Taula de continguts
35 les relacions: Adelaida de Melguèlh, Adelaida de Roergue, Arsenda de Carcassona, Bernat de Gòtia, Bernat II de Tolosa, Bernat Plantapilosa, Berta (nom), Berta d’Arle, Berta de Roergue, Bertran de Sant Gèli, Bosó d'Arle, Carles Constantí de Viena, Comtat de Gavaldà, Comtat de Pallars, Comtat de Rodés, Comtats i vescomtats de França, Ducat de Borbó, Ermengol de Roergue, Ermessenda de Carcassona, Esteve de Gavaldà, Frèdol de Tolosa, Fulcoald de Llemotges, Hug I de Carcí, Hug I de Roergue, Joan V d'Armanyac, Monestir de Sant Antoní, Odó I de Tolosa, Ramon I de Tolosa, Ramon II de Roergue, Ramon II de Tolosa, Ramon III de Roergue, Ramon III de Tolosa, Ramon IV de Tolosa, Robert II d'Alvèrnia, Vescomtat de Llemotges.
Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Melguèlh o Melgueil, coneguda també com a Adelaida de Gavaldà o Adelaida de Roergue (949? - 1011), comtessa consort de Carcassona amb Roger I de Carcassona el Vell.
Veure Comtat de Roergue і Adelaida de Melguèlh
Adelaida de Roergue
Adelaida de Roergue (v 895 –?), era filla d'Ermengol, comte de Roergue i d'Adelaida.
Veure Comtat de Roergue і Adelaida de Roergue
Arsenda de Carcassona
Arsenda de Carcassona o Arsenda de Roergue (ca. 920 - ca. 970) fou comtessa de Carcassona i Rasès (comtat de Roergue) (934).
Veure Comtat de Roergue і Arsenda de Carcassona
Bernat de Gòtia
Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).
Veure Comtat de Roergue і Bernat de Gòtia
Bernat II de Tolosa
Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).
Veure Comtat de Roergue і Bernat II de Tolosa
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Veure Comtat de Roergue і Bernat Plantapilosa
Berta (nom)
Berta és un prenom procedent de berhta, de l'arrel germànica berht, que significa 'brillant', 'famós'.
Veure Comtat de Roergue і Berta (nom)
Berta d’Arle
Berta d'Arle (vers 910-920 –965), comtessa d'Arle.
Veure Comtat de Roergue і Berta d’Arle
Berta de Roergue
Berta de Roergue nascuda el 1030, morta vers el 1064 (no abans del 1063 i no després del 1065) fou comtessa de Roergue i senyora feudal del comtat de Gavaldà (Baix Carcí) part del Carcí, i d'Albi, i de Nimes i altres llocs de Septimània o Gòtia (1053-1065).
Veure Comtat de Roergue і Berta de Roergue
Bertran de Sant Gèli
Bertran de Saint-Gilles (Bertran de Tolosa o Bertran I de Tolosa o de Sant Gèli), (vers 1065 -† 1112) fou comte de Tolosa, comte de Rouergue i Sant Gèli, comte d'Albi, Carcí i Nimes, marquès i duc de Gòtia i Septimània o Narbona (on de fet governaven els vescomtes) i comte i marquès de Provença del 1096 al 1108 com a Bertran II.
Veure Comtat de Roergue і Bertran de Sant Gèli
Bosó d'Arle
Bosó d'Arles o Bosó I d'Arle (885 - † 936) dit també Bosó VI de Provença, comte d'Avinyó i Vaisin (911- 931), comte d'Arles (926- 931) i marquès de Toscana (931- 936).
Veure Comtat de Roergue і Bosó d'Arle
Carles Constantí de Viena
Carles Constantí de Viena o Carles Constantí de Provença (vers 901/907 - 23 de juny de 962) fou comte de Viena.
Veure Comtat de Roergue і Carles Constantí de Viena
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Veure Comtat de Roergue і Comtat de Gavaldà
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Comtat de Roergue і Comtat de Pallars
Comtat de Rodés
Armes dels vescomtes, després comtes, de Rodés fins a 1314 El vescomtat de Rodés (en francès Rodez) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.
Veure Comtat de Roergue і Comtat de Rodés
Comtats i vescomtats de França
Aquesta llista dels comtats i vescomtats de França inclou també els eclesiàstics.
Veure Comtat de Roergue і Comtats i vescomtats de França
Ducat de Borbó
Escut d'armes dels senyors de Borbó i Borbó-Dampierre El ducat de Borbó fou una jurisdicció feudal de França, formada amb la senyoria de Borbó que el 1327 fou elevada a ducat sent senyor Lluís I de Borbó el Gran o el Coix (des de 1310).
Veure Comtat de Roergue і Ducat de Borbó
Ermengol de Roergue
Ermengol I (ca. 870 - 937) fou un noble occità, comte de Roergue (919-937) i comte de Carcí (919-937), cocomte de Nimes i Albi.
Veure Comtat de Roergue і Ermengol de Roergue
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.
Veure Comtat de Roergue і Ermessenda de Carcassona
Esteve de Gavaldà
Esteve (915 - 967), comte de Gavaldà.
Veure Comtat de Roergue і Esteve de Gavaldà
Frèdol de Tolosa
Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).
Veure Comtat de Roergue і Frèdol de Tolosa
Fulcoald de Llemotges
Blasó històric dels vescomtes de Llemotges Fulcoald o Fulcard de Llemotges (francès Foucher de Limoges, mort el 886), fou un fidelis de Carles II el Calb i fundador de la casa de Llemotges.
Veure Comtat de Roergue і Fulcoald de Llemotges
Hug I de Carcí
Hug I de Carcí (910 –961) fou comte de l'alt Carcí, també conegut com a vescomte de Comborn.
Veure Comtat de Roergue і Hug I de Carcí
Hug I de Roergue
Hug I de Roergue nascut el 986, mort el 1053 fou comte de Roergue (vers 1010-1053).
Veure Comtat de Roergue і Hug I de Roergue
Joan V d'Armanyac
Joan V d'Armanyac, fill de Joan IV d'Armanyac, comte d'Armanyac i de Rodés, i d'Isabel d'Évreux-Navarra, va néixer el 1420 i va morir el 1473.
Veure Comtat de Roergue і Joan V d'Armanyac
Monestir de Sant Antoní
El monestir de Sant Antoní fou un establiment religiós d'Aquitània, al límit amb el Llenguadoc, a la vora del territori del comtat de Roergue.
Veure Comtat de Roergue і Monestir de Sant Antoní
Odó I de Tolosa
Odó I de Tolosa (Eudes, en la seva nominació francesa; 875? – 919) fou comte de Tolosa i Roergue (886- 919), marquès de Gòtia i comte d'Albi per dret uxori, és a dir de la seva muller (860 - 919).
Veure Comtat de Roergue і Odó I de Tolosa
Ramon I de Tolosa
Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.
Veure Comtat de Roergue і Ramon I de Tolosa
Ramon II de Roergue
Ramon II (905 –961) fou comte de Roergue, amb drets indivisos sobre els comtats d'Albi i Nimes i a Septimània, i drets feudals nominals al Carcí.
Veure Comtat de Roergue і Ramon II de Roergue
Ramon II de Tolosa
Ramón II (861-923), comte de Tolosa, de Carcí, Nimes i l'Albí, i temporalment comte de Roergue.
Veure Comtat de Roergue і Ramon II de Tolosa
Ramon III de Roergue
Ramon III de Roergue (945 - 1010) fou comte de Roergue (961-1010), sobirà feudal (marquès) en indivís de Gòtia o Septimània, i dels comtats d'Albi, Carcí i Nimes.
Veure Comtat de Roergue і Ramon III de Roergue
Ramon III de Tolosa
Ramon III, també conegut com a Ponç I (?-950) fou comte de Tolosa i comte en indivís d'Albí, de Carcí i de Nimes (923-950); també fou duc d'Aquitània i comte d'Alvèrnia per investidura reial que es van perdre a la seva mort davant els comtes de Poitou.
Veure Comtat de Roergue і Ramon III de Tolosa
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Veure Comtat de Roergue і Ramon IV de Tolosa
Robert II d'Alvèrnia
Robert II (+ 1096 o poc més tard), fou comte d'Alvèrnia i comte titular de Gavaldà per dret de la seva primera dona.
Veure Comtat de Roergue і Robert II d'Alvèrnia
Vescomtat de Llemotges
El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.
Veure Comtat de Roergue і Vescomtat de Llemotges
També conegut com Comtat de Rouergue, Comte de Roergue, Comtes de Roergue, Comtes de Rouergue, Comtessa de Roergue, Comtessa de Rouergue, Llista de comtes de Roergue, Llista de comtes de Rouergue.