Accés més ràpid que el navegador!
206 les relacions: Abadia d'Echternach, Abadia de Chelles, Abbó de Provença, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, Adalard de Corbie, Adalelm d'Autun, Agde, Alemanya, Alfons de Castre, Aliments tabú, Alpaida, Alta edat mitjana, Amalberga de Temse, Andorra, Andorrans, Ansegisel, Ansemond, Arnulfians, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat d'Eusa, Arquebisbat de Luxemburg, Arquebisbat de París, Arquebisbat de Rouen, Arquitectura romànica, Art romànic a Catalunya, Atemptats de Christchurch de 2019, Ath-Thaghr al-Alà, Auda de França, Austràsia, Avinyó (Valclusa), Basílica de Saint-Denis, Basin (cançó de gesta), Batalla de la Berre, Batalla de la Garona, Batalla de Poitiers (732), Bega d'Andenne, Bernat d'Itàlia, Bernat I de Poitiers, Berta de Prüm, Besiers, Biblioteca Reial de Bèlgica, Bigó, Bisbat de Fulda, Bisbat de Langres, Bisbat de Magalona, Bisbat de Verdun, Bonifaci de Fulda, Brunequilda, Carlemany, Carles, ..., Carles el Calb, Carloman (fill de Carles Martell), Carloman I, Castell dels Montcada, Catedral de Magalona, Cavaller, Centelles (llinatge), Chrotais, Clotari IV, Clotilde Doda, Colonialisme, Combat de Llívia, Comtat d'Agde, Comtat d'Autun, Comtat de París, Comtat de Vermandois, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta feudal hispànica, Corsó de Tolosa, Cronologia de la història de França, Dècada del 720, Dècada del 730, Dinastia Agilolfinga, Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Ducat d'Aquitània, Ducat de Gascunya, Dux Francorum, Edat mitjana de Catalunya, Emma de Baviera, Ermengarda d'Hesbaye, Ermentruda d'Orleans, Església catòlica a França, Estats Pontificis, Eudes I d'Aquitània, Euqueri d'Orleans, Eutiqui de Ravenna, Expansió de l'islam, Faramund, Fill il·legítim, Francs, Gòtia, Gerard I de París, Gil l'Eremita, Girard de Rosselhon, Gisela (filla de Lluís el Pietós), Godofreu (pipínida), Gregori II (papa), Grimoald de Baviera, Gripó, Guifré el Pilós, Guillèmides, Guillem I de Tolosa, Hattó d'Aquitània, Herstal, Hiltruda (filla de Carles Martell), Hispània Tarraconense, Història de Bèlgica, Història de França, Història de Haspengouw, Història de la civilització islàmica, Història de Roma, Història del safrà, Història militar, Hugobert de Baviera, Hunald I d'Aquitània, Imperi Carolingi, Invasió musulmana de la Gàl·lia, Ischia, Islam a la península Ibèrica, Johan Ferrández d'Heredia, Khildebrand I, Khilperic II, Landrada, Landrada d'Hesbaye, Landrada de Munsterbilzen, Leudoví de Trèveris, Liber Historiae Francorum, Llívia, Lleó III l'Isàuric, Llenguadoc, Llista de comtes de Provença, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis dels francs, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Longobards, Lotari I, Luitfrid I d'Alsàcia, Luitprand, Mainet, Majordom de palau, Marca Hispànica, Martell, Matèria de França, Mauguòu, Mauront, Metrà de Provença, Monarquia electiva, Narbona, Nemausus, Nibelúngides, Nibelung, Nibelung I, Nimes, Odiló de Baviera, Papa Gregori III, Pipí d'Héristal, Pipí I el Breu, Pipínids, Pirmí de Reichenau, Plectruda, Primera potència mundial, Quierzy, Radbod, Ragenfrid, Regne de França, Regne Franc, Regne Longobard, Regnes germànics, Reis mandrosos, Remigi de Rouen, Robert I d'Hesbaye, Robert Laurent Vibert, Robertians, Rotruda (esposa de Carles Martell), Septimània, Setge d'Arbuna (737), Setge d'Avinyó (737), Suanaquilda, Tassiló II, Tassiló III, Teodebald (majordom de palau), Teodoric I d'Autun, Teodoric IV (rei dels francs), Teodoric Nibelung, Teuduí d'Autun, Tours, Transamund II, Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí, Vala de Corbie, Vilanòva de Magalona, Vivarès, Willibrord d'Utrecht, 10 d'octubre, 15 de maig, 22 d'octubre, 5 de març, 717, 720, 732, 737, 741, 772. Ampliar l'índex (156 més) »
Abadia d'Echternach
LAbadia d'Echternach està situada al llarg del riu Sauer a Echternach a l'est de Luxemburg, va ser un monestir benedictí, fundat al per sant Willibrord, i suprimit durant l'ocupació francesa a la fi del.
Nou!!: Carles Martell і Abadia d'Echternach · Veure més »
Abadia de Chelles
LAbadia de Chelles (en francès: Nôtre Dame des Chelles), va ser una abadia merovíngia situada a Chelles, departament de Sena i Marne a França, i dedicada a sant Jordi.
Nou!!: Carles Martell і Abadia de Chelles · Veure més »
Abbó de Provença
Abbó o Abó (llatí Abo o Abbo, francès Abbon) o Abbó de Provença (nascut potser vers 685 i va fer testament el 5 de maig de 739. Fou un patrici borgonyó (a vegades considerat franc però podria ser gal·loromà) cap dels lleials a Carles Martell i oposat al rebel duc Mauront de Marsella aliat als sarraïns de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí. Pertanyia a la família de Waldelè (Waldelenus) de Visontio (Besançon) i el Vienès, la qual controlava els passos pels Alps cap a Itàlia a Susa, Embrun i Gap. Era fill d'un dels principals terratinents de Borgonya. La seva residència era un castell proper a Viena del Delfinat. El seu nom Ab(b)o, era aparentment germànic, però pot ser l'hipocorístic del vell nom gal Abolenus-Abelonius. Aquestes formes abreviades no són sempre clares. En tots els casos Abbó és considerat com un aliat gal·loromà pels francs. Fou rector de la Mauriena i de Susa i patrici del Vienès el 722. Carles Martell per recompensar els seus serveis el va fer duc de Provença el 732. Abbó va fundar l'abadia de la Novalaise el 726, a la qual va deixar una gran part del seu immens heretatge el 739. Fou el darrer patrici de Provença.
Nou!!: Carles Martell і Abbó de Provença · Veure més »
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí
Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí (? - prop de Poitiers, 732) fou valí de l'Àndalus (721 i 730-732).
Nou!!: Carles Martell і Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí · Veure més »
Adalard de Corbie
Adalard (també Adalhard o Adelard, Alard en francès) (Soissons?, vers 752 - Abadia de Corbie, Picardia, 2 de gener de 826) fou un comte carolingi i després abat de Corbie.
Nou!!: Carles Martell і Adalard de Corbie · Veure més »
Adalelm d'Autun
Adalem o Adalhelm (en francès Alleaume) fou un noble franc del i IX de la família dels guillèmides, possible fill de Teodoric I d'Autun comte d'Autun, et de la carolíngia Auda o Alda de França.
Nou!!: Carles Martell і Adalelm d'Autun · Veure més »
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Carles Martell і Agde · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Carles Martell і Alemanya · Veure més »
Alfons de Castre
Alfons fou un religiós occità, abat de Castres i conseller de Carles Martell.
Nou!!: Carles Martell і Alfons de Castre · Veure més »
Aliments tabú
Els aliments tabú són aquells aliments —carns, peixos, vegetals, begudes— que, per raons culturals, religioses, morals o socials, no es consideren acceptables per al consum i són per tant, d'una manera o d'una altra, tabú per a algunes persones.
Nou!!: Carles Martell і Aliments tabú · Veure més »
Alpaida
Alpaida, Alpais o Khalpais fou la segona esposa de Pipí d'Héristal, majordom de palau d'Austràsia.
Nou!!: Carles Martell і Alpaida · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Carles Martell і Alta edat mitjana · Veure més »
Amalberga de Temse
Amalberga de Temse (Lotaríngia, ca. 741 - Temse, Flandes Oriental, Bèlgica, 10 de juliol de 772) fou una dama de Lotaríngia.
Nou!!: Carles Martell і Amalberga de Temse · Veure més »
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Nou!!: Carles Martell і Andorra · Veure més »
Andorrans
Els andorrans són un grup humà, que comparteixen llengua i cultura amb els catalans (segons l'Estudi sociolingüístic del 2004, el català és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana).
Nou!!: Carles Martell і Andorrans · Veure més »
Ansegisel
Ansegisel (nascut abans del 613, assassinat entre 648 i 669 i probablement el 662 al castell de Chèvremont), fou un fill de sant Arnulf, bisbe de Metz i de santa Doda.
Nou!!: Carles Martell і Ansegisel · Veure més »
Ansemond
Ansemond (+ 754) fou un noble visigot amb títol de comte, que en circumstàncies desconegudes va crear un petit estat a la Septimània a Nimes (d'on era comte), Substancion (Mauguòu, abans dit Melguelh), Agde i Besiers.
Nou!!: Carles Martell і Ansemond · Veure més »
Arnulfians
Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.
Nou!!: Carles Martell і Arnulfians · Veure més »
Arquebisbat d'Arle
El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.
Nou!!: Carles Martell і Arquebisbat d'Arle · Veure més »
Arquebisbat d'Eusa
Larquebisbat d'Eauze (francès: Archidiocèse d'Eauze, llatí: Archidioecesis Elusensis) és una seu metropolitana suprimida de l'Església Catòlica a França, que existí entre el 300 i el 879.
Nou!!: Carles Martell і Arquebisbat d'Eusa · Veure més »
Arquebisbat de Luxemburg
El complex de l'abadia de Sants Maurici i Maur de Clervaux, edificada entre el 1909 i el 1910. La tomba de sant Villibrord, conservada a l'interior de l'església de l'abadia d'Echternach. Larquebisbat de Luxemburg (francès: Archidiocèse de Luxemburg, alemany: Erzdiözese Luxemburg; flamenc: Erzdiözees Lëtzebuerg; llatí: Archidioecesis Luxemburgensis) és una seu de l'Església Catòlica a Luxemburg, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Carles Martell і Arquebisbat de Luxemburg · Veure més »
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Carles Martell і Arquebisbat de París · Veure més »
Arquebisbat de Rouen
Mapa dels bisbats històrics de Normandia abans de la revolució francesa. XVI. El seminari ''Saint-Nicaise'', instituït el 1707 per l'arquebisbe Jacques-Nicolas Colbert. Avui és la seu del col·legi Fontenelle. San Mellone, bisbe de Rouen, a l'església ''Saint-Gervais'' de Rouen. El Palauo arxiepiscopal de Rouen, l'únic palauo episcopal de França que segueix sent de proprietat eclesiàstica després l'antic règim i fins avui El castell de Gaillon, que fou residència estival dels arquebisbes de Rouen fins a la revolució francesa. Abadia de la Trinitat a Fécamp. Restes de l'església abacial ''Saint-Pierre'' de Jumièges. Larquebisbat de Rouen (francès: Archidiocèse de Rouen, llatí: Archidioecesis Rothomagensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Carles Martell і Arquebisbat de Rouen · Veure més »
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Nou!!: Carles Martell і Arquitectura romànica · Veure més »
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Nou!!: Carles Martell і Art romànic a Catalunya · Veure més »
Atemptats de Christchurch de 2019
Els atemptats de Christchurch de 2019 van ser dos atacs perpetrats el divendres 15 de març de 2019 per un «llop solitari» contra la congregació de la mesquita Al Noor i la mesquita de Linwood, a la ciutat neozelandesa de Christchurch.
Nou!!: Carles Martell і Atemptats de Christchurch de 2019 · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Carles Martell і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
Auda de França
Auda, Aida, Alda, Aldana o Adalna (732 - després de 755 ?) fou una suposada filla de Carles Martell probablement amb la seva esposa Rotruda, que fou la mare de sant Guillem I de Tolosa.
Nou!!: Carles Martell і Auda de França · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Carles Martell і Austràsia · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Carles Martell і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Carles Martell і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Basin (cançó de gesta)
Basin va ser una cançó de gesta francesa probablement del que tracta de la història de Carlemany abans d'esdevenir emperador; pertany, per tant, al cicle de Carlemany.
Nou!!: Carles Martell і Basin (cançó de gesta) · Veure més »
Batalla de la Berre
La batalla de la Berre fou un enfrontament militar prop del rierol de la BerreEn català, com els altres rius de la zona la Bolzana, la Garona, la Rougeanne, la Désix, la Tet i cinc dels seus afluents.
Nou!!: Carles Martell і Batalla de la Berre · Veure més »
Batalla de la Garona
La batalla del riu Garona es va lliurar al 732 entre un exèrcit omeia dirigit per Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, governador d'Al-Andalus, i les forces dels francs encapçalades per Odó el Gran, duc d'Aquitània.
Nou!!: Carles Martell і Batalla de la Garona · Veure més »
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Nou!!: Carles Martell і Batalla de Poitiers (732) · Veure més »
Bega d'Andenne
Bega, també coneguda com a Begga o Begga d'Andenne (Landen, Principat de Lieja, llavors Austràsia, 615 - Andenne, (avui a la Província de Lieja - Bèlgica), 17 de desembre del 693) fou una filla de Pipí de Landen, majordom de palau d'Austràsia, i de la seva esposa Itta.
Nou!!: Carles Martell і Bega d'Andenne · Veure més »
Bernat d'Itàlia
Bernat d'Itàlia (vers 797 – 17 d'abril de 818).
Nou!!: Carles Martell і Bernat d'Itàlia · Veure més »
Bernat I de Poitiers
Bernat I de Poitiers fou comte de Poitiers vers 815-825/827.
Nou!!: Carles Martell і Bernat I de Poitiers · Veure més »
Berta de Prüm
Berta de Prüm o Bertrada de Prüm o Bertrade l'Antiga fou una dama franca coneguda per diversos actes.
Nou!!: Carles Martell і Berta de Prüm · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Carles Martell і Besiers · Veure més »
Biblioteca Reial de Bèlgica
La Biblioteca Reial de Bèlgica (en Koninklijke Bibliotheek van België) —també coneguda com a Biblioteca Reial Albert I o la Albertine o la Reial—, amb el nom abreujat KBR, és la biblioteca nacional de l'estat federal belga.
Nou!!: Carles Martell і Biblioteca Reial de Bèlgica · Veure més »
Bigó
Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).
Nou!!: Carles Martell і Bigó · Veure més »
Bisbat de Fulda
El Bisbat de Fulda - Bistum Fulda, Dioecesis Fuldensis - és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Paderborn.
Nou!!: Carles Martell і Bisbat de Fulda · Veure més »
Bisbat de Langres
les armes del bisbe de Langres El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont.
Nou!!: Carles Martell і Bisbat de Langres · Veure més »
Bisbat de Magalona
El bisbat de Magalona fou una jurisdicció eclesiàstica sorgida probablement al sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destruïda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la veïna Substancion.
Nou!!: Carles Martell і Bisbat de Magalona · Veure més »
Bisbat de Verdun
Escut de la diòcesi L'ex palau episcopal de Verdun, construït en temps del bisbe Charles-François d'Hallencourt (1725), seu dels bisbes fins al 1993; avui seu del ''Centre mondial de la Paix, des Libertés et des Droits de l'Homme''. XIV. El bisbat de Verdun (francès: Diocèse de Verdun, llatí: Dioecesis Virodunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Besançon.
Nou!!: Carles Martell і Bisbat de Verdun · Veure més »
Bonifaci de Fulda
Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el.
Nou!!: Carles Martell і Bonifaci de Fulda · Veure més »
Brunequilda
Matrimoni de Sigebert I i Brunequilda també coneguda com a Bruniquilda, Brunegilda, o Brunilda; en llatí: Brunichildis, fou una princesa visigoda filla d'Atanagild i Gosuinda.
Nou!!: Carles Martell і Brunequilda · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Carles Martell і Carlemany · Veure més »
Carles
Carles és un nom propi masculí, d'origen germànic i molt estès en català i moltes altres llengües.
Nou!!: Carles Martell і Carles · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Carles Martell і Carles el Calb · Veure més »
Carloman (fill de Carles Martell)
Carloman (707 - 17 d'agost de 754) fou un majordom de palau (sobirà) del regne d'Austràsia entre 741 i 747.
Nou!!: Carles Martell і Carloman (fill de Carles Martell) · Veure més »
Carloman I
Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.
Nou!!: Carles Martell і Carloman I · Veure més »
Castell dels Montcada
El Castell dels Montcada estava situat a la part alta de la ciutat de Vic i fou erigit a finals del.
Nou!!: Carles Martell і Castell dels Montcada · Veure més »
Catedral de Magalona
La catedral de Magalona o Saint-Pierre-et-Saint-Paul és una catedral construïda entre els segles XII i XIII a la població de Magalona al terme municipal de Vilanòva de Magalona, al departament francès de l'Erau a la regió francesa d'Occitània.
Nou!!: Carles Martell і Catedral de Magalona · Veure més »
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Nou!!: Carles Martell і Cavaller · Veure més »
Centelles (llinatge)
Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Carles Martell і Centelles (llinatge) · Veure més »
Chrotais
Chrotais o Rodaida (Hrod-haid) nascuda cap a 710, morta després 755, fou una esposa probablement secundària de Carles Martell, majordom de palau dels regnes francs.
Nou!!: Carles Martell і Chrotais · Veure més »
Clotari IV
Clotari IV (vers 652–vers 719), va ser designat rei d'Austràsia pel majordom de palau Carles Martell l'any 717.
Nou!!: Carles Martell і Clotari IV · Veure més »
Clotilde Doda
Clotilde (llatí Chrothildis) igualment anomenada Doda († 3 de juny de 694) fou una reina dels Francs en tant que esposa del rei merovingi Teodoric III (vers 651 † 690-691).
Nou!!: Carles Martell і Clotilde Doda · Veure més »
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Nou!!: Carles Martell і Colonialisme · Veure més »
Combat de Llívia
En l'inici del seu govern de l'Àndalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.
Nou!!: Carles Martell і Combat de Llívia · Veure més »
Comtat d'Agde
El comtat d'Agde fou una jurisdicció de Septimània al Llenguadoc.
Nou!!: Carles Martell і Comtat d'Agde · Veure més »
Comtat d'Autun
El comtat d'Autun era un comtat feudal del Regne dels Francs i després del Regne de França que ja s'esmenta abans de Carlemany (finals del s. VII) fins al 960 quan fou unit al ducat de Borgonya.
Nou!!: Carles Martell і Comtat d'Autun · Veure més »
Comtat de París
El comtat de París fou una jurisdicció feudal de França que va existir des del temps dels merovingis fins que va passar als dominis de la corona francesa sota Hug Capet.
Nou!!: Carles Martell і Comtat de París · Veure més »
Comtat de Vermandois
Armes dels comtes de Vermandois El Comtat de Vermandois fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia.
Nou!!: Carles Martell і Comtat de Vermandois · Veure més »
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Nou!!: Carles Martell і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Carles Martell і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Corsó de Tolosa
Corsó (Chorson) fou el primer comte carolingi de Tolosa (778 – 789 o 790).
Nou!!: Carles Martell і Corsó de Tolosa · Veure més »
Cronologia de la història de França
Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.
Nou!!: Carles Martell і Cronologia de la història de França · Veure més »
Dècada del 720
La dècada del 720 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 720 fins al 31 de desembre del 729.
Nou!!: Carles Martell і Dècada del 720 · Veure més »
Dècada del 730
Sense descripció.
Nou!!: Carles Martell і Dècada del 730 · Veure més »
Dinastia Agilolfinga
El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.
Nou!!: Carles Martell і Dinastia Agilolfinga · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Carles Martell і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Carles Martell і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Carles Martell і Dinastia merovíngia · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Carles Martell і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Ducat de Gascunya
El ducat de Gascunya fou una jurisdicció feudal del sud-oest de França, que ocupava la part sud d'Aquitània (vegeu Gascunya).
Nou!!: Carles Martell і Ducat de Gascunya · Veure més »
Dux Francorum
El títol Duke of the Franks (dux Francorum) ha estat utilitzat per tres oficines diferents, sempre amb "duke" significant l'ordre militar i del príncep implicant alguna cosa similar a sobirà o drets regalians.
Nou!!: Carles Martell і Dux Francorum · Veure més »
Edat mitjana de Catalunya
L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.
Nou!!: Carles Martell і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »
Emma de Baviera
Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.
Nou!!: Carles Martell і Emma de Baviera · Veure més »
Ermengarda d'Hesbaye
Ermengarda d'Hesbaye (vers 778-818) fou reina d'Aquitània (798-814) i emperadriu (814-818), filla del comte Ingram (Enguerrand) d'Haspengouw, nebot de Rotruda, l'esposa de Carles Martell.
Nou!!: Carles Martell і Ermengarda d'Hesbaye · Veure més »
Ermentruda d'Orleans
fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).
Nou!!: Carles Martell і Ermentruda d'Orleans · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Carles Martell і Església catòlica a França · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Carles Martell і Estats Pontificis · Veure més »
Eudes I d'Aquitània
Aquitània el 714 Eudes I el Gran o Odó I el Gran fou el primer gran duc ben documentat de l'Aquitània que hauria governat vers 676-735.
Nou!!: Carles Martell і Eudes I d'Aquitània · Veure més »
Euqueri d'Orleans
Euqueri o Sant Euqueri (Orleans, vers 670– Darchinium, actual Sint-Truiden, Regne Franc, 20 de febrer del 743), fill de Savaric bisbe d'Auxerre, fou bisbe d'Orleans al.
Nou!!: Carles Martell і Euqueri d'Orleans · Veure més »
Eutiqui de Ravenna
Eutiqui (en llatí Eutychius) fou el darrer exarca de Ravenna del 727 fins a la seva mort el 752.
Nou!!: Carles Martell і Eutiqui de Ravenna · Veure més »
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Carles Martell і Expansió de l'islam · Veure més »
Faramund
Faramund (Pharamondus) és un merovingi esmentat per primer cop el 727 al Liber Historiae Francorum que diu que era el fill de Marcomir i el pare de Clodion el Cabellut.
Nou!!: Carles Martell і Faramund · Veure més »
Fill il·legítim
Retrat de l'arxiduc Felip Antoni Garzon Celis, fill il·legítim de Gilbert Garzon i Mallive Celis. Fill il·legítim o bastard és el qualificatiu que es dona al fill nascut fora de la relació matrimonial legal o de pare desconegut.
Nou!!: Carles Martell і Fill il·legítim · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Carles Martell і Francs · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Carles Martell і Gòtia · Veure més »
Gerard I de París
Gerard I de París fou un comte de París que morí el 779.
Nou!!: Carles Martell і Gerard I de París · Veure més »
Gil l'Eremita
Gil (Atenes, Grècia, ca. 640 - Sant Geli, Comtat de Provença, ca. 720) va ser un eremita i abat d'origen grec que va viure en el segle VII.
Nou!!: Carles Martell і Gil l'Eremita · Veure més »
Girard de Rosselhon
Casament de Girard i Berta. Miniatura de l'obra Girard de Rosselhon Girard de Rosselhon és una cançó de gesta del cicle dels vassalls rebels, composta vers el 1180; se'n conserven diverses versions que presenten una varietat lingüística (textos en occità i francès antics) i formal.
Nou!!: Carles Martell і Girard de Rosselhon · Veure més »
Gisela (filla de Lluís el Pietós)
Gisela (nascuda vers el 819/822 - † després del 874) fou la filla de l'emperador Lluís I el Pietós i de Judit de Baviera.
Nou!!: Carles Martell і Gisela (filla de Lluís el Pietós) · Veure més »
Godofreu (pipínida)
Godofreu fou un noble franc arnulfià citat el 715 i el 723.
Nou!!: Carles Martell і Godofreu (pipínida) · Veure més »
Gregori II (papa)
Gregori II (Roma, ? - 11 de febrer de 731) va ser papa entre el 715 i el 731.
Nou!!: Carles Martell і Gregori II (papa) · Veure més »
Grimoald de Baviera
Grimoald de Baviera, anomenat també Grimuald, Grimald, Grimwald (+ 725), va ser duc de Baviera de la dinastia dels agilolfings des del 715 fins a la seva mort, en un principi amb menors atribucions que el seu pare Teodó II de Baviera, cap suprem del ducat dividit entre els seus quatre fills, els germans de Grimoald, Teodebert, Tedoald i Tassiló II; vers el 719 la mort dels seus tres germans li va permetre unificar Baviera sota el seu govern.
Nou!!: Carles Martell і Grimoald de Baviera · Veure més »
Gripó
Gripó o Grifó (Griffon o Grippon) (vers 726 - † 753) fou un príncep arnulfià o pipínida, fill de Carles Martell (duc dels Francs i majordom de Nèustria, Austràsia i Borgonya), tingut amb la seva segona esposa Suanaquilda o Suanagilda (Swanachilda) una princesa alemanya dels agilolfings, emparentada als ducs Hugobert i a Tassiló II de Baviera.
Nou!!: Carles Martell і Gripó · Veure més »
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Nou!!: Carles Martell і Guifré el Pilós · Veure més »
Guillèmides
Els Guillèmides, Guilhemides o Wilhelmides fou un llinatge de la noblesa franca dels segles VIII a X, proper dels carolingis, sorgit a Autun i estès cap a Gòtia, Aquitània i pel Llenguadoc.
Nou!!: Carles Martell і Guillèmides · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Carles Martell і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Hattó d'Aquitània
Hattó o Ató d'Aquitània fou duc d'Aquitània juntament amb el seu germà gran Hunald.
Nou!!: Carles Martell і Hattó d'Aquitània · Veure més »
Herstal
Herstal és un municipi belga de la província de Lieja en la regió valona situat al marge del Mosa i del canal Albert.
Nou!!: Carles Martell і Herstal · Veure més »
Hiltruda (filla de Carles Martell)
Hiltruda, Khiltruda o Khiltrudis († 754), fou duquessa de Baviera per matrimoni, i filla de Carles Martell i de la seva primera esposa Rotruda.
Nou!!: Carles Martell і Hiltruda (filla de Carles Martell) · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Carles Martell і Hispània Tarraconense · Veure més »
Història de Bèlgica
477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.
Nou!!: Carles Martell і Història de Bèlgica · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Carles Martell і Història de França · Veure més »
Història de Haspengouw
El comtat d'Hesbaye o de Haspengouw era una àmplia regió del que després fou la Lotaríngia formada per les terres entre el Dijle i el Mosa, amb el Dèmer al nord i una línia que remuntava cap a Maaseik, i al sud fins als deganats d'Hanret i de Jodoigne amb Marche-les-Dames i Marchovelette com a punts extrems a la rodalia de Namur.
Nou!!: Carles Martell і Història de Haspengouw · Veure més »
Història de la civilització islàmica
La història de la civilització islàmica o del món islàmic explica la influència de l'islam en la creació i expansió d'un moviment no sols religiós, sinó també polític i social.
Nou!!: Carles Martell і Història de la civilització islàmica · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Carles Martell і Història de Roma · Veure més »
Història del safrà
Flors de safrà recollides per dues dones en un fresc de la civilització minoica a l'illa de Santorini La història del safrà, el seu cultiu i utilització, arriba a tenir una antiguitat de més de 3.500 anys i s'estén per moltes cultures, continents i civilitzacions.
Nou!!: Carles Martell і Història del safrà · Veure més »
Història militar
anys 20. La història militar és una disciplina de les humanitats, enfocada al registre dels conflictes armats de la història de la humanitat i en el seu impacte en les societats, en les seves cultures, en l'economia si es produeixen canvis en les relacions internacionals.
Nou!!: Carles Martell і Història militar · Veure més »
Hugobert de Baviera
Hugobert, Hugbert, Hucbert o Hukbert fou un duc de Baviera de la dinastia dels agilolfings (725 - 736).
Nou!!: Carles Martell і Hugobert de Baviera · Veure més »
Hunald I d'Aquitània
Hunald (Hunold, Hunoald) fou duc d'Aquitània i Gascunya (Hunald I).
Nou!!: Carles Martell і Hunald I d'Aquitània · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Carles Martell і Imperi Carolingi · Veure més »
Invasió musulmana de la Gàl·lia
La invasió musulmana de la Gàl·lia fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.
Nou!!: Carles Martell і Invasió musulmana de la Gàl·lia · Veure més »
Ischia
Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.
Nou!!: Carles Martell і Ischia · Veure més »
Islam a la península Ibèrica
L'Islam a la península Ibèrica L'Islam a la península Ibèrica va ser una religió important, començant amb la conquesta omeia d'Hispània i acabant (almenys obertament) amb la seva prohibició per l'estat espanyol modern a mitjans del segle XVI i l'expulsió dels moriscs a principis del.
Nou!!: Carles Martell і Islam a la península Ibèrica · Veure més »
Johan Ferrández d'Heredia
Johan Ferrández d'Heredia (~1310, Munébrega - 1396, Avinyó) fou un escriptor, mecenes, polític i diplomàtic aragonès al servei del rei Pere III el Cerimoniós, fou castellà d'Amposta i mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
Nou!!: Carles Martell і Johan Ferrández d'Heredia · Veure més »
Khildebrand I
Khildebrand I. († després de 751) fou un fill de Pipí d'Héristal, majordom de palau dels merovingis, i germà (o germanastre) de Carles Martell.
Nou!!: Carles Martell і Khildebrand I · Veure més »
Khilperic II
Khilperic II (Chilperichus) (vers 672 – 13 de febrer 721) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya a partir del 715 i l'únic dels francs des del 718 fins a la seva mort.
Nou!!: Carles Martell і Khilperic II · Veure més »
Landrada
* Landrada de Munsterbilzen o santa Landrada († 690), fundadora de l'abadia de Munsterbilzen.
Nou!!: Carles Martell і Landrada · Veure més »
Landrada d'Hesbaye
Landrada (vivia al segle VIII) fou la filla de Lambert, noble d'Hesbaye, i la germana de Robert I d'Hesbaye.
Nou!!: Carles Martell і Landrada d'Hesbaye · Veure més »
Landrada de Munsterbilzen
Landrada de Munsterbilzen (Austràsia?, s. VII - Munsterbilzen, Bilzen, Bèlgica, ca.
Nou!!: Carles Martell і Landrada de Munsterbilzen · Veure més »
Leudoví de Trèveris
Liutwí o Lieví o Leudoví, llatí Leudwinus (també Leudwinus, Leutwinus, Liutwin; francès Lievin) (vers 660 - 722), fou comte i bisbe de Trèveris, 697-715 o 685-704.
Nou!!: Carles Martell і Leudoví de Trèveris · Veure més »
Liber Historiae Francorum
Liber Historiae Francorum (o El llibre de la història dels Francs) és una obra medieval anònima del, coneguda amb el títol Gesta Regum Francorum fins al 1888, data on Krusch a la seva edició crítica que va publicar li va tornar el seu títol primitiu.
Nou!!: Carles Martell і Liber Historiae Francorum · Veure més »
Llívia
Llívia (pronunciació local) és un municipi català de la Baixa Cerdanya, tot i que geogràficament pertany a l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Carles Martell і Llívia · Veure més »
Lleó III l'Isàuric
L'Imperi Romà d'Orient, en lila, quan Lleó III va accedir al tron el 717. En verd l'imperi dels omeies. Lleó III l'Isàuric (en grec:, Leon) anomenat anteriorment Conó (Konon), fou emperador romà d'Orient del 718 al 741, fundador de la dinastia isàurica.
Nou!!: Carles Martell і Lleó III l'Isàuric · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Carles Martell і Llenguadoc · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Carles Martell і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans a França
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.
Nou!!: Carles Martell і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »
Llista de personatges històrics medievals a l'òpera
A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Carles Martell і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »
Llista de reis dels francs
Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis.
Nou!!: Carles Martell і Llista de reis dels francs · Veure més »
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Nou!!: Carles Martell і Lluís el Germànic · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Carles Martell і Lluís el Pietós · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Carles Martell і Longobards · Veure més »
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Nou!!: Carles Martell і Lotari I · Veure més »
Luitfrid I d'Alsàcia
Liutfrid I (Koenigshoffen, Estrasburg, 700 - 767) fou duc d'Alsàcia de 722 à 767.
Nou!!: Carles Martell і Luitfrid I d'Alsàcia · Veure més »
Luitprand
Luitprand, també anomenat Liutprand (vers 690 – Pavia?, gener del 744), fou un rei dels llombards i rei d'Itàlia del 712 al 744.
Nou!!: Carles Martell і Luitprand · Veure més »
Mainet
Mainet és una cançó de gesta francesa de la segona meitat del que tracta de les infàncies de Carlemany; pertany, per tant, al cicle de Carlemany.
Nou!!: Carles Martell і Mainet · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: Carles Martell і Majordom de palau · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Carles Martell і Marca Hispànica · Veure més »
Martell
* Martell (eina), estri utilitzat per donar cops a un objectiu causant el seu desplaçament o deformació.
Nou!!: Carles Martell і Martell · Veure més »
Matèria de França
La matèria de França és un conjunt de temes i històries medievals centrats en la cort carolíngia i els seus cavallers, en oposició a la matèria de Bretanya.
Nou!!: Carles Martell і Matèria de França · Veure més »
Mauguòu
Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).
Nou!!: Carles Martell і Mauguòu · Veure més »
Mauront
Mauront (Maurontus) o Mauronci (Maurontius) (vers 720- després del 739) fou un dels ducs i patricis que hi havia al regne de Borgonya sota Carles Martell, que va viure a la primera meitat del, que va organitzar una conspiració borgonyona per independitzar el regne de la nissaga del duc i majordom de palau Carles Martell i el seu home de confiança al territori, el patrici Abbó de Besançon, seguint les passes que 20 anys ans havia iniciat el patrici Antenor de Provença.
Nou!!: Carles Martell і Mauront · Veure més »
Metrà de Provença
Metrà (Metranus) o Metrani (Metranius) (vers 690 - 732) fou patrici de Provença vers 726-732, successor d'Antenor de Provença.
Nou!!: Carles Martell і Metrà de Provença · Veure més »
Monarquia electiva
La monarquia electiva és una forma de govern en la qual el monarca és triat per votació a través d'algun mecanisme de naturalesa variable.
Nou!!: Carles Martell і Monarquia electiva · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Carles Martell і Narbona · Veure més »
Nemausus
Nemausus (del gal Nemausos que designava una divinitat celta) fou una ciutat de la Gàl·lia Narbonense situada a la via domícia que anava des dArelate (actualment Arle) a Hispània passant per Narbona.
Nou!!: Carles Martell і Nemausus · Veure més »
Nibelúngides
Els Nibelúngides foren una família de la noblesa franca, descendent de Khildebrand, fill de Pipí d'Héristal i germà de Carles Martell.
Nou!!: Carles Martell і Nibelúngides · Veure més »
Nibelung
* Literatura.
Nou!!: Carles Martell і Nibelung · Veure més »
Nibelung I
Nibelung I o Niveló I († entre 770 i 786) fou un comte carolingi del, nebot de Carles Martell i un dels continuadors de la Crònica de Fredegari.
Nou!!: Carles Martell і Nibelung I · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Carles Martell і Nimes · Veure més »
Odiló de Baviera
Odiló de Baviera (? - 18 de gener del 748) fou duc de Baviera vers 737 fins a la seva mort el 748; era membre de la família dels agilolfings.
Nou!!: Carles Martell і Odiló de Baviera · Veure més »
Papa Gregori III
Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.
Nou!!: Carles Martell і Papa Gregori III · Veure més »
Pipí d'Héristal
Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.
Nou!!: Carles Martell і Pipí d'Héristal · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Carles Martell і Pipí I el Breu · Veure més »
Pipínids
Els Pipínids foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia en el qual diversos membres es van dir Pipí.
Nou!!: Carles Martell і Pipínids · Veure més »
Pirmí de Reichenau
Pirmí (Narbonès o Aragó?, ca. 700 - Hornbach, Alemanya, 753) o Pirmini, fou un monjo benedictí, missioner a terres germàniques i fundador de diversos monestirs.
Nou!!: Carles Martell і Pirmí de Reichenau · Veure més »
Plectruda
Plectruda o Plectrudis (nascuda cap a 650 i morta després 717), filla d'Hugobert, senescal de Clodoveu III, i probablement d'Irmina d'Oeren fou l'esposa de Pipí d'Héristal, majordom del palau d'Austràsia.
Nou!!: Carles Martell і Plectruda · Veure més »
Primera potència mundial
Es denomina primera potència mundial al país que ostenta el primer lloc quant a poder militar, riquesa econòmica i desenvolupament tecnològic.
Nou!!: Carles Martell і Primera potència mundial · Veure més »
Quierzy
Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.
Nou!!: Carles Martell і Quierzy · Veure més »
Radbod
Radbod o Redbad (? - 719) fou duc/rei de Frísia o dels frisons des de vers 680 fins a la seva mort.
Nou!!: Carles Martell і Radbod · Veure més »
Ragenfrid
Ragenfrid (Ragenfred, Raganfrid, o Ragamfred) (+ 731) fou majordom de palau de Nèustria i Borgonya del 715, quan va cobrir el buit de poder a Nèustria causat per la mort de Pipí d'Héristal, fins a 718, quan finalment s'establia el control de Carles Martell sobre els regnes Francs.
Nou!!: Carles Martell і Ragenfrid · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Carles Martell і Regne de França · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Carles Martell і Regne Franc · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Carles Martell і Regne Longobard · Veure més »
Regnes germànics
XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.
Nou!!: Carles Martell і Regnes germànics · Veure més »
Reis mandrosos
Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.
Nou!!: Carles Martell і Reis mandrosos · Veure més »
Remigi de Rouen
Remigi de Rouen (vers 727 -† 771) fou un bisbe de Rouen de 755 a 771.
Nou!!: Carles Martell і Remigi de Rouen · Veure més »
Robert I d'Hesbaye
Robert I, Rodbertus, Ruodbertus, Rotpertus, Erodbert, fou comte d'Hesbaye, fill de Lambert d'Hesbaye (comte a Hesbaye i a Nèustria).
Nou!!: Carles Martell і Robert I d'Hesbaye · Veure més »
Robert Laurent Vibert
Robert Laurent Vibert (Saint-Genix-sur-Guiers (Alvèrnia-Roine-Alps), 14 de març de 1884 - Lió (Alvèrnia-Roine-Alps), 1925), fou un mecenes, historiador i industrial francès.
Nou!!: Carles Martell і Robert Laurent Vibert · Veure més »
Robertians
La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.
Nou!!: Carles Martell і Robertians · Veure més »
Rotruda (esposa de Carles Martell)
Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690 † 741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria.
Nou!!: Carles Martell і Rotruda (esposa de Carles Martell) · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Carles Martell і Septimània · Veure més »
Setge d'Arbuna (737)
El Setge d'Arbuna de 737 s'esdevé després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle i l'aliança del duc Mauront amb el valí Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra el valiat d'Arbuna, aplegà un gran exèrcit de francs i borgonyons, cremà Avinyó després de la seva captura i travessà el Roine, passà a Septimània que creà sense oposició fins a Narbona (àrab Arbuna) que assetà, on trobà Athima, general de les forces musulmanes responsable de la defensa de la ciutat, que al saber que s'acostaven els francs es tancà a la ciutat per dirigir la seva defensa.
Nou!!: Carles Martell і Setge d'Arbuna (737) · Veure més »
Setge d'Avinyó (737)
Després de la batalla de Tours, les noves agressions dels musulmans a la zona d'Arle Francisco Codera y Zaidín,, p. 324-5 i l'aliança de Maurontus amb Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí en contra dels francs obligaren Carles Martell a promoure una nova expedició contra ells, aplegant un gran exèrcit de francs i borgonyons, apoderant-se d'Avinyó escalant les muralles amb escales de corda i usant maquinària de setge.
Nou!!: Carles Martell і Setge d'Avinyó (737) · Veure més »
Suanaquilda
Suanaquilda de Baviera o Suanagilda de Baviera a vegades Swanagilda, Swanahilda o Swanaquilda (vers 705/710 † després del 741) fiu una princesa bavaresa de la família dels Agilolfings, casada el 725 amb Carles Martell, duc dels Francs, amb el qual va tenir a Gripó.
Nou!!: Carles Martell і Suanaquilda · Veure més »
Tassiló II
Tassiló II (+ vers 719) fou duc de Baviera, fill de Teodó II de Baviera.
Nou!!: Carles Martell і Tassiló II · Veure més »
Tassiló III
Tassiló III (nascut vers 741 - mort després del 794) fou duc de Baviera o més exactament dels bavarii i el darrer representant de la dinastia Agilolfinga.
Nou!!: Carles Martell і Tassiló III · Veure més »
Teodebald (majordom de palau)
Teodebald, Teodobald o Teodald (vers 708 † 741 ?) fou un fill il·legítim de Grimoald II; fou majordom de palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya de 714 a 717.
Nou!!: Carles Martell і Teodebald (majordom de palau) · Veure més »
Teodoric I d'Autun
Thierry I o Teodoric I d'Autun (també connegut com Makhir ben Hababi David) fou un comte d'Autun i de Mâcon del, de la família dels Guillèmides.
Nou!!: Carles Martell і Teodoric I d'Autun · Veure més »
Teodoric IV (rei dels francs)
Teodoric IV (? – 737) va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des de l'any 721 fins a la seva mort.
Nou!!: Carles Martell і Teodoric IV (rei dels francs) · Veure més »
Teodoric Nibelung
Teodoric (Thierry o Tètric) fou un noble franc de la família dels Nibelúngides, descendent de Khildebrand I, germà de Carles Martel.
Nou!!: Carles Martell і Teodoric Nibelung · Veure més »
Teuduí d'Autun
Teuduí (Theodoen o Thuin o Thiuin) fou un comte d'Autun dels segles VIII i IX de la família dels Guillèmides.
Nou!!: Carles Martell і Teuduí d'Autun · Veure més »
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Nou!!: Carles Martell і Tours · Veure més »
Transamund II
Trasimund II o Transamund II fou duc longobard de Spoleto del 724 al 745.
Nou!!: Carles Martell і Transamund II · Veure més »
Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí
Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí (m. 741) fou valí de l'Àndalus (734-741).
Nou!!: Carles Martell і Uqba ibn al-Hajjaj as-Salulí · Veure més »
Vala de Corbie
Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.
Nou!!: Carles Martell і Vala de Corbie · Veure més »
Vilanòva de Magalona
Vilanòva de Magalona (en francès Villeneuve-lès-Maguelone) és un comú occità del Llenguadoc, que administrativament pertany al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Carles Martell і Vilanòva de Magalona · Veure més »
Vivarès
Zona lingüística del baix vivarès El Vivarès (en occità Vivarés, en francès Vivarais) era, abans del 1789, una comarca que formava part de la regió històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Carles Martell і Vivarès · Veure més »
Willibrord d'Utrecht
Willibrord (Northúmbria, 658 - Echternach, Regne Franc, 7 de novembre de 739) va ser un missioner bretó, primer bisbe d'Utrecht.
Nou!!: Carles Martell і Willibrord d'Utrecht · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles Martell і 10 d'octubre · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles Martell і 15 de maig · Veure més »
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles Martell і 22 d'octubre · Veure més »
5 de març
El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Carles Martell і 5 de març · Veure més »
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Carles Martell і 717 · Veure més »
720
Sense descripció.
Nou!!: Carles Martell і 720 · Veure més »
732
Sense descripció.
Nou!!: Carles Martell і 732 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Carles Martell і 737 · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Carles Martell і 741 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Carles Martell і 772 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Carles Martel, Charles Martel.
