Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Alacant, Barcelona, Bisbat de Perpinyà, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carmelites, Català, Companyia de Jesús, Comtat de Cerdanya, Corona d'Aragó, Família benedictina, Felip IV de Castella, Francesc d'Assís, Frares Menors Observants, Generalitat de Catalunya, Girona, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Imperi Otomà, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Joan el Sense Fe, Lleida, Lluís XIII de França, Mar Mediterrània, Monestir de Sant Pere de Rodes, Narbona, Orde de la Mercè, ..., Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Cister, Orde del Temple, Orde dels Predicadors, París, Pere el Cerimoniós, Pere Nolasc, Pesta Negra, Regne de França, Revolució Francesa, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Miquel de Cuixà, Sometent, Tolosa de Llenguadoc, Tractat dels Pirineus, València. Ampliar l'índex (17 més) »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alacant і Perpinyà ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Barcelona і Perpinyà ·
Bisbat de Perpinyà
El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.
Bisbat de Perpinyà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbat de Perpinyà і Perpinyà ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Perpinyà ·
Carmelites
Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).
Carmelites і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carmelites і Perpinyà ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Català і Perpinyà ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Companyia de Jesús і Perpinyà ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Cerdanya і Perpinyà ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corona d'Aragó і Perpinyà ·
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Família benedictina і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Família benedictina і Perpinyà ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip IV de Castella і Perpinyà ·
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Francesc d'Assís і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francesc d'Assís і Perpinyà ·
Frares Menors Observants
LOrde de Frares Menors de l'Observança Regular (o Ordo Fratris Menoris Regularis Observantia) és un orde religiós aparegut al si de l'orde franciscà com a moviment de reforma tendint a una major austeritat i rigor de la vida conventual.
Frares Menors Observants і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Frares Menors Observants і Perpinyà ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Generalitat de Catalunya і Perpinyà ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Girona і Perpinyà ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Guerra Civil catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra Civil catalana і Perpinyà ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra Civil espanyola і Perpinyà ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Perpinyà ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra dels Segadors і Perpinyà ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Perpinyà ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló · Jacint Verdaguer i Santaló і Perpinyà ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Perpinyà ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca · Jaume II de Mallorca і Perpinyà ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Perpinyà ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida · Lleida і Perpinyà ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIII de França · Lluís XIII de França і Perpinyà ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Perpinyà ·
Monestir de Sant Pere de Rodes
Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Pere de Rodes · Monestir de Sant Pere de Rodes і Perpinyà ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Narbona · Narbona і Perpinyà ·
Orde de la Mercè
LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de la Mercè · Orde de la Mercè і Perpinyà ·
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Orde de Sant Joan de Jerusalem і Perpinyà ·
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister · Orde del Cister і Perpinyà ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Temple · Orde del Temple і Perpinyà ·
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Predicadors · Orde dels Predicadors і Perpinyà ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і París · París і Perpinyà ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Perpinyà ·
Pere Nolasc
fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere Nolasc · Pere Nolasc і Perpinyà ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pesta Negra · Perpinyà і Pesta Negra ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França · Perpinyà і Regne de França ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa · Perpinyà і Revolució Francesa ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló · Perpinyà і Rosselló ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic · Perpinyà і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Miquel de Cuixà · Perpinyà і Sant Miquel de Cuixà ·
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sometent · Perpinyà і Sometent ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tolosa de Llenguadoc · Perpinyà і Tolosa de Llenguadoc ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus · Perpinyà і Tractat dels Pirineus ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València · Perpinyà і València ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Perpinyà té 524. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 2.83% = 47 / (1134 + 524).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: