coronal, Consonant fricativa, Consonant postalveolar, Consonant sonora, Crioll capverdià, Dígraf, Fonema, Fonologia del català, Fonologia del romanès, Francès, G, Gramàtica del català, Gramàtica hongaresa, Hiragana, J, Katakana, Mèxic, Mixteca, Sona, Toponímia de Mèxic, Txec, Ucraïnès, Zain, Ж.
Alfabet català
L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Alfabet català · Veure més »
Alfabet lituà
L'alfabet lituà és l'alfabet derivat del llatí que es fa servir per escriure el lituà.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Alfabet lituà · Veure més »
Alfabet macedònic
L'alfabet macedònic (en macedònic Македонска азбука, makedonska azbuka) és la variant de l'alfabet ciríl·lic emprada per escriure la llengua macedònica.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Alfabet macedònic · Veure més »
Awjila
L'awjila (també: aujila, augila, aoudjila, awgila, awdjila, nom nadiu: Tawjilit) és una llengua severament amenaçada (considerada «moribunda» per Ethnologue) a Ethnologue del grup de llengües amazigues orientals parlada a Cirenaica, Líbia,a l'oasi d'Augila.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Awjila · Veure més »
Ĵ
Ĵ, en minúscules ĵ, (J amb accent circumflex) és la catorzena lletra de l'alfabet en esperanto, que correspon a la fricativa postalveolar sonora en l'Alfabet Fonètic Internacional.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Ĵ · Veure més »
Ž
Ž, ž és una lletra diacrítica que s'utilitza en els alfabets bosni, croat, estonià, finès, letó, lituà, sami, serbi, eslovac, eslovè, txec, turcman, wakhi i en l'alfabet łacinka del belarús.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Ž · Veure més »
Bakairí
El bakairí (bacairí) és una llengua carib, parlada pels bakairís a l'estat de Mato Grosso al Brasil.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Bakairí · Veure més »
Català tarragoní
El català tarragoní és un subdialecte del català central que es parla al Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp i a la Conca de Barberà.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Català tarragoní · Veure més »
Consonant coronal
Una consonant coronal (o simplement coronal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la part davantera flexible de la llengua.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Consonant coronal · Veure més »
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Consonant fricativa · Veure més »
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Consonant postalveolar · Veure més »
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Consonant sonora · Veure més »
Crioll capverdià
El crioll capverdià és una llengua criolla de base lingüística portuguesa parlada a l'arxipèlag de Cap Verd.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Crioll capverdià · Veure més »
Dígraf
Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Dígraf · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Fonema · Veure més »
Fonologia del català
La fonologia del català, com a llengua romànica derivada del llatí vulgar, comparteix trets fonètics amb les llengües fortament romanitzades.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Fonologia del català · Veure més »
Fonologia del romanès
A la fonologia de l'idioma romanès, l'inventari de fonemes consta de set vocals, dues o quatre semivocals (hi ha diferents punts de vista) i vint consonants.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Fonologia del romanès · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Francès · Veure més »
G
La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і G · Veure més »
Gramàtica del català
La gramàtica del català és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua catalana.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Gramàtica del català · Veure més »
Gramàtica hongaresa
Aquest article descriu la gramàtica hongaresa, en particular aquelles característiques que són particularment remarcables de l'hongarès en comparació amb altres idiomes europeus.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Gramàtica hongaresa · Veure més »
Hiragana
El hiragana (平仮名; ひらがな) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa junt amb el katakana.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Hiragana · Veure més »
J
La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і J · Veure més »
Katakana
Origen del Katakana El katakana (片仮名; カタカナ) és un dels dos sil·labaris emprats en l'escriptura japonesa juntament amb l'hiragana.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Katakana · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Mèxic · Veure més »
Mixteca
El mixteca, o 'tu'un sávi' o 'da'an davi' (que en mixteca vol dir paraula de la pluja) és la llengua del poble mixteca, ñuu sávi o ñuu davi.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Mixteca · Veure més »
Sona
El sona és una llengua auxiliar internacional planificada creada per Kenneth Searight.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Sona · Veure més »
Toponímia de Mèxic
Imatge de México-Tenochtitlán al Còdex MendozaLa toponímia de Mèxic data del.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Toponímia de Mèxic · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Txec · Veure més »
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Ucraïnès · Veure més »
Zain
La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāyn ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Zain · Veure més »
Ж
Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Fricativa postalveolar sonora і Ж · Veure més »
Redirigeix aquí:
Fricativa no sibilant postalveolar sonora, Sibilant palatoalveolar sonora, Ʒ.
