Accés més ràpid que el navegador!
13 les relacions: Bohemond II d'Antioquia, Comtat d'Edessa, Danixmend Ghazi, Danixmendites, Joan II Comnè, Joan Tzelepes Comnè, Lleó I d'Armènia, Malik Muhammad, Màlik-Xah ibn Kilij Arslan, Mengücekoğulları, Messud I, Qazi Muhammad, Soldanat de Rum.
Bohemond II d'Antioquia
Bohemond II (1108–1130) fou príncep de Tàrent i príncep d'Antioquia del 1111 i fins al 1130.
Nou!!: Amir Ghazi і Bohemond II d'Antioquia · Veure més »
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Amir Ghazi і Comtat d'Edessa · Veure més »
Danixmend Ghazi
Danixmend (Amir Danixmend Ghazi, també Danishmand, Daneshmand i Daneshmend, que vol dir 'savi' o 'instruït' (دانشمند) fou un cap tribal turcman del grup oghuz, probablement arribat a Anatòlia en les emigracions turques que van seguir a la batalla de Manazkert el 1071. Fou el fundador de la dinastia danixmendita (o dels danixmendites). Inicialment duia el títol de bei i va rebre el de malik o malek ('rei') dies abans de morir el 1134, que li fou concedit pel califa abbàssida al-Mustarshid per les seves victòries militars sobre els cristians, si bé es creu que ja l'utilitzava anteriorment. També se l'esmenta com Danixmend Taylu. La seva vida és força desconeguda i les llegendes èpiques compostes a partir del per cobrir la manca d'informació, van confondre a futurs historiadors donant per fets històrics el que no eren més que llegendes inventades. Danixmend i els seus seguidors es van establir probablement a Anatòlia després de la batalla de Manazkert el 1071 i vers el 1086, durant la lluita per la successió entre els seljúcides a la mort del sultà Sulayman I, va establir el seu propi poder. La seva primera capital fou Amasya. El 1096/1097 durant l'expedició de Kilidj Arslan I a Malatya (Melitene) és esmentat per primer cop quan va fer de mediador entre el sultà i el senyor de Malatya, l'armeni Gabriel i va arranjar la pau; la campanya es va aturar després de la conquesta de Nicea pels croats el 1097. Va ser derrotat a la batalla de Dorilèon (1097) Setge de Nicea. Llavors és esmentat durant la Primera Croada quan va participar en la lluita contra els cristians vinguts a l'Àsia Menor junt amb altres amirs o beis d'Anatòlia; en aquest moment ja governava Sebaste (Sivas), la vall de l'Iris amb Tokat (Eudòxies), Komana, Amàsia, Neocesarea (on residia) i Gangra; dominava la via entre Cesarea i Ankara i les ciutats de la costa de la mar Negra li pagaven tribut. Va arribar a fer incursions a Geòrgia i Armènia. El juliol del 1100 (ramadà del 493) Danixmend va fer presoner Bohemond I d'Antioquia (que havia anat en ajut de Melitene, assetjada pels danixmendites) al que va retenir a Neocesarea fins al 1103. El 1101 es va organitzar una croada (coneguda com a croada franco-llombarda) dirigida per Ramon de Sant Geli en la qual els croats van ocupar Ancira (Ankara) i la van entregar als romans d'Orient, però van fracassar davant Gangra (Cankiri) i finalment foren derrotats per Danixmend a Amàsia amb suport dels seljúcides de Rum. El darrer exèrcit croat format pels contingents aquitans i bavaresos foren també derrotats per Danixmend el setembre, prop d'Heraclea de Capadòcia; el 15 de setembre de 1101 va entrar a la senyoria armènia de Melitene després de tres anys de setge, i el 1102 es va guanyar l'estimació de la població local. El maig de 1103 va alliberar a Bohemond I després de signar una aliança contra els enemics comuns, romans d'Orient i seljúcides. Va morir l'estiu del 1104 i li va succeir el seu fill, Amir Ghazi Gümüshtigin.
Nou!!: Amir Ghazi і Danixmend Ghazi · Veure més »
Danixmendites
La dinastia danixmendita o danixmèndida o dels danixmèndides o danixmendites fou una família de governants dels oghuz turcmans que van establir un beilicat o emirat centrat a Sivas, Tokat i Niksar, a l'Àsia Menor, al final del i fins al.
Nou!!: Amir Ghazi і Danixmendites · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: Amir Ghazi і Joan II Comnè · Veure més »
Joan Tzelepes Comnè
Joan Comnè, en grec medieval Ἰωάννης Κομνηνὸς, anomenat Tzelepes (Τζελέπης), del turc Çelebi, paraula que s'aplicava als homes cultes i als prínceps, va ser un noble de l'Imperi Romà d'Orient, fill del sebastocràtor Isaac Comnè i net de l'emperador Aleix I Comnè.
Nou!!: Amir Ghazi і Joan Tzelepes Comnè · Veure més »
Lleó I d'Armènia
Lleó I o Levond I (armeni: Լեիոն Ա) (mort el 14 de febrer del 1140) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.
Nou!!: Amir Ghazi і Lleó I d'Armènia · Veure més »
Malik Muhammad
Malik Muhammad Ghazi fou el tercer sobirà danixmendita, el primer que va portar oficialment el títol de malik (rei).
Nou!!: Amir Ghazi і Malik Muhammad · Veure més »
Màlik-Xah ibn Kilij Arslan
Màlik-Xah ibn Kilij Arslan, també anomenat Xahan-xah (literalment ‘rei de reis’), fou sultà de Rum del 1110 al 1116.
Nou!!: Amir Ghazi і Màlik-Xah ibn Kilij Arslan · Veure més »
Mengücekoğulları
La gran mesquita de Divriği Els mengücekoğulları o mengüceqoğulları (de vegades mengücèquides, mengudjèkides, mangudjàkides, mengudjèquides, mandudjàquides, mengujèquides o mangujàquides) foren una dinastia de turcmans d'Anatòlia a la part oriental entorn d'Erzincan i de Divriği (1118-1252).
Nou!!: Amir Ghazi і Mengücekoğulları · Veure més »
Messud I
Messud I fou soldà de Rum del 1116 fins al 1156.
Nou!!: Amir Ghazi і Messud I · Veure més »
Qazi Muhammad
Qazi Muhammad o Kadi Muhammad (Mahabad, 1 de maig de 1893 - 31 de març de 1947) fou un líder religiós i nacionalista kurd que va liderar la república de Mahabad, el segon estat kurd republicà modern després de la república de l'Ararat.
Nou!!: Amir Ghazi і Qazi Muhammad · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Amir Ghazi і Soldanat de Rum · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ghazi Gumuchtegin, Ghazi Gümüshtigin, Gumushtegin, Gümüshtegin, Gümüshtigin.
