Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Gran

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Gran

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans vs. Pere el Gran

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant. anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Similituds entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Gran

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Gran tenen 24 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Alfons el Franc, Almodis, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Catedral de Barcelona, Constança de Sicília, Girona, Guifré el Pilós, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, La Seu Vella de Lleida, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Pere el Cerimoniós, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer IV, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Ribagorça, València, Violant d'Hongria, Xàtiva.

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Alfons el Cast і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Alfons el Cast і Pere el Gran · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Alfons el Franc і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Alfons el Franc і Pere el Gran · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Almodis і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Almodis і Pere el Gran · Veure més »

Arnau Roger I de Pallars Sobirà

Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.

Arnau Roger I de Pallars Sobirà і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Arnau Roger I de Pallars Sobirà і Pere el Gran · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Catedral de Barcelona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Catedral de Barcelona і Pere el Gran · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Constança de Sicília і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Constança de Sicília і Pere el Gran · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Girona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Girona і Pere el Gran · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Guifré el Pilós і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Guifré el Pilós і Pere el Gran · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Jaume el Conqueridor і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Jaume el Conqueridor і Pere el Gran · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Jaume el Just і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Jaume el Just і Pere el Gran · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Jaume II de Mallorca і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Jaume II de Mallorca і Pere el Gran · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

La Seu Vella de Lleida і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · La Seu Vella de Lleida і Pere el Gran · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Monestir de Santa Maria de Ripoll і Pere el Gran · Veure més »

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Monestir de Santes Creus · Monestir de Santes Creus і Pere el Gran · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Pere el Gran · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Peronella d'Aragó · Pere el Gran і Peronella d'Aragó · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Perpinyà · Pere el Gran і Perpinyà · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I · Pere el Gran і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer IV · Pere el Gran і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Pere el Gran і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ribagorça · Pere el Gran і Ribagorça · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і València · Pere el Gran і València · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Violant d'Hongria · Pere el Gran і Violant d'Hongria · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Xàtiva · Pere el Gran і Xàtiva · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Gran

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans té 222 relacions, mentre que Pere el Gran té 321. Com que tenen en comú 24, l'índex de Jaccard és 4.42% = 24 / (222 + 321).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Pere el Gran. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »