Taula de continguts
51 les relacions: Adrià I, Arechis II, Arquitectura longobarda, Benevent, Beuva de Reims, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Cremona, Bisbat de Pavia, Bisbat de Roma, Bisbat de Vicenza, Burgenland, Carlemany, Catello de Castellammare, Centres de poder dels longobards a Itàlia, Conca Pannònica, Constantí V Coprònim, Corona fèrria de Llombardia, Cosenza, Desiderata de Llombardia, Desideri d'Ístria, Ducat de Spoleto, Ducat de Trento, Ducat i Principat de Benevent, Duel de Déu, Edictum Rothari, Epifania de Pavia, Esteve IV, Exarcat de Ravenna, Història de l'Imperi Romà d'Orient, Joan XVI, Llombardia, Longobards, Marca del Friül, Mestre de Pedret, Oneglia, Papa Gregori III, Patriarcat d'Aquileia, Pesta de Justinià, Pipí d'Itàlia, Província de Monza i Brianza, Ravenna, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne dels ostrogots, Regnes bàrbars, Remigi de Rouen, Toscana, Tractat de Viena (1866), Unificació italiana, Vercelli, Waldrada, ... Ampliar l'índex (1 més) »
Adrià I
Adrià I (Roma, ? - 25 de desembre del 795) va ser papa de l'Església Catòlica del 772 al 795.
Veure Regne Longobard і Adrià I
Arechis II
Arechis o Arichis II fou duc i príncep de Benevent.
Veure Regne Longobard і Arechis II
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i.
Veure Regne Longobard і Arquitectura longobarda
Benevent
Benevent (en Benevento, en Beneventum, en Βενεβέντος) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, capital de la província de Benevent.
Veure Regne Longobard і Benevent
Beuva de Reims
Beuva de Reims o Bova de Reims, o santa Beuva o santa Boba o Santa Bova fou una verge declarada santa per l'església catòlica que vivia a la regió de Reims al, i la fundadora de l'abadia Saint-Pierra-les-Dames a Reims.
Veure Regne Longobard і Beuva de Reims
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Regne Longobard і Bisbat de Belluno-Feltre
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure Regne Longobard і Bisbat de Cremona
Bisbat de Pavia
sant Agustí El bisbat de Pavia (italià: diocesi di Pavia; llatí: Dioecesis Papiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Veure Regne Longobard і Bisbat de Pavia
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Regne Longobard і Bisbat de Roma
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Regne Longobard і Bisbat de Vicenza
Burgenland
Burgenland (croat: Gradišće, hongarès: Felsőőrvidék, Őrvidék, Lajtabánság, eslovè: Gradiščansko) és un dels nou estats federats d'Àustria.
Veure Regne Longobard і Burgenland
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Regne Longobard і Carlemany
Catello de Castellammare
fou bisbe de la diòcesi d'Èstàbia i és venerat com a sant per l'Església catòlica.
Veure Regne Longobard і Catello de Castellammare
Centres de poder dels longobards a Itàlia
Els Centres de poder dels longobards a Itàlia és un lloc italià inscrit per la UNESCO en la Llista del Patrimoni de la Humanitat el 25 de juny de 2011.
Veure Regne Longobard і Centres de poder dels longobards a Itàlia
Conca Pannònica
La Conca Pannònica o Conca dels Carpats, és una gran conca a l'Europa Central.
Veure Regne Longobard і Conca Pannònica
Constantí V Coprònim
Constantí V, dit Coprònim (grec:, Konstandinos; juliol del 718 – 14 de setembre del 775), fou emperador romà d'Orient entre el 741 i el 755.
Veure Regne Longobard і Constantí V Coprònim
Corona fèrria de Llombardia
La Corona Fèrria La Corona fèrria de Llombardia o, simplement, Corona Fèrria o Corona de Ferro és una antiga i preciosa corona emprada des de l'alta edat mitjana i fins al per a la coronació del rei d'Itàlia.
Veure Regne Longobard і Corona fèrria de Llombardia
Cosenza
Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019).
Veure Regne Longobard і Cosenza
Desiderata de Llombardia
Desiderata de Llombardia (en llatí Desiderada), esmentada durant el tercer quart del, fou una princesa llombarda, filla del rei Desideri d'Ístria i primera esposa oficial de Carlemany.
Veure Regne Longobard і Desiderata de Llombardia
Desideri d'Ístria
Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.
Veure Regne Longobard і Desideri d'Ístria
Ducat de Spoleto
Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.
Veure Regne Longobard і Ducat de Spoleto
Ducat de Trento
El ducat de Trento va ser un dels ducats establerts pels longobards a la península Itàlica.
Veure Regne Longobard і Ducat de Trento
Ducat i Principat de Benevent
El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.
Veure Regne Longobard і Ducat i Principat de Benevent
Duel de Déu
Un duel de Déu el 1409 a Augsburg. Pintat l'any 1540 per Paulus Hector Mair, Bayerische Staatsbibliothek codi. icona. 393. El duel de Déu, també conegut com a judici de Déu, duel judicial o combat judicial, cas particular d'Ordalia, era una forma de duel generalitzada durant l'edat mitjana d'Europa, en particular, entre els pobles alemanys.
Veure Regne Longobard і Duel de Déu
Edictum Rothari
Il·lustració en un manuscrit de l'edicte. Ledictum Rothari va ser la primera recol·lecció escrita de les lleis dels llombards, promulgat el 22 de novembre del 643 pel rei Rotari, fins aleshores vinculada a la transmissió oral.
Veure Regne Longobard і Edictum Rothari
Epifania de Pavia
Epifania de Pavia (morta l'any 800) va ser una santa longobarda.
Veure Regne Longobard і Epifania de Pavia
Esteve IV
Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de Roma del 816 al 817.
Veure Regne Longobard і Esteve IV
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Regne Longobard і Exarcat de Ravenna
Història de l'Imperi Romà d'Orient
Evolució territorial de l'Imperi Romà d'Orient La història de l'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, es remunta a la divisió definitiva de l'Imperi Romà en una meitat occidental i una altra d'oriental a la mort de l'emperador Teodosi I el Gran (r. 379-395).
Veure Regne Longobard і Història de l'Imperi Romà d'Orient
Joan XVI
miniatura Joan XVI - Ιωάννης Φιλάγαθος, Ioannis Philagathos, en grec; Giovanni Filagato; en italià; Johannes Philagathus en llatí (~945 - ~1001) va ser antipapa de 997 a 998.
Veure Regne Longobard і Joan XVI
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Veure Regne Longobard і Llombardia
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Veure Regne Longobard і Longobards
Marca del Friül
La Marca del Friül va ser una marca fronterera carolíngia com a defensa contra els hongaresos durant els segles i que substituí al Ducat de Friül, a l'actual Llombardia.
Veure Regne Longobard і Marca del Friül
Mestre de Pedret
Pintures ''in situ'' a la Catedral de Sent Líser de Coserans. Mestre de Pedret és la denominació que donen els historiadorsL'historiador Chandler Rathfon Post va proposar el nom de Mestre de Pedret en el seu llibre History of Spanish Painting.
Veure Regne Longobard і Mestre de Pedret
Oneglia
Panorama d'Oneglia Oneglia (Ineia en dialecte ligur ormeasc, Oneja en piemontès. Juntament amb Porto Maurizio, és un dels dos barris principals de la ciutat d'Imperia. Fins al 1923 va ser un municipi (comune) autònom.
Veure Regne Longobard і Oneglia
Papa Gregori III
Gregori III (? - Roma, 28 de novembre de 741) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 18 de març de 731 i la seva mort, el 741.
Veure Regne Longobard і Papa Gregori III
Patriarcat d'Aquileia
El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.
Veure Regne Longobard і Patriarcat d'Aquileia
Pesta de Justinià
Jesús per la vida d'un enterramorts afectat per la pesta durant la pesta de Justinia (Josse Lieferinxe, c. 1497-1499) Una característica de la pesta de Justinià era la necrosi de la mà. Un mapa de l'Imperi Romà d'Orient el 550 (una dècada després de la pesta de Justinià) amb les conquestes de Justinià mostrades en verd La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Regne Longobard і Pesta de Justinià
Pipí d'Itàlia
Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.
Veure Regne Longobard і Pipí d'Itàlia
Província de Monza i Brianza
La província de Monza i Brianza (en italià: provincia di Monza e della Brianza, en llombard: provincia de Monscia e de la Brianza) és una província que forma part de la regió de Llombardia dins Itàlia.
Veure Regne Longobard і Província de Monza i Brianza
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Veure Regne Longobard і Ravenna
Regne d'Itàlia (edat mitjana)
El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.
Veure Regne Longobard і Regne d'Itàlia (edat mitjana)
Regne dels ostrogots
El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.
Veure Regne Longobard і Regne dels ostrogots
Regnes bàrbars
Europa just després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident Els regnes bàrbars foren els primers regnes establerts a l'antic territori de l'Imperi Romà d'Occident pels pobles germànics, iranians, amazics, etc.
Veure Regne Longobard і Regnes bàrbars
Remigi de Rouen
Remigi de Rouen (vers 727 -† 771) fou un bisbe de Rouen de 755 a 771.
Veure Regne Longobard і Remigi de Rouen
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Regne Longobard і Toscana
Tractat de Viena (1866)
El Tractat de Viena de 1866 va ser un acord signat el 3 d'octubre i ratificat posteriorment el 12 pel Regne d'Itàlia i l'Imperi Austríac que va concloure les hostilitats de la Tercera Guerra d'Independència Italiana, un teatre concurrent amb la Guerra Austro-Prussiana.
Veure Regne Longobard і Tractat de Viena (1866)
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Regne Longobard і Unificació italiana
Vercelli
Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.
Veure Regne Longobard і Vercelli
Waldrada
Waldrada o Vuldetrada (531- 572) fou una dama franca filla de Wacho, rei dels Longobards (governat vers 510-539) i de la seva segona muller anomenada Austrigusa o Ostrogota, una dona gèpida.
Veure Regne Longobard і Waldrada
663
El 663 (DCLXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Regne Longobard і 663
També conegut com Longobardia, Regne Llombard, Regne de Llombardia, Regne dels Llombards, Regno longobardo, Rei longobard.