Accés més ràpid que el navegador!
12 les relacions: Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1969, Bernadette Devlin McAliskey, Bogside, Clive Limpkin, Conflicte nord-irlandès, Derry, Lleialisme de l'Ulster, Moviment per als drets civils a Irlanda del Nord, Moviments pels drets civils, Partit Socialista Republicà Irlandès, Ulster Volunteer Force, Unionisme (Irlanda).
Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1969
Els aldarulls d'Irlanda del Nord de 1969 foren un conjunt d'aixecaments catòlics que acabaren en enfrontaments amb els unionistes protestants.
Nou!!: Batalla del Bogside і Aldarulls d'Irlanda del Nord de 1969 · Veure més »
Bernadette Devlin McAliskey
és una política republicana socialista i activista pels drets civils irlandesa.
Nou!!: Batalla del Bogside і Bernadette Devlin McAliskey · Veure més »
Bogside
El Bogside és un barri fora de les muralles de Derry, Irlanda del Nord.
Nou!!: Batalla del Bogside і Bogside · Veure més »
Clive Limpkin
Clive Limpkin (Regne Unit, 4 de setembre de 1937 – Londres, 13 de maig de 2020) va ser un fotoperiodista i escriptor britànic.
Nou!!: Batalla del Bogside і Clive Limpkin · Veure més »
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Nou!!: Batalla del Bogside і Conflicte nord-irlandès · Veure més »
Derry
Derry, oficialment anomenada Londonderry, (Doire o Doire Cholm Chille, en irlandès) és una ciutat situada al nord de l'illa d'Irlanda, en la part que resta sota administració britànica.
Nou!!: Batalla del Bogside і Derry · Veure més »
Lleialisme de l'Ulster
Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.
Nou!!: Batalla del Bogside і Lleialisme de l'Ulster · Veure més »
Moviment per als drets civils a Irlanda del Nord
Bernadette McAlliskey (nascuda Devlin) i Rita Hynes, en una crida pels drets civils per a la població catòlica/nacionalistaEl moviment per als drets civils a Irlanda del Nord va néixer a la dècada de 1960 per denunciar la segregació dels catòlics a Irlanda del Nord.
Nou!!: Batalla del Bogside і Moviment per als drets civils a Irlanda del Nord · Veure més »
Moviments pels drets civils
líders del moviment pels drets civils davant l'estàtua d'Abraham Lincoln durant la marxa a Washington, el 28 d'agost de 1963 Els moviments pels drets civils són una sèrie mundial de moviments polítics per a la igualtat davant la llei.
Nou!!: Batalla del Bogside і Moviments pels drets civils · Veure més »
Partit Socialista Republicà Irlandès
El Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP, Irish Republican Socialist Party), és un partit polític irlandès i nord-irlandès, el braç polític de l'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA), autoenglobant-se ambdues organitzacions sota el nom de Moviment Republicà Socialista Irlandès.
Nou!!: Batalla del Bogside і Partit Socialista Republicà Irlandès · Veure més »
Ulster Volunteer Force
LUlster Volunteer Force (UVF), (en català Força voluntària de l'Ulster), és un grup paramilitar lleialista d'Irlanda del Nord, fundat el 1966, que reprèn el nom d'una antiga milícia unionista.
Nou!!: Batalla del Bogside і Ulster Volunteer Force · Veure més »
Unionisme (Irlanda)
Isabel II, Belfast. En la part inferior es pot llegir:''Nosaltres els súbdits britànics de l'Ulsterprometem la nostra aliançaa sa Majestat Sobiranala Reina Elisabet IIara i per sempre.'' L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.
Nou!!: Batalla del Bogside і Unionisme (Irlanda) · Veure més »
