Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Sardenya і Regne de Sardenya
Història de Sardenya і Regne de Sardenya tenen 32 coses en comú (en Uniopèdia): Bonifaci VIII, Castelsardo, Catolicisme, Càller, Còrsega, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Dinastia d'Anjou, Dinastia Savoia, Estat sobirà, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Guerra de Successió Espanyola, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Jaume el Just, Jutjat d'Arborea, Jutjat de Gallura, L'Alguer, Mar Mediterrània, Martí el Jove, Martí l'Humà, Oristany, Papa, Piemont, Port de Torres, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sicília, República de Gènova, Sard, ..., Sardenya, Tractat d'Utrecht. Ampliar l'índex (2 més) »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Bonifaci VIII і Història de Sardenya · Bonifaci VIII і Regne de Sardenya ·
Castelsardo
Castellsard o Castell Sard, antigament Castell Aragonès o Castell d'Empúries, Caltheddu, Casteddu Sardu o Casteddu Genovesu i Castelsardo, és un municipi sard, situat a l'illa de Sardenya i a la província de Sàsser.
Castelsardo і Història de Sardenya · Castelsardo і Regne de Sardenya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Història de Sardenya · Catolicisme і Regne de Sardenya ·
Càller
Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.
Càller і Història de Sardenya · Càller і Regne de Sardenya ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Història de Sardenya · Còrsega і Regne de Sardenya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de Sardenya · Corona d'Aragó і Regne de Sardenya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Història de Sardenya · Corona de Castella i Lleó і Regne de Sardenya ·
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Dinastia d'Anjou і Història de Sardenya · Dinastia d'Anjou і Regne de Sardenya ·
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Dinastia Savoia і Història de Sardenya · Dinastia Savoia і Regne de Sardenya ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Estat sobirà і Història de Sardenya · Estat sobirà і Regne de Sardenya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de Sardenya · Felip V d'Espanya і Regne de Sardenya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Història de Sardenya · Ferran el Catòlic і Regne de Sardenya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de Sardenya · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sardenya ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Història de Sardenya і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Regne de Sardenya ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història de Sardenya і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Regne de Sardenya ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Història de Sardenya і Jaume el Just · Jaume el Just і Regne de Sardenya ·
Jutjat d'Arborea
Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Història de Sardenya і Jutjat d'Arborea · Jutjat d'Arborea і Regne de Sardenya ·
Jutjat de Gallura
Mapa dels jutjats de Sardenya. Gallura era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Història de Sardenya і Jutjat de Gallura · Jutjat de Gallura і Regne de Sardenya ·
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Història de Sardenya і L'Alguer · L'Alguer і Regne de Sardenya ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de Sardenya і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Regne de Sardenya ·
Martí el Jove
Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).
Història de Sardenya і Martí el Jove · Martí el Jove і Regne de Sardenya ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Història de Sardenya і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Regne de Sardenya ·
Oristany
Oristany (en sard Aristanis, en italià i oficialment Oristano) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i capital de l'homònima província d'Oristany.
Història de Sardenya і Oristany · Oristany і Regne de Sardenya ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història de Sardenya і Papa · Papa і Regne de Sardenya ·
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Història de Sardenya і Piemont · Piemont і Regne de Sardenya ·
Port de Torres
Port de Torres (en català antic lo Port, en sasserès Posthudorra i en italià Porto Torres) és un municipi italià, situat a la regió de Sardenya i a la província de Sàsser.
Història de Sardenya і Port de Torres · Port de Torres і Regne de Sardenya ·
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Història de Sardenya і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Regne d'Itàlia (1861-1946) і Regne de Sardenya ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Història de Sardenya і Regne de Sicília · Regne de Sardenya і Regne de Sicília ·
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Història de Sardenya і República de Gènova · Regne de Sardenya і República de Gènova ·
Sard
El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya.
Història de Sardenya і Sard · Regne de Sardenya і Sard ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Història de Sardenya і Sardenya · Regne de Sardenya і Sardenya ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de Sardenya і Tractat d'Utrecht · Regne de Sardenya і Tractat d'Utrecht ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Sardenya і Regne de Sardenya
- Què tenen en comú Història de Sardenya і Regne de Sardenya
- Semblances entre Història de Sardenya і Regne de Sardenya
Comparació entre Història de Sardenya і Regne de Sardenya
Història de Sardenya té 354 relacions, mentre que Regne de Sardenya té 98. Com que tenen en comú 32, l'índex de Jaccard és 7.08% = 32 / (354 + 98).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Sardenya і Regne de Sardenya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
