Accés més ràpid que el navegador!
140 les relacions: Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, Abd-ar-Razzaq al-Maymandí, Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar, Abu-Mansur Abd-ar-Raixid, Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad, Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers, Ahnentafel, Al-Mansuriyya, Al-Qàïm (abbàssida), Ali ibn Nima ibn al-Hawwas, Almodis, Amadeu I de Savoia, Annàzides, Arquebisbat d'Ais de Provença, Arquebisbat de Benevent, Arquebisbat de Ferrara-Comacchio, Arquebisbat de Mòdena-Nonantola, Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve, Arquebisbat de Ravenna-Cervia, Arquebisbat de Tàrent, Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie, Arquitectura japonesa, Arrajan, Art del Japó, Art romànic a Anglaterra, Arxipreste de la Basílica Vaticana, Ènnec I López, Banu l-Rand, Batalla de Civitate, Berenguer Ramon II, Bisbat d'Avellino, Bisbat d'Aversa, Bisbat d'Imola, Bisbat d'Ivrea, Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi, Bisbat de Belley-Ars, Bisbat de Besiers, Bisbat de Brescia, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Cesena-Sarsina, Bisbat de Lo Puèi de Velai, Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa, Bisbat de Novara, Bisbat de Rímini, Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla, Bisbat de San Marino-Montefeltro, Bisbat de Senigallia, Bisbat de Soissons, Bisbat de Sulmona-Valva, Bisbat de Vittorio Veneto, ..., Cadis, Castell de Madrona, Chananel ben Chushiel, Comtat d'Albon, Comtat de Bar-sur-Aube, Comtat de Corbeil, Comtat de Gröningen, Comtat de Maden, Comtat de Montfort, Comtat de Montreuil, Comtat de Ponthieu, Comtat de Porcien, Comtat de Roergue, Comtat de Wassenberg, Comtat de Winterthur, Conques (antic municipi), Conques (Conca Dellà), Conquesta normanda del Mezzogiorno, Constantí IX Monòmac, Cusano Mutri, Dinastia almoràvit, Districte de Thar i Parkar, Djerid, Ducat de Francònia, Ducat i Principat de Benevent, Emilià de la Cogolla, Emirat d'Àrkuix, Emirat de Màlaqa, Emirat de Niebla, Emirat de Walbà i Xaltix, Emperador Shirakawa, Enguerrand II, Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Era japonesa, Ermessenda de Carcassona, Eudòxia Comnena (germana d'Aleix I), Gafsa, Ghardaïa, Guibert de Nogent, Guifré II de Cerdanya, Guigó I d'Albon, Guillem I d'Anglaterra, Guillem VII d'Aquitània, Guillem VIII d'Aquitània, Guislabert I de Rosselló, Guiu I de Ponthieu, Hallvard de Lier, Història d'Oriola, Història de Mauritània, Hug de Cluny, Hug de Vermandois, Hug I de Roergue, Ibn ath-Thumna, Illes Fèroe, Infant Sant de Casserres, Jueus catalans, Kàlbida, Lambert de Boulogne, Limtan ibn Nafir al-Lamtuni, Lleó d'Acris, Lleó IX, Llista d'anys, Llista de ducs de Baviera, Llista de masies de Madrona, Maghrawa, Matilde de Flandes, Monestir de Sant Cugat, Niebla, Palerm, Pere Berenguer de Narbona, Pere d'Antioquia, Querol, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Salomó I d'Hongria, San Millán de la Cogolla, Sant Esteve de la Sarga, Sant Feliu de Vallcarca, Sant Marçal de Montseny, Sant Vicenç d'Eus (segle XI), Santa Maria de Cervià, Santa Maria de Roses, Senyoria de Ramerupt, Sufruy, Vúlcia, Vescomtat d'Avinyó, Vescomtat de Beaune, Vint-i-quatre històries, Walerà I d'Arlon. Ampliar l'índex (90 més) »
Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid
Dinar d'or encunyat per Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid en l'any 438 de l'Hègira (1045/1046 dC). Abu-Amr Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid, més conegut simplement pel seu nom o ism, Abbad, pel seu làqab, al-Mútadid, o pel seu nom i el seu primer nàssab, Abbad ibn Muhàmmad, fou emir de Sevilla, de la dinastia abbadita, successor del seu pare Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad quan aquest va morir el 1042.
Nou!!: 1053 і Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid · Veure més »
Abd-ar-Razzaq al-Maymandí
Abd-ar-Razzaq Abu-l-Fat·h ibn Àhmad ibn Hàssan al-Maymandí, més conegut simplement com a Abd-ar-Razzaq al-Maymandí fou un visir gaznèvida de la segona meitat del.
Nou!!: 1053 і Abd-ar-Razzaq al-Maymandí · Veure més »
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar
Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar ibn Hussayn ibn Ammar Dhu-l-Wizaratayn, més conegut simplement com a Ibn Ammar (prop de Xilb 1031-Ixbíliya 1086), fou un poeta i visir de l'Àndalus.
Nou!!: 1053 і Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar · Veure més »
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid
Abu-Mansur Abd-ar-Raixid Izz-ad-Dawla ibn Mahmud ibn Sebüktigin, més conegut senzillament com a Abd-ar-Raixid ibn Mahmud (1023-1052 o 1053) fou sultà gaznèvida (1049-1052).
Nou!!: 1053 і Abu-Mansur Abd-ar-Raixid · Veure més »
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad fou emir midràrida de Sigilmasa.
Nou!!: 1053 і Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Muhàmmad · Veure més »
Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers
Agnès de Borgonya (?- 9 de novembre de 1068) fou comtessa de Poitiers, tercera esposa de Guillem V d'Aquitània el Gran, III de Poitiers.
Nou!!: 1053 і Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers · Veure més »
Ahnentafel
El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.
Nou!!: 1053 і Ahnentafel · Veure més »
Al-Mansuriyya
Al-Mansuriyya o Sabra o Sabra al-Mansuriyya (o, o) fou una ciutat residència reial fatimita i zírida d'Ifríqiya fundada al sud de Kairuan per Ismaïl al-Mansur.
Nou!!: 1053 і Al-Mansuriyya · Veure més »
Al-Qàïm (abbàssida)
Abu-Jàfar Abd-Al·lah al-Qàïm bi-amr-Al·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Qàïm (1001-1075), califa abbàssida de Bagdad (1031-1075).
Nou!!: 1053 і Al-Qàïm (abbàssida) · Veure més »
Ali ibn Nima ibn al-Hawwas
Alí ibn Nima ibn al-Hawwàs, més conegut simplement com a Ibn al-Hawwàs fou emir d'Agrigent.
Nou!!: 1053 і Ali ibn Nima ibn al-Hawwas · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: 1053 і Almodis · Veure més »
Amadeu I de Savoia
Amadeu I de Savoia, anomenat Amadeu Coda, (? - 1051) fou comte de Savoia (realment comte de Mauriena, Belley i Chablais, no portant mai el títol de "Savoia" o "Sabàudia") entre 1048 i 1051.
Nou!!: 1053 і Amadeu I de Savoia · Veure més »
Annàzides
La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.
Nou!!: 1053 і Annàzides · Veure més »
Arquebisbat d'Ais de Provença
Vista del baptisteri al claustre de la catedral catedral del Santíssim Salvador. XII. l'abadia, l'església abacial de la qual, dedicada a la Immaculada Concepció, que té el títol de basílica menor. Larquebisbat d'Ais de Provença (francès: Archidiocèse d'Aix-en-Provence et Arles, llatí: Archidioecesis Aquensis in Gallia) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.
Nou!!: 1053 і Arquebisbat d'Ais de Provença · Veure més »
Arquebisbat de Benevent
basílica de la Madonna delle Grazie a Benevento. La basílica de la Santissima Annunziata de Vitulano, anomenada popularment "chiesa di Sant'Antonio". Larquebisbat de Benevent (italià: Arcidiocesi di Benevento; llatí: Archidioecesis Beneventana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1053 і Arquebisbat de Benevent · Veure més »
Arquebisbat de Ferrara-Comacchio
Larquebisbat de Ferrara-Comacchio (italià: arcidiocesi di Ferrara-Comacchio; llatí: Archidioecesis Ferrariensis-Comaclensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1053 і Arquebisbat de Ferrara-Comacchio · Veure més »
Arquebisbat de Mòdena-Nonantola
L'abadia de Nonantola, cocatedral de l'arxidiòcesi El palau arxiepiscopal Evangeliari provinent de l'abadia de Nonantola i conservat al Museu del Duomo de Modena, datat al 1106. Larquebisbat de Mòdena-Nonantola (italià: arcidiocesi di Modena-Nonantola; llatí: Archidioecesis Mutinensis-Nonantulana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1053 і Arquebisbat de Mòdena-Nonantola · Veure més »
Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve
LArquebisbat de Perusa - Città della Pieve (italià: arcidiocesi di Perugia-Città della Pieve; llatí: Archidioecesis Perusina-Civitatis Plebis) és una seu metropolitana de l'església catòlica italiana que pertany a la regió eclesiàstica Úmbria.
Nou!!: 1053 і Arquebisbat de Perusa-Città della Pieve · Veure més »
Arquebisbat de Ravenna-Cervia
Façana de la catedral de Ravenna, sede del arquebisbat de Ravenna Larquebisbat de Ravenna-Cervia (italià: Arquebisbat de Ravenna-Cervia; llatí: Archidioecesis Ravennatensis-Cerviensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1053 і Arquebisbat de Ravenna-Cervia · Veure més »
Arquebisbat de Tàrent
Larquebisbat de Tàrent (italià: arcidiocesi di Taranto; llatí: Archidioecesis Tarentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1053 і Arquebisbat de Tàrent · Veure més »
Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie
La cocatedral de Barletta Vista de la catedral de Trani El palau arxiepiscopal de Trani Larquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie (italià: arcidiocesi di Trani-Barletta-Bisceglie; llatí: Archidioecesis Tranensis-Barolensis-Vigiliensis (-Nazarensis)) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bari-Bitonto, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1053 і Arquebisbat de Trani-Barletta-Bisceglie · Veure més »
Arquitectura japonesa
Muromachi Nara L' té una llarga història, com qualsevol altre aspecte de la cultura japonesa.
Nou!!: 1053 і Arquitectura japonesa · Veure més »
Arrajan
Arrajan o Arradjan és una ciutat medieval de l'Iran al Fars que va donar nom a un districte entre Khuzestan i Fars.
Nou!!: 1053 і Arrajan · Veure més »
Art del Japó
''La gran onada de Kanagawa'' (1830-1833), gravat de Katsushika Hokusai, Metropolitan Museum of Art, Nova York L'art del Japó és una síntesi de les diferents cultures i influències que han arribat a les seves costes al llarg del temps.
Nou!!: 1053 і Art del Japó · Veure més »
Art romànic a Anglaterra
isbn.
Nou!!: 1053 і Art romànic a Anglaterra · Veure més »
Arxipreste de la Basílica Vaticana
LArxipreste de la Basílica Vaticana és el màxim responsable de l'activitat cultural i pastoral de la basílica.
Nou!!: 1053 і Arxipreste de la Basílica Vaticana · Veure més »
Ènnec I López
Ènnec I López fou el primer senyor històric de Biscaia.
Nou!!: 1053 і Ènnec I López · Veure més »
Banu l-Rand
Els Banu r-Rand foren una dinastia musulmana que va governar Gafsa del 1053/1054 al 1159 i vers 1170 a 1180.
Nou!!: 1053 і Banu l-Rand · Veure més »
Batalla de Civitate
La batalla de Civitate va tenir lloc el 18 de juny de 1053 al sud d'Itàlia.
Nou!!: 1053 і Batalla de Civitate · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: 1053 і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bisbat d'Avellino
La Capella de San Modestino, a l'interior de la catedral d'Avellino El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1053 і Bisbat d'Avellino · Veure més »
Bisbat d'Aversa
El bisbat d'Aversa (italià: Diocesi di Aversa; llatí: Dioecesis Aversana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Nàpols, que pertany a la regió eclesiàstica Campània.
Nou!!: 1053 і Bisbat d'Aversa · Veure més »
Bisbat d'Imola
El bisbat d'Imola (italià: diocesi d'Imola; llatí: Dioecesis Imolensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Bolonya, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1053 і Bisbat d'Imola · Veure més »
Bisbat d'Ivrea
El bisbat d'Ivrea (italià: bisbat di Ivrea; llatí: Dioecesis Eporediensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'Arquebisbat de Torí, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1053 і Bisbat d'Ivrea · Veure més »
Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi
El bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi —diocesi di Oppido Mamertina-Palmi; Dioecesis Oppidensis-Palmarum — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Reggio Calàbria-Bova, que pertany a la regió eclesiàstica Calàbria. El 2013 tenia 180.200 batejats d'un total 187.200 habitants. Està regida pel bisbe Francesco Milito. La patrona de la diòcesi és Santa Maria Anunciata.
Nou!!: 1053 і Bisbat d'Oppido Mamertina-Palmi · Veure més »
Bisbat de Belley-Ars
La cocatedral de Nostra Senyora a Bourg-en-Bresse. La basílica d'Ars-sur-Formans, on reposen les restes de sant Joan Baptista Maria Vianney, conegut com el "capellà d'Ars". XIX. L'antic palau episcopal de Belley. El bisbat de Belley-Ars (francès: Diocèse de Belley-Ars, llatí: Dioecesis Bellicensis-Arsensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Belley-Ars · Veure més »
Bisbat de Besiers
Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Besiers · Veure més »
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Brescia · Veure més »
Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano
El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »
Bisbat de Cesena-Sarsina
El bisbat de Cesena-Sarsina (italià: diocesi di Cesena-Sarsina; llatí: Dioecesis Caesenatensis-Sarsinatensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Cesena-Sarsina · Veure més »
Bisbat de Lo Puèi de Velai
La basiíica de Sant Julià a Brioude. El bisbat de Lo Puèi de Velai (francès: Diocèse de Le Puy-en-Velay, llatí: Dioecesis Aniciensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Clermont.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Lo Puèi de Velai · Veure més »
Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa
cocatedral de San Michele arcangelo a Rapolla cocatedral di Sant'Andrea a Venosa El bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa (italià: diocesi di Melfi-Rapolla-Venosa; llatí: Dioecesis Melphiensis-Rapollensis-Venusina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Potenza-Muro Lucano-Marsico Nuovo, que pertany a la regió eclesiàstica Basilicata.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Melfi-Rapolla-Venosa · Veure més »
Bisbat de Novara
El Palau episcopal El bisbat de Novara (italià: Diocesi di Novara; llatí: Dioecesis Novariensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Vercelli, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Novara · Veure més »
Bisbat de Rímini
El bisbat de Rímini (italià: diocesi di Rimini; llatí: Dioecesis Ariminensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Rímini · Veure més »
Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla
La cocatedrale de San Pietro Apostolo a Guastalla Façana de la basílica de San Prospero a Reggio de l'Emília El bisbat de Reggio de l'Emília - Guastalla (italià: diocesi di Reggio Emilia-Guastalla; llatí: Dioecesis Regiensis in Aemilia-Guastallensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Mòdena-Nonantola, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Reggio de l'Emília-Guastalla · Veure més »
Bisbat de San Marino-Montefeltro
El bisbat de San Marino-Montefeltro (italià: diocesi di San Marino-Montefeltro; llatí: Dioecesis Sammarinensis-Feretrana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Ravenna-Cervia, que pertany a la regió eclesiàstica Emília-Romanya.
Nou!!: 1053 і Bisbat de San Marino-Montefeltro · Veure més »
Bisbat de Senigallia
El bisbat de Senigallia —diocesi di Senigallia; Dioecesis Senogalliensis — és un bisbat de l'Església catòlica, sufragani de l'arquebisbat d'Ancona-Osimo, que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Senigallia · Veure més »
Bisbat de Soissons
catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi. El bisbat de Soissons (francès: Diocèse de Soissons, llatí: Dioecesis Suessionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Soissons · Veure més »
Bisbat de Sulmona-Valva
El bisbat de Sulmona-Valva (italià: diocesi di Sulmona-Valva; llatí: Dioecesis Sulmonensis-Valvensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de l'Aquila, que pertany a la regió eclesiàstica Abruços-Molise.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Sulmona-Valva · Veure més »
Bisbat de Vittorio Veneto
El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: 1053 і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: 1053 і Cadis · Veure més »
Castell de Madrona
El castell de Madrona és un castell medieval, actualment enrunat, que es troba dalt d'un turó al poble de Madrona, al municipi de Pinell de Solsonès.
Nou!!: 1053 і Castell de Madrona · Veure més »
Chananel ben Chushiel
Chananel ben Chusiel (en hebreu: חננאל בן חושיאל), era un rabí i talmudista del.
Nou!!: 1053 і Chananel ben Chushiel · Veure més »
Comtat d'Albon
El comtat d'Albon fou una jurisdicció feudal de França, a la regió de Viena (Viennois) i Grenoble.
Nou!!: 1053 і Comtat d'Albon · Veure més »
Comtat de Bar-sur-Aube
El comtat de Bar-sur-Aube fou una jurisdicció feudal que va existir durant el i XI.
Nou!!: 1053 і Comtat de Bar-sur-Aube · Veure més »
Comtat de Corbeil
El comtat de Corbeil fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: 1053 і Comtat de Corbeil · Veure més »
Comtat de Gröningen
El comtat de Gröningen o Grueningen fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al Hessengau.
Nou!!: 1053 і Comtat de Gröningen · Veure més »
Comtat de Maden
El Comtat de Maden fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic establerta en temps de l'emperador Otó I, un dels feus hessians resultants de la preponderància dels conradians a la regió, que el 1118 fou reconegut com a feu a l'arquebisbat de Magúncia.
Nou!!: 1053 і Comtat de Maden · Veure més »
Comtat de Montfort
El comtat de Montfort fou una jurisdicció feudal de França centrada a Montfort-l'Amaury.
Nou!!: 1053 і Comtat de Montfort · Veure més »
Comtat de Montreuil
El comtat de Montreuil fou una jurisdicció feudal de França centrada a Montreuil-sur-Mer.
Nou!!: 1053 і Comtat de Montreuil · Veure més »
Comtat de Ponthieu
El comtat de Ponthieu fou una jurisdicció feudal del nord de França, sorgida com una marca defensiva de la Picardia contra els normands.
Nou!!: 1053 і Comtat de Ponthieu · Veure més »
Comtat de Porcien
El comtat de Porcien fou una jurisdicció feudal de França centrada a Château-Porcien.
Nou!!: 1053 і Comtat de Porcien · Veure més »
Comtat de Roergue
Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).
Nou!!: 1053 і Comtat de Roergue · Veure més »
Comtat de Wassenberg
El comtat de Wassenberg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic sorgida vers el 1030 quan el pagus d'Hattuaria i probablement el de Moilla foren concedits a dos germans exiliats procedents d'Anthonium (Antoign) de nom Gerard i Rotger i de malnom (els dos) Flamens.
Nou!!: 1053 і Comtat de Wassenberg · Veure més »
Comtat de Winterthur
El comtat de Winterthur fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic a la moderna Suïssa.
Nou!!: 1053 і Comtat de Winterthur · Veure més »
Conques (antic municipi)
L'antic municipi de Conques és un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).
Nou!!: 1053 і Conques (antic municipi) · Veure més »
Conques (Conca Dellà)
La vila de Conques era el cap de l'antic terme municipal de Conques, un dels sis termes ajuntats el 1970 al d'Isona per tal de formar el nou terme municipal d'Isona i Conca Dellà (els altres foren Benavent de Tremp, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella).
Nou!!: 1053 і Conques (Conca Dellà) · Veure més »
Conquesta normanda del Mezzogiorno
La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del.
Nou!!: 1053 і Conquesta normanda del Mezzogiorno · Veure més »
Constantí IX Monòmac
Constantí IX Monòmac (en grec: Κωνσταντίνος Θ΄ Μονομάχος) fou emperador romà d'Orient del 1042 al 1054 pel seu matrimoni amb l'emperadriu Zoè Porfirogènita.
Nou!!: 1053 і Constantí IX Monòmac · Veure més »
Cusano Mutri
Cusano Mutri és un municipi italià (comune) de 4 028 habitants de la Província de Benevent a la Campània.
Nou!!: 1053 і Cusano Mutri · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: 1053 і Dinastia almoràvit · Veure més »
Districte de Thar i Parkar
El districte de Thar i Parkar (modernament Tharparkar) és una divisió administrativa del Sind al Pakistan.
Nou!!: 1053 і Districte de Thar i Parkar · Veure més »
Djerid
El Djerid (pronunciat en el dialecte local l-Jrīd, que vol dir ‘fulla de palmera’) és el nom donat a una regió natural del Magrib, predesèrtica, al sud de Tunísia, situada al nord de la regió desèrtica del Gran Erg Oriental.
Nou!!: 1053 і Djerid · Veure més »
Ducat de Francònia
Francònia vers l'any 800 El Ducat de Francònia (en alemany: Herzogtum Franken) és un dels cinc ducats arrel que van formar el Sacre Imperi, format el segle X de la desintegració de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: 1053 і Ducat de Francònia · Veure més »
Ducat i Principat de Benevent
El Ducat de Benevent fou el territori longobard situat més al sud a la Itàlia medieval. Se centrava a la ciutat de Benevent. Fou a la pràctica un territori independent del Regne dels Llombards, excepte en els regnats de Grimoald fins a Liutprand.
Nou!!: 1053 і Ducat i Principat de Benevent · Veure més »
Emilià de la Cogolla
Emilià (en llatí Aemilianus Cocullensis i en castellà Millán de la Cogolla) (473 Vergegio, actual Berceo, la Rioja - Monestir de San Millán de Suso, 574) va ser un eremita que va viure a les muntanyes de la Rioja.
Nou!!: 1053 і Emilià de la Cogolla · Veure més »
Emirat d'Àrkuix
Lemirat d'Arkush o Àrkuix va ser un petit estat independent que es va formar arran la descomposició del Califat de Còrdova i va existir entre els anys 1011/12 i 1068/69, al voltant d'Arkush (Arcos de la Frontera).
Nou!!: 1053 і Emirat d'Àrkuix · Veure més »
Emirat de Màlaqa
L'emirat de Màlaga o Màlaqa (o) fou un estat independent que es va formar a l'Àndalus arran del procés de desintegració del califat de Còrdova.
Nou!!: 1053 і Emirat de Màlaqa · Veure més »
Emirat de Niebla
Taifa de Niebla. L'Emirat o taifa de Niebla o de Labla fou un petit estat musulmà del sud de l'Àndalus, centrat a Niebla (Labla) i que també incloïa Gibraleón i altres llocs.
Nou!!: 1053 і Emirat de Niebla · Veure més »
Emirat de Walbà i Xaltix
La taifa de Huelva i Saltés, o emirat de Walba i Xaltix, fou un petit estat musulmà que va existir al Gharb al-Àndalus, a l'extrem sud-oest de la península Ibèrica, aproximadament entre els anys 1012 i 1053.
Nou!!: 1053 і Emirat de Walbà i Xaltix · Veure més »
Emperador Shirakawa
L'emperador Shirakawa (白河 天皇, Shirakawa-Tennō, 7 de juliol del 1053 - 24 d'agost del 1129) va ser el 72èº emperador del Japó, segons l'ordre tradicional de successió.
Nou!!: 1053 і Emperador Shirakawa · Veure més »
Enguerrand II
Enguerrand II de Ponthieu i I d'Aumale († 1053) va ser comte de Ponthieu i senyor d'Aumale de 1052 a 1053.
Nou!!: 1053 і Enguerrand II · Veure més »
Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric III (29 d'octubre de 1017 – 5 d'octubre de 1056), anomenat el Negre o el Pietós, va ser un emperador del Sacre Imperi Romanogermànic de la Dinastia Sàlica.
Nou!!: 1053 і Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: 1053 і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Era japonesa
Les eres del Japó són la manera japonesa de dividir el temps en unitats comunament enteses.
Nou!!: 1053 і Era japonesa · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: 1053 і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Eudòxia Comnena (germana d'Aleix I)
Eudòxia Comnena fou una dama romana d'Orient, germana de l'emperador Aleix I Comnè i muller del cèsar Nicèfor Melissè.
Nou!!: 1053 і Eudòxia Comnena (germana d'Aleix I) · Veure més »
Gafsa
Zona cèntrica de Gafsa Gafsa (pronunciat localment Gafsa; o) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de 100.000 habitants.
Nou!!: 1053 і Gafsa · Veure més »
Ghardaïa
Ghardaïa (en àrab غرداية, Ḡardāya; en amazic mozabita Ghardaïa en amazic) és un oasi i una ciutat d'Algèria capital de la província de Ghardaïa.
Nou!!: 1053 і Ghardaïa · Veure més »
Guibert de Nogent
Guibert de Nogent (Catenoy (Oise), 1053-1124) fou un monjo benedictí.
Nou!!: 1053 і Guibert de Nogent · Veure més »
Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).
Nou!!: 1053 і Guifré II de Cerdanya · Veure més »
Guigó I d'Albon
Guigó I d'Albon el Vell o Vetus dit també a vegades el delfí, nascut vers l'any 1000, mort el 22 d'abril de 1070 a Cluny, va ser comte a l'Oisans, Grésivaudan i Briançonnais.
Nou!!: 1053 і Guigó I d'Albon · Veure més »
Guillem I d'Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.
Nou!!: 1053 і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »
Guillem VII d'Aquitània
Guillem VII d'Aquitània i V de Poitiers (1023 - 1058) de malnom Aigret fou duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1039-1058).
Nou!!: 1053 і Guillem VII d'Aquitània · Veure més »
Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers, de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou duc de Gascunya (1052-1086) i duc d'Aquitània i comte de Poitiers (1058-1086).
Nou!!: 1053 і Guillem VIII d'Aquitània · Veure més »
Guislabert I de Rosselló
Guislabert I de Rosselló (? - 1013) fou comte de Rosselló (991-1013).
Nou!!: 1053 і Guislabert I de Rosselló · Veure més »
Guiu I de Ponthieu
Guiu I de Ponthieu († 1100) va ser comte de Ponthieu de 1053 a 1100.
Nou!!: 1053 і Guiu I de Ponthieu · Veure més »
Hallvard de Lier
Hallvard Vebjørnsson, també conegut com a Sant Hallvard (ca. 1020-1043) és un màrtir i sant catòlic noruec.
Nou!!: 1053 і Hallvard de Lier · Veure més »
Història d'Oriola
La història d'Oriola arriba fins a l'actualitat.
Nou!!: 1053 і Història d'Oriola · Veure més »
Història de Mauritània
La història de Mauritània és la història del territori de l'actual estat de Mauritània.
Nou!!: 1053 і Història de Mauritània · Veure més »
Hug de Cluny
Hug de Cluny o de Semur o Hug el Gran (Semur, Borgonya, Regne de França, 13 de maig de 1024 - Cluny, 28 d'abril de 1109) va ser un monjo benedictí francès, sisè abat de Cluny.
Nou!!: 1053 і Hug de Cluny · Veure més »
Hug de Vermandois
Escut d'armes del Comtat de Vermandois. Hug I de Vermandois (1053 - 18 d'octubre de 1101), anomenat Magnus o el Gran, fou el fill menor d'Enric I de França i la princesa rusa Anna de Kíev, i germà menor de Felip I de França.
Nou!!: 1053 і Hug de Vermandois · Veure més »
Hug I de Roergue
Hug I de Roergue nascut el 986, mort el 1053 fou comte de Roergue (vers 1010-1053).
Nou!!: 1053 і Hug I de Roergue · Veure més »
Ibn ath-Thumna
Muhàmmad ibn Ibrahim ibn ath-Thumna, més conegut simplement com a Ibn ath-Thumna, fou un dels alcaids sicilians que es van repartir el poder a l'illa al final de la dinastia kalbita, esdevenint aleshores emir de Siracusa.
Nou!!: 1053 і Ibn ath-Thumna · Veure més »
Illes Fèroe
Les Illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega.
Nou!!: 1053 і Illes Fèroe · Veure més »
Infant Sant de Casserres
L'Infant Sant, Cos Sant o Sant Nin de Casserres és una relíquia, corresponent a un nadó, venerada durant segles a l'església del monestir de Sant Pere de Casserres, i vinculada a la seva fundació.
Nou!!: 1053 і Infant Sant de Casserres · Veure més »
Jueus catalans
Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.
Nou!!: 1053 і Jueus catalans · Veure més »
Kàlbida
La dinastia kàlbida o dels kàlbides fou una nissaga sorgida de la tribu Banu Kalb que va exercir al el poder com a governadors principalment a Sicília; foren també coneguts localment com a Banu Abi l-Husayn (o de vegades Banu Abi l-Hasan).
Nou!!: 1053 і Kàlbida · Veure més »
Lambert de Boulogne
Lambert de Boulogne dit també Lambert II de Lens (? - 1054), comte de Lens, fou un noble bulonyès, segon fill d'Eustaqui I, comte de Boulogne i de Mahaut de Louvain.
Nou!!: 1053 і Lambert de Boulogne · Veure més »
Limtan ibn Nafir al-Lamtuni
Limtad (Limtan?) ibn Nafir al-Lamtuní fou un alfaquí maliquita del moviment almoràvit.
Nou!!: 1053 і Limtan ibn Nafir al-Lamtuni · Veure més »
Lleó d'Acris
Lleó d'Acris (en llatí Leo o Leon, en grec), o Lleó d'Acrídia (moderna Ocrida a Albània) fou un bisbe grec que va mantenir la seva dignitat d'arquebisbe ortodox entre els búlgars, i va fixar la seva seu a Ocrida.
Nou!!: 1053 і Lleó d'Acris · Veure més »
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Nou!!: 1053 і Lleó IX · Veure més »
Llista d'anys
Aquesta pàgina llista els anys.
Nou!!: 1053 і Llista d'anys · Veure més »
Llista de ducs de Baviera
Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.
Nou!!: 1053 і Llista de ducs de Baviera · Veure més »
Llista de masies de Madrona
Llista de masies de Madrona, municipi de Pinell de Solsonès.
Nou!!: 1053 і Llista de masies de Madrona · Veure més »
Maghrawa
Els maghrawa o maghrawes —en amazic imghrawn; en àrab المغراوة o المغراويون, al-maḡrāwa o al-maḡrāwiyyūn— foren una gran confederació tribal amaziga dels Butr, la més poderosa branca dels zenates, coneguts antigament com a gètuls.
Nou!!: 1053 і Maghrawa · Veure més »
Matilde de Flandes
Matilde de Flandes (vers 1031 – 2 de novembre de 1083) va ser esposa del rei d'Anglaterra Guillem el Conqueridor.
Nou!!: 1053 і Matilde de Flandes · Veure més »
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Nou!!: 1053 і Monestir de Sant Cugat · Veure més »
Niebla
Niebla és un poble de la província de Huelva (Andalusia), que pertany a la comarca d'El Condado.
Nou!!: 1053 і Niebla · Veure més »
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Nou!!: 1053 і Palerm · Veure més »
Pere Berenguer de Narbona
Pere Berenguer de Narbona fou bisbe metropolità de Narbona, fill de Berenguer I, vescomte de Narbona, i de la seva segona dona Garsinda de Besalú.
Nou!!: 1053 і Pere Berenguer de Narbona · Veure més »
Pere d'Antioquia
Pere d'Antioquia (Petrus, Pétros) fou patriarca d'Antioquia, contemporani de Miquel Cerulari i Lleó d'Acrídia i enemic de l'església llatina occidental.
Nou!!: 1053 і Pere d'Antioquia · Veure més »
Querol
Querol és un municipi de la comarca de l'Alt Camp, que s'estén al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l'Alt Penedès i Anoia, i s'estén en la seva major part a l'esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de nord a sud.
Nou!!: 1053 і Querol · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: 1053 і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Nou!!: 1053 і Ramon Berenguer II · Veure més »
Salomó I d'Hongria
Salomó I d'Hongria (1053-1087) fou rei d'Hongria.
Nou!!: 1053 і Salomó I d'Hongria · Veure més »
San Millán de la Cogolla
San Millán de la Cogolla és un municipi espanyol de la comunitat autònoma de La Rioja.
Nou!!: 1053 і San Millán de la Cogolla · Veure més »
Sant Esteve de la Sarga
Sant Esteve de la Sarga és un poble i un municipi del Pallars Jussà.
Nou!!: 1053 і Sant Esteve de la Sarga · Veure més »
Sant Feliu de Vallcarca
Sant Feliu de Vallcarca o Sant Feliuet, de Vallcàrquera o de Vallcàrcara, és una església romànica del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: 1053 і Sant Feliu de Vallcarca · Veure més »
Sant Marçal de Montseny
Sant Marçal de Montseny és una ermita romànica situada al municipi de Montseny, al Vallès Oriental, gairebé al límit amb el d'Arbúcies, a la Selva.
Nou!!: 1053 і Sant Marçal de Montseny · Veure més »
Sant Vicenç d'Eus (segle XI)
Sant Vicenç d'Eus és l'antiga església parroquial romànica del poble d'Eus, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.
Nou!!: 1053 і Sant Vicenç d'Eus (segle XI) · Veure més »
Santa Maria de Cervià
Santa Maria de Cervià és un monestir romànic del municipi de Cervià de Ter (Gironès).
Nou!!: 1053 і Santa Maria de Cervià · Veure més »
Santa Maria de Roses
Santa Maria de Roses fou un monestir benedictí fundat sobre les restes de la ciutat de Rhode, a l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Roses (Alt Empordà).
Nou!!: 1053 і Santa Maria de Roses · Veure més »
Senyoria de Ramerupt
Ramerupt fou una important senyoria a la Xampanya.
Nou!!: 1053 і Senyoria de Ramerupt · Veure més »
Sufruy
''Medina'' de Sufruy Sufruy (àrab: Sufrūy, localment Sefrū, francès: Sefrou) és una ciutat del Marroc central, a 29 km al sud de Fes, a la regió de Fes-Meknès, a 850 metres d'altitud a la plana de Sa'is.
Nou!!: 1053 і Sufruy · Veure més »
Vúlcia
Vúlcia (en llatí Vulci) fou una antiga ciutat dels etruscs.
Nou!!: 1053 і Vúlcia · Veure més »
Vescomtat d'Avinyó
El vescomtat d'Avinyó fou una efímera jurisdicció feudal de Provença a Avinyó.
Nou!!: 1053 і Vescomtat d'Avinyó · Veure més »
Vescomtat de Beaune
El vescomtat de Beaune fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a Beaune, concedida pel duc Enric I de Borgonya (965-1002) pel seu fill il·legítim Eudes.
Nou!!: 1053 і Vescomtat de Beaune · Veure més »
Vint-i-quatre històries
Les Vint-i-quatre històries són una col·lecció de llibres històrics xinesos que cobreixen un període de protohistòria i història que va del 3000 aC fins a la dinastia Ming en el.
Nou!!: 1053 і Vint-i-quatre històries · Veure més »
Walerà I d'Arlon
Walerà I d'Arlon fou comte d'Arlon, el primer comte conegut al, si bé hi havia hagut altres comtes abans.
Nou!!: 1053 і Walerà I d'Arlon · Veure més »
