Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó
Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons X de Castella, Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell de Montaragó, Català, Corona d'Aragó, Dinastia Ximena, Ferran d'Antequera, Jaume el Conqueridor, Jerónimo Zurita y Castro, Joan el Caçador, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Península Ibèrica, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Principat de Catalunya, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor · Alfons el Cast і Numeració del Casal d'Aragó ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Jaume el Conqueridor · Alfons el Franc і Numeració del Casal d'Aragó ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Jaume el Conqueridor · Alfons el Magnànim і Numeració del Casal d'Aragó ·
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Alfons X de Castella і Jaume el Conqueridor · Alfons X de Castella і Numeració del Casal d'Aragó ·
Arxiu de la Corona d'Aragó
L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.
Arxiu de la Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Arxiu de la Corona d'Aragó і Numeració del Casal d'Aragó ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Jaume el Conqueridor · Barcelona і Numeració del Casal d'Aragó ·
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Casa reial d'Aragó і Numeració del Casal d'Aragó ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Casal de Barcelona і Numeració del Casal d'Aragó ·
Castell de Montaragó
El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.
Castell de Montaragó і Jaume el Conqueridor · Castell de Montaragó і Numeració del Casal d'Aragó ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Jaume el Conqueridor · Català і Numeració del Casal d'Aragó ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Corona d'Aragó і Numeració del Casal d'Aragó ·
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Dinastia Ximena і Jaume el Conqueridor · Dinastia Ximena і Numeració del Casal d'Aragó ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Jaume el Conqueridor · Ferran d'Antequera і Numeració del Casal d'Aragó ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó ·
Jerónimo Zurita y Castro
Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.
Jaume el Conqueridor і Jerónimo Zurita y Castro · Jerónimo Zurita y Castro і Numeració del Casal d'Aragó ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Jaume el Conqueridor і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Numeració del Casal d'Aragó ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Numeració del Casal d'Aragó ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Jaume el Conqueridor і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Numeració del Casal d'Aragó ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Jaume el Conqueridor і Península Ibèrica · Numeració del Casal d'Aragó і Península Ibèrica ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Jaume el Conqueridor і Pere el Catòlic · Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Catòlic ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós · Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Jaume el Conqueridor і Pere el Gran · Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Gran ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Jaume el Conqueridor і Peronella d'Aragó · Numeració del Casal d'Aragó і Peronella d'Aragó ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Jaume el Conqueridor і Principat de Catalunya · Numeració del Casal d'Aragó і Principat de Catalunya ·
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Jaume el Conqueridor і Ramir II d'Aragó · Numeració del Casal d'Aragó і Ramir II d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Jaume el Conqueridor і Ramon Berenguer IV · Numeració del Casal d'Aragó і Ramon Berenguer IV ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Jaume el Conqueridor і Regne d'Aragó · Numeració del Casal d'Aragó і Regne d'Aragó ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Jaume el Conqueridor і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Numeració del Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó
- Què tenen en comú Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó
- Semblances entre Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó
Comparació entre Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó
Jaume el Conqueridor té 557 relacions, mentre que Numeració del Casal d'Aragó té 103. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 4.24% = 28 / (557 + 103).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Jaume el Conqueridor і Numeració del Casal d'Aragó. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
