Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història del papat і Papa
Història del papat і Papa tenen 159 coses en comú (en Uniopèdia): Abadia de Cluny, Alexandre III (papa), Alexandre VI, Anticrist, Antipapa, Apòstol, Arianisme, Arquebisbe, Assumpció de Maria, Avinyó (Valclusa), Basílica de Sant Pere, Benet XVI, Bisbat de Roma, Bisbe, Bonifaci VI, Butlla, Butlla menor Inter Caetera de 1493, Caiguda de Constantinoble, Cardenal, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Celestí IV, Cisma d'Occident, Ciutat del Vaticà, Climent I, Climent IV, Codi de dret canònic, Col·legi Cardenalici, Companyia de Jesús, Concili, ..., Concili de Clarmont (1095), Concili de Trento, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Conclave, Concordat de Worms, Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, Constantí I el Gran, Contrareforma, Coronació papal, Cristianisme occidental, Cristianisme oriental, Damas I, Diòcesi, Doctrina de l'Església Catòlica, Dogma, Donació de Constantí, Dret canònic, Ecumenisme, Edicte de Milà, Elisabet I d'Anglaterra, Emperador, Encíclica, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Església Catòlica Romana, Estat sobirà, Estats Pontificis, Esteve II (papa), Exarcat de Ravenna, Excomunió, Flavi Claudi Constantí, Francesc (papa), Francs, General superior de la Companyia de Jesús, Gregori el Gran, Gregori VII, Heretgia, Ignasi d'Antioquia, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Indulgència, Infal·libilitat pontifical, Innocenci II, Innocenci III, Jesús de Natzaret, Joan Pau I, Joan Pau II, Juli II, Llatí, Lleó III (papa), Lleó IX, Lleó XIII, Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, Martí V, Metropolità, Missa, Missal Romà, Motu proprio, Napoleó Bonaparte, Nom papal, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Pactes del Laterà, Palau del Laterà, Papa, Papa Agató, Papa Benet V, Papa Damas II, Papa Esteve, Papa Esteve VI, Papa Esteve VIII, Papa Eugeni III, Papa Joan VIII, Papa Joan X, Papa Joan XII, Papa Liberi, Papa Lleó I, Papa Lleó V, Papa Lleó VIII, Papa Lleó XI, Papa Marcel II, Papa Marcel·lí, Papa Sirici, Papa Sisini, Papa Teodor I, Papa Teodor II, Papa Zacaries, Papat d'Avinyó, Patriarca, Patriarca d'Antioquia, Patriarca de Constantinoble, Pau de Tars, Pau III, Pau VI, Pipí I el Breu, Pius III, Pius IX, Pius V, Pius VI, Pius VII, Pius XII, Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà), Pornocràcia, Prevere, Primacia del bisbe de Roma, Primer Concili de Nicea, Primera Croada, Protestantisme, Qüestió Romana, Reforma Protestant, Regne d'Anglaterra, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de França, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Joan del Laterà, Sant Pere, Santa Seu, Seu vacant, Silvestre I, Simonia, Unificació italiana, Urbà VII, Urbà VIII, Urbi et orbi, Víctor I, Víctor Manuel II, Vulgata. Ampliar l'índex (129 més) »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Abadia de Cluny і Història del papat · Abadia de Cluny і Papa ·
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Alexandre III (papa) і Història del papat · Alexandre III (papa) і Papa ·
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Alexandre VI і Història del papat · Alexandre VI і Papa ·
Anticrist
Anticrist i el diable. Fragment del fresc ''Predicació de l'Anticrist'' (c.1501) a la catedral d'Orvieto Lanticrist és, segons la Bíblia, el concepte oposat a Crist i un personatge perseguidor del cristianisme, el qual ha d'aparèixer poc abans de la fi del món.
Anticrist і Història del papat · Anticrist і Papa ·
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Antipapa і Història del papat · Antipapa і Papa ·
Apòstol
''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.
Apòstol і Història del papat · Apòstol і Papa ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Història del papat · Arianisme і Papa ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbe і Història del papat · Arquebisbe і Papa ·
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Assumpció de Maria і Història del papat · Assumpció de Maria і Papa ·
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Avinyó (Valclusa) і Història del papat · Avinyó (Valclusa) і Papa ·
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Basílica de Sant Pere і Història del papat · Basílica de Sant Pere і Papa ·
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Benet XVI і Història del papat · Benet XVI і Papa ·
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Bisbat de Roma і Història del papat · Bisbat de Roma і Papa ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Història del papat · Bisbe і Papa ·
Bonifaci VI
Bonifaci VI (Roma, 806 - 25 d'abril de 896) va ser Papa de l'Església catòlica durant l'abril del 896.
Bonifaci VI і Història del papat · Bonifaci VI і Papa ·
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Butlla і Història del papat · Butlla і Papa ·
Butlla menor Inter Caetera de 1493
Línies de demarcació entre Castella-Aragó i Portugal els segles XV i XVI, ubicades segons la teoria més estesa. La butlla menor Inter Caetera va ser atorgada pel papa Alexandre VI el 1493 a favor de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, reis de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó amb data de 4 de maig de 1493 però es creu que realment va ser redactada més tard, al mes de juny.
Butlla menor Inter Caetera de 1493 і Història del papat · Butlla menor Inter Caetera de 1493 і Papa ·
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Caiguda de Constantinoble і Història del papat · Caiguda de Constantinoble і Papa ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Cardenal і Història del papat · Cardenal і Papa ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història del papat · Carlemany і Papa ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història del papat · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa ·
Celestí IV
Celestí IV (Milà, ? - Roma, 10 de novembre de 1241), de nom seglar Goffredo da Castiglione, fou papa de l'Església Catòlica durant 17 dies de l'any 1241, de manera que el seu pontificat és el tercer més breu de la història.
Celestí IV і Història del papat · Celestí IV і Papa ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Cisma d'Occident і Història del papat · Cisma d'Occident і Papa ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Història del papat · Ciutat del Vaticà і Papa ·
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Climent I і Història del papat · Climent I і Papa ·
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Climent IV і Història del papat · Climent IV і Papa ·
Codi de dret canònic
El Codi de Dret Canònic (llatí: Codex Iuris Canonici), representat com a "CIC" a les cites bibliogràfiques, és el conjunt ordenat de les normes jurídiques que regulen l'organització de l'Església llatina, la jerarquia del govern, els drets i obligacions dels fidels, els sagraments i les sancions previstes per la contravenció d'aquestes normes.
Codi de dret canònic і Història del papat · Codi de dret canònic і Papa ·
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Col·legi Cardenalici і Història del papat · Col·legi Cardenalici і Papa ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Història del papat · Companyia de Jesús і Papa ·
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Concili і Història del papat · Concili і Papa ·
Concili de Clarmont (1095)
El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont d'Alvèrnia i que va desencadenar la Primera Croada.
Concili de Clarmont (1095) і Història del papat · Concili de Clarmont (1095) і Papa ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Història del papat · Concili de Trento і Papa ·
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Concili Vaticà I і Història del papat · Concili Vaticà I і Papa ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Concili Vaticà II і Història del papat · Concili Vaticà II і Papa ·
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Conclave і Història del papat · Conclave і Papa ·
Concordat de Worms
El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.
Concordat de Worms і Història del papat · Concordat de Worms і Papa ·
Congregació per a l'Evangelització dels Pobles
El Palau di Propaganda Fide, seu de la Congregació per a l'evangelització dels pobles a Roma La Congregació per a l'Evangelització dels Pobles (en llatí Congregatio pro Evangelizatione Gentium) és la Congregació de la Cúria Romana responsable del treball missioner i de les activitats que hi estan vinculades.
Congregació per a l'Evangelització dels Pobles і Història del papat · Congregació per a l'Evangelització dels Pobles і Papa ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Constantí I el Gran і Història del papat · Constantí I el Gran і Papa ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Contrareforma і Història del papat · Contrareforma і Papa ·
Coronació papal
arxiudata.
Coronació papal і Història del papat · Coronació papal і Papa ·
Cristianisme occidental
El cristianisme occidental és una de les dues subdivisions del cristianisme (el cristianisme oriental és l'altra).
Cristianisme occidental і Història del papat · Cristianisme occidental і Papa ·
Cristianisme oriental
El cristianisme oriental és el grup d'esglésies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'Àsia Menor, a l'Orient Pròxim, al nord-est d'Àfrica i al sud de l'Índia al llarg de diversos segles.
Cristianisme oriental і Història del papat · Cristianisme oriental і Papa ·
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Damas I і Història del papat · Damas I і Papa ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Diòcesi і Història del papat · Diòcesi і Papa ·
Doctrina de l'Església Catòlica
La doctrina de l'Església Catòlica o, simplement, la doctrina catòlica és el conjunt de totes les veritats de la fe professades per l'Església Catòlica.
Doctrina de l'Església Catòlica і Història del papat · Doctrina de l'Església Catòlica і Papa ·
Dogma
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc., impulsat per una utilitat pràctica.
Dogma і Història del papat · Dogma і Papa ·
Donació de Constantí
La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.
Donació de Constantí і Història del papat · Donació de Constantí і Papa ·
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Dret canònic і Història del papat · Dret canònic і Papa ·
Ecumenisme
Ecumenisme es refereix a les iniciatives que apunten cap a una major unitat o cooperació religiosa.
Ecumenisme і Història del papat · Ecumenisme і Papa ·
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Edicte de Milà і Història del papat · Edicte de Milà і Papa ·
Elisabet I d'Anglaterra
Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.
Elisabet I d'Anglaterra і Història del papat · Elisabet I d'Anglaterra і Papa ·
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Emperador і Història del papat · Emperador і Papa ·
Encíclica
Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.
Encíclica і Història del papat · Encíclica і Papa ·
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Història del papat · Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Història del papat · Església Catòlica Romana і Papa ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Estat sobirà і Història del papat · Estat sobirà і Papa ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Estats Pontificis і Història del papat · Estats Pontificis і Papa ·
Esteve II (papa)
Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.
Esteve II (papa) і Història del papat · Esteve II (papa) і Papa ·
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Exarcat de Ravenna і Història del papat · Exarcat de Ravenna і Papa ·
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Excomunió і Història del papat · Excomunió і Papa ·
Flavi Claudi Constantí
Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.
Flavi Claudi Constantí і Història del papat · Flavi Claudi Constantí і Papa ·
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Francesc (papa) і Història del papat · Francesc (papa) і Papa ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Història del papat · Francs і Papa ·
General superior de la Companyia de Jesús
El General superior de la Companyia de Jesús és el títol oficial del cap de la Companyia de Jesús: l'orde religiós catòlic romà, que també es coneix com a jesuïtes.
General superior de la Companyia de Jesús і Història del papat · General superior de la Companyia de Jesús і Papa ·
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Gregori el Gran і Història del papat · Gregori el Gran і Papa ·
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Gregori VII і Història del papat · Gregori VII і Papa ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Heretgia і Història del papat · Heretgia і Papa ·
Ignasi d'Antioquia
Ignasi d'Antioquia (província romana de Síria, c. 35 dC - Roma, 108) conegut com a Ignasi el Teòfor o Ignasi el Deifer (epítet que vol dir —segons ell mateix— ‘aquell que porta Déu al cor’), fou un dels pares de l'Església del, mort vers l'any 107/116.
Història del papat і Ignasi d'Antioquia · Ignasi d'Antioquia і Papa ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Història del papat і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Papa ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història del papat і Imperi Romà · Imperi Romà і Papa ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història del papat і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Papa ·
Indulgència
La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).
Història del papat і Indulgència · Indulgència і Papa ·
Infal·libilitat pontifical
Gregori I'', per Carlo Saraceni, cap a 1610, Roma. Símbol del papat. La infabil·litat pontifical o infal·libilitat del papa en la teologia de l'Església Catòlica Romana és un dogma, segons el qual el papa està preservat de cometre un error quan ell promulga o declara, a l'Església, un ensenyament dogmàtic en temes de fe i moral sota el rang de «solemne definició pontifícia» o declaració ex cathedra.
Història del papat і Infal·libilitat pontifical · Infal·libilitat pontifical і Papa ·
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Història del papat і Innocenci II · Innocenci II і Papa ·
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Història del papat і Innocenci III · Innocenci III і Papa ·
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Història del papat і Jesús de Natzaret · Jesús de Natzaret і Papa ·
Joan Pau I
, nascut Albino Luciani Va morir la nit entre el 28 i el 29 de setembre, a una hora imprecisa.
Història del papat і Joan Pau I · Joan Pau I і Papa ·
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Història del papat і Joan Pau II · Joan Pau II і Papa ·
Juli II
Giuliano della Rovere (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) va ser cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de 1503 fins a la seva mort el 1513 sota el nom de Juli II - Papa Giulio II, Iulius II.
Història del papat і Juli II · Juli II і Papa ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història del papat і Llatí · Llatí і Papa ·
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Història del papat і Lleó III (papa) · Lleó III (papa) і Papa ·
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Història del papat і Lleó IX · Lleó IX і Papa ·
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Història del papat і Lleó XIII · Lleó XIII і Papa ·
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Història del papat і Llista d'emperadors romans d'Orient · Llista d'emperadors romans d'Orient і Papa ·
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Història del papat і Longobards · Longobards і Papa ·
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Història del papat і Martí V · Martí V і Papa ·
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Història del papat і Metropolità · Metropolità і Papa ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Història del papat і Missa · Missa і Papa ·
Missal Romà
Missale Romanum o abreujat el Missal és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.
Història del papat і Missal Romà · Missal Romà і Papa ·
Motu proprio
Motu Proprio Un motu proprio és una locució llatina, per designar un document de l'Església Catòlica emanat pel papa per la seva pròpia iniciativa sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.
Història del papat і Motu proprio · Motu proprio і Papa ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història del papat і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Papa ·
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Història del papat і Nom papal · Nom papal і Papa ·
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Història del papat і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Papa ·
Pactes del Laterà
Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).
Història del papat і Pactes del Laterà · Pactes del Laterà і Papa ·
Palau del Laterà
El palau del Laterà (en italià Palazzo del Laterano o Palazzo Lateranense) és un antic palau construït durant l'Imperi Romà que es va convertir més tard en residència papal.
Història del papat і Palau del Laterà · Palau del Laterà і Papa ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història del papat і Papa · Papa і Papa ·
Papa Agató
Agató (Sicília, ca. 577 - Roma, 10 de gener del 681) va ser papa de l'Església Catòlica des del 678 al 681.
Història del papat і Papa Agató · Papa і Papa Agató ·
Papa Benet V
Benet V (Roma? – Hamburg, 4 de juliol del 966) fou Papa de l'Església catòlica del 964 al 964.
Història del papat і Papa Benet V · Papa і Papa Benet V ·
Papa Damas II
Damas II, de nom Poppo de Brixen, (Pildenau, Ducat de Baviera, ? – Palestrina, Estats pontificis, 9 d'agost de 1048) fou Papa de l'Església catòlica durant el 1048.
Història del papat і Papa Damas II · Papa і Papa Damas II ·
Papa Esteve
* Papa Esteve I, Papa de l'Església Catòlica entre els anys 254 i 257.
Història del papat і Papa Esteve · Papa і Papa Esteve ·
Papa Esteve VI
Esteve VI (Roma, ? – 14 d'agost de 897) fou Papa de l'Església catòlica del 896 al 897.
Història del papat і Papa Esteve VI · Papa і Papa Esteve VI ·
Papa Esteve VIII
va ser Papa de l'Església catòlica del 939 al 942.
Història del papat і Papa Esteve VIII · Papa і Papa Esteve VIII ·
Papa Eugeni III
Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.
Història del papat і Papa Eugeni III · Papa і Papa Eugeni III ·
Papa Joan VIII
Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.
Història del papat і Papa Joan VIII · Papa і Papa Joan VIII ·
Papa Joan X
Joan X (Borgo Tossignano, ? – Roma, maig del 928) va ser papa de l'Església Catòlica del 914 al 928.
Història del papat і Papa Joan X · Papa і Papa Joan X ·
Papa Joan XII
Octavià de Túsculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.
Història del papat і Papa Joan XII · Papa і Papa Joan XII ·
Papa Liberi
Liberi I va néixer a Roma i va esdevenir Papa el 17 de maig de 352.
Història del papat і Papa Liberi · Papa і Papa Liberi ·
Papa Lleó I
Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.
Història del papat і Papa Lleó I · Papa і Papa Lleó I ·
Papa Lleó V
Lleó V (Ardea, ? – Roma, febrer de 904) va ser papa de l'Església Catòlica el 903.
Història del papat і Papa Lleó V · Papa і Papa Lleó V ·
Papa Lleó VIII
Lleó VIII (Roma, 915? – 1 de març de 965) fou papa de l'Església Catòlica del 964 al 965.
Història del papat і Papa Lleó VIII · Papa і Papa Lleó VIII ·
Papa Lleó XI
Lleó XI és el nom que va prendre el cardenal Alessandro Ottaviano di Medici en esdevenir Papa.
Història del papat і Papa Lleó XI · Papa і Papa Lleó XI ·
Papa Marcel II
Marcel II fou papa de Roma breument durant vint-i-dos dies.
Història del papat і Papa Marcel II · Papa і Papa Marcel II ·
Papa Marcel·lí
Marcel·lí o Marcel·lià fou escollit papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304.
Història del papat і Papa Marcel·lí · Papa і Papa Marcel·lí ·
Papa Sirici
Sirici (Siricius) va ser bisbe de Roma i com a tal Papa de l'Església Catòlica des del 15 de desembre de 384 fins a la seva mort el 26 de novembre de 399.
Història del papat і Papa Sirici · Papa і Papa Sirici ·
Papa Sisini
Sisini (Síria, 650 - Roma, 4 de febrer de 708) va ser Papa de l'Església Catòlica durant tres setmanes el 708 a causa de la seva mort per gota.
Història del papat і Papa Sisini · Papa і Papa Sisini ·
Papa Teodor I
Teodor I (Jerusalem, ? - Roma, 649) fou papa de Roma, d'origen grec.
Història del papat і Papa Teodor I · Papa і Papa Teodor I ·
Papa Teodor II
Teodor II (Roma, ? – desembre del 897) fou Papa de l'Església catòlica el 897.
Història del papat і Papa Teodor II · Papa і Papa Teodor II ·
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Història del papat і Papa Zacaries · Papa і Papa Zacaries ·
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Història del papat і Papat d'Avinyó · Papa і Papat d'Avinyó ·
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Història del papat і Patriarca · Papa і Patriarca ·
Patriarca d'Antioquia
El patriarca d'Antioquia és el nom tradicional donat al bisbe d'Antioquia.
Història del papat і Patriarca d'Antioquia · Papa і Patriarca d'Antioquia ·
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Història del papat і Patriarca de Constantinoble · Papa і Patriarca de Constantinoble ·
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Història del papat і Pau de Tars · Papa і Pau de Tars ·
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Història del papat і Pau III · Papa і Pau III ·
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Història del papat і Pau VI · Papa і Pau VI ·
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Història del papat і Pipí I el Breu · Papa і Pipí I el Breu ·
Pius III
Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.
Història del papat і Pius III · Papa і Pius III ·
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Història del papat і Pius IX · Papa і Pius IX ·
Pius V
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.
Història del papat і Pius V · Papa і Pius V ·
Pius VI
Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi en ser escollit Papa.
Història del papat і Pius VI · Papa і Pius VI ·
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Història del papat і Pius VII · Papa і Pius VII ·
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Història del papat і Pius XII · Papa і Pius XII ·
Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà)
La Plaça de Sant Pere (Piazza San Pietro en italià) és un espai urbà obert que està situat a la ciutat del Vaticà, dins de la ciutat de Roma, i precedeix, a manera de gran sala períptera, a la Basílica de Sant Pere, el magne temple del catolicisme.
Història del papat і Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà) · Papa і Plaça de Sant Pere (Ciutat del Vaticà) ·
Pornocràcia
La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.
Història del papat і Pornocràcia · Papa і Pornocràcia ·
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Història del papat і Prevere · Papa і Prevere ·
Primacia del bisbe de Roma
1.
Història del papat і Primacia del bisbe de Roma · Papa і Primacia del bisbe de Roma ·
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Història del papat і Primer Concili de Nicea · Papa і Primer Concili de Nicea ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Història del papat і Primera Croada · Papa і Primera Croada ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Història del papat і Protestantisme · Papa і Protestantisme ·
Qüestió Romana
La Qüestió Romana fou el conjunt de fets que conduïren a l'ocupació i desaparició dels Estats Pontificis en 1870 durant el procés d'unificació italiana.
Història del papat і Qüestió Romana · Papa і Qüestió Romana ·
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Història del papat і Reforma Protestant · Papa і Reforma Protestant ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Història del papat і Regne d'Anglaterra · Papa і Regne d'Anglaterra ·
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Història del papat і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Papa і Regne d'Itàlia (1861-1946) ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Història del papat і Regne de França · Papa і Regne de França ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història del papat і Roma · Papa і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història del papat і Sacre Imperi Romanogermànic · Papa і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Història del papat і Sant Joan del Laterà · Papa і Sant Joan del Laterà ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Història del papat і Sant Pere · Papa і Sant Pere ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Història del papat і Santa Seu · Papa і Santa Seu ·
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Història del papat і Seu vacant · Papa і Seu vacant ·
Silvestre I
Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.
Història del papat і Silvestre I · Papa і Silvestre I ·
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Història del papat і Simonia · Papa і Simonia ·
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Història del papat і Unificació italiana · Papa і Unificació italiana ·
Urbà VII
Urbà VII (Roma, 4 d'agost del 1521 - † Roma, 27 de setembre del 1590 és el nom que Giovanni Battista Castagna va triat quan va ser elegit papa de l'Església Catòlica Romana).
Història del papat і Urbà VII · Papa і Urbà VII ·
Urbà VIII
Maffeo Barberini (1568-1644) va ser escollit papa el 1623, i va adoptar el nom d'Urbà VIII.
Història del papat і Urbà VIII · Papa і Urbà VIII ·
Urbi et orbi
Urbi et orbi (A la ciutat i al món) és una benedicció papal dirigida a la ciutat de Roma i al món sencer.
Història del papat і Urbi et orbi · Papa і Urbi et orbi ·
Víctor I
Víctor I (Àfrica, ? - Roma, 198/199) va ser bisbe de Roma (189-198/199), considerat papa i sant per l'Església catòlica.
Història del papat і Víctor I · Papa і Víctor I ·
Víctor Manuel II
Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.
Història del papat і Víctor Manuel II · Papa і Víctor Manuel II ·
Vulgata
Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història del papat і Papa
- Què tenen en comú Història del papat і Papa
- Semblances entre Història del papat і Papa
Comparació entre Història del papat і Papa
Història del papat té 1054 relacions, mentre que Papa té 304. Com que tenen en comú 159, l'índex de Jaccard és 11.71% = 159 / (1054 + 304).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història del papat і Papa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
