Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador tenen 42 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Benet XIII, Besiers, Call, Call de Girona, Carles II d'Anjou, Casal de Barcelona, Catalunya Ràdio, Catedral de Barcelona, Cisma d'Occident, Climent VII, Comtat d'Empúries, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Fèlix Torres i Amat de Palou, Girona, Història de Catalunya, Jaume el Just, Llatí, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Lloctinent de Catalunya, Lluís II de Provença, Martí l'Humà, ..., Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Perpinyà, Regne de França, Regne de Navarra, Regne de Sardenya, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, República de Gènova, Sàpiens, Tolosa de Llenguadoc, València, Violant de Bar. Ampliar l'índex (12 més) »
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Benigne і Joan el Caçador ·
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Benet XIII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Benet XIII і Joan el Caçador ·
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Besiers і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Besiers і Joan el Caçador ·
Call
Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.
Call і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Call і Joan el Caçador ·
Call de Girona
370x370px El Call de Girona va ser, des del punt de vista cultural, una de les més importants comunitats jueves d'occident.
Call de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Call de Girona і Joan el Caçador ·
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Carles II d'Anjou і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles II d'Anjou і Joan el Caçador ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Casal de Barcelona і Joan el Caçador ·
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya Ràdio і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catalunya Ràdio і Joan el Caçador ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Catedral de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catedral de Barcelona і Joan el Caçador ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cisma d'Occident і Joan el Caçador ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Climent VII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Climent VII і Joan el Caçador ·
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat d'Empúries і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat d'Empúries і Joan el Caçador ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Barcelona і Joan el Caçador ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Cerdanya і Joan el Caçador ·
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Comtat de Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Girona і Joan el Caçador ·
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Constança de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Constança de Sicília і Joan el Caçador ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corona d'Aragó і Joan el Caçador ·
Fèlix Torres i Amat de Palou
Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847) fou un eclesiàstic, historiador de la literatura i hel·lenista català.
Fèlix Torres i Amat de Palou і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Fèlix Torres i Amat de Palou і Joan el Caçador ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Girona і Joan el Caçador ·
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Història de Catalunya і Joan el Caçador ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just · Jaume el Just і Joan el Caçador ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí · Joan el Caçador і Llatí ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida · Joan el Caçador і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Joan el Caçador і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Cerdanya · Joan el Caçador і Llista de comtes de Cerdanya ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis d'Aragó · Joan el Caçador і Llista de reis d'Aragó ·
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Mallorca · Joan el Caçador і Llista de reis de Mallorca ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya · Joan el Caçador і Lloctinent de Catalunya ·
Lluís II de Provença
Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís II de Provença · Joan el Caçador і Lluís II de Provença ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà · Joan el Caçador і Martí l'Humà ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós · Joan el Caçador і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran · Joan el Caçador і Pere el Gran ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà · Joan el Caçador і Perpinyà ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França · Joan el Caçador і Regne de França ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra · Joan el Caçador і Regne de Navarra ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sardenya · Joan el Caçador і Regne de Sardenya ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Joan el Caçador і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Gènova · Joan el Caçador і República de Gènova ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sàpiens · Joan el Caçador і Sàpiens ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tolosa de Llenguadoc · Joan el Caçador і Tolosa de Llenguadoc ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València · Joan el Caçador і València ·
Violant de Bar
Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Violant de Bar · Joan el Caçador і Violant de Bar ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Joan el Caçador té 153. Com que tenen en comú 42, l'índex de Jaccard és 3.26% = 42 / (1134 + 153).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
