Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Sardenya і Sard
Història de Sardenya і Sard tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Alguerès, Òlbia (Sardenya), Bonifaci VIII, Carta de Logu, Castellà, Català, Càller, Consell d'Aragó, Corona d'Aragó, Dinastia Savoia, Guerra de Successió Espanyola, Italià, Itàlia, Jutjat d'Arborea, L'Alguer, Llengües romàniques, Macomer, Pisa, Port de Torres, Regne de Sardenya, Sanluri, Sardenya, Sards, Sasserès, Sàsser, Segona Guerra Mundial, Sicília, Tractat d'Utrecht, Víctor Amadeu II de Savoia.
Alguerès
L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.
Alguerès і Història de Sardenya · Alguerès і Sard ·
Òlbia (Sardenya)
Òlbia (antigament en català: Terranova, en sard Terranoa, en gal·lurès Tarranóa, en italià Olbia) és una ciutat de Sardenya de la província de Sàsser.
Òlbia (Sardenya) і Història de Sardenya · Òlbia (Sardenya) і Sard ·
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Bonifaci VIII і Història de Sardenya · Bonifaci VIII і Sard ·
Carta de Logu
Primera pàgina de la Carta de Logu La Carta de Logu és el recull de lleis de dret civil i penal del jutjat o logu d'Arborea.
Carta de Logu і Història de Sardenya · Carta de Logu і Sard ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Història de Sardenya · Castellà і Sard ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de Sardenya · Català і Sard ·
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Càller і Història de Sardenya · Càller і Sard ·
Consell d'Aragó
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell d'Aragó, o Consell Suprem d'Aragó, procedent del Consell Reial o curia regia de la Corona d'Aragó, fou l'òrgan de la monarquia encarregat dels afers dels regnes de la Corona d'Aragó en temps de Ferran el Catòlic, de la monarquia hispànica dels Habsburg i dels primers anys del regnat de Felip V de Borbó.
Consell d'Aragó і Història de Sardenya · Consell d'Aragó і Sard ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de Sardenya · Corona d'Aragó і Sard ·
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Dinastia Savoia і Història de Sardenya · Dinastia Savoia і Sard ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de Sardenya · Guerra de Successió Espanyola і Sard ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Història de Sardenya і Italià · Italià і Sard ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Història de Sardenya і Itàlia · Itàlia і Sard ·
Jutjat d'Arborea
Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Història de Sardenya і Jutjat d'Arborea · Jutjat d'Arborea і Sard ·
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Història de Sardenya і L'Alguer · L'Alguer і Sard ·
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Història de Sardenya і Llengües romàniques · Llengües romàniques і Sard ·
Macomer
Macomer (en sard Macumère) és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Nuoro.
Història de Sardenya і Macomer · Macomer і Sard ·
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Història de Sardenya і Pisa · Pisa і Sard ·
Port de Torres
Port de Torres (en català antic lo Port, en sasserès Posthudorra i en italià Porto Torres) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.
Història de Sardenya і Port de Torres · Port de Torres і Sard ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Història de Sardenya і Regne de Sardenya · Regne de Sardenya і Sard ·
Sanluri
Sanluri (en sard Seddori) és un municipi sard, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sardenya del Sud.
Història de Sardenya і Sanluri · Sanluri і Sard ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Història de Sardenya і Sardenya · Sard і Sardenya ·
Sards
Els sards són un poble d'Europa meridional que habita a Sardenya, illa del Mediterrani occidental i regió autònoma de l'estat italià.
Història de Sardenya і Sards · Sard і Sards ·
Sasserès
Situació del sassarès (en marró) entre les altres parles de Sardenya El sasserès o sasserés (o turritanu, o turritanu), un diasistema que segons diversos estudiosos és un idioma individual (codi ISO 639 sdc), és una llengua de transició entre el gal·lurès i el sard, amb fortes influències del cors, lígur, català, castellà i toscà.
Història de Sardenya і Sasserès · Sard і Sasserès ·
Sàsser
Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.
Història de Sardenya і Sàsser · Sàsser і Sard ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Història de Sardenya і Segona Guerra Mundial · Sard і Segona Guerra Mundial ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Història de Sardenya і Sicília · Sard і Sicília ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de Sardenya і Tractat d'Utrecht · Sard і Tractat d'Utrecht ·
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Història de Sardenya і Víctor Amadeu II de Savoia · Sard і Víctor Amadeu II de Savoia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Sardenya і Sard
- Què tenen en comú Història de Sardenya і Sard
- Semblances entre Història de Sardenya і Sard
Comparació entre Història de Sardenya і Sard
Història de Sardenya té 354 relacions, mentre que Sard té 85. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 6.61% = 29 / (354 + 85).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Sardenya і Sard. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
