Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Almodis, Barcelona, Berenguer Ramon I, Borrell II, Cardona, Ermengol III d'Urgell, Ermengol IV d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Girona, Lleida, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Borrell I, Ramon III de Ribagorça, Rosselló, Sunyer I de Barcelona, Tarragona.
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Almodis і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Almodis і Ramon Berenguer I ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Barcelona і Ramon Berenguer I ·
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Berenguer Ramon I і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Berenguer Ramon I і Ramon Berenguer I ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Borrell II і Ramon Berenguer I ·
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Cardona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Cardona і Ramon Berenguer I ·
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Ermengol III d'Urgell і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Ermengol III d'Urgell і Ramon Berenguer I ·
Ermengol IV d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell, anomenat Ermengol IV el de Gerb (1056 – Gerb, 1092), fou comte d'Urgell (1066-1092), comte consort del Pallars Sobirà (1077-1079), comte consort de Forcalquier (1079-1092).
Ermengol IV d'Urgell і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Ermengol IV d'Urgell і Ramon Berenguer I ·
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Ermessenda de Carcassona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Ermessenda de Carcassona і Ramon Berenguer I ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Girona і Ramon Berenguer I ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Lleida і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Lleida і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer I ·
Ramon Berenguer II
Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer II · Ramon Berenguer I і Ramon Berenguer II ·
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Borrell I · Ramon Berenguer I і Ramon Borrell I ·
Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon III de Ribagorça · Ramon Berenguer I і Ramon III de Ribagorça ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Rosselló · Ramon Berenguer I і Rosselló ·
Sunyer I de Barcelona
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Sunyer I de Barcelona · Ramon Berenguer I і Sunyer I de Barcelona ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Tarragona · Ramon Berenguer I і Tarragona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I
- Què tenen en comú Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I
- Semblances entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I
Comparació entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans té 222 relacions, mentre que Ramon Berenguer I té 218. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 3.86% = 17 / (222 + 218).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans і Ramon Berenguer I. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
