Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Unionisme (Irlanda)

Índex Unionisme (Irlanda)

Isabel II, Belfast. En la part inferior es pot llegir:''Nosaltres els súbdits britànics de l'Ulsterprometem la nostra aliançaa sa Majestat Sobiranala Reina Elisabet IIara i per sempre.'' L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.

57 les relacions: Ailtirí na hAiséirghe, Alçament de Pasqua, Assemblea d'Irlanda del Nord, Augustine Birrell, Bandon (Cork), Batalla del Bogside, Belfast Telegraph, Bobby Sands, Campanya de les fronteres, Colonitzacions d'Irlanda, Color polític, Conflicte nord-irlandès, Consell de Comunitats Lleialistes, Districte de Belfast, Districte de Derry, Eoin Mac Néill, Estadi de Brandywell, Executiu d'Irlanda del Nord, Gerry Carroll, Guerra Guillemita d'Irlanda, Història d'Irlanda, Home Rule (Irlanda), Irlanda, Irlanda del Nord, Irlanda Unida, Irlandesos, L'Emergència, Larne, Línies de la pau, Lleialisme de l'Ulster, Mar d'Irlanda, Máire Drumm, Moviments pels drets civils, Mur de la vergonya, Nacionalisme irlandès, Pacte de l'Ulster, Partició d'Irlanda, Partit Democràtic de l'Ulster, Partit Laborista d'Irlanda del Nord, Pintures murals a Irlanda del Nord, Portadown, Presó de Maze, Primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord, Rebel·lió irlandesa de 1798, Republicanisme irlandès, Rosemary Nelson, Seán Mac Stíofáin, The Fields of Athenry, The Irish Times, Townland, ..., Ulster Loyalist Central Co-ordinating Committee, Unionisme, Unionisme al Regne Unit, Vol 103 de Pan Am, Voluntaris Irlandesos, Waterside (Derry), William Joyce. Ampliar l'índex (7 més) »

Ailtirí na hAiséirghe

Ailtirí na hAiséirghe (que significa «Arquitectes de la Resurrecció») va ser un partit polític feixista menor a Irlanda, fundat per Gearóid Ó Cuinneagáin el març de 1942.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Ailtirí na hAiséirghe · Veure més »

Alçament de Pasqua

L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Alçament de Pasqua · Veure més »

Assemblea d'Irlanda del Nord

L'Assemblea d'Irlanda del Nord, freqüentment anomenada amb el metònim de Stormont (i incorrectament Castell de Stormont), és la cambra legislativa del govern autònom d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Assemblea d'Irlanda del Nord · Veure més »

Augustine Birrell

Augustine Birrell KC (Wavertree, 19 de gener de 1850 – Londres, 20 de novembre de 1933) va ser un polític anglès, membre del Partit Liberal, que va ocupar el càrrec de Secretari en cap per Irlanda entre el 1907 i el 1916.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Augustine Birrell · Veure més »

Bandon (Cork)

Bandon (en irlandès Droichead na Bandan, "Pont de Bandon") és una ciutat d'Irlanda, al comtat de Cork, a la província de Munster.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Bandon (Cork) · Veure més »

Batalla del Bogside

Batalla del Bogside (en anglès: Battle of Bogside; en gaèlic: Cath Thaobh an Phortaigh) és el nom donat als disturbis que es van produir durant 3 dies d'agost de 1969 al barri del Bogside, a la ciutat nordirlandesa de Derry/Londonderry, entre residents del barri catòlic i la policia local (la Royal Ulster Constabulary, RUC).

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Batalla del Bogside · Veure més »

Belfast Telegraph

El Belfast Telegraph és un diari publicat a Belfast, Irlanda del Nord, des del 1870.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Belfast Telegraph · Veure més »

Bobby Sands

Robert Gerard Sands (en gaèlic irlandès: Roibeard Gearóid Ó Seachnasaigh; Whiteabbey, Irlanda del Nord, 9 de març de 1954 - Presó de Maze, 5 de maig de 1981) fou membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament del Regne Unit, per bé que no va arribar a ocupar el càrrec, atès que va morir en una vaga de fam mentre era a la presó de Maze o Long Kesh.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Bobby Sands · Veure més »

Campanya de les fronteres

La campanya de les fronteres és el nom popular de la Campanya de ResistènciaBell 2017 o Operació Harvest, una operació de guerrilla de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) contra objectius d'Irlanda del Nord desenvolupada entre el desembre de 1956 i el febrer de 1962.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Campanya de les fronteres · Veure més »

Colonitzacions d'Irlanda

Mapa de les colonitzacions d'Irlanda de 1550–1610. Els comtats tradicionals d'Irlanda sotmesos a les plantacions (1556-1620). Aquest mapa és un simplificat, com en el cas d'alguns comtats de la zona de terra colonitzada no cobreix la totalitat de la zona de color Un mapa més detallat de les àrees subjectes a colonitzacions Fronteres polítiques d'Irlanda en 1450, abans de les colonitzacions Les colonitzacions d'Irlanda (gaèlic irlandès Plandálacha na hÉireann) van tenir lloc al llarg del país durant els segles XVI i, mitjançant la confiscació de les terres ocupades pels clans gaèlics i les dinasties hiberno-normandes, principalment a les províncies de Munster i Ulster.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Colonitzacions d'Irlanda · Veure més »

Color polític

Imatge de la Plaça Roja de Moscou. Nom erròniament associat al vermell polític, puix que ja es deia així abans de l'arribada del comunisme. Els colors polítics són una sèrie de colors que, associats a les diverses ideologies polítiques, s'utilitzen com a signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincidint amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Color polític · Veure més »

Conflicte nord-irlandès

El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Conflicte nord-irlandès · Veure més »

Consell de Comunitats Lleialistes

El Consell de Comunitats Lleialistes, Loyalist Communities Council (LCC), és un grup lleialista d'Irlanda del Nord que inclou representants dels grups paramilitars UVF, UDA i Red Hand Commando, fundat el 2015 com a resposta a la percepció dabandonament que tenien aquests sectors de l'unionisme nord-irlandès.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Consell de Comunitats Lleialistes · Veure més »

Districte de Belfast

El districte de Belfast és un districte que ocupa la major part de la ciutat de Belfast, capital d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Districte de Belfast · Veure més »

Districte de Derry

El Districte de la ciutat de Derry (gaèlic irlandès Comhairle Cathrach Dhoire; Ulster-Scots: Derry Cittie Cooncil) és l'autoritat de govern local de la ciutat de Derry a Irlanda del Nord.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Districte de Derry · Veure més »

Eoin Mac Néill

Eoin MacNeill —Eoin Mac Néill en gaèlic irlandès — (15 de maig de 1867 – 15 d'octubre de 1945) fou un acadèmic, nacionalista, revolucionari i polític irlandès.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Eoin Mac Néill · Veure més »

Estadi de Brandywell

Lestadi de Brandywell (en gaèlic irlandès: Tobar an Fhíoruisce, en anglès: Brandywell Stadium) és un estadi municipal de Derry, a Irlanda del Nord, on es disputen partits de futbol i curses de llebrers.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Estadi de Brandywell · Veure més »

Executiu d'Irlanda del Nord

George Bush, Jr. El Govern d'Irlanda del Nord és la branca executiva de l'Assemblea d'Irlanda del Nord, el Parlament delegat per a aquest país constituent (Home Nation) del Regne Unit.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Executiu d'Irlanda del Nord · Veure més »

Gerry Carroll

és un polític irlandès del People Before Profit i càrrec electe de la circumscripció electoral de Belfast West a l'Assemblea d'Irlanda del Nord des del maig de 2016.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Gerry Carroll · Veure més »

Guerra Guillemita d'Irlanda

La Guerra Guillemita d'Irlanda o Guerra jacobita d'Irlanda, (en gaèlic irlandès Cogadh an Dá Rí o 'La guerra dels Dos Reis') va esclatar després del destronament de Jaume II d'Anglaterra en 1688 per la seva filla Maria II d'Anglaterra i el seu marit Guillem d'Orange, net de Carles I. Va provocar l'aixecament jacobita d'Escòcia encapçalat pel vescomte de Dundee, que es va iniciar en les mateixes dates.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Guerra Guillemita d'Irlanda · Veure més »

Història d'Irlanda

Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau. És per això que Irlanda també és anomenada l'Illa Maragda La història d'Irlanda comença amb la prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè; el cristianisme cèltic havia subsumit, doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Història d'Irlanda · Veure més »

Home Rule (Irlanda)

El Home Rule d'Irlanda va ser l'estatut que dotava a Irlanda de certa autonomia, dins del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Home Rule (Irlanda) · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Irlanda · Veure més »

Irlanda del Nord

Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Irlanda del Nord · Veure més »

Irlanda Unida

L'illa d'Irlanda, distingint la zona independent i la que està sota el Regne Unit Irlanda Unida (Aontaithe na hÉireann en irlandés i ''United Ireland'' en anglés) és el terme utilitzat per a referir-se a la idea d'un estat sobirà que cobrís tot el territori de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Irlanda Unida · Veure més »

Irlandesos

Els irlandesos (gaèlic irlandès Muintir na hÉireann o na hÉireannaigh; escocès de l'Ulster: Airish fowk) són un grup ètnic originari d'Irlanda, una illa del nord-oest d'Europa.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Irlandesos · Veure més »

L'Emergència

L'Emergència (gaèlic irlandès Ré na Práinne / An Éigeandáil) va ser un eufemisme oficial usat pel Govern de la República d'Irlanda durant la dècada del 1940 per referir-se a la seva posició davant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і L'Emergència · Veure més »

Larne

El port de Larne. Larne (en irlandès Latharna, nom d'un territori gaèlic, en escocès de l'Ulster Lairne) és una ciutat costanera i industrial del Comtat d'Antrim, a Irlanda del Nord.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Larne · Veure més »

Línies de la pau

Les línies de la pau (peacelines) o murs de la pau (peace walls) són una sèrie de barreres de seguretat a Irlanda del Nord que separen els barris catòlics, de majoria republicana i nacionalista irlandesa, dels barris protestants, de majoria unionista i lleialista britànica, amb l'objectiu de minimitzar la violència entre comunitats arràn del conflicte nord-irlandès.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Línies de la pau · Veure més »

Lleialisme de l'Ulster

Banderes lleialistes a Newbuildings: la bandera britànica, la bandera provincial de l'Ulster i la bandera de l'Orde d'Orange Reina mare d'Anglaterra Bandera lleialista amb la Mà Vermella de l'Ulster i l'eslogan lleialista "For God and Ulster" A la nació constituent britànica d'Irlanda del Nord, el terme lleialisme defineix una ideologia que s'oposa a la unificació de l'illa d'Irlanda en un sol estat.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Lleialisme de l'Ulster · Veure més »

Mar d'Irlanda

La mar d'Irlanda (en gaèlic irlandès Muir Éireann o Muir Meann, en anglès Irish Sea, en gaèlic escocès Muir Èireann, en manx Mooir Vannin, en gal·lès Môr Iwerddon) és un braç de mar situat al nord-oest d'Europa que separa les illes d'Irlanda, a l'oest, i la Gran Bretanya, a l'est.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Mar d'Irlanda · Veure més »

Máire Drumm

Máire Drumm (Newry, 22 d'octubre de 1919 - Belfast, 28 d'octubre de 1976) va ser una política irlandesa, vicepresidenta del Sinn Féin i comandant del Cumann na mBan.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Máire Drumm · Veure més »

Moviments pels drets civils

líders del moviment pels drets civils davant l'estàtua d'Abraham Lincoln durant la marxa a Washington, el 28 d'agost de 1963 Els moviments pels drets civils són una sèrie mundial de moviments polítics per a la igualtat davant la llei.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Moviments pels drets civils · Veure més »

Mur de la vergonya

"Mur de la Vergonya" és originalment un terme usat pels polítics occidentals i els mitjans de comunicació per referir-se al Mur de Berlín, i en general un terme negatiu per a una barrera de separació que, en opinió dels que utilitzen el terme, porta la vergonya als constructors o a d'altres.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Mur de la vergonya · Veure més »

Nacionalisme irlandès

El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Nacionalisme irlandès · Veure més »

Pacte de l'Ulster

El Pacte de l'Ulster (en anglès, Ulster Covenant) va ser el pacte subscrit el 28 de setembre de 1912, en protesta pel Home Rule introduït pel Govern britànic aquest mateix any.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Pacte de l'Ulster · Veure més »

Partició d'Irlanda

Un mapa que mostra la frontera terrestre entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord. 8 de desembre de 1922 després de la Guerra Anglo-Irlandesa (Tractat Angloirlandès) La Partició d'Irlanda (en gaèlic, críochdheighilt na hÉireann) tingué lloc el 3 de maig de 1921, després de la promulgació el desembre de 1920 Acta del Govern d'Irlanda de 1920.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Partició d'Irlanda · Veure més »

Partit Democràtic de l'Ulster

Partit Democràtic de l'Ulster (anglès Ulster Democratic Party) fou un partit polític d'Irlanda del Nord, d'orientació unionista, fundat el 1981 com a Partit Democràtic Lleialista de l'Ulster (LDPU) per l'Ulster Defence Association per a substituir el seu Grup de Recerca Política Nou Ulster.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Partit Democràtic de l'Ulster · Veure més »

Partit Laborista d'Irlanda del Nord

Partit Laborista d'Irlanda del Nord (Northern Ireland Labour Party, NILP) fou un partit polític d'Irlanda del Nord que va operar entre 1924 i 1987.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Partit Laborista d'Irlanda del Nord · Veure més »

Pintures murals a Irlanda del Nord

Els murals d'Irlanda del Nord són uns murals que reflecteixen el conflicte en aquest país.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Pintures murals a Irlanda del Nord · Veure més »

Portadown

Portadown (en gaèlic irlandès Port an Dúnáin, que vol dir "port de la petita fortalesa", en escocès d'Ulster Portadoun o Portadoon) és una vila d'Irlanda del Nord, al comtat d'Armagh, a la província de l'Ulster.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Portadown · Veure més »

Presó de Maze

La Presó de Maze (en anglès Her Majesty's Prison Maze, abreujat HM Prison Maze, La presó Maze de Sa Majestat), coneguda com a The Maze, i Long Kesh i Els Blocs H pel moviment republicà, era una presó d'Irlanda del Nord, situada vora d'una ciutat anomenada Maze, on eren detinguts els presoners paramilitars del conflicte nord-irlandès.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Presó de Maze · Veure més »

Primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord

El primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord (en anglès First Minister and deputy First Minister) formen, conjuntament, el cap de govern de l'executiu d'Irlanda del Nord.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Primer ministre i viceprimer ministre d'Irlanda del Nord · Veure més »

Rebel·lió irlandesa de 1798

La Rebel·lió irlandesa de 1798, també coneguda com la Rebel·lió dels Irlandesos Units (en gaèlic irlandès Éirí Amach na nÉireannach Aontaithe) va ser un aixecament nacionalista irlandès que va tenir lloc en 1798 contra el domini britànic a Irlanda.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Rebel·lió irlandesa de 1798 · Veure més »

Republicanisme irlandès

El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Republicanisme irlandès · Veure més »

Rosemary Nelson

Rosemary Nelson (4 de setembre de 1958 – Lurgan, 15 de març de 1999) va ser una destacada advocada irlandesa defensora dels drets humans.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Rosemary Nelson · Veure més »

Seán Mac Stíofáin

Seán Mac Stíofáin (nascut John Edward Drayton Stephenson, 17 de febrer de 1928 - 18 de maig de 2001) fou un cap de l'Estat Major de l'IRA Provisional entre 1969 i 1972.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Seán Mac Stíofáin · Veure més »

The Fields of Athenry

Dibuix de Bridget O'Donnel sobre la Fam d'Irlanda "The Fields of Athenry" és una balada folk irlandesa escrita per Pete St John en els anys 1970, que narra les desventures d'un jove irlandès durant la Gran Fam de la patata del, durant la qual és deportat a Austràlia per robar menjar per a la seva família.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і The Fields of Athenry · Veure més »

The Irish Times

The Irish Times és un diari irlandès de gran format fundat el 29 de març de 1859.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і The Irish Times · Veure més »

Townland

Un rètol de carretera al Comtat d'Antrim assenyalant que la part de la carretera passa pel townland de Teeshan Un assenyalador de fronteres entre townlands Townland o bally (gaèlic irlandès baile fearainn) és una divisió geogràfica territorial menor usada a Irlanda.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Townland · Veure més »

Ulster Loyalist Central Co-ordinating Committee

LUlster Loyalist Central Co-ordinating Committee (en català, Comitè central de coordinació dels lleialistes de l'Ulster, ULCCC) és una organització lleialista d'Irlanda del Nord fundada el 1974 per prendre el relleu de l'Ulster Army Council.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Ulster Loyalist Central Co-ordinating Committee · Veure més »

Unionisme

* Unionisme britànic, ideologia que promou el manteniment de la dependència política d'Irlanda, Escòcia, Anglaterra i Gal·les respecte al Regne Unit.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Unionisme · Veure més »

Unionisme al Regne Unit

nacions constitutives: Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord i Escòcia. L'unionisme al Regne Unit, també referit de vegades com a unionisme britànic, és una ideologia política que advoca per la unitat política d'Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord com un sol Estat sobirà: el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Unionisme al Regne Unit · Veure més »

Vol 103 de Pan Am

El Vol 103 de la Pan Am (Pan American World Airways) fou un vol transatlàntic regular que cobrí la ruta de Frankfurt del Main (Alemanya) a Detroit (Estats Units d'Amèrica), via Londres (Regne Unit) i Nova York. El 21 de desembre de 1988 l'avió que cobria aquest vol fou víctima d'un atemptat, sent destruït en ple vol per una bomba terrorista, i morint els 243 passatgers i els 16 membres de la tripulació, a més d'11 persones que es trobaven a terra.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Vol 103 de Pan Am · Veure més »

Voluntaris Irlandesos

Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Voluntaris Irlandesos · Veure més »

Waterside (Derry)

Waterside (en irlandès: Doire Trasna) es refereix generalment a la zona de Derry situada a la riba est del riu Foyle, a Irlanda del Nord.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і Waterside (Derry) · Veure més »

William Joyce

William Joyce (Nova York, 24 d'abril de 1906 – Londres, 3 de gener de 1946), conegut despectivament com a "Lord Haw-Haw" (si bé, aquest va ser un àlies emprat per més persones), va ser un activista polític i locutor de ràdio d'origen angloamericà que va treballar per al govern nacionalsocialista alemany durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Unionisme (Irlanda) і William Joyce · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comunitat unionista, Unionisme a Irlanda.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »