Taula de continguts
78 les relacions: Abarsam, Abarshahr, Ahwaz, Al-Ubulla, Ardaixir, Ardaixir Kurra, Ardaixir Sacanxa, Ardistan, Arsàcides, Art persa, Art sassànida, Artavasdes de Pàrtia, Bahrain, Bahram VI, Balaix de Kirman, Balash (desambiguació), Batalla d'Hormizdegan, Batalla d'Hormozgan, Batalla de Resena, Bazràngides, Caracene, Darab, Dècada del 220, El Llibre dels Reis, Firuzabad, Guerres romano-perses, Gugarq, Hira, Història d'Aràbia, Història de l'Afganistan, Història de l'Aràbia Saudita, Història de l'Iran, Història de les campanyes militars romanes, Història de Mesopotàmia, Història dels escacs, Imperi Aquemènida, Imperi Kuixan, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Sassànida, Indo-Sassànides, Istakhr, Iwan, Kaskar, Kerman, Khosrov II d'Armènia, Llista de reis sassànides, Madain, Maysan, Merv, ... Ampliar l'índex (28 més) »
Abarsam
Abarsam fou un alt càrrec de la cort sassànida amb el rei Ardashir I de Pèrsia, del que després fou suposadament ministre en cap.
Veure Ardaixir I і Abarsam
Abarshahr
Abarshahr fou el nom d'una província de l'imperi sassànida que tenia per capital la ciutat del mateix nom, que després, sota domini musulmà fou Nishapur al Khorasan.
Veure Ardaixir I і Abarshahr
Ahwaz
Pont sobre el Karun Ahwaz (اهواز, Ahvāz) és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Khuzestan.
Veure Ardaixir I і Ahwaz
Al-Ubulla
Al-Ubulla fou una antiga ciutat de l'Iraq, al delta del Tigris i Eufrates, al nord del golf Pèrsic, centre principal de comerç amb l'Índia i l'Extrem Orient.
Veure Ardaixir I і Al-Ubulla
Ardaixir
* Ardaixir Sacanxa, rei dels saces o de Sacastene (Sistan).
Veure Ardaixir I і Ardaixir
Ardaixir Kurra
Ardaixir Kurra fou una de les cinc divisions administratives (kura) del Fars en temps dels sassànides i al començament del domini musulmà.
Veure Ardaixir I і Ardaixir Kurra
Ardaixir Sacanxa
Ardaixir Sacanxa (també Xahanxah o Sakanxa) fou el nom d'un dels tres reis (xas) anomenats Ardaixir que foren vassalls del sassànida Ardaixir I, esmentats a la inscripció de Sapor I a les muralles de Kabaye Zardosht.
Veure Ardaixir I і Ardaixir Sacanxa
Ardistan
Ardistan o Ardestan (localment Arusun) és una vila de l'Iran situada a 1200 metres d'altura a la vora del desert entre Natanz i Nayin (o Nain), a la província d'Isfahan.
Veure Ardaixir I і Ardistan
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Veure Ardaixir I і Arsàcides
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Veure Ardaixir I і Art persa
Art sassànida
Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.
Veure Ardaixir I і Art sassànida
Artavasdes de Pàrtia
Artavades fou rei de Pàrtia proclamat el 226 i va resistir als perses un temps probablement inferior a cinc anys.
Veure Ardaixir I і Artavasdes de Pàrtia
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Veure Ardaixir I і Bahrain
Bahram VI
Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.
Veure Ardaixir I і Bahram VI
Balaix de Kirman
Balaix de Kirman (Balaix Kirman Xah) fou un rei de Kirman probablement sota sobirania de l'Imperi Part, del.
Veure Ardaixir I і Balaix de Kirman
Balash (desambiguació)
* Balash, rei sassànida de Pèrsia 484-488.
Veure Ardaixir I і Balash (desambiguació)
Batalla d'Hormizdegan
La Batalla d'Hormizdegan fou una batalla lliurada el 28 d'abril del 224 a Hormazan (Pèrsia) entre l'Imperi Part i els sassànides, amb victòria sassànida.
Veure Ardaixir I і Batalla d'Hormizdegan
Batalla d'Hormozgan
La batalla d'Hormozgan o Hormozdgān (arabitzat Hormozjān) fou un enfrontament militar entre el persa Ardaixir I i el rei de reis part Artavan V que va permetre la pujada al poder de la dinastia sassànida.
Veure Ardaixir I і Batalla d'Hormozgan
Batalla de Resena
La Batalla de Resena va ser una batalla que es va lliurar al 243 entre les forces de l'Imperi Romà, dirigit per Misiteu, prefecte del pretori, i un exèrcit de l'Imperi Sassànida, liderats pel rei Sapor I. Els romans van aconseguir la victòria.
Veure Ardaixir I і Batalla de Resena
Bazràngides
Els bazràngides foren una mítica família reial local del sud de Pèrsia que governava durant el període arsàcida.
Veure Ardaixir I і Bazràngides
Caracene
Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.
Veure Ardaixir I і Caracene
Darab
Darab (anteriorment Darabgerd, àrab Darabjird o Darabdjird) és una vila iraniana, capital del comtat del mateix nom, a la província de Fars, situada a una plana a uns 228 km al sud-est de Xiraz.
Veure Ardaixir I і Darab
Dècada del 220
226 - Inici del segon Imperi Persa (226-651) amb la dinastia sassànida.
Veure Ardaixir I і Dècada del 220
El Llibre dels Reis
El llibre dels reis o Xahnamé (Śāhnāmeh o Śāh Nāmeh) és un poema èpic escrit pel poeta persa Firdawsí cap a l'any 1000, que exposa la història i la mitologia de l'Afganistan, Tadjikistan i l'Iran (territori d'esplendor de l'Imperi persa, el centre del qual era Afganistan) des de la creació del món fins a la conquesta de l'islam al.
Veure Ardaixir I і El Llibre dels Reis
Firuzabad
Firuzabad (sassànida Ardasher-Khwarrah o Ardahsir-Khurra اردشيرخوره, o la Glòria d'Ardashir; àrab Fīrūzābād فيروزآباد,; abans Piruzabad i més abans Gur o Čur) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars al sud de Xiraz, capital de comtat de Firuzabad.
Veure Ardaixir I і Firuzabad
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure Ardaixir I і Guerres romano-perses
Gugarq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Gugarq és al nord. Gugarq o Gogarene fou una província o regió d'Armènia, al nord del país a la frontera amb Ibèria (Kartli).
Veure Ardaixir I і Gugarq
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Veure Ardaixir I і Hira
Història d'Aràbia
Aquest és un compendi de la història d'Aràbia considerant tota la península en perspectiva general.
Veure Ardaixir I і Història d'Aràbia
Història de l'Afganistan
talibans el 21 de març de 2001. La situació geogràfica de l'Afganistan l'ha convertit en lloc de trobada d'imperis i civilitzacions, així com en encreuament d'importants rutes comercials com la Ruta de la Seda.
Veure Ardaixir I і Història de l'Afganistan
Història de l'Aràbia Saudita
Masjid Al Haram (la Meca), Aràbia Saudita. La història de l'Aràbia Saudita cobreix molts milers d'anys i habitants de diferents cultures.
Veure Ardaixir I і Història de l'Aràbia Saudita
Història de l'Iran
-. L'Imperi Part (en la seva major part iranians occidentals) es mostra en vermell, altres zones, dominades per la regió d'Escítia (majoritàriament iranians orientals), en taronja La història de l'Iran i el Gran Iran (al qual es refereixen també com el "Continent cultural iranià" per l'Encyclopædia Iranica) abraça la zona que va des de l'Eufrates a l'oest fins al riu Indus i el Sirdarià a l'est i des del Caucas, mar Caspi i mar d'Aral al nord al golf Pèrsic i el golf d'Oman al Sud.
Veure Ardaixir I і Història de l'Iran
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Veure Ardaixir I і Història de les campanyes militars romanes
Història de Mesopotàmia
La història de Mesopotàmia comença amb el desenvolupament de les comunitats sedentàries al nord de Mesopotàmia (que correspon al territori que abasta la conca fluvial dels rius Tigris i Eufrates) al començament del neolític, i acaba en l'antiguitat tardana.
Veure Ardaixir I і Història de Mesopotàmia
Història dels escacs
escacs de Lewis del segle XII a la col·lecció del Museu Nacional d'Escòcia La història dels escacs es pot remuntar a fa gairebé 1.500 anys fins al seu primer predecessor conegut, anomenat xaturanga, a l'Índia; la seva prehistòria és objecte d'especulació.
Veure Ardaixir I і Història dels escacs
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Ardaixir I і Imperi Aquemènida
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Veure Ardaixir I і Imperi Kuixan
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Ardaixir I і Imperi Part
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Ardaixir I і Imperi Persa
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Ardaixir I і Imperi Sassànida
Indo-Sassànides
Kushan anteriors. Coin of the Indo-Sassanid ''kushansha'' Varhran I (early 4th century). a l'anvers el rei Vahhran amb vestits propis de la vall de l'Indo, i al revers un brau irania i a vegades un altar zorostrià El Indo-Sassànides, Kuixano-Sassànides o Kuixanxas foren una branca dels perses sassànides que establiren el seu govern al subcontinent indi nord-occidental durant els segles i a costa del decadent Imperi Kuixan.
Veure Ardaixir I і Indo-Sassànides
Istakhr
Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.
Veure Ardaixir I і Istakhr
Iwan
Iwan de la Mesquita del Divendres, a Herat (Afganistan). Un iwan (del persa إيوان, eyvān, a través de l'àrab إيوان, iwān) o liwan (de l'àrab oral ليوان, līwān) és un element arquitectònic, molt present en l'arquitectura islàmica, que consisteix en un monumental porxo d'entrada en forma d'arc, més decoratiu que funcional.
Veure Ardaixir I і Iwan
Kaskar
Kaskar (siríac Kashkar) fou una antiga ciutat de l'Iraq.
Veure Ardaixir I і Kaskar
Kerman
La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.
Veure Ardaixir I і Kerman
Khosrov II d'Armènia
Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) en llatí Cosroes II va ser rei d'Armènia des de l'any 252 fins que va morir l'any 258.
Veure Ardaixir I і Khosrov II d'Armènia
Llista de reis sassànides
Aquesta és la llista dels reis de la dinastia sassànida que van governar l'Imperi.
Veure Ardaixir I і Llista de reis sassànides
Madain
Mapa de Ctesifont (Madain)-Selèucia Madain o al-Madain (‘les Ciutats') fou una ciutat de l'Iraq principalment sota els omeies i abbàssides.
Veure Ardaixir I і Madain
Maysan
Maysun és una antiga regió de l'Iraq, al llarg del Tigris, al sud-est del país, i modernament una governació o muhàfadha de l'Iraq a la frontera amb l'Iran, i amb capital a Amara i amb Majar Al-Kabir com a segona ciutat (la governació es va dir d'Amara fins al 1969).
Veure Ardaixir I і Maysan
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure Ardaixir I і Merv
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Ardaixir I і Mesopotàmia
Mesopotàmia (província romana)
La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.
Veure Ardaixir I і Mesopotàmia (província romana)
Mirian III d'Ibèria
Mirian III fou rei d'Ibèria del 284 al 361.
Veure Ardaixir I і Mirian III d'Ibèria
Naqsh-e Rostam
Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.
Veure Ardaixir I і Naqsh-e Rostam
Olalla García
María Olalla García García (Madrid, 22 de febrer de 1973) és una historiadora i escriptora espanyola.
Veure Ardaixir I і Olalla García
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Veure Ardaixir I і Oman
Ormazd I
Ormazd I (?-271), fou el tercer rei de reis de la dinastia sassànida.
Veure Ardaixir I і Ormazd I
Ormazd III
va ser Rei de Pèrsia, del 457 al 459, després de succeir el seu pare Yezdegerd II.
Veure Ardaixir I і Ormazd III
Papak II
Papak II (150-222), va ser rei de Fars (Pèrsia) al començament del.
Veure Ardaixir I і Papak II
Parnavaz I d'Ibèria
Parnavaz I rei d'Ibèria (ფარნავაზი) va néixer suposadament cap al 325 aC i va morir el 237 aC.
Veure Ardaixir I і Parnavaz I d'Ibèria
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Ardaixir I і Pèrsia
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Veure Ardaixir I і Pèrsida
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Veure Ardaixir I і Persecució dels cristians
Portada/article maig 18
Categoria:Articles del dia de maig de la portada 600k.
Veure Ardaixir I і Portada/article maig 18
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Ardaixir I і Província de Fars
Rafanea
Rafanea fou una ciutat de la província romana de Síria Secunda.
Veure Ardaixir I і Rafanea
Regne d'Ormuz
El regne d'Ormuz, Hormuz o Ormus fou un estat musulmà que va existir com a feudatari dels muzaffàrides fins vers el 1300, com a feudatari de Kays fins vers el 1329, com independent del 1330 al 1514 i com a protectorat portuguès del 1514 al 1622.
Veure Ardaixir I і Regne d'Ormuz
Sacastene
Sacastene (en grec antic Σκαστηνή) era un districte de l'interior de Drangiana que va ser ocupat pels saces (Sacae) o escites que van baixar de Panjab i s'hi van establir, segons diu Isidor de Carax.
Veure Ardaixir I і Sacastene
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Veure Ardaixir I і Sapor I
Sapor Sacanxa
La inscripció de Sapor Sakanxa al Tachara, antic palau de Darios el Gran. Sapor "Sacanxa" va ser un príncep sassànida que va servir com a governador de Sacastene sota el seu germà rei (xa) Sapor II (r. 309–379).
Veure Ardaixir I і Sapor Sacanxa
Sassan
Sassan II va ser rei de Fars (Pèrsia) fundador de la dinastia sassànida, que regirà l'Imperi Persa a partir del seu net Ardaixir I. Segons les cròniques d'Ardaixir, Sassan era un pastor o un soldat al servei o acollit pel rei i astròleg Papak II que descendia dels aquemènides, encara que ho mantenia en secret.
Veure Ardaixir I і Sassan
Tiridates III d'Armènia
Tiridates III (en armeni Տրդատ Գ) que va viure probablement entre l'any 250 i el 330.
Veure Ardaixir I і Tiridates III d'Armènia
Turan (Balutxistan)
Turan (potser també Tuwaran) fou una antiga regió del Balutxistan.
Veure Ardaixir I і Turan (Balutxistan)
Vologès VI de Pàrtia
Vologès VI fou rei de Pàrtia del 208 o 209 al 228.
Veure Ardaixir I і Vologès VI de Pàrtia
Xabanqara
Els xabanqara (Xabankara) foren una tribu kurda de la Pèrsia meridional que van donar nom a una regió a l'edat mitjana.
Veure Ardaixir I і Xabanqara
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Veure Ardaixir I і Xuixtar
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Veure Ardaixir I і Zanjan
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Ardaixir I і Zoroastrisme
També conegut com Ardashir I, Ardashir I de Pèrsia.