Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Barcelona, Carles de Viana, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Casal de Barcelona, Català, Comtat de Ribagorça, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Dinastia dels Habsburg, Diputació del General de Catalunya, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran d'Àustria (cardenal-infant), Ferran el Catòlic, Francesc de Borja, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Generalitat de Catalunya, Guerra Civil catalana, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, ..., Jaume II d'Urgell, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Josep d'Àustria, Joan Sentís i Sunyer, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes de Solsona, Llista de bisbes de Tortosa, Llista de reis de França, Lluís XIII de França, Luís Díez de Aux de Armendáriz, Martí l'Humà, Miguel de los Santos de San Pedro, Monarca, Orde de Montesa, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere el Cerimoniós, President de la Generalitat de Catalunya, Regne de Navarra, Virrei. Ampliar l'índex (23 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Absolutisme і Lloctinent de Catalunya ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Franc і Lloctinent de Catalunya ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Magnànim і Lloctinent de Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Barcelona і Lloctinent de Catalunya ·
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Carles de Viana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles de Viana і Lloctinent de Catalunya ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles II de Castella і Lloctinent de Catalunya ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Lloctinent de Catalunya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lloctinent de Catalunya ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Casal de Barcelona і Lloctinent de Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Català і Lloctinent de Catalunya ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Ribagorça і Lloctinent de Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Constitucions catalanes і Lloctinent de Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corona d'Aragó і Lloctinent de Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corts Catalanes і Lloctinent de Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Decrets de Nova Planta і Lloctinent de Catalunya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dinastia dels Habsburg і Lloctinent de Catalunya ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Lloctinent de Catalunya ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Felip II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip II de Castella і Lloctinent de Catalunya ·
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Felip III de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip III de Castella і Lloctinent de Catalunya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip IV de Castella і Lloctinent de Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip V d'Espanya і Lloctinent de Catalunya ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran d'Antequera і Lloctinent de Catalunya ·
Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
El Cardenal-Infant Ferran d'Àustria (San Lorenzo de El Escorial, 16 de maig de 1609 o 24 de maig de 1610Les fonts ofereixen dues dates diferents de naixement - Brussel·les, 9 de novembre de 1641) fou Infant d'Espanya de la casa d'Habsburg, governador del Milanesat i els Països Baixos espanyols, virrei de Catalunya, Cardenal-Arquebisbe de Toledo (1619- 1641) i comandant de les forces espanyoles durant la Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648).
Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran d'Àustria (cardenal-infant) і Lloctinent de Catalunya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran el Catòlic і Lloctinent de Catalunya ·
Francesc de Borja
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
Francesc de Borja і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francesc de Borja і Lloctinent de Catalunya ·
Garcia Gil de Manrique y Maldonado
Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).
Garcia Gil de Manrique y Maldonado і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Garcia Gil de Manrique y Maldonado і Lloctinent de Catalunya ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Generalitat de Catalunya і Lloctinent de Catalunya ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Guerra Civil catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra Civil catalana і Lloctinent de Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Lloctinent de Catalunya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra dels Segadors і Lloctinent de Catalunya ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II d'Urgell · Jaume II d'Urgell і Lloctinent de Catalunya ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Lloctinent de Catalunya ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Lloctinent de Catalunya ·
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Josep d'Àustria · Joan Josep d'Àustria і Lloctinent de Catalunya ·
Joan Sentís i Sunyer
Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 7 d'octubre de 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i virrei de Catalunya de forma interina (1622-1626).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Sentís i Sunyer · Joan Sentís i Sunyer і Lloctinent de Catalunya ·
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Lloctinent de Catalunya ·
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell · Llista de bisbes d'Urgell і Lloctinent de Catalunya ·
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Barcelona · Llista de bisbes de Barcelona і Lloctinent de Catalunya ·
Llista de bisbes de Solsona
El bisbat de Solsona és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, que comprèn el Solsonès, part de l'Anoia, part de l'Urgell i part del Berguedà.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Solsona · Llista de bisbes de Solsona і Lloctinent de Catalunya ·
Llista de bisbes de Tortosa
Aquesta llista de bisbes de Tortosa representa una recopilació dels titulars del Bisbat de Tortosa dels quals hi ha constància, ordenats de més antic a més recent.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Tortosa · Llista de bisbes de Tortosa і Lloctinent de Catalunya ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de França · Llista de reis de França і Lloctinent de Catalunya ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIII de França · Lloctinent de Catalunya і Lluís XIII de França ·
Luís Díez de Aux de Armendáriz
Luís Díez Aux de Armendáriz catalanitzat com Lluís Díez Aux d'Armendáriz (Quito,? - Barcelona, 1627) fou bisbe de Jaca (1617-1622) i d'Urgell (1622-1627).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Luís Díez de Aux de Armendáriz · Lloctinent de Catalunya і Luís Díez de Aux de Armendáriz ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà · Lloctinent de Catalunya і Martí l'Humà ·
Miguel de los Santos de San Pedro
Miguel de los Santos de San Pedro (Quintanadíez de la Vega, ? - Madrid, 4 de març de 1633) fou bisbe de Solsona, virrei de Catalunya i President del Consell de Castella.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miguel de los Santos de San Pedro · Lloctinent de Catalunya і Miguel de los Santos de San Pedro ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monarca · Lloctinent de Catalunya і Monarca ·
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Montesa · Lloctinent de Catalunya і Orde de Montesa ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Lloctinent de Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem ·
Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere de Cardona (arquebisbe) · Lloctinent de Catalunya і Pere de Cardona (arquebisbe) ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós · Lloctinent de Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Lloctinent de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra · Lloctinent de Catalunya і Regne de Navarra ·
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Virrei · Lloctinent de Catalunya і Virrei ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Lloctinent de Catalunya té 178. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 4.04% = 53 / (1134 + 178).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
