Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca tenen 34 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Cast, Alfons el Franc, Baró, Barcelona, Casal de Barcelona, Català, Catalunya, Cerdanya, Comtat de Cerdanya, Comtats catalans, Croada contra la Corona d'Aragó, Eivissa, Emirat de Granada, Felip III de França, Guifré el Pilós, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Monarca, Occitània, Papa Martí IV, Pau d'Anagni, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Ramon Llull, ..., Regne de França, Rosselló, Taifa del moixerif, Vall d'Aran. Ampliar l'índex (4 més) »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Cast і Jaume II de Mallorca ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Franc і Jaume II de Mallorca ·
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Baró і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Baró і Jaume II de Mallorca ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Barcelona і Jaume II de Mallorca ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Casal de Barcelona і Jaume II de Mallorca ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Català і Jaume II de Mallorca ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catalunya і Jaume II de Mallorca ·
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cerdanya і Jaume II de Mallorca ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Cerdanya і Jaume II de Mallorca ·
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Comtats catalans і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtats catalans і Jaume II de Mallorca ·
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Croada contra la Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Croada contra la Corona d'Aragó і Jaume II de Mallorca ·
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Eivissa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Eivissa і Jaume II de Mallorca ·
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Emirat de Granada і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Emirat de Granada і Jaume II de Mallorca ·
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Felip III de França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip III de França і Jaume II de Mallorca ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Guifré el Pilós і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guifré el Pilós і Jaume II de Mallorca ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor · Jaume II de Mallorca і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just · Jaume II de Mallorca і Jaume el Just ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Jaume II de Mallorca і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Cerdanya · Jaume II de Mallorca і Llista de comtes de Cerdanya ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis d'Aragó · Jaume II de Mallorca і Llista de reis d'Aragó ·
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Mallorca · Jaume II de Mallorca і Llista de reis de Mallorca ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monarca · Jaume II de Mallorca і Monarca ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Occitània · Jaume II de Mallorca і Occitània ·
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Martí IV · Jaume II de Mallorca і Papa Martí IV ·
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau d'Anagni · Jaume II de Mallorca і Pau d'Anagni ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Catòlic · Jaume II de Mallorca і Pere el Catòlic ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran · Jaume II de Mallorca і Pere el Gran ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peronella d'Aragó · Jaume II de Mallorca і Peronella d'Aragó ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV · Jaume II de Mallorca і Ramon Berenguer IV ·
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Llull · Jaume II de Mallorca і Ramon Llull ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França · Jaume II de Mallorca і Regne de França ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló · Jaume II de Mallorca і Rosselló ·
Taifa del moixerif
La taifa de Minurka fou un estat musulmà que va existir sobre l'illa de Menorca al.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Taifa del moixerif · Jaume II de Mallorca і Taifa del moixerif ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vall d'Aran · Jaume II de Mallorca і Vall d'Aran ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Jaume II de Mallorca té 171. Com que tenen en comú 34, l'índex de Jaccard és 2.61% = 34 / (1134 + 171).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
