Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister tenen 61 coses en comú (en Uniopèdia): Abat, Alfons VIII de Castella, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Bíblia, Benet XII, Butlla, Catarisme, Cisma d'Occident, Confessió (religió), Contrareforma, Corona d'Aragó, Corpus Christi, Cristianisme, Croada Albigesa, Croades, Diaca, Ducat de Borgonya, Escolàstica, Espanya, Eucaristia, Família benedictina, Flandes, Franc Comtat, Heretgia, Innocenci II, Isidor de Sevilla, Litúrgia, Llatí, Missa, Monestir de Santes Creus, ..., Monjo, Napoleó Bonaparte, Orde de Cluny, Orde de Frares Menors, Orde de Sant Benet, Orde del Temple, Orde dels Predicadors, Orde mendicant, Papa, Papa Eugeni III, París, Pasqual II, Península Ibèrica, Pesta Negra, Polònia, Premonstratesos, Ramon Berenguer IV, Regla de sant Benet, Regne de França, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Revolució Francesa, Roma, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Valldonzella, Segona Croada, Setmana Santa, Teologia, Tercera Croada, Terra Santa, Urgell, València. Ampliar l'índex (31 més) »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Abat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Abat і Orde del Cister ·
Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).
Alfons VIII de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons VIII de Castella і Orde del Cister ·
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Armand Jean du Plessis de Richelieu і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Armand Jean du Plessis de Richelieu і Orde del Cister ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bíblia і Orde del Cister ·
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Benet XII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Benet XII і Orde del Cister ·
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Butlla і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Butlla і Orde del Cister ·
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Catarisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catarisme і Orde del Cister ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cisma d'Occident і Orde del Cister ·
Confessió (religió)
La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.
Confessió (religió) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Confessió (religió) і Orde del Cister ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Contrareforma і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Contrareforma і Orde del Cister ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corona d'Aragó і Orde del Cister ·
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Corpus Christi і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corpus Christi і Orde del Cister ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cristianisme і Orde del Cister ·
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Croada Albigesa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Croada Albigesa і Orde del Cister ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Croades і Orde del Cister ·
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Diaca і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Diaca і Orde del Cister ·
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Ducat de Borgonya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ducat de Borgonya і Orde del Cister ·
Escolàstica
XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.
Escolàstica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Escolàstica і Orde del Cister ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Espanya і Orde del Cister ·
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Eucaristia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Eucaristia і Orde del Cister ·
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Família benedictina і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Família benedictina і Orde del Cister ·
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Flandes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Flandes і Orde del Cister ·
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Franc Comtat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Franc Comtat і Orde del Cister ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Heretgia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Heretgia і Orde del Cister ·
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Innocenci II · Innocenci II і Orde del Cister ·
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isidor de Sevilla · Isidor de Sevilla і Orde del Cister ·
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Litúrgia · Litúrgia і Orde del Cister ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí · Llatí і Orde del Cister ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Missa · Missa і Orde del Cister ·
Monestir de Santes Creus
El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santes Creus · Monestir de Santes Creus і Orde del Cister ·
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monjo · Monjo і Orde del Cister ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Orde del Cister ·
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Cluny · Orde de Cluny і Orde del Cister ·
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original. L'orde actual, que porta l'antic nom de Frares Menors, és el resultat de la unificació duta a terme pel papa Lleó XIII amb la butlla Felicitate quadam el 4 d'octubre de 1897. Amb ella s'unificaven en un sol orde els Frares Menors Observants, els Frares Menors Reformats, els Frares Menors Recol·lectes i els Frares Menors Descalços (o alcantarins). Van quedar fora de la unificació els Frares Menors Conventuals, tronc original de l'orde franciscà, i els Frares Menors Caputxins, orde reformat; tots dos formen avui ordes autònoms amb ministres generals propis.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Frares Menors · Orde de Frares Menors і Orde del Cister ·
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Benet · Orde de Sant Benet і Orde del Cister ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Temple · Orde del Cister і Orde del Temple ·
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Predicadors · Orde del Cister і Orde dels Predicadors ·
Orde mendicant
Un orde mendicant és un orde religiós que, a més dels vots religiosos habituals, emet també un vot de pobresa no sols individual, sinó també de la comunitat o el convent com a tal.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde mendicant · Orde del Cister і Orde mendicant ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa · Orde del Cister і Papa ·
Papa Eugeni III
Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Eugeni III · Orde del Cister і Papa Eugeni III ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і París · Orde del Cister і París ·
Pasqual II
Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pasqual II · Orde del Cister і Pasqual II ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Península Ibèrica · Orde del Cister і Península Ibèrica ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pesta Negra · Orde del Cister і Pesta Negra ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Polònia · Orde del Cister і Polònia ·
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Premonstratesos · Orde del Cister і Premonstratesos ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV · Orde del Cister і Ramon Berenguer IV ·
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regla de sant Benet · Orde del Cister і Regla de sant Benet ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França · Orde del Cister і Regne de França ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Orde del Cister і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa · Orde del Cister і Revolució Francesa ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma · Orde del Cister і Roma ·
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Orde del Cister і Santa Maria de Vallbona de les Monges ·
Santa Maria de Valldonzella
Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria de Valldonzella · Orde del Cister і Santa Maria de Valldonzella ·
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona Croada · Orde del Cister і Segona Croada ·
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setmana Santa · Orde del Cister і Setmana Santa ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teologia · Orde del Cister і Teologia ·
Tercera Croada
La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tercera Croada · Orde del Cister і Tercera Croada ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Terra Santa · Orde del Cister і Terra Santa ·
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Urgell · Orde del Cister і Urgell ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València · Orde del Cister і València ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Orde del Cister té 400. Com que tenen en comú 61, l'índex de Jaccard és 3.98% = 61 / (1134 + 400).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: