Similituds entre Història del papat і Joan XXIII
Història del papat і Joan XXIII tenen 95 coses en comú (en Uniopèdia): Adolf Hitler, Alexandre V, Alexandre VI, Anglicanisme, Antipapa, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de París, Arquebisbe, Assís, Ateisme, Augustin Bea, Baptisme, Basílica de Sant Pere, Beat, Benet XV, Benet XVI, Benito Mussolini, Bisbat de Roma, Bisbe (Església Catòlica), Canonització, Cardenal, Catolicisme, Cúria Pontifícia, Ciutat del Vaticà, Col·legi Cardenalici, Concili de Pisa, Concili de Trento, Concili ecumènic, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, ..., Conclave de 1958, Consistori papal, Coronació papal, Divorci, Dret canònic, Ecumenisme, Encíclica, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Esglésies Catòliques Orientals, Estat del benestar, Excomunió, Feixisme, Francesc (papa), Francesc d'Assís, Franz von Papen, Inquisició, Joan XXI, Joan XXII, Joan XXIII, Joan XXIII de Pisa, Judaisme, Lleó XIII, Llombardia, Maçoneria, Martí V, Mater et Magistra, Missa, Missal Romà, Motu proprio, Neutralitat, Nikita Khrusxov, Orde sacerdotal, Pacem in Terris, Palau del Quirinal, Papa, Partit Popular Italià (1919), Patriarcat de Venècia, Pau VI, Pietro Gasparri, Pius IX, Pius V, Pius X, Pius XI, Pius XII, Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà), Primera Guerra Mundial, Regne d'Itàlia (1861-1946), Ritu romà, Roma, Sant Joan del Laterà, Sant Pere, Santa Seu, Secretaria d'Estat de la Santa Seu, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Seu vacant, Silvestre III, Solideu, Teologia, Tercer Reich, Tomàs d'Aquino, Unificació italiana, Urbi et orbi, Víctor Manuel III d'Itàlia, Venècia. Ampliar l'índex (65 més) »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Adolf Hitler і Història del papat · Adolf Hitler і Joan XXIII ·
Alexandre V
fou antipapa del 1409 al 1410.
Alexandre V і Història del papat · Alexandre V і Joan XXIII ·
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Alexandre VI і Història del papat · Alexandre VI і Joan XXIII ·
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Anglicanisme і Història del papat · Anglicanisme і Joan XXIII ·
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Antipapa і Història del papat · Antipapa і Joan XXIII ·
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Arquebisbat de Milà і Història del papat · Arquebisbat de Milà і Joan XXIII ·
Arquebisbat de París
La Basílica del Sacré Cœur a Montmartre, iniciada al 1873 i consagrada al 1919. XI. VII, conserva al seu interior les tombes de molts dels reis de França. Panteó. L'arquebisbat de París (llatí: Archidioecesis Parisiensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica Romana.
Arquebisbat de París і Història del papat · Arquebisbat de París і Joan XXIII ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbe і Història del papat · Arquebisbe і Joan XXIII ·
Assís
Assís és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.
Assís і Història del papat · Assís і Joan XXIII ·
Ateisme
Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.
Ateisme і Història del papat · Ateisme і Joan XXIII ·
Augustin Bea
Augustin Bea, SJ (28 de maig de 1881 - 16 de novembre de 1968), va ser un sacerdot jesuïta alemany i erudit de la Pontifícia Universitat Gregoriana especialitzada en estudis bíblics i en arqueologia bíblica.
Augustin Bea і Història del papat · Augustin Bea і Joan XXIII ·
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Baptisme і Història del papat · Baptisme і Joan XXIII ·
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Basílica de Sant Pere і Història del papat · Basílica de Sant Pere і Joan XXIII ·
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Beat і Història del papat · Beat і Joan XXIII ·
Benet XV
Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Benet XV і Història del papat · Benet XV і Joan XXIII ·
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Benet XVI і Història del papat · Benet XVI і Joan XXIII ·
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Benito Mussolini і Història del papat · Benito Mussolini і Joan XXIII ·
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Bisbat de Roma і Història del papat · Bisbat de Roma і Joan XXIII ·
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Bisbe (Església Catòlica) і Història del papat · Bisbe (Església Catòlica) і Joan XXIII ·
Canonització
La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.
Canonització і Història del papat · Canonització і Joan XXIII ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Cardenal і Història del papat · Cardenal і Joan XXIII ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Història del papat · Catolicisme і Joan XXIII ·
Cúria Pontifícia
La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.
Cúria Pontifícia і Història del papat · Cúria Pontifícia і Joan XXIII ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Història del papat · Ciutat del Vaticà і Joan XXIII ·
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Col·legi Cardenalici і Història del papat · Col·legi Cardenalici і Joan XXIII ·
Concili de Pisa
Mapa que mostra el suport a Avinyó (roig) i a Roma (blau) durant el Cisma d'Occident. En la història de l'Església catòlica, el Cisma d'Occident és l'expressió utilitzada per fer designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa.
Concili de Pisa і Història del papat · Concili de Pisa і Joan XXIII ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Història del papat · Concili de Trento і Joan XXIII ·
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Concili ecumènic і Història del papat · Concili ecumènic і Joan XXIII ·
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Concili Vaticà I і Història del papat · Concili Vaticà I і Joan XXIII ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Concili Vaticà II і Història del papat · Concili Vaticà II і Joan XXIII ·
Conclave de 1958
A la mort del papa Pius XII el 9 d'octubre de 1958, hi havia un total de cinquanta-cinc cardenals, tots ells amb dret d'elecció del nou pontífex.
Conclave de 1958 і Història del papat · Conclave de 1958 і Joan XXIII ·
Consistori papal
Un consistori papal és una reunió convocada pel papa i sota la seva presidència amb els cardenals per tractar d'afers que afecten l'Església catòlica universal.
Consistori papal і Història del papat · Consistori papal і Joan XXIII ·
Coronació papal
arxiudata.
Coronació papal і Història del papat · Coronació papal і Joan XXIII ·
Divorci
Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.
Divorci і Història del papat · Divorci і Joan XXIII ·
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Dret canònic і Història del papat · Dret canònic і Joan XXIII ·
Ecumenisme
Ecumenisme es refereix a les iniciatives que apunten cap a una major unitat o cooperació religiosa.
Ecumenisme і Història del papat · Ecumenisme і Joan XXIII ·
Encíclica
Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.
Encíclica і Història del papat · Encíclica і Joan XXIII ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Història del papat · Església Catòlica Romana і Joan XXIII ·
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Església Ortodoxa і Història del papat · Església Ortodoxa і Joan XXIII ·
Esglésies Catòliques Orientals
Ján Babjak, primat de l'Església grecocatòlica eslovaca celebrant a Prešov. Les Esglésies catòliques orientals són les esglésies autònomes (en llatí: sui iuris) en comunió completa amb el bisbe de Roma, és a dir, el papa.
Esglésies Catòliques Orientals і Història del papat · Esglésies Catòliques Orientals і Joan XXIII ·
Estat del benestar
L'estat del benestar és un gran conjunt de polítiques consistents en la implantació, amb caràcter universal, de serveis públics i socials que no són rendibles en l'àmbit econòmic per al sector privat.
Estat del benestar і Història del papat · Estat del benestar і Joan XXIII ·
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Excomunió і Història del papat · Excomunió і Joan XXIII ·
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Feixisme і Història del papat · Feixisme і Joan XXIII ·
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Francesc (papa) і Història del papat · Francesc (papa) і Joan XXIII ·
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Francesc d'Assís і Història del papat · Francesc d'Assís і Joan XXIII ·
Franz von Papen
(29 d'octubre de 1879 - 2 de maig de 1969) va ser un polític i diplomàtic alemany de la República de Weimar i del Tercer Reich, les polítiques del qual van ser importants per a ascendir Adolf Hitler al poder.
Franz von Papen і Història del papat · Franz von Papen і Joan XXIII ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Història del papat і Inquisició · Inquisició і Joan XXIII ·
Joan XXI
Joan XXI (Lisboa, 1215 - Viterbo, 20 de maig de 1277) él el nom que Pedro Julião va triar quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica, per un mandat del 1276 al 1277.
Història del papat і Joan XXI · Joan XXI і Joan XXIII ·
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Història del papat і Joan XXII · Joan XXII і Joan XXIII ·
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Història del papat і Joan XXIII · Joan XXIII і Joan XXIII ·
Joan XXIII de Pisa
Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.
Història del papat і Joan XXIII de Pisa · Joan XXIII і Joan XXIII de Pisa ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Història del papat і Judaisme · Joan XXIII і Judaisme ·
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Història del papat і Lleó XIII · Joan XXIII і Lleó XIII ·
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Història del papat і Llombardia · Joan XXIII і Llombardia ·
Maçoneria
Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.
Història del papat і Maçoneria · Joan XXIII і Maçoneria ·
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Història del papat і Martí V · Joan XXIII і Martí V ·
Mater et Magistra
Mater et Magistra (llatí per a «Mare i Mestra») és una encíclica escrita pel papa Joan XXIII sobre el tema del cristianisme i progrés social.
Història del papat і Mater et Magistra · Joan XXIII і Mater et Magistra ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Història del papat і Missa · Joan XXIII і Missa ·
Missal Romà
Missale Romanum o abreujat el Missal és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.
Història del papat і Missal Romà · Joan XXIII і Missal Romà ·
Motu proprio
Motu Proprio Un motu proprio és una locució llatina, per designar un document de l'Església Catòlica emanat pel papa per la seva pròpia iniciativa sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.
Història del papat і Motu proprio · Joan XXIII і Motu proprio ·
Neutralitat
La neutralitat és la qualitat o actitud de no participar en cap de les opcions en un conflicte, la qual cosa també implica no escollir durant el conflicte.
Història del papat і Neutralitat · Joan XXIII і Neutralitat ·
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Història del papat і Nikita Khrusxov · Joan XXIII і Nikita Khrusxov ·
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Història del papat і Orde sacerdotal · Joan XXIII і Orde sacerdotal ·
Pacem in Terris
Segell alemany commemoratiu de Joan XXIII (1969). Pacem in Terris és una encíclica de Joan XXIII apareguda l'11 d'abril de 1963.
Història del papat і Pacem in Terris · Joan XXIII і Pacem in Terris ·
Palau del Quirinal
Façana del Palau del Quirinal El Palau del Quirinal (en italià Palazzo del Quirinale) és la residència oficial del president de la República Italiana a la capital de l'estat, Roma.
Història del papat і Palau del Quirinal · Joan XXIII і Palau del Quirinal ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història del papat і Papa · Joan XXIII і Papa ·
Partit Popular Italià (1919)
El Partit del Poble italià (italià: Partito Popolare Italiano, PPI), de vegades anomenat Partit Popular italià, va ser un partit polític cristiano-demòcrata a Itàlia inspirat en l'ensenyament social catòlic.
Història del papat і Partit Popular Italià (1919) · Joan XXIII і Partit Popular Italià (1919) ·
Patriarcat de Venècia
El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.
Història del papat і Patriarcat de Venècia · Joan XXIII і Patriarcat de Venècia ·
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Història del papat і Pau VI · Joan XXIII і Pau VI ·
Pietro Gasparri
Pietro Gasparri (Capovallazza di Ussita 5 de maig de 1852- Roma 18 de novembre de 1934) va ser un cardenal de l'església catòlica italià.
Història del papat і Pietro Gasparri · Joan XXIII і Pietro Gasparri ·
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Història del papat і Pius IX · Joan XXIII і Pius IX ·
Pius V
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.
Història del papat і Pius V · Joan XXIII і Pius V ·
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Història del papat і Pius X · Joan XXIII і Pius X ·
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Història del papat і Pius XI · Joan XXIII і Pius XI ·
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Història del papat і Pius XII · Joan XXIII і Pius XII ·
Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)
La Plaça de Sant Pere (Piazza San Pietro en italià) és un espai urbà obert que està situat a la ciutat del Vaticà, dins de la ciutat de Roma, i precedeix, a manera de gran sala períptera, a la Basílica de Sant Pere, el magne temple del catolicisme.
Història del papat і Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà) · Joan XXIII і Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà) ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Història del papat і Primera Guerra Mundial · Joan XXIII і Primera Guerra Mundial ·
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Història del papat і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Joan XXIII і Regne d'Itàlia (1861-1946) ·
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Història del papat і Ritu romà · Joan XXIII і Ritu romà ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història del papat і Roma · Joan XXIII і Roma ·
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Història del papat і Sant Joan del Laterà · Joan XXIII і Sant Joan del Laterà ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Història del papat і Sant Pere · Joan XXIII і Sant Pere ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Història del papat і Santa Seu · Joan XXIII і Santa Seu ·
Secretaria d'Estat de la Santa Seu
La Secretaria d'Estat és el dicasteri més antic de la Cúria Romana, el govern de l'Església Catòlica Romana.
Història del papat і Secretaria d'Estat de la Santa Seu · Joan XXIII і Secretaria d'Estat de la Santa Seu ·
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Història del papat і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Joan XXIII і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Història del papat і Seu vacant · Joan XXIII і Seu vacant ·
Silvestre III
Silvestre III -de nom seglar Giovanni dei Crescenzi Ottaviani- (Roma, 1000 – Sabina, 1063) va ser papa de l'Església Catòlica en l'any 1045.
Història del papat і Silvestre III · Joan XXIII і Silvestre III ·
Solideu
Joan Pau II amb solideu. El solideu (del lat. soli Deo (sublatus), ‘(tret) només davant Déu’) és un casquet de seda que porten el papa, els bisbes i alguns eclesiàstics per cobrir-se el cap.
Història del papat і Solideu · Joan XXIII і Solideu ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Història del papat і Teologia · Joan XXIII і Teologia ·
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Història del papat і Tercer Reich · Joan XXIII і Tercer Reich ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Història del papat і Tomàs d'Aquino · Joan XXIII і Tomàs d'Aquino ·
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Història del papat і Unificació italiana · Joan XXIII і Unificació italiana ·
Urbi et orbi
Urbi et orbi (A la ciutat i al món) és una benedicció papal dirigida a la ciutat de Roma i al món sencer.
Història del papat і Urbi et orbi · Joan XXIII і Urbi et orbi ·
Víctor Manuel III d'Itàlia
Víctor Manuel III d'Itàlia (Nàpols, 11 de novembre de 1869 - Alexandria, 28 de desembre de 1947) fou un aristòcrata italià, que va esdevenir el tercer rei d'Itàlia, el nou estat nascut arran de la unificació del.
Història del papat і Víctor Manuel III d'Itàlia · Joan XXIII і Víctor Manuel III d'Itàlia ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història del papat і Joan XXIII
- Què tenen en comú Història del papat і Joan XXIII
- Semblances entre Història del papat і Joan XXIII
Comparació entre Història del papat і Joan XXIII
Història del papat té 1054 relacions, mentre que Joan XXIII té 298. Com que tenen en comú 95, l'índex de Jaccard és 7.03% = 95 / (1054 + 298).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història del papat і Joan XXIII. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: