Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Ardaixir I і Guerres romano-perses
Ardaixir I і Guerres romano-perses tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre Sever, Antioquia de l'Orontes, Aràbia, Armènia, Artàban V de Pàrtia, Bahram VI, Capadòcia, Ctesifont, Danubi, Gordià III, Harran, Hatra, Imperi Aquemènida, Imperi Kuixan, Imperi Part, Imperi Sassànida, Mesopotàmia, Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí, Nisibis, Província de Fars, Sapor I, Septimi Sever, Suren, Zoroastrisme.
Alexandre Sever
Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.
Alexandre Sever і Ardaixir I · Alexandre Sever і Guerres romano-perses ·
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Antioquia de l'Orontes і Ardaixir I · Antioquia de l'Orontes і Guerres romano-perses ·
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Aràbia і Ardaixir I · Aràbia і Guerres romano-perses ·
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Ardaixir I і Armènia · Armènia і Guerres romano-perses ·
Artàban V de Pàrtia
Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
Ardaixir I і Artàban V de Pàrtia · Artàban V de Pàrtia і Guerres romano-perses ·
Bahram VI
Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.
Ardaixir I і Bahram VI · Bahram VI і Guerres romano-perses ·
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Ardaixir I і Capadòcia · Capadòcia і Guerres romano-perses ·
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Ardaixir I і Ctesifont · Ctesifont і Guerres romano-perses ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Ardaixir I і Danubi · Danubi і Guerres romano-perses ·
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Ardaixir I і Gordià III · Gordià III і Guerres romano-perses ·
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Ardaixir I і Harran · Guerres romano-perses і Harran ·
Hatra
Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.
Ardaixir I і Hatra · Guerres romano-perses і Hatra ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Ardaixir I і Imperi Aquemènida · Guerres romano-perses і Imperi Aquemènida ·
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Ardaixir I і Imperi Kuixan · Guerres romano-perses і Imperi Kuixan ·
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Ardaixir I і Imperi Part · Guerres romano-perses і Imperi Part ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Ardaixir I і Imperi Sassànida · Guerres romano-perses і Imperi Sassànida ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Ardaixir I і Mesopotàmia · Guerres romano-perses і Mesopotàmia ·
Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Jarir ibn Yazid ibn Kathir ibn Ghàlib at-Tabarí, més conegut simplement com a at-Tabarí o, entre els àrabs, com limam at-Tabarí (Tabaristan, Iran, 839 - Bagdad, 923) va ser un historiador i exegeta de l'Alcorà d'origen persa de molt renom.
Ardaixir I і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí · Guerres romano-perses і Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí ·
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Ardaixir I і Nisibis · Guerres romano-perses і Nisibis ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Ardaixir I і Província de Fars · Guerres romano-perses і Província de Fars ·
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Ardaixir I і Sapor I · Guerres romano-perses і Sapor I ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Ardaixir I і Septimi Sever · Guerres romano-perses і Septimi Sever ·
Suren
Els Suren o Surena (en part:; en persa mitjà) foren una família noble de Pàrtia, famosa durant el període de domini de l'Imperi Part.
Ardaixir I і Suren · Guerres romano-perses і Suren ·
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Ardaixir I і Zoroastrisme · Guerres romano-perses і Zoroastrisme ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ardaixir I і Guerres romano-perses
- Què tenen en comú Ardaixir I і Guerres romano-perses
- Semblances entre Ardaixir I і Guerres romano-perses
Comparació entre Ardaixir I і Guerres romano-perses
Ardaixir I té 61 relacions, mentre que Guerres romano-perses té 354. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 5.78% = 24 / (61 + 354).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ardaixir I і Guerres romano-perses. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
