Consonant fricativa

Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).

578 les relacions: Abazí, Abkhaz, Accadi, Achawa, Achuar, Achumawi, Adynyamathanha, Aguaruna, Agul, Aikanã, Ainu, Ait Seghroucheni, Akatek, Albanès, Alfabet amhàric, Alfabet fonètic americanista, Alfabet gujarati, Alfabet javanès, Alibamu, Alsea, Amhàric, Amonap, Amuzgo, Andoque, Anglès, Antic Egipte, Apalachee, Aprenentatge del suec com a llengua estrangera, Apurinã, Arabela, Arhuac, Arikara, Armeni, Armeni clàssic, Armeni occidental, Armeni oriental, Artxi, Ashaninca (llengua), Ashéninka, Assamès, Atikamekw (llengua), Atjeh (llengua), Atsugewi, Avèstic, Awakatek, Awá Pit, Àfar (llengua), Àkan, Àvar, Baix sòrab, ..., Banawá (llengua), Baniwa, Barasana-eduria, Baré, Barbareño, Belarús (llengua), Bengalí, Bhojpuri, Bora (llengua), Bosnià, Brescià, Bribri, Bugui, Buruixaski, Cabécar, Cabilenc, Cahuilla (llengua), Carapana, Castellà, Català antic, Catío, Cha'palaachi, Chamí, Chamicuro, Chatino, Chayahuita, Chiapaneca, Chimariko, Chimila, Chinanteca, Chiwere, Chocho, Chontal d'Oaxaca, Chorotega, Coahuiltec, Cocama, Comanxe, Consonant, Consonant africada, Consonant aproximant, Consonant dental, Consonant obstruent, Consonant sibilant, Consonant sonorant, Consonant tènue, Consonant uvular, Cora (llengua), Coreà, Cree (llengua), Cresta alveolar, Crioll hawaià, Crioll jamaicà, Crioll reunionès, Cubeos, Cuiba, Cuitlatec, Culina, Cupeño, Dahalik, Dakota (llengua), Damana, Damin, Danès, Declinació del llatí, Dení, Desano, Desenvolupament fonològic, Dialecte Picuris, Dialecte Taos, Dialectes de l'èuscar, Dijous gras, Domari, Drehu (llengua), Dzubukuá, Emberà septentrional, Emerillon, Enawené-Nawé, Eperara, Epie, Eruwa, Esmeraldeño, Eudeve, Fenomen fonètic, Fijià, Fon (llengua), Fonema, Fonologia de l'anglès, Fonologia de l'occità, Fonologia de l'Oriya, Fonologia del japonès, Fonologia del romanès, Fonologia del suec, Foodo, Frafra, Francès, Fricativa bilabial sonora, Fricativa faríngia sonora, Fricativa lateral alveolar sorda, Fricativa postalveolar sorda, Frisó occidental, Furlà, Ga (llengua), Galice, Gününa-këna, Georgià, Gesang der Jünglinge, Gheada, Grec antic, Grec demòtic, Grec medieval, Groenlandès, Guambià, Guatuso, Gueez, Hani (llengua), Harvard-Kyoto, Hebreu, Hebreu samarità, Hidatsa, Hindi, Hitnü, Hixkaryana, Hoti, Huambisa, Huastec, Huave, Huichol, Hup, Hupa, Iaai (llengua), Ianomamö, IAST, Idioma abipó, Idioma afade, Idioma basaa, Idioma haida, Idioma iola, Idioma rapanui, Igbo (llengua), Indonesi, Interlingua, Iquito, Irlandès antic, Irlandès de Connacht, Irlandès de l'Ulster, Irlandès de Munster, Isoglossa centum-satem, Italià, Ixil, Ϸ, Jakaltek, Jamamadí, Japonès, Japrería, Jaqaru, Jarawara, Jebero, Jukude, Kabardí, Kalapuya, Kalhíphona, Kanamarí, Kanoê, Kapóng, Kaqtxikel, Karakalpak, Karuk, Kashaya, Kashibo, Kashinawa, Kawaiisu, Kēlen, Keres, Kikuyu, Kiliwa, Kimwani, Kiowa, Kiowa-tano, Kipeá, Kirshenbaum, Kitanemuk, Koasati, Kogui, Koreguaje, Korubo, Kujarge, Kumzari, Kuot, Kurripako, Kutenai, Kwazá, Lacandó, Lakota (llengua), Latinxua Sin Wenz, Línia d'Espira, Leco, Lidi, Lil·luet, Lingala, Llei de Grimm, Llengües afroasiàtiques, Llengües amazòniques, Llengües andines, Llengües arawak, Llengües arhuaques, Llengües atapascanes, Llengües atapascanes meridionals, Llengües àlgiques, Llengües barbacoanes, Llengües batak, Llengües bora, Llengües caddo, Llengües carib, Llengües caucàsiques del nord-est, Llengües chapacura-wañam, Llengües chiapaneca-mangue, Llengües chocó, Llengües guahibanes, Llengües hibito-cholón, Llengües huarpes, Llengües ianomami, Llengües iroqueses, Llengües jívaro, Llengües jicaque, Llengües latinofalisques, Llengües lenmitxí, Llengües maidu, Llengües maies, Llengües misumalpa, Llengües mixezoque, Llengües mixteques, Llengües mosetenes, Llengües muskogi, Llengües niloticosaharianes, Llengües numic, Llengües palaihnihanes, Llengües pano, Llengües popolocanes, Llengües salibanes, Llengües salish, Llengües semítiques, Llengües semítiques centrals, Llengües semítiques occidentals, Llengües sinítiques, Llengües siouan, Llengües tacanes, Llengües tequistlateques, Llengües totonaques, Llengües totozoques, Llengües tupí-guaraní, Llengües txibtxa, Llengües utianes, Llengües valirianes, Llengües wintun, Llengües xinca, Llengües yokuts, Llengua amarakaeri, Llengua arawak, Llengua assiniboine, Llengua atsina, Llengua biloxi, Llengua caddo, Llengua cayuga, Llengua cherokee, Llengua chickasaw, Llengua choctaw, Llengua cofán, Llengua crow, Llengua dâw, Llengua fur, Llengua guayabero, Llengua hän, Llengua hitita, Llengua hopi, Llengua kãkwã, Llengua klamath, Llengua kuna, Llengua kusunda, Llengua mandea, Llengua maricopa, Llengua matis, Llengua mohawk, Llengua nukak, Llengua nuu-chah-nulth, Llengua okanagan, Llengua oneida, Llengua onondaga, Llengua piscataway, Llengua puinave, Llengua seneca, Llengua tigre, Llengua toda, Llengua tupí, Llengua tuscarora, Llengua umatilla, Llengua washo, Llengua xavante, Llengua zuni, Llista de Swadesh en llengües otomang, Llista de Swadesh en llengües utoasteques, Logba, Macuna, Madurès, Maidu, Malaiàlam, Mallorquí, Mam, Mamaindê, Mandan, Mandarí, Maori, Marathi, Marshallès, Matlatzinca, Matsés, Mayo (llengua), Mazahua, Mazateca, Mecanisme de flux d'aire, Media lengua, Mikasuki, Minangkabau (llengua), Minica huitoto, Misak, Miwok de la sierra del sud, Miwok del llac, Mizo, Mode d'articulació, Mono (llengua), Mopan, Muinane, Muisca, Munichi, Murui huitoto, Muskogi, Mutsun, Na'vi, Nadëb, Nambikwara, Natchez (llengua), Naxi, Nàhuatl, Nàhuatl clàssic, Névome, Nüpode huitoto, Nez percé, Nisenan, Nivkh, Nomatsiguenga, Nonuya, Norrè, Noruec, O'odham, Ocaina, Occità antic, Ofo, Okpe (llengua), Opón, Oraon, Orejón, Oro Win, Ortografia armènia clàssica, Ortografia de les sibilants, Osage, Otomang, Otomí, Otomí de la Sierra, Paiute del sud, Paixtu, Palikur, Pampanga (llengua), Panare, Pangasinan, Paraujano, Patuet, Patwin, Paumarí, Páez, Persa, Persa antic, Piapoco, Piaroa, Pipil, Pomo de l'est, Pomo del sud, Popoluca de la Sierra, Popoluca de Sayula, Portuguès, Prenasalitzada, Proto-otomí, Protoberber, Protoindoiranià, Protoiroquès, Protojapònic, Protonòrdic, Protoquítxua, Protosemític, Purépetxa, Q'anjob'al, Q'eqchi', Qimant, Quítxua clàssic, Quítxua d'Ayacucho, Quítxua de Cajamarca, Quítxua de Cusco, Quítxua de Huallaga, Quítxua meridional, Quítxua sudbolivià, Quenya, Rafe (diacrític), Rajasthani, Rama (llengua), Rarámuri, Romanès, Romanx, Sabanê, Sakapultek, Sami de Pite, Sandawe, Sango, Saramacca, Sàliba, Sànscrit, Síndarin, Semivocal, Shasta (llengua), Shenwa, Shuar, Sikkimès, Sikuani, Siona, Sipakapense, Siríac, Siriano, Siwi, Solsoní, Sonoritat aspirada, Sonorització, Suec, Svanetià, Taïno, Tacana, Tahitià, Takelma, Tamanaku, Tanimuca-retuarã, Tariana, Tatuyo, Tee, Tektitek, Teoria de les laringals, Tepehuan, Tequistlateca, Terêna, Ticuna, Tigrinya, Tillamook (llengua), Timbisha, Timucua (llengua), Tinigua, Tiriyó, Tlingit (llengua), Tol (llengua), Tongva (llengua), Totonaca, Triqui, Trumaí, Tsáfiki, Tsimané, Tucano, Tunebo, Turc de Khorasan, Txec, Txitximeca Jonaz, Txoni, Tz'utujil, Ucraïnès, Ugarític, Urarina, Urhobo, Ute (dialecte), Uto-asteca, Uvbie, Uzbek, Ventureño, Vietnamita, Waimajã, Waimiri-atroari, Wajiara, Wanano, Wapishana, Wappo, Warao, Wariapano, Wariʼ, Wayana, Wayuunaiki, Wòlof, Wichita (llengua), Winnebago (llengua), Wintu, Wounaan, Wu (llengua), Wyandot, Xamacoco, Xârâcùù, Xeiene (llengua), Xinés antic, Xiulet gomerenc, Xoixon, Xosa, Yagua, Yanesha', Yaruro, Yavitero, Yawalapití, Yawanawa, Ye'kuana, Yi, Yine, Yucuna, Yuhup, Yukatek, Yukpa, Yuracaré, Yurok, Zapoteca (llengua), Záparo. Ampliar l'índex (528 més) » « Shrink índex

Abazí

Labazí (Абаза Бызшва, Abaza Byzšwa) és una llengua del Caucas parlada a la república russa de Karatxai-Txerkèssia pels abaza.

Nou!!: Consonant fricativa і Abazí · Veure més »

Abkhaz

450px 450px Labkhaz (a vegades escrit Abxaz; abkhaz Аԥсуа бызшәа) pertany al grup de les llengües caucàsiques del nord-oest i és parlada pels abkhazos.

Nou!!: Consonant fricativa і Abkhaz · Veure més »

Accadi

Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Nou!!: Consonant fricativa і Accadi · Veure més »

Achawa

L'achawa (Axagua, Xagua) és una llengua de la família arawak, parlada actualment pel 65% del poble indígena achagua que viu als marges del riu Meta, a Puerto López, Meta (Colòmbia) i La Bella Casanare (departament de Meta).

Nou!!: Consonant fricativa і Achawa · Veure més »

Achuar

El shiwiar, també conegut com achuar, jivaro, maina, és una llengua jívaro parlada al llarg dels rius Pastaza i Bobonaza a l'Equador.

Nou!!: Consonant fricativa і Achuar · Veure més »

Achumawi

L'achumawi (també achomawi o Pit River) és una llengua natiua parlada pels achomawis, que avui dia formen part de la tribu reconeguda federalment Tribu Pit River de Califòrnia.

Nou!!: Consonant fricativa і Achumawi · Veure més »

Adynyamathanha

L'adnyamathanha és una llengua australiana de la família pama-nyunga parlada tradicionalment pels adnyamathanhes.

Nou!!: Consonant fricativa і Adynyamathanha · Veure més »

Aguaruna

L'aguaruna o awajún és un idioma autòcton americà de la família jívara parlat per 33.290 peruans de la nacionalitat aguaruna.

Nou!!: Consonant fricativa і Aguaruna · Veure més »

Agul

Agul (Ağul ç'al) és una llengua caucàsica parlada pels aguls, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa.

Nou!!: Consonant fricativa і Agul · Veure més »

Aikanã

L'aikanã (a vegades anomenada tubarão, Corumbiara/Kolumbiara, o Huari/Uari/Wari) és una llengua aïllada amenaçada parlada per 200 aikanã a Rondônia, Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Aikanã · Veure més »

Ainu

L'ainu (Ainu: アイヌ・イタㇰ, Aynu itak; japonès: アイヌ語 Ainu-go) és una llengua aïllada (única supervivent del grup de llengües ainu) parlada pels membres del grup ètnic dels ainus a l'illa de Hokkaidō (Ainu Mosir en ainu), al nord del Japó.

Nou!!: Consonant fricativa і Ainu · Veure més »

Ait Seghroucheni

L'Ait Seghroucheni és una parla amaziga de les llengües zenetes considerada part del continu amazic de l'Atles Mitjà Oriental.

Nou!!: Consonant fricativa і Ait Seghroucheni · Veure més »

Akatek

L'akatek és una llengua maia parlada pels akateks amb nucli original als municipis de San Miguel Acatán i San Rafael La Independencia, part de Concepción Huista, dos llogarets de Nentón i San Sebastián Coatán (Hom) del districte de Huehuetenango, a les muntanyes occidentals de Guatemala.

Nou!!: Consonant fricativa і Akatek · Veure més »

Albanès

Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Consonant fricativa і Albanès · Veure més »

Alfabet amhàric

L'alfabet amhàric, també anomenat etiòpic i gueez (alfabet gueez — ግዕዝ) és una abugida o alfabet sil·làbic, que principalment fou inventat per escriure el gueez en el Regne d'Axum.

Nou!!: Consonant fricativa і Alfabet amhàric · Veure més »

Alfabet fonètic americanista

L'alfabet fonètic americanista (AFA) o notació fonètica americanista és un alfabet fonètic o conjunt de convencions desenvolupat originalment per americanistes, antropòlegs i lingüistes europeus i estatunidencs per proporcionar una transcripció fidel de les llengües ameríndies que, en general mancaven d'una ortografia establerta (encara que com a alfabet fonètic és prou general com per transcriure qualsevol llengua).

Nou!!: Consonant fricativa і Alfabet fonètic americanista · Veure més »

Alfabet gujarati

Lalfabet gujarati (ગુજરાતી લિપિ Gujǎrātī Lipi) és un abugida usat per escriure en gujarati, llengua oficial de l'estat de Gujarat, i en altres llengües geogràficament properes com el Kutchi, entre altres.

Nou!!: Consonant fricativa і Alfabet gujarati · Veure més »

Alfabet javanès

L'alfabet javanès, conegut al seu territori com a Aksara Jawa i Hanacaraka, i designat formalment com a Déntawyanjana i Carakan, és un abugida de la família bràmica desenvolupat pels javanesos per escriure diverses llengües austronèsiques parlades a Indonèsia, principalment el javanès i una forma arcaica de javanès anomenada kawi, així com el sànscrit, llengua indoària utilitzada com a llengua sagrada a tota Àsia.

Nou!!: Consonant fricativa і Alfabet javanès · Veure més »

Alibamu

L’alibamu (també conegut com a alabama) és la llengua ameríndia dels alibamus, parlada per la tribu Alabama-Coushatta de Texas.

Nou!!: Consonant fricativa і Alibamu · Veure més »

Alsea

Distribució de l'alsea L'alsea o yakona eren dues varietats de la mateixa parla estretament relacionades que es parlaven a la costa central d'Oregon pels alsea.

Nou!!: Consonant fricativa і Alsea · Veure més »

Amhàric

L'amhàric és la llengua oficial d'Etiòpia, parlada per entre 21 i 28 milions de persones.

Nou!!: Consonant fricativa і Amhàric · Veure més »

Amonap

L'amonap, també conegut com apalakiri, és una llengua carib parlada pels pobles kuikuro, i kalapalo del Brasil i antigament pels matipu.

Nou!!: Consonant fricativa і Amonap · Veure més »

Amuzgo

L'amuzgo és una llengua otomang parlada a la regió de Costa Chica als estats mexicans de Guerrero i Oaxaca.

Nou!!: Consonant fricativa і Amuzgo · Veure més »

Andoque

El andoque és una llengua indígena americana parlada per uns pocs centenars d'indígenes andoques al curs del riu Caquetá a Colòmbia, i actualment en declivi quant a nombre de parlants.

Nou!!: Consonant fricativa і Andoque · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Consonant fricativa і Anglès · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Consonant fricativa і Antic Egipte · Veure més »

Apalachee

L'apalachee era una llengua muskogi de la costa del nord-oest de Florida parlada pels apalachees.

Nou!!: Consonant fricativa і Apalachee · Veure més »

Aprenentatge del suec com a llengua estrangera

El suec com a llengua estrangera és après per al voltant de 40.000 persones arreu del món a un nivell universitari.

Nou!!: Consonant fricativa і Aprenentatge del suec com a llengua estrangera · Veure més »

Apurinã

L'apurinã, o ipurina és una llengua arawak del subgrup de les llengües piro parlada pels indígenes apurinã de la conca de l'Amazones.

Nou!!: Consonant fricativa і Apurinã · Veure més »

Arabela

L'arabela o arabé (Tapweyokwaka segons l'autodenominació dels seus parlants) és la llengua amb major nombre de parlants de la família lingüística zaparoana.

Nou!!: Consonant fricativa і Arabela · Veure més »

Arhuac

L'arhuac o iku és una llengua ameríndia de la família txibtxa usada pels «ika» de Colòmbia.

Nou!!: Consonant fricativa і Arhuac · Veure més »

Arikara

L'arikara és una de les llengües caddo parlada pels arikares, que residien principalment a la reserva índia de Fort Berthold a Dakota del Nord.

Nou!!: Consonant fricativa і Arikara · Veure més »

Armeni

Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Consonant fricativa і Armeni · Veure més »

Armeni clàssic

Església de Sant Jacint a Varsòvia L'Armeni clàssic (grabar; krapar en armeni occidental, amb el significat de «llengua literària». també armeni antic o armeni litúrgic) és la forma més antiga de la qual es té coneixement de l'armeni.

Nou!!: Consonant fricativa і Armeni clàssic · Veure més »

Armeni occidental

L'armeni occidental (ortografia clàssica:, arevmdahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni modern.

Nou!!: Consonant fricativa і Armeni occidental · Veure més »

Armeni oriental

L'armeni oriental (arevelahayeren) és una de les dues formes estandarditzades de l'armeni, sent l'altra l'armeni occidental.

Nou!!: Consonant fricativa і Armeni oriental · Veure més »

Artxi

Artxi és una llengua caucàsica parlada pels artxis, que viuen al sud-est del Daguestan, una república autònoma de la Federació Russa.

Nou!!: Consonant fricativa і Artxi · Veure més »

Ashaninca (llengua)

L'ashaninca, ashàninga, ashaninka, o campa, encara que aquest terme el consideren pejoratiu) és una llengua indígena americana de la família arawak, originària de la yunga del Perú. Es parla pels ashaninca, especialment al llarg del curs dels rius Apurímac, Ena, Perené i Tambo al Perú i a Acre, el Brasil. L'ashaninca no ha de ser confós amb l'ashéninka. És pròxim també al caquinte i al machiguenga. El terme Campa es considera ofensiu per part dels parlants d'aquesta llengua. Tots els parlants pertanyen al grup ètnic asháninka que inclou entre 97.477 individus, així com 969 a l'Estat d'Acre (Brasil). Molts dels ashaninca tenen encara com a llengua materna l'asháninka. De fet en el territori ashaninca aquesta llengua és nominalment cooficial dins del territori dels asháninka juntament amb el castellà, d'acord amb la constitució peruana, on segons el cens del 2010 tenia 68.687 parlants majors de 5 anys; i amb el portuguès d'acord amb la constitució brasilera. L'alfabetització en ashaninca està entre el 10% i el 30%; enfront de l'alfabetització en espanyol i en portuguès que està entre el 15% i el 25% i 100%.

Nou!!: Consonant fricativa і Ashaninca (llengua) · Veure més »

Ashéninka

L'ashéninka (Ashéninca, Ashéninga) és el nom que reben una sèrie de varietats incloses en el complex dialectal ashéninka-ashaninca, que pertany a la branca campa de la família arawak.

Nou!!: Consonant fricativa і Ashéninka · Veure més »

Assamès

L'assamès o assamés, i també Asamiya (অসমীয়া), és la llengua més oriental del grup indoeuropeu parlada a Assam, un estat de l'Índia, i zones properes per més de 20 milions de persones.

Nou!!: Consonant fricativa і Assamès · Veure més »

Atikamekw (llengua)

Latikamekw, l'endònim del qual és atikamekw nehiromowin, que vol dir literalment l'«idioma dels natius atikamekw», és un idioma algonquià cree.

Nou!!: Consonant fricativa і Atikamekw (llengua) · Veure més »

Atjeh (llengua)

L'atjeh, o l'axinès (en la llengua pròpia acèh), és una llengua malaiopolinèsia parlada pels nadius d'Aceh, Sumatra, Indonèsia.

Nou!!: Consonant fricativa і Atjeh (llengua) · Veure més »

Atsugewi

L'atsugewi és una llengua indígena extinta de la família palaihnihana, parlada anteriorment pels atsugewis del nord-est de Califòrnia, a Hat Creek i Dixon Valley.

Nou!!: Consonant fricativa і Atsugewi · Veure més »

Avèstic

Escrit en avèstic. Lavèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.

Nou!!: Consonant fricativa і Avèstic · Veure més »

Awakatek

Lawakatek (també aguacateco, coyotin, awaketek o balamiha) és una llengua maia parlada pels awakateks, un poble de cultura maia que habita al municipi d'Aguacatán al departament de Huehuetenango, Guatemala.

Nou!!: Consonant fricativa і Awakatek · Veure més »

Awá Pit

L'awá pit o awá (també conegut com cuaiquer i kwaiker) és una llengua indígena de la família lingüística barbacoana parlada al sud de Colòmbia i nord de l'Equador.

Nou!!: Consonant fricativa і Awá Pit · Veure més »

Àfar (llengua)

L'àfar és una llengua cuixítica parlada al sud d'Eritrea, a la regió Àfar d'Etiòpia i a la costa djibutiana de la mar Roja per prop d'un milió i mig de persones i que integra, juntament amb el saho, el grup sahoàfar, subdivisió del cuixític oriental de les Terres Baixes.

Nou!!: Consonant fricativa і Àfar (llengua) · Veure més »

Àkan

La llengua àkan és en realitat un grup d'idiomes de les llengües nigerocongoleses que formen part del grup de les llengües tano centrals, un contínuum dialectal amb variants mútuament comprensibles.

Nou!!: Consonant fricativa і Àkan · Veure més »

Àvar

LÀvar (магарул мац "llengua de les muntanyes" o Авар мац "llengua àvar") és la llengua parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.

Nou!!: Consonant fricativa і Àvar · Veure més »

Baix sòrab

El baix sòrab (dolnoserbski) és un dels dos dialectes principals del sòrab, concretament el que utilitzen uns 15.000 parlants, a l'entorn de la ciutat de Cottbus, a Brandenburg.

Nou!!: Consonant fricativa і Baix sòrab · Veure més »

Banawá (llengua)

El banawá (també Banauá, Banawá-Yafí, Banavá, Jafi) és una llengua que pertany a la família Arawá, parlada per les 207 persones del poble banawá.

Nou!!: Consonant fricativa і Banawá (llengua) · Veure més »

Baniwa

El baniwa, també coneguda com baníua, baniba, baniva Baníwa, baníua do içana, dakenei, issana, kohoroxitari, karu o maniba és una llengua arawak parlada pels baniwes, format per aproximadament 4.700 indígenes localitzats als marges del riu Içana, a la frontira entre Brasil, Colòmbia i Veneçuela.

Nou!!: Consonant fricativa і Baniwa · Veure més »

Barasana-eduria

El barasana és una de les diverses llengües parlades pels indígenes de l'Amazònia colombiana.

Nou!!: Consonant fricativa і Barasana-eduria · Veure més »

Baré

El baré és una llengua amenaçada de les llengües arawak de l'Alt Amazones parlada pels barés.

Nou!!: Consonant fricativa і Baré · Veure més »

Barbareño

El barbareño era una llengua de la família de les llengües chumash, un grup de llengües ameríndies parlades a l'àrea de Santa Bàrbara (Califòrnia).

Nou!!: Consonant fricativa і Barbareño · Veure més »

Belarús (llengua)

El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).

Nou!!: Consonant fricativa і Belarús (llengua) · Veure més »

Bengalí

El bengalí (বাংলা, bangla) és una llengua indoeuropea del grup índic oriental parlada per la majoria de la població de l'estat de Bengala Occidental (Índia), a l'estat de Tripura, i a Bangladesh, on és l'idioma oficial.

Nou!!: Consonant fricativa і Bengalí · Veure més »

Bhojpuri

El bhojpuri és un idioma del grup bihari de les llengües indoàries parlat per gairebé 40 milions de persones a l'Índia, Nepal, Maurici i Surinam.

Nou!!: Consonant fricativa і Bhojpuri · Veure més »

Bora (llengua)

El bora és una llengua indígena d'Amèrica del Sud que es parla a la regió occidental de la selva amazònica pels bora.

Nou!!: Consonant fricativa і Bora (llengua) · Veure més »

Bosnià

El bosnià (bosanski jezik / босански језик) és una llengua eslava meridional, nadiua en els naturals de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Consonant fricativa і Bosnià · Veure més »

Brescià

El dialecte brescià (en brescià dialèt bresà djaˈlɛt breˈsa, o simplement bresà breˈsa, escrit històricament com bresà, bressà segons l'ús) és, juntament amb el bergamasc, el cremasc i els dialectes de les zones al confí de les províncies de Cremona i Màntua, un idioma del grup oriental de la llengua llombarda, pertanyent a la família de les llengües gal·loitàliques.

Nou!!: Consonant fricativa і Brescià · Veure més »

Bribri

Distribució del bribri El Bribri és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels bribris a la regió de la Talamanca (Costa Rica), i a les muntanyes de la Província de Bocas del Toro a Panamà.

Nou!!: Consonant fricativa і Bribri · Veure més »

Bugui

El bugui és una de les llengües austronèsies parlades a Indonèsia per uns 4 milions de persones.

Nou!!: Consonant fricativa і Bugui · Veure més »

Buruixaski

Extensió geogràfica del Buruixaski. Buruixaski (بروشسکی - burū́šaskī) és una llengua aïllada parlada a les zones on viu el poble buruixo, és a dir a les valls de Hunza, Nagar, Yasin, Ishkoman-Barjungle i algunes zones de Gilgit al nord del Pakistan i també per uns 300 buruixos que viuen a Srinagar, Índia.

Nou!!: Consonant fricativa і Buruixaski · Veure més »

Cabécar

El cabécar és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels cabécars a la regió costariquenya de Talamanca.

Nou!!: Consonant fricativa і Cabécar · Veure més »

Cabilenc

El cabilenc o taqbaylit és una les llengües amazigues (de la macrofamília afroasiàtica), parlada a la regió muntanyosa del nord d'Algèria coneguda com a Cabília. Com passa amb altres llengües amazigues, els seus parlants sovint es refereixen a ella amb el nom genèric d'amazic, que serveix per designar-les totes. Percentatge de parlants de cabilenc El 10 d'abril de 2002 una revisió de l'article 3bis de la Constitució algeriana va reconèixer l'amazic com a llengua nacional A principis de 2016 una nova revisió constitucional la va convertir en llengua oficial.

Nou!!: Consonant fricativa і Cabilenc · Veure més »

Cahuilla (llengua)

Distribució del cahuilla El cahuilla és una llengua amenaçada de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels cahuilla, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia, a la regió de la vall de Coachella, San Gorgonio Pass i Muntanyes San Jacinto.

Nou!!: Consonant fricativa і Cahuilla (llengua) · Veure més »

Carapana

El carapana (karapanã, carapana-tapuya o möxdöá) és una llengua que pertany al grup oriental de les llengües tucanes, parlada pel poble karapanã a l'Amazònia colombiana al departament de Vaupés, per grups dispersos al llarg dels rius Tí, Piraparaná, Papurí i Vaupés.

Nou!!: Consonant fricativa і Carapana · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Consonant fricativa і Castellà · Veure més »

Català antic

Divisió dialectal moderna de l'antic domini del català medieval. El català antic o català medieval (catalanesc, romanç, català modern: català antic) va ser la llengua romànica parlada durant l'edat mitjana precursora de la llengua catalana moderna i de les seves varietats dialectals conegudes com a català occidental i català oriental La seva extensió medieval va abastar el Principat de Catalunya, el Regne de València, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Sardenya, territoris tots ells integrats a la Corona d'Aragó, a més de moltes zones del Regne de Múrcia, integrat a la Corona de Castella.

Nou!!: Consonant fricativa і Català antic · Veure més »

Catío

El catío emberà (Catío, Katío) és una llengua ameríndia de la família lingüística de les llengües chocó parlada pels emberà de Colòmbia i Panamà.

Nou!!: Consonant fricativa і Catío · Veure més »

Cha'palaachi

El cha'palaachi o cayapa és un llengua indígena parlada per un número significatiu de cayapes del nord-oest de l'Equador.

Nou!!: Consonant fricativa і Cha'palaachi · Veure més »

Chamí

Lemberá chamí (ẽbẽra en emberá chamí) és una llengua chocó, del subgrup de les llengües emberà, parlada a Colòmbia, als vessants de la serralada dels Andes, a les regions de Risaralda, Caldas, Antíoquia i Valle i Chocó.

Nou!!: Consonant fricativa і Chamí · Veure més »

Chamicuro

EL chamicuro és un idioma sud-americà latent (documentat però no utilitzat per cap parlant nadiu) que anteriorment es parlava al Perú per 2 o 8 persones.

Nou!!: Consonant fricativa і Chamicuro · Veure més »

Chatino

El chatino és una llengua indígena que es parla en el sud de l'estat mexicà d'Oaxaca.

Nou!!: Consonant fricativa і Chatino · Veure més »

Chayahuita

El chayahuita és una llengua amazònica de la família de les llengües cahuapanes en perill d'extinció parlada per 14.000 chayahuites a la conca amazònica del nord del centre del Perú.

Nou!!: Consonant fricativa і Chayahuita · Veure més »

Chiapaneca

El chiapaneca és una llengua de Mèxic que en l'actualitat es considera extinta.

Nou!!: Consonant fricativa і Chiapaneca · Veure més »

Chimariko

En vermell, lloc on es parlava el chimariko El chimariko (autònim č'imar- 'persona') és una llengua morta i aïllada que es parlava a la zona del Comtat de Trinity, al nord-oest de Califòrnia, Estats Units, pels amerindis de Califòrnia chimarikos.

Nou!!: Consonant fricativa і Chimariko · Veure més »

Chimila

El chimila o ette taara ('llengua de la gent') és una llengua de la família lingüística txibtxa, parlada pels chimiles (ette ennaka), que viu a Colòmbia, congregat al resguardo chimila, integrat per les àrees dIssa Oristunna (Tierra de la Nueva Esperanza) i Ette Buteriya (Pensament Propi), a Sabanas de San Ángel, departamento del Magdalena; Naara Kajmanta (Mare Nostra), al corregiment de Gaira, Santa Marta, Magdalena; i Itti Takke (Nova Terra), municipi d'El Copey, departament de Cesar.

Nou!!: Consonant fricativa і Chimila · Veure més »

Chinanteca

Llengües otomang, el chinanteca és el número 9 El chinanteca constitueix un grup de 14 llengües indígenes de Mèxic parlades per 125 mil persones en total que, en la seva majoria, habiten en l'estat d'Oaxaca, coneguts com a chinantecs.

Nou!!: Consonant fricativa і Chinanteca · Veure més »

Chiwere

Chiwere (també anomenat Iowa-Otoe-Missouria o Báxoje-Jíwere-Ñút’achi) és una llengua siouan originàriament parlada per les tribus missouria, otoe, i iowa, que es van originar a la regió dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord però més tard es van traslladar tots al Mig Oest i les Planes.

Nou!!: Consonant fricativa і Chiwere · Veure més »

Chocho

El chocho, chocholteca, chuchon o chochon, és una llengua otomang que es parla en les localitats de Santa María Nativitas, San Juan Bautista Coixtlahuaca, San Martín Toxpalán i San Miguel Tulancingo a Oaxaca.

Nou!!: Consonant fricativa і Chocho · Veure més »

Chontal d'Oaxaca

El chontal d'Oaxaca és una llengua ameríndia parlada pels chontals d'Oaxaca a la costa sud de l'Estat d'Oaxaca, Mèxic.

Nou!!: Consonant fricativa і Chontal d'Oaxaca · Veure més »

Chorotega

Els chorotegues són el número 7 Chorotega és el nom de la llengua parlada pels chorotegues, poble que va habitar a Nicaragua, Costa Rica i Hondures, del qual queden alguns grups que conserven elements de la seva cultura, però no l'idioma.

Nou!!: Consonant fricativa і Chorotega · Veure més »

Coahuiltec

En vermell, lloc on es parlava el coahuiltec El coahuiltec (també anomenat pajalate) va ser una llengua aïllada que es va parlar en el sud de Texas, Estats Units, i en el nord-est de Mèxic.

Nou!!: Consonant fricativa і Coahuiltec · Veure més »

Cocama

El cocama (kokáma) és una llengua parlda a la vora del marge nord-est inferior del riu Ucayali, riu Marañón inferior i riu Huallaga i a les zones veïnes de Brasil i una zona aïllada a Colòmbia, parlada pels cocames.

Nou!!: Consonant fricativa і Cocama · Veure més »

Comanxe

El comanxe és una llengua de la família lingüística uto-asteca parlada pels comanxes, qui se separaren dels xoixons després que adquiriren cavalls cap al 1705.

Nou!!: Consonant fricativa і Comanxe · Veure més »

Consonant

Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).

Nou!!: Consonant fricativa і Consonant · Veure més »

Consonant africada

Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.

Nou!!: Consonant fricativa і Consonant africada · Veure més »

Consonant aproximant

Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).

Nou!!: Consonant fricativa і Consonant aproximant · Veure més »

Consonant dental

Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.

Nou!!: Consonant fricativa і Consonant dental · Veure més »

Consonant obstruent

Una obstruent és un so consonàntic tal com,, o que està format per un flux d'aire que obstrueix.

Nou!!: Consonant fricativa і Consonant obstruent · Veure més »

Consonant sibilant

Una consonant sibilant (o simplement sibilant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant fricativa o africada que s'articula de manera que l'aire frega les dents en sortir de la boca.

Nou!!: Consonant fricativa і Consonant sibilant · Veure més »

Consonant sonorant

A la fonètica i la fonologia, una sonorant o ressonant és un fon que es produeix amb un flux d'aire continu i no turbulent al tracte vocal: es tracta dels modes d'articulació que són més freqüentment sonors a les llengües d'arrel del món.

Nou!!: Consonant fricativa і Consonant sonorant · Veure més »

Consonant tènue

En lingüística, una consonant tènue és una obstruent, o sigui sorda, no aspirada, no palatizada i no glotalizada.

Nou!!: Consonant fricativa і Consonant tènue · Veure més »

Consonant uvular

Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.

Nou!!: Consonant fricativa і Consonant uvular · Veure més »

Cora (llengua)

El cora (també anomenada chora o chota) és una llengua uto-asteca parlada a Mèxic pels cores, que es denominen a si mateixos Naáyarite.

Nou!!: Consonant fricativa і Cora (llengua) · Veure més »

Coreà

El coreà és una llengua asiàtica de classificació controvertida, ja que té unes característiques allunyades de la resta d'idiomes.

Nou!!: Consonant fricativa і Coreà · Veure més »

Cree (llengua)

Cree (també coneguda com a Cree-Muntanyès–Naskapi) és una llengua algonquina parlada aproximadament per 117.000 persones d'un costat a l'altre del Canadà, des dels Territoris del Nord-oest i Alberta fins a Labrador, fent-la la llengua ameríndia amb el nombre més gran de parlants al Canadà.

Nou!!: Consonant fricativa і Cree (llengua) · Veure més »

Cresta alveolar

Vista lateral del cap humà. La cresta alveolar superior està localitzada entre els nombres 4 i 5. Una cresta alveolar; també coneguda com el marge alveolar, és una de les dues crestes de la mandíbula ja sigui en el sostre de la boca entre les dents superiors i el paladar dur o en la part inferior de la boca darrere de les dents inferiors.

Nou!!: Consonant fricativa і Cresta alveolar · Veure més »

Crioll hawaià

El pidgin anglès hawaià, crioll anglès hawaià, HCE, o localment conegut simplement com a Pidgin, és una llengua criolla, un accent, i un dialecte basat en part en l'anglès parlat per mants residents de Hawaii.

Nou!!: Consonant fricativa і Crioll hawaià · Veure més »

Crioll jamaicà

(audio) Dues frases pronunciades per un parlant nadiu de patuès jamaicà El crioll o patuès jamaicà, anomenat localment Patois, Patwa o Patwah és una llengua criolla de base anglesa amb influències de l'Àfrica Occidental (la majoria de manlleus lingüístics són d'origen Akan) parlada principalment a Jamaica i a la diàspora jamaicana.

Nou!!: Consonant fricativa і Crioll jamaicà · Veure més »

Crioll reunionès

Missatge en crioll de Reunió en un rètol en Saint-André. El crioll reunionès (en crioll de La Reunió: Kréol Réyoné) és un crioll de base lexical francesa parlat en la Reunió. Prové sobretot del francès (principalment dels dialectes del nord-oest com el normand i el gal) però també sofreix la influència de llengües d'altres ètnies arribades a l'illa, algunes com el malgaix, l'hindi, el gujarati, l'indoportuguès i el tamil).

Nou!!: Consonant fricativa і Crioll reunionès · Veure més »

Cubeos

Cubeo, kubeo o pamiwa és un poble indígena que habita en la conca del riu Vaupés, especialment al llarg dels seus afluents Caduyarí i Querarí, així com del Pirabotón i el Cabiyú en l'Alt Vaupés.

Nou!!: Consonant fricativa і Cubeos · Veure més »

Cuiba

Cuiba o també Cuiba-Wámonae, Kuiva, Chiricoa, Hiwi, i Maiben, és una llengua guahibana que parlen aproximadament 2.300 persones a Colòmbia i 650 més a Veneçuela.

Nou!!: Consonant fricativa і Cuiba · Veure més »

Cuitlatec

El cuitlatec és una llengua indígena de Mèxic, en l'actualitat extinta i que anteriorment s'havia parlat al territori de l'actual estat de Guerrero pels cuitlatecs.

Nou!!: Consonant fricativa і Cuitlatec · Veure més »

Culina

El culina (també kulína, kulyna, kulina, curina, corina, korina, culina-madijá, madijá, madija, madiha, madihá) és una llengua arawana del Brasil i el Perú parlada per prop de 4.000 culines.

Nou!!: Consonant fricativa і Culina · Veure més »

Cupeño

Distribució del Cupeño El Cupeño (autoanomenada Kupangaxwicham Pe'mmelki) és una llengua extingida de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels cupeños, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia.

Nou!!: Consonant fricativa і Cupeño · Veure més »

Dahalik

El dahalik és la llengua pròpia de Dahlak Kebir, Nora i Dehil, les tres illes principals de l'arxipèlag eritreu de Dahlak, a la Mar Roja, enfront de la costa de Massawa.

Nou!!: Consonant fricativa і Dahalik · Veure més »

Dakota (llengua)

Sense descripció.

Nou!!: Consonant fricativa і Dakota (llengua) · Veure més »

Damana

Distribució de la llengua damana El damana és una llengua ameríndia de Colòmbia parlada per l'etnia dels wiwa o dimina.

Nou!!: Consonant fricativa і Damana · Veure més »

Damin

El damin fou un registre d'una llengua cerimonial utilitzada pels homes avançats en la llengua lardil i les tribus yangkaal a l'Austràlia aborigen.

Nou!!: Consonant fricativa і Damin · Veure més »

Danès

El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.

Nou!!: Consonant fricativa і Danès · Veure més »

Declinació del llatí

Fita trobada prop de Salern que enuncia les ciutats travessades per la Via Popília (Càpua-Règium) La declinació del llatí és el conjunt de patrons que regeixen la declinació dels substantius, adjectius, pronoms i altres categories de paraules en llatí.

Nou!!: Consonant fricativa і Declinació del llatí · Veure més »

Dení

El dení (també deni o dani) és una de les llengües arawanes de l'Estat de l'Amazones (Brasil) als marges dels rius Purús i Juruá, a l'Amazònia (Terra Indígena Camadeni i Terra Indígena Deni).

Nou!!: Consonant fricativa і Dení · Veure més »

Desano

El desano és una llengua tucano de Colòmbia i Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Desano · Veure més »

Desenvolupament fonològic

El desenvolupament fonològic refereix a l'adquisició i desenvolupament de la fonologia d'una llengua nativa.

Nou!!: Consonant fricativa і Desenvolupament fonològic · Veure més »

Dialecte Picuris

El dialecte Picuris és una parla del grup tiwa septentrional de la família de les llengües kiowa-tano parlada pel pueblo de Picuris.

Nou!!: Consonant fricativa і Dialecte Picuris · Veure més »

Dialecte Taos

El dialecte Taos és una parla del grup tiwa septentrional de la família de les llengües kiowa-tano parlada pel pueblo de Taos.

Nou!!: Consonant fricativa і Dialecte Taos · Veure més »

Dialectes de l'èuscar

Els dialectes del basc Els dialectes del basc (en basc, euskalkiak, literalment 'tros de basc') són varietats lingüístiques amb diferències en la pronunciació, vocabulari i gramàtica, entre si amb el basc batua o basc unificat.

Nou!!: Consonant fricativa і Dialectes de l'èuscar · Veure més »

Dijous gras

Botifarra d'ou El Dijous Gras, Dijous Llarder o Dijous de Carnaval és el primer dia del Carnaval.

Nou!!: Consonant fricativa і Dijous gras · Veure més »

Domari

El domari és una llengua del grup de les llengües indoàries parlada a diverses regions del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

Nou!!: Consonant fricativa і Domari · Veure més »

Drehu (llengua)

Drehu (també coneguda com a Dehu, Lifou, Lifu, qene drehu) és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'illa de Lifou, a les illes Loyauté, Nova Caledònia.

Nou!!: Consonant fricativa і Drehu (llengua) · Veure més »

Dzubukuá

El dzubukuá (dzubucua), o kiriri, és una llengua karirí extingida parlada les illes del riu São Francisco vora Cabrobó, Pernambuco, al Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Dzubukuá · Veure més »

Emberà septentrional

L'emberà septentrional, també conegut com a emberà occidental i cholo, és la més parlada de les varietats de l'emberà.

Nou!!: Consonant fricativa і Emberà septentrional · Veure més »

Emerillon

Emerillon (també Emerilon, Emerion, Mereo, Melejo, Mereyo, Teco) és una llengua ameríndia del grup de les llengües tupí-guaraní parlada pels teko a l'oest de la Guaiana Francesa, a l'alt riu Maroni i al Tampok i a l'Est del departament al curs mitjà de l'Oyapock.

Nou!!: Consonant fricativa і Emerillon · Veure més »

Enawené-Nawé

L'Enawené-Nawé (també Enawenê-Nawê, Eneuene-Mare), també coneguda com a Salumã, és una llengua arawak del Brasil similar al paresí parlada per aproximadament 570 persones del poble homònim, que viuen a la zona de la conca del riu Juruena, i més concretament al llarg del riu Iquê a l'estat de Mato Grosso.

Nou!!: Consonant fricativa і Enawené-Nawé · Veure més »

Eperara

L'eperara (també conegua com epena saija, epena pedée, emberá saija, emberá basurudó) és una de les emberà, de la branca meridional de les llengües chocó, parlada per 3.600 persones als boscos tropicals de Colòmbia que limiten amb l'Oceà Pacífic, als departaments de Cauca, Nariño i Chocó.

Nou!!: Consonant fricativa і Eperara · Veure més »

Epie

Lepie (o epie-atissa) és una llengua edoid que parlen els epies al sud de Nigèria, a la LGA de Yenagoa, a l'estat de Bayelsa.

Nou!!: Consonant fricativa і Epie · Veure més »

Eruwa

Leruwa (o arokwa, erakwa, erohwa) és una llengua edoid que parlen els eruwes, els membres d'un grup ètnic que habita a la LGA d'Isoko, a l'estat del Delta, al sud de Nigèria.

Nou!!: Consonant fricativa і Eruwa · Veure més »

Esmeraldeño

L'esmeraldeño o atacame és una llengua indígena americana de la costa de l'Equador que es va parlar en la part occidental de la província d'Esmeraldas fins a la segona meitat del.

Nou!!: Consonant fricativa і Esmeraldeño · Veure més »

Eudeve

L'eudeve (també heve, hegue o dohema) és una llengua morta del tronc uto-asteca.

Nou!!: Consonant fricativa і Eudeve · Veure més »

Fenomen fonètic

Un fenomen fonètic es produeix pel contacte de diversos sons en el discurs que fan que les característiques d'un d'ells s'alterin, ja sigui el punt d'articulació, el mode, la sonoritat o altres trets estructurals.

Nou!!: Consonant fricativa і Fenomen fonètic · Veure més »

Fijià

El fijià és una de les llengües malaiopolinèsies, de la família Austronèsia, parlada com a llengua materna per 360.000 persones i com a segona llengua per 320.000 persones.

Nou!!: Consonant fricativa і Fijià · Veure més »

Fon (llengua)

El fon (o dahomeà o fongbe) és la llengua més parlada a Benín i també es parla a Togo.

Nou!!: Consonant fricativa і Fon (llengua) · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Consonant fricativa і Fonema · Veure més »

Fonologia de l'anglès

Com qualsevol llengua del món, l'anglès demostra una gran varietat dialectal en tots els territoris on es parla.

Nou!!: Consonant fricativa і Fonologia de l'anglès · Veure més »

Fonologia de l'occità

La fonologia de l'occità és similar a la del català fent que es puga parlar d'un grup lingüístic occitanocatalà.

Nou!!: Consonant fricativa і Fonologia de l'occità · Veure més »

Fonologia de l'Oriya

Aquest article és sobre la fonologia i fonètica de l'Oriya.

Nou!!: Consonant fricativa і Fonologia de l'Oriya · Veure més »

Fonologia del japonès

La fonologia del japonès comprèn uns 15 fonemes consonàntics, el típic sistema de cinc vocals transversals de i una distribució fonotàctica relativament senzilla de fonemes que permet pocs grups consonàntics.

Nou!!: Consonant fricativa і Fonologia del japonès · Veure més »

Fonologia del romanès

A la fonologia de l'idioma romanès, l'inventari de fonemes consta de set vocals, dues o quatre semivocals (hi ha diferents punts de vista) i vint consonants.

Nou!!: Consonant fricativa і Fonologia del romanès · Veure més »

Fonologia del suec

La fonologia del suec és especialment rica en vocals.

Nou!!: Consonant fricativa і Fonologia del suec · Veure més »

Foodo

El foodo és una llengua guang septentrional que parlen els foodos de la zona de la ciutat de Sèmèrè, al municipi d'Ouaké al nord de Benín, al departament de Donga.

Nou!!: Consonant fricativa і Foodo · Veure més »

Frafra

El frafra és un idioma africà pertanyent al grup gur de les llengües congoatlàntiques i parlat per més de mig milió de persones de l'ètnia dels gurunsis (també anomenats frafres).

Nou!!: Consonant fricativa і Frafra · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Consonant fricativa і Francès · Veure més »

Fricativa bilabial sonora

La consonant fricativa bilabial sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI, és a dir, la lletra beta minúscula de l'alfabet grec.

Nou!!: Consonant fricativa і Fricativa bilabial sonora · Veure més »

Fricativa faríngia sonora

La fricativa faríngia sonora és una consonant fricativa present en algunes llengües, sobretot en les llengües semítiques.

Nou!!: Consonant fricativa і Fricativa faríngia sonora · Veure més »

Fricativa lateral alveolar sorda

La fricativa lateral alveolar sorda és un so consonàntic usat en diversos idiomes, com per exemple navaho, txuktxi, àvar, gal·lès, xosa i zulu.

Nou!!: Consonant fricativa і Fricativa lateral alveolar sorda · Veure més »

Fricativa postalveolar sorda

La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.

Nou!!: Consonant fricativa і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »

Frisó occidental

Àrees de parla frisona occidental El frisó occidental (West-Frysk) és una varietat del frisó parlat majoritàriament a la província de Frísia, al nord dels Països Baixos.

Nou!!: Consonant fricativa і Frisó occidental · Veure més »

Furlà

Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).

Nou!!: Consonant fricativa і Furlà · Veure més »

Ga (llengua)

El ga (o accra, o amina, o gain) és una llengua kwa que es parla a la zona costanera del sud-est d'Accra, a Ghana.

Nou!!: Consonant fricativa і Ga (llengua) · Veure més »

Galice

El galice o galice-applegate, és una llengua atapascana extingida parlada antigament pels pobles galice i applegate (Nabiltse) del sud-oest d'Oregon.

Nou!!: Consonant fricativa і Galice · Veure més »

Gününa-këna

El gününa-këna ((a vegades anomenat pueltxe) (autoglotònim: gününa yajïč // o gününa iajëch) fou parlada pels gününa-këna (a vegades anomenats pueltxes), un poble nòmada de l'actual Patagònia argentina i les valls muntanyenques del sud de Xile. Des d'un punt de vista filogenètic, no s'ha pogut establir un parentiu completament clar amb cap altra família, per la qual cosa sovint es considera com una llengua aïllada, encara que es conjectura que podria estar relacionada amb les llengües chon parlades per grups veïns, com els tehueltxes o patagons.

Nou!!: Consonant fricativa і Gününa-këna · Veure més »

Georgià

El georgià, també anomenat kartvelià (nom derivat de ქართული, kartuli, que és el nom que rep aquesta llengua en georgià), és la llengua oficial de Geòrgia.

Nou!!: Consonant fricativa і Georgià · Veure més »

Gesang der Jünglinge

Gesang der Jünglinge (literalment, "Cançó dels joves") és una de les obres més destacades de música electrònica del compositor avantguardista alemany Karlheinz Stockhausen.

Nou!!: Consonant fricativa і Gesang der Jünglinge · Veure més »

Gheada

''Aquesta característica lingüística es produeix només en gallec, en general mai en la varietat del castellà de Galícia.'' La gheada és un fenomen fonètic del gallec que consisteix en l'articulació de la g fricativa o oclusiva velar sonora com una fricativa vetllar sorda similar a la j castellana.

Nou!!: Consonant fricativa і Gheada · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Consonant fricativa і Grec antic · Veure més »

Grec demòtic

El grec demòtic (grec δημοτική, IPA o, llengua del poble) és la forma contemporània del grec.

Nou!!: Consonant fricativa і Grec demòtic · Veure més »

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Consonant fricativa і Grec medieval · Veure més »

Groenlandès

El groenlandès o groenlandés, grenlandès o kalaallisut és una llengua esquimoaleutiana parlada pels kalaallit a Groenlàndia, i l'única llengua oficial del país des de 2008.

Nou!!: Consonant fricativa і Groenlandès · Veure més »

Guambià

El guambià, namuy wam, nam trik o mogüez és una llengua indígena parlat pel poble misak (també anomenats guambians) al departament del Cauca a Colòmbia.

Nou!!: Consonant fricativa і Guambià · Veure més »

Guatuso

El guatuso o maléku jaíka és una llengua ameríndia de la família txibtxa, relacionada amb el rama parlat a Nicaragua, i parlada pels guatusos a la província d'Alajuela (Costa Rica).

Nou!!: Consonant fricativa і Guatuso · Veure més »

Gueez

El gueez és una llengua etiòpica membre, amb el tigrinya, el tigre i el dahalik, de la branca septentrional i que, extinta com a llengua parlada amb la decadència del Regne d'Axum, roman avui dia com a llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Etíop a Eritrea i a Etiòpia, de l'Església catòlica d'Etiòpia i de la comunitat jueva de Beta Israel.

Nou!!: Consonant fricativa і Gueez · Veure més »

Hani (llengua)

El hani és una llengua tibeto-birmana parlada a la Xina, al sud-oest de Yunnan per aproximadament 500 000 hani La llengua és parlada, per poblacions molt més petites, més enllà de les fronteres xineses, al Vietnam i Laos.

Nou!!: Consonant fricativa і Hani (llengua) · Veure més »

Harvard-Kyoto

Harvard-Kyoto Convention, o simplement Harvard-Kyoto, és un sistema de transliteració en ASCII del sànscrit i d'altres llengües que fan servir l'alfabet devanāgarī.

Nou!!: Consonant fricativa і Harvard-Kyoto · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Consonant fricativa і Hebreu · Veure més »

Hebreu samarità

Lhebreu samarità és una tradició de lectura per a l'hebreu bíblic tal com la practiquen els samaritans per a la lectura del Pentateuc que ells posseeixen.

Nou!!: Consonant fricativa і Hebreu samarità · Veure més »

Hidatsa

L’hidatsa gros ventre, hinatsa, hiraca, minitari o minnetaree és una llengua sioux amenaçada, força relacionada amb la llengua crow.

Nou!!: Consonant fricativa і Hidatsa · Veure més »

Hindi

Lhindi (हिन्दी) és una llengua indoària derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.

Nou!!: Consonant fricativa і Hindi · Veure més »

Hitnü

El hitnü (Jitnu o Macaguán) és una llengua de la família guajibana, que és parlada pels hitnüs, als resguards indígenes de la Voràgine i San José de Lipa, entre els rius Lipa i Ele, al municipi d'Arauca i a Puerto Rondón.

Nou!!: Consonant fricativa і Hitnü · Veure més »

Hixkaryana

El hixkaryana o hishkariana és una llengua indígena de la família carib, parlat per una mica més de 500 hixkaryanes del riu Nhamundá, un afluent del riu Amazones al Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Hixkaryana · Veure més »

Hoti

La llengua hoti (Jodï, Jotí, Hodï), també coneguda com a Yuwana (Yoana), Waruwaru, o Chikano (Chicano), és una petita llengua no classificada de Veneçuela parlada pels hotis.

Nou!!: Consonant fricativa і Hoti · Veure més »

Huambisa

Huambisa, Huambiza, Wambiza, Jíbaro, Xívaro, Wampis, Maina, o Shuar-Huampis és una llengua indígena dels wampis del Perú.

Nou!!: Consonant fricativa і Huambisa · Veure més »

Huastec

El huastec o téenek és una llengua maia parlada a nord de la costa del golf de Mèxic, als estats de San Luis Potosí, Veracruz i Tamaulipas pels huastecs.

Nou!!: Consonant fricativa і Huastec · Veure més »

Huave

El huave o mareño és una llengua aïllada parlada pels huaves, que habiten a l'istme de Tehuantepec, al sud-est de l'estat d'Oaxaca (Mèxic), en la costa del golf de Tehuantepec i la Llacuna Superior.

Nou!!: Consonant fricativa і Huave · Veure més »

Huichol

El huichol és una llengua de la família utoasteca parlada a Mèxic pels huichols, que es diuen a si mateixos Wixarika i habiten en els estats mexicans de Nayarit, Zacatecas i Jalisco.

Nou!!: Consonant fricativa і Huichol · Veure més »

Hup

La llengua hup (també anomenada Hupdë, Hupdá, Hupdé, Hupdá Makú, Jupdá, Makú, Makú-Hupdá, Makú De, Hupda, i Jupde) és una de les quatre llengües nadahup.

Nou!!: Consonant fricativa і Hup · Veure més »

Hupa

El hupa (endònim: Na:tinixwe Mixine:whe', lit. "llengua del poble de la vall de Hoopa") és una llengua atapascana (del grup Na-dené) parlada al llarg del curs inferior del riu Trinity al nord-oest de Califòrnia pels hupes (Na:tinixwe), i abans de contacte europeu pels pobles chilula i whilkut a l'oest.

Nou!!: Consonant fricativa і Hupa · Veure més »

Iaai (llengua)

Iaai és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'illa d'Ouvéa, a les illes Loyauté, Nova Caledònia.

Nou!!: Consonant fricativa і Iaai (llengua) · Veure més »

Ianomamö

El ianomamö (Yąnomamɨ) és la més parlada de diverses llengües molt relacionades parlades pels ianomami.

Nou!!: Consonant fricativa і Ianomamö · Veure més »

IAST

IAST (International Alphabet of Sanskrit Transliteration) és l'alfabet internacional de transliteració del sànscrit amb caràcters llatins.

Nou!!: Consonant fricativa і IAST · Veure més »

Idioma abipó

L'idioma abipón era un idioma del grup de llengües guaicurú de la família Guaycurú-Charruan que va ser parlada a l'Argentina pel poble Abipón.

Nou!!: Consonant fricativa і Idioma abipó · Veure més »

Idioma afade

L'afade (afaɗə) és una llengua afroasiàtica parlada a l'est de Nigèria i al nord-oest del Camerun.

Nou!!: Consonant fricativa і Idioma afade · Veure més »

Idioma basaa

L'idioma basaa o mbene (també anomenat basa o bissé) és una llengua bantú parlada al Camerun.

Nou!!: Consonant fricativa і Idioma basaa · Veure més »

Idioma haida

El haida és una llengua indígena parlada pels Haida en algunes illes enfront de les costes d'Alaska i Canadà.

Nou!!: Consonant fricativa і Idioma haida · Veure més »

Idioma iola

El iola és una llengua extinta de la família germànica occidental parlada antigament a Irlanda, concretament al comtat de Wexford, i l'origen del qual està en l'evolució independent de l'anglés antic que dugueren a la part oriental de l'illa les hosts dels normands Richard de Clare, 2n comte de Pembroke, sobrenomenat Strongbow, i Robert FitzStephen, sobre el 1169.

Nou!!: Consonant fricativa і Idioma iola · Veure més »

Idioma rapanui

El rapanui és la llengua que parla el poble rapanui a l'Illa de Pasqua (Xile), i és part del grup de les llengües polinèsies orientals, juntament amb el hawaià, el mangarevà, el maori, el marquesà, el rarotongà, el tahitià i el tuamotà.

Nou!!: Consonant fricativa і Idioma rapanui · Veure més »

Igbo (llengua)

L'igbo —Asụsụ Igboen igbo — és una llengua nadiua dels igbos que es parla a Igboland, al sud-est de Nigèria.

Nou!!: Consonant fricativa і Igbo (llengua) · Veure més »

Indonesi

L'indonesi (oficialment és anomenat bahasa Indonesia, literalment, la llengua d'Indonèsia) és la llengua oficial d'Indonèsia.

Nou!!: Consonant fricativa і Indonesi · Veure més »

Interlingua

Interlingua és una llengua auxiliar internacional planificada, publicada inicialment el 1951 per la International Auxiliary Language Association (IALA) com a resultat de 15 anys de treball.

Nou!!: Consonant fricativa і Interlingua · Veure més »

Iquito

L'iquito és una llengua que pertany a la família zaparoana.

Nou!!: Consonant fricativa і Iquito · Veure més »

Irlandès antic

Irlandès antic (gaèlic irlandès: An tSean-Ghaeilge) és el nom donat a la forma més antiga del gaèlic irlandès, o, millor dit, al goidèlic, del qual hi ha força texts escrits.

Nou!!: Consonant fricativa і Irlandès antic · Veure més »

Irlandès de Connacht

Les Gaeltachtaí Senyalització en irlandès al comtat de Galway L'irlandès de Connacht (Gaeilge Chonnacht) és un dialecte del gaèlic irlandès que es parla a la província de Connacht.

Nou!!: Consonant fricativa і Irlandès de Connacht · Veure més »

Irlandès de l'Ulster

Les Gaeltachtaí Percentatge de població en cada àrea administrativa a l'Ulster amb habilitat per parlar irlandès. (Comtats de la República d'Irlanda i districtes d'Irlanda del Nord.) L'irlandès de l'Ulster (en gaèlic irlandès Ghaeilge Uladh) és un dialecte del gaèlic irlandès parlat a la província de l'Ulster.

Nou!!: Consonant fricativa і Irlandès de l'Ulster · Veure més »

Irlandès de Munster

Les Gaeltachtaí L'irlandès de Munster (en gaèlic irlandès Ghaeilge na Mumhan) és un dialecte del gaèlic irlandès parlat a la província de Munster.

Nou!!: Consonant fricativa і Irlandès de Munster · Veure més »

Isoglossa centum-satem

Srubna) La divisió centum-satem és una isoglossa de la família indoeuropea de llengües, que explica l'evolució de les tres sèries de consonants dorsals reconstruïdes en el protoindoeuropeu (PIE), *kʷ (labiovelars), *k (velars), i *ḱ; (palatovelars).

Nou!!: Consonant fricativa і Isoglossa centum-satem · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Consonant fricativa і Italià · Veure més »

Ixil

L'ixil és una llengua maia parlada pels ixils, un poble de cultura maia que habita al departament d'El Quiché, en l'altiplà nord-occidental de la República de Guatemala.

Nou!!: Consonant fricativa і Ixil · Veure més »

Ϸ

Ϸ era una lletra utilitzada per escriure el bactrià al grec.

Nou!!: Consonant fricativa і Ϸ · Veure més »

Jakaltek

El jakaltek és una llengua maia parlada pels jakalteks, un poble de cultura maia que habita en els Alts occidentals de Guatemala, Jacaltenango i en una zona veïna de l'estat mexicà de Chiapas.

Nou!!: Consonant fricativa і Jakaltek · Veure més »

Jamamadí

El madí o jamamadí així com Kapaná o Kanamanti (Canamanti) és una llengua araqwana parlada per 250 jamamadis a l'estat de l'Amazones (Brasil) el 2014.

Nou!!: Consonant fricativa і Jamamadí · Veure més »

Japonès

El japonès o japonés (日本語 nihongo o nippongo, en japonès) és una llengua parlada per uns 130 milions de persones.

Nou!!: Consonant fricativa і Japonès · Veure més »

Japrería

El japrería és un idioma de la família carib, en perill d'extinció.

Nou!!: Consonant fricativa і Japrería · Veure més »

Jaqaru

El jaqaru és un idioma inclòs entre les llengües aimara, a la qual també pertanyen l'aimara i el kawki.

Nou!!: Consonant fricativa і Jaqaru · Veure més »

Jarawara

El jarawara (també Jarauara, Yarawara, Jaruára) és una llengua ameríndia que pertany a la família Arawá, parlada per 150 jarawares.

Nou!!: Consonant fricativa і Jarawara · Veure més »

Jebero

Jebero (Chebero, Xebero, Xihuila) és una llengua amazònica moribunda parlada pels jeberos, Perú.

Nou!!: Consonant fricativa і Jebero · Veure més »

Jukude

El jukude o macu (a vegades també máku) és una llengua no classificada parlada al llarg de la frontera entre el Brasil i Veneçuela al llarg del riu Uraricoera.

Nou!!: Consonant fricativa і Jukude · Veure més »

Kabardí

El kabardí (къэбэрдеибзэ) és una llengua caucasiana, força propera a l'adigué, i que és parlada pels kabardins, un poble circassià que viu a la República de Kabardino-Balkària, pertanyent a Rússia.

Nou!!: Consonant fricativa і Kabardí · Veure més »

Kalapuya

El kalapuya és una petita família de llengües extingides de la vall de Willamette, a l'oest d'Oregon, Estats Units, i que estava composta per tres llengües.

Nou!!: Consonant fricativa і Kalapuya · Veure més »

Kalhíphona

El kalhíphona, kalinago o igneri (Iñeri, Inyeri, etc.) era una llengua arawak parlada històricament pels kalinago de les Petites Antilles al Carib.

Nou!!: Consonant fricativa і Kalhíphona · Veure més »

Kanamarí

El kanamarí, o katukina-kanamari, és una de les llengües catuquines parlada per uns 1.650 individus kanamarís a l'estat de l'Amazones (Brasil).

Nou!!: Consonant fricativa і Kanamarí · Veure més »

Kanoê

El kanoé o kanoê (també anomenat kapixana i Kapixanã) és una llengua indígena parlada pels kanoê, que en la seva gran majoria parlen majoritàriament portuguès o altres llengües indígenes a causa dels matrimonis mixtos.

Nou!!: Consonant fricativa і Kanoê · Veure més »

Kapóng

Kapóng és una llengua carib parlada principalment a Guyana i Veneçuela, més comunament a la regió de l'Alt Mazaruni.

Nou!!: Consonant fricativa і Kapóng · Veure més »

Kaqtxikel

El kaqtxikel o kaktxikel és una llengua maia parlat pels kaqtxikels a la regió centro occidental de Guatemala.

Nou!!: Consonant fricativa і Kaqtxikel · Veure més »

Karakalpak

El karakalpak és una llengua turquesa parlada per més de 400.000 persones principalment a la República d'uzbeka del Karakalpakistan.

Nou!!: Consonant fricativa і Karakalpak · Veure més »

Karuk

El karuk o karok és una llengua gairebé extinta del nord-oest de Califòrnia, Estats Units.

Nou!!: Consonant fricativa і Karuk · Veure més »

Kashaya

El kashaya (també pomo del sud-oest, Kashia) és una llengua pomo del Nord de Califòrnia parlada per una fracció del poble pomo la llar històrica dels quals era a la Costa del Pacífic del que avui és Comtat de Sonoma (Califòrnia), i també es troba seriosament en perill.

Nou!!: Consonant fricativa і Kashaya · Veure més »

Kashibo

El Kashibo (Caxibo, Cacibo, Cachibo, Cahivo), Cacataibo, Cashibo-Cacataibo, Managua, o Hagueti és una llengua indígena del Perú a la regió dels rius Aguaytía, San Alejandro i Súngaro.

Nou!!: Consonant fricativa і Kashibo · Veure més »

Kashinawa

El kashinawa (també pronunciada Kaxinawá, Kashinawa, Kaxynawa, Caxinawa, Caxinawá, i Cashinahua), o Hantxa Kuin (Hãtxa Kuĩ), és una llengua ameríndia de l'Oest d'Amèrica del Sud que pertany a la família de llengües pano.

Nou!!: Consonant fricativa і Kashinawa · Veure més »

Kawaiisu

El Kawaiisu (Nɨwɨ'abigidɨ, Nɨwɨ'abigipɨ) és una llengua de la família uto-asteca parlada per la tribu ameríndia dels Kawaiisus de Califòrnia.

Nou!!: Consonant fricativa і Kawaiisu · Veure més »

Kēlen

Kēlen (pronunciat) és una llengua artificial artística creada per Sylvia Sotomayor, i que té com a objectiu semblar molt aliena al llenguatge humà, violant la llei lingüística universal segons la qual totes les llengües necessiten tenir verbs.

Nou!!: Consonant fricativa і Kēlen · Veure més »

Keres

Keres és una família lingüística de les llengües ameríndies, molt relacionada amb els indis pueblo de Nou Mèxic (EUA).

Nou!!: Consonant fricativa і Keres · Veure més »

Kikuyu

El kikuiu, kikuyu o gikuyu (pronunciat) és una llengua de la família bantu parlada principalment pel poble gĩkũyũ de Kenya. Amb un total de 6 milions de persones (22% de la població de Kenya), són el grup ètnic més gran de Kenya. El giküyü es parla a l'àrea entre Nyeri i Nairobi. El kikuiu és una de les cinc llengües parlades pel subgrup Thagichu entre les llengües bantus, que s'estenen des de Kenya fins a Tanzània. El poble kikuiu generalment identifica les seves terres per les cadenes de muntanya a Kenya central, que ells anomenen Kîrînyaga. El kikuiu té quatre dialectes mútuament intel·ligibles. Els districties de la Província Central estan dividits entre les fronteres tradicionals d'aquests dialectes, que són Kîrînyaga, Mûranga, Nyeri i Kiambu. El kikuiu de Kîrînyaga està compost per dos subdialectes principals, el ndia i gichũgũ que parlen el dialecte kĩ-ndia i gĩ-gĩcũgũ. Els gĩcũgũs i els ndias no tenen els sons "tx" o "ix", i usen en canvi el so "s", de manera que pronuncien "Gĩcũgũ" en comptes de "Gitxũgũ". El ndia es pot sentir parlat a Kerugoya, la ciutat més gran de Kîrînyaga. Altres poblacions que acullen el ndia, on es parlen formes més pures del dialecte, es poden trobar en les arèes productores de te de Kagumo, i els càlids turons de Kangaita. Més avall, als pendents està Kutus, que és una ciutat bulliciosa i polsosa amb massa influències d'altres dialectes per a poder diferenciar-los. La cantadora inconfusible del dialecte kikuiu (que sona com la llengua embu, una llengua germana al kikuiu) es pot sentir a les àrees productores de cafè de Kianyaga, Gĩthũre, Kathũngũri i Marigiti. Els kikuius canvien fàcilment als altres dialectes kikuiu més senzills quan conversen amb la resta de kikuyus. El districte electoral de Mwea, que és part del districte de Kirinyaga, és una amalgama de kikuiu, principalment de Kirinyaga, radicats des de mitjans fins al final de la dècada del 1960, just després de la independència, per als kikuius desplaçats les terres dels quals havien pres els colonialistes.

Nou!!: Consonant fricativa і Kikuyu · Veure més »

Kiliwa

El kiliwa és una llengua mexicana del grup yuma-cochimí parlada pels kiliwes, que habita al nord-est de l'estat mexicà de Baixa Califòrnia.

Nou!!: Consonant fricativa і Kiliwa · Veure més »

Kimwani

El mwani, o kimwani (pronunciat), és una llengua parlada a la costa de la província de Cabo Delgado a Moçambic, incloses les illes Querimba.

Nou!!: Consonant fricativa і Kimwani · Veure més »

Kiowa

El kiowa és una llengua kiowa-tano parlada actualment pels kiowes d'Okhlahoma, originalment es va parlar principalment al comtat de Caddo, el comtat kiowa i el comtat de Comanche.

Nou!!: Consonant fricativa і Kiowa · Veure més »

Kiowa-tano

Kiowa-Tano és una família de llengües ameríndies parlades a Nou Mèxic, Kansas, Oklahoma i Texas.

Nou!!: Consonant fricativa і Kiowa-tano · Veure més »

Kipeá

El kipeá (quipea), o kariri és una llengua karirí extinta del Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Kipeá · Veure més »

Kirshenbaum

Kirshenbaum, de vegades anomenat ASCII-IPA o erkIPA, és un sistema utilitzat per representar l'alfabet fonètic internacional (AFI) en ASCII.

Nou!!: Consonant fricativa і Kirshenbaum · Veure més »

Kitanemuk

El Kitanemuk era una llengua de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels kitanemuks, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al Sud de Califòrnia.

Nou!!: Consonant fricativa і Kitanemuk · Veure més »

Koasati

El koasati (també coushatta) és una llengua ameríndia del grup muskogi.

Nou!!: Consonant fricativa і Koasati · Veure més »

Kogui

El kogui o kouguianOrtiz Ricaurte, Carolina (2000); Lenguas Indígenas de Colombia, una visión descriptiva; Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.

Nou!!: Consonant fricativa і Kogui · Veure més »

Koreguaje

El koreguaje (Korebaju, Korewaje, Ko'reuaju) és una llengua tucana parlada a Colòmbia per 2.100 koreguajes el 2018 al llarg dels marges dels rius Orteguaza i Caquetá.

Nou!!: Consonant fricativa і Koreguaje · Veure més »

Korubo

El korubo és una llengua indígena no classificada, parlada pels korubos, un petit grup ètnic no contactat efectivament fins a 1996.

Nou!!: Consonant fricativa і Korubo · Veure més »

Kujarge

El kujarge és la llengua pròpia de Jebel Mirra, Wadi Salih i Wadi Azum (Txad i Sudan).

Nou!!: Consonant fricativa і Kujarge · Veure més »

Kumzari

El kumzari és una llengua irànica del sud-oest semblant a les llengües persa, axomi i luri.

Nou!!: Consonant fricativa і Kumzari · Veure més »

Kuot

El kuot o panaras és una llengua aïllada de la província de Nova Irlanda a Papua Nova Guinea.

Nou!!: Consonant fricativa і Kuot · Veure més »

Kurripako

El kurripako (kurri.

Nou!!: Consonant fricativa і Kurripako · Veure més »

Kutenai

Llengua kutenai El kutenai (també kootenai o ktunaxa) és una llengua aïllada parlada pels kutenais, dels quals rep el seu nom, i que són habitants natius d'una àrea que es correspon amb les actuals Montana i Idaho, als Estats Units i a la Columbia Britànica, en Canadà.

Nou!!: Consonant fricativa і Kutenai · Veure més »

Kwazá

El kwazá o koaiá (també koaya, coaia i quaiá) és una llengua indígena del Brasil parlada en l'estat de Rondônia per unes 25 persones el 2000, pertanyents a només dos clans familiars del poble kwazá.

Nou!!: Consonant fricativa і Kwazá · Veure més »

Lacandó

El lancandó (Jach-t’aan en l'ortografia revisada de l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas) és una de les llengües maies parlada per aproximadament un miler de lacandons a l'estat de Chiapas a Mèxic.

Nou!!: Consonant fricativa і Lacandó · Veure més »

Lakota (llengua)

Lakota (també lakhota, teton, sioux teton) és una llengua siouan parlada per la Nació Lakota de les tribus sioux.

Nou!!: Consonant fricativa і Lakota (llengua) · Veure més »

Latinxua Sin Wenz

Edició del "Dazhung Bao" (大眾报, Dazhong Bao), un diari publicat en Latinxua Sin Wenz el 1932 El Latinxua Sin Wenz (xinès: 拉丁化新文字; pinyin: Lādīnghuà Xīn Wénzì; literalment, nova escriptura llatinitzada; també conegut com a Sin Wenz, Latinxua Sinwenz, Zhongguo Latinxua Sin Wenz, Beifangxua Latinxua Sin Wenz o Latinxua) és un sistema de transcripció del xinès mandarí en desús.

Nou!!: Consonant fricativa і Latinxua Sin Wenz · Veure més »

Línia d'Espira

Benrath (''maken/machen'') i d'Espira (''Appel/Apfel'') En lingüística, s'anomena línia d'Espira (al. Speyerer Linie) o línia del Mein una isoglossa que separa els dialectes baixos alemanys i alts alemanys inferiors (al nord), els quals han desenvolupat una pausa geminada en paraules com Appel 'poma', dels dialectes del sud (alt alemany), que han desenvolupat una consonant fricativa: Apfel, seguint la segona mutació consonàntica de l'alemany.

Nou!!: Consonant fricativa і Línia d'Espira · Veure més »

Leco

El leco o leko és una llengua poc coneguda i parlada originalment en una part remota dels Andes orientals de Bolívia.

Nou!!: Consonant fricativa і Leco · Veure més »

Lidi

El lidi és una llengua indoeuropea morta de la branca de les llengües anatòliques que es parlava a Lídia, a la part oest de la península anatòlica (actualment Turquia), segons les dates de les inscripcions, entre els segles VIII i III a.C..

Nou!!: Consonant fricativa і Lidi · Veure més »

Lil·luet

Lil·luet /’lɪloʊɛt/, també conegut com a St’át’imcets (en Lil·luet: St'át'imcets), és l'Interior Salishan llengua del St'át'imc, parlat en Colúmbia britànica del sud, Canadà, al voltant del mig Fraser i Lillooet Rius.

Nou!!: Consonant fricativa і Lil·luet · Veure més »

Lingala

El lingala és una llengua bantu parlada al nord-oest de la República Democràtica del Congo (L'Ex-Zaire) i en una gran part de la República del Congo, així com, en cert grau, a Angola i la República Centreafricana.

Nou!!: Consonant fricativa і Lingala · Veure més »

Llei de Grimm

La llei de Grimm (també coneguda com a regla de Rask-Grimm) és un conjunt de proposicions que descriuen la transformació de les consonants oclusives del protoindoeuropeu (PIE) en el seu pas cap al protogermànic (PGmc), al primer mil·lenni aC.

Nou!!: Consonant fricativa і Llei de Grimm · Veure més »

Llengües afroasiàtiques

Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües afroasiàtiques · Veure més »

Llengües amazòniques

Les llengües tupí són la família de llengües més estesa de tota l'Amazònia. Llengües amazòniques és el terme usat per a referir-se a les llengües indígenes autòctones de l'Amazònia.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües amazòniques · Veure més »

Llengües andines

El quítxua és la família de llengües andina amb major nombre de parlants: es parla a l'Argentina, Bolívia, Xile, Colòmbia, l'Equador i el Perú. Als països ombrejats és oficial (verd fort) o cooficial (verd pàl·lid). Llengües preincaiques en el segle XVI. Les llengües andines són llengües indígenes d'Amèrica parlades en la regió andina.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües andines · Veure més »

Llengües arawak

Les llengües arawak són una família lingüística indígena d'Amèrica, estesa per Sud-amèrica i el Carib correctament identificada.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües arawak · Veure més »

Llengües arhuaques

Les llengües arhuaques constitueixen un subgrup format per almenys cinc llengües txibtxa estretament emparentades entre si.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües arhuaques · Veure més »

Llengües atapascanes

Les llengües atapascanes o dené són un grup de llengües de la família Na-dené parlades a Amèrica del Nord.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües atapascanes · Veure més »

Llengües atapascanes meridionals

Les llengües atapascanes meridionals són un grup de la branca de llengües atapascanes de la família lingüística na-dené.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües atapascanes meridionals · Veure més »

Llengües àlgiques

Les llengües àlgiques (també algonquí-wiyot-yurok o algonquí-ritwan) són una família lingüística de llengües ameríndies, una de les més importants per extensió territorial, que s'aplega al voltant de la costa occidental dels EUA i part de les planures.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües àlgiques · Veure més »

Llengües barbacoanes

Les llengües barbacoa o barbacoanes són un grup de llengües indígenes de Colòmbia i l'Equador, que constitueixen una família lingüística.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües barbacoanes · Veure més »

Llengües batak

Les llengües batak són un subgrup de les llengües austronèsies parlades pel poble batak a la província indonèsia del nord de Sumatra i els seus voltants.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües batak · Veure més »

Llengües bora

Les llengües bora constitueixen una de les dues branques de la família bora-huitoto, actualment només sobreviuen dues llengües d'aquesta branca, totes dues parlades en Colòmbia, amb un total d'uns mil cinc-cents parlants.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües bora · Veure més »

Llengües caddo

Les llengües caddo són una família lingüística de les llengües ameríndies.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües caddo · Veure més »

Llengües carib

Les llengües carib formen una família de llengües que actualment consta d'unes 30 llengües i uns 50 mil parlants, a Veneçuela, Guaianes, Brasil i algunes parts de Colòmbia.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües carib · Veure més »

Llengües caucàsiques del nord-est

Les llengües caucàsiques del nord-est, també anomenades caspianes o nakh-daguestaneses, són una família d'idiomes parlats a la regió del Caucas, principalment a Rússia (Daguestan, Txetxènia, Ingúixia), el nord de l'Azerbaidjan i Geòrgia, i per algunes comunitats de la diàspora.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües caucàsiques del nord-est · Veure més »

Llengües chapacura-wañam

Les família de llengües chapacura-wañám, també dites chapacura-guanán (Moreno Cabrera), chapakura-wanham o simplement chapakura, és un conjunt de llengües indígenes d'Amèrica gairebé extintes parlades a la regió de la frontera entre el Brasil i Bolívia.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües chapacura-wañam · Veure més »

Llengües chiapaneca-mangue

Les llengües chiapaneca-mangue constitueixen la branca més meridional de les llengües otomang, i hi ha diverses llengües documentades d'aquesta família: el chiapaneca parlat a Chiapas (fins a 1950), el chorotega de Costa Rica i Nicaragua i el mangue de Nicaragua, aquestes dues últimes varietats de vegades es consideren dialectes d'una mateixa llengua encara que existeixen diferències en el seu vocabulari, tot i que són properes entre si.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües chiapaneca-mangue · Veure més »

Llengües chocó

Les llengües chocó constitueixen una família lingüística de llengües ameríndies integrada per llengües de l'occident de Colòmbia i el sudoccident de Panamà.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües chocó · Veure més »

Llengües guahibanes

Les llengües guahibanes constitueixen una família lingüística conformada per cinc llengües genèticament relacionades, parlades per pobles amerindis que habiten Los Llanos de la conca de l'Orinoco a Colòmbia i Veneçuela.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües guahibanes · Veure més »

Llengües hibito-cholón

Les llengües hibito-cholón són un grup de dues llengües probablement emparentades i actualment extintes parlades al Perú fins a la segona meitat del segle XX.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües hibito-cholón · Veure més »

Llengües huarpes

Les llengües huarpes és el nom donat al conjunt d'almenys dues llengües extingides parlades per les diverses ètnies huarpes, que poblaven el que avui és la Regió del Nuevo Cuyo en la República Argentina.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües huarpes · Veure més »

Llengües ianomami

Les llengües ianomami (també ianomamö, ianomáma, iamomámi, ianomamana, shamatari, shiriana, waika) és una petita família de llengües indígenes parlades pels ianomami a les zones de les Guaianes a la zona fronterera del nord del Brasil (estats de Roraima i Amazones) i sud de Veneçuela (Estat Amazones i Estat Bolívar).

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües ianomami · Veure més »

Llengües iroqueses

Les llengües iroqueses són una família de llengües ameríndies parlades a l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües iroqueses · Veure més »

Llengües jívaro

Les llengües jívaro o chicham (també, jívares o shíwaras) són una petita família de llengües, o potser una única llengua aïllada, de la selva amazònica del nord del Perú i orient de l'Equador pels pobles jívaros.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües jívaro · Veure més »

Llengües jicaque

Les llengües jicaque o llengües jicaque-tol formen una família de llengües ameríndies parlades a Hondures pels tolupans i anteriorment també pels jicaques del Palmar.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües jicaque · Veure més »

Llengües latinofalisques

Mapa de les lengües i dialectes latinofalisques, en diferents tons de blau Les llengües latinofalisques formen un grup que pertany al grup itàlic de la família indoeuropea de llengües.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües latinofalisques · Veure més »

Llengües lenmitxí

Les llengües lenmitxí és una agrupació genealògica de llengües indígenes de l'àrea Intermèdia.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües lenmitxí · Veure més »

Llengües maidu

Les llengües maidu (també anomenades maidun, maiduan i pujunan) són una petita família de llengües en perill de desaparició que es troba en el nord-est de Califòrnia, Estats Units.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües maidu · Veure més »

Llengües maies

Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües maies · Veure més »

Llengües misumalpa

Les llengües misumalpa (també conegudes com a misumalpa) són una petita família de llengües indígenes d'Amèrica parlades a la costa est de Nicaragua i zones properes.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües misumalpa · Veure més »

Llengües mixezoque

Les llengües mixezoque són una família lingüística de les llengües parlades a l'istme de Tehuantepec, la sierra de Juárez i l'occident de Chiapas.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües mixezoque · Veure més »

Llengües mixteques

Les llengües mixteques són una subfamília de les llengües otomang del centre i sud-est de Mèxic, parlades en els estats de Mèxic, Puebla, Guerrero i Oaxaca.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües mixteques · Veure més »

Llengües mosetenes

Les llengües mosetenes o mosetén-tsimané són un petit grup de llengües quasi-aïllades parlades a Bolívia.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües mosetenes · Veure més »

Llengües muskogi

Les llengües muskogi, muskhogean o muskogee, és una família de llengües ameríndies del sud-est dels EUA.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües muskogi · Veure més »

Llengües niloticosaharianes

Les llengües niloticosaharianes són una família o macrofamília de llengües d'Àfrica, parlada a l'Àfrica centreoriental, principalment al Sahel i a les conques de l'alt riu Nil (Sudan) i el Chari (Txad).

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües niloticosaharianes · Veure més »

Llengües numic

Les llengües numic constitueixen un dels grups que formen la divisió meridional de les llengües uto-asteca, parlades a Amèrica del Nord.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües numic · Veure més »

Llengües palaihnihanes

Les Llengües palaihnihanes són una família de llengües ameríndies amb dues parles.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües palaihnihanes · Veure més »

Llengües pano

Les llengües pano són una família de llengües de la Selva amazònica formada per una trentena de llengües de les quals actualment sobreviuen menys d'una vintena, part de les llengües pano-tacanes.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües pano · Veure més »

Llengües popolocanes

Les llengües popolocanes són una subfamília de les llengües otomang del sud-est de Mèxic, parlades en els estats de Pobla i Oaxaca.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües popolocanes · Veure més »

Llengües salibanes

Les llengües salibanes o llengües saliba-piaroa és una família lingüística proposada de llengües ameríndies situades a la conca mitjana de l'Orinoco, que forma una illa independent dins d'una zona de Veneçuela i Colòmbia (Llanos septentrionals) dominada per ètnies carib i arawak.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües salibanes · Veure més »

Llengües salish

Les llengües salish són un grup de llengües ameríndies parlades al sud-oest del Canadà i al nord-oest dels EUA, a la costa del Pacífic i a l'interior, als estats de Washington, Idaho i nord-oest de Montana.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües salish · Veure més »

Llengües semítiques

miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües semítiques · Veure més »

Llengües semítiques centrals

Les llengües semítiques centrals són un grup classificatori intermedi de les llengües semítiques, de les quals els membres més importants són l'àrab, l'hebreu i l'arameu.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües semítiques centrals · Veure més »

Llengües semítiques occidentals

Les llengües semítiques occidentals són un subgrup important de les llengües semítiques.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües semítiques occidentals · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües sinítiques · Veure més »

Llengües siouan

Les Llengües siouan o Siouan–Catawba són una família lingüística d'Amèrica del Nord que es troba principalment en les Grans Planes d'Amèrica del Nord amb uns pocs idiomes atípics a l'est.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües siouan · Veure més »

Llengües tacanes

Les llengües tacanes o llengües tacana són una família de llengües indígenes d'Amèrica de quatre o cinc llengües oriündes de la selva amazònica esteses per la conca del riu Beni i el seu tributari el riu Madre de Dios, territori corresponent al nord-oest de Bolívia, i a la província de Tambopata (Perú).

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües tacanes · Veure més »

Llengües tequistlateques

Les llengües tequistlateques o tequistlatecanes són una petita família lingüística formada per tres llengües diferents (chontal d'Oaxaca de les terres altes, chontal d'Oaxaca de les terres baixes o huamelulteca i tequistlateca pròpiament dit).

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües tequistlateques · Veure més »

Llengües totonaques

Les llengües totonaques o totonaco-tepehues són una família lingüística de Mesoamèrica formada per unes set llengües.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües totonaques · Veure més »

Llengües totozoques

Les llengües totozoques constitueixen una proposta recent de família lingüística que conjuminaria les subfamílies totonaco-tepehua i mixe-zoque ben establertes des de fa temps, i entre les quals s'ha sospitat des de fa temps que podria existir un parentiu demostrable.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües totozoques · Veure més »

Llengües tupí-guaraní

Les llengües tupí-guaraní constituïxen una subfamília de 53 llengües de la família macro-tupí que es parlen o es parlaven a l'Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Guaiana Francesa, Paraguai, Perú, Uruguai i Veneçuela.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües tupí-guaraní · Veure més »

Llengües txibtxa

Les llengües txibtxa constitueixen un ampli grup de llengües parlades per diversos pobles amerindis, el territori tradicional dels quals s'estén des del nord-est d'Hondures, la costa del Carib de Nicaragua, la major part de Costa Rica, Panamà i Colòmbia fins a l'oest de Veneçuela.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües txibtxa · Veure més »

Llengües utianes

Les llengües utianes (també anomenades llengües miwok-costano) constitueixen una família de llengües natives dels Estats Units parlades a la zona nord i central de Califòrnia.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües utianes · Veure més »

Llengües valirianes

Les llengües valirianes són una família de llengües construïdes (llengües fictícies) usades en la sèrie de novel·les fantàstiques Cançó de gel i foc de George R. R. Martin, i la seva adaptacions televisives Joc de Trons i la Casa del Drac.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües valirianes · Veure més »

Llengües wintun

Les llengües wintun (també Wintoon, Copeh, Copehan) són una família de llengües parlades a la Vall de Sacramento, al nord de Califòrnia, Estats Units, pels wintun.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües wintun · Veure més »

Llengües xinca

Extensió del xinca al segle XX (blau fosc), i extensió probable en el passat (s. VIII) a partir de la toponímia El xinca és un grup de quatre llengües parlades pels xinques.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües xinca · Veure més »

Llengües yokuts

Les llengües yokuts (també anomenades yokutsanes i mariposa) és un grup de llengües en perill de desaparició parlades per l'ètnia yokuts a la zona interior del sud de Califòrnia i rodalia de la vall de San Joaquín, Estats Units.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengües yokuts · Veure més »

Llengua amarakaeri

L'amarakaeri és una llengua pertanyent a la família lingüística harákmbet, parlada al Perú pels harakmbuts al llarg dels rius Madre de Dios i Colorado.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua amarakaeri · Veure més »

Llengua arawak

L'arawak (Arowak/Aruák) o lokono (Lokono Dian, literalment parla del poble pels seus parlants), és una llengua de la família macroarawak parlada pels lokono o arawak de Sud-amèrica a l'est de Veneçuela, Guyana, el Surinam, i la Guaiana Francesa.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua arawak · Veure més »

Llengua assiniboine

L′assiniboine (també assiniboin, hohe, o nakota, nakoda o nakona) és una llengua sioux nakotan de les planures del nord, parlada com a primera llengua per uns assiniboines, la majoria d'ells ancians.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua assiniboine · Veure més »

Llengua atsina

L’atsina o gros ventre (també conegut com ananin, ahahnelin, ahe i a'ani), va ser la llengua ancestral del poble gros ventre de Montana.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua atsina · Veure més »

Llengua biloxi

El biloxi és una llengua siouan extingida que havia estat parlada antigament pels biloxis que vivien als estats actuals de Mississipi, Louisiana, i sud-est de Texas.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua biloxi · Veure més »

Llengua caddo

El caddo és l'única llengua supervivent de les llengües caddo meridionals.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua caddo · Veure més »

Llengua cayuga

El cayuga (en cayuga) és una de les llengües iroqueses que pertany al grup de les Cinc Nacions o Confederació Iroquesa, que és parlada principalment a la Primera Nació Six Nations of the Grand River, Ontario, per 360 cayuga, i en la reserva índia Cattaraugus, Nova York, per menys de 10.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua cayuga · Veure més »

Llengua cherokee

La llengua cherokee (Ꮳꮃꭹ ꭶꮼꮒꭿꮝꮧ Tsalagi Gawonihisdi) és una llengua indígena d'Amèrica del Nord de la família de la llengua iroquesa, amb la que presenta divergències importants, és la llengua pròpia del poble indi que habitava al sud dels Apalatxes (part dels actuals estats de Virgínia, Carolina del Nord i del Sud, Geòrgia, Tennessee i Alabama), als Estats Units.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua cherokee · Veure més »

Llengua chickasaw

El chickasaw (Chikashshanompa’, IPA) és una llengua ameríndia de la família muskogi.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua chickasaw · Veure més »

Llengua choctaw

El choctaw, tradicionalment parlat pels amerindis choctaws del sud-oest dels Estats Units, és una llengua de la família muskogi.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua choctaw · Veure més »

Llengua cofán

La llengua cofán (també conegut com kofan o kofane; autònim: a'ingae) es la llengua del poble cofán, una grup indígena oriünda de la província de Sucumbíos al nord-est d'Equador i dels departaments de Nariño i Putumayo (Orito, San Miguel i Valle del Guamuez) al sud de Colòmbia.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua cofán · Veure més »

Llengua crow

El crow (endònim: apsáalooke) és una de les llengües sioux occidentals del grup de la vall del riu Missouri parlat principalment per la nació crow a l'actual sud-est de Montana.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua crow · Veure més »

Llengua dâw

La llengua dâw pertany a la família lingüística nadahup.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua dâw · Veure més »

Llengua fur

El fur és una llengua fur, branca de la família de les llengües niloticosaharianes del Darfur, parlada per unes 750.000 persones de la tribu fur, principalment al Sudan.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua fur · Veure més »

Llengua guayabero

El guayabero (jiw) és una llengua parlada pels indígenes guayaberos que forma la branca suroccidental de la família guahibana.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua guayabero · Veure més »

Llengua hän

El hän o han-kutchin és una llengua atapaskana (dené) parlada pels indígenes Hän Hwëch'in (Hankutchin).

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua hän · Veure més »

Llengua hitita

La llengua hitita és la llengua indoeuropea més antiga coneguda i s'inclou en la branca anatòlica, juntament amb el luvi, el palaic, el lidi i el lici.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua hitita · Veure més »

Llengua hopi

La llengua hopi (Hopilàvayi) és una llengua uto-asteca parlada pel poble hopi del sud-oest dels Estats Units.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua hopi · Veure més »

Llengua kãkwã

La llengua kãkwã o cacua és parlat pels Kãkwã al Vaupés, entre els rius Querarí i Papurí.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua kãkwã · Veure més »

Llengua klamath

El klamath ˈklæməθ (també klamath-modoc i històricament lutuami) és un grup de llengua ameríndia del grup penutià dels turons que es va parlar al llac Klamath en el que actualment és l'est d'Oregon i el nord de Califòrnia.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua klamath · Veure més »

Llengua kuna

El kuna (autònim dulegaya 'llengua del poble') és una llengua indígena parlat per l'ètnia kuna que viu a Panamà i Colòmbia.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua kuna · Veure més »

Llengua kusunda

El kusunda és una llengua aïllada, parlada de forma fluida per un nombre molt petit de persones del Nepal occidental, probablement no són més de dos.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua kusunda · Veure més »

Llengua mandea

El mandeu és la llengua pròpia del poble mandeu, el qual és oriünd de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua mandea · Veure més »

Llengua maricopa

El maricopa és una llengua yuma parlada pels maricopes a dues reserves d'Arizona: la comunitat índia Pima-Maricopa Salt River i la comunitat índia Gila River.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua maricopa · Veure més »

Llengua matis

El matis és una llengua pano parlada pels indígenes del Brasil matis, que viuen a la terra indígena de la Vall del Yavarí, a l'estat de l'Amazones (Brasil), vora la frontera entre el Brasil i el Perú.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua matis · Veure més »

Llengua mohawk

Mohawk (Mohawk: Kanien’kéha " del Lloc de Pedra Pedernal") és una llengua iroquesa parlat habitualment per 3.000 persones de la Nació Mohawk als Estats Units (principalment a l'oest i el nord de Nova York) i Canadà (sud d'Ontàrio i Quebec).

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua mohawk · Veure més »

Llengua nukak

El nukak o núkâk és una llengua ameríndia que forma part de la família lingüística de les llengües nadahup, i està estretament relacionada amb la llengua dels Kãkwã, Cacua o Bara-Makú, parlada al Querarí i Papurí, conca del Vaupés, pels nukak.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua nukak · Veure més »

Llengua nuu-chah-nulth

El nuu-chah-nulth (nuučaan̓uɫ), també conegut com a nootka, és una llengua wakash parlada al Pacific Nord-oest de l'Amèrica del Nord, a la costa occidental de l'Illa de Vancouver, de Barkley Sound a Quatsino Sound a la Colúmbia Britànica pel poble nuu-chah-nulth.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua nuu-chah-nulth · Veure més »

Llengua okanagan

L'okanagan, o Colville-Okanagan, és una llengua salish originalment parlada pels pobles indígenes dels voltants del riu Okanagan i el riu Columbia, a l'actual Canadà i els Estats Units.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua okanagan · Veure més »

Llengua oneida

Oneida és una llengua iroquesa parlada principalment pels Oneida als estats de Nova York i Wisconsin, i la província canadenca d'Ontàrio.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua oneida · Veure més »

Llengua onondaga

L'onondaga ("Onondaga és la nostra llengua") és la llengua de la Primera Nació Onondaga, una de les cinc nacions originals que van constituir la Confederació Iroquesa (Hodenosaunee).

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua onondaga · Veure més »

Llengua piscataway

El piscataway o conoy és una llengua algonquina extinta que abans parlaven els piscataway, un cacicat dominant al sud de Maryland a la riba occidental de la badia de Chesapeake en el moment del contacte amb els colons anglesos.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua piscataway · Veure més »

Llengua puinave

El puinave, també anomenat waipunavi o wanse (de l'autònim Wãnsöhöt), és una llengua no classificada de Sud-amèrica parlada pels puinaves.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua puinave · Veure més »

Llengua seneca

El seneca (en seneca, Onödowága o Onötowáka) és la llengua dels seneca, una de les Sis Nacions de la Confederació Iroquesa.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua seneca · Veure més »

Llengua tigre

El tigre és una llengua semítica eritrea (amb una petita comunitat tigròfona al nord del Sudan) que conforma, juntament amb el gueez, el tigrinya i el dahalik, la branca de l'etiòpic septentrional.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua tigre · Veure més »

Llengua toda

El toda és una llengua dravídica coneguda pel seu gran nombre de fricatives i vibrants. És parlat per la gent del poble toda, aproximadament mil persones que viuen a les Muntanyes Nilgiri de l'Índia del sud.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua toda · Veure més »

Llengua tupí

José de Anchieta (1534-1597), el primer gramàtic del tupí El tupí clàssic és una llengua tupí extinta que fou parlada dels tupís del Brasil, especialment pels assentats a prop de mar.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua tupí · Veure més »

Llengua tuscarora

El tuscarora, a vegades anomenat, és una llengua iroquesa pròpia dels tuscarora, parlada al sud d'Ontàrio, Canadà, i nord-oest de Nova York al voltant de Niagara Falls, als Estats Units.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua tuscarora · Veure més »

Llengua umatilla

L’umatilla (tamalúut o imatalamłaamí sɨ́nwit) és una varietat del sahaptin meridional, part de la subfamília sahaptiana del grup dels penutianes de l'Altiplà.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua umatilla · Veure més »

Llengua washo

Zona on es parlava washo El washo (també washoe, endònim wá:šiw ʔítlu) és una llengua indígena americana amenaçada, que es classifica usualment com una llengua aïllada encara que s'ha especulat amb un parentiu remot amb les llengües hoka.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua washo · Veure més »

Llengua xavante

La llengua xavante (també denominada a'uwê, a'uwen o akwén) és una llengua parlada en aproximadament 170 municipis a l'àrea oriental del Mato Grosso, al Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua xavante · Veure més »

Llengua zuni

La llengua zuni és la llengua parlada pel poble zuni al sud-oest dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Consonant fricativa і Llengua zuni · Veure més »

Llista de Swadesh en llengües otomang

La llista de Swadesh en llengües otomang permet una comparació del vocabulari bàsic d'aquesta família de llengües.

Nou!!: Consonant fricativa і Llista de Swadesh en llengües otomang · Veure més »

Llista de Swadesh en llengües utoasteques

La llista de Swadesh en llengües utoasteques permet una comparació del vocabulari bàsic d'aquesta família de llengües.

Nou!!: Consonant fricativa і Llista de Swadesh en llengües utoasteques · Veure més »

Logba

El logba (o ikpana) és la llengua pròpia dels logbes que viuen al sud-est de Date, a la regió Volta, al sud-est de Ghana.

Nou!!: Consonant fricativa і Logba · Veure més »

Macuna

El makuna (Baigana, Buhagana, Emoa, Ide, Jepa-Matsi, Macuna, Macuna-Erulia, Makuna, Paneroa, Roea, Suroa, Tabotiro Jejea, Umua, Wuhána, Yeba, Yebamasã, Yehpá Majsá, Yepá-Maxsá) és una llengua ameríndia que pertany al grup oriental de la família de les llengües tucanes.

Nou!!: Consonant fricativa і Macuna · Veure més »

Madurès

Madurès en alfabet javanès. El madurès és la llengua dels maduresos, de l'Illa de Madura i de Java oriental, a Indonèsia; també es parla a les petites i veïnes illes Kangean i illes Sapudi, com també la parlen migrants a altres parts d'Indonèsia, concretament, al creixent oriental de Java (que comprèn Pasuruan, Surabaya, Malang fins a Banyuwangi), les illes Masalembu, i fins i tot alguns a Kalimantan.

Nou!!: Consonant fricativa і Madurès · Veure més »

Maidu

El maidu, també maidu del nord-est o maidu de la Muntanya, és una llengua en greu perill d'extinció del grup de les llengües maidu parlada pels maidus tradicionalment a l'est i a les muntanyes al sud de Lassen Peak i als drenatges del riu American i del riu Feather.

Nou!!: Consonant fricativa і Maidu · Veure més »

Malaiàlam

El malaiàlam (മലയാളം, malayāḷaṁ) o malabar és una de les quatre principals llengües dravídiques del sud de l'Índia.

Nou!!: Consonant fricativa і Malaiàlam · Veure més »

Mallorquí

El mallorquí és el subdialecte del balear parlat a l'illa de Mallorca, que fa part del dialecte balear i del bloc oriental del català.

Nou!!: Consonant fricativa і Mallorquí · Veure més »

Mam

El mam és una llengua maia parlada pels mams, un poble de cultura maia que habita en a l'estat mexicà de Chiapas i als departaments guatemalencs de Quetzaltenango, Huehuetenango, San Marcos, i Retalhuleu.

Nou!!: Consonant fricativa і Mam · Veure més »

Mamaindê

El mamaindê, també conegut com a nambikwara septentrional, és una llengua nambikwara parlada a l'estat de Mato Grosso del Brasil, al molt al nord de la reserva indígena, Terra indígena Vale do Guaporé, entre el riu Pardo i riu Cabixi.

Nou!!: Consonant fricativa і Mamaindê · Veure més »

Mandan

El mandan (etnònim: nų́ʔetaːre) és una de les llengües sioux occidentals parlada pels mandans de Dakota del Nord, als Estats Units.

Nou!!: Consonant fricativa і Mandan · Veure més »

Mandarí

El mandarí és una llengua sinítica.

Nou!!: Consonant fricativa і Mandarí · Veure més »

Maori

El maori (Māori o te reo Māori, literalment «la llengua normal», habitualment abreujat com a te Reo) és una llengua austronèsia parlada a les Illes Cook i a Nova Zelanda pels maoris.

Nou!!: Consonant fricativa і Maori · Veure més »

Marathi

El marathi (मराठी) és una llengua indoària parlada pels marathi del centre i oest de l'Índia.

Nou!!: Consonant fricativa і Marathi · Veure més »

Marshallès

El Marshallès (d'acord amb la nova ortografia Kajin M̧ajeļ o d'acord amb l'ortografia antiga Kajin Majōl), també conegut com a Ebon, és una llengua malaiopolinèsia que es parla a les Illes Marshall per unes 44.000 persones, essent la llengua principal del país.

Nou!!: Consonant fricativa і Marshallès · Veure més »

Matlatzinca

Territoris de parla Matlatzinca El matlatzinca (també anomenat matlaltzinca i matlazinca) és el nom que se sol donar a dues llengües emparentades encara que inintel·ligibles parlades en la part sud de l'Estat de Mèxic pels Matlatzinques.

Nou!!: Consonant fricativa і Matlatzinca · Veure més »

Matsés

El matsés també anomenat mayoruna al Brasil, és una llengua ameríndia que fan servir els habitants de les regions a la frontera entre el Brasil i el Perú.

Nou!!: Consonant fricativa і Matsés · Veure més »

Mayo (llengua)

El mayo o yorem-nokki és una llengua taracahita de la família lingüística uto-asteca parlada per prop de 60.000 persones que habiten principalment en els estats mexicans de Sinaloa i Sonora.

Nou!!: Consonant fricativa і Mayo (llengua) · Veure més »

Mazahua

Territoris de parla mazahua El mazahua és una llengua que es parla al centre de Mèxic.

Nou!!: Consonant fricativa і Mazahua · Veure més »

Mazateca

El mazateca o llengües mazateques és una macrollengua o grup de llengües ameríndies estretament emparentades parlades a Mèxic, parlades pels mazateques al nord de l'estat d'Oaxaca i en algunes comunitats dels estats de Puebla i Veracruz.

Nou!!: Consonant fricativa і Mazateca · Veure més »

Mecanisme de flux d'aire

A la fonètica, el flux d'aire és el mètode pel qual es crea una corrent d'aire al tracte vocal.

Nou!!: Consonant fricativa і Mecanisme de flux d'aire · Veure més »

Media lengua

Aquest arxiu d'àudio és un breu mostra de la mitja llengua parlada en Pijal, Imbabura, l'Equador. Aquest enregistrament va ser produït durant una sessió de elicitación on es va demanar que el parlant tradueixi oracions des de l'espanyol. Aquest arxiu conté subtítols en anglès, kichwa, castellà, francès, italià, i portuguès. A més els subtítols estan disponibles en media lengua, encara que el sistema de subtítols de Wikipedia no els reconeix. Media lengua, també coneguda com chaupi-shimi, chaupi-lengua, chaupi-kichwa, kichwañol, chapu-shimi o llanga-shimi, és un idioma mixt parlat en la serra equatoriana que té el vocabulari d'origen espanyol i la gramàtica (morf-sintaxi) d'origen kichwa.

Nou!!: Consonant fricativa і Media lengua · Veure més »

Mikasuki

El mikasuki (també miccosukee, mikisúkî o hitchiti-mikasuki) és una llengua muskogi parlada per al voltant de 500 persones al sud de Florida.

Nou!!: Consonant fricativa і Mikasuki · Veure més »

Minangkabau (llengua)

El minangkabau (autònim: Baso Minang(kabau); Bahasa Minangkabau) és una llengua austronèsia parlada pels minangkabau de Sumatra Occidental, la part occidental de Riau, Kabupaten Aceh Selatan, la part nord de Bengkulu i Jambi, també en diverses ciutats d'Indonèsia per immigrants minangkabau És també la lingua franca al llarg de la regió costanera occidental de la província de Sumatra Septentrional, i fins i tot s'utilitza en parts d'Aceh, on se l'anomena Aneuk Jamee.

Nou!!: Consonant fricativa і Minangkabau (llengua) · Veure més »

Minica huitoto

El minica, minica huitoto o minica witoto és una llengua indígena de la subamília huitoto parlada per uns pocs milers de parlants a la regió frontera entre Perú i Colòmbia.

Nou!!: Consonant fricativa і Minica huitoto · Veure més »

Misak

Els misak o guambians són un poble americà que habita al sud de Colòmbia al departament del Cauca.

Nou!!: Consonant fricativa і Misak · Veure més »

Miwok de la sierra del sud

El miwok de la sierra del sud és una de les llengües miwok parlades a Califòrnia, a l'actual comtat de Mariposa (Califòrnia).

Nou!!: Consonant fricativa і Miwok de la sierra del sud · Veure més »

Miwok del llac

El miwok del llac és una llengua moribunda (o potser extingida) del nord de Califòrnia, parlada pels miwoks del llac a l'àrea adjacent al llac Clear.

Nou!!: Consonant fricativa і Miwok del llac · Veure més »

Mizo

El mizo és una llengua tibetobirmana parlada a l'Estat del Mizoram, a l'Índia, així com als estats veïns de l'Assam i del Manipur.

Nou!!: Consonant fricativa і Mizo · Veure més »

Mode d'articulació

El mode d'articulació o modo d'articulació és la posició que adopten els òrgans de fonació per produir un so, de manera que es produeixen diferents tipus d'obstrucció del pas de l'aire.

Nou!!: Consonant fricativa і Mode d'articulació · Veure més »

Mono (llengua)

El mono (nim) és una llengua ameríndia del grup de les llengües numic de la família lingüística Uto-asteca, llengua ancestral del poble mono.

Nou!!: Consonant fricativa і Mono (llengua) · Veure més »

Mopan

El mopan (també maia mopan i mopane) és una llengua maia que forma part de la branca yucateca, junto con el yukatek, lacandon i itzá.

Nou!!: Consonant fricativa і Mopan · Veure més »

Muinane

Muinane és una llengua indígena americana parlada a Colòmbia que pertany a la família de llengües bora, juntament amb el bora.

Nou!!: Consonant fricativa і Muinane · Veure més »

Muisca

El muisca (en muisca muyskkubun) és una llengua de la família txibtxa, pròpia dels muisques, poble indígena colombià.

Nou!!: Consonant fricativa і Muisca · Veure més »

Munichi

El muchichi (o otonabe) s una llengua indígena, al nord del Perú, des del punt de vista de vista filogenètic és una llengua aïllada.

Nou!!: Consonant fricativa і Munichi · Veure més »

Murui huitoto

El murui, murui huitoto i murui witoto és una llengua indígena americana de la família witoto.

Nou!!: Consonant fricativa і Murui huitoto · Veure més »

Muskogi

El muskogi (Mvskoke en muskogi), també conegut com a Creek, Seminola, Creek-Seminola, Maskókî o muskogee, és una de les llengües muskogi parlada pel poble muscogi (creek) i seminola, principalment als estats d'Oklahoma i Florida.

Nou!!: Consonant fricativa і Muskogi · Veure més »

Mutsun

Mapa de les llengües ohlone. El mutsun (també conegut com a costano San Juan Bautista) és una de les vuit llengües ohlone, parlada històricament pels mutsuns del Nord de Califòrnia, a l'antiga Missió de San Juan Bautista.

Nou!!: Consonant fricativa і Mutsun · Veure més »

Na'vi

El na'vi és la llengua construïda que surt a la pel·lícula Avatar, parlada pels na'vi, els humanoides intel·ligents que surten a la pel·lícula i que habiten Pandora.

Nou!!: Consonant fricativa і Na'vi · Veure més »

Nadëb

El nadëb o kaburi és una de les llengües nadahup de l'Amazònia brasilera, al llarg dels rius Uneiuxi, Japura, and Negro rivers.

Nou!!: Consonant fricativa і Nadëb · Veure més »

Nambikwara

El nambikwara (també anomenada nambiquara i nambiquara meridional, per distingir-se del mamaindê) és una llengua indígena parlada pels nambikwares, que resideix en reserves federals que cobreixen aproximadament 50.000 quilòmetres quadrats de terra al Mato Grosso i parts veïnes de Rondonia al Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Nambikwara · Veure més »

Natchez (llengua)

El natchez és la llengua ancestral dels natchez que històricament habitaren Mississipi i Louisiana, i que actualment viuen entre els creek i cherokees a Oklahoma.

Nou!!: Consonant fricativa і Natchez (llengua) · Veure més »

Naxi

El naxi -pronunciat -, (també conegut com a nakhi, nasi, lomi, moso o mo-do) és una llengua tibetobirmana, un grup de llengües parlades per unes 310.000 persones concentrades a la ciutat de Lijiang, al districte autònom de Yulong Naxi (玉龙纳西族自治县) de la província de Yunnan, Xina.

Nou!!: Consonant fricativa і Naxi · Veure més »

Nàhuatl

El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.

Nou!!: Consonant fricativa і Nàhuatl · Veure més »

Nàhuatl clàssic

El nàhuatl clàssic és el nom donat a la llengua parlada pels mexicas o nahuas de la Vall de Mèxic (com llengua franca de l'antic Imperi mexica) i els novohispans després de la conquesta de Mèxic (com idioma oficial del Virregnat de Nova Espanya).

Nou!!: Consonant fricativa і Nàhuatl clàssic · Veure més »

Névome

Distribució de grups ètnics a l'estat de Chihuahua el 2005 El névome (també: pima bajo, pima de la muntanya; en névome: oob no'ok) és una llengua uto-asteca parlada per indígenes dels estats de Sonora i Chihuahua, a Mèxic.

Nou!!: Consonant fricativa і Névome · Veure més »

Nüpode huitoto

Nüpode huitoto o Nɨpode és una llengua indígena americana parlada a l'oest d'Amèrica del Sud.

Nou!!: Consonant fricativa і Nüpode huitoto · Veure més »

Nez percé

El nez percé o Niimiipuutímt, és una llengua shahaptiana relacionada amb els diversos dialectes del sahaptin.

Nou!!: Consonant fricativa і Nez percé · Veure més »

Nisenan

El nisenan (o alternativament, maidu meridional, neeshenam, nishinam, pujuni, o wapumni) és una llengua gairebé extinta de les llengües maidu parlada pels nisenans (fracció meridional dels maidu) de Califòrnia central als contraforts de la Sierra, en el conjunt de les confluències dels rius American, Bear i Yuba.

Nou!!: Consonant fricativa і Nisenan · Veure més »

Nivkh

El nivkh o guiliak és una llengua parlada a les regions exrusses de Manxúria i determinades illes japoneses en perill d'extinció (hi ha menys de 2.000 parlants vius de la llengua).

Nou!!: Consonant fricativa і Nivkh · Veure més »

Nomatsiguenga

Nomatsiguenga és una llengua arawak del Perú, del subgrup de les llengües campa.

Nou!!: Consonant fricativa і Nomatsiguenga · Veure més »

Nonuya

El nonuya (nonuña, nyonuhu, achiote, achote) és una llengua witoto parlada per uns pocs milers de parlants del poble homònim de la regió a la Frontera entre Perú i Colòmbia.

Nou!!: Consonant fricativa і Nonuya · Veure més »

Norrè

El norrè (o nòrdic antic segons el terme de la germanística avui dia qüestionat)era la llengua germànica parlada pels pobles d’ascendència germànica septentrional (els habitants d'Escandinàvia, Jutlàndia, les illes veïnes i les seves colònies d'ultramar des dels inicis de l'època vikinga fins a l'any 1300 aproximadament).

Nou!!: Consonant fricativa і Norrè · Veure més »

Noruec

El noruec és una llengua parlada a Noruega.

Nou!!: Consonant fricativa і Noruec · Veure més »

O'odham

L'O'odham (pronunciat) o Pàpago-Pima (a causa dels noms de dos pobles indígenes els dialectes dels quals són pràcticament idèntics: els pàpago i els pimes) és una llengua uto-asteca parlada per amerindis de l'estat d'Arizona, als Estats Units, i Sonora, a Mèxic.

Nou!!: Consonant fricativa і O'odham · Veure més »

Ocaina

L'ocaina és una llengua indígena americana parlada a l'oest d'Amèrica del Sud pels ocaines.

Nou!!: Consonant fricativa і Ocaina · Veure més »

Occità antic

Loccità antic (occità: occitan ancian), també dit romanç o provençal antic, va ser la primera forma de les llengües occitanoromàniques; és atestat en escrits que daten del al XIV.

Nou!!: Consonant fricativa і Occità antic · Veure més »

Ofo

L'ofo era una llengua siouan parlada pels ofos o mosopelea que van viure fins c. 1673 en l'actual vall de l'Ohio.

Nou!!: Consonant fricativa і Ofo · Veure més »

Okpe (llengua)

LOkpe és una llengua edoid que es parla a la LGA d'Okpe, a l'estat del Delta.

Nou!!: Consonant fricativa і Okpe (llengua) · Veure més »

Opón

L' opón-carare és una llegua indígena extinta, de la família carib,Del Castillo Mathieu, Nicolás (1977) "Léxico caribe en el Caribe insular"; Thesaurus XXXII (2):316-373; (3):543-652 que es va parlar fins a mitjan segle XX en la riba dreta del riu Magdalena, en la conca dels rius Sogamoso, Carare i Oposa, en territori de l'actual departament colombià de Santander.

Nou!!: Consonant fricativa і Opón · Veure més »

Oraon

Loraon, kurukh (ˈkʊrʊx) o uranw (कुड़ुख़ en devanagari) és una llengua dravídica parlada per gairebé dos milions de tribus oraons i kisan de Jharkhand, Madhya Pradesh, Chhattisgarh, Orissa i Bengala Occidental, així com 65.000 al nord de Bangladesh, 28.600 un dialecte anomenat dhangar al Nepal i uns 5.000 al Bhutan.

Nou!!: Consonant fricativa і Oraon · Veure més »

Orejón

L'orejón (també coneguda com a Koto o Máíhɨ̃ki) és una llengua ameríndia que pertany al grup occidental de la família de les llengües tucanes.

Nou!!: Consonant fricativa і Orejón · Veure més »

Oro Win

L'Oro Win és una llengua chapacurana moribunda parlada al llarg dels trams superiors del riu Pacaás Novos al Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Oro Win · Veure més »

Ortografia armènia clàssica

L'ortografia armènia clàssica (Հայերէնի դասական ուղղագրութիւն, en ortografia clàssica i Հայերենի դասական ուղղագրություն en ortografia reformada, Hayereni dasakan ughagrutyun també coneguda com a ortografia tradicional i com a ortografia Maixtots) és l'ortografia desenvolupada durant l'inici del per a la llengua armènia.

Nou!!: Consonant fricativa і Ortografia armènia clàssica · Veure més »

Ortografia de les sibilants

L'ortografia de les sibilants constitueix un cas en l'ortografia del català en el qual un mateix so sibilant es representa en grafies diferents.

Nou!!: Consonant fricativa і Ortografia de les sibilants · Veure més »

Osage

Losage és una llengua siouan parlada per la Nació Osage d'Oklahoma.

Nou!!: Consonant fricativa і Osage · Veure més »

Otomang

L'otomang és una família de llengües ameríndies parlades avui dia en Mèxic i, abans de la colonització europea en Amèrica Central.

Nou!!: Consonant fricativa і Otomang · Veure més »

Otomí

L'otomí és una llengua indígena de Mèxic, parlada per un grup àmpliament conegut com els otomís (Els indígenes otomís de la Vall de Mezquital també la denominen hñähñu en la seva pròpia llengua).

Nou!!: Consonant fricativa і Otomí · Veure més »

Otomí de la Sierra

Otomí de la Sierra és un continu dialectal de la llengua otomí parlat a Mèxic per uns 70.000 individus a les muntanyes de la zona oriental de l'estat d'Hidalgo, Veracruz occidental i Puebla septentrional.

Nou!!: Consonant fricativa і Otomí de la Sierra · Veure més »

Paiute del sud

El Paiute del Sud (també anomenat Numic del riu Colorado, Ute, Ute–Paiute del Sud, o Ute-Chemehuevi), una parla de la branca numic de la família lingüística Uto-asteca, és un continu dialectal que s'estén des del sud-est de Califòrnia a Colorado.

Nou!!: Consonant fricativa і Paiute del sud · Veure més »

Paixtu

El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.

Nou!!: Consonant fricativa і Paixtu · Veure més »

Palikur

El palikur és una llengua ameríndia del grup de les llengües arawak parlada pels palikurs, un poble que viu a Brasil, al nord de l'Estat d'Amapá i a la Guaiana Francesa, a la frontera oriental.

Nou!!: Consonant fricativa і Palikur · Veure més »

Pampanga (llengua)

El pampanga és una llengua parlada a les Filipines que pertany a la família de les llengües austronèsies.

Nou!!: Consonant fricativa і Pampanga (llengua) · Veure més »

Panare

El panare és una llengua carib parlada per aproximadament 3.000-4.000 persones a l'estat de Bolívar al sud de Veneçuela.

Nou!!: Consonant fricativa і Panare · Veure més »

Pangasinan

El pangasinan,(pangasinan: Salitan Pangasinan; de vegades anomenat pel seu nom castellà, pangasinense) és una llengua que pertany al grup malaiopolinesi de la família austronesia.

Nou!!: Consonant fricativa і Pangasinan · Veure més »

Paraujano

El paraujano o añú és una llengua arawak parlada pels paraujanos o añús de Veneçuela.

Nou!!: Consonant fricativa і Paraujano · Veure més »

Patuet

El patuet era la varietat del català parlada a Algèria durant l'administració colonial francesa.

Nou!!: Consonant fricativa і Patuet · Veure més »

Patwin

Patwin (Patween) és una llengua ameríndia del grup wintun que es troba seriosament amenaçada.

Nou!!: Consonant fricativa і Patwin · Veure més »

Paumarí

El paumarí (també Paumari, Purupuru, Kurukuru, Pamari, Purupurú, Pammari, Curucuru, Palmari) és una llengua arawana parlada al Brasil per uns 300 adults ancians d’una població ètnica de 900.

Nou!!: Consonant fricativa і Paumarí · Veure més »

Páez

La llengua paez (AFI), autoglotònim nasa yuwe, és un idioma parlat pel poble nasa o paez (de «pats» «dreta» del riu Cauca), que habita a la zona andina de Colòmbia, especialment al departament del Cauca.

Nou!!: Consonant fricativa і Páez · Veure més »

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Nou!!: Consonant fricativa і Persa · Veure més »

Persa antic

El persa antic és un dels dos idiomes iranians dels quals es té un testimoni directe, essent l'altre l'idioma l'avèstic.

Nou!!: Consonant fricativa і Persa antic · Veure més »

Piapoco

El piapoco és una llengua del grup amaçònic de la família arawak, juntament amb l'achawa i tariana.

Nou!!: Consonant fricativa і Piapoco · Veure més »

Piaroa

El piaroa (també anomenada Guagua ~ Kuakua ~ Quaqua, Adole ~ Ature, Wo’tiheh. Autoglotònim De'aruwã thiwene) és una llengua indígena que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a Colòmbia i Veneçuela pels piaroes.

Nou!!: Consonant fricativa і Piaroa · Veure més »

Pipil

El pipil o nawat és la llengua parlada originalment pels pipils, relacionada amb el nàhuatl parlat a Mèxic pels mexica i encara recordada pels seus descendents.

Nou!!: Consonant fricativa і Pipil · Veure més »

Pomo de l'est

Zona on es parlava pomo Pomo de l'est, també conegut com a pomo del llac Clear, és una llengua pomo del Nord de Califòrnia.

Nou!!: Consonant fricativa і Pomo de l'est · Veure més »

Pomo del sud

Zona on es parlava pomo El pomo del sud és una llengua pomo del Nord de Califòrnia al llarg del riu Russian i el llac Clear.

Nou!!: Consonant fricativa і Pomo del sud · Veure més »

Popoluca de la Sierra

En verd, les llengües zoque de la família mixezoque El popoluca de la Sierra o Popoluca de Soteapan és una llengua zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque.

Nou!!: Consonant fricativa і Popoluca de la Sierra · Veure més »

Popoluca de Sayula

El Popoluca de Sayula és la llengua mixe que parlen els sayultecs de l'Istme de Tehuantepec i particularment a l'estat de Veracruz.

Nou!!: Consonant fricativa і Popoluca de Sayula · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.

Nou!!: Consonant fricativa і Portuguès · Veure més »

Prenasalitzada

Prenasalitzada és l'articulació del so consonàntic en la qual s'uneixen una oclusiva o una fricativa amb un so nasal anteposat, formant una unitat fonètica.

Nou!!: Consonant fricativa і Prenasalitzada · Veure més »

Proto-otomí

Sense descripció.

Nou!!: Consonant fricativa і Proto-otomí · Veure més »

Protoberber

El protoberber és una llengua afroasiàtica antecessora de l'amazic modern.

Nou!!: Consonant fricativa і Protoberber · Veure més »

Protoindoiranià

Protoindoiranià és el proto-llenguatge reconstruït de la branca d'idiomes indoiranians de la branca indoeuropea.

Nou!!: Consonant fricativa і Protoindoiranià · Veure més »

Protoiroquès

El Protoiroquès és el nom donat a la hipotètica protollengua de les llengües iroqueses.

Nou!!: Consonant fricativa і Protoiroquès · Veure més »

Protojapònic

Es denomina protojapònic la protollengua origen de totes les varietats actuals de la família japònica.

Nou!!: Consonant fricativa і Protojapònic · Veure més »

Protonòrdic

El protonòrdic (també anomenat nòrdic primitiu, escandinau antic, germànic protonòrdic i protoescandinau) fou una llengua indoeuropea parlada a Escandinàvia.

Nou!!: Consonant fricativa і Protonòrdic · Veure més »

Protoquítxua

El protoquítxua és la llengua mare hipotètica o protollengua que hauria donat origen a les diverses llengües de la família de llengües quítxues.

Nou!!: Consonant fricativa і Protoquítxua · Veure més »

Protosemític

El protosemític és la protollengua que constitueix una aproximació reconstruïda de la llengua mare que hauria donat lloc a les llengües semítiques.

Nou!!: Consonant fricativa і Protosemític · Veure més »

Purépetxa

Distribució actual del pꞌurhépecha a Mèxic. El purépetxa, tarasc o michoacà (purépetxa: Pꞌurhépecha, pronunciació), és una llengua parlada pels tarascos de l'occident de Mèxic.

Nou!!: Consonant fricativa і Purépetxa · Veure més »

Q'anjob'al

El q'anjob'al (també conegut com a kanjobal) és una de les llengües maies parlat per la població q'anjob'al, que en la seva majoria viu en l'altiplà occidental de Guatemala i en l'extrem de Chiapas.

Nou!!: Consonant fricativa і Q'anjob'al · Veure més »

Q'eqchi'

El q'eqchi' (d'acord amb l'ortografia de la Academia de Lenguas Mayas de Guatemala) o també kektxí és una de les llengües maies (branca quitxé) parlada a Guatemala per l'ètnia dels kektxís, als departaments d'Alta Verapaz, Baja Verapaz, El Petén, Izabal i El Quiché.

Nou!!: Consonant fricativa і Q'eqchi' · Veure més »

Qimant

El qimant és una llengua cuixítica en perill d'extinció, parlada per les generacions més grans d'una minsa part del poble qemant, al nord del llac Tana (Regió Amhara), principalment al woreda deTxilga (Zona Semien Gondar).

Nou!!: Consonant fricativa і Qimant · Veure més »

Quítxua clàssic

El quítxua clàssic o quichua va ser una varietat de la família lingüística quítxua usada com llengua vehicular, al costat de l'aimara, mochica, puquina una de les llengües generals en l'Antic Perú pels curaca i adoptada com a llengua oficial per l'Estat incaic.

Nou!!: Consonant fricativa і Quítxua clàssic · Veure més »

Quítxua d'Ayacucho

El quítxua d'Ayacucho, també conegut com Ayacucho-Chanca, és un dialecte del quítxua meridional parlat als departaments d'Ayacucho, Huancavelica i la meitat occidental del departament d'Apurímac al Perú per aproximadament 1 milió de persones segons SIL International.

Nou!!: Consonant fricativa і Quítxua d'Ayacucho · Veure més »

Quítxua de Cajamarca

El quítxua de Cajamarca (en) és una varietat del quítxua parlada aïlladament a les parts altes occidentals de la província de Cajamarca (districtes de Cajamarca, Baños del Inca i Chetilla).

Nou!!: Consonant fricativa і Quítxua de Cajamarca · Veure més »

Quítxua de Cusco

El quítxua de Cusco (quítxua Qusqu qhichwa simi) és un dialecte modern del quítxua meridional parlat al departament del Cusco, al Perú, per aproximadament 1,5 milions de persones segons el SIL.

Nou!!: Consonant fricativa і Quítxua de Cusco · Veure més »

Quítxua de Huallaga

El quítxua de Huallaga és una varietat dins del grup Alt Pativilca-Alt Marañón-Alt Huallaga de les llengües quítxues del branca Quítxua I (anomenat també Quítxua Wáywash, Quítxua B, o Quítxua central), el qual es compon per una gran diversitat de varietats lingüístiques distribuïdes en la serra del centre del Perú, als departaments d'Áncash, Huánuco, Pasco, Junín i Lima.

Nou!!: Consonant fricativa і Quítxua de Huallaga · Veure més »

Quítxua meridional

El quítxua meridional (o simplement qhichwa), és una llengua indígena de Sud-amèrica conformada per un conjunt de varietats mútuament intel·ligibles assentades en el sud del Perú, l'occident de Bolívia, i àrees limítrofes amb Bolívia s Xile i l'Argentina, així com a la província argentina de Santiago del Estero.

Nou!!: Consonant fricativa і Quítxua meridional · Veure més »

Quítxua sudbolivià

El quítxua sudbolivià (en quítxua Qullasuyu qhichwa simi) també conegut com el quítxua del centre de Bolívia, és un dialecte del quítxua meridional parlat a Bolívia i a les zones adjacents de l'Argentina, on també es coneix com a colla.

Nou!!: Consonant fricativa і Quítxua sudbolivià · Veure més »

Quenya

Text en quenya, escrit en l'alfabet tengwar i en l'alfabet llatí El quenya (pronunciat: kwéɲə) és un idioma creat per J. R. R. Tolkien en el context de la seva obra literària referida a la Terra Mitjana (El Senyor dels Anells, El hòbbit, etc.). En aquest marc, el quenya és la llengua pròpia dels elfs que varen arribar a Vàlinor, els Calaquendi.

Nou!!: Consonant fricativa і Quenya · Veure més »

Rafe (diacrític)

Còdex d'Aleppo (any 920), amb diversos rafes. (Josuè 1:1) En l'ortografia de l'idioma Hebreu el rafe, també raphe (Hebreu: רפה, ʀaˈfe, que significa "feble"), és un diacrític; una barra horitzontal curta col·locada a dalt de certes lletres per indicar que elles han de ser pronunciades com a fricatives.

Nou!!: Consonant fricativa і Rafe (diacrític) · Veure més »

Rajasthani

El terme rajasthani (devanagari: राजस्थानी) es refereix a un grup de llengües indoàries que es parlen principalment a l'estat del Rajasthan i les àrees adjacents de Hariana, Panjab, Gujarat i Madhya Pradesh (a l'Índia).

Nou!!: Consonant fricativa і Rajasthani · Veure més »

Rama (llengua)

El rama és una llengua txibtxa parlada pels rames en la comunitat indígena de Cayo Rama, Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud, a la regió de la costa oriental (del Carib o atlàntica) de Nicaragua.

Nou!!: Consonant fricativa і Rama (llengua) · Veure més »

Rarámuri

El tarahumara (endònim rarámuri o ralámuli ra'ícha, "poble de la llengua") és una llengua de la família uto-asteca (grup de llengües taracahites) parlada per uns 87.000 tarahumares al nord-oest de Mèxic.

Nou!!: Consonant fricativa і Rarámuri · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Consonant fricativa і Romanès · Veure més »

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Nou!!: Consonant fricativa і Romanx · Veure més »

Sabanê

El sabanê és un dels tres grups principals de llengües parlades a la família nambikwara.

Nou!!: Consonant fricativa і Sabanê · Veure més »

Sakapultek

El sakapultek és una llengua maia estretament relacionada amb el quitxé.

Nou!!: Consonant fricativa і Sakapultek · Veure més »

Sami de Pite

El sami de Pite, també conegut com a sami d'Arjeplog, és una llengua sami parlada tradicionalment a Suècia i Noruega.

Nou!!: Consonant fricativa і Sami de Pite · Veure més »

Sandawe

El sandawe o sandawi és una llengua tonal parlada per unes 40.000 persones del poble sandawe a la regió de Dodoma, a Tanzània.

Nou!!: Consonant fricativa і Sandawe · Veure més »

Sango

El sango (també anomenat eshisango, kisangu o rori) és una llengua criolla basada en el ngbandi, que constitueix l'idioma principal que es parla a la República Centreafricana.

Nou!!: Consonant fricativa і Sango · Veure més »

Saramacca

Saramacca (autònim: Saamáka) és un llengua criolla parlada per prop de 30.300 persones d'ètnia africana prop dels alts riu Saramacca i riu Surinam a Surinam (anteriorment també coneguda com a Guaiana holandesa), i 5.500 a la Guaiana Francesa.

Nou!!: Consonant fricativa і Saramacca · Veure més »

Sàliba

El sàliba és una llengua indígena de que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a l'Est de Colòmbia i Veneçuela.

Nou!!: Consonant fricativa і Sàliba · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Consonant fricativa і Sànscrit · Veure més »

Síndarin

El síndarin és una llengua fictícia creada per J. R. R. Tolkien per ser utilitzada al món creat per ell, la Terra Mitjana. El síndarin és una de les moltes llengües parlades pels elfs, anomenats Eledhrim ˈɛlɛðrim o Edhellim ɛˈðɛllim en síndarin.

Nou!!: Consonant fricativa і Síndarin · Veure més »

Semivocal

Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.

Nou!!: Consonant fricativa і Semivocal · Veure més »

Shasta (llengua)

El shasta és una llengua ameríndia del grup de les llengües shasta que s'havia parlat al nord de Califòrnia i al sud-oest d'Oregon.

Nou!!: Consonant fricativa і Shasta (llengua) · Veure més »

Shenwa

El shenwa o chenoua (natiu: Haqbaylit̠), és una llengua amaziga del grup de les llengües zenetes parlades pels chenouis al Jebel Chenoua a Algèria just a l'oest d'Alger, i a les províncies de Tipaza (inclosa Cherchell) i Chlef.

Nou!!: Consonant fricativa і Shenwa · Veure més »

Shuar

El shuar o shuar-chicham és un idioma parlat a l'Equador.

Nou!!: Consonant fricativa і Shuar · Veure més »

Sikkimès

El sikkimès, també anomenat "tibetà sikkimès", "Bhutia", "Drenjongké" (tibetà: འབྲས་ལྗོངས་སྐད་; Wylie: 'bras ljongs skad, "llengua de la vall d'arròs") Dranjoke, Denjongka, Denzongpeke i Denzongke, pertany a la família de llengües tibètiques del sud.

Nou!!: Consonant fricativa і Sikkimès · Veure més »

Sikuani

El sikuani (o guahibo) és una llengua indígena del grup central de la família guajibana que possiblement va formar un continu dialectal amb la llengua cuiba, fins que van ser separats per l'assentament en les riberes dels rius, de pobles de llengües arawak i sàliba i més tardanament per la colonització.

Nou!!: Consonant fricativa і Sikuani · Veure més »

Siona

El siona (també coneguda com a Bain Coca, Pioje, Pioche-Sioni, Ganteyabain, Ganteya, Ceona, Zeona, Koka, Kanú) és una llengua que pertany al grup occidental de la família de les llengües tucanes parlada a Colòmbia i Equador pel poble siona.

Nou!!: Consonant fricativa і Siona · Veure més »

Sipakapense

El sipakapense és una llengua maia que forma part del grup quitxé.

Nou!!: Consonant fricativa і Sipakapense · Veure més »

Siríac

El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.

Nou!!: Consonant fricativa і Siríac · Veure més »

Siriano

El siriano és una llengua del grup oriental de les llengües tucanes.

Nou!!: Consonant fricativa і Siriano · Veure més »

Siwi

The siwi o siwa, també conegut com a amazic de l'oasi o ambíguament zenati, és una llengua amaziga d'Egipte, parlada per entre 15.000 i 20.000 personesGrammatical Contact in the Sahara: Arabic, Berber, and Songhay in Tabelbala and Siwa, Lameen Souag, PhD thesis, SOAS, 2010 als oasis de Siwa i Gara, vora de la frontera entre Líbia i Egipte.

Nou!!: Consonant fricativa і Siwi · Veure més »

Solsoní

El solsoní és un parlar o subdialecte de transició entre el dialecte central i el dialecte nord-occidental, emprat pels habitants de la ciutat de Solsona i els d'alguns pobles limítrofs, com els d'Olius o de Llobera.

Nou!!: Consonant fricativa і Solsoní · Veure més »

Sonoritat aspirada

La sonorització aspirada (també anomenada sonorització murmurada, murmuri o remor) és una fonació en la qual les cordes vocals vibren, tal com fan a la sonorització (modal) normal, però es mantenen més separades, de manera que escapa un volum més gran d'aire entre elles.

Nou!!: Consonant fricativa і Sonoritat aspirada · Veure més »

Sonorització

S'anomena sonorització al fenomen fonètic contrari a l'ensordiment, pel qual un so sord (en el qual no vibren les cordes vocals) es fa sonor, per l'acció del so o dels sons contigus.

Nou!!: Consonant fricativa і Sonorització · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Consonant fricativa і Suec · Veure més »

Svanetià

El svanetià o svan (en svan: ლუშნუ ნინ/შკა̈ნ, lušnu nin/šḳän i en georgià: სვანური ენა, svanuri ena) és una de les llengües caucàsiques del grup meridional, parlada per unes 30.000 persones a Svanètia, a les muntanyes de Geòrgia.

Nou!!: Consonant fricativa і Svanetià · Veure més »

Taïno

El taïno va ser una llengua indígena de la família arawak que es va parlar a les Antilles per l'època de la Conquesta espanyola i que actualment es troba extinta.

Nou!!: Consonant fricativa і Taïno · Veure més »

Tacana

El tacana és una llengua ameríndia que pertany al grup occidental de les llengües tacanes i és parlada per aproximadament 1.800 individus d'una població de 5.000 tacanes de Bolívia.

Nou!!: Consonant fricativa і Tacana · Veure més »

Tahitià

El tahitià (o reo Tahiti) és una llengua austronèsia parlada a l'illa de Tahití i a la resta de les illes de la Societat.

Nou!!: Consonant fricativa і Tahitià · Veure més »

Takelma

Distribució de les llengües takelma El takelma és la llengua ameríndia parlada pels takelmes, originaris del sud-oest d'Oregon.

Nou!!: Consonant fricativa і Takelma · Veure més »

Tamanaku

El tamanaku era una llengua indígena de la família carib antigament parlat a Veneçuela.

Nou!!: Consonant fricativa і Tamanaku · Veure més »

Tanimuca-retuarã

El tanimuca-retuarã (Wejeñememajã oka y Ũp̵airã oka) és una llengua ameríndia que pertanyia al grup oriental de la família de les llengües tucanes.

Nou!!: Consonant fricativa і Tanimuca-retuarã · Veure més »

Tariana

El tariana (també tariano) és una llengua del grup de Llengües arawak de l'Alt Amazones en perill d'extinció parlada per aproximadament 100 persones al llarg del riu Vaupés a l'Amazones, al Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Tariana · Veure més »

Tatuyo

El tatuyo és una llengua que pertany al grup central de les llengües tucanes, i és parlada pels tatuyos a l'Amazònia colombiana, al sud del Vaupés, al llarg del riu Piraparana per 400 persones el 2007.

Nou!!: Consonant fricativa і Tatuyo · Veure més »

Tee

El tee és una llengua que es parla al sud de Nigèria.

Nou!!: Consonant fricativa і Tee · Veure més »

Tektitek

El tektitek (també conegut com a teco o B'a'aj) és una llengua maia que forma part de la branca de llengües mams.

Nou!!: Consonant fricativa і Tektitek · Veure més »

Teoria de les laringals

Es coneix com a laringals a un conjunt de tres sons de consonant que apareixen en les reconstruccions de les llengües protoindoeuropees.

Nou!!: Consonant fricativa і Teoria de les laringals · Veure més »

Tepehuan

El tepehuan o O'otham és el nom que es dona a dues llengües ameríndies de Mèxic, anomenats tepehuan del sud i tepehuan del nord, que malgrat les similitud de la denominació han de considerar-se dues llengües diferents.

Nou!!: Consonant fricativa і Tepehuan · Veure més »

Tequistlateca

El tequistlateca és una llengua indígena extinta d'Oxaca parlada anteriorment pels tequistleques.

Nou!!: Consonant fricativa і Tequistlateca · Veure més »

Terêna

El terêna o etelena és una llengua indígena del subgrup meridional de la família lingüística arawak parlada per unes 16 mil persones en l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul.

Nou!!: Consonant fricativa і Terêna · Veure més »

Ticuna

El ticuna o tukuna és una llengua indígena americana parlada en la confluència del Brasil, Colòmbia i el Perú, per uns 41.000 indígenes de l'ètnia tikuna.

Nou!!: Consonant fricativa і Ticuna · Veure més »

Tigrinya

El tigrinya és una llengua semítica etiopicoeritrea parlada per uns 4,5 milions de persones majoritàriament pertanyents al poble tigrinya o tigrai, que viu a l'Eritrea central i a la Regió Tigre d'Etiòpia (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a Israel) i que gaudeix de l'estatus de llengua oficial a tots dos estats.

Nou!!: Consonant fricativa і Tigrinya · Veure més »

Tillamook (llengua)

El tillamook és una llengua extingida de les llengües salish que havia estat parlada pels tillamooks al nord-oest d'Oregon, Estats Units.

Nou!!: Consonant fricativa і Tillamook (llengua) · Veure més »

Timbisha

Timbisha (Tümpisa; també anomenat Panamint o Koso) és una llengua parlada pel poble amerindi que vivia a la regió al voltant del Death Valley, California i el sud de la vall d'Owens des de temps prehistòrics.

Nou!!: Consonant fricativa і Timbisha · Veure més »

Timucua (llengua)

El timucua és una llengua ameríndia extingida parlada fins al al nord i centre de Florida, el sud-est de Geòrgia, i l'est d'Alabama pels timucua.

Nou!!: Consonant fricativa і Timucua (llengua) · Veure més »

Tinigua

El tinigua (o tiniguas) és una llengua indígena amenaçada i encara parlada a Colòmbia.

Nou!!: Consonant fricativa і Tinigua · Veure més »

Tiriyó

El tiriyó és una llengua carib que utilitzen quotidianament els tiriyós, la majoria dels quals són monolingües.

Nou!!: Consonant fricativa і Tiriyó · Veure més »

Tlingit (llengua)

El tlingit (autònim :, /ɬɪ̀nkɪ́tʰ/) és una llengua ameríndia parlada per les tlingits al sud-est d'Alaska i a la Colúmbia Britànica, a l'arxipèlag Alexander i la zona costanera veïna.

Nou!!: Consonant fricativa і Tlingit (llengua) · Veure més »

Tol (llengua)

Tol, també conegut com Jicaque Oriental, Tolupan, i Torupan, és parlat per aproximadament 500 dels 19.600 tolupans a la reserva La Montaña de la Flor al Departament de Francisco Morazán, Hondures.

Nou!!: Consonant fricativa і Tol (llengua) · Veure més »

Tongva (llengua)

Distribució del Tongva El Tongva (també coneguda com a Gabrielino o Gabrieleño) era una llengua de les llengües takic de la família lingüística uto-asteca parlada pels tongva, un poble d'amerindis dels Estats Units que vivia al voltant de Los Angeles (Califòrnia).

Nou!!: Consonant fricativa і Tongva (llengua) · Veure més »

Totonaca

El totonaca és una macrollengua pertanyent a la llengües totonaques, que pertany a la família llengües totozoques.

Nou!!: Consonant fricativa і Totonaca · Veure més »

Triqui

El triqui o trique és una macrollengua que pertany a la família otomang que es parla a la part occidental de l'estat d'Oaxaca, Mèxic, encara que posseeix també una comunitat lingüística en diversos nuclis urbans del centre del país i els estats de Sinaloa i Baixa Califòrnia, on els indígenes triquis treballen en els camps de cultiu.

Nou!!: Consonant fricativa і Triqui · Veure més »

Trumaí

El trumaí és una llengua indígena d'Amèrica parlada al alt Xingú per alguns membres de l'ètnia trumaí a l'estat brasiler de Mato Grosso,.

Nou!!: Consonant fricativa і Trumaí · Veure més »

Tsáfiki

El tsafiki (autoglotònim: tsáfiki, 'paraula veritable') és el nom d'una llengua de la família barbacoana de la ètnia aborigen coneguda com tsáchila ('veritable gent') en el seu propi idioma.

Nou!!: Consonant fricativa і Tsáfiki · Veure més »

Tsimané

El tsimané (chimané) és una llengua aïllada sud-americana, que segons alguns lingüistes forma la família de les llengües mosetenes.

Nou!!: Consonant fricativa і Tsimané · Veure més »

Tucano

El tucano, tukano o tucana, endònim Dahseyé (Dasea) forma part del grup oriental de la família tucano i la parlen aproximadament 10 mil persones a la conca del riu Vaupés, a Colòmbia i Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Tucano · Veure més »

Tunebo

El tunebo és com es coneix popularment l'uw cuwaHeadland, Edna.

Nou!!: Consonant fricativa і Tunebo · Veure més »

Turc de Khorasan

El turc de Khorasan (en turc de Khorasan Xorasan Türkçesi; en ترکی خراسانی, Torki-e Khorasani) és una varietat lingüística en la família de les llengües turqueses.

Nou!!: Consonant fricativa і Turc de Khorasan · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Consonant fricativa і Txec · Veure més »

Txitximeca Jonaz

El txitximeca jonaz o jonaz és una llengua indígena de Mèxic parlada per uns 1.625 txitximeques jonaz a la Missió de Chichimecas prop de San Luis de la Paz a l'estat de Guanajuato.

Nou!!: Consonant fricativa і Txitximeca Jonaz · Veure més »

Txoni

El txoni (també jone, txone, txona, cone) i el thewo són dialectes de les llengües tibetobirmanes parlades a la Xina occidental en la proximitat de la comarca de Jonê.

Nou!!: Consonant fricativa і Txoni · Veure més »

Tz'utujil

El tz'utujil és un idioma maia parlada pels tz'utujils, una ètnia que viu a alguns municipis del sud del departament de Sololá i del nord de Suchitepéquez.

Nou!!: Consonant fricativa і Tz'utujil · Veure més »

Ucraïnès

Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.

Nou!!: Consonant fricativa і Ucraïnès · Veure més »

Ugarític

Lugarític és una llengua semítica de la branca nord-occidental avui dia extinta que es parlava a Ugarit, Síria, des del 2000 aC.

Nou!!: Consonant fricativa і Ugarític · Veure més »

Urarina

Lurarina és una llengua aïllada de l'Amazònia peruana parlada per menys de 3.000 persones del poble urarina, de la Província de Loreto (Perú).

Nou!!: Consonant fricativa і Urarina · Veure més »

Urhobo

Lurhobo és una llengua edoid que parlen els urhobos, un grup ètnic que habita a l'Estat del Delta, al sud de Nigèria.

Nou!!: Consonant fricativa і Urhobo · Veure més »

Ute (dialecte)

El ute /'juːt/ Givón, T. Ute Reference Grammar.

Nou!!: Consonant fricativa і Ute (dialecte) · Veure més »

Uto-asteca

L'utoasteca és una família lingüística de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord parlades a la part central i meridional dels Estats Units, (Oregon, Idaho, Utah, Califòrnia, Nevada, Arizona), fins a Mèxic.

Nou!!: Consonant fricativa і Uto-asteca · Veure més »

Uvbie

Luvbie (o effurun, evhro, evrie, uvhria o uvwie) és una llengua edoid que parlen els uvbies, que tenen les seves principals comunitats a les LGAs d'Ethiope, a l'estat del Delta, al sud de Nigèria.

Nou!!: Consonant fricativa і Uvbie · Veure més »

Uzbek

Luzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia.

Nou!!: Consonant fricativa і Uzbek · Veure més »

Ventureño

El ventureño eren una llengua de la família de les llengües chumash, un grup de llengües natives parlades al llarg de les àrees costaneres del sud de Califòrnia, Estats Units, des de San Luis Obispo al nord fins a Malibú al sud.

Nou!!: Consonant fricativa і Ventureño · Veure més »

Vietnamita

El vietnamita (tiếng Việt en vietnamita) és un idioma que pertany al grup de les llengües austroasiàtiques.

Nou!!: Consonant fricativa і Vietnamita · Veure més »

Waimajã

El waimajã (Waimaha), genèricament conegut com a Bará o (septentrional) Barasano, és una llengua que pertany al grup central de les llengües tucanes, i és parlada a Colòmbia i al Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Waimajã · Veure més »

Waimiri-atroari

El waimiri-atroari és una llengua de la família lingüística Carib, més específicament de la família Yawaperí, l'únic representant d'aquesta.

Nou!!: Consonant fricativa і Waimiri-atroari · Veure més »

Wajiara

El yurutí, o wajiara, és una llengua de la branca oriental de les llengües tucanes de Colòmbia, amb al voltant de 1.200 parlants a Colòmbia i Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Wajiara · Veure més »

Wanano

El wanano (guanano), o Piratapuyo és una llengua que partany al grup oriental de les llengües tucanes i és parlada a la part nord-oest de l'estat de l'Amazones (Brasil) i al Departament de Vaupés a Colòmbia.

Nou!!: Consonant fricativa і Wanano · Veure més »

Wapishana

El wapishana (Wapixana) és una llengua arawak de Guyana i Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Wapishana · Veure més »

Wappo

El wappo és una llengua probablement aïllada, tot i que alguns lingüistes la classifiquen dins de la família de llengües yuki-wappo (Powers 1877, Powell 1891, Kroeber 1925 i Elmendorf 1968), tanmateix com els propis membres de l'ètnia wappo que encara sobreviuen.

Nou!!: Consonant fricativa і Wappo · Veure més »

Warao

El Warao és una llengua aïllada parlada per l'ètnia indígena dels waraos al Delta de l'Orinoco (Delta Amacuro), algunes zones de l'estat de Monagas i el sud-est de l'estat de Sucre, així com algunes àrees de Guyana i un enclavament a Surinam.

Nou!!: Consonant fricativa і Warao · Veure més »

Wariapano

El wariapano, panobo o pano és una llengua de la família pano, parlada al departament de Loreto i extinta en la segona meitat del segle XX (cap als anys 1990).

Nou!!: Consonant fricativa і Wariapano · Veure més »

Wariʼ

El Wariʼ (també Orowari, Wari, Pacaá Novo, Pacaás Novos, Pakaa Nova, Pakaásnovos) és l'única llengua vibrant que queda de la família de llengües chapacuranes de la regió fronterera brasiler-boliviana de la conca amazònica.

Nou!!: Consonant fricativa і Wariʼ · Veure més »

Wayana

El wayana (també guayana, oayana, alukuyana), és una lengua caribenya parlada pels wayanes al sud i sud-oest de Surinam, Guaiana Francesa i Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Wayana · Veure més »

Wayuunaiki

El wayú, guajiro, o el seu nom propi (autoglotònim) Wayuunaiki (wayuu: poble wayúu; naiki: idioma), és un idioma que parlen al voltant de 400.000 persones en el departament colombià de La Guajira i en l'estat veneçolà del Zulia, i pertany a la família lingüística arawak, subfamilia maipureana, tronc de arawak septentrional, grup de les llengües arawak del Carib, relacionat properament amb les llengües añu (paraujano) de la costa zuliana, la lokono de La Guaiana i la taíno de les Antilles.

Nou!!: Consonant fricativa і Wayuunaiki · Veure més »

Wòlof

El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses.

Nou!!: Consonant fricativa і Wòlof · Veure més »

Wichita (llengua)

El wichita és una microllengua caddo parlada an Oklahoma pels wichita.

Nou!!: Consonant fricativa і Wichita (llengua) · Veure més »

Winnebago (llengua)

El winnebago (Hocąk) és la llengua tradicional de la tribu Ho-Chunk (o Winnebago) d'amerindis dels Estats Units.

Nou!!: Consonant fricativa і Winnebago (llengua) · Veure més »

Wintu

El wintu és una llengua en perill crític de les llengües wintun parlada pels wintus del Nord de Califòrnia.

Nou!!: Consonant fricativa і Wintu · Veure més »

Wounaan

El wounaan (també anomenada Chanco, Chocama, Noanama, Noanamá, Noenama, Nonama, Waumeo, Waun Meo, Waunana, Wounaan, Woun Meu i Wounmeu) és una de les llengües chocó parlada pels wounaans, poble indígena d'Amèrica repartit entre Colòmbia i Panamà (Emberá-Wounaan).

Nou!!: Consonant fricativa і Wounaan · Veure més »

Wu (llengua)

El wu (en xinès tradicional: 吳語; en xinès simplificat: 吴语) és un grup de llengües antigues pertanyent a les llengües xineses que es parlen principalment a la província de Zhejiang, a la municipalitat de Xangai i al sud de la província de Jiangsu, en total uns 80 milions de persones.

Nou!!: Consonant fricativa і Wu (llengua) · Veure més »

Wyandot

El Wyandot és una llengua iroquesa parlada tradicionalment pel poble conegut tradicionalment com a wyandots, hurons, Wyandotte o Wendat.

Nou!!: Consonant fricativa і Wyandot · Veure més »

Xamacoco

El xamacoco és una llengua zamucana parlada al Paraguai pels xamacocos.

Nou!!: Consonant fricativa і Xamacoco · Veure més »

Xârâcùù

Xârâcùù o kanala és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Xaracuu, als municipis de Canala, La Foa i Boulouparis, a la Província del Sud, Nova Caledònia.

Nou!!: Consonant fricativa і Xârâcùù · Veure més »

Xeiene (llengua)

El xeiene (Tsėhesenėstsestotse o en pronúncia simplificada, Tsisinstsistots) és una llengua ameríndia parlada pels xeiene, en el que avui és Montana i Oklahoma als Estats Units.

Nou!!: Consonant fricativa і Xeiene (llengua) · Veure més »

Xinés antic

El xinés antic o xinès antic, també denominat xinés arcaic o xinès arcaic en les obres antigues, és l'etapa registrada de l'idioma xinés més antiga, i l'avantpassat de totes les variants de xinés modernes.

Nou!!: Consonant fricativa і Xinés antic · Veure més »

Xiulet gomerenc

Conversa en ''silbo gomero'':es- ¡Servando!- ¿Qué?- Mira, dile a Julio que vaya y que traiga las chácaras.- Ya voy.- ¡Julio!- ¿Qué?- Que dice Lilí que avises a los muchachos y que traigan las chácaras para la fiesta.- Bueno, bueno, bueno. El xiulet gomerenc (anomenat silbo gomero en castellà) és un llenguatge xiulat practicat per alguns habitants de La Gomera (Illes Canàries) per a comunicar-se a través de barrancs.

Nou!!: Consonant fricativa і Xiulet gomerenc · Veure més »

Xoixon

El xoixon (en xoixon: Sosoni' da̲i̲gwape o newe da̲i̲gwape) és una llengua ameríndia parlada pels xoixons.

Nou!!: Consonant fricativa і Xoixon · Veure més »

Xosa

80–100% El xosa o xhosa (IPA:, en xosa isiXhosa) és una llengua nigerocongolesa parlada pels xoses, un dels pobles dominants de Sud-àfrica.

Nou!!: Consonant fricativa і Xosa · Veure més »

Yagua

El yagua és una llengua que es parla principalment en el el Perú nord-oriental pel poble del mateix nom.

Nou!!: Consonant fricativa і Yagua · Veure més »

Yanesha'

Yanesha' (Yaneshac̈h/Yanešač̣; literalment: «nosaltres les persones»), també anomenada amuesha o amoesha és una llengua parlada pels Yanesha' del Perú, a la regió central i oriental del Departament de Pasco.

Nou!!: Consonant fricativa і Yanesha' · Veure més »

Yaruro

El pumé o yaruro és una llengua viva nativa americana i oficial de les comunitats de l'ètnia dels yaruros que viuen al sud de l'estat Apure, a Veneçuela, que habiten principalment a les planes dels rius Arauca i Sinaruco, a uns 160 km de San Fernando de Apure, la capital de l'Estat, alguns sedentaris en poblats com Palmarito i Guachara.

Nou!!: Consonant fricativa і Yaruro · Veure més »

Yavitero

El yavitero o pareni (i a vegades baniwa) és una llengua extinta parlada a l'Amazones veneçolà a la vora de l'Orinoco.

Nou!!: Consonant fricativa і Yavitero · Veure més »

Yawalapití

El yawalapiti (Jaulapiti) és una llengua arawak del Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Yawalapití · Veure més »

Yawanawa

El yawanawa (Iauanauá o Jawanaua) és una llengua de la família Pano a l'oest central del Brasil pel poble yaminawa i altres relacionats.

Nou!!: Consonant fricativa і Yawanawa · Veure més »

Ye'kuana

El ye'kuana, també conegut com a Maquiritari, Dekwana, Ye'kwana, Ye'cuana, Yekuana, Cunuana, Kunuhana, De'cuana, De’kwana Carib, Pawana, Maquiritai, Maquiritare, Maiongong, o Soto és la llengua dels ye'kuanes de Veneçuela i Brasil.

Nou!!: Consonant fricativa і Ye'kuana · Veure més »

Yi

L'idioma Nuosu (Nosu), també coneguda com a Yi del nord, Liangshan Yi, i Sichuan Yi és una llengua yi, sent aquesta considerada com la llengua de prestigi parlada pels Yi; aquesta llengua ha estat imposada pel govern Xinès com lingua franca d'aquest poble (en Mandarín: Yí iǔ, 彝語/彝语) i, com a tal, és l'única que s'ensenya a l'escola, tant de forma oral com en la seva forma escrita.

Nou!!: Consonant fricativa і Yi · Veure més »

Yine

El yine o 'piro és una llengua arawak del subgrup piro parlada al Perú.

Nou!!: Consonant fricativa і Yine · Veure més »

Yucuna

El yucuna (jukuna, matapi, yucuna-matapi, yukunais) és una llengua pertanyent a les llengües arawak parlada al sud de Colòmbia per 1.800 yucunes aproximadament (2001 SIL).

Nou!!: Consonant fricativa і Yucuna · Veure més »

Yuhup

El yuhup és la llengua pròpia del poble indígena yuhupdeh, que habita en el nord-oest de l'Amazònia, en la zona fronterera entre el Brasil i Colòmbia.

Nou!!: Consonant fricativa і Yuhup · Veure més »

Yukatek

El yukatek a Mèxic El maia yucatec (yukatek segons l'ortografia moderna de l'Academia de la Lengua Maya), és una llengua maia que es parla a la península de Yucatán (Mèxic) al nord de Belize i algunes regions de Guatemala.

Nou!!: Consonant fricativa і Yukatek · Veure més »

Yukpa

El yukpa és un idioma de la família carib parlat pels yukpes a l'estat veneçolà de Zulia i al departament colombià de Cesar.

Nou!!: Consonant fricativa і Yukpa · Veure més »

Yuracaré

El Yuracaré (també yurakaré, yurakar, yuracar, yurucaré, yurujuré, yurujare) és una llengua amenaçada parlada al centre de Bolívia en els departaments de Cochabamba i Beni pels yuracarés.

Nou!!: Consonant fricativa і Yuracaré · Veure més »

Yurok

El yurok (també Chillula, Mita, Pekwan, Rikwa, Sugon, Weitspek, Weitspekan) és una llengua amenaçada de la família àlgiques.

Nou!!: Consonant fricativa і Yurok · Veure més »

Zapoteca (llengua)

Distribució de les diferents llengües zapoteques El zapoteca (díidxa záa (Tehuantepec), tiits së (Santa Catarina Quioquitani), per exemple) és una macrollengua integrada per diferents llengües zapoteques, parlades per un total de 777.000 persones del poble zapoteca a Oaxaca i altres llocs, juntament amb el chatino forma part de les llengües zapoteques de la família lingüística otomang que és un grup de llengües mesoamericanes, junt amb les llengües mixteques, mazateca i popoloca, entre altres.

Nou!!: Consonant fricativa і Zapoteca (llengua) · Veure més »

Záparo

El záparo o zápara (també anomenada kayapwe) és una llengua SOV que pertany a la família zaparoana.

Nou!!: Consonant fricativa і Záparo · Veure més »

Redirigeix aquí:

Consonants fricatives, Fricatiu, Fricativa, Fricatives.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat