Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Contracte social

Índex Contracte social

Contracte social és una expressió que s'utilitza en filosofia, ciència política i sociologia en al·lusió a un acord real o hipotètic realitzat en l'interior d'un grup pels seus membres, com per exemple el que s'adquireix en un estat en relació als drets i deures de l'estat i dels seus ciutadans.

54 les relacions: Acta de la Haia, Aleksandr Radísxev, Anarquisme, Antiliberalisme, Apel·lació a la por, Ateisme, Baruch Spinoza, Bé comú, Bellum omnium contra omnes, Caixa d'Edgeworth, Carmen Hermosillo, Carole Pateman, Cohesió social, Conatus, Contractualisme, Decrets de Nova Planta, Desobediència civil, Dos tractats sobre el govern civil, Dret penal, Dret penal de l'enemic, Dret subjectiu, Drets civils, El contracte social, Estat (política), Filosofia política, Günther Jakobs, Geopolítica, Guerres d'independència hispanoamericanes, Guillem d'Occam, Gulating, Ideologia política, Impost, John Locke, Juana Manso de Noronha, Kemalisme, Legitimitat, Leviatan (Hobbes), Liberalisme, Literatura de la Restauració anglesa, Llengües de l'Imperi Romà, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Louis Gabriel Ambroise de Bonald, Manuel de Lardizábal y Uribe, Maurice Barrès, Monarcòmacs, No taxation without representation, Oyèrónkẹ Oyěwùmí, Poliarquia, Sandra Day O'Connor, Solidarisme, ..., Teoria social, Thomas Hobbes, Una declaració d'independència del ciberespai, Voluntat general. Ampliar l'índex (4 més) »

Acta de la Haia

L'Acta de la Haia, coneguda igualment com a Decret d'abandonament (Plakkaat van Verlatinghe) o Acta d'Abjuració (Acte van Afzwering), va ser de facto la declaració d'independència de les Províncies Unides aleshores encara part dels Països Baixos espanyols.

Nou!!: Contracte social і Acta de la Haia · Veure més »

Aleksandr Radísxev

, nom complet amb patronímic Aleksandr Nikolàievitx Radísxev, Алекса́ндр Никола́евич Ради́щев, fou un autor rus i crític social que va ser arrestat i obligat a exiliar-se durant el govern de Caterina la Gran.

Nou!!: Contracte social і Aleksandr Radísxev · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Contracte social і Anarquisme · Veure més »

Antiliberalisme

L'antiliberalisme és l'oposició a la filosofia política del liberalisme.

Nou!!: Contracte social і Antiliberalisme · Veure més »

Apel·lació a la por

espectre polític esquerra-dreta. L'apel·lació a la por, també coneguda pels llatinismes argumentum ad metum o argumentum in terrorem, és una fal·làcia lògica que pretén guanyar suport per a un argument o bé esgrimint la defensa vers un enemic, o bé adduint a la por que genera l'opció contrària.

Nou!!: Contracte social і Apel·lació a la por · Veure més »

Ateisme

Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.

Nou!!: Contracte social і Ateisme · Veure més »

Baruch Spinoza

Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677), fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.

Nou!!: Contracte social і Baruch Spinoza · Veure més »

Bé comú

El bé comú o procomú és, en l'àmbit de la filosofia, l'economia i la ciència política, allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada.

Nou!!: Contracte social і Bé comú · Veure més »

Bellum omnium contra omnes

Bellum omnium contra omnes és una locució llatina que significa "la guerra de tots contra tots", és la descripció que Thomas Hobbes dóna a l'existència humana en les seves obres De Cive (1642) i Leviatan (1651).

Nou!!: Contracte social і Bellum omnium contra omnes · Veure més »

Caixa d'Edgeworth

Una caixa d'Edgeworth En economia, una Caixa d'Edgeworth o Caixa d'Edgeworth-Bowley, anomenada així en honor als economistes Francis Ysidro Edgeworth i Arthur Lyon Bowley, és un instrument gràfic utilitzat per representar i analitzar l'intercanvi de dos béns entre dos individus.

Nou!!: Contracte social і Caixa d'Edgeworth · Veure més »

Carmen Hermosillo

Carmen Hermosillo (Califòrnia, 1940 - Santa Cruz, 10 d'agost de 2008), també coneguda com humdog, va ser una ''community manager'', assagista i poeta estatunidenca.

Nou!!: Contracte social і Carmen Hermosillo · Veure més »

Carole Pateman

Carole Pateman (Sussex, 11 de desembre de 1940), teòrica política i feminista anglesa.

Nou!!: Contracte social і Carole Pateman · Veure més »

Cohesió social

La cohesió social és un terme utilitzat en la política social, sociologia i ciències polítiques per descriure els nexes o lligams que uneixen a les persones en la societat, particularment en el context de la diversitat cultural.

Nou!!: Contracte social і Cohesió social · Veure més »

Conatus

El conatus és la força vital o l'esforç de persistència dels éssers, és a dir, la tendència a perdurar i mantenir-se, ja es tracti d'espècies vives (que tendeixen a nodrir-se i reproduir-se), de matèria o energia (com il·lustra el principi de conservació).

Nou!!: Contracte social і Conatus · Veure més »

Contractualisme

El contractualisme és un corrent de la filosofia política i del dret que té els seus orígens en el.

Nou!!: Contracte social і Contractualisme · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Contracte social і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Desobediència civil

Mohandas Karamchand Gandhi és una de les moltes persones que ha advocat per la desobediència civil La desobediència civil és el refús actiu d'una persona o un grup de persones d'obeir certes lleis, demandes i ordres d'un govern, o d'un poder internacional d'ocupació.

Nou!!: Contracte social і Desobediència civil · Veure més »

Dos tractats sobre el govern civil

Els Dos tractats sobre el govern civil és una obra de filosofia política publicada anònimament el 1690 per John Locke.

Nou!!: Contracte social і Dos tractats sobre el govern civil · Veure més »

Dret penal

El dret penal és la branca del dret públic que regula la potestat correctiva (ius puniendi) de l'Estat.

Nou!!: Contracte social і Dret penal · Veure més »

Dret penal de l'enemic

Dret penal de l'enemic (en alemany Feindstrafrecht) és un concepte introduït el 1985 per Günther Jakobs, un jurista alemany, i professor emèrit de dret penal i filosofia del dret a la Universitat de Bonn.

Nou!!: Contracte social і Dret penal de l'enemic · Veure més »

Dret subjectiu

El dret subjectiu són les facultats o potestats jurídiques inherents a l'individu per raó de naturalesa, contracte o una altra causa admissible en dret.

Nou!!: Contracte social і Dret subjectiu · Veure més »

Drets civils

Lyndon B. Johnson signant l'Acta de Drets Civils dels Estats Units el 2 de juliol de 1964. La lluita pel respecte dels drets civils Els drets civils són drets fonamentals, inherents a la persona i garantits per les constitucions polítiques.

Nou!!: Contracte social і Drets civils · Veure més »

El contracte social

Primera edició, Amsterdam 1762. El contracte social o Principis del dret polític és una obra de filosofia política de Jean-Jacques Rousseau publicada el 1762.

Nou!!: Contracte social і El contracte social · Veure més »

Estat (política)

Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política. Un estat és una unitat política sota un sistema de governança.

Nou!!: Contracte social і Estat (política) · Veure més »

Filosofia política

Plató (esquerra) i Aristòtil (dreta), en un detall de l'obra ''L'Escola d'Atenes'', un fresc de Rafael. ''La República'' de Plató i ''la Política'' d'Aristòtil els van convertir en dos dels més influents filòsofs polítics. La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus.

Nou!!: Contracte social і Filosofia política · Veure més »

Günther Jakobs

és un jurista alemany, filòsof, i professor emèrit de dret penal, dret processal i filosofia del dret.

Nou!!: Contracte social і Günther Jakobs · Veure més »

Geopolítica

Litografia sobre la Conferència per la Independència de Bèlgica del 1830. Per Honoré Daumier. Recrea un afer geopolític: la construcció de l'estat belga. Caricatura sobre ''La Qüestió d'Andorra''. Per Palmitjavila. Recrea un afer geopolític: les discordances entre pannacionalismes i imperialismes. La geopolítica (del grec antic: γῆ / gễ"terra" i πολιτική / politikḗ "política") és un mètode d'estudi que fa servir la geografia per a abordar els conflictes polítics de caràcter territorial.

Nou!!: Contracte social і Geopolítica · Veure més »

Guerres d'independència hispanoamericanes

Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Contracte social і Guerres d'independència hispanoamericanes · Veure més »

Guillem d'Occam

fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.

Nou!!: Contracte social і Guillem d'Occam · Veure més »

Gulating

Monument de Bård Breivik al lloc de l'antic Gulating Gulating o Gulathing (en nòrdic antic, Gulaþing) fou una de les institucions més importants de la història de Noruega.

Nou!!: Contracte social і Gulating · Veure més »

Ideologia política

La ideologia política és un tipus determinat d'ideologia especialitzat en l'estructuració de societats humanes.

Nou!!: Contracte social і Ideologia política · Veure més »

Impost

''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.

Nou!!: Contracte social і Impost · Veure més »

John Locke

fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Nou!!: Contracte social і John Locke · Veure més »

Juana Manso de Noronha

Juana Paula Manso de Noronha (Buenos Aires, 26 de juny de 1819 - Buenos Aires, 24 d'abril de 1875) va ser una escriptora, traductora, periodista i mestra argentina.

Nou!!: Contracte social і Juana Manso de Noronha · Veure més »

Kemalisme

Mustafa Kemal Atatürk escolta un ciutadà a Edirne (1930). Durant la seva presidència viatjava sovint pel país. La ideologia kemalista o kemalisme, (en turc: Kemalist İdeoloji, Kemalizm, Atatürkçülük, Atatürkçü Düşünce), coneguda també com a les "6 fletxes" (en turc Altı Ok) és el principi que defineix les característiques bàsiques de la República de Turquia sorgida en 1923.

Nou!!: Contracte social і Kemalisme · Veure més »

Legitimitat

La legitimitat és el concepte que garanteix que una institució o persona té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats.

Nou!!: Contracte social і Legitimitat · Veure més »

Leviatan (Hobbes)

El Leviatan (en anglès, Leviathan) és un llibre sobre política del filòsof Thomas Hobbes.

Nou!!: Contracte social і Leviatan (Hobbes) · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Contracte social і Liberalisme · Veure més »

Literatura de la Restauració anglesa

Carles II d'Anglaterra La literatura de la Restauració és el nom amb el qual es coneix la literatura escrita en anglès durant el període conegut com la Restauració anglesa (1660-1689), corresponent als últims anys del regnat de la casa dels Estuard a Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda.

Nou!!: Contracte social і Literatura de la Restauració anglesa · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Contracte social і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llista cronològica de filòsofs occidentals

En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.

Nou!!: Contracte social і Llista cronològica de filòsofs occidentals · Veure més »

Louis Gabriel Ambroise de Bonald

Louis Gabriel Ambroise, vescomte De Bonald (Millau, 2 d'octubre del 1754 - 23 de novembre de 1840).

Nou!!: Contracte social і Louis Gabriel Ambroise de Bonald · Veure més »

Manuel de Lardizábal y Uribe

Manuel de Lardizábal y Urive/Uribe (San Juan del Molino, Tlaxcala, 22 de desembre de 1739 - Madrid, 25 de desembre de 1820) fou un jurista nouhispànic, acadèmic de la Llengua espanyola.

Nou!!: Contracte social і Manuel de Lardizábal y Uribe · Veure més »

Maurice Barrès

Maurice Barrès (Charmes, Vosges, 1862 - 1923) va ser un polític, novel·lista i periodista francès antisemita.

Nou!!: Contracte social і Maurice Barrès · Veure més »

Monarcòmacs

Els monarcòmacs (del grec antic μόναρχος monarchos monarc i μάχομαι machomai lluitar) van ser un grup d'escriptors i filòsofs adversaris de la monarquia absoluta des de finals del.

Nou!!: Contracte social і Monarcòmacs · Veure més »

No taxation without representation

No taxation without representation ("No hi ha tributació sense representació") és un lema originat entre les dècades de 1750 i 1760 que recollia les queixes dels colons de les Tretze Colònies cap a les autoritats britàniques. Molts dels colons nord-americans consideraven que, com no estaven directament representats al Parlament Britànic, qualsevol llei que aprovés la creació d'impostos sobre els colons (com la Llei del sucre o la Llei del timbre) eren il·legals segons la Bill of Rights de 1689.

Nou!!: Contracte social і No taxation without representation · Veure més »

Oyèrónkẹ Oyěwùmí

Oyèrónké Oyèwùmi (10 de novembre de 1957) és una acadèmica feminista nigeriana que treballa com a professora associada de Sociologia a la Universitat de Stony Brook (Nova York).

Nou!!: Contracte social і Oyèrónkẹ Oyěwùmí · Veure més »

Poliarquia

La poliarquia és una ideologia política que propugna que cada individu hauria de ser lliure d'elegir el sistema en el qual viu, i que, per tant, diferents sistemes d'organització política haurien de conviure en un mateix espai geogràfic.

Nou!!: Contracte social і Poliarquia · Veure més »

Sandra Day O'Connor

fou una advocada, política i jurista estatunidenca que ocupà el càrrec de jutgessa associada del Tribunal Suprem dels Estats Units del 1981 al 2006, quan es jubilà.

Nou!!: Contracte social і Sandra Day O'Connor · Veure més »

Solidarisme

El solidarisme és l'expressió francesa del liberalisme social.

Nou!!: Contracte social і Solidarisme · Veure més »

Teoria social

Les teories socials o pensament social són marcs d'evidència empírica per estudiar i interpretar els fenòmens socials.

Nou!!: Contracte social і Teoria social · Veure més »

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.

Nou!!: Contracte social і Thomas Hobbes · Veure més »

Una declaració d'independència del ciberespai

Una declaració d'independència del ciberespai és un document sobre l'aplicabilitat (o no) d'un govern d'Internet en els moments de ràpid creixement lligats a l'aparició de la web.

Nou!!: Contracte social і Una declaració d'independència del ciberespai · Veure més »

Voluntat general

El concepte de voluntat general, concebut per Jean-Jacques Rousseau a El contracte social, designa la voluntat que emana d'un grup d'individus i que s'exerceix en canvi en tots aquests individus, sense distinció social.

Nou!!: Contracte social і Voluntat general · Veure més »

Redirigeix aquí:

Contracte Social.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »