Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Violant de Bar
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Violant de Bar tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Català, Catedral de Barcelona, Catedral de Tarragona, Consell de Cent, Corona d'Aragó, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Ferran d'Antequera, Francesc Eiximenis, Joan el Caçador, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís II de Provença, Maria de Luna, Martí l'Humà, París, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Regne de França, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Sant Vicent Ferrer.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Barcelona і Violant de Bar ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Català і Violant de Bar ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Catedral de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catedral de Barcelona і Violant de Bar ·
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Catedral de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catedral de Tarragona і Violant de Bar ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Consell de Cent і Violant de Bar ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corona d'Aragó і Violant de Bar ·
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Ducat d'Atenes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ducat d'Atenes і Violant de Bar ·
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Ducat de Neopàtria і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ducat de Neopàtria і Violant de Bar ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran d'Antequera і Violant de Bar ·
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Francesc Eiximenis і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francesc Eiximenis і Violant de Bar ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Violant de Bar ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Violant de Bar ·
Llista de comtes de Cerdanya
Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Cerdanya · Llista de comtes de Cerdanya і Violant de Bar ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Violant de Bar ·
Llista de reis de Mallorca
El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Mallorca · Llista de reis de Mallorca і Violant de Bar ·
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Llista de reis de Sicília i Nàpols і Violant de Bar ·
Lluís II de Provença
Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís II de Provença · Lluís II de Provença і Violant de Bar ·
Maria de Luna
Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria de Luna · Maria de Luna і Violant de Bar ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Violant de Bar ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і París · París і Violant de Bar ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Violant de Bar ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà · Perpinyà і Violant de Bar ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França · Regne de França і Violant de Bar ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Reial Monestir de Santa Maria de Poblet і Violant de Bar ·
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Vicent Ferrer · Sant Vicent Ferrer і Violant de Bar ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Violant de Bar
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Violant de Bar
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Violant de Bar
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Violant de Bar
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Violant de Bar té 105. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 2.02% = 25 / (1134 + 105).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Violant de Bar. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: