Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya tenen 89 coses en comú (en Uniopèdia): Abat de Poblet, Alfons d'Aragó (bisbe), Alfons el Magnànim, Andorra, Barcelona, Bisbat de Girona, Bisbat de Perpinyà, Bisbat de Vic, Carles de Viana, Catalunya, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Catedral de Tarragona, Cerdanya, Cisma d'Occident, Concili de Constança, Constitucions catalanes, Convergència i Unió, Decrets de Nova Planta, Diputació del General de Catalunya, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Família benedictina, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Ferran de Lloaces i Peres, ..., Ferran el Catòlic, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Generalitat de Catalunya, Girona, Govern d'Espanya, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra dels Segadors, Història de Catalunya, Història del dret català, Ignasi de Loiola, Joan el Sense Fe, Joan Josep d'Àustria, Junts pel Sí, Lleida, Llista d'abats de Montserrat, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes de Tortosa, Lloctinent de Catalunya, Lluís Companys i Jover, Lluís de Cardona i Enríquez, Mancomunitat de Catalunya, Martí l'Humà, Martí V, Mèxic, Miquel Despuig i Vacarte, Monestir de Montserrat, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Osca, Parlament de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Pau Claris i Casademunt, Pere de Cardona (arquebisbe), Procés independentista català, Rei d'Espanya, Roma, Rosselló, Sant Miquel de Cuixà, Sant Pau del Camp, Sant Pere de Camprodon, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Senat d'Espanya, Setge de Barcelona (1713-1714), Solsona, Tortosa, Tractat dels Pirineus, València, Vic, Vicepresidència del Govern de Catalunya. Ampliar l'índex (59 més) »
Abat de Poblet
Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.
Abat de Poblet і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Abat de Poblet і President de la Generalitat de Catalunya ·
Alfons d'Aragó (bisbe)
Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).
Alfons d'Aragó (bisbe) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons d'Aragó (bisbe) і President de la Generalitat de Catalunya ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Magnànim і President de la Generalitat de Catalunya ·
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Andorra і President de la Generalitat de Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Barcelona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Bisbat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbat de Girona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Bisbat de Perpinyà
El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.
Bisbat de Perpinyà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbat de Perpinyà і President de la Generalitat de Catalunya ·
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Bisbat de Vic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbat de Vic і President de la Generalitat de Catalunya ·
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Carles de Viana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles de Viana і President de la Generalitat de Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Catedral de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catedral de Barcelona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Catedral de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catedral de Girona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Catedral de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catedral de Tarragona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cerdanya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cisma d'Occident і President de la Generalitat de Catalunya ·
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Concili de Constança і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Concili de Constança і President de la Generalitat de Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Constitucions catalanes і President de la Generalitat de Catalunya ·
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Convergència i Unió і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Convergència i Unió і President de la Generalitat de Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Decrets de Nova Planta і President de la Generalitat de Catalunya ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Diputació del General de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la X legislatura de l'actual període democràtic es van celebrar el 25 de novembre de l'any 2012, tal com va anunciar el president Artur Mas el 25 de setembre de 2012 durant el discurs que va obrir el debat de política general al Parlament de Catalunya.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 і President de la Generalitat de Catalunya ·
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015
Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 і President de la Generalitat de Catalunya ·
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Enric Prat de la Riba i Sarrà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Enric Prat de la Riba i Sarrà і President de la Generalitat de Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Espanya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Esquerra Republicana de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Esquerra Republicana de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і President de la Generalitat de Catalunya ·
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Família benedictina і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Família benedictina і President de la Generalitat de Catalunya ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Felip II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip II de Castella і President de la Generalitat de Catalunya ·
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Felip III de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip III de Castella і President de la Generalitat de Catalunya ·
Ferran de Lloaces i Peres
Ferran de Lloaces i Peres (Oriola, Regne de València, 1498 - València, 29 de febrer de 1568) va ser un eclesiàstic valencià, bisbe d'Elna (1542-1543), Lleida (1543 – 1553) i Tortosa (1553-1560), Arquebisbe de Tarragona (1560-1567) i patriarca d'Antioquia (1566).
Ferran de Lloaces i Peres і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran de Lloaces i Peres і President de la Generalitat de Catalunya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran el Catòlic і President de la Generalitat de Catalunya ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Francesc Macià i Llussà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francesc Macià i Llussà і President de la Generalitat de Catalunya ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francisco Franco Bahamonde і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francisco Franco Bahamonde і President de la Generalitat de Catalunya ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Franquisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Franquisme і President de la Generalitat de Catalunya ·
Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).
Garcia Gil de Manrique y Maldonado і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Garcia Gil de Manrique y Maldonado і President de la Generalitat de Catalunya ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Generalitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Girona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Govern d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Govern d'Espanya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Guerra Civil catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra Civil catalana і President de la Generalitat de Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra Civil espanyola і President de la Generalitat de Catalunya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra dels Segadors і President de la Generalitat de Catalunya ·
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Història de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català · Història del dret català і President de la Generalitat de Catalunya ·
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ignasi de Loiola · Ignasi de Loiola і President de la Generalitat de Catalunya ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і President de la Generalitat de Catalunya ·
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Josep d'Àustria · Joan Josep d'Àustria і President de la Generalitat de Catalunya ·
Junts pel Sí
Junts pel Sí (JxSí) fou una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Junts pel Sí · Junts pel Sí і President de la Generalitat de Catalunya ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida · Lleida і President de la Generalitat de Catalunya ·
Llista d'abats de Montserrat
Relació dels abats del monestir de Montserrat al llarg de la història.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'abats de Montserrat · Llista d'abats de Montserrat і President de la Generalitat de Catalunya ·
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Llista d'arquebisbes de Tarragona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell · Llista de bisbes d'Urgell і President de la Generalitat de Catalunya ·
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Barcelona · Llista de bisbes de Barcelona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Llista de bisbes de Tortosa
Aquesta llista de bisbes de Tortosa representa una recopilació dels titulars del Bisbat de Tortosa dels quals hi ha constància, ordenats de més antic a més recent.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Tortosa · Llista de bisbes de Tortosa і President de la Generalitat de Catalunya ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya · Lloctinent de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Companys i Jover · Lluís Companys i Jover і President de la Generalitat de Catalunya ·
Lluís de Cardona i Enríquez
Lluís de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1488 - Tarragona, 1532).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís de Cardona i Enríquez · Lluís de Cardona i Enríquez і President de la Generalitat de Catalunya ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Mancomunitat de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà · Martí l'Humà і President de la Generalitat de Catalunya ·
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí V · Martí V і President de la Generalitat de Catalunya ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mèxic · Mèxic і President de la Generalitat de Catalunya ·
Miquel Despuig i Vacarte
Miquel Despuig i Vacarte també conegut com Miquel Puig (Tortosa, ? — Lleida, 1559) fou un religiós i doctor en dret que esdevingué inquisidor de Catalunya i durant la seva vida tingué els títols d'abat de Santa Maria de Serrateix (1535-1545), Bisbe d'Elna (1542-52), President de la Generalitat de Catalunya (1542-1545), bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1552-1556) i finalment Bisbe de Lleida (1556-59).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miquel Despuig i Vacarte · Miquel Despuig i Vacarte і President de la Generalitat de Catalunya ·
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Montserrat · Monestir de Montserrat і President de la Generalitat de Catalunya ·
Monestir de Sant Cugat
El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Cugat · Monestir de Sant Cugat і President de la Generalitat de Catalunya ·
Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Esteve de Banyoles · Monestir de Sant Esteve de Banyoles і President de la Generalitat de Catalunya ·
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Monestir de Santa Maria de Ripoll і President de la Generalitat de Catalunya ·
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santes Creus · Monestir de Santes Creus і President de la Generalitat de Catalunya ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Orde de Sant Joan de Jerusalem і President de la Generalitat de Catalunya ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osca · Osca і President de la Generalitat de Catalunya ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parlament de Catalunya · Parlament de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya · Partit dels Socialistes de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Pau Claris i Casademunt і President de la Generalitat de Catalunya ·
Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere de Cardona (arquebisbe) · Pere de Cardona (arquebisbe) і President de la Generalitat de Catalunya ·
Procés independentista català
La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència del Passeig de Gràcia i al carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Manifestants al Passeig de Gràcia, Barcelona. El procés independentista català és el conjunt d'esdeveniments i transformacions envers el dret d'autodeterminació i la independència de Catalunya que han marcat el debat social i polític català com a mínim d'ençà del juny de 2010 i fins avui.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Procés independentista català · President de la Generalitat de Catalunya і Procés independentista català ·
Rei d'Espanya
El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rei d'Espanya · President de la Generalitat de Catalunya і Rei d'Espanya ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma · President de la Generalitat de Catalunya і Roma ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló · President de la Generalitat de Catalunya і Rosselló ·
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Miquel de Cuixà · President de la Generalitat de Catalunya і Sant Miquel de Cuixà ·
Sant Pau del Camp
Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pau del Camp · President de la Generalitat de Catalunya і Sant Pau del Camp ·
Sant Pere de Camprodon
Sant Pere de Camprodon és un monestir benedictí situat a l'actual vila de Camprodon, al Ripollès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pere de Camprodon · President de la Generalitat de Catalunya і Sant Pere de Camprodon ·
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria del Mar · President de la Generalitat de Catalunya і Santa Maria del Mar ·
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria del Pi · President de la Generalitat de Catalunya і Santa Maria del Pi ·
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Senat d'Espanya · President de la Generalitat de Catalunya і Senat d'Espanya ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · President de la Generalitat de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solsona · President de la Generalitat de Catalunya і Solsona ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tortosa · President de la Generalitat de Catalunya і Tortosa ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus · President de la Generalitat de Catalunya і Tractat dels Pirineus ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València · President de la Generalitat de Catalunya і València ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vic · President de la Generalitat de Catalunya і Vic ·
Vicepresidència del Govern de Catalunya
La Vicepresidència del Govern de Catalunya és un càrrec de la Generalitat de Catalunya creat amb l'article 15 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vicepresidència del Govern de Catalunya · President de la Generalitat de Catalunya і Vicepresidència del Govern de Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que President de la Generalitat de Catalunya té 545. Com que tenen en comú 89, l'índex de Jaccard és 5.30% = 89 / (1134 + 545).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
