Comunicació

403 les relacions: Aín, Abadia territorial de Montecassino, Abellola, Abu-Zakariyyà Yahya I, Abu-Zayd, Adelàsia de Torres, Al-Aziz ibn adh-Dhàhir, Al-Àdil II, Al-Àndalus, Al-Kàmil ibn al-Àdil, Alacant, Alaquàs, Albacete, Albal, Alberic, Alfafar, Alfondeguilla, Alfons III de Portugal, Algímia d'Almonesir, Alhambra, Almàssera, Almedíxer, Almenara, Almeria, Almussafes, Alpont, An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz, Aplec del Puig, Arnau de Pàdua, Arnau de Vilanova, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat d'Esztergom-Budapest, Arquebisbat de Đakovo-Osijek, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Foggia-Bovino, Arquebisbat de Gaeta, Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg, Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia, Artal III d'Alagón, Arxidiòcesi de València, Arxiu de la Catedral de València, As-Sàlih Ayyub, Assuévar, Þórir Jökull Steinfinnsson, Àybak Izz-ad-Din, Baix Albaida, Balànsiya, Banu Mardanix, Baronia de Ribelles, Basílica de Sant Antoni de Pàdua, ..., Batalla del Puig de Santa Maria, Batu Khan, Beatriu I de Provença, Beguinatge de Kortrijk, Behemot, Benaguasil, Benifaió, Benissanó, Bernat Guillem de Montpeller, Bisbat d'Acqui, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat d'Ajaccio, Bisbat d'Albenga-Imperia, Bisbat d'Angulema, Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia, Bisbat d'Ascoli Piceno, Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino, Bisbat d'Asti, Bisbat d'Orleans, Bisbat d'Orvieto-Todi, Bisbat de Bayeux i Lisieux, Bisbat de Betlem, Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo, Bisbat de Còrdova, Bisbat de Cefalù, Bisbat de Conversano-Monopoli, Bisbat de Coutances i Avranches, Bisbat de Dubrovnik, Bisbat de Glandèves, Bisbat de Grenoble-Vienne, Bisbat de Jesi, Bisbat de Laon, Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno, Bisbat de Léon, Bisbat de Lieja, Bisbat de Metz, Bisbat de Mottola, Bisbat de Niça, Bisbat de Poreč i Pula, Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo, Bisbat de Winchester, Blanca d'Antillón, Borčice, Borbotó, Buï, Bukharà, Burhànida, Burjassot, Bydgoszcz, Cadis, Cardenal vicari, Carlet, Carmona, Carrer de Sant Vicent Màrtir, Carrer de València, Cartagena, Casa Comte Zanoguera, Castell d'Alfarb, Castell d'Onda, Castell d'Uixó, Castell de Cabres, Castell de la Rodana, Castell de la Vilavella, Castell de Segart, Castell de Torís, Castell de Vilamarxant, Castell del Piló, Castell i muralles de Requena, Castell i muralles de Riba-roja de Túria, Castell-Palau dels Boïl, Castillet (Almedíxer), Catadau, Catarroja, Catedral de Peterborough, Catedral de València, Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja, Centelles (llinatge), Citera, Ciutat Vella de València, Cividale del Friuli, Clan Fujiwara, Comtat de Bliesgau, Comtat de Carlet, Comtat de l'Alcúdia, Comtat de Namur, Comtat de Xampanya, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de la medina Laqant, Conquesta del País Valencià, Conquesta feudal hispànica, Consell General de València, Convent de la Mercè de València, Corona d'Aragó, Correggio, Cotes, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia del catarisme, Cultura del País Valencià, Daniel de Galítsia, Denominacions del País Valencià, Diada Nacional del País Valencià, Diòcesi de Lleó, Dinastia aiúbida, Dinastia Kart, Dinastia ruríkida, Districte de Barabanki, Districte de Multan, Dobrohošť, Ducat de Bouillon, Ducat de Pomerània, Eğirdir, Edat mitjana al País Valencià, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Eduvigis d'Andechs, El Carme (barri de València), El Castellar-l'Oliveral, El Mercat, Emirat d'al-Gharbia, Emirat d'Alpont, Emirat d'Àrkuix, Emirat de Balànsiya, Emirat de Carmona, Emirat de Granada, Emirat de Màlaqa, Enric el Barbut, Enric II d'Avaugour, Enric II el Pietós, Era japonesa, Eremites de Joan Bono, Escut d'Aín, Escut d'Albal, Escut de Catarroja, Escut de Godall, Escut de Lludient, Església de Sant Esteve (València), Església de Sant Jaume de Bel, Església de Sant Joan de l'Hospital, Església de Sant Martí (València), Església de Sant Vicent de la Roqueta, Església i Palau del Temple, Establiments de Jaca, Ezzelino da Romano, Ferran de Castella-Aumale, Festa nacional, Forum Iulium, Fulda (Alemanya), Furs de València, Gàtova, Güelfs i gibel·lins, Generalitat Valenciana, Gharb al-Àndalus, Godella, Godelleta, Gran Príncep de la Rus de Kíev, Guillaume de Lorris, Guillem de Savoia, Herat, Història d'Alacant, Història de Granada, Història de la Franja de Ponent, Història de la pólvora als Països Catalans, Història de la Regió de Múrcia, Història de Mongòlia, Història de Tailàndia, Història de València, Història de Villena, Història del dret català, Història del País Valencià, Història dels Països Catalans, Història medieval del País Valencià, Horta Nord, Iàtova, Iúriev-Polski, Ibn al-Abbar, Ibn Hud, Ibn Sàlim al-Kalaí, Imperi Llatí, Imtiyazat, Invasions mongoles de Geòrgia, Itzehoe, Ivrea, Jacobo d'Àvila, Jaume de Xèrica, Jaume el Conqueridor, Joan d'Eppes, Joan I Visconti de Gallura, Joana I de Flandes, Jussiana d'Entença, Jutjat de Gallura, Jutjat de Torres, Kalasa, Kalonda, Khmers, Konkan, Kostromà, Kozelsk, Kremlin de Moscou, L'Alcúdia, L'Alcúdia de Veo, La Guàrdia dels Prats, La Iessa, La Pobla de Farnals, La Salzadella, La Serra d'en Galceran, La Seu (barri de València), La Torrecilla (Xelva), La Vall d'Almonesir, La Vilavella, La Xerea, Lahore, Láujar de Andarax, Lipovany, Llibre dels fets, Llista d'anys, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Llista d'emirs de Balansiya, Llista de comtes de Barcelona, Llista de governants aiúbides, Llista de Grans Prínceps de Vladímir-Súzdal, Llista de masies de Pinell, Llista de masies de Sant Climenç, Llista de monarques de Polònia, Llista de reis de València, Llista de sobirans i presidents del territori rus, Llombai, Los Yébenes, Maarat an-Numan, Macastre, Madhwa, Magnus VI, Mahmud Yalavač, Malilla, Manbij, Mare de Déu de la Salut de Xirivella, Mare de Déu del Rebollet, Marines (Camp de Túria), Marj as-Suffar, Matet, Mateu Orsini, Míssil terra-aire, Meliana, Miquel II Àngel-Comnè Ducas, Mislata, Mocadorada, Mogadiscio, Monestir de Santa Clara la Real, Mongmit, Montblanc, Montoro (Espanya), Montroi, Mostassaf, Muralla àrab de València, Museu Arqueològic de Dénia, Museu d'Història de València, Navaixes, Nördlingen, Nicolas Donin, Nový Život, Nules, Orde de la Mercè, Otó d'Eberstein, País Valencià, Paiporta, Palau dels Casalduch, Palau-Castell d'Alaquàs, Papa Urbà IV, Parc Natural de l'Albufera de València, Patriarcat d'Aquileia, Pavies, Peníscola, Penó de la Conquesta, Pere d'Albalat, Plana Baixa, Pobles del Sud (València), Ponç IV d'Empúries, Portada/article setembre 26, Ramon de Penyafort, Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, Recinte emmurallat de Riba-roja de Túria, Regne de Múrcia, Regne de Ryūkyū, Regne de València, Relíquies relacionades amb Jesús, Renald I de Gueldre, Requena, Ricard I Orsini, Rodrigo de Liçana, Rodrigo Jiménez de Rada, Russafa, Sadaijin, San Gimignano, Sant Drap, Sant Francesc (barri de València), Sant Joan de Moró, Sant Pere Ermengol, Santa Maria de Lavaix, Santa Maria de Roses, Sarajevo, Séquia de Mestalla, Séquia de Tormos, Símbols valencians, Segart, Segona croada sueca, Senyoria de Montfort de Bretanya, Senyoria de Sonnois, Serra (Camp de Túria), Setge d'Almenara, Setge de Biar, Setge de Dàniyya, Setge de Xàtiva (1239), Setge de Xàtiva (1240), Silahara, Simó V de Montfort, Sogorb, Subotai, Tallinn, Tavernes Blanques, Teobald I de Navarra, Teobald II de Navarra, Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats, Torjok, Torre Bofilla, Torre de Rassef, Torre de Torre-xiva, Torre del Castell de Torrent, Torre Olla, Torrent (Horta Sud), Transoxiana, Txagatai Khan, Ubald I Visconti de Gallura, Udine, València, Valencians, Veľká nad Ipľom, Vescomtat de Beaumont, Vidal de Canyelles, Vilamarxant, Vilanova (genealogia), Violant d'Hongria, Visconti, Xelva, Xera, Xilxes, Xirivella, Xulilla, Yunus Emre, Zayyan ibn Mardanix, Zweibrücken-Eberstein, 1 d'abril, 1304, 21 de març, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (353 més) » « Shrink índex

Aín

Aín és un municipi del País Valencià, el menys poblat i més alt de la comarca de la Plana Baixa Limita amb l'Alcúdia de Veo, Eslida, Assuévar i Almedíxer.

Nou!!: 1238 і Aín · Veure més »

Abadia territorial de Montecassino

Labadia territorial de Montecassino (abbazia territoriale di Montecassino; Abbatia Territorialis Montis Cassini) és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecta, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1238 і Abadia territorial de Montecassino · Veure més »

Abellola

Abellola (en xurro, Castellar d'Abejuela; en castellà i oficialment, Abejuela) és una localitat de la comarca Gúdar-Javalambre, situat al centre dede la Serra de Javalambre, essent el municipi localitzat més al sud de tot Aragó.

Nou!!: 1238 і Abellola · Veure més »

Abu-Zakariyyà Yahya I

Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn Abd-al-Wàhid fou el fundador de la dinastia hàfsida que va regir Ifríqiya durant tres segles.

Nou!!: 1238 і Abu-Zakariyyà Yahya I · Veure més »

Abu-Zayd

Segell de ''sàyyid'' Abu-Zayd Abu-Zayd o sàyyid Abu-Zayd (?-1268), conegut en les cròniques cristianes com a «moro Seit»Diccionari d'Història de Catalunya.

Nou!!: 1238 і Abu-Zayd · Veure més »

Adelàsia de Torres

Adelàsia de Torres (1207-1259) fou una noble corsa del, jutgessa de Torres Fou filla de Marià II de Torres i va succeir al seu germà Barisó III de Torres el 1236.

Nou!!: 1238 і Adelàsia de Torres · Veure més »

Al-Aziz ibn adh-Dhàhir

Al-Màlik al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com al-Aziz ibn adh-Dhàhir o al-Aziz fou emir aiúbida d'Alep.

Nou!!: 1238 і Al-Aziz ibn adh-Dhàhir · Veure més »

Al-Àdil II

Al-Màlik al-Àdil Abu-Bakr Sayf-ad-Din ibn ibn Nàssir-ad-Din Muhàmmad al-Kàmil ——, més conegut com a al-Àdil ibn al-Kàmil o al-Àdil (II) (c. 1221 - el Caire, 9 de febrer de 1248) fou fill d'al-Kàmil (sultà d'Egipte 1218-1238) i net d'Al-Adil I. Va succeir el seu pare en el govern d'Egipte el 1238 però el 1239 fou destronat a Damasc pel seu germà gran as-Sàlih Ayyub que el 1240 es va apoderar d'Egipte i va assolir el poder.

Nou!!: 1238 і Al-Àdil II · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: 1238 і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Kàmil ibn al-Àdil

Al-Màlik al-Kàmil Abu-l-Maali Nàssir-ad-Din Muhàmmad ibn al-Àdil, més conegut simplement com al-Kàmil ibn al-Àdil o al-Kàmil (vers 1177/1180-1238) fou sultà aiúbida d'Egipte (1218-1238) i Damasc (1237-1238).

Nou!!: 1238 і Al-Kàmil ibn al-Àdil · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: 1238 і Alacant · Veure més »

Alaquàs

Alaquàs és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: 1238 і Alaquàs · Veure més »

Albacete

Albacete és una ciutat manxega que es troba a la comunitat de Castella - la Manxa, i capital de la província homònima.

Nou!!: 1238 і Albacete · Veure més »

Albal

Albal és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud i que té 16.399 habitants (INE 2019).

Nou!!: 1238 і Albal · Veure més »

Alberic

Alberic (de l'àrab al-barid, «la posta») és un municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1238 і Alberic · Veure més »

Alfafar

Alfafar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: 1238 і Alfafar · Veure més »

Alfondeguilla

Alfondeguilla, anomenada també de manera no oficial Fondeguilla o Fondeguilla de Castro, és un municipi del País Valencià, a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: 1238 і Alfondeguilla · Veure més »

Alfons III de Portugal

Alfons III de Portugal, dit el de Boulogne (Coïmbra, 1210 - ibíd., 1279), fou rei de Portugal (1247-1279) i comte de Boulogne (1235-1253).

Nou!!: 1238 і Alfons III de Portugal · Veure més »

Algímia d'Almonesir

Algímia d'Almonesir (en castellà i oficialment Algimia de Almonacid, i en la parla xurra, L'Algimia) és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1238 і Algímia d'Almonesir · Veure més »

Alhambra

LAlhambra és una ciutat palatina andalusina situada a Granada (Espanya).

Nou!!: 1238 і Alhambra · Veure més »

Almàssera

Almàssera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1238 і Almàssera · Veure més »

Almedíxer

Almedíxer (oficialment i en castellà, Almedíjar) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1238 і Almedíxer · Veure més »

Almenara

Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: 1238 і Almenara · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: 1238 і Almeria · Veure més »

Almussafes

Almussafes és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: 1238 і Almussafes · Veure més »

Alpont

Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: 1238 і Alpont · Veure més »

An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz

Al-Màlik an-Nàssir Salah-ad-Din Abu-l-Mudhàffar Yússuf ibn al-Aziz Abu-l-Mudhàffar Ghiyath-ad-Din Muhàmmad ibn adh-Dhàhir Ghazi ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz o an-Nàssir Yússuf (Alep, 1 d'agost de 1230 - Maragha, setembre o desembre de 1260) fou emir aiúbida de Damasc i d'Alep.

Nou!!: 1238 і An-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz · Veure més »

Aplec del Puig

Des dels anys seixanta, el darrer diumenge d'octubre, l'Aplec del Puig reuneix els nacionalistes valencians d'arreu per celebrar una jornada festiva en un dels llocs amb més simbolisme i història del País Valencià, el municipi del Puig, a l'Horta Nord.

Nou!!: 1238 і Aplec del Puig · Veure més »

Arnau de Pàdua

Arnau de Pàdua o Arnaldo de' Cattanei (Limena, província de Pàdua, 1185 - Asolo, província de Treviso, 10 de febrer de 1255) fou un monjo benedictí, abat de Santa Giustina de Pàdua.

Nou!!: 1238 і Arnau de Pàdua · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: 1238 і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1238 і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat d'Esztergom-Budapest

Larquebisbat d'Esztergom-Budapest (hongarès: Esztergom-Budapesti Főegyházmegye; llatí: Archidioecesis Strigoniensis-Budapestinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica. El 2013 tenia 1.254.000 batejats d'un total de 2.088.000 habitants. L'arquebisbe d'Esztergom-Budapest té el títol de Primat d'Hongria. Des del 2002 està regida per l'arquebisbe cardenal Péter Erdõ.

Nou!!: 1238 і Arquebisbat d'Esztergom-Budapest · Veure més »

Arquebisbat de Đakovo-Osijek

cocatedral de Sant Pere i Sant Pau d'Osijek Larquebisbat de Đakovo-Osijek (croat: Oslo Bispedømme; llatí: Archidioecesis Diacovensis-Osijekensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Croàcia.

Nou!!: 1238 і Arquebisbat de Đakovo-Osijek · Veure més »

Arquebisbat de Colònia

Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: 1238 і Arquebisbat de Colònia · Veure més »

Arquebisbat de Foggia-Bovino

La catedral de Bovino, cocatedral de l'arxidiòcesi Larquebisbat de Foggia-Bovino (italià: Arcidiocesi di Foggia-Bovino; llatí: Archidioecesis Fodiana-Bovinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1238 і Arquebisbat de Foggia-Bovino · Veure més »

Arquebisbat de Gaeta

Larquebisbat de Gaeta (italià: arcidiocesi di Gaeta; llatí: Archidioecesis Caietana) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1238 і Arquebisbat de Gaeta · Veure més »

Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg

Runes de la catedral de Sant Andreu L'arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg (anglès: Archdiocese of Saint Andrews and Edinburgh; llatí: Archidioecesis Sancti Andreae et Edimburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Escòcia.

Nou!!: 1238 і Arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg · Veure més »

Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia

Castellammare di Stabia. diòcesi de Vico Equense Larquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia (italià: arcidiocesi di Sorrento-Castellammare di Stabia; llatí: Archidioecesis Surrentina-Castri Maris o Stabiensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1238 і Arquebisbat de Sorrento-Castellammare di Stabia · Veure més »

Artal III d'Alagón

Artal III d'Alagón (?, ? - Saix, Regne de València, 1239) va ser un noble aragonès, 7r Senyor d'Alagón, 2n Senyor de Sástago i Pina, entre altres títols.

Nou!!: 1238 і Artal III d'Alagón · Veure més »

Arxidiòcesi de València

LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).

Nou!!: 1238 і Arxidiòcesi de València · Veure més »

Arxiu de la Catedral de València

L'Arxiu de la Catedral de València és un arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de València.

Nou!!: 1238 і Arxiu de la Catedral de València · Veure més »

As-Sàlih Ayyub

Al-Malik as-Sàlih Najm-ad-Din Ayyub Abu-l-Futtuh ibn al-Kàmil Muhàmmad —— (el Caire, 1206/1207 - novembre de 1249) fou sultà aiúbida d'Egipte (1240 -1249) i Damasc (1239 i 1245-1249).

Nou!!: 1238 і As-Sàlih Ayyub · Veure més »

Assuévar

Assuévar (en castellà i oficialment, Azuébar) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància, a la província de Castelló.

Nou!!: 1238 і Assuévar · Veure més »

Þórir Jökull Steinfinnsson

Þórir Jökull Steinfinnsson (en islandès antic, Þórir jǫkull Steinfinnsson) va ser rapsode islandès del.

Nou!!: 1238 і Þórir Jökull Steinfinnsson · Veure més »

Àybak Izz-ad-Din

Izz-ad-Din Abu-l-Mansur Àybak al-Muaddhamí Xàraf-ad-Din Issa, més conegut senzillament com a Àybak o, per distingir-lo d'altres personatges homònims, com Àybak Izz-ad-Din, fou un mameluc d'Al-Muàddham ibn al-Àdil (governador de Damasc entre 1200 i 1218, per esdevenir després sultà de Damasc a la mort del seu pare Al-Màlik al-Àdil I el 1218).

Nou!!: 1238 і Àybak Izz-ad-Din · Veure més »

Baix Albaida

El Baix Albaida (també coneguda com a Castelló i les Ènoves) és una subcomarca de la Ribera Alta (País Valencià) travessada pel curs baix del riu Albaida en arribar al riu Xúquer.

Nou!!: 1238 і Baix Albaida · Veure més »

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Nou!!: 1238 і Balànsiya · Veure més »

Banu Mardanix

Els Banu Mardanix o Mardànix, que en castellà equival al cognom «Martínez», van ser una dinastia musulmana d'origen muladí, és a dir, de cristians en territori musulmà convertits a l'Islam.

Nou!!: 1238 і Banu Mardanix · Veure més »

Baronia de Ribelles

La Baronia de Ribelles fou una jurisdicció senyorial del Principat, centrada en el castell de Ribelles de la població homònima de la Noguera, al comtat d'Urgell.

Nou!!: 1238 і Baronia de Ribelles · Veure més »

Basílica de Sant Antoni de Pàdua

La Basílica de Sant Antoni (en italià Basilica di Sant'Antonio) és un temple religiós de la ciutat italiana de Pàdua, construït entre els anys 1238 i 1310.

Nou!!: 1238 і Basílica de Sant Antoni de Pàdua · Veure més »

Batalla del Puig de Santa Maria

La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.

Nou!!: 1238 і Batalla del Puig de Santa Maria · Veure més »

Batu Khan

;,, Bá dū, també conegut com a tsar Batu Jack Weatherford Genghis Khan, p. 150.

Nou!!: 1238 і Batu Khan · Veure més »

Beatriu I de Provença

Beatriu I de Provença (vers el 1229 - Nocera, Itàlia 1267), comtessa de Provença i Forcalquer (1245 - 1267), com també Comtessa d'Anjou i Maine, i reina consort de Nàpols i Sicília (1266-1267) gràcies al seu casament amb Carles I d'Anjou.

Nou!!: 1238 і Beatriu I de Provença · Veure més »

Beguinatge de Kortrijk

El Beguinatge de Kortrijk (Begijnhof Sint-Elisabeth),a Kortrijk, Flandes va ser fundada el 1238 per la comtessa de Flandes, Jeanne de Constantinoble.

Nou!!: 1238 і Beguinatge de Kortrijk · Veure més »

Behemot

''Behemot i Leviatan'', un gravat de William Blake El Behemot (en hebreu: בהמות, בְהֵמוֹת Behemot, B'hemot) és una criatura que apareix al Llibre de Job, a l'Antic Testament.

Nou!!: 1238 і Behemot · Veure més »

Benaguasil

Benaguasil és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: 1238 і Benaguasil · Veure més »

Benifaió

Benifaió és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1238 і Benifaió · Veure més »

Benissanó

Benissanó és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: 1238 і Benissanó · Veure més »

Bernat Guillem de Montpeller

Bernat Guillem de Montpeller (?- El Puig de Santa Maria, 1238).

Nou!!: 1238 і Bernat Guillem de Montpeller · Veure més »

Bisbat d'Acqui

El bisbat d'Acqui (italià: Diocesi di Acqui; llatí: Dioecesis Aquensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1238 і Bisbat d'Acqui · Veure més »

Bisbat d'Aire i Dacs

La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.

Nou!!: 1238 і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »

Bisbat d'Ajaccio

El bisbat d'Aiacciu (francès: Diocèse d'Ajaccio, llatí: Dioecesis Adiacensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1238 і Bisbat d'Ajaccio · Veure més »

Bisbat d'Albenga-Imperia

La cocatedral de San Maurizio, a Porto Maurizio, Imperia El bisbat d'Albenga-Imperia (en italià, Diocesi de Albenga-Imperia; en llatí, Dioecesis Albingaunensis-Imperiae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gènova, que pertany a la regió eclesiàstica Liguria.

Nou!!: 1238 і Bisbat d'Albenga-Imperia · Veure més »

Bisbat d'Angulema

El bisbat d'Angulema (francès: Diocèse d'Angoulême, llatí: Dioecesis Engolismensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: 1238 і Bisbat d'Angulema · Veure més »

Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia

El bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia (italià: Diocesi di Ariano Irpino-Lacedonia; llatí: Dioecesis Arianensis Hirpinus-Laquedoniensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.

Nou!!: 1238 і Bisbat d'Ariano Irpino-Lacedonia · Veure més »

Bisbat d'Ascoli Piceno

El bisbat d'Ascoli Piceno (italià: Diocesi di Ascoli Piceno; llatí: Dioecesis Asculana in Piceno) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Fermo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1238 і Bisbat d'Ascoli Piceno · Veure més »

Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino

El bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino (italià: diocesi di Assisi-Nocera Umbra-Gualdo Tadino; llatí: Dioecesis Assisiensis-Nucerina-Tadinensis) és una diòcesi sufragània de l'Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria. El 2012 tenia 84.300 batejats d'un total de 88.600 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe (a títol personal) Domenico Sorrentino.

Nou!!: 1238 і Bisbat d'Assís-Nocera Umbra-Gualdo Tadino · Veure més »

Bisbat d'Asti

El bisbat d'Asti (italià: Diocesi di Asti; llatí: Dioecesis Astensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.

Nou!!: 1238 і Bisbat d'Asti · Veure més »

Bisbat d'Orleans

L'antic palau episcopal d'Orleans, construït entre el 1635 i el 1641, fou seu dels bisbes fins al 1905, quan esdevingué propietat de l'Estat. chiesa abbaziale ''Saint-Benoît'' de Fleury a Saint-Benoît-sur-Loire, fundada el 640; va ser la primera abadia francesa en seguir la regla de Sant Benet; per un cert període les relíquies del sant van reposar a l'abadia. VII. Félix Dupanloup, bisbe d'Orleans del 1849 al 1878. Estàtua eqüestre de santa Joana d'Arc, la ''doncella d'Orleans''. Participació dels bisbes francs al primer concili d'Orleans el 511. V. El bisbat d'Orleans (francès: Diocèse d'Orléans, llatí: Dioecesis Aurelianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tours.

Nou!!: 1238 і Bisbat d'Orleans · Veure més »

Bisbat d'Orvieto-Todi

El bisbat d'Orvieto-Todi (italià: diocesi di Orvieto-Todi; llatí: Dioecesis Urbevetana-Tudertina) és una seu de l'Església catòlica, Immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.

Nou!!: 1238 і Bisbat d'Orvieto-Todi · Veure més »

Bisbat de Bayeux i Lisieux

Mapa de les diòcesis històriques de Normandia abans de la revolució francesa. ex-catedral de Sant Pere a Lisieux. basílica de Santa Teresa de Lisieux, construïda a partir del 1929 i consagrada l'11 de juliol de 1954. És el segon lloc de pelegrinatge més important de França, després de la basílica de Lorda. La basílica menor de ''Notre-Dame de la Délivrande'' a Douvres-la-Délivrande. L'entrada de l'antic palau episcopal de Bayeux, avui seu del museu Baron Gérard. L'antic seminari diocesà, construït a partir del 1693, avui seu d'institucions culturals ciutadanes. abbaye aux Dames'' de Caen. El bisbat de Bayeux (francès: Diocèse de Bayeux, llatí: Dioecesis Baiocensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Bayeux i Lisieux · Veure més »

Bisbat de Betlem

La plaça de la basílica de la Nativitat a Betlem. Clamecy. El bisbat de Betlem (francès: Diocèse de Bethléem, llatí: Dioecesis Bethleemitana) és una seu de l'Església Catòlica suprimida i titular de l'Església catòlica.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Betlem · Veure més »

Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo

El bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo és la seu episcopal que administra el territori de La Rioja.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Calahorra i La Calzada-Logronyo · Veure més »

Bisbat de Còrdova

El Bisbat de Còrdova és una diòcesi que comprèn aproximadament la província de Còrdova, en la Comunitat Autònoma d'Andalusia (Espanya) i és sufragània de l'arxidiòcesi de Sevilla.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Còrdova · Veure més »

Bisbat de Cefalù

Porta del palau episcopal Entrada del seminari episcopal El bisbat de Cefalù (italià: Diocesi di Cefalù; llatí: Dioecesis Cephaludensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Palerm, que pertany a la regió eclesiàstica Sicília.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Cefalù · Veure més »

Bisbat de Conversano-Monopoli

La cocatedral de Monopoli El bisbat de Conversano-Monopoli (italià: diocesi di Conversano-Monopoli; llatí: Dioecesis Conversanensis-Monopolitana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Conversano-Monopoli · Veure més »

Bisbat de Coutances i Avranches

Mapa de les diòcesis històriques de la Normandia abans de la revolució francese. Interior de la catedral de Coutances. L'abadia del Mont-Saint-Michel; que fins al 1801 formava part de la diòcesi d'Avranches, passà a formar part de la de Coutances. XII). s), reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial. XI). El bisbat de Coutances (francès: Diocèse de Coutances, llatí: Dioecesis Constantiensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Coutances i Avranches · Veure més »

Bisbat de Dubrovnik

El bisbat de Dubrovnik - Dubrovačka biskupija; Dioecesis Ragusina - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Split-Makarska.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Dubrovnik · Veure més »

Bisbat de Glandèves

La part absidal de l'antiga catedral de Glandèves El bisbat de Glandèves (francès: Diocèse de Glandèves, llatí: Dioecesis Glandatensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Glandèves · Veure més »

Bisbat de Grenoble-Vienne

L'ex catedral de sant Maurici a Vienne El santuari marià de La Salette El monestir de la ''Grande Chartreuse'' El bisbat de Grenoble-Vienne (francès: Diocèse de Grenoble-Vienne, llatí: Dioecesis Gratianopolitana-Viennensis Allobrogorum) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Grenoble-Vienne · Veure més »

Bisbat de Jesi

El bisbat de Jesi (italià: diocesi di Jesi; llatí: Dioecesis Aesina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Jesi · Veure més »

Bisbat de Laon

El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Laon · Veure més »

Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno

El bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno (en italià diocesi di Latina-Terracina-Sezze-Priverno; en llatí: Dioecesis Latinensis-Terracinensis-Setina-Privernensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Latina-Terracina-Sezze-Priverno · Veure més »

Bisbat de Léon

Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''. L'església abacial del Relec, fundada vers el 1132. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Daoulas, fundada el 1173. Icona moderna de sant Pau Aurelià, que la tradició sosté com a fundador de la diòcesi. El bisbat de Leon (francès: Diocèse de Léon, llatí: Dioecesis Leonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Léon · Veure més »

Bisbat de Lieja

El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Lieja · Veure més »

Bisbat de Metz

VII. XVIII, però mai no acabat; segrestat durant la Revolució francesa, sent transformat en un mercat cobert. La basílica ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Saint-Avold. El bisbat de Metz (francès: Diocèse de Metz, llatí: Dioecesis Metensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, immediatament subjecta a la Santa Seu.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Metz · Veure més »

Bisbat de Mottola

El Bisbat de Mottola (en llatí: Dioecesis Motulensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Mottola · Veure més »

Bisbat de Niça

catedral de Santa Reparata a Niça. Vence. Grasse. L'antiga abadia de Sant Ponç de Niça, avui seu d'un hotel. El bisbat de Niça (francès: Diocèse de Nice, llatí: Dioecesis Nicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Niça · Veure més »

Bisbat de Poreč i Pula

El bisbat de Poreč i Pula - Porečko-pulska biskupija en croat; Diocesi di Parenzo e Pola en italià; Dioecesis Parentina et Polensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia, sufragània de l'arquebisbat de Rijeka.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Poreč i Pula · Veure més »

Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo

cocatedral de Sant Bartolomeu a Pontecorvo. Santa Maria della Libera a Aquino. El bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo (italià: diocesi di Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo; llatí: Dioecesis Sorana-Cassinensis-Aquinatensis-Pontiscurvi) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Sora-Cassino-Aquino-Pontecorvo · Veure més »

Bisbat de Winchester

XII, seu de l'antiga catedral fundada pel bisbe Birino. Finestral de l'abadia de Dorchester, representant el bisbe Birino. El bisbat de Winchester (anglès: Diocese of Winchester; llatí: Dioecesis Wintoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Anglaterra.

Nou!!: 1238 і Bisbat de Winchester · Veure més »

Blanca d'Antillón

Blanca d'Antillón, fou una dama aragonesa i amant de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: 1238 і Blanca d'Antillón · Veure més »

Borčice

Borčice és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trenčín.

Nou!!: 1238 і Borčice · Veure més »

Borbotó

Borbotó és una pedania de la ciutat de València, inclosa en el districte de Poblats del Nord, que limita pel nord amb la pedania de Benifaraig, a l'oest amb els municipis de Rocafort i Godella, a l'est amb la pedania de Carpesa, i al sud amb la pedania de Poble Nou.

Nou!!: 1238 і Borbotó · Veure més »

Buï

Buï (en rus Буй) és una ciutat de la província de Kostromà (Rússia) a la vora del riu Kostromà, a 87 km al nord-est de Kostromà.

Nou!!: 1238 і Buï · Veure més »

Bukharà

Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.

Nou!!: 1238 і Bukharà · Veure més »

Burhànida

La dinastia Burhànida (persa Al-e Borhan) fou una dinastia de caps espirituals i cívics de Bukharà als segles  i. Tenia origen a Merv.

Nou!!: 1238 і Burhànida · Veure més »

Burjassot

Burjassot és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord, i situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.

Nou!!: 1238 і Burjassot · Veure més »

Bydgoszcz

Bydgoszcz és una ciutat al nord de Polònia, capital del voivodat de Cuiàvia-Pomerània, a les coordenades geogràfiques 53° 07′N i 18° 00′ E, a prop dels rius Brda i Vístula.

Nou!!: 1238 і Bydgoszcz · Veure més »

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: 1238 і Cadis · Veure més »

Cardenal vicari

Cardenal vicari (italià: Cardinale Vicari) és el títol que se li dona al vicari general de la diòcesi de Roma per a la porció de la diòcesi a Itàlia, prescindint de la del Vaticà, que recau al Vicari General de l'Estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: 1238 і Cardenal vicari · Veure més »

Carlet

Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: 1238 і Carlet · Veure més »

Carmona

Carmona és una ciutat de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya).

Nou!!: 1238 і Carmona · Veure més »

Carrer de Sant Vicent Màrtir

El carrer de Sant Vicent Màrtir és una via urbana de València i un dels carrers més antics i llargs de la ciutat amb més de tres quilòmetres de longitud.

Nou!!: 1238 і Carrer de Sant Vicent Màrtir · Veure més »

Carrer de València

El Carrer de València és un carrer de l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: 1238 і Carrer de València · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: 1238 і Cartagena · Veure més »

Casa Comte Zanoguera

La Casa Comte Zanoguera és una casa feta museu i sala d'exposicions, situada al municipi d'Alboraia (Horta Nord, País Valencià) i que actualment ha esdevingut el museu principal del municipi.

Nou!!: 1238 і Casa Comte Zanoguera · Veure més »

Castell d'Alfarb

El Castell d'Alfarb, es troba al centre de la població (en la part més alta) del mateix nom de la comarca de la Ribera Alta, de la província de València.

Nou!!: 1238 і Castell d'Alfarb · Veure més »

Castell d'Onda

El castell d'Onda és una fortificació situada a la localitat d'Onda (Plana Baixa, País Valencià).

Nou!!: 1238 і Castell d'Onda · Veure més »

Castell d'Uixó

El castell d'Uixó (o castell de la Vall d'Uixó) se situa en un tossal a uns tres quilòmetres al nord de la població de la Vall d'Uixó, a la comarca de la Plana Baixa (província de Castelló).

Nou!!: 1238 і Castell d'Uixó · Veure més »

Castell de Cabres

Castell de Cabres és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat, que antigament formava part de l'antic terme de Morella.

Nou!!: 1238 і Castell de Cabres · Veure més »

Castell de la Rodana

El Castell de la Muntanya de la Rodana, situat al municipi d'Almedíxer, comarca de l'Alt Palància, és un monument catalogat (per declaració genèrica) Bé d'Interès Cultural, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: 1238 і Castell de la Rodana · Veure més »

Castell de la Vilavella

El Castell de la Vilavella, també conegut com a Antic Castell de Nules, és un monument catalogat de forma genèrica com a bé d'interès cultural, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, amb el nombre d'identificació: RI-51-0011002 i data d'anotació ministerial 18 de març de 2003.

Nou!!: 1238 і Castell de la Vilavella · Veure més »

Castell de Segart

El Castell de Segart (Camp de Morvedre, País Valencià), és una fortalesa d'origen musulmà construïda al voltant del, i que se situa al alt d'un turó sobre la població que li dona el seu nom.

Nou!!: 1238 і Castell de Segart · Veure més »

Castell de Torís

El Castell de Torís, localment anomenat el Castellet,E.

Nou!!: 1238 і Castell de Torís · Veure més »

Castell de Vilamarxant

El Castell de Vilamarxant és un bé d'interès cultural situat al municipi valencià de Vilamarxant (Camp de Túria).

Nou!!: 1238 і Castell de Vilamarxant · Veure més »

Castell del Piló

El Castell del Piló es troba en la cimera d'un turó rocós a prop d'Albalat dels Tarongers.

Nou!!: 1238 і Castell del Piló · Veure més »

Castell i muralles de Requena

El castell i muralles de Requena, són un Bé d'interés cultural, que es troben al municipi de Requena (la Plana d'Utiel, província de València) amb número d'anotació ministerial: RI-51-0012146 i data d'anotació 21 de juliol de 2008.

Nou!!: 1238 і Castell i muralles de Requena · Veure més »

Castell i muralles de Riba-roja de Túria

El castell i muralles de Riba-roja de Túria formen un bé d'interès cultural que es troba al carrer de la Cisterna i plaça Eusebi Benedito de Riba-roja de Túria (València).

Nou!!: 1238 і Castell i muralles de Riba-roja de Túria · Veure més »

Castell-Palau dels Boïl

El Castell-Palau dels Boïl, també conegut com a Castell de Bétera o Casa-Castell dels Boïl, es troba en el centre de la localitat del mateix nom, al Camp de Túria, País Valencià.

Nou!!: 1238 і Castell-Palau dels Boïl · Veure més »

Castillet (Almedíxer)

El Castillet o Castell d'Almedíxer és un monument declarat Bé d'Interès Cultural, amb número d'anotació ministerial RI - 51-0011217 i data d'anotació 9 de setembre de 2004, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: 1238 і Castillet (Almedíxer) · Veure més »

Catadau

Catadau és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1238 і Catadau · Veure més »

Catarroja

Catarroja és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: 1238 і Catarroja · Veure més »

Catedral de Peterborough

La Catedral de Peterborough (pronúncia: /piːtəɹˈβøɾou/) és una església d'Anglaterra dedicada als apòstols sant Pere, sant Pau i sant Andreu.

Nou!!: 1238 і Catedral de Peterborough · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Nou!!: 1238 і Catedral de València · Veure més »

Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja

Els Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja o Orde Militar dels Croats de l'Estrella Roja o Canonges Regulars de la Santíssima Creu de l'Estrella Roja, en llatí Ordo Militaris Crucigerorum cum Rubea Stella o Canonici Regulares Sanctissimae Crucis a Stella Rubea, coneguts també com a Crucífers de l'Estrella Roja (en llatí Crucigeri a Stella Rubea o Stellaferi) són un orde religiós, nascut com a fraternitat laica i convertit en orde de canonges regulars, originari de Bohèmia i dedicat a l'assistència als malalts.

Nou!!: 1238 і Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja · Veure més »

Centelles (llinatge)

Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.

Nou!!: 1238 і Centelles (llinatge) · Veure més »

Citera

Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.

Nou!!: 1238 і Citera · Veure més »

Ciutat Vella de València

La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.

Nou!!: 1238 і Ciutat Vella de València · Veure més »

Cividale del Friuli

Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.

Nou!!: 1238 і Cividale del Friuli · Veure més »

Clan Fujiwara

''Kamon Sagarifuji'' dels Fujiwara El fou una família poderosa de regents en Japó que posseïa el monopoli de les posicions de Sessho i Kampaku.

Nou!!: 1238 і Clan Fujiwara · Veure més »

Comtat de Bliesgau

El comtat de Bliesgau (de Blies o Bleuve, i gau.

Nou!!: 1238 і Comtat de Bliesgau · Veure més »

Comtat de Carlet

El Comtat de Carlet és un títol nobiliari creat pel rei Felip III el 3 de maig de l'any 1604, data en què va concedir el rang de comte al noble Jordi de Castellví i López de Mendoza, titular del senyoriu de Carlet, localitat valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual, en conseqüència, esdevenia “comtat”.

Nou!!: 1238 і Comtat de Carlet · Veure més »

Comtat de l'Alcúdia

El comtat de l'Alcúdia és un títol nobiliari creat pel rei Felip IV el 2 de desembre del 1645, data en què va atorgar el títol de comte al cavaller valencià Gonçal Escrivà d'Íxer (València 1614-1652), pertanyent a l'estament militar del regne de València i titular del senyoriu de L'Alcúdia, població valenciana de la Ribera del Xúquer, la qual esdevenia “comtat”.

Nou!!: 1238 і Comtat de l'Alcúdia · Veure més »

Comtat de Namur

El '''Comtat de Namur''' a les Disset Províncies (1559-1608) El comtat de Namur era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: 1238 і Comtat de Namur · Veure més »

Comtat de Xampanya

Comtats de França vers 1030 Comtats de França vers 1180 El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar. El comtat va tenir autoritat feudal sobre diverses senyories i comtats com Rumigny, Châtillon, Epernay, Vitry, Nogent, Château Renard, Mezières, Bray, Grandpré, Braine, Joinville, Rethel, Porcien, Joigny, Bar-sur-Aube i Bar-sur-Seine.

Nou!!: 1238 і Comtat de Xampanya · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: 1238 і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Conquesta de la medina Laqant

La conquesta de la medina Laqant és un episodi de la història d'Alacant en què la ciutat va ser conquerida per les tropes cristianes contra l'autoritat independent del Xarq al-Andalus durant un lent procés d'ocupació que va de l'any 1247 al 1266.

Nou!!: 1238 і Conquesta de la medina Laqant · Veure més »

Conquesta del País Valencià

La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).

Nou!!: 1238 і Conquesta del País Valencià · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: 1238 і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consell General de València

El Consell General de València va ser una institució activa des de l'any 1238 a l'any 1707 encarregada del govern de la ciutat de València.

Nou!!: 1238 і Consell General de València · Veure més »

Convent de la Mercè de València

El Reial Convent de la Mercè de València va ser un convent de l'Ordre Mercedària a València, fundat el 1238 i enderrocat el 1840.

Nou!!: 1238 і Convent de la Mercè de València · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: 1238 і Corona d'Aragó · Veure més »

Correggio

Els Correggio foren una família feudal italiana que va exercir sobirania sobre la senyoria de Parma i sobre la de Correggio, així com altres senyories menors i va exercir el govern a molts altres llocs com "podestà" o capitans.

Nou!!: 1238 і Correggio · Veure més »

Cotes

Cotes és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1238 і Cotes · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: 1238 і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: 1238 і Cronologia del catarisme · Veure més »

Cultura del País Valencià

La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península al llarg dels segles.

Nou!!: 1238 і Cultura del País Valencià · Veure més »

Daniel de Galítsia

Daniel de Galítsia (1201, Gàlitx - 1254, Chełm) (en ucraïnès Данило I Галицький) fou un rei de Galítsia del 1205 al 1255, de Przemyśl el 1211 i de Volodímir del 1212 al 1231.

Nou!!: 1238 і Daniel de Galítsia · Veure més »

Denominacions del País Valencià

Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.

Nou!!: 1238 і Denominacions del País Valencià · Veure més »

Diada Nacional del País Valencià

La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Nou!!: 1238 і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »

Diòcesi de Lleó

La diòcesi de León té la seu episcopal a la ciutat de Lleó, depenent des de 1955 de l'arxidiòcesi d'Oviedo.

Nou!!: 1238 і Diòcesi de Lleó · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.

Nou!!: 1238 і Dinastia aiúbida · Veure més »

Dinastia Kart

La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.

Nou!!: 1238 і Dinastia Kart · Veure més »

Dinastia ruríkida

La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA:; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C. Els ruríkides van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).

Nou!!: 1238 і Dinastia ruríkida · Veure més »

Districte de Barabanki

El districte de Barabanki (en hindi: बाराबंकी जिला, en urdú: بارابنکی ضلع) és un dels quatre districtes de la divisió de Faizabad a Uttar Pradesh al cor de la regió d'Oudh.

Nou!!: 1238 і Districte de Barabanki · Veure més »

Districte de Multan

El districte de Multan (en urdú ضلع ملتان) és una divisió administrativa del Panjab (Pakistan).

Nou!!: 1238 і Districte de Multan · Veure més »

Dobrohošť

Dobrohošť és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1238 і Dobrohošť · Veure més »

Ducat de Bouillon

El Ducat de Bouillon fou una jurisdicció feudal de Lorena formada per la ciutat de Bouillon i la rodalia.

Nou!!: 1238 і Ducat de Bouillon · Veure més »

Ducat de Pomerània

El Ducat de Pomerània és un conjunt de principats feudals que van aparèixer al segle XI i van existir durant uns cinc segles com a possessió patrimonial de la dinastia Greifen, però rarament gestionada per un sol home.

Nou!!: 1238 і Ducat de Pomerània · Veure més »

Eğirdir

Llac i ciutat Eğirdir (o Eğirdir Gölü, abans Eğridir, Egridir, també escrit Egirdir o Egerdir, grec Akrotiri) és una ciutat a una península a l'extrem sud del llac del mateix nom, a Turquia a la província d'Isparta, a 186 km al nord d'Antalya.

Nou!!: 1238 і Eğirdir · Veure més »

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.

Nou!!: 1238 і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: 1238 і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: 1238 і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Eduvigis d'Andechs

Eduvigis (Andechs, Baviera, 1174 - Trzebnica, Polònia, 15 d'octubre de 1243) va ser duquessa de Silèsia i Polònia, vídua, va fer-se monja cistercenca a Trzebnica.

Nou!!: 1238 і Eduvigis d'Andechs · Veure més »

El Carme (barri de València)

Plànol de carrers. En ocre el barri del Carme El Carme és el més populós dels barris que componen el districte de Ciutat Vella de València, amb 6.224 habitants l'any 2009, motiu pel qual es tracta del barri més popular del centre històric, a més de per la seua oferta de restauració i oci nocturn.

Nou!!: 1238 і El Carme (barri de València) · Veure més »

El Castellar-l'Oliveral

Carrer Principal amb carrer Alqueria d'Aznar El Castellar-l'Oliveral és una pedania de la ciutat de València, situada al sud d'aquesta.

Nou!!: 1238 і El Castellar-l'Oliveral · Veure més »

El Mercat

Plànol de carrers. En ocre el barri del Mercat. El Mercat és un dels sis barris que componen el districte de Ciutat Vella de València.

Nou!!: 1238 і El Mercat · Veure més »

Emirat d'al-Gharbia

L'emirat d'al-Gharbia o Al-Gharbiyya (l'Algarve) (en àrab إمارة الغربية, Imārat al-Ḡarbiyya) fou un efímer emirat del sud de Portugal, que es va formar, com altres emirats de la península Ibèrica, arran de la descomposició del califat de Còrdova, vers el 1016.

Nou!!: 1238 і Emirat d'al-Gharbia · Veure més »

Emirat d'Alpont

Les taifes l'any 1031 Lemirat d'Alpont, taifa d'Alpont o Al-Būnt fou un petit estat musulmà a la regió de la moderna Alpont.

Nou!!: 1238 і Emirat d'Alpont · Veure més »

Emirat d'Àrkuix

Lemirat d'Arkush o Àrkuix va ser un petit estat independent que es va formar arran la descomposició del Califat de Còrdova i va existir entre els anys 1011/12 i 1068/69, al voltant d'Arkush (Arcos de la Frontera).

Nou!!: 1238 і Emirat d'Àrkuix · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: 1238 і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Carmona

L'emirat de Carmona fou un petit estat musulmà amb centre a la ciutat de Carmona que va existir del 1029 al 1051 i del 1145 al 1148.

Nou!!: 1238 і Emirat de Carmona · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: 1238 і Emirat de Granada · Veure més »

Emirat de Màlaqa

L'emirat de Màlaga o Màlaqa (o) fou un estat independent que es va formar a l'Àndalus arran del procés de desintegració del califat de Còrdova.

Nou!!: 1238 і Emirat de Màlaqa · Veure més »

Enric el Barbut

Enric el Barbut pintat per Jan Matejko Enric el Barbut (en polonès Henryk Brodaty) o Enric I (cap a 1170 - 19 de març de 1238, Krosno Odrzańskie) fou duc de Wrocław, de la dinastia Piast, el 8 de desembre de 1201 i duc de Cracòvia el 1232.

Nou!!: 1238 і Enric el Barbut · Veure més »

Enric II d'Avaugour

Blasó d'Enric d'Avaugour Enric II d'Avaugour (16 de gener de 1205 - 6 d'octubre de 1281), fill d'Alan I d'Avaugour i de Petronil·la de Beaumont-au-Maine (filla de Ricard I de Beaumont-au-Maine), va ser un gran senyor bretó, comte de Goëlo, comte de Penthièvre, senyor d'Avaugour i de Dinan.

Nou!!: 1238 і Enric II d'Avaugour · Veure més »

Enric II el Pietós

Enric II el Piadós (polonès Henryk Pobożny II), de la dinastia Piast, va néixer pels volts de 1191 i va morir el 9 d'abril 1241 a Legnica.

Nou!!: 1238 і Enric II el Pietós · Veure més »

Era japonesa

Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.

Nou!!: 1238 і Era japonesa · Veure més »

Eremites de Joan Bono

Els Eremites de Joan Bono o joanbonites foren un orde mendicant de tipus semieremític que es va difondre des de l'Emília-Romanya al centre i nord d'Itàlia.

Nou!!: 1238 і Eremites de Joan Bono · Veure més »

Escut d'Aín

L'escut d'Aín és el símbol representatiu oficial del municipi valencià d'Aín.

Nou!!: 1238 і Escut d'Aín · Veure més »

Escut d'Albal

L'escut d'Albal és un símbol representatiu oficial d'Albal, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: 1238 і Escut d'Albal · Veure més »

Escut de Catarroja

L'escut de Catarroja és un símbol representatiu oficial de Catarroja, municipi del País Valencià a l'Horta Sud.

Nou!!: 1238 і Escut de Catarroja · Veure més »

Escut de Godall

L'escut oficial de Godall té el següent blasonament: Escut caironat truncat i semipartit: 1r de sinople, un món d'argent cintrat d'atzur i somat d'una creu grega patent d'argent; 2n losanjat d'or i de gules; 3r d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: 1238 і Escut de Godall · Veure més »

Escut de Lludient

L'escut de Lludient és un símbol representatiu oficial de Lludient, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: 1238 і Escut de Lludient · Veure més »

Església de Sant Esteve (València)

L'església de Sant Esteve és una de les més antigues de la ciutat, ja present en la immediata conquesta de Jaume I. Es troba al barri de la Xerea, a la plaça de Sant Esteve, cantonada amb el carrer dels Venerables, a la ciutat de València, l'Horta, País Valencià.

Nou!!: 1238 і Església de Sant Esteve (València) · Veure més »

Església de Sant Jaume de Bel

L'església de Sant Jaume de Bel (Rossell), d'estil romànic, és un temple catòlic situat al centre de la població i antiga parròquia del bisbat de Tortosa.

Nou!!: 1238 і Església de Sant Jaume de Bel · Veure més »

Església de Sant Joan de l'Hospital

L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.

Nou!!: 1238 і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »

Església de Sant Martí (València)

L'església de Sant Martí, de Sant Martí Bisbe i Sant Antoni Abat, és una de les més antigues de la ciutat de València, ubicada al principi del carrer Sant Vicent.

Nou!!: 1238 і Església de Sant Martí (València) · Veure més »

Església de Sant Vicent de la Roqueta

Els edificis que formen Sant Vicent de la Roqueta constitueixen una de les primeres edificacions cristianes a la ciutat de València.

Nou!!: 1238 і Església de Sant Vicent de la Roqueta · Veure més »

Església i Palau del Temple

El conjunt format pel convent, col·legi i església de l'orde de Montesa a la ciutat de València, conegut popularment com el Temple per haver pertangut a l'orde del Temple, fou manat construir el 1761 per ordre de Carles III, després que el castell de Montesa fos destruït per un terratrèmol el 1748 i deixara l'orde sense casa mare.

Nou!!: 1238 і Església i Palau del Temple · Veure més »

Establiments de Jaca

Els Establiments de Jaca (en aragonès: Establimentz de Chaca / Establimentz de Jaca) són els documents en els quals s'aprovaven els establiments o observances de la ciutat de Jaca durant el.

Nou!!: 1238 і Establiments de Jaca · Veure més »

Ezzelino da Romano

Ezzelino III da Romano (també Ezelin, Ecelino, Eçelino 25 d'abril de 1194 – 7 d'octubre de 1259) va ser un conqueridor, dictador, polític i soldat italià.

Nou!!: 1238 і Ezzelino da Romano · Veure més »

Ferran de Castella-Aumale

Ferran de Castella-Aumale o Ferran II d'Aumale (nascut el 1238 i mort vers el 1260 en tot cas, abans del 1269) fou príncep (infant) de Castella i comte d'Aumale.

Nou!!: 1238 і Ferran de Castella-Aumale · Veure més »

Festa nacional

La festa nacional commemora un esdeveniment històric, polític o cultural vinculat a la història d'una nació.

Nou!!: 1238 і Festa nacional · Veure més »

Forum Iulium

Forum Iulium o Forum Iulii (Φόρος Ἰούλιος) va ser una ciutat de Venetia a uns 40 km al nord d'Aquileia al peu dels Alps Julians.

Nou!!: 1238 і Forum Iulium · Veure més »

Fulda (Alemanya)

Fulda és una ciutat d'Alemanya, de l'antiga Prússia, presidència de Kassel, capital del districte del seu nom, situat en l'antiga Bucònia, en les ribes del riu del seu nom, a 261 m d'altura, de construcció irregular.

Nou!!: 1238 і Fulda (Alemanya) · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: 1238 і Furs de València · Veure més »

Gàtova

Gàtova (en castellà i oficialment Gátova) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria, en la província de València.

Nou!!: 1238 і Gàtova · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: 1238 і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Nou!!: 1238 і Generalitat Valenciana · Veure més »

Gharb al-Àndalus

Gharb al-Àndalus, literalment ‘l'Occident de l'Àndalus', també conegut simplement com a al-Gharb, ‘l'Occident’ fou el nom donat pels àrabs a una regió i emirat de l'Àndalus que es correspondria amb la regió de Lusitània durant l'administració visigòtica i que contemporàniament correspondria a l'actual regió de l'Algarve i la comunitat autònoma d'Extremadura, en general al centre i sud de Portugal per sota del Tajo.

Nou!!: 1238 і Gharb al-Àndalus · Veure més »

Godella

Godella és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1238 і Godella · Veure més »

Godelleta

Godelleta és un municipi del País Valencià situada a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: 1238 і Godelleta · Veure més »

Gran Príncep de la Rus de Kíev

Moneda de Vladímir I de Kíev (revers) Yaroslav el Savi (revers) Versió moderna de les armes de la Rus de Kíev, incloses a l'actual escut d'Ucraïna Gran Príncep va ser el títol del sobirà de la Rus de Kíev, el regne medieval eslau que existí entre els segles IX i a les terres de les actuals Ucraïna, Rússia i Belarús, amb capital a la ciutat de Kíev.

Nou!!: 1238 і Gran Príncep de la Rus de Kíev · Veure més »

Guillaume de Lorris

Guillaume de Lorris o Guillaume de Loris (cap a 1200 - cap a 1238) fou un poeta francès de l'alta edat mitjana nascut a Lorris.

Nou!!: 1238 і Guillaume de Lorris · Veure més »

Guillem de Savoia

Guillem de Savoia (? - Viterbo o Brescia al mes de novembre de 1239) fou bisbe de Valença de 1231 a 1239 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que mai no va poder exercir les seves prerrogatives aLieja.

Nou!!: 1238 і Guillem de Savoia · Veure més »

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Nou!!: 1238 і Herat · Veure més »

Història d'Alacant

Ceràmica ibèrica procedent del jaciment de Lucentum. Els orígens d'Alacant es remunten probablement a la civilització ibera.

Nou!!: 1238 і Història d'Alacant · Veure més »

Història de Granada

La història de Granada s'inicia quan la zona estava habitada pels túrduls i segurament foren ells els que van fundar la ciutat dIhverir.

Nou!!: 1238 і Història de Granada · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: 1238 і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de la pólvora als Països Catalans

Crònica de Bernardino Gómez Miedes L'ús de la pólvora a Catalunya està documentat per primer cop per part del rei Jaume el Conqueridor durant la conquesta de Mallorca el 1229 a la crònica sarraïna Kitab Tarih Mayurqa del, i més tard a la conquesta de València del mateix Jaume I el 1234.

Nou!!: 1238 і Història de la pólvora als Països Catalans · Veure més »

Història de la Regió de Múrcia

Ubicació de la Regió de Múrcia La història de la Regió de Múrcia és comuna al desenvolupament històric del sud-est de la península Ibèrica.

Nou!!: 1238 і Història de la Regió de Múrcia · Veure més »

Història de Mongòlia

La història de Mongòlia cobreix tots els esdeveniments dels pobles que han habitat els territoris de l'actual Mongòlia al llarg del temps.

Nou!!: 1238 і Història de Mongòlia · Veure més »

Història de Tailàndia

Buda de Wat Kukkut, Lamphun, Tailàndia La història de Tailàndia comença amb la migració dels tailandesos al territori que avui es coneix com a Tailàndia durant el primer mil·lenni.

Nou!!: 1238 і Història de Tailàndia · Veure més »

Història de València

La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Nou!!: 1238 і Història de València · Veure més »

Història de Villena

Mapa del terme de Villena que mostra els vestigis arqueològics trobats en ell. La història de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià) es remunta al Paleolític mitjà, període en què s'han trobat els testimoniatges de presència humana més antics.

Nou!!: 1238 і Història de Villena · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: 1238 і Història del dret català · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: 1238 і Història del País Valencià · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: 1238 і Història dels Països Catalans · Veure més »

Història medieval del País Valencià

Aquest article és una descripció de la història medieval corresponent a l'antic Regne de València, que actualment es correspon amb el País Valencià.

Nou!!: 1238 і Història medieval del País Valencià · Veure més »

Horta Nord

L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.

Nou!!: 1238 і Horta Nord · Veure més »

Iàtova

Iàtova (en castellà i oficialment, Yátova) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: 1238 і Iàtova · Veure més »

Iúriev-Polski

Iúriev-Polski (en rus Юрьев-Польский) és una ciutat de la província de Vladímir (Rússia).

Nou!!: 1238 і Iúriev-Polski · Veure més »

Ibn al-Abbar

Ibn al-Abbar, de nom complet Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn Abi-Bakr al-Qudaí (València, 1 de març de 1199 – Tunis, 6 de gener de 1260), fou un polític, historiador i literat andalusí.

Nou!!: 1238 і Ibn al-Abbar · Veure més »

Ibn Hud

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Yússuf ibn Hud al-Judhamí al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut simplement com a Ibn Hud o per part del seu làqab com a al-Mutawàkkil (literalment ‘Qui confia (en Déu)’) fou emir de Múrsiya (1228-1238).

Nou!!: 1238 і Ibn Hud · Veure més »

Ibn Sàlim al-Kalaí

Batalla del Puig, en què morí Aburrebii ibn Salim Elcolaí Ibn Sàlim al-Kalaí, de nom complet Abu-r-Rabí Sulayman ibn Mussa ibn Sàlim al-Himyarí al-Balansí al-Kalaí (rodalia de Múrcia, 1170 - el Puig, 1237) fou un alfaquí malikita, historiador, orador i poeta andalusí.

Nou!!: 1238 і Ibn Sàlim al-Kalaí · Veure més »

Imperi Llatí

LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.

Nou!!: 1238 і Imperi Llatí · Veure més »

Imtiyazat

Imtiyazat (derivat del turc Imtiyaz que vol dir concessió) són les capitulacions o privilegis comercials acordats pels governs musulmans a potències cristianes.

Nou!!: 1238 і Imtiyazat · Veure més »

Invasions mongoles de Geòrgia

Les invasions mongoles de Geòrgia, van ser un enfrontament bèl·lic efectuat per l'Imperi Mongol que es desenvolupà en tres fases.

Nou!!: 1238 і Invasions mongoles de Geòrgia · Veure més »

Itzehoe

Itzehoe (en baix alemany Itzhoe) és una ciutat de l'estat de Slesvig-Holstein (Alemanya) a la vall de l'Stör, a la transició entre el geest i el maresme.

Nou!!: 1238 і Itzehoe · Veure més »

Ivrea

Ivrea (piemontès Ivrèja) és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, a la ciutat metropolitana de Torí.

Nou!!: 1238 і Ivrea · Veure més »

Jacobo d'Àvila

Jacobo, també citat per la variant del seu nom, Diego, fou un religiós castellà, que esdevingué bisbe d'Àvila entre 1195 i 1203.

Nou!!: 1238 і Jacobo d'Àvila · Veure més »

Jaume de Xèrica

Jaume de Xèrica (c. 1238/c. 1255/1255/1260-1285/1288), fou infant d'Aragó per ser fill de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure així com el primer baró de Xèrica, de Llíria, d'Andilla i d'Altura.

Nou!!: 1238 і Jaume de Xèrica · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: 1238 і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan d'Eppes

Joan d'Eppes també anomenat Joan d'Aps o Joan de Rummen (nascut el 1188 i mort l'1 d'abril de 1238 a Dinant) fou príncep-bisbe del principat de Lieja des de 1229 a 1238.

Nou!!: 1238 і Joan d'Eppes · Veure més »

Joan I Visconti de Gallura

Joan I Visconti de Gallura fou fill d'Ubald Visconti, el germà de Lambert Visconti de Gallura.

Nou!!: 1238 і Joan I Visconti de Gallura · Veure més »

Joana I de Flandes

Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble, (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244.

Nou!!: 1238 і Joana I de Flandes · Veure més »

Jussiana d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença. Jussiana d'Entença (?, s. XIII), senyora d'Alcolea de Cinca, era filla del senyor de la baronia d'Alcolea Ponç Hug d'Entença i fou la muller de Bernat Guillem de Montpeller (? - 1238), cavaller occità i oncle del rei Jaume I d'Aragó.

Nou!!: 1238 і Jussiana d'Entença · Veure més »

Jutjat de Gallura

Mapa dels jutjats de Sardenya. Gallura era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: 1238 і Jutjat de Gallura · Veure més »

Jutjat de Torres

Torres (també anomenat Logudoro) era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.

Nou!!: 1238 і Jutjat de Torres · Veure més »

Kalasa

Kalasa (canarès ಕಳಸ) és una vila i temple al districte de Chickmagalur a Karnataka a 92 km al sud-oest de Chickmagalur a la riba del Riu Bhadra.

Nou!!: 1238 і Kalasa · Veure més »

Kalonda

Kalonda és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1238 і Kalonda · Veure més »

Khmers

El poble khmer és l'ètnia predominant de Cambodja, formant aproximadament el 90% dels 15,2 milions d'habitants del país.

Nou!!: 1238 і Khmers · Veure més »

Konkan

Konkan (कोकण en marathi) o Costa de Konkan o Karavali, fou el nom regional donat al país sota els Ghats Occidentals al sud del riu Damanganga, la costa de Kanara del Nord, els estats natius de Janjira i Savantavadi, i el territori portuguès de Goa amb una superfície de 8.000 km² i una població el 1901 de 5.610.432 habitants.

Nou!!: 1238 і Konkan · Veure més »

Kostromà

Kostromà - Кострома - és una ciutat de la Rússia europea, situada a la confluència del Volga i el riu Kostromà.

Nou!!: 1238 і Kostromà · Veure més »

Kozelsk

Kozelsk - Козельск - és una ciutat de la província de Kaluga, a Rússia.

Nou!!: 1238 і Kozelsk · Veure més »

Kremlin de Moscou

El Kremlin de Moscou (en rus Московский Кремль, Moskovski Kreml), també conegut simplement com el Kremlin, és un complex fortificat que es troba al centre de Moscou, fundat per la dinastia ruríkida.

Nou!!: 1238 і Kremlin de Moscou · Veure més »

L'Alcúdia

L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: 1238 і L'Alcúdia · Veure més »

L'Alcúdia de Veo

L'Alcúdia de Veo (en castellà i oficialment Alcudia de Veo, i en la parla xurra, L'Alcudia de Veyo) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: 1238 і L'Alcúdia de Veo · Veure més »

La Guàrdia dels Prats

La Guàrdia dels Prats és un nucli de població del municipi de Montblanc, a la Conca de Barberà, que antigament havia estat municipi.

Nou!!: 1238 і La Guàrdia dels Prats · Veure més »

La Iessa

La Iessa (oficialment i en castellà, La Yesa) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: 1238 і La Iessa · Veure més »

La Pobla de Farnals

La Pobla de Farnals (popularment coneguda com la Creu o la Creu del Puig) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1238 і La Pobla de Farnals · Veure més »

La Salzadella

La Salzadella (o la Salzedella) és un municipi i vila del País Valencià situada a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: 1238 і La Salzadella · Veure més »

La Serra d'en Galceran

La Serra d'en Galceran és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: 1238 і La Serra d'en Galceran · Veure més »

La Seu (barri de València)

La Seu és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: 1238 і La Seu (barri de València) · Veure més »

La Torrecilla (Xelva)

La Torrecilla és una torre que s'alça sobre un turó situat a un quilòmetre de la localitat i Xelva, en la comarca dels Serrans, del País Valencià, en concret, a l'anomenat Camí de la Peña Cortada, a la dreta de la carretera que arriba des de la població veïna de Calles.

Nou!!: 1238 і La Torrecilla (Xelva) · Veure més »

La Vall d'Almonesir

La Vall d'Almonesir (en castellà i oficialment, Vall de Almonacid, i en la parla xurra, La Vall) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1238 і La Vall d'Almonesir · Veure més »

La Vilavella

La Vilavella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: 1238 і La Vilavella · Veure més »

La Xerea

La Xerea o Xarea és un barri del districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: 1238 і La Xerea · Veure més »

Lahore

Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).

Nou!!: 1238 і Lahore · Veure més »

Láujar de Andarax

Láujar de Andarax és una localitat i municipi de la província d'Almeria, Andalusia.

Nou!!: 1238 і Láujar de Andarax · Veure més »

Lipovany

Lipovany és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1238 і Lipovany · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: 1238 і Llibre dels fets · Veure més »

Llista d'anys

Aquesta pàgina llista els anys.

Nou!!: 1238 і Llista d'anys · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la

Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: 1238 і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Llista d'emirs de Balansiya

A continuació, es presenta una llista de reis musulmans de la taifa de Balansiya, des de la caiguda del califat de Còrdova fins a la conquesta de Jaume I: Taifes a l'any 1031.

Nou!!: 1238 і Llista d'emirs de Balansiya · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: 1238 і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de governants aiúbides

La dinastia aiúbida dominà moltes parts de l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord als segles  i. La següent és una llista de governants aiúbides per províncies.

Nou!!: 1238 і Llista de governants aiúbides · Veure més »

Llista de Grans Prínceps de Vladímir-Súzdal

* Andrei I de Vladimir (1168-1174).

Nou!!: 1238 і Llista de Grans Prínceps de Vladímir-Súzdal · Veure més »

Llista de masies de Pinell

Llista de masies del poble de Pinell, al municipi de Pinell de Solsonès.

Nou!!: 1238 і Llista de masies de Pinell · Veure més »

Llista de masies de Sant Climenç

Llista de les masies de Sant Climenç, capital del municipi de Pinell de Solsonès.

Nou!!: 1238 і Llista de masies de Sant Climenç · Veure més »

Llista de monarques de Polònia

Polònia ha estat dirigida per ducs (v.962 - 1025, 1032 - 1076, 1079 - 1295, 1296 - 1300 i 1306 - 1320) i dels reis (1025 - 1032, 1076 - 1079, 1295 - 1296, 1300 - 1305 i 1320 - 1795).

Nou!!: 1238 і Llista de monarques de Polònia · Veure més »

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Nou!!: 1238 і Llista de reis de València · Veure més »

Llista de sobirans i presidents del territori rus

Heus aquí la llista dels sobirans dels territoris que han fet possible la unificació el 1547 del territori rus per part d'Ivan IV el Terrible.

Nou!!: 1238 і Llista de sobirans i presidents del territori rus · Veure més »

Llombai

Llombai és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1238 і Llombai · Veure més »

Los Yébenes

Los Yébenes és un municipi espanyol que pertany a la província de Toledo, en la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa.

Nou!!: 1238 і Los Yébenes · Veure més »

Maarat an-Numan

Gran Mesquita Ma'arrat al-Numan, Maarrat al-Numan o Maarat an-Numan és una ciutat artesanal i comercial del nord-oest de Síria.

Nou!!: 1238 і Maarat an-Numan · Veure més »

Macastre

Macastre és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: 1238 і Macastre · Veure més »

Madhwa

Madhwa (Udipi, Karnataka, 1198-1277 o 1238-1317), també anomenat Anandatirtha o Purnaprajna, va ser un filòsof i anacoreta hindú que pertangué al vedanta, un dels sis sistemes ortodoxos de l'hinduisme.

Nou!!: 1238 і Madhwa · Veure més »

Magnus VI

Magnus Håkonsson —Magnús Hákonarson en nòrdic antic— (1 de maig del 1238 – 9 de maig del 1280) fou rei de Noruega (com Magnus VI) de 1263 a 1280 (rei de jove de 1257).

Nou!!: 1238 і Magnus VI · Veure més »

Mahmud Yalavač

Mahmud Yalavač fou ministre-governador de Transoxiana (Mawara al-Nahr) d'origen corasmi, que havia estat nomenat directament pel gran kan.

Nou!!: 1238 і Mahmud Yalavač · Veure més »

Malilla

Malilla és un barri de la ciutat de València que forma part del districte de Quatre Carreres, al sud-est de la ciutat.

Nou!!: 1238 і Malilla · Veure més »

Manbij

Manbij o Manbig és una ciutat de Síria a la governació d'Alep que anteriorment es va dir Hieràpolis o Hieròpolis (Ιεράπολη Συρίας).

Nou!!: 1238 і Manbij · Veure més »

Mare de Déu de la Salut de Xirivella

Aquesta és la imatge que rep la Mare de Déu de la Salut, a les portes de la parròquia Mare de Déu de la Salut, de Xirivella.La Mare de Déu de la Salut (descobriment de finals del segle XVI i principis del segle XVII) és un dels emblemes del poble de Xirivella, que passa de pares a fills i que, tot i les dificultats, s'ha mantingut fins als nostres dies, superant fins i tot el simple caràcter religiós.

Nou!!: 1238 і Mare de Déu de la Salut de Xirivella · Veure més »

Mare de Déu del Rebollet

La Mare de Déu del Rebollet és una imatge religiosa que deu el seu nom al seu lloc de procedència, el poblat del Rebollet, prop de l'actual ciutat d'Oliva, la Safor, al País Valencià.

Nou!!: 1238 і Mare de Déu del Rebollet · Veure més »

Marines (Camp de Túria)

Marines és un municipi del País Valencià a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: 1238 і Marines (Camp de Túria) · Veure més »

Marj as-Suffar

Marj as-Suffar és una plana al sud de la comarca de la Ghuta prop de Damasc.

Nou!!: 1238 і Marj as-Suffar · Veure més »

Matet

Matet és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1238 і Matet · Veure més »

Mateu Orsini

Mateu I Orsini era fill de Ricard Orsini i net de Margaritone de Brindisi.

Nou!!: 1238 і Mateu Orsini · Veure més »

Míssil terra-aire

Stinger llançat des d'un vehicle blindat. Un míssil terra-aire (abreujat GTAM, de l'anglès ground-to-air missile) o míssil superfície-aire (abreujat SAM, de l'anglès surface to air missile) és un tipus de míssil dissenyat per ser llançat des de la superfície terrestre, per una persona (míssil portàtil) o una instal·lació (plataforma de míssils) i abatre aeronaus en vol com ara avions o helicòpters.

Nou!!: 1238 і Míssil terra-aire · Veure més »

Meliana

Meliana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: 1238 і Meliana · Veure més »

Miquel II Àngel-Comnè Ducas

Miquel II Àngel-Comnè o Miquel II Comnè Ducas, aproximadament l'any 1230 es va proclamar dèspota de l'Epir, l'estat que havia fundat el seu pare però que en aquell moment estava governat pel seu oncle Manuel.

Nou!!: 1238 і Miquel II Àngel-Comnè Ducas · Veure més »

Mislata

Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: 1238 і Mislata · Veure més »

Mocadorada

Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.

Nou!!: 1238 і Mocadorada · Veure més »

Mogadiscio

Mogadiscio (o), popularment anomenada Xamar o Hamar, és una ciutat portuària del sud-est de Somàlia, capital del país i de la regió de Banaadir.

Nou!!: 1238 і Mogadiscio · Veure més »

Monestir de Santa Clara la Real

El Monestir de Santa Clara la Real és un conjunt monàstic de l'ordre de les Clarisses situat a la ciutat de Múrcia (Regió de Múrcia, Espanya).

Nou!!: 1238 і Monestir de Santa Clara la Real · Veure més »

Mongmit

Mapa de situació de l'estat shan de Mongmit Mongmit (Momeik) és un dels 34 estats shan de l'estat Shan de Myanmar.

Nou!!: 1238 і Mongmit · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: 1238 і Montblanc · Veure més »

Montoro (Espanya)

Montoro és una localitat de la província de Còrdova, Andalusia, Espanya.

Nou!!: 1238 і Montoro (Espanya) · Veure més »

Montroi

Montroi (oficialment Montroi/Montroy) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: 1238 і Montroi · Veure més »

Mostassaf

El mostassaf, o mostassà (en aragonès: almotacén o amutacén), era un magistrat municipal dels territoris de la Corona d'Aragó que tenia múltiples potestats en qüestions tècniques.

Nou!!: 1238 і Mostassaf · Veure més »

Muralla àrab de València

Traçat de la muralla àrab de València Restes de la muralla àrab de València, on s'aprecia un pou Torre de l'Àngel (plaça de l'Àngel) La muralla àrab o musulmana és una murada de defensa construïda al al voltant de la Ciutat Vella de València, de la qual encara romanen restes menors.

Nou!!: 1238 і Muralla àrab de València · Veure més »

Museu Arqueològic de Dénia

El Museu Arqueològic de la ciutat de Dénia (Marina Alta) condueix per la història de la ciutat, des dels inicis de la seua aventura urbana, s. II aC, fins al.

Nou!!: 1238 і Museu Arqueològic de Dénia · Veure més »

Museu d'Història de València

El Museu d'Història de València (MhV) és un museu situat a la ciutat de València que té com a missió conèixer i donar a conèixer el desenvolupament històric de la ciutat.

Nou!!: 1238 і Museu d'Història de València · Veure més »

Navaixes

Navaixes (en castellà i oficialment, Navajas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1238 і Navaixes · Veure més »

Nördlingen

Nördlingen és un municipi alemany pertanyent a la comarca Donau-Ries dins l'estat federal de Baviera.

Nou!!: 1238 і Nördlingen · Veure més »

Nicolas Donin

Nicolas Donin († 1287) fou un clergue francès de la primera meitat del, jueu convers al Cristianisme.

Nou!!: 1238 і Nicolas Donin · Veure més »

Nový Život

Nový Život és un poble i municipi d'Eslovàquia que es troba a la regió de Trnava, a l'oest del país.

Nou!!: 1238 і Nový Život · Veure més »

Nules

Nules es una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: 1238 і Nules · Veure més »

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Nou!!: 1238 і Orde de la Mercè · Veure més »

Otó d'Eberstein

Otó d'Eberstein (nascut el – Mort a el) fou príncep-bisbe de facto del principat de Lieja de 1238 a 1239, tot i que la seva ordenació mai no va ser reconeguda pel papa Gregori IX.

Nou!!: 1238 і Otó d'Eberstein · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: 1238 і País Valencià · Veure més »

Paiporta

Paiporta és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: 1238 і Paiporta · Veure més »

Palau dels Casalduch

El Palau dels Casalduch a la Serra d'en Galceran, a la comarca de la Plana Alta, és un edifici residencial catalogat, dins del Pla General d'Ordenació Urbana, com a Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007); amb el codi: 12.05.105-001.

Nou!!: 1238 і Palau dels Casalduch · Veure més »

Palau-Castell d'Alaquàs

El Palau-Castell d'Alaquàs, també conegut com a Castell d'Alaquàs o palau dels Aguilar, és una de les mansions nobiliàries pertanyents a l'època de la decadència feudal del, de la qual hi ha importants elements arquitectònics que anuncien el Renaixement.

Nou!!: 1238 і Palau-Castell d'Alaquàs · Veure més »

Papa Urbà IV

Urbà IV (nom de bateig Jacques Pantaléon de Court-Palais) (Troyes, 1195 - Perusa, 2 de desembre de 1264) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1261 al 1264.

Nou!!: 1238 і Papa Urbà IV · Veure més »

Parc Natural de l'Albufera de València

El Parc Natural de l'Albufera de València (Albufera, de l'àrab, ‘llac’, ‘albufera’, etimològicament diminutiu de ‘mar’) és una llacuna litoral situada 12 quilòmetres al sud de la Ciutat de València, entre l'Horta de València i al nord de les dues Riberes (Alta i Baixa).

Nou!!: 1238 і Parc Natural de l'Albufera de València · Veure més »

Patriarcat d'Aquileia

El patriarcat d'Aquileia - Patriarcato di Aquileia; Patriarchatus Aquileiensis - és una seu metropolitana suprimida de l'Església catòlica a Itàlia.

Nou!!: 1238 і Patriarcat d'Aquileia · Veure més »

Pavies

Pavies (en castellà i oficialment, Pavías) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1238 і Pavies · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: 1238 і Peníscola · Veure més »

Penó de la Conquesta

L'anomenat Penó de la Conquesta és el senyal hissat pels andalusins valencians per indicar la seua rendició a Jaume I durant la conquesta feudal de la ciutat de València.

Nou!!: 1238 і Penó de la Conquesta · Veure més »

Pere d'Albalat

Catedral de Tarragona Pere d'Albalat, en aragonès Pero d'Albalat, (Aragó, ? - Tarragona, 1251) fou bisbe de Lleida (1236-1237) i arquebisbe de Tarragona (1237-1251).

Nou!!: 1238 і Pere d'Albalat · Veure més »

Plana Baixa

La Plana Baixa és una comarca del País Valencià, costanera i valencianoparlant del nord del País Valencià, amb capital a Borriana.

Nou!!: 1238 і Plana Baixa · Veure més »

Pobles del Sud (València)

Els Pobles del Sud, també coneguts com a Poblats del Sud, és el districte número 19 de la ciutat de València, capital del País Valencià.

Nou!!: 1238 і Pobles del Sud (València) · Veure més »

Ponç IV d'Empúries

Ponç IV d'Empúries o Ponç Hug III d'Empúries (c. 1205 - 1269) fou comte d'Empúries (1230-1269).

Nou!!: 1238 і Ponç IV d'Empúries · Veure més »

Portada/article setembre 26

Categoria:Articles del dia de setembre de la portada 600k.

Nou!!: 1238 і Portada/article setembre 26 · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Nou!!: 1238 і Ramon de Penyafort · Veure més »

Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia

Hospital Vell El Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia, també conegut com a Conjunt Històric Artístic (Zones de l'Hospital Vell), és un conjunt medieval entre els carrers de l'Hospital i de Guillem de Castro al barri de Sant Francesc de la ciutat de València.

Nou!!: 1238 і Recinte de l'Hospital Vell i Ermita de Santa Llúcia · Veure més »

Recinte emmurallat de Riba-roja de Túria

El Recinte emmurallat de Riba-roja de Túria, està declarat Bé d'interès cultural, amb número d'anotació ministerial:RI - 51-0011531, i data d'anotació 20 d'octubre de 2005.

Nou!!: 1238 і Recinte emmurallat de Riba-roja de Túria · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: 1238 і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Ryūkyū

El Regne de Ryukyu fou una monarquia independent, que governà la major part de les illes Ryukyu (al sud de l'actual arxipèlag japonès) des de principis del fins a les acaballes del XIX.

Nou!!: 1238 і Regne de Ryūkyū · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: 1238 і Regne de València · Veure més »

Relíquies relacionades amb Jesús

Negatiu d'una fotografia del Sant sudari, associat amb la devoció catòlica a la Santa Faç de Jesús La veneració de les relíquies que han estat relacionades amb Jesús ha estat una de les devocions cristianes que han perdurat durant tota la història del cristianisme.

Nou!!: 1238 і Relíquies relacionades amb Jesús · Veure més »

Renald I de Gueldre

Renald I de Gueldre, anomenat el Barallós (nascut vers 1255, mort a Montfort el 9 d'octubre de 1326), fou comte de Gueldre i de Zutphen de 1271 a 1326 i duc de Limburg de 1279 a 1288.

Nou!!: 1238 і Renald I de Gueldre · Veure més »

Requena

Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: 1238 і Requena · Veure més »

Ricard I Orsini

Ricard Orsini fou comte palatí i senyor de Cefalònia i Zacint, a la mort del seu pare Mateu II Orsini i fou també comte de Gravina (1284-1291), capità general de Corfú (1268-1289) i batlle de Morea (1297-1300).

Nou!!: 1238 і Ricard I Orsini · Veure més »

Rodrigo de Liçana

Rodrigo de Liçana (en català: Roderic de Liçana; en castellà: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un cavaller aragonès amb feu al Somontano del llinatge dels Liçana.

Nou!!: 1238 і Rodrigo de Liçana · Veure més »

Rodrigo Jiménez de Rada

Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès. Arquebisbe de Toledo i Primat d'Espanya, va destacar al cultiu de les lletres com a cronista. La seva obra més cèlebre és De rebus Hispaniae, també coneguda com Historia gótica o Crónica del toledano, on es descriu la història d'Espanya des dels seus orígens fins a 1243. Aquesta obra historiogràfica, escrita en llatí, és una de les fonts que Alfons X el Savi va consultar de manera prioritària per compondre la seva Estoria de España.

Nou!!: 1238 і Rodrigo Jiménez de Rada · Veure més »

Russafa

Russafa és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de l'Eixample.

Nou!!: 1238 і Russafa · Veure més »

Sadaijin

El sadaijin (左 大臣), traduït com el Ministeri de l'Esquerra, va ser una posició governamental al Japó a finals de l'era Nara i durant l'era Heian.

Nou!!: 1238 і Sadaijin · Veure més »

San Gimignano

San Gimignano és una petita vila emmurallada d'origen medieval, erigida dalt d'un turó de la Toscana, a Itàlia, al nord-oest de Siena i al sud-oest de Florència.

Nou!!: 1238 і San Gimignano · Veure més »

Sant Drap

Segons la tradició cristiana el Sant Drap o Sant Bolquer fou el primer bolquer que embolcallà el Nen Jesús en el moment de néixer.

Nou!!: 1238 і Sant Drap · Veure més »

Sant Francesc (barri de València)

Sant Francesc és un barri del districte de Ciutat Vella de la ciutat de València.

Nou!!: 1238 і Sant Francesc (barri de València) · Veure més »

Sant Joan de Moró

Sant Joan de Moró és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: 1238 і Sant Joan de Moró · Veure més »

Sant Pere Ermengol

Arqueta amb les restes de Sant Pere Ermengol a l'església de Sant Jaume de la Guàrdia dels Prats Pere Ermengol de Rocafort (La Guàrdia dels Prats, Montblanc, 1228 - 1304) va ser un noble català, bandoler, frare mercedari i màrtir (es considera l'únic màrtir cristià que no va morir durant el seu martiri).

Nou!!: 1238 і Sant Pere Ermengol · Veure més »

Santa Maria de Lavaix

Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Nou!!: 1238 і Santa Maria de Lavaix · Veure més »

Santa Maria de Roses

Santa Maria de Roses fou un monestir benedictí fundat sobre les restes de la ciutat de Rhode, a l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Roses (Alt Empordà).

Nou!!: 1238 і Santa Maria de Roses · Veure més »

Sarajevo

Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: 1238 і Sarajevo · Veure més »

Séquia de Mestalla

La Séquia de Mestalla és una de les vuit séquies de l'Horta de València que són sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.

Nou!!: 1238 і Séquia de Mestalla · Veure més »

Séquia de Tormos

La Séquia de Tormos és una de les vuit séquies de l'Horta de València que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de la ciutat de València (País Valencià).

Nou!!: 1238 і Séquia de Tormos · Veure més »

Símbols valencians

Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.

Nou!!: 1238 і Símbols valencians · Veure més »

Segart

Segart és un municipi valencià de la comarca del Camp de Morvedre i la subcomarca de la Baronia.

Nou!!: 1238 і Segart · Veure més »

Segona croada sueca

La segona croada sueca fou una expedició militar sueca del segle XIII per conquerir les terres dels tavastians, l'actual Finlàndia.

Nou!!: 1238 і Segona croada sueca · Veure més »

Senyoria de Montfort de Bretanya

La baronia de Gaël-Montfort-Brécilien fou una jurisdicció feudal de França formada inicialment per 40 parròquies però per successius desmembraments de Montfort, de Montauban-de-Bretagne, de Mauron, i de Lohéac, va quedar reduïda a 12 parròquies: Gaël Concoret, Mauron, Saint-Léry, Saint-Jouan-de-l'Isle, Néant, Paimpont, Illifaut, Saint-Méen, Trémorel i Loscouët.

Nou!!: 1238 і Senyoria de Montfort de Bretanya · Veure més »

Senyoria de Sonnois

Sonnois fou una senyoria feudal del Regne de França a la Baixa Normandia, sorgida al.

Nou!!: 1238 і Senyoria de Sonnois · Veure més »

Serra (Camp de Túria)

Serra, també conegut com a Serra de Portaceli, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: 1238 і Serra (Camp de Túria) · Veure més »

Setge d'Almenara

Després de la setge de Borriana, Almenara era terra de frontera amb el Regne d'Aragó, i fou concedida el 1236 per l'antic governador de Balansiya Sayyid Abu Zayd, en convertir-se al cristianisme, al bisbe d'Albarrasí.

Nou!!: 1238 і Setge d'Almenara · Veure més »

Setge de Biar

El setge de Biar, del 1244 al 1245, fou un dels combats de la conquesta del Regne de València.

Nou!!: 1238 і Setge de Biar · Veure més »

Setge de Dàniyya

El setge de Dàniyya fou una de les accions de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: 1238 і Setge de Dàniyya · Veure més »

Setge de Xàtiva (1239)

El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: 1238 і Setge de Xàtiva (1239) · Veure més »

Setge de Xàtiva (1240)

El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta del Regne de València.

Nou!!: 1238 і Setge de Xàtiva (1240) · Veure més »

Silahara

Els silahares foren una dinastia que va governar a Maharashtra, especialment el Konkan, entre el segle VIII i el sense interrupció.

Nou!!: 1238 і Silahara · Veure més »

Simó V de Montfort

Tomba de Simó V de Montfort a l'abadia d'Evesham Simó V de Montfort, comte de Leicester (cap a 1209 - Evesham 1265).

Nou!!: 1238 і Simó V de Montfort · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: 1238 і Sogorb · Veure més »

Subotai

Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.

Nou!!: 1238 і Subotai · Veure més »

Tallinn

Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia.

Nou!!: 1238 і Tallinn · Veure més »

Tavernes Blanques

Tavernes Blanques és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord que té 9.296 habitants (INE 2013).

Nou!!: 1238 і Tavernes Blanques · Veure més »

Teobald I de Navarra

Escut d'armes de Teobald I de Navarra i IV de Xampanya Teobald I de Navarra i IV de Xampanya el Trobador (Troyes, França 1201 - Pamplona 1253) va ser comte de Xampanya i Brie (1201-1253); rei de Navarra (1234-1253).

Nou!!: 1238 і Teobald I de Navarra · Veure més »

Teobald II de Navarra

Segell de Teobald II de Navarra. Segell de Teobald II de Navarra. Denari encunyat durant el regnat de Teobald II amb la inscripció ''Tiobald rex de Navarie''. Teobald II de Navarra i V de Xampanya el Jove (?, 7 de desembre de 1238 - Trapani, 4 de desembre de 1270) fou rei de Navarra i comte de Xampanya i de Brie (1253-1270).

Nou!!: 1238 і Teobald II de Navarra · Veure més »

Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats

Hipotètica senyera original de 1112 formada per tres ceptres (pals) daurats sobre fons roig, on cada ceptre (pal) daurat representaria un territori: el primer al comtat de Barcelona, el segon al comtat de Besalú, i el tercer al comtat de Provença. La Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats és una teoria interpretativa sobre el significat de la Senyera Reial elaborada el 1909 per l'historiador andalús Narciso Sentenach y Cabañas.

Nou!!: 1238 і Teoria de la Senyera Reial i els ceptres daurats · Veure més »

Torjok

Torjok - Торжок - és una ciutat de la província de Tver, a Rússia.

Nou!!: 1238 і Torjok · Veure més »

Torre Bofilla

La Torre Bofilla és un despoblat medieval que prové de l'època àrab.

Nou!!: 1238 і Torre Bofilla · Veure més »

Torre de Rassef

La torre de Rassef és una torre d'origen hispanomusulmà a Almussafes (Ribera Baixa, País Valencià).

Nou!!: 1238 і Torre de Rassef · Veure més »

Torre de Torre-xiva

La Torre de Torre-xiva, a la comarca de l'Alt Millars és una torre defensiva, catalogada com Bé d'Interès Cultural amb l'anotació ministerial RI-51-0011321, de 27 de gener de 2005.

Nou!!: 1238 і Torre de Torre-xiva · Veure més »

Torre del Castell de Torrent

La torre de Torrent és una construcció pertanyent a l'antic castell que en l'actualitat està situada a la Plaça Major del municipi valencià de Torrent, País Valencià.

Nou!!: 1238 і Torre del Castell de Torrent · Veure més »

Torre Olla

La torre Olla es troba en un despoblat del mateix nom, a la serra Calderona, en una zona pertanyent al municipi de Marines, a la comarca del Camp de Túria, al País Valencià.

Nou!!: 1238 і Torre Olla · Veure més »

Torrent (Horta Sud)

Torrent és un municipi del País Valencià, situat a l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Sud i capital de la mateixa; a més a més, és capital administrativa de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud.

Nou!!: 1238 і Torrent (Horta Sud) · Veure més »

Transoxiana

La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.

Nou!!: 1238 і Transoxiana · Veure més »

Txagatai Khan

Kanat de Txagatai, segle XIII Txagatai Khan —també escrit Chagatay, Djagatai, Chaghadai o Tschagatai— (? - 1241) fou el segon fill de Genguis Khan i de la princesa Borte.

Nou!!: 1238 і Txagatai Khan · Veure més »

Ubald I Visconti de Gallura

Ubald I Visconti de Gallura fou fill de Lambert Visconti de Gallura i d'Elena de Lacon jutjessa de Gallura.

Nou!!: 1238 і Ubald I Visconti de Gallura · Veure més »

Udine

Udine (en llatí Utinum, en furlà Udin, en eslovè Videm, en alemany Weiden) és una ciutat de 96.678 habitants, capital històrica de la regió geogràfica del Friül, a Itàlia, entre els Alps i el Mar Adriàtic, a 20 km de la frontera eslovena.

Nou!!: 1238 і Udine · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: 1238 і València · Veure més »

Valencians

Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Nou!!: 1238 і Valencians · Veure més »

Veľká nad Ipľom

Veľká nad Ipľom és un poble i municipi d'Eslovàquia.

Nou!!: 1238 і Veľká nad Ipľom · Veure més »

Vescomtat de Beaumont

El vescomtat de Mans, del Maine, de vegades també vescomtat del Baix Maine o vescomtat dels Manceaux, que fou més tard el vescomtat de Beaumont o de Sainte-Suzanne, o de Fresnay o de Lude, fou una jurisdicció feudal hereditària del Maine; les seves possessions i el seu rol històric es va desenvolupar principal a l'alt Maine.

Nou!!: 1238 і Vescomtat de Beaumont · Veure més »

Vidal de Canyelles

Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.

Nou!!: 1238 і Vidal de Canyelles · Veure més »

Vilamarxant

Vilamarxant és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: 1238 і Vilamarxant · Veure més »

Vilanova (genealogia)

Els Vilanova foren una antiga família, que compta entre els seus avantpassats a Santa Rosalina, venerada a l'Església el 17 de gener, descendent probablement de Ramon I, (977-1010), vescomte de Cardona, que rebé del comte de Barcelona Ramon Borrell el 994, els feus de Vilanova, Seva i Tavertet, ubicats al bisbat de Vic, i prova la seva filiació des de Guillem-Guifred, senyor de Vilanova i de Terrassola, que fou investit el 1082 de la castlania del Brull i dels senyorius de Seva i de Montanyà.

Nou!!: 1238 і Vilanova (genealogia) · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Nou!!: 1238 і Violant d'Hongria · Veure més »

Visconti

Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana.

Nou!!: 1238 і Visconti · Veure més »

Xelva

Xelva (en castellà i oficialment Chelva) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca dels Serrans.

Nou!!: 1238 і Xelva · Veure més »

Xera

Xera (oficialment i en castellà, Chera) és un municipi del País Valencià que oficialment es troba a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, però geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans.

Nou!!: 1238 і Xera · Veure més »

Xilxes

Xilxes (en castellà i cooficialment, Chilches) és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: 1238 і Xilxes · Veure més »

Xirivella

Xirivella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Sud.

Nou!!: 1238 і Xirivella · Veure més »

Xulilla

Xulilla, abans Xulella (en castellà i oficialment, Chulilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: 1238 і Xulilla · Veure més »

Yunus Emre

Yunus Emre (1238?/1241?-1320?) fou un poeta en llengua turca i místic sufí.

Nou!!: 1238 і Yunus Emre · Veure més »

Zayyan ibn Mardanix

Zayyan ibn Mudafi ibn Yússuf ibn Sad ibn Mardanix al-Judhamí, més conegut simplement com Zayyan ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ? - Tunis, 1270) fou el darrer emir de Balànsiya.

Nou!!: 1238 і Zayyan ibn Mardanix · Veure més »

Zweibrücken-Eberstein

Eberstein fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada primer al castell d'Alterberstein i després al d'Eberstein.

Nou!!: 1238 і Zweibrücken-Eberstein · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1238 і 1 d'abril · Veure més »

1304

Sense descripció.

Nou!!: 1238 і 1304 · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1238 і 21 de març · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: 1238 і 9 d'octubre · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant