Comunicació

1113 les relacions: Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab, Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya, Abd-Al·lah ibn Issam al-Khawlaní, Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr, Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Abel Matutes Juan, Absolutisme, Abu-Hafs ibn Sayrí, Abu-l-Abbàs ibn Raixiq, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Academicisme, Acció Catòlica, Aeroport de Palma - Son Santjoan, Agricultura de secà, Agrigent, Agustí Buades i Frau, Aiguardent, Aina Calvo Sastre, Ajuntament de Palma, Al-Àndalus, Al-Muwàffaq (valí de Mallorca), Alabastre (mineral), Alacant, Alans, Alaró, Alí ibn Ghàniya, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Alberto Bayo Giroud, Alcassaba, Alcúdia, Alejandro Lerroux García, Alexandre Jaume Rosselló, Alfabetisme, Alfaquí, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Algaida, Algèria, Aliança Nacional Mallorquina, Alianza Popular, Almudaina, Alonso de Sedano, Alps, Alqueria, Amadeu I d'Espanya, Amazics, Ametlla, ..., Ametller, Amo de possessió, Amsterdam, Ancona, Andratx, Angelino Dulcert, Anglaterra, Annual, Anselm Turmeda, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antoni Barceló i Pont de la Terra, Antoni Despuig i Dameto, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Gelabert Massot, Antoni Juan i Alemany, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Maria Ques Ventayol, Antoni Marià Montis i Boneo, Antoni Mateu Ferrer, Antoni Maura i Montaner, Antoni Pou Reus, Antoni Ramon Pasqual i Fleixes, Antoni Villalonga Pérez, Antonio Cánovas del Castillo, Antonio Espina García, Apol·linar (militar), Arconovaldo Bonaccorsi, Argenter, Armada, Arnau Descós, Arqueologia, Arracada, Art gòtic, Artà, Última Hora, Úmar ibn al-Khattab, Assemblea Democràtica de Mallorca, Associació Internacional de Treballadors, Associació per la Cultura de Mallorca, Atenes, Ateneu Obrer Mallorquí, Atis (déu), Atles Català, Atur, August, Aurora Patriótica Mallorquina, Aurora Picornell Femenias, Austriacistes, Automòbil, Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931, Àfrica (província romana), Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Àsturs, Bailèn, Baix Imperi, Balança fiscal, Baldomero Espartero, Balearització, Balears (província romana), Balma de Son Matge, Banc Agrari de Balears, Banc Agrícola i Comercial, Banc Balear, Banc de Crèdit Balear, Banc de Sóller, Banca March, Banco Popular Español, Bandolerisme, Barcelona, Barri de l'Almudaina, Bartomeu Caldentei, Bartomeu Llull, Bartomeu Pou i Puigserver, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Basílica de Cas Frares, Basílica de sa Carrotja, Basílica de Sant Vidal de Ravenna, Basílica de Son Fadrinet, Basílica de Son Peretó, Batalla d'Agrigent, Batalla de Cannes, Batalla de Rafal Garcés (1522), Batalla de Son Fornari, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Ticino, Batalla del Trèbia (218 aC), Batlle, Bàndols a Mallorca, Bócor, Belisari, Berenguer d'Anoia, Berenguer d'Oms i de Santapau, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bernat Marquès i Rullan, Bernat Nadal i Crespí, Bernat Vidal, Binissalem, Bisbat de Mallorca, Blai Bonet i Rigo, Blat, Bloc per Mallorca, Bloc Popular Antifeixista, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, Bombolla econòmica, Bonaventura Serra i Ferragut, Botifarra, Botiga, Bous de Costitx, Bronze, Bunyola, Butlletí Oficial de l'Estat, Cabrera, Cabrit i Bassa, Caciquisme a Mallorca, Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, Cal Marquès de la Torre, Cala d'Or, Cala Sant Vicenç, Calçat, Call, Calvià, Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Mallorca, Cambrils, Campanet, Campos, CAMPSA, Can Catlar, Can Mir (Palma), Can Olesa, Canamunt i Canavall, Cannabis, Canvi Mallorquí, Capcir, Capdepera, Capitalisme, Capità general, Carladès, Carlemany, Carles de Viana, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carnisser, Carrer de Sant Miquel, Carta de Franquesa de Mallorca, Cartagena, Cartago, Cas Bitel 2, Cas Brokerval, Cas Can Domenge, Cas CDEIB, Cas Palma Arena, Cas Peatge, Cas Pla Territorial de Mallorca, Cas Son Oms, Cas Túnel de Sóller, Cas Zeus i Torcal, Casa de Misericòrdia, Casa del Poble de Palma, Casal Solleric, Castell d'Alaró, Castell de Bellver, Castell de Bendinat, Castell de Capdepera, Castell de Santueri, Castell del Rei (Pollença), Castell del Temple, Castell Nou de Nàpols, Castrum, Catalina Cirer Adrover, Catalunya, Catedral de Mallorca, Cavalleria (territori), Càntabres, Cèsar, Cíbele, Cítric, Còlera, Còrsega, Cúria de la Governació, Cúria del batle, Celtes, Cens de Floridablanca, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Centre Autonomista de Mallorca, Centre Federal de Societats Obreres de Palma, Centre Regionalista de Mallorca, Cercle de Belles Arts de Palma, Cerdanya, Cereal, Ceuta, Ciutat, Ciutat confederada romana, Climent X, Coalició Popular, Coalició Republicano-Socialista, Coanegra, Cobertor, Colònia romana, Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència, Colla de Selva, Colonialisme, Colonya Caixa Pollença, Comerç, Comissió dels Onze, Comissions Obreres, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Composició (Germanies), Compromís de Casp, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat del Rosselló, Comunió Tradicionalista, Conca occidental de la mar Mediterrània, Concòrdia de Barcelona, Concentració Republicana, Concili Vaticà II, Conciliació Liberal, Concordat de 1851, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Conflent, Conquesta feudal hispànica, Consell, Consell de Castella, Consell dels Tretze, Consell General Interinsular, Consell Insular de Mallorca, Consell Secret, Consenci, Conservadorisme, Consolat de Mar (Mallorca), Constantí, Constantinoble, Constitució Espanyola de 1812, Contracte Sant, Convent de Monti-sion de Palma, Convent de Sant Antoni de Viana, Convent de Sant Domingo de Palma, Convent de Sant Francesc (Palma), Convent de Santa Margalida (Palma), Corint, Corona d'Aragó, Corredor de coll, Corrupció, Cors, Corsari, Corsarisme balear, Corts de Cadis, Corts Espanyoles, Cos de carrabiners de costes i fronteres, Costurer, Cotó, Cotlliure, Cova de Canet, Cova de Muleta, Cova de sa Madona, Crac del 29, Crèdit Felanitxer, Creixement de la població, Cresques Abraham, Crisi de l'eurozona, Crisi del petroli del 1973, Crisi financera espanyola, Crisi financera global del 2007-2012, Cristòfol Cladera Company, Cristòfol Soler i Cladera, Cristianisme, Cuir, Cunerisme, Damasc, Datació basada en el carboni 14, Dámaso Berenguer y Fusté, Dénia, Decrets de Nova Planta, Decurió, Desembarcament de Mallorca, Desnonament, Diada per l'Autonomia, Diari de Buja, Diario de Palma, Diccionari català-valencià-balear, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia Trastàmara, Dioclecià, Diodor de Sicília, Diputació, Diputat, Diputat del comú, Disputa de l'ase, Doctrina Moral del mallorquí en Pacs, Dolmen de s'Aigua Dolça, Dolores Ibárruri Gómez, Dragonera, Dret Civil de les Illes Balears, Eclecticisme, Ecotaxa, Edat del ferro, Edicte de Milà, Editorial Moll, Eduard III d'Anglaterra, Eivissa, Eivissa (municipi), Eivissa pel Canvi, El Correo de Mallorca, El Día, El Molinar, El Obrero (Mallorca), Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011, Eleccions generals espanyoles de 1869, Eleccions generals espanyoles de 1931, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1982, Elisabet de Mallorca, Els grans cementiris sota la lluna, Els Hostalets (Palma), Emfiteusi, Emili Darder i Cànaves, Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, Epidèmia, Epigrafia, Ermenguer, Es Deu des Teix, Es Trenc, Escàndol de l'estraperlo, Esclavitud, Escola Mallorquina, Escola Normal de Mestres de Balears, Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx, Església de Sant Blai de Campos, Església de Sant Miquel (Palma), Església de Sant Miquel de Campanet, Església de Sant Nicolau (Palma), Església de Sant Pere d'Escorca, Església de Santa Creu (Palma), Església de Santa Eulària (Palma), Església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller, Església Parroquial de Santa Maria del Camí, Esporles, Esquerra Republicana Balear, Estaments, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, Estrabó, Estudi General Lul·lià, Eusebi Estada i Sureda, Falange Española, Faust Morell i Orlandis, Félix Pons Irazazábal, Febre groga, Federació de Futbol de les Illes Balears, Federació de Societats Obreres de Balears, Federació Socialista Balear, Felanitx, Felip Bauçà Canyes, Felip de Mallorca, Felip V d'Espanya, Felip VI de França, Felipe González Márquez, Ferran el Catòlic, Ferran Pou i Moreno, Ferran VI d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Ferrando Valentí, Ferrer, Ferrer Bassa, Ferrocarril de Sóller, Feudalisme, Fibra de cànem, Fideïcomís, Figa, Figueres, Fil·loxera de la vinya, Flandes, Flassader, Flequer, Fogatge, Foner balear, Formatge, Formentera, França, Francesc Antich Oliver, Francesc Comes, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francesc Garau, Francesc Garcia i Orell, Francesc Herrera, Francesc Julià i Perelló, Francesc Marçal, Francesc Pou, Francesc Prats, Francesc Ribalta, Francesc Roca i Hernández, Francesc Roca i Simó, Francesc Rosselló i Miralles, Francesc Tomàs Oliver, Francina Armengol Socías, Francisco Antonio de la Portilla, Francisco Barrado Zorrilla, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Garrido de la Vega, Francisco Miguel de Pueyo, Front Únic Antimonàrquic, Front popular, Fulgenci Coll de San Simón, Fuster, Gabriel Alomar i Villalonga, Gabriel Cañellas i Fons, Gabriel Comas i Ribas, Gabriel de Vallseca, Gabriel Mòger, Gai Sal·lusti Crisp, Gai Terenci Varró, Garrofer, Gaspar Bennàssar i Moner, Gaspar Melchor de Jovellanos, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gènova, Generalitat, Gens Cecília, Gens Sèrgia, Genseric, Georges Bernanos, Gerard Maria Thomàs i Sabater, Germànics, Gerrer, GESA, Gimnèsies, Girona, Govern d'Espanya, Govern de les Illes Balears, Governador, Gran i General Consell, Grand Hotel, Graus dels Mossos d'Esquadra, Gregori Bausà, Gregori el Gran, Grup Autonomista i Socialista de les Illes, Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, Grup dels set, Grup Tago, Guerra Civil catalana, Guerra d'Independència de Cuba, Guerra de Granada, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Rif, Guillem de Claramunt, Guillem de Torroella, Guillem Forteza i Pinya, Guillem Gayà Nicolau, Guillem Ignasi de Montis i Pont i Vich, Guillem II de Montcada i de Bearn, Guillem Mesquida i Munar, Guillem Reynés i Font, Guillem Rosselló Bordoy, Guillem Sagrera, Guillem Soler, Guium, Hanníbal Barca (247 aC), Hegemonia lingüística, Heriberto Quiñones González, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Història de les Illes Balears, Història dels Països Catalans, Hortalissa, Hortolà (professió), Hotel Formentor, Hug d'Anglesola, Huneric, Ibn al-Labbana, Ibn Hazm, Ibn Khaldun, Illa d'en Sales, Illes Balears, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Illes Orientals d'al-Àndalus, Illot des Porros, Imperi Cartaginès, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Inca (Mallorca), Indústria, Indústria tèxtil, Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Infanteria, IniciativaVerds, Inquisició, Inquisició espanyola, Insaculació, Instador del poble i del bé comú, Institut Balear, Instituto Nacional de Industria, Isabel II d'Espanya, Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya, Isidoro de Antillón, Isidro González Velázquez, Isis, Islam, Issam al-Khawlaní, Itàlia, Jaciment de s'Arenalet de Son Colom, Jaciment de Son Espases, Jaciment romà de Can Maiol, Jaciment romà de sa Mesquida, Jaciment romà de Son Joan Jaume, Jafudà Cresques, Jaume Bauzà Far, Jaume Cadell, Jaume d'Olesa i Sanglada, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Garcia i Obrador, Jaume II de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Jaume Joan de Berga i de Sales, Jaume Matas i Palou, Jaume Vidal i Alcover, Júpiter (mitologia), Jeroni Albertí i Picornell, Jeroni Bibiloni i Llaneres, Jeroni Palou, Jeroni Pou Magraner, Jeroni Rosselló Ribera, Joan Albertí i Moll, Joan Alcover i Maspons, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Joan Antoni Poch i Goicoetxea, Joan Bauzà Bauzà, Joan Bestard i Terrassa, Joan Capó i Valls de Padrines, Joan Carles I d'Espanya, Joan Crespí, Joan Daurer, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Fageda Aubert, Joan Fuster Bonnin, Joan March i Ordinas, Joan Mas Verd, Joan Massana, Joan Prim i Prats, Joan Rubió i Bellver, Joan Torrendell i Escalas, Joan Verger Pocoví, Joanot Colom, Jornada de Mers el-Kebir, Jornaler, José Luis Rodríguez Zapatero, José María Aznar López, José María Gil-Robles y Quiñones, José Ramón Bauzá Díaz, Josep Antoni Alcover i Tomàs, Josep de Torres, Josep Galceran de Cartellà, Josep Lluís Pons i Gallarza, Josep Maria Llompart de la Peña, Josep Maria Quadrado Nieto, Josep Melià i Pericàs, Josep Miquel Tries i Capó, Josep Quint Zaforteza i Amat, Josep Teodor Canet Menéndez, Joventuts Socialistes Unificades, Juan Bautista Topete, Juan Díaz de la Guerra, Jueus, Jueus mallorquins, Jugurta, Juli Ramis i Palau, Juno, Junta Democràtica de Mallorca, Junta Suprema Central, Junta Suprema de Govern de les Balears, Jurat (administració), Jurat popular, Justinià I, Juz (administració), Juz' d'Inkan, Juz' de Muntuy, Juz' de Muruh, L'Espurna (Mallorca), L'Ignorància, La Almudaina, La Aurora, La Biga i la Busca, La cartografia mallorquina, La Llorençada, La Nostra Terra, La Palma, La Soledat (Palma), Lacrimatori, Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla, Les Nou Cases, Liber Maiolichinus, Liberalisme, Llana, Llatí, Llegum, Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, Llei de Responsabilitats Polítiques, Lleida, Lleis Palatines, Llengües indoeuropees, Llengües preromanes balears, Llevant (Mallorca), Lli, Llibre de bons amonestaments, Llibre del Repartiment, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llibre dels fets, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes d'Empúries, Llista de fills il·lustres de Palma, Lloctinent general, Llorenç Bisbal i Barceló, Llorenç Cerdà i Bisbal, Llorenç Coll, Llorenç Villalonga i Pons, Lloseta, Llotja de Palma, Lluís Alemany Pujol, Lluís Companys i Jover, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Martí i Ximenis, Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, Lluc, Llucmajor, Londres, Luci Anneu Flor, Maó, Madina Mayurqa, Madrid, Magó Barca, Magna Grècia, Magrib, Mallorca, Malta, Manacor, Manierisme, Manuel Azaña Díaz, Manuel Goded Llopis, Manuel Godoy, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Manuel Sanchis i Guarner, Mar Egea, Mar Mediterrània, Maria Antònia Munar i Riutort, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Marià Aguiló i Fuster, Marià de Quintana i Ramon, Mariner, Marratxí, Marroc, Marsella, Martí l'Humà, Mascarat, Massàlia, Mateu Martí i Miquel, Mateu Torres Bestard, Mauritània, Mauritània Segona, Mauritània Tingitana, Múrcia, Memorial de greuges, Menestral, Menorca, Mercenari, Mesa Democràtica de Balears, Mesquita, Michel Sittow, Mida poblacional efectiva, Migjorn (Mallorca), Miguel de Gurrea y Cerdan, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Milícia nacional, Minerva, Miquel Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, Miquel Dolç i Dolç, Miquel Ferrer i Bauçà, Miquel Gaietà Soler i Rabassa, Miquel Llabrés i García, Missatge als mallorquins, Moiana, Moló (molí), Moliner, Montpeller, Morberia, Moviment obrer, Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla, Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí, Muhàmmad ibn Ghàniya, Mujàhid, Muqàtil, Muro (Mallorca), Museu d'Història de Manacor, Museu del Louvre, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Naval de Madrid, Museu Puixkin, Myotragus balearicus, Na Guardis, Na Moltona, Naveta d'Alemany, Nàpols, Necròpoli de Son Real, Necròpoli romana de Can Corró, Necròpolis, Necròpolis de la Carroja, Neoclassicisme, Neolític, Nicolae Ceaușescu, Nicolau Calafat, Nom romà, Noms de la ciutat de Mallorca, Normands, Nostra Paraula, Numídia, Nunó Sanç, Nurag, Oïdor, Obra Cultural Balear, Oli, Oli d'oliva, Olivera, Operació Bomsai, Orient, Orient (Bunyola), Països Baixos, Pacte Autonòmic de 1977, Pacte Autonòmic de 1992, Pacte de Madrid (1983), Pacte de Progrés, Palau de Marivent, Palau episcopal de Mallorca, Palau Reial de l'Almudaina, Palestina, Palma, Pandèmia de grip de 1918, Panteó de Roma, Paraire, Parc de la Ciutadella, Parc Natural de l'Albufera de Mallorca, Paritat interinsular, Parlament de les Illes Balears, Part Forana, Partido Socialista Popular, Partit Carlí (1971), Partit Comunista d'Espanya, Partit Comunista de les Illes Balears, Partit del Treball d'Espanya, Partit judicial, Partit Liberal Fusionista, Partit Popular (Espanya), Partit Popular de les Illes Balears, Partit Republicà de Centre, Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Republicà Federal de Mallorca, Partit Socialista de les Illes, Partit Socialista de les Illes Balears, Partit Socialista de Mallorca-Entesa, Partit Socialista de Menorca, Partit Socialista Obrer Espanyol, Patatera, Pau Casesnoves, Pau d'Anagni, Pax Romana, Pòrtol, Púnics, Peguera (Calvià), Pere Antoni Reus i Bordoy, Pere el Cerimoniós, Pere Horrach, Pere I d'Urgell, Pere Morey Servera, Pere Niçard, Pere Quetglas i Ferrer, Pere Sampol Mas, Pere Terrencs, Perpinyà, Pesaro, Pescador, Pesta, Pesta Negra, Picapedrer, Picè, Pilar Montaner i Maturana, Pirateria al Mediterrani antic, Pirateria barbaresca, Pisanello, Pitiüses, Pla Calvet, Plaça Major (Palma), Plataforma Cívica per l'Autogovern de les Balears, Plataformes Anticapitalistes, Plateresc, Plini el Vell, Plom, Política de redreç de Ferran el Catòlic, Pol·lèntia, Pollença, Pont d'Inca, Port de Palma, Port de Pollença, Port de Sevilla, Portocolom, Portocristo, Posidoni, Pragmàtica, Pragmàtica de Granada de 1499, Prat de Sant Jordi, Práxedes Mateo Sagasta, Prehistòria, Presa d'Orà (1509), Presa de Bugia, President del Govern d'Espanya, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Procuració Reial de Mallorca, Prohom, PSM-Entesa Nacionalista, Publi Corneli Escipió Africà Major, Puig Major, Punta de n'Amer, Quartera (edifici), Quint Cecili Metel Baleàric, Quios, Rafael del Riego, Rafal, Rafel Ballester i Castell, Rafel Manera Serra, Raiguer, Ramón Franco y Bahamonde, Ramon Aguiló Munar, Ramon Alemany de Cervelló i de Querol, Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster, Ramon Destorrents, Ramon II de Tortosa, Ramon Llull, Ramon Nadal i Horrach, Ravenna, Ràdio Mallorca, Règim Especial de les Illes Balears, Regidor, Regne de Castella, Regne de Mallorca, Regne Unit, Reial Audiència de Mallorca, Renaixement, Renaixença, Renda per capita, Renovación Española, República Romana, Repoblament de Mallorca, Republicanisme, Resposta als catalans, Retaule de Santa Anna i la Marededéu (Destorrents), Retaule gòtic de Santa Maria del Camí, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolta de les Germanies, Revolta Forana, Revolució Americana, Revolució Francesa, Rin, Romanització, Rosselló, Rotterdam, Sa Granja d'Esporles, Sa Pobla, Sa Vileta, Sabater, Sabó, Sala capitular barroca de la Seu de Mallorca, Salou, Samos, Samuel Corcós, Sant Joan Baptista de Perpinyà, Sant Llorenç des Cardassar, Sant Sebastià, Santa Catalina, Santa Margalida, Santa Maria del Camí, Santa Ponça, Santa Quitació, Santanyí, Santuari de Lluc, Saqueig de Santanyí (1531), Saragossa, Sardenya, Sastre, Síria, Sòria, Sóller, Seca de Mallorca, Sector primari, Sector terciari, Seda, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Selva, Semanario Económico, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Servus Dei, Ses Fontanelles de Son Torrella, Ses Païsses, Ses Salines, Setge de Peníscola (1225), Setge de Trípoli (1510), Setmana Tràgica, Sever de Menorca, Sevilla, Sicília, Simó Ballester, Sindicat de Fora, Sindicat Vertical, Societat Arqueològica Lul·liana, Societat caçadora-recol·lectora, Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, Sofia de Grècia, Son Ferrandell, Son Julià, Son Oms, Son Servera, Sucursalisme, Sueus, Sufragi masculí, Sufragi universal, Tabulae patronatus de Bóquer, Talaiot, Taller dels Cresques, Tanit, Taperera, Tarragona, Tàrraco, Tèxtil, Teatre Principal (Palma), Teixidura, Teixit (tèxtil), Tetuan, Tifus, Tolosa de Llenguadoc, Tomàs Aguiló i Forteza, Torn de terrissaire, Torrent de la Riera, Tortosa, Tractament Integrat de Llengües, Tractat d'Utrecht, Tractat dels Pirineus, Tradicionalisme, Traginer, Trasmediterránea, Treufoc, Tucis, Tunísia, Tunis, UGT Balears, Unió de Centre Democràtic, Unió General de Treballadors, Unió Liberal, Unió Mallorquina, Unió Obrera Balear, Unió Republicana (1934), Unión Patriótica, Unitat Socialista, Universal Consignació, Universitat, Universitat de Barcelona, Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, Universitat de les Illes Balears, Usdefruit, Vaga Nacional Pacífica de 1959, Vaixell de vapor, Vaixell Jaume I (1911-1967), València, Valí, Valldemossa, Vallespir, Vàndals, Vegueria, Verguisme, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Vallespir, Vespasià, Vi, Vicalvarada, Vicenç Mut i Armengol, Vilafranca de Bonany, Vil·la romana, Vil·la romana de Banyeres, Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona, Vinya, Vinyar, Virrei, Visigots, William Waldren, Worms, Xuaip, Xuetes, Yahya ibn Ghàniya, 1229, 1348, 1361, 1375, 1383, 1388, 1392, 1396, 1405, 1435, 1448, 1450, 1488, 1666, 1667, 1675, 1679, 1691, 1706, 1715, 1789, 1798, 1802, 1808, 1812, 1814, 1820, 1821, 1829, 1833, 1834, 1835, 1837, 1840, 1841, 1846, 1849, 1854, 1857, 1860, 1868, 1874, 1887, 1891, 1900, 1901, 1903, 1910, 1922, 1963, 1979, 1980, 2007, 31 de desembre. Ampliar l'índex (1063 més) » « Shrink índex

Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab

Abd-Al·lah al-Murtada ibn Àghlab (?, 1057 - Mallorca, 1095) va ser el darrer valí de les Illes Balears sota sobirania de la taifa de Dàniyya (1076- La seva làpida sepulcral, que dona les dates del seu naixement i defunció, es troba a Pisa, on amb tota seguretat, fou portada com a part del botí de guerra de la Croada pisano-catalana.

Nou!!: Història de Mallorca і Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya

Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya (?, ? - 1203 ?), de la dinastia amaziga almoràvit dels Banu Ghàniya, va ser el darrer emir almoràvit de Mayurqa.

Nou!!: Història de Mallorca і Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Issam al-Khawlaní

Abd-Al·lah ibn Issam al-Khawlaní fou valí de Mayurqa (913-946).

Nou!!: Història de Mallorca і Abd-Al·lah ibn Issam al-Khawlaní · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr (m. 720?) fou valí d'Ifríqiya (711, interinament, i 713-715).

Nou!!: Història de Mallorca і Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí

Abd-Al·lah ibn Yassín al-Jazulí (? - prop de Rommani, Marroc, 7 de juliol de 1059) fou un cap religiós musulmà, fundador del moviment dels almoràvits.

Nou!!: Història de Mallorca і Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí · Veure més »

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Mallorca і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam · Veure més »

Abel Matutes Juan

Abel Matutes Juan (Eivissa, Illes Balears, 31 d'octubre de 1941) és un empresari i polític retirat eivissenc del Partit Popular Balear, que fou Ministre d'Afers Exteriors en el primer govern de José María Aznar.

Nou!!: Història de Mallorca і Abel Matutes Juan · Veure més »

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Història de Mallorca і Absolutisme · Veure més »

Abu-Hafs ibn Sayrí

Abu-Hafs ibn Sayrí (Mallorca, 24 de novembre de 1156 - 14 de febrer de 1231) fou un potentat mayurquí emparentat amb el darrer valí musulmà de Mayurqa, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, en els temps de la Croada contra Al-Mayurqa.

Nou!!: Història de Mallorca і Abu-Hafs ibn Sayrí · Veure més »

Abu-l-Abbàs ibn Raixiq

Abu-l-Abbàs ibn Raixiq, després de la conquesta de Mayurqa per part de Mujàhid, rei de la taifa de Dàniyya, fou nomenat valí de Mayurqa (1016 - 1048).

Nou!!: Història de Mallorca і Abu-l-Abbàs ibn Raixiq · Veure més »

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, altrament conegut també pel nom de Muhàmmad ibn Alí ibn Mussa, i apel·lat en les fonts cristianes com a Abu Iehie o Aboheihe, fou el darrer valí musulmà almohade de les Illes Orientals d'al-Àndalus (1208-1229).

Nou!!: Història de Mallorca і Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí · Veure més »

Academicisme

David és un exemple d'academicisme. Lart acadèmic o academicisme és un estil artístic d'un esperit formalista produït sota la influència d'universitats o acadèmies europees i més específicament, l'art influenciat per les normes de la francesa Académie des Beaux-Arts.

Nou!!: Història de Mallorca і Academicisme · Veure més »

Acció Catòlica

Acció Catòlica és una associació pública de fidels que té el seu origen en la mateixa Església catòlica.

Nou!!: Història de Mallorca і Acció Catòlica · Veure més »

Aeroport de Palma - Son Santjoan

--> L'Aeroport de Palma-Son Santjoan (codi IATA: PMI; codi OACI: LEPA), oficialment Aeroport de Palma de Mallorca - Son Sant Joan, és un aeroport internacional situat a 8 km del centre de la ciutat de Palma.

Nou!!: Història de Mallorca і Aeroport de Palma - Son Santjoan · Veure més »

Agricultura de secà

Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.

Nou!!: Història de Mallorca і Agricultura de secà · Veure més »

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.

Nou!!: Història de Mallorca і Agrigent · Veure més »

Agustí Buades i Frau

Agustí Buades i Frau (Palma, 1804-1871) va ser un pintor mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Agustí Buades i Frau · Veure més »

Aiguardent

L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.). Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències (anís, taronja, préssec, meló…).

Nou!!: Història de Mallorca і Aiguardent · Veure més »

Aina Calvo Sastre

Aina Calvo Sastre (Palma, 1969) és una política mallorquina del PSIB-PSOE i Batlessa de Palma des del 16 de juny de 2007 fins a l'11 de juny de 2011.

Nou!!: Història de Mallorca і Aina Calvo Sastre · Veure més »

Ajuntament de Palma

Lajuntament de Palma, anomenat també Cort, és la màxima institució del municipi de Palma i es troba a la Plaça de Cort, tot i que algunes dependències han estat traslladades a altres edificis.

Nou!!: Història de Mallorca і Ajuntament de Palma · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Història de Mallorca і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Muwàffaq (valí de Mallorca)

Al-Muwàffaq fou un llibert del califa Abd-ar-Rahman III que fou valí de Mayurqa (~946 - 969).

Nou!!: Història de Mallorca і Al-Muwàffaq (valí de Mallorca) · Veure més »

Alabastre (mineral)

Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.

Nou!!: Història de Mallorca і Alabastre (mineral) · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Història de Mallorca і Alacant · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Història de Mallorca і Alans · Veure més »

Alaró

Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Alaró · Veure més »

Alí ibn Ghàniya

Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya, també conegut simplement com a Alí ibn Ishaq o, sobretot, Alí ibn Ghàniya (mort en 1188) fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya entre 1184 i 1188.

Nou!!: Història de Mallorca і Alí ibn Ghàniya · Veure més »

Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla

Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.

Nou!!: Història de Mallorca і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla · Veure més »

Alberto Bayo Giroud

Alberto Bayo Giroud (Camagüey (Cuba), 1892 - L'Havana, 1967) fou un militar i escriptor espanyol que lluità en el bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola i en la revolució cubana.

Nou!!: Història de Mallorca і Alberto Bayo Giroud · Veure més »

Alcassaba

Lalcassaba (de l'àrab andalusí alqaṣába, i aquest de l'àrab clàssic, ‘ciutadella’) és un recinte fortificat dins d'una població emmurallada, amb la funció de defensa militar.

Nou!!: Història de Mallorca і Alcassaba · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Història de Mallorca і Alcúdia · Veure més »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Nou!!: Història de Mallorca і Alejandro Lerroux García · Veure més »

Alexandre Jaume Rosselló

Alexandre Jaume Rosselló (Montevideo 1879 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un polític socialista mallorquí, nebot del polític liberal Alexandre Rosselló Pastor.

Nou!!: Història de Mallorca і Alexandre Jaume Rosselló · Veure més »

Alfabetisme

Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.

Nou!!: Història de Mallorca і Alfabetisme · Veure més »

Alfaquí

Alfaquí (de l'àrab, literalment ‘jurisconsult’, plural) és, entre els musulmans, un expert en jurisprudència islàmica (fiqh).

Nou!!: Història de Mallorca і Alfaquí · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Història de Mallorca і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Història de Mallorca і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Història de Mallorca і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Nou!!: Història de Mallorca і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »

Algaida

Algaida és una vila i municipi de Mallorca situat al centre de l'illa, a l'est de la capital, i que pertany a la comarca del Pla.

Nou!!: Història de Mallorca і Algaida · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de Mallorca і Algèria · Veure més »

Aliança Nacional Mallorquina

Aliança Nacional Mallorquina (ANAM) fou un partit polític de Mallorca fundat el 1975 per Climent Garau Arbona i Josep Melià i Pericàs, d'ideologia centrista, amb la pretensió de donar suport a les peticions d'autogovern per a les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Aliança Nacional Mallorquina · Veure més »

Alianza Popular

Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.

Nou!!: Història de Mallorca і Alianza Popular · Veure més »

Almudaina

Almudaina és una població del País Valencià a la comarca del Comtat.

Nou!!: Història de Mallorca і Almudaina · Veure més »

Alonso de Sedano

Retaule de la Mare de Déu, d'Alonso de Sedano (1510). Església parroquial de Montenegro de Cameros (Sòria) Alonso de Sedano (Castella, s. XV - Burgos, 1530), va ser un pintor castellà, probablement originari de Burgos.

Nou!!: Història de Mallorca і Alonso de Sedano · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Història de Mallorca і Alps · Veure més »

Alqueria

Alqueria del Moro a Benicalap Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus.

Nou!!: Història de Mallorca і Alqueria · Veure més »

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Nou!!: Història de Mallorca і Amadeu I d'Espanya · Veure més »

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Història de Mallorca і Amazics · Veure més »

Ametlla

Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.

Nou!!: Història de Mallorca і Ametlla · Veure més »

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Nou!!: Història de Mallorca і Ametller · Veure més »

Amo de possessió

Amo és el nom que rep a Mallorca l'arrendatari d'una possessió (unitat territorial de gestió agrària que té com a centre ses cases, lloc on hi ha la residència de l'amo, dels treballadors (missatges) i sovint la residència temporal del propietari (senyor). Històricament hi va haver arrendataris que eren comerciants que llogaven les possessions per produir oli i comercialitzar-lo. Però la figura de l'amo, com arrendatari pagès, es va fer absolutament general a principis del. Es constituïren veritables nissagues d'amos de possessió que romanien algunes generacions a la mateixa possessió o a possessions del mateix senyor. Aquests amos eren els que gestionaven la major part de la propietat (el senyor podia retenir sota el seu control directe determinats aspectes: les caceres, els pinars, el carbó, les rotes, etc.) i que llogaven els jornalers. Molt sovint els amos consolidaren posicions econòmiques acomodades. En aquestes circumstàncies era normal que esdevinguessin també propietaris i que els seus fills s'incorporassin a les professions liberals o a la carrera eclesiàstica. A la segona meitat del, coincidint amb la dinàmica exportadora de l'agricultura mallorquina, els amos, conjuntament amb els senyors pagesos (propietaris rurals residents a les mateixes viles, a diferència de l'aristocràcia i la gran propietat en mans de ciutadans) i els pagesos propietaris, es convertiren en els grups socials dominants a la majoria de municipis rurals. Aquest domini era econòmic, social i polític. Amb la instauració del sistema de sufragi (primer censitari i després universal) el control polític dels amos i pagesos rics es va fer més evident, ocupant sovint les batlies i regidories. És en aquesta època que hom parla a Mallorca de la implantació d'un sistema caciquista molt articulat. Els amos de possessió mantengueren el seu prestigi i influència fins als anys cinquanta i seixanta del, quan els canvis econòmics generats per l'economia turística trasbalsaren per complet el món rural mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Amo de possessió · Veure més »

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Nou!!: Història de Mallorca і Amsterdam · Veure més »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Història de Mallorca і Ancona · Veure més »

Andratx

Andratx és una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a la costa de la serra de Tramuntana.

Nou!!: Història de Mallorca і Andratx · Veure més »

Angelino Dulcert

Carta portolana d'Angelino Dulcert, signada a Mallorca l'any 1339 Angelino Dulcert o Angelí Dolcet (o Angelino Dalorto per alguns) va ser un cartògraf mallorquí del s.xiv, autor de les més antigues cartes portolanes de l'anomenada "Escola Mallorquina", és autor del primer espècimen conegut elaborat a Mallorca (la carta de 1339).

Nou!!: Història de Mallorca і Angelino Dulcert · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Història de Mallorca і Anglaterra · Veure més »

Annual

Annual és una població al nord-oest del Marroc, a uns 120 km a l'oest de Melilla.

Nou!!: Història de Mallorca і Annual · Veure més »

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Anselm Turmeda · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Història de Mallorca і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Història de Mallorca і Antiga Roma · Veure més »

Antoni Barceló i Pont de la Terra

Antoni Barceló i Pont de la Terra (Palma, Mallorca, 31 de desembre de 1716 - 30 de gener de 1797) fou tinent general de l'Armada Espanyola.

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Barceló i Pont de la Terra · Veure més »

Antoni Despuig i Dameto

Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig. Nasqué al palau de Can Montenegro, tothora existent. Feu els primers estudis amb preceptors privats i seguidament als jesuïtes de Monti-Sion de Palma, on obtingué el títol d'humanitats. Malgrat els seus desigs d'emprendre la carrera militar, el seu pare el destinà al clergat. El 1760 rebé la tonsura eclesiàstica i l'any següent un benefici a la catedral de Mallorca. El 1764 es llicencià en filosofia a l'Estudi General Lul·lià i tot seguit abandonà els estudis per traslladar-se a la casa familiar de Montoro de Mezquita, al Maestrat aragonès, on es dedicà a escriure i a traduir. Cinc anys després rebé els ordes menors. A Alcanyís fou ordenat sotsdiaca el 21 de setembre de 1771 i sacerdot el 3 de juliol de 1774 de mans de Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa. Aquell mateix 1774 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, càrrec que ocupà per poders, puix que s'havia traslladat a l'estranger. Efectivament, la canongia comportava el dret de viatjar, i Despuig visità França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra amb intenció de resseguir les ciutats on s'havien celebrat concilis i estudiar-ne les actes. Durant aquests viatges va tenir força contactes amb els moviments il·lustrats europeus i anà consolidant una amplíssima cultura i el domini de diverses llengües. El 1777 tornà a Mallorca amb el nomenament de jutge conservador i vicari apostòlic de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. Allí intervingué en la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País i organitzà la seva escola de pintura, de la qual el 1778 fou nomenat censor. L'1 de juny de 1779 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Lul·liana de Mallorca, de la qual esdevindria rector de 1783 a 1785. El 1780 havia estat nomenat vicari episcopal dels exèrcits de mar i terra a les illes i el 1782 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. A la possessió de Raixa, propietat del seu germà Joan, l'hereu, fundà una important biblioteca i reuní una esplèndida col·lecció d'obres d'art, que sostingué i nodrí durant tota la seva vida i que ara es pot visitar parcialment al Castell de Bellver. Anys més tard, hi feu traslladar troballes de les excavacions que endegà a la localitat italiana d'Arícia. Havia protegit el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionessin un mapa de l'illa de Mallorca (1785) que és conegut amb el seu nom. El 7 de maig de 1785 fou nomenat auditor per al regne d'Aragó del Tribunal de la Rota Romana, i es traslladà a Roma. Allí promogué la beatificació de santa Catalina Tomàs, de la qual havia escrit una biografia, però que no aconseguí fins força anys més tard (1792). De Roma estant i sempre per poders, accedí als càrrecs de xantre del capítol catedralici de la catedral de Mallorca (1786) i de bisbe d'Oriola (1791). El consagraren bisbe a l'Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols de la Ciutat Eterna el 29 de setembre de 1791, i tanmateix fins a finals de març de l'any següent no visità la diòcesi oriolana. A primers de l'any 1794 a la ciutat de València, a conseqüència de la decisió de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero d'acollir més de sis-cents capellans fugitius dels fets revolucionaris de França, hi hagué força aldarulls. El capità general Vicente Vera d'Aragón, duc de la Roca, en culpà el bisbe Fabián i el feu detenir, alhora que nomenava Despuig arquebisbe de València. Despuig s'hi presentà immediatament i prengué possessió de l'arxidiòcesi. A indicació del rei Carles IV, el papa Pius VI, acabà per confirmar-lo en el nou càrrec l'1 de juny de 1795. Tanmateix Despuig pogué copsar de seguida l'hostilitat dels valencians que el consideraven un intrús, per la qual cosa demanà el trasllat al rei. Només sis mesos després era nomenat arquebisbe de Sevilla. Retrat d'Antoni Despuig i Dameto fet per Manuel Peleguer. Aquest retrat és datable el segon semestre de 1795, el breu període que Despuig fou arquebisbe de València. Poc temps romangué també a la capital andalusa, atès que el 1796 el ministre Manuel Godoy, sobre el qual havia intentat obrir un procés inquisitorial per bigàmia i ateisme, l'envià a Itàlia amb l'arquebisbe de Toledo Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón en missió diplomàtica davant del papa. Un cop arribats a Roma, Despuig sabé que tenien instruccions precises de no tornar mai més a la península. Pius VI el nomenà patriarca titular d'Antioquia (1799) tot mantenint-li formalment l'arquebisbat de Sevilla, però Despuig en dimití ben aviat a canvi dels substanciosos càrrecs d'ardiaca de la catedral de València i de canonge de Talavera de la metropolitana de Toledo, sempre ocupats a distància. El nou papa Pius VII, en el consistori de juliol de 1803, el proclamà cardenal-prevere del títol de S. Callisto i arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major. Des de 1808 fins a la seva mort, Despuig seria provicari i després vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma i camarlenc de la Santa Església Romana. Quan el 1809 Napoleó I ocupà per segon cop els Estats Pontificis i desterrà Pius VII a Savona i després a Fontainebleau, Despuig l'acompanyà. A França, fou un dels tretze cardenals que es negaren públicament a assistir a les segones noces de l'emperador amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria. La reacció fou de no permetre'ls d'exhibir la dignitat cardenalícia -se'ls anomenava "cardenals negres" perquè, entre altres coses, no podien usar la vestimenta de color porpra-. Tanmateix Despuig no fou confinat a una ciutat francesa com els altres dotze refractaris, sinó que a causa del seu precari estat de salut i a instàncies de l'arquebisbe de Lió, el seu amic el cardenal Joseph Fesch, que era oncle de Napoleó, fou autoritzat a tornar a Itàlia i anar a prendre les aigües a Lucca, aleshores un principat annexat al Regne d'Etrúria, estat titella que l'emperador havia creat per a la seva germana Elisa. Despuig hi morí i fou sebollit a la catedral de Sant Martí d'aquesta ciutat toscana, mentre el seu cor era traslladat a Palma. No fou fins al 1993 que les seves restes foren traslladades a Mallorca i enterrades a l'església de Santa Magdalena de Palma, al costat de les de santa Catalina Tomàs. El 2005 fou erigida a la plaça davant d'aquesta església una estàtua d'Antoni Despuig, obra de l'escultor Damià Ramis Caubet.

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Despuig i Dameto · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »

Antoni Gelabert Massot

Antoni Gelabert Massot va ser un pintor mallorquí nat a Palma el 1877.

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Gelabert Massot · Veure més »

Antoni Juan i Alemany

Antoni Juan i Alemany (Mallorca, ca 1853 - Maó, 28 de desembre de 1933).

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Juan i Alemany · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Antoni Maria Ques Ventayol

Antoni Maria Ques Ventayol Torró (Alcúdia 1889 - Palma 1937) fou un polític republicà i empresari mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Maria Ques Ventayol · Veure més »

Antoni Marià Montis i Boneo

Antoni Marià de Montis i Boneo (Palma, 1815 - Valladolid, 1880) fou un escriptor i polític mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Marià Montis i Boneo · Veure més »

Antoni Mateu Ferrer

Antoni Mateu Ferrer (Inca, 1901 - Palma, 1937) fou un polític mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Mateu Ferrer · Veure més »

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Maura i Montaner · Veure més »

Antoni Pou Reus

Antoni Pou Reus (Palma 1881-1934) va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Pou Reus · Veure més »

Antoni Ramon Pasqual i Fleixes

Antoni Ramon Pasqual i Fleixes (Andratx, 1707-Palma, 1791) va ser un lul·lista i monjo cistercenc mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Ramon Pasqual i Fleixes · Veure més »

Antoni Villalonga Pérez

Antoni Villalonga i Pérez (Palma, 1821-1910) va ser un polític mallorquí, dirigent del republicanisme i batle de Palma fill de Francesc Villalonga Escalada i pare del també polític Francesc Villalonga Fàbregues.

Nou!!: Història de Mallorca і Antoni Villalonga Pérez · Veure més »

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Nou!!: Història de Mallorca і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »

Antonio Espina García

Antonio Espina García (Madrid, 29 d'octubre de 1894 - íd. 12 de febrer de 1972) va ser un escriptor i polític espanyol, de tarannà progressista i avantguardista.

Nou!!: Història de Mallorca і Antonio Espina García · Veure més »

Apol·linar (militar)

Apol·linar fou un militar i polític romà d'Orient, natural d'algun lloc indeterminat de la península itàlica, que havia format part de la cort del rei vàndal Hildelric però quan aquest fou desposseït pel seu germà Gelimer, juntament amb un bon nombre de romans del Regne Vàndal es passa a Justinià I, col·laborant en la Guerra Vandàlica empresa per l'Imperi Romà d'Orient on destacà pel seu valor, sobretot a la Batalla de Tricama.

Nou!!: Història de Mallorca і Apol·linar (militar) · Veure més »

Arconovaldo Bonaccorsi

Retrat Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi, (Bolonya, 21 d'agost de 1898 - Roma, 2 de juliol de 1962) fou advocat i polític feixista italià, que a les ordres de Mussolini va envair les Illes Balears l'estiu de 1936, motiu pel qual rebé el malnom de Lleó de Son Servera.

Nou!!: Història de Mallorca і Arconovaldo Bonaccorsi · Veure més »

Argenter

Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.

Nou!!: Història de Mallorca і Argenter · Veure més »

Armada

L'armada és la marina militar o de guerra, és a dir, aquella branca de les forces armades que desenvolupa la seva activitat en el medi aquàtic, habitualment el mar, però també en llacs i rius.

Nou!!: Història de Mallorca і Armada · Veure més »

Arnau Descós

Arnau Descós o Arnau de Cors, (Mallorca, s.), escriptor i lul·lista, ciutadà mallorquí que va concórrer al certamen poètic convocat per Ferrando Dieç a València el 1486, juntament amb els mallorquins Mossèn Ramon Vivot i Jaume d'Olesa, amb el poema Causa tant gran produint tal efecte.

Nou!!: Història de Mallorca і Arnau Descós · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: Història de Mallorca і Arqueologia · Veure més »

Arracada

Arracada de plata en forma d'anella Una arracada o orellal (ant. orellera) o penjant de les orelles és un objecte que serveix per a adornar les orelles.

Nou!!: Història de Mallorca і Arracada · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Història de Mallorca і Art gòtic · Veure més »

Artà

Artà és una vila i municipi de Mallorca situat al nord-est de l'illa, que pertany a la comarca de Llevant.

Nou!!: Història de Mallorca і Artà · Veure més »

Última Hora

Última Hora és el diari més venut a les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Última Hora · Veure més »

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Nou!!: Història de Mallorca і Úmar ibn al-Khattab · Veure més »

Assemblea Democràtica de Mallorca

L'Assemblea Democràtica de Mallorca va ser la plataforma que aglutinà la majoria de les forces democràtiques opositores al règim franquista durant els anys de la Transició.

Nou!!: Història de Mallorca і Assemblea Democràtica de Mallorca · Veure més »

Associació Internacional de Treballadors

LAssociació internacional del treball és una federació obrera intencional constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).

Nou!!: Història de Mallorca і Associació Internacional de Treballadors · Veure més »

Associació per la Cultura de Mallorca

Associació per la Cultura de Mallorca va ser l'entitat fundada a Mallorca el 1923 amb la intenció de ser una plataforma que unís les diverses tendències mallorquinistes.

Nou!!: Història de Mallorca і Associació per la Cultura de Mallorca · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Història de Mallorca і Atenes · Veure més »

Ateneu Obrer Mallorquí

L'Ateneu Obrer Mallorquí va ser una associació obrera fundada a la ciutat de Mallorca el 1890, amb motiu del Primer de Maig, i amb l'objectiu d'impulsar a l'illa l'organització dels treballadors.

Nou!!: Història de Mallorca і Ateneu Obrer Mallorquí · Veure més »

Atis (déu)

s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.

Nou!!: Història de Mallorca і Atis (déu) · Veure més »

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).

Nou!!: Història de Mallorca і Atles Català · Veure més »

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.

Nou!!: Història de Mallorca і Atur · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Història de Mallorca і August · Veure més »

Aurora Patriótica Mallorquina

Aurora Patriótica Mallorquina fou un diari de tendència liberal publicat en castellà a Palma (Mallorca) des del 15 de juny de 1812 fins al 19 de maig de 1813, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Història de Mallorca і Aurora Patriótica Mallorquina · Veure més »

Aurora Picornell Femenias

Aurora Picornell Femenias (Palma, 1 d'octubre de 1912 - Manacor, 5 de gener de 1937) va ser una política, sindicalista, d'ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València, Eivissa i Menorca durant la Segona República.

Nou!!: Història de Mallorca і Aurora Picornell Femenias · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Història de Mallorca і Austriacistes · Veure més »

Automòbil

Seat 600. Un automòbil (també se'n pot dir auto, cotxe o votura a la Catalunya del Nord) és usualment un vehicle de quatre rodes amb motor destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i 7 seients.

Nou!!: Història de Mallorca і Automòbil · Veure més »

Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931

L'Avantprojecte d'Estatut de les Illes Balears de 1931 és un text impulsat per l'Associació per la Cultura de Mallorca que fou aprovat per una assemblea al juliol del mateix any.

Nou!!: Història de Mallorca і Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931 · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Història de Mallorca і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.

Nou!!: Història de Mallorca і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »

Àsturs

Els àsturs (llatí Astures) foren un poble de la Tarraconense de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'Astúries quasi tota la província de Lleó i algunes comarques de Zamora i Galícia.

Nou!!: Història de Mallorca і Àsturs · Veure més »

Bailèn

Bailèn (en castellà: Bailén) és un municipi de la Comarca de Sierra Morena de la província de Jaén, situat en l'encreuament natural de camins des del centre i nord d'Espanya cap a l'Occident i Orient d'Andalusia, a l'autovia A-4 (antiga Nacional IV).

Nou!!: Història de Mallorca і Bailèn · Veure més »

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Nou!!: Història de Mallorca і Baix Imperi · Veure més »

Balança fiscal

Per balança fiscal d'una Comunitat Autònoma (o d'un Estat federat en una Federació) s'entén, com a definició habitual dels experts (i que es correspon amb el qual normalment es sobreentén per tal en els mitjans de comunicació, informes de les Administracions al respecte, i debats polítics -així com amb el qual entenem el públic en general): La diferència entre els impostos estatals i cotitzacions socials recaptats (que suporten els residents de la comunitat autònoma), al llarg d'un any, i els recursos públics que, des de l'Administració Central, es destinen o reverteixen –directament o indirectament– als residents de tal comunitat i a les institucions d'autogovern,, En d'altres termes: la diferència entre l'esforç fiscal dels residents en el territori, recaptat per l'Administració Central, EF, i el retorn al territori, R. La part principal d'aquest és un retorn monetari, dit directe, Rd, en forma de transferències al govern autònom i ajuntamens, pagaments directes als residents (Pensions i Subsidis d'atur, principalment) i desèsescentrals en infraestructures en el territori.

Nou!!: Història de Mallorca і Balança fiscal · Veure més »

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Nou!!: Història de Mallorca і Baldomero Espartero · Veure més »

Balearització

La balearització és un terme utilitzat en tractats de turisme i sostenibilitat que fa referència a un model de desenvolupament urbanístic basat en la construcció desmesurada en primera línia de mar.

Nou!!: Història de Mallorca і Balearització · Veure més »

Balears (província romana)

Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana creada el dC que comprenia les Illes Gimnèsies i les Pitiüses.

Nou!!: Història de Mallorca і Balears (província romana) · Veure més »

Balma de Son Matge

La balma de Son Matge és un abric rocós situat a l'Estret de Valldemossa, a la possessió homònima, al terme municipal de Valldemossa (Mallorca) on s'han trobat restes d'ocupació humana entre el V mil·lenni abans de crist i el I mil·lenni abans de Crist.

Nou!!: Història de Mallorca і Balma de Son Matge · Veure més »

Banc Agrari de Balears

El Banc Agrari de Balears va ser una entitat de crèdit fundada a Palma l'any 1912.

Nou!!: Història de Mallorca і Banc Agrari de Balears · Veure més »

Banc Agrícola i Comercial

El Banc Agrícola i Comercial va ser una entitat financera mallorquina organitzada com una societat anònima.

Nou!!: Història de Mallorca і Banc Agrícola i Comercial · Veure més »

Banc Balear

El Banc Balear va ser el primer banc mallorquí d'emissió.

Nou!!: Història de Mallorca і Banc Balear · Veure més »

Banc de Crèdit Balear

Plaça d'Espanya de Palma. El Banc de Crèdit Balear és una entitat bancària creada a Palma el febrer de 1872.

Nou!!: Història de Mallorca і Banc de Crèdit Balear · Veure més »

Banc de Sóller

El Banc de Sóller és un edifici modernista a la Plaça de la Constitució, al costat de l'església de Sant Bartomeu de Sóller, a Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Banc de Sóller · Veure més »

Banca March

Oficina del banc. Banca March és un banc fundat l'any 1926 per Joan March i Ordinas amb seu a Palma.

Nou!!: Història de Mallorca і Banca March · Veure més »

Banco Popular Español

Banco Popular Español fou un banc fundat l'any 1926.

Nou!!: Història de Mallorca і Banco Popular Español · Veure més »

Bandolerisme

Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.

Nou!!: Història de Mallorca і Bandolerisme · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Mallorca і Barcelona · Veure més »

Barri de l'Almudaina

L'Almudaina és el barri de la ciutat de Mallorca que es correspon amb l'antiga ciutadella musulmana, de la qual pren el nom, el Castell de l'Almudaina.

Nou!!: Història de Mallorca і Barri de l'Almudaina · Veure més »

Bartomeu Caldentei

Bartomeu Caldentei (Felanitx, 1447— Palma, 1500) fou un teòleg, lul·lista i mestre de l'Estudi General de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Bartomeu Caldentei · Veure més »

Bartomeu Llull

Bartomeu Llull (Ciutat de Mallorca, 1565 - 1634), teòleg i prevere.

Nou!!: Història de Mallorca і Bartomeu Llull · Veure més »

Bartomeu Pou i Puigserver

Bartomeu Pou i Puigserver (Algaida, 21 de juny de 1727-1802) fou un filòsof i neohumanista.

Nou!!: Història de Mallorca і Bartomeu Pou i Puigserver · Veure més »

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Ciutat de Mallorca, 3 d'agost de 1913 - el Brull, 5 de gener de 1938) fou un poeta i traductor mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Bartomeu Rosselló-Pòrcel · Veure més »

Basílica de Cas Frares

La Basílica paleocristiana de Cas Frares, situada a la possessió de Cas Frares, del terme municipal de Santa Maria del Camí, fou descoberta el 1833 i destruïda poc després pel pagès de la finca.

Nou!!: Història de Mallorca і Basílica de Cas Frares · Veure més »

Basílica de sa Carrotja

La Basílica de sa Carrotja és un jaciment arqueològic corresponent a un edifici paleocristià destinat al culte, descobert el 1908 prop de Porto Cristo (Manacor), tenia 23 metres de llargària per 10 d'amplària dividida en tres naus separades per columnes, s'hi va trobar un baptisteri de planta cruciforme i conservava vestigis del lloc que devia ocupar l'altar, a l'església i al seu entorn també s'hi localitzaren diverses tombes, alguna d'elles amb mosaic com el dHonòria.

Nou!!: Història de Mallorca і Basílica de sa Carrotja · Veure més »

Basílica de Sant Vidal de Ravenna

La basílica de Sant Vidal de Ravenna (o de San Vitale, en italià) és un dels temples més importants de l'art romà d'Orient.

Nou!!: Història de Mallorca і Basílica de Sant Vidal de Ravenna · Veure més »

Basílica de Son Fadrinet

Son Fadrinet és un jaciment arqueològic de Campos (Mallorca), on l'any 1988 es trobaren per casualitat les restes d'una basílica paleocristiana de la segona meitat del i que sembla que s'emprà fins a la conquesta musulmana, al.

Nou!!: Història de Mallorca і Basílica de Son Fadrinet · Veure més »

Basílica de Son Peretó

La basílica de Son Peretó fou un edifici destinat al culte paleocristià situat a la possessió de Son Peretó, entre les localitats mallorquines de Manacor i Sant Llorenç des Cardassar.

Nou!!: Història de Mallorca і Basílica de Son Peretó · Veure més »

Batalla d'Agrigent

La batalla d'Agrigent va tenir lloc l'any 261 aC.

Nou!!: Història de Mallorca і Batalla d'Agrigent · Veure més »

Batalla de Cannes

La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.

Nou!!: Història de Mallorca і Batalla de Cannes · Veure més »

Batalla de Rafal Garcés (1522)

La batalla de Rafal Garcés de 1522 o Segona batalla de Rafal Garcés, va ser un enfrontament militar de la Germania de Mallorca, esdevengut a la fi de novembre de 1522 en les terres de Rafal Garcés (Inca).

Nou!!: Història de Mallorca і Batalla de Rafal Garcés (1522) · Veure més »

Batalla de Son Fornari

La Batalla de Can Fornari va ser una enfrontament militar produït a la Guerra de les Germanies de Mallorca el 3 de novembre de 1522, prop de la possessió de Can Fornari, entre sa Pobla i Muro.

Nou!!: Història de Mallorca і Batalla de Son Fornari · Veure més »

Batalla de Zama

La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Història de Mallorca і Batalla de Zama · Veure més »

Batalla del llac Trasimè

La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.

Nou!!: Història de Mallorca і Batalla del llac Trasimè · Veure més »

Batalla del Ticino

La Batalla del Ticino va tenir lloc l'any 218 aC entre l'exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal Barca, i l'exèrcit de romà, encapçalat per Publi Corneli Escipió, durant la Segona guerra púnica.

Nou!!: Història de Mallorca і Batalla del Ticino · Veure més »

Batalla del Trèbia (218 aC)

La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).

Nou!!: Història de Mallorca і Batalla del Trèbia (218 aC) · Veure més »

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Nou!!: Història de Mallorca і Batlle · Veure més »

Bàndols a Mallorca

Els bàndols o banderies són els enfrontaments civils que se succeïren a Mallorca des del fins al i enfrontaren diferents faccions nobiliàries, amb la participació de sectors populars lligats de manera clientel·lar a cada una d'elles.

Nou!!: Història de Mallorca і Bàndols a Mallorca · Veure més »

Bócor

El Pedret de Bóquer és un jaciment arqueològic situat a la possessió de Bóquer (Pollença) que conté les restes de l'antiga ciutat de Bócor (Bocchorum, Bocchorus o Bocchor), que fou un poblat posttalaiòtic de certa importància i esdevingut ciutat federada després de la conquesta romana.

Nou!!: Història de Mallorca і Bócor · Veure més »

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Nou!!: Història de Mallorca і Belisari · Veure més »

Berenguer d'Anoia

Pàgina del ''Mirall de Trobar'' Berenguer d'Anoia (Inca, cap a 1300) va ser un preceptista i trobador del del qual es tenen molt poques dades biogràfiques.

Nou!!: Història de Mallorca і Berenguer d'Anoia · Veure més »

Berenguer d'Oms i de Santapau

Berenguer d'Oms i de Santapau (segle XIV-?1468), governador de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Berenguer d'Oms i de Santapau · Veure més »

Bernat de Santa Eugènia de Berga

Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Història de Mallorca і Bernat de Santa Eugènia de Berga · Veure més »

Bernat Marquès i Rullan

Bernat Marquès i Rullan (Sóller, 1869 - Illetes, Calvià, 1937) fou un polític mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Bernat Marquès i Rullan · Veure més »

Bernat Nadal i Crespí

Bernat Nadal i Crespí (Sóller, 5 d'abril de 1746 – Palma, 12 de desembre de 1818), mallorquí i bisbe de Mallorca (1794-1818).

Nou!!: Història de Mallorca і Bernat Nadal i Crespí · Veure més »

Bernat Vidal

Bernat Vidal va ser un jurista i poeta que va morir el.

Nou!!: Història de Mallorca і Bernat Vidal · Veure més »

Binissalem

Molí fariner de Binissalem. Binissalem, antigament i ocasionalment Robines, és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca geogràfica del Raiguer.

Nou!!: Història de Mallorca і Binissalem · Veure més »

Bisbat de Mallorca

El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.

Nou!!: Història de Mallorca і Bisbat de Mallorca · Veure més »

Blai Bonet i Rigo

Blai Bonet i Rigo (Santanyí, Mallorca, 10 de desembre de 1926 - 21 de desembre de 1997) fou un poeta i novel·lista mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Blai Bonet i Rigo · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Història de Mallorca і Blat · Veure més »

Bloc per Mallorca

El Bloc per Mallorca és una coalició preelectoral creada el 17 de novembre de 2006 per PSM, Esquerra Unida de Mallorca, Els Verds de Mallorca i un col·lectiu de ciutadans independents agrupats en la plataforma Progressistes pel Bloc de cara a les eleccions autonòmiques i, en alguns casos, municipals, del maig del 2007.

Nou!!: Història de Mallorca і Bloc per Mallorca · Veure més »

Bloc Popular Antifeixista

El Bloc Popular Antifeixista va ser una coalició política i electoral establerta a les Illes Balears i que va concórrer a les eleccions de febrer de 1936, essent la concreció a les illes del Front Popular.

Nou!!: Història de Mallorca і Bloc Popular Antifeixista · Veure més »

Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana

El Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL) és una revista d'història editada a Palma (Mallorca) des del 1885 per la Societat Arqueològica Lul·liana.

Nou!!: Història de Mallorca і Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana · Veure més »

Bombolla econòmica

Una bombolla econòmica (també anomenada bombolla especulativa, bombolla de mercat, bombolla financera o mania especulativa), en anàlisi financera, és una desviació, d'origen especulatiu, existent entre el valor real d'un actiu financer i la seva cotització borsària.

Nou!!: Història de Mallorca і Bombolla econòmica · Veure més »

Bonaventura Serra i Ferragut

Bonaventura Serra i Ferragut (Mallorca, 1728-1784), va ser un erudit, historiador, botànic i pintor.

Nou!!: Història de Mallorca і Bonaventura Serra i Ferragut · Veure més »

Botifarra

Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.

Nou!!: Història de Mallorca і Botifarra · Veure més »

Botiga

Samarretes en una botiga de ''souvenirs'' de Barcelona. Una botiga o comerç (a voltes tenda) és un tipus d'establiment comercial, físic o virtual, on la gent pot adquirir béns o serveis a canvi d'una contraprestació econòmica, de forma tradicional.

Nou!!: Història de Mallorca і Botiga · Veure més »

Bous de Costitx

Els bous de Costitx, toros de Costitx o caps de toro de Costitx són tres peces de bronze d'època talaiòtica trobats el 1895 al santuari de Son Corró, a Costitx, Mallorca, que representen caps de bou.

Nou!!: Història de Mallorca і Bous de Costitx · Veure més »

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Nou!!: Història de Mallorca і Bronze · Veure més »

Bunyola

Bunyola és una vila i municipi de Mallorca que es troba a la serra de Tramuntana cap el Raiguer.

Nou!!: Història de Mallorca і Bunyola · Veure més »

Butlletí Oficial de l'Estat

El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

Nou!!: Història de Mallorca і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »

Cabrera

Cabrera és una petita illa de l'arxipèlag balear situada a 13,5 km al sud de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Cabrera · Veure més »

Cabrit i Bassa

Guillem Cabrit i Guillem Bassa foren dos personatges, a mig camí de la història i la llegenda, que varen defensar la fortificació del Castell d'Alaró quan les tropes catalanes de l'infant Alfons ocuparen l'illa de Mallorca i sobre la torre del qual continuava onejant la senyera de Jaume II de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Cabrit i Bassa · Veure més »

Caciquisme a Mallorca

A Mallorca el caciquisme de l'època de la Restauració constituïa una piràmide jeràrquica d'estrats dependents entre si, amb l'epicentre a Madrid, i que encaixava amb les relacions de domini de classe existents a l'illa.

Nou!!: Història de Mallorca і Caciquisme a Mallorca · Veure més »

Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears

Sa Nostra és el nom comercial de Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears o Caixa de Balears, una entitat financera amb seu a Palma (Mallorca) i fundada el 1882.

Nou!!: Història de Mallorca і Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears · Veure més »

Cal Marquès de la Torre

Cal Marquès de la Torre, dit normalment Ca la Torre, és una casa senyorial de la ciutat de Mallorca, situada al carrer de la Portella.

Nou!!: Història de Mallorca і Cal Marquès de la Torre · Veure més »

Cala d'Or

Cala d'Or és un nucli de població del terme municipal de Santanyí que s'allarga fins al de Felanitx i que està estructurat entorn de diverses cales.

Nou!!: Història de Mallorca і Cala d'Or · Veure més »

Cala Sant Vicenç

Cala Sant Vicenç, Cala Sant Vicent o simplement Sant Vicent és una urbanització del nord de Mallorca, al municipi de Pollença.

Nou!!: Història de Mallorca і Cala Sant Vicenç · Veure més »

Calçat

Expositors de calçat Calcer femení El calçat, calcer, calçament o la calçadura és qualsevol peça de vestir que cobreix el peu i, a vegades, part de la cama, per a protegir-lo del fred i de l'exterior, però també amb fins ornamentals.

Nou!!: Història de Mallorca і Calçat · Veure més »

Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

Nou!!: Història de Mallorca і Call · Veure més »

Calvià

Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Calvià · Veure més »

Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Mallorca

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Mallorca és una entitat creada a Palma l'any 1886 per agrupar els naviliers, comerciants, industrials i capitans de vaixells.

Nou!!: Història de Mallorca і Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Mallorca · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Història de Mallorca і Cambrils · Veure més »

Campanet

Campanet és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Campanet · Veure més »

Campos

Campos és una vila i municipi de Mallorca situat al sud de l'illa, a la comarca de Migjorn.

Nou!!: Història de Mallorca і Campos · Veure més »

CAMPSA

Valladolid. CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.) va ser una empresa espanyola creada el 1927 gràcies a la Llei del Monopoli de Petrolis de 1927.

Nou!!: Història de Mallorca і CAMPSA · Veure més »

Can Catlar

Can Catlar és una casa senyorial situada al núm.

Nou!!: Història de Mallorca і Can Catlar · Veure més »

Can Mir (Palma)

Can Mir era el nom d'un magatzem de fustes situat a les avingudes de Palma, prop de l'estació del tren de Sóller.

Nou!!: Història de Mallorca і Can Mir (Palma) · Veure més »

Can Olesa

Can Olesa és un casal senyorial d'origen gòtic, reformat el i que es troba en el centre de la ciutat de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Can Olesa · Veure més »

Canamunt i Canavall

Canamunt i Canavall foren els dos bàndols nobiliaris que s'enfrontaren a la ciutat de Mallorca i a tota l'illa a finals del.

Nou!!: Història de Mallorca і Canamunt i Canavall · Veure més »

Cannabis

Cannabis és un gènere de magnoliofití que inclou tres espècies diferents, el Cannabis sativa, Cannabis indica i Cannabis ruderalis.

Nou!!: Història de Mallorca і Cannabis · Veure més »

Canvi Mallorquí

El Canvi Mallorquí va ser una entitat financera fundada a Mallorca l'any 1876, sota la forma d'una societat anònima mercantil.

Nou!!: Història de Mallorca і Canvi Mallorquí · Veure més »

Capcir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

Nou!!: Història de Mallorca і Capcir · Veure més »

Capdepera

Capdepera (pronunciat Capdapéra) és una vila i municipi del litoral mallorquí situat a l'extrem oriental de l'illa, a la comarca del Llevant. Limita amb els municipis de Son Servera i Artà. És el municipi de Mallorca més proper a l'illa veïna de Menorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Capdepera · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Història de Mallorca і Capitalisme · Veure més »

Capità general

El capità general és un grau militar.

Nou!!: Història de Mallorca і Capità general · Veure més »

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Història de Mallorca і Carladès · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Història de Mallorca і Carlemany · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Història de Mallorca і Carles de Viana · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Història de Mallorca і Carles II de Castella · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Història de Mallorca і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Història de Mallorca і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Història de Mallorca і Carlisme · Veure més »

Carnisser

XIV fent el seu ofici de la manera tradicional. Un carnisser o carner és una persona que té com a ofici sacrificar (no tots els carnissers sacrifiquen el bestiar)i vendre la carn de bestiar.

Nou!!: Història de Mallorca і Carnisser · Veure més »

Carrer de Sant Miquel

El carrer Sant Miquel és un carrer del centre de la ciutat de Mallorca que va de les Avingudes fins a la plaça Major.

Nou!!: Història de Mallorca і Carrer de Sant Miquel · Veure més »

Carta de Franquesa de Mallorca

La Carta de Franquesa de Mallorca és una carta de franquesa feta per Jaume I l'1 de març de 1230 que concedeix drets als habitants del Regne de Mallorca amb la finalitat d'atreure-hi pobladors.

Nou!!: Història de Mallorca і Carta de Franquesa de Mallorca · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Història de Mallorca і Cartagena · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: Història de Mallorca і Cartago · Veure més »

Cas Bitel 2

El Cas Bitel 2 (anomenat així arran del Cas Bitel) és un cas de corrupció que afectà el gerent de l'empresa pública d'informàtica del Govern de les Illes Balears Bitel (Balears Innovació Telemàtica, S.A.), Damià Vidal Rodríguez durant el segon govern de Jaume Matas (2003-2007).

Nou!!: Història de Mallorca і Cas Bitel 2 · Veure més »

Cas Brokerval

El cas Brokerval fou un cas de corrupció política i econòmica que tengué com a epicentre la societat de valors Brokerval de Palma.

Nou!!: Història de Mallorca і Cas Brokerval · Veure més »

Cas Can Domenge

El cas Can Domenge és un afer judicial esdevingut a Mallorca i relacionat amb la venda mitjançant concurs dels terrenys de Can Domenge a Palma, per part del Consell Insular de Mallorca durant la legislatura 2003-2007.

Nou!!: Història de Mallorca і Cas Can Domenge · Veure més »

Cas CDEIB

El Cas CDEIB, Cas Ordinas o Cas Scala és un presumpte cas de corrupció ocorregut durant la legislatura 2003-2007 a les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Cas CDEIB · Veure més »

Cas Palma Arena

El Cas Palma Arena és un presumpte cas de corrupció que succeí a les Illes Balears i que està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Cas Palma Arena · Veure més »

Cas Peatge

El Cas Peatge és un escàndol de presumpta corrupció que esclatà a Mallorca el 16 de març de 2009, en relació amb el desviament de diners destinats al finançament de les obres de la carretera Palma-Manacor (Ma-15), executades pel Consell Insular de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Cas Peatge · Veure més »

Cas Pla Territorial de Mallorca

El Cas Pla Territorial de Mallorca va ser un presumpte cas de corrupció succeït a Mallorca durant la legislatura 2003-2007 en què el Partit Popular de les Illes Balears governava al Govern de les Illes Balears i UM al Consell Insular de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Cas Pla Territorial de Mallorca · Veure més »

Cas Son Oms

El Cas Son Oms és un presumpte cas de corrupció urbanística que afecta els polítics mallorquins Maximilià Morales i Bartomeu Vicens, d'Unió Mallorquina.

Nou!!: Història de Mallorca і Cas Son Oms · Veure més »

Cas Túnel de Sóller

El cas Túnel de Sóller fou un cas de corrupció que afectà el president del Govern Balear Gabriel Cañellas.

Nou!!: Història de Mallorca і Cas Túnel de Sóller · Veure més »

Cas Zeus i Torcal

El cas Zeus i Torcal fou un presumpte cas de corrupció que afectà, a principis dels vuitanta, el President del Govern de les Illes Balears Gabriel Cañellas.

Nou!!: Història de Mallorca і Cas Zeus i Torcal · Veure més »

Casa de Misericòrdia

Casa de Misericòrdia o simplement La Misericòrdia és un antic edifici del centre de Palma que fou fundat pels jesuïtes el 1565.

Nou!!: Història de Mallorca і Casa de Misericòrdia · Veure més »

Casa del Poble de Palma

La Casa del Poble de Palma va ser una institució social, cultural i recreativa de les organitzacions obreres de Palma, inaugurada el 1924, que el 1936 fou ocupada per la Falange, després fou centre de formació de l'organització sindical i el 1975 fou enderrocada..

Nou!!: Història de Mallorca і Casa del Poble de Palma · Veure més »

Casal Solleric

El Casal Solleric (més genuïnament Can Solleric o Can Morell) és una casa senyorial de Palma situada al passeig del Born que constitueix un centre d'exposicions i és propietat de l'Ajuntament de Palma.

Nou!!: Història de Mallorca і Casal Solleric · Veure més »

Castell d'Alaró

Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Castell d'Alaró · Veure més »

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Nou!!: Història de Mallorca і Castell de Bellver · Veure més »

Castell de Bendinat

El Castell de Bendinat és un edifici historicista del que es troba a la localitat homònima, a l'illa de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Castell de Bendinat · Veure més »

Castell de Capdepera

El Castell de Capdepera és una fortificació que es troba al cim d'un turó que corona el poble de Capdepera, a Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Castell de Capdepera · Veure més »

Castell de Santueri

El castell de Santueri és una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres del Migjorn de Mallorca (terme de Felanitx) a una alçada de 408 metres.

Nou!!: Història de Mallorca і Castell de Santueri · Veure més »

Castell del Rei (Pollença)

El castell del Rei és un castell roquer situat a la muntanya del Castell del Rei, a la vall de Ternelles, a Pollença, i té una alçada de 492 m. A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana fou, amb el castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229.

Nou!!: Història de Mallorca і Castell del Rei (Pollença) · Veure més »

Castell del Temple

El Temple, dit també Castell del Temple i, antigament, Almudaina de Gomera o Almudaina Gumara, és una antiga fortificació islàmica de la ciutat de Mallorca que després de la Conquesta Catalana passà a l'Orde del Temple, de la qual rebé el nom.

Nou!!: Història de Mallorca і Castell del Temple · Veure més »

Castell Nou de Nàpols

El Castell Nou (en italià), conegut popularment com a (literalment, «mascle angeví»), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.

Nou!!: Història de Mallorca і Castell Nou de Nàpols · Veure més »

Castrum

Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.

Nou!!: Història de Mallorca і Castrum · Veure més »

Catalina Cirer Adrover

Catalina Cirer Adrover (Palma, 1963) és una política mallorquina, militant del Partit Popular de les Illes Balears (PP).

Nou!!: Història de Mallorca і Catalina Cirer Adrover · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història de Mallorca і Catalunya · Veure més »

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.

Nou!!: Història de Mallorca і Catedral de Mallorca · Veure més »

Cavalleria (territori)

Una cavalleria era als països de la Corona d'Aragó el patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l'obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.

Nou!!: Història de Mallorca і Cavalleria (territori) · Veure més »

Càntabres

Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Nou!!: Història de Mallorca і Càntabres · Veure més »

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Nou!!: Història de Mallorca і Cèsar · Veure més »

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Nou!!: Història de Mallorca і Cíbele · Veure més »

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.

Nou!!: Història de Mallorca і Cítric · Veure més »

Còlera

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.

Nou!!: Història de Mallorca і Còlera · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Història de Mallorca і Còrsega · Veure més »

Cúria de la Governació

La Cúria de la Governació era, en el Regne de Mallorca la més alta magistratura judicial, en representació del poder reial.

Nou!!: Història de Mallorca і Cúria de la Governació · Veure més »

Cúria del batle

La Cúria del batle, Cúria reial o simplement Cort, a les institucions pròpies de Mallorca, era la instància presidida pel batle reial que administrava justícia en els conflictes d'importància menor, i dictava sentència o imposava pau després d'haver escoltat el parer de dos homes honrats.

Nou!!: Història de Mallorca і Cúria del batle · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Història de Mallorca і Celtes · Veure més »

Cens de Floridablanca

El cens de Floridablanca fou un document censal elaborat a Espanya, dirigit pel Comte de Floridablanca, ministre de Carles III, entre 1785 i 1787; és considerat el primer cens espanyol de població elaborat seguint tècniques estadístiques modernes, tot i que n'existí un d'anterior, el cens d'Aranda, la fiabilitat del qual fou inferior.

Nou!!: Història de Mallorca і Cens de Floridablanca · Veure més »

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Nou!!: Història de Mallorca і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »

Centre Autonomista de Mallorca

Centre Autonomista de Mallorca fou una entitat política formada el maig del 1930 per un grup d'intel·lectuals de dreta vinculats a l'Associació per la Cultura de Mallorca i encapçalats per Antoni Salvà i Ripoll, que reedità el periòdic La Veu de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Centre Autonomista de Mallorca · Veure més »

Centre Federal de Societats Obreres de Palma

El Centre Federal de Societats Obreres de Palma va ser una unió d'associacions obreres de tendència republicana federal.

Nou!!: Història de Mallorca і Centre Federal de Societats Obreres de Palma · Veure més »

Centre Regionalista de Mallorca

El Centre Regionalista de Mallorca fou un grup polític regionalista creat a Palma al desembre del 1917 per Guillem Forteza i Pinya seguint l'orientació iniciada per Joan Estelrich i Artigues pel gener de 1917 en La Veu de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Centre Regionalista de Mallorca · Veure més »

Cercle de Belles Arts de Palma

El Cercle de Belles Arts de Palma, fundat l'any 1940, és una entitat cultural de les Illes Balears ubicada a Palma i que comprèn les distintes branques de la creació artística: pintura, escultura, literatura, música, etc.

Nou!!: Història de Mallorca і Cercle de Belles Arts de Palma · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Història de Mallorca і Cerdanya · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Història de Mallorca і Cereal · Veure més »

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Nou!!: Història de Mallorca і Ceuta · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Història de Mallorca і Ciutat · Veure més »

Ciutat confederada romana

Les ciutats confederades romanes o més comunament ciutats federades (Foederatae civitates o foederati socii) eren les ciutats sota sobirania de Roma que conservaven institucions pròpies i no tenien el dret de ciutadania romana.

Nou!!: Història de Mallorca і Ciutat confederada romana · Veure més »

Climent X

Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.

Nou!!: Història de Mallorca і Climent X · Veure més »

Coalició Popular

La Coalició Popular és una agrupació de partits de centredreta que es presentaren a les eleccions municipals autonòmiques del 1983, formada per Alianza Popular, el Partit Demòcrata Liberal, que ja s'havien presentat junts a les Eleccions generals espanyoles de 1982, i el Partit Liberal, amb els partits regionalistes Unió Valenciana, Unión del Pueblo Navarro, Partido Aragonés Regionalista i Centristas de Galicia.

Nou!!: Història de Mallorca і Coalició Popular · Veure més »

Coalició Republicano-Socialista

La Coalició Republicano-Socialista o Coalició Republicana Federal-Socialista va ser l'entesa electoral dels partits d'esquerra de les Illes Balears per presentar-se a les eleccions generals espanyoles de juny de 1931, d'acord amb el plantejament que a nivell estatal va fer la Conjunció Republicano-Socialista.

Nou!!: Història de Mallorca і Coalició Republicano-Socialista · Veure més »

Coanegra

Indret de la Vall de Coanegra Coanegra és una contrada i vall del terme de Santa Maria del Camí a Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Coanegra · Veure més »

Cobertor

Pintura d'Henri de Toulouse-Lautrec de dues persones al llit sota un cobertor. Un cobertor és una peça de drap o tela utilitzada per a cobrir el llit i que faci més goig.

Nou!!: Història de Mallorca і Cobertor · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Història de Mallorca і Colònia romana · Veure més »

Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència

El Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència va ser un centre educatiu per a la formació de sacerdots de famílies pobres, fundat el 1635 a la ciutat de Mallorca pel sacerdot Bartomeu Llull.

Nou!!: Història de Mallorca і Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència · Veure més »

Colla de Selva

La Colla de Selva és el nom que rep un grup de bandolers mallorquins que tengué com a centre de la seva actuació la vila de Selva, en el període 1615-1620.

Nou!!: Història de Mallorca і Colla de Selva · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: Història de Mallorca і Colonialisme · Veure més »

Colonya Caixa Pollença

Colonya Caixa Pollença, oficialment Colonya - Caixa d'Estalvis de Pollença, és una caixa d'estalvis fundada a Pollença el 1880 per Guillem Cifre de Colonya, fundador a la seva vila de la Institución Libre de Enseñanza, per tal de modernitzar la ciutat.

Nou!!: Història de Mallorca і Colonya Caixa Pollença · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Història de Mallorca і Comerç · Veure més »

Comissió dels Onze

La Comissió dels Onze fou la delegació encarregada d'elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, en el marc de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Història de Mallorca і Comissió dels Onze · Veure més »

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Nou!!: Història de Mallorca і Comissions Obreres · Veure més »

Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Nou!!: Història de Mallorca і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya · Veure més »

Composició (Germanies)

La Composició va ser una multa que es va pagar després de la Germania.

Nou!!: Història de Mallorca і Composició (Germanies) · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Història de Mallorca і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de Mallorca і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Història de Mallorca і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Història de Mallorca і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comunió Tradicionalista

Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.

Nou!!: Història de Mallorca і Comunió Tradicionalista · Veure més »

Conca occidental de la mar Mediterrània

''Mediterrani occidental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Westliches Mittelmeer''). La Conca occidental de la mar Mediterrània o Mediterrani occidental es un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.

Nou!!: Història de Mallorca і Conca occidental de la mar Mediterrània · Veure més »

Concòrdia de Barcelona

La Concòrdia de Barcelona fou un acord establert l'any 1431 entre la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca i els seus creditors.

Nou!!: Història de Mallorca і Concòrdia de Barcelona · Veure més »

Concentració Republicana

Concentració Republicana va ser una candidatura republicana de centre de les Illes Balears que es va presentar a les eleccions generals de juny de 1931, presentant Antoni Pou Reus com a candidat.

Nou!!: Història de Mallorca і Concentració Republicana · Veure més »

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Història de Mallorca і Concili Vaticà II · Veure més »

Conciliació Liberal

La Conciliació Liberal va ser una candidatura electoral mallorquina formada per persones procedents del progressisme i l'unionisme insular.

Nou!!: Història de Mallorca і Conciliació Liberal · Veure més »

Concordat de 1851

El Concordat de 1851 va ser un tractat signat entre Espanya i la Santa Seu.

Nou!!: Història de Mallorca і Concordat de 1851 · Veure més »

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Nou!!: Història de Mallorca і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Història de Mallorca і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Història de Mallorca і Conflent · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Història de Mallorca і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consell

Consell és un municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Consell · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Història de Mallorca і Consell de Castella · Veure més »

Consell dels Tretze

La Tretzena o Consell dels Tretze va ser una instància de govern de la Germania de Mallorca formada per dotze membres (elets) i un president, que era l'instador del poble i del bé comú.

Nou!!: Història de Mallorca і Consell dels Tretze · Veure més »

Consell General Interinsular

El Consell General Interinsular (CGI) fou un òrgan preautonòmic de les Illes Balears, precedent de l'actual Govern de les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Consell General Interinsular · Veure més »

Consell Insular de Mallorca

El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Consell Insular de Mallorca · Veure més »

Consell Secret

El Consell Secret, també denominat Consell Menor, era una comissió delegada executiva del Consell Plener del Gran i General Consell de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Consell Secret · Veure més »

Consenci

Consenci (Consentius; Mallorca o bé la Tarraconensis, final del s. IV - Mallorca o bé la Tarraconensis, començament del s.V) va ser un escriptor laic, del que només ens han arribat tres de les cartes de la correspondència creuada amb Agustí d'Hipona.

Nou!!: Història de Mallorca і Consenci · Veure més »

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Nou!!: Història de Mallorca і Conservadorisme · Veure més »

Consolat de Mar (Mallorca)

L'edifici del Consolat de Mar és un edifici públic situat Palma (Mallorca) que constitueix la seu de Presidència del Govern Autonòmic de les Illes Balears, i que rep el nom del Consolat de Mar, una institució de la Corona d'Aragó que, al Regne de Mallorca, tenia entitat pròpia.

Nou!!: Història de Mallorca і Consolat de Mar (Mallorca) · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Història de Mallorca і Constantí · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Història de Mallorca і Constantinoble · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Història de Mallorca і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Contracte Sant

El Contracte Sant és el conveni signat el 27 de maig del 1405 entre els creditors censalistes, en la seva majoria barcelonins, i els jurats que establí que la majoria dels ingressos recaptats per la Universitat s'havien de consignar (Universal Consignació) per tal de quitar els interessos del deute i amortitzar-lo.

Nou!!: Història de Mallorca і Contracte Sant · Veure més »

Convent de Monti-sion de Palma

El convent de Monti-sion és un convent jesuïta situat al carrer de Monti-sion, núm.

Nou!!: Història de Mallorca і Convent de Monti-sion de Palma · Veure més »

Convent de Sant Antoni de Viana

El convent de Sant Antoni de Viana, dit també de Sant Antoniet, és un edifici conventual de la ciutat de Mallorca situat al carrer de Sant Miquel.

Nou!!: Història de Mallorca і Convent de Sant Antoni de Viana · Veure més »

Convent de Sant Domingo de Palma

El convent de Sant Domingo de Palma és un antic covent dominicà fundat a Ciutat de Mallorca el 1231.

Nou!!: Història de Mallorca і Convent de Sant Domingo de Palma · Veure més »

Convent de Sant Francesc (Palma)

L'església i claustre de Sant Francesc forma uns dels millors conjunts arquitectònics de Palma.

Nou!!: Història de Mallorca і Convent de Sant Francesc (Palma) · Veure més »

Convent de Santa Margalida (Palma)

El convent de Santa Margalida fou un convent de monges agustines establert a la ciutat de Mallorca el i que existí fins al, quan fou desamortitzat i convertit en hospital militar.

Nou!!: Història de Mallorca і Convent de Santa Margalida (Palma) · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Història de Mallorca і Corint · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Història de Mallorca і Corona d'Aragó · Veure més »

Corredor de coll

El corredor de coll, a Mallorca, era l'encarregat de fer públiques de viva veu les subhastes o els encants, en especial els relacionats amb immobles.

Nou!!: Història de Mallorca і Corredor de coll · Veure més »

Corrupció

l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció. Els territoris sense dades es mostren en gris. La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona.

Nou!!: Història de Mallorca і Corrupció · Veure més »

Cors

Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.

Nou!!: Història de Mallorca і Cors · Veure més »

Corsari

Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.

Nou!!: Història de Mallorca і Corsari · Veure més »

Corsarisme balear

El corsarisme balear va ser una activitat marítima basada en la iniciativa de particulars, proveïts d'una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d'estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d'execució d'una represàlia.

Nou!!: Història de Mallorca і Corsarisme balear · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Història de Mallorca і Corts de Cadis · Veure més »

Corts Espanyoles

Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.

Nou!!: Història de Mallorca і Corts Espanyoles · Veure més »

Cos de carrabiners de costes i fronteres

Quarter dels Carrabiners a la Platja de Xeraco, País Valencià. Quarter dels Carrabiners a la Serra de Tramuntana, Mallorca. El cos de carrabiners de costes i fronteres va ser creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats "del resguard civil" (destinats a duanes).

Nou!!: Història de Mallorca і Cos de carrabiners de costes i fronteres · Veure més »

Costurer

costurer sobre una taula de Chippendale Un costurer és un recipient en forma de cistella o caixa en què es guarda el material de costura.

Nou!!: Història de Mallorca і Costurer · Veure més »

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Nou!!: Història de Mallorca і Cotó · Veure més »

Cotlliure

Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Història de Mallorca і Cotlliure · Veure més »

Cova de Canet

La Cova de Canet en el municipi mallorquí d'Esporles és un jaciment arqueològic situat a una cavitat càrstica de recorregut bàsicament horitzontal d'uns tres-cents metres, amb una estratigrafia plio-pleistocena que ha permès conèixer les formes arcaiques de certs endemismes fòssils balears com Myotragus antiquus, Myotragus kopperi, Hypnornys waldreni i Nesiotites ponsi.

Nou!!: Història de Mallorca і Cova de Canet · Veure més »

Cova de Muleta

La Cova de Muleta és un jaciment arqueològic situat a Sóller a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Cova de Muleta · Veure més »

Cova de sa Madona

La Cova de Sa Madona és un jaciment arqueològic, una necròpoli romana situada dins una cova, situat a Son Danús (s'Alqueria Blanca, Santanyí).

Nou!!: Història de Mallorca і Cova de sa Madona · Veure més »

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.

Nou!!: Història de Mallorca і Crac del 29 · Veure més »

Crèdit Felanitxer

El Crèdit Felanitxer va ser una entitat financera creada a Felanitx l'any 1888.

Nou!!: Història de Mallorca і Crèdit Felanitxer · Veure més »

Creixement de la població

El creixement de la població és la variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període, usualment un any, com a resultat del balanç entre naixements i morts, així com del balanç entre immigrants i emigrants.

Nou!!: Història de Mallorca і Creixement de la població · Veure més »

Cresques Abraham

Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu, d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.

Nou!!: Història de Mallorca і Cresques Abraham · Veure més »

Crisi de l'eurozona

Deute públic com a percentatge del PIB de Grècia, Espanya, Irlanda i Portugal de 2007 a 2014. Dades de l'Eurostat descarregades el 20 d'agost de 2015. Deute públic de Grècia, Espanya, Irlanda i Portugal de 2007 a 2014. Dades de l'Eurostat descarregades el 19 d'agost de 2015. La Crisi de l'Eurozona és una crisi de deute que s'inicià a finals del 2009 a conseqüència de la Gran Recessió.

Nou!!: Història de Mallorca і Crisi de l'eurozona · Veure més »

Crisi del petroli del 1973

Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli.

Nou!!: Història de Mallorca і Crisi del petroli del 1973 · Veure més »

Crisi financera espanyola

consulta.

Nou!!: Història de Mallorca і Crisi financera espanyola · Veure més »

Crisi financera global del 2007-2012

1.

Nou!!: Història de Mallorca і Crisi financera global del 2007-2012 · Veure més »

Cristòfol Cladera Company

Cristòfol Cladera Company (Sa Pobla, 1760-1816) fou eclesiàstic, polític i erudit mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Cristòfol Cladera Company · Veure més »

Cristòfol Soler i Cladera

Cristòfol Soler i Cladera (Inca, 26 de desembre de 1956) fou el president del Govern de les Illes Balears des del juliol del 1995 al maig de 1996, sota les sigles del Partit Popular.

Nou!!: Història de Mallorca і Cristòfol Soler i Cladera · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de Mallorca і Cristianisme · Veure més »

Cuir

Eines modernes per a treballar el '''cuir'''. El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.

Nou!!: Història de Mallorca і Cuir · Veure més »

Cunerisme

El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes.

Nou!!: Història de Mallorca і Cunerisme · Veure més »

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Nou!!: Història de Mallorca і Damasc · Veure més »

Datació basada en el carboni 14

La datació basada en el radiocarboni és un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un isòtop radioactiu del carboni, el carboni 14.

Nou!!: Història de Mallorca і Datació basada en el carboni 14 · Veure més »

Dámaso Berenguer y Fusté

va ser un militar i polític, president del govern espanyol (1930 - 1931).

Nou!!: Història de Mallorca і Dámaso Berenguer y Fusté · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Història de Mallorca і Dénia · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Història de Mallorca і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Decurió

Un Decurió a Roma va ser un cap militar, un càrrec curial municipal, i a les províncies va ser un membre de les assemblees municipals.

Nou!!: Història de Mallorca і Decurió · Veure més »

Desembarcament de Mallorca

El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.

Nou!!: Història de Mallorca і Desembarcament de Mallorca · Veure més »

Desnonament

Dos homes amb fills, en un desnonament, drets amb les seves pertinences a la vorera, al voltant de l'any 1910, a Nova York. Desnonament és l'avís de terminació de certs contractes de tracte successiu, com ara l'arrendament, així com la seva execució mitjançant el desallotjament prèvia sentència judicial.

Nou!!: Història de Mallorca і Desnonament · Veure més »

Diada per l'Autonomia

La Diada per l'Autonomia va ser una gran manifestació a favor de l'autonomia de les Illes Balears que es va celebrar a Palma el 29 d'octubre de 1977.

Nou!!: Història de Mallorca і Diada per l'Autonomia · Veure més »

Diari de Buja

El Diari de Buja fou un periòdic de tendència absolutista editat en català a Palma (Mallorca) pel monjo trinitari Miquel Ferrer i Bauçà.

Nou!!: Història de Mallorca і Diari de Buja · Veure més »

Diario de Palma

El Diario de Palma va ser un diari en castellà aparegut a Palma el primer de gener de 1852 com a successor del Diario Balear.

Nou!!: Història de Mallorca і Diario de Palma · Veure més »

Diccionari català-valencià-balear

Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.

Nou!!: Història de Mallorca і Diccionari català-valencià-balear · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Nou!!: Història de Mallorca і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Història de Mallorca і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Història de Mallorca і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Història de Mallorca і Dioclecià · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Nou!!: Història de Mallorca і Diodor de Sicília · Veure més »

Diputació

Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.

Nou!!: Història de Mallorca і Diputació · Veure més »

Diputat

Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.

Nou!!: Història de Mallorca і Diputat · Veure més »

Diputat del comú

Els diputats del comú varen ser a les ciutats i les viles de l'estat espanyol borbònic, a partir de 1766, representants municipals elegits per sufragi popular per tal d'assistir a les sessions i intervenir amb veu i vot en totes les qüestions relacionades amb els proveïments, a diferència dels síndics personers que sols tenien la facultar d'instar, en nom del poble, mesures en aquests àmbits.

Nou!!: Història de Mallorca і Diputat del comú · Veure més »

Disputa de l'ase

La Disputa de l'ase (ca. 1417) és una novel·la dialogada en català de la qual no se'n conserva la versió original.

Nou!!: Història de Mallorca і Disputa de l'ase · Veure més »

Doctrina Moral del mallorquí en Pacs

La Doctrina Moral del mallorquí en Pacs (o Pax) és una obra miscel·lània a partir d'un recull de citacions d'autors clàssics i cristians, d'autor mallorquí i probablement de cognom Pacs, escrita cap a 1440.

Nou!!: Història de Mallorca і Doctrina Moral del mallorquí en Pacs · Veure més »

Dolmen de s'Aigua Dolça

El dolmen de s'Aigua Dolça està situat a sa Colònia de Sant Pere d'Artà, a la costa de Betlem, a uns 30 metres de la mar, prop de sa Banyera dels Ermitans.

Nou!!: Història de Mallorca і Dolmen de s'Aigua Dolça · Veure més »

Dolores Ibárruri Gómez

, coneguda com la Pasionaria, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: Història de Mallorca і Dolores Ibárruri Gómez · Veure més »

Dragonera

La Dragonera és una illa de l'arxipèlag baleàric, sent-ne la sisena més gran.

Nou!!: Història de Mallorca і Dragonera · Veure més »

Dret Civil de les Illes Balears

El Dret Civil de les Illes Balears és el dret foral, o també dret especial o dret propi, que ha perviscut a les Illes Balears, enfront del dret general espanyol imposat a partir de l'ocupació borbònica, amb la posterior annexió espanyola de Menorca, i el Decret de Nova Planta que se'n derivà.

Nou!!: Història de Mallorca і Dret Civil de les Illes Balears · Veure més »

Eclecticisme

Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.

Nou!!: Història de Mallorca і Eclecticisme · Veure més »

Ecotaxa

L'Ecotaxa fou un impost vigent a les Illes Balears entre 2001 i 2003.

Nou!!: Història de Mallorca і Ecotaxa · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Història de Mallorca і Edat del ferro · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Història de Mallorca і Edicte de Milà · Veure més »

Editorial Moll

LEditorial Moll és una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicació del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.

Nou!!: Història de Mallorca і Editorial Moll · Veure més »

Eduard III d'Anglaterra

Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.

Nou!!: Història de Mallorca і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Història de Mallorca і Eivissa · Veure més »

Eivissa (municipi)

Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Història de Mallorca і Eivissa (municipi) · Veure més »

Eivissa pel Canvi

Eivissa pel Canvi (ExC) és una plataforma creada l'any 2006 per fer de contrapunt a la situació política a l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Història de Mallorca і Eivissa pel Canvi · Veure més »

El Correo de Mallorca

Sota el nom de El Correo de Mallorca han aparegut a Palma tres diaris entre l'any 1859 i el 1953.

Nou!!: Història de Mallorca і El Correo de Mallorca · Veure més »

El Día

El Día va ser un diari editat a Palma entre el maig de 1921 i el juliol de 1939.

Nou!!: Història de Mallorca і El Día · Veure més »

El Molinar

El Molinar (popularment es Molinar) és un barri obrer i mariner a la Badia de Palma, a 4km de la ciutat, i compta amb uns 8.000 habitants.

Nou!!: Història de Mallorca і El Molinar · Veure més »

El Obrero (Mallorca)

El Obrero, órgano de los que ganan el pan con el sudor de su frente, va ser una publicació setmanal obrerista que es va editar a Palma entre novembre de 1869 i octubre de 1870.

Nou!!: Història de Mallorca і El Obrero (Mallorca) · Veure més »

Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, les primeres de la història autonòmica balear, se celebraren dia 8 de maig, juntament amb les eleccions municipals.

Nou!!: Història de Mallorca і Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983 · Veure més »

Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011 que donaren lloc a l'inici de la VIII legislatura, es van celebrar el 22 de maig de 2011, en el marc de les Eleccions autonòmiques d'Espanya de 2011.

Nou!!: Història de Mallorca і Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1869

Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Història de Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1869 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1931

right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Història de Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1931 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1933

El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.

Nou!!: Història de Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1933 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1982

Les eleccions generals espanyoles de 1982 se celebraren el dijous, 28 d'octubre de 1982.

Nou!!: Història de Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1982 · Veure més »

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Nou!!: Història de Mallorca і Elisabet de Mallorca · Veure més »

Els grans cementiris sota la lluna

Els grans cementiris sota la lluna (títol original: Les Grands Cimetières sous la lune) és un llibre de l'escriptor francès Georges Bernanos publicat a París l'abril de 1938.

Nou!!: Història de Mallorca і Els grans cementiris sota la lluna · Veure més »

Els Hostalets (Palma)

Els Hostalets (pronunciat ets Hostalets; antigament els Hostalets d'en Canyelles) és un barri de Palma situat entre els barris de Son Fortesa, Son Canals, la Plaça de Toros i Marquès de la Fontsanta; delimitat pels carrers Jacint Verdaguer, Aragó, Jaume Balmes i Joan Burgués Zafortesa.

Nou!!: Història de Mallorca і Els Hostalets (Palma) · Veure més »

Emfiteusi

Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».

Nou!!: Història de Mallorca і Emfiteusi · Veure més »

Emili Darder i Cànaves

Emili Darder i Cànaves (Palma, 20 de juny de 1895 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un metge, intel·lectual i polític mallorquí, darrer batle republicà de Palma.

Nou!!: Història de Mallorca і Emili Darder i Cànaves · Veure més »

Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB) és una entitat pública balear creada el 26 de març de 2004 i que gestiona les societats Televisió de les Illes Balears formada pels canals IB3 Televisió i IB3 Global i la Ràdio de les Illes Balears formada per l'emissora IB3 Ràdio.

Nou!!: Història de Mallorca і Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears · Veure més »

Epidèmia

Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.

Nou!!: Història de Mallorca і Epidèmia · Veure més »

Epigrafia

Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.

Nou!!: Història de Mallorca і Epigrafia · Veure més »

Ermenguer

Ermenguer fou el primer comte d'Empúries (~813- ~817).

Nou!!: Història de Mallorca і Ermenguer · Veure més »

Es Deu des Teix

Es deu des Teix va ser una agrupació poètica sorgida el 1962 amb la intenció de donar a conèixer al públic mallorquí les darreres manifestacions de l'art no figuratiu d'avantguarda.

Nou!!: Història de Mallorca і Es Deu des Teix · Veure més »

Es Trenc

Platja des Trenc Gavina corsa a la platja. Es Trenc és el nom amb què es coneix un arenal obert que s'estén durant diversos quilòmetres a la badia de sa Ràpita, al terme municipal de Campos (Mallorca) i des de 2017 forma part del Parc Natural Marítim Terrestre es Trenc-Salobrar de Campos.

Nou!!: Història de Mallorca і Es Trenc · Veure més »

Escàndol de l'estraperlo

L'escàndol de l'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca «Stra-Perlo», acrònim derivat dels cognoms del neerlandès Daniel Strauss i l'italià Perlowitz (Perlo), qui n'eren els promotors.

Nou!!: Història de Mallorca і Escàndol de l'estraperlo · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Història de Mallorca і Esclavitud · Veure més »

Escola Mallorquina

LEscola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.

Nou!!: Història de Mallorca і Escola Mallorquina · Veure més »

Escola Normal de Mestres de Balears

L'Escola Normal de Mestre de les Balears (dita també Seminari de Mestres) va ser fundada a Palma l'any 1842, dirigida per Francesc Riutort.

Nou!!: Història de Mallorca і Escola Normal de Mestres de Balears · Veure més »

Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx

L'església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx és una església d'Algaida (Mallorca) situada a l'antiga alqueria de Castellitx, de la qual pren el nom.

Nou!!: Història de Mallorca і Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx · Veure més »

Església de Sant Blai de Campos

L'església de Sant Blai fou la primera església parroquial del terme de Campos.

Nou!!: Història de Mallorca і Església de Sant Blai de Campos · Veure més »

Església de Sant Miquel (Palma)

L'església de Sant Miquel és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al carrer de sant Miquel.

Nou!!: Història de Mallorca і Església de Sant Miquel (Palma) · Veure més »

Església de Sant Miquel de Campanet

Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla de Tel del terme de Campanet.

Nou!!: Història de Mallorca і Església de Sant Miquel de Campanet · Veure més »

Església de Sant Nicolau (Palma)

L'Església de Sant Nicolau és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al carrer homònim.

Nou!!: Història de Mallorca і Església de Sant Nicolau (Palma) · Veure més »

Església de Sant Pere d'Escorca

L'església de Sant Pere d'Escorca és una església del terme d'Escorca, a l'Illa de Mallorca, situada a l'antiga alqueria d'Escorca, que donà nom a l'església i a tot el terme.

Nou!!: Història de Mallorca і Església de Sant Pere d'Escorca · Veure més »

Església de Santa Creu (Palma)

L'Església de Santa Creu és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al barri del Puig de Sant Pere.

Nou!!: Història de Mallorca і Església de Santa Creu (Palma) · Veure més »

Església de Santa Eulària (Palma)

L'església de Santa Eulària és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba a la plaça homònima.

Nou!!: Història de Mallorca і Església de Santa Eulària (Palma) · Veure més »

Església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller

L'església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller està situada a la plaça de la Constitució, de la qual n'és l'edifici més emblemàtic.

Nou!!: Història de Mallorca і Església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller · Veure més »

Església Parroquial de Santa Maria del Camí

L'Església Parroquial de Santa Maria del Camí (Mallorca) és un temple erigit en el s. XVIII sobre una antiga església construïda en el s. XIII i modificada en diverses ocasions, sense haver canviat mai el seu emplaçament coincident amb l'actual, al costat del Camí de Muro i el Camí de Santa Maria a Coanegra.

Nou!!: Història de Mallorca і Església Parroquial de Santa Maria del Camí · Veure més »

Esporles

Esporles (pronunciat Aspórlas) és una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, a les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Esporles · Veure més »

Esquerra Republicana Balear

Esquerra Republicana Balear (ERB), fou un partit polític fundat a Mallorca el 1934 d'ideologia republicana, progressista i mallorquinista.

Nou!!: Història de Mallorca і Esquerra Republicana Balear · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Història de Mallorca і Estaments · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de Mallorca і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983

L'Estatut d'Autonomia de 1983, aprovat mitjançant Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, va ser la norma que establí la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Nou!!: Història de Mallorca і Estrabó · Veure més »

Estudi General Lul·lià

LEstudi General Lul·lià és un centre d'estudis universitaris creat a la ciutat de Palma el 1483.

Nou!!: Història de Mallorca і Estudi General Lul·lià · Veure més »

Eusebi Estada i Sureda

Eusebi Estada i Sureda (Palma, 1843-1917) va ser un enginyer de camins, canals i ports, impulsor del ferrocarril a Mallorca i, entre altres coses, promotor de l'enderrocament de les murades de Ciutat.

Nou!!: Història de Mallorca і Eusebi Estada i Sureda · Veure més »

Falange Española

Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.

Nou!!: Història de Mallorca і Falange Española · Veure més »

Faust Morell i Orlandis

Faust Morell i Orlandis (Palma, 1821-1880), va ser un aristòcrata i pintor mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Faust Morell i Orlandis · Veure més »

Félix Pons Irazazábal

Félix Pons Irazazábal (Palma, Illes Balears, 1942 - Palma, 2 de juliol de 2010) fou un advocat i polític mallorquí del PSIB (PSOE) que fou president del Congrés dels Diputats entre 1986 i 1996.

Nou!!: Història de Mallorca і Félix Pons Irazazábal · Veure més »

Febre groga

La febre groga és una malaltia vírica endèmica a zones d'Àfrica i Sud-amèrica, causada per un flavivírid transmès per un mosquit, i caracteritzada pels símptomes hemorràgics i la icterícia.

Nou!!: Història de Mallorca і Febre groga · Veure més »

Federació de Futbol de les Illes Balears

La Federació de Futbol de les Illes Balears és l'entitat que reuneix els equips de futbol de Mallorca, Menorca i Eivissa i gestiona les activitats relacionades amb el futbol i el campionat balear de lliga en les categories del seu àmbit.

Nou!!: Història de Mallorca і Federació de Futbol de les Illes Balears · Veure més »

Federació de Societats Obreres de Balears

Federació de Societats Obreres de Balears (FSOB) fou una organització creada a instància dels socialistes mallorquins l'abril de 1903 que pretenia reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Federació de Societats Obreres de Balears · Veure més »

Federació Socialista Balear

Federació Socialista Balear (FSB) és l'organització que agrupava els socialistes de les Illes Balears afiliats al PSOE.

Nou!!: Història de Mallorca і Federació Socialista Balear · Veure més »

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Nou!!: Història de Mallorca і Felanitx · Veure més »

Felip Bauçà Canyes

Felip Bauzà i Canyes (Palma, 1764 - Londres, 1834) fou un polític liberal i maçó, geògraf, cartògraf, astrònom, corsari i capità de navili mallorquí de finals del i començaments del.

Nou!!: Història de Mallorca і Felip Bauçà Canyes · Veure més »

Felip de Mallorca

Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).

Nou!!: Història de Mallorca і Felip de Mallorca · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Història de Mallorca і Felip V d'Espanya · Veure més »

Felip VI de França

Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.

Nou!!: Història de Mallorca і Felip VI de França · Veure més »

Felipe González Márquez

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Nou!!: Història de Mallorca і Felipe González Márquez · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Història de Mallorca і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran Pou i Moreno

Ferran Pou i Moreno (Palma, 1876-1949).

Nou!!: Història de Mallorca і Ferran Pou i Moreno · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Història de Mallorca і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Nou!!: Història de Mallorca і Ferran VII d'Espanya · Veure més »

Ferrando Valentí

Ferrando Valentí o Ferran Valentí, (Ciutat de Mallorca, s. XV-1476), jurista, humanista, escriptor i traductor mallorquí de família noble.

Nou!!: Història de Mallorca і Ferrando Valentí · Veure més »

Ferrer

Un ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria.

Nou!!: Història de Mallorca і Ferrer · Veure més »

Ferrer Bassa

Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles". 1285 – Barcelona, 1348) fou un pintor i miniaturista de la Corona d'Aragó, on va treballar de forma intensa per a la cort d'Alfons el Benigne i Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Història de Mallorca і Ferrer Bassa · Veure més »

Ferrocarril de Sóller

El tren a la seva arribada a Sóller. miniatura El ferrocarril de Sóller és una línia de tren que enllaça les localitats de Palma i Sóller a Mallorca, tot passant per Son Sardina i Bunyola.

Nou!!: Història de Mallorca і Ferrocarril de Sóller · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història de Mallorca і Feudalisme · Veure més »

Fibra de cànem

Fibra de cànem Tija de cànnabis i la fibra de cànem que l'envolta El cànem és una fibra vegetal de color groguenc, que procedeix de la tija de plantes mascle de Cannabis sativa i que tradicionalment s'utilitza a la indústria tèxtil per a la fabricació de cordes, espardenyes i sacs, entre altres coses.

Nou!!: Història de Mallorca і Fibra de cànem · Veure més »

Fideïcomís

El fideïcomís és la disposició segons la qual una persona que serà dita fideïcomitent o fiduciant, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que serà dit fideïcomissari o fiduciari.

Nou!!: Història de Mallorca і Fideïcomís · Veure més »

Figa

Figues Figa Figues. La figa és el fruit de la figuera.

Nou!!: Història de Mallorca і Figa · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Història de Mallorca і Figueres · Veure més »

Fil·loxera de la vinya

La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.

Nou!!: Història de Mallorca і Fil·loxera de la vinya · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Història de Mallorca і Flandes · Veure més »

Flassader

El flassader és un menestral que té com a ofici teixir flassades i vendre-les.

Nou!!: Història de Mallorca і Flassader · Veure més »

Flequer

medieval. Un flequer o forner és una persona que té com a ofici la elaboració de pa en una fleca, obrador o forn de pa i la venda o comercialització del pa i altres productes de rebosteria.

Nou!!: Història de Mallorca і Flequer · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Història de Mallorca і Fogatge · Veure més »

Foner balear

Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies. La provisió de soldats mercenaris es feia per lleves voluntàries, encara que a la fase final de les guerres púniques els cartaginesos, impel·lits a reclutar noves tropes, tengueren enfrontaments amb les poblacions balears i sembla que, almenys a Menorca, procediren a lleves forçoses.

Nou!!: Història de Mallorca і Foner balear · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Història de Mallorca і Formatge · Veure més »

Formentera

Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Nou!!: Història de Mallorca і Formentera · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Mallorca і França · Veure més »

Francesc Antich Oliver

Francesc Antich i Oliver (Caracas, Veneçuela, 28 de novembre de 1958) és un polític balear, expresident de les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Antich Oliver · Veure més »

Francesc Comes

Probable retrat de Jaume I, al retaule de la Verge de Gràcia, de Francesc Comes, al Museu de Mallorca Francesc Comes (documentat a Mallorca entre 1392 i 1415) fou un pintor pertanyent a l'escola mallorquina del gòtic internacional.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Comes · Veure més »

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc de Borja Moll i Casasnovas · Veure més »

Francesc Garau

Primera edició de la Fe Triunfante de Francesc Garau (1691) Francesc Garau, o Francesc Guerau, (Girona, 1640 - Barcelona, 1701), jesuïta, teòleg i escriptor.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Garau · Veure més »

Francesc Garcia i Orell

Francesc Garcia i Orell (Palma, 1 de maig de 1853 - Palma, 24 de febrer de 1923) fou un militar i polític mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Garcia i Orell · Veure més »

Francesc Herrera

Francesc Herrera García (Viana, Navarra 1673 - Ciutat de Mallorca, 1733) fou un escultor i arquitecte navarrès establert a Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Herrera · Veure més »

Francesc Julià i Perelló

Francesc Julià i Perelló (Palma, 1879 - 1975) fou un polític mallorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Julià i Perelló · Veure més »

Francesc Marçal

Francesc Marçal (Maó, 1591 - Ciutat de Mallorca, 1688), filòsof, lul·lista i teòleg.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Marçal · Veure més »

Francesc Pou

Francesc Pou (Mallorca, segle XVII), lul·lista.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Pou · Veure més »

Francesc Prats

Francesc Prats (Mallorca, s. XV-1496) va ser un escriptor i eclesiàstic.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Prats · Veure més »

Francesc Ribalta

''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Ribalta · Veure més »

Francesc Roca i Hernández

Francesc Roca i Hernández (Palma 1851-1917).

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Roca i Hernández · Veure més »

Francesc Roca i Simó

Francesc Roca i Simó (Palma,1874-1940) fou un arquitecte mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Roca i Simó · Veure més »

Francesc Rosselló i Miralles

Francesc Rosselló i Miralles (Palma, 1863-1933), pintor.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Rosselló i Miralles · Veure més »

Francesc Tomàs Oliver

Francesc Tomàs Oliver (Selva, Mallorca, 1848 - Madrid, 1902) fou un dirigent anarquista mallorquí de caràcter anarco-col·lectivista.

Nou!!: Història de Mallorca і Francesc Tomàs Oliver · Veure més »

Francina Armengol Socías

Francesca Lluc Armengol Socías, coneguda com a Francina Armengol (Inca, Mallorca, 11 d'agost de 1971), és una farmacèutica i política mallorquina.

Nou!!: Història de Mallorca і Francina Armengol Socías · Veure més »

Francisco Antonio de la Portilla

Francisco Antonio de la Portilla (Vejoris, Santiurde de Toranzo (Cantàbria), 1652 (?) - Barcelona, 1711), bisbe de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Francisco Antonio de la Portilla · Veure més »

Francisco Barrado Zorrilla

Francisco Barrado Zorrilla (ca 1893 - Barcelona, novembre de 1964) va ser un activista polític i agent secret, cap de la policia secreta de Falange Española a Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Francisco Barrado Zorrilla · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Història de Mallorca і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Garrido de la Vega

Francisco Garrido de la Vega (San Martín de Berducido, Galícia, 1713 - Còrdova, 1776) fou bisbe de Mallorca (1763-72).

Nou!!: Història de Mallorca і Francisco Garrido de la Vega · Veure més »

Francisco Miguel de Pueyo

Francisco Miguel de Pueyo y Chacón Herrera Ruiz de Azagra y Manrique de Lara (Màlaga, 1691 -), virrei del Regne de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Francisco Miguel de Pueyo · Veure més »

Front Únic Antimonàrquic

El Front Únic Antimonàrquic va ser una candidatura republicana que es va presentar a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931.

Nou!!: Història de Mallorca і Front Únic Antimonàrquic · Veure més »

Front popular

Un front popular és una coalició electoral entre partits amb una sensibilitat democràtica que abasta des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dècada de 1930.

Nou!!: Història de Mallorca і Front popular · Veure més »

Fulgenci Coll de San Simón

Fulgenci Coll de San Simon (Palma, 1907-1978).

Nou!!: Història de Mallorca і Fulgenci Coll de San Simón · Veure més »

Fuster

Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.

Nou!!: Història de Mallorca і Fuster · Veure més »

Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Alomar i VillalongaDiccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Història de Mallorca і Gabriel Alomar i Villalonga · Veure més »

Gabriel Cañellas i Fons

Gabriel Cañellas i Fons (Palma, 1941) fou el president del Govern de les Illes Balears des del 1983 al 1995, en un principi sota les sigles d'Alianza Popular, després amb la Coalició Popular i finalment amb el Partit Popular.

Nou!!: Història de Mallorca і Gabriel Cañellas i Fons · Veure més »

Gabriel Comas i Ribas

Gabriel Comas i Ribas (Esporles, 1864-Barcelona, 1942).

Nou!!: Història de Mallorca і Gabriel Comas i Ribas · Veure més »

Gabriel de Vallseca

Gabriel Vallseca o Gabriel de Vallseca (Barcelona, abans de 1408 - Palma, després de 1467) fou mestre de cartes de navegar (cartògraf), bruixoler i mercader; era descendent de jueus conversos.

Nou!!: Història de Mallorca і Gabriel de Vallseca · Veure més »

Gabriel Mòger

Gabriel Mòger (Ciutat de Mallorca, ca. 1380 – Ciutat de Mallorca, 1438) fou un pintor d'estil gòtic internacional i poeta mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Gabriel Mòger · Veure més »

Gai Sal·lusti Crisp

Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).

Nou!!: Història de Mallorca і Gai Sal·lusti Crisp · Veure més »

Gai Terenci Varró

Gai Terenci Varró (en Caius Terentius Varro) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Història de Mallorca і Gai Terenci Varró · Veure més »

Garrofer

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.

Nou!!: Història de Mallorca і Garrofer · Veure més »

Gaspar Bennàssar i Moner

Gaspar Bennàssar i Moner (també Bennàzar i Bennàsar), conegut popularment com s'Arquitecte, (Palma, 18 d'agost de 1869-Barcelona, 15 de gener de 1933), fou arquitecte i urbanista mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Gaspar Bennàssar i Moner · Veure més »

Gaspar Melchor de Jovellanos

Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove (en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos; Gijón, 5 de gener de 1744-Veiga, 27 de novembre de 1811) va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià.

Nou!!: Història de Mallorca і Gaspar Melchor de Jovellanos · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Història de Mallorca і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Història de Mallorca і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Història de Mallorca і Gènova · Veure més »

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.

Nou!!: Història de Mallorca і Generalitat · Veure més »

Gens Cecília

La gens Cecília (en llatí gens Caecilia) va ser una gens romana, d'origen plebeu.

Nou!!: Història de Mallorca і Gens Cecília · Veure més »

Gens Sèrgia

La gens Sèrgia (en gens Sergia, plural Sergii) va ser una gens romana d'origen patrici.

Nou!!: Història de Mallorca і Gens Sèrgia · Veure més »

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Nou!!: Història de Mallorca і Genseric · Veure més »

Georges Bernanos

Georges Bernanos (París, 20 de febrer de 1888 - Neuilly-sur-Seine, 5 de juliol de 1948) va ser un escriptor francès.

Nou!!: Història de Mallorca і Georges Bernanos · Veure més »

Gerard Maria Thomàs i Sabater

Gerard Maria Thomàs i Sabater (Palma, 1905 - 1985).

Nou!!: Història de Mallorca і Gerard Maria Thomàs i Sabater · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Història de Mallorca і Germànics · Veure més »

Gerrer

El gerrer era un menestral que tenia l'ofici de fer gerres i gerros, especialment de terrissa.

Nou!!: Història de Mallorca і Gerrer · Veure més »

GESA

GESA és una empresa fundada a Palma l'any 1927 a partir de la fusió entre la Companyia Mallorquina d'Electricitat i la Societat d'Enllumenat per Gas Societat Anònima, dedicada a la producció i comercialització d'electricitat.

Nou!!: Història de Mallorca і GESA · Veure més »

Gimnèsies

Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.

Nou!!: Història de Mallorca і Gimnèsies · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Història de Mallorca і Girona · Veure més »

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Nou!!: Història de Mallorca і Govern d'Espanya · Veure més »

Govern de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.

Nou!!: Història de Mallorca і Govern de les Illes Balears · Veure més »

Governador

Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.

Nou!!: Història de Mallorca і Governador · Veure més »

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Gran i General Consell · Veure més »

Grand Hotel

El Grand Hotel és un edifici modernista situat a la plaça de Weyler, 3 de Palma (Mallorca), declarat bé d'interès cultural pel Ministeri de Cultura el 2003.

Nou!!: Història de Mallorca і Grand Hotel · Veure més »

Graus dels Mossos d'Esquadra

El cos dels Mossos d'Esquadra té els següents graus.

Nou!!: Història de Mallorca і Graus dels Mossos d'Esquadra · Veure més »

Gregori Bausà

''Sant Bartomeu'', oli sobre llenç (131 x 100 cm.), Museu de Belles Arts de València. Gregori Bausà (Sóller, 1590 – València, 1656), fou un pintor barroc mallorquí, actiu a València.

Nou!!: Història de Mallorca і Gregori Bausà · Veure més »

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Mallorca і Gregori el Gran · Veure més »

Grup Autonomista i Socialista de les Illes

Grup Autonomista i Socialista de les Illes (GASI) fou un partit polític nacionalista de les Illes Balears fundat per Climent Garau Arbona el febrer de 1976 amb la finalitat de defensar l'autogovern balear.

Nou!!: Història de Mallorca і Grup Autonomista i Socialista de les Illes · Veure més »

Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

La finca de La Trapa (Mallorca), adquirida pel GOB per a la seva conservació. El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB, a causa del seu primer nom: Grup d'Ornitologia Balear) és una associació no governamental fundada el 1973.

Nou!!: Història de Mallorca і Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa · Veure més »

Grup dels set

El Grup dels Set va ser una societat de pintors constituïda a Palma l'any 1948, a iniciativa del pintor nord-americà William E. Cook.

Nou!!: Història de Mallorca і Grup dels set · Veure més »

Grup Tago

El Grup Tago va ser un grup d'artistes que es va constituir a la ciutat de Mallorca l'any 1959, prenent el nom de l'illa de Tagomago (Eivissa).

Nou!!: Història de Mallorca і Grup Tago · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Història de Mallorca і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra d'Independència de Cuba

La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.

Nou!!: Història de Mallorca і Guerra d'Independència de Cuba · Veure més »

Guerra de Granada

La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.

Nou!!: Història de Mallorca і Guerra de Granada · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Nou!!: Història de Mallorca і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Història de Mallorca і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Rif

La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.

Nou!!: Història de Mallorca і Guerra del Rif · Veure més »

Guillem de Claramunt

Guillem de Claramunt (?,? - Mallorca, 1230), Cavaller.

Nou!!: Història de Mallorca і Guillem de Claramunt · Veure més »

Guillem de Torroella

Guillem de Torroella (també escrit Torroelha) fou un poeta mallorquí (d'ascendència empordanesa), que va viure durant el (es pensa que nasqué cap al 1348).

Nou!!: Història de Mallorca і Guillem de Torroella · Veure més »

Guillem Forteza i Pinya

Façana del Celler Cooperatiu de Felanitx Guillem Forteza i Pinya (Palma, 1892 - Palma, 1943) fou un arquitecte, urbanista i polític mallorquí, destacat per la projecció d'un gran nombre d'escoles a Mallorca des del 1921 fins a la fi de la Segona República.

Nou!!: Història de Mallorca і Guillem Forteza i Pinya · Veure més »

Guillem Gayà Nicolau

Guillem Gayà i Nicolau es Mestre (Sant Joan, 1902 - Palma, 1989) fou un polític i mestre mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Guillem Gayà Nicolau · Veure més »

Guillem Ignasi de Montis i Pont i Vich

Guillem Ignasi de Montis i Pont i Vic (Palma, 1774-1829) va ser un iIl·lustrat i polític mallorquí, segon marquès de la Bastida.

Nou!!: Història de Mallorca і Guillem Ignasi de Montis i Pont i Vich · Veure més »

Guillem II de Montcada i de Bearn

Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).

Nou!!: Història de Mallorca і Guillem II de Montcada i de Bearn · Veure més »

Guillem Mesquida i Munar

Guillem Mesquida i Munar (Palma, 3 d'abril de 1675 - 27 de novembre de 1747) fou un pintor mallorquí, representant del tenebrisme amb els seus efectes de llum d'estil barroc.

Nou!!: Història de Mallorca і Guillem Mesquida i Munar · Veure més »

Guillem Reynés i Font

Guillem Reynés i Font (Palma, 1877-1918) fou un arquitecte i activista cultural mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Guillem Reynés i Font · Veure més »

Guillem Rosselló Bordoy

Guillem Rosselló i Bordoy (Sa Casa Blanca (Palma), 27 de març de 1932) és un historiador mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Guillem Rosselló Bordoy · Veure més »

Guillem Sagrera

Catedral de Perpinyà. Voltes de la Llotja de Palma Castel Nuovo de Nàpols i pòrtic occidental de Francesco Laurana Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols. Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380 — Nàpols, 1454) fou un arquitecte i escultor mallorquí de l'últim gòtic.

Nou!!: Història de Mallorca і Guillem Sagrera · Veure més »

Guillem Soler

Carta portolana de Guillem Soler de la Biblioteca Nacional de París, ca. 1380 Guillem Soler (Mallorca, segles  i) fou un bruixoler i mestre de cartes de navegar documentat entre 1368 i 1402, data en què ja era difunt, coetani per tant de Cresques Abraham i del seu fill Jafuda Cresques.

Nou!!: Història de Mallorca і Guillem Soler · Veure més »

Guium

Guium (o tal vegada Guius, pronunciat) fou un municipi romà de dret llatí de l'illa de Mallorca, documentat principalment en un passatge de Plini el Vell i de situació desconeguda.

Nou!!: Història de Mallorca і Guium · Veure més »

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Nou!!: Història de Mallorca і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »

Hegemonia lingüística

L'hegemonia lingüística és el domini d'un idioma per sobre dels altres en un mateix territori.

Nou!!: Història de Mallorca і Hegemonia lingüística · Veure més »

Heriberto Quiñones González

Heriberto Quiñones González (Bessaràbia, Moldàvia, 1907 - Madrid, 2 d'octubre de 1942) és el nom de guerra amb el qual fou conegut a Espanya un agent de la Internacional Comunista, polític i sindicalista.

Nou!!: Història de Mallorca і Heriberto Quiñones González · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Història de Mallorca і Hispània · Veure més »

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Nou!!: Història de Mallorca і Hispània Citerior · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Història de Mallorca і Hispània Tarraconense · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Història de Mallorca і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Nou!!: Història de Mallorca і Història dels Països Catalans · Veure més »

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Nou!!: Història de Mallorca і Hortalissa · Veure més »

Hortolà (professió)

Un hortolà és una persona que té com a ofici conrear els horts.

Nou!!: Història de Mallorca і Hortolà (professió) · Veure més »

Hotel Formentor

L'Hotel Formentor fou un establiment turístic situat a la península de Formentor (Pollença) que va ser inaugurat a iniciativa de l'argentí Adan Diehl l'any 1929.

Nou!!: Història de Mallorca і Hotel Formentor · Veure més »

Hug d'Anglesola

Hug d'Anglesola (mort el 1399) fou senyor de Miralcamp (Hug II d'Anglesola).

Nou!!: Història de Mallorca і Hug d'Anglesola · Veure més »

Huneric

Huneric o Hunneric fou rei dels vàndals d'Àfrica des del 477 al 484.

Nou!!: Història de Mallorca і Huneric · Veure més »

Ibn al-Labbana

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Issa ibn Muhàmmad al-Lakhmí ad-Daní (Dénia, 1044/45 – Mallorca, 1113/14), més conegut pel seu sobrenom (xuhra) com Ibn al-Labbana, fou un dels més grans poetes andalusins del.

Nou!!: Història de Mallorca і Ibn al-Labbana · Veure més »

Ibn Hazm

Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad ibn Saïd ibn Hazm, més conegut simplement com a Ibn Hazm (Còrdova, 994 - Taifa de Niebla, de 1064), fou un filòsof, teòleg, jurista, historiador, narrador i poeta andalusí.

Nou!!: Història de Mallorca і Ibn Hazm · Veure més »

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Nou!!: Història de Mallorca і Ibn Khaldun · Veure més »

Illa d'en Sales

L'Illa d'en Sales és un illot del litoral mallorquí situat davant Portals Nous, al municipi de Calvià.

Nou!!: Història de Mallorca і Illa d'en Sales · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Història de Mallorca і Illes Balears · Veure més »

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Nou!!: Història de Mallorca і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Història de Mallorca і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Illot des Porros

LIllot des Porros és un illot del nord de Mallorca que pertany al municipi de Santa Margalida.

Nou!!: Història de Mallorca і Illot des Porros · Veure més »

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Nou!!: Història de Mallorca і Imperi Cartaginès · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Nou!!: Història de Mallorca і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història de Mallorca і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Història de Mallorca і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Inca (Mallorca)

Inca és un municipi de Mallorca, capital de la comarca del Raiguer.

Nou!!: Història de Mallorca і Inca (Mallorca) · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Història de Mallorca і Indústria · Veure més »

Indústria tèxtil

Sala de producció a l'Índia La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.

Nou!!: Història de Mallorca і Indústria tèxtil · Veure més »

Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera

Els Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera (ICIF) va ser una coalició electoral pitiüsa que rebia el suport de Coalició Democràtica (Aliança Popular).

Nou!!: Història de Mallorca і Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera · Veure més »

Infanteria

Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.

Nou!!: Història de Mallorca і Infanteria · Veure més »

IniciativaVerds

IniciativaVerds és una organització política d'àmbit balear sorgida al novembre de 2010 de la fusió de l'històric partit ecologista mallorquí Els Verds de Mallorca i d'Iniciativa d'Esquerres, una escissió d'Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) produïda el juny de 2010.

Nou!!: Història de Mallorca і IniciativaVerds · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Història de Mallorca і Inquisició · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: Història de Mallorca і Inquisició espanyola · Veure més »

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Nou!!: Història de Mallorca і Insaculació · Veure més »

Instador del poble i del bé comú

L'instador del poble i del bé comú o, senzillament, l'instador, va ser el nom que es donava durant la revolta agermanada a Mallorca als caps de la Germania, tant a nivell general com local.

Nou!!: Història de Mallorca і Instador del poble i del bé comú · Veure més »

Institut Balear

LInstitut Balear va ser una institució d’ensenyament mitjà de Palma creada per ordre reial el 25 d'octubre de 1835, gràcies a una iniciativa de la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País.

Nou!!: Història de Mallorca і Institut Balear · Veure més »

Instituto Nacional de Industria

LInstituto Nacional de Industria, més conegut pel seu acrònim INI, va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturs, no gaire afins al règim imposat.

Nou!!: Història de Mallorca і Instituto Nacional de Industria · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Història de Mallorca і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya

Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya (1155-1184) fou un valí de Mallorca de la dinastia Banu Ghàniya, fill de Muhàmmad ibn Ghàniya.

Nou!!: Història de Mallorca і Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya · Veure més »

Isidoro de Antillón

Isidoro d'Antillón y Marzo (Santa Eulalia del Campo, Aragó, 1778 — 1814) fou un geògraf i polític aragonès.

Nou!!: Història de Mallorca і Isidoro de Antillón · Veure més »

Isidro González Velázquez

Isidro González Velázquez (Madrid, 15 de maig de 1765 - Madrid, 7 de desembre de 1829) fou un arquitecte espanyol dels segles XVIII-XIX.

Nou!!: Història de Mallorca і Isidro González Velázquez · Veure més »

Isis

Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.

Nou!!: Història de Mallorca і Isis · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Història de Mallorca і Islam · Veure més »

Issam al-Khawlaní

Issam al-Khawlaní (la Meca, ? ~ ?, 962), d'origen iemenita, fou el conqueridor àrab de les Illes Orientals de l'Àndalus.

Nou!!: Història de Mallorca і Issam al-Khawlaní · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Història de Mallorca і Itàlia · Veure més »

Jaciment de s'Arenalet de Son Colom

El jaciment de s'Arenalet de Son Colom és una estructura ciclòpia situada a vorera de mar, a uns dos quilòmetres de sa Colònia de Sant Pere, aferrat a s'Arenalet de Son Colom o caló i platgeta dets ermitans.

Nou!!: Història de Mallorca і Jaciment de s'Arenalet de Son Colom · Veure més »

Jaciment de Son Espases

El jaciment de Son Espases és un jaciment arqueològic de Palma situat a la part nord del terme, a l'antiga possessió de Son Espases.

Nou!!: Història de Mallorca і Jaciment de Son Espases · Veure més »

Jaciment romà de Can Maiol

El jaciment romà de Can Maiol és un jaciment arqueològic d'època romana situada en el terme municipal de Felanitx (Mallorca).

Nou!!: Història de Mallorca і Jaciment romà de Can Maiol · Veure més »

Jaciment romà de sa Mesquida

El jaciment romà de sa Mesquida és un jaciment arqueològic d'època romana situat al nucli de Santa Ponça, dins el terme de Calvià.

Nou!!: Història de Mallorca і Jaciment romà de sa Mesquida · Veure més »

Jaciment romà de Son Joan Jaume

El jaciment romà de Son Joan Jaume és un jaciment arqueològic d'època romana situada en el terme municipal de Manacor (Mallorca).

Nou!!: Història de Mallorca і Jaciment romà de Son Joan Jaume · Veure més »

Jafudà Cresques

Jafudà Cresques (Palma, 1350? – Sagres (Portugal), 1410 o 1427), també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d'origen mallorquí i probablement l'home que va coordinar els descobriments marítims de l'escola naval portuguesa de Sagres a l'inici del.

Nou!!: Història de Mallorca і Jafudà Cresques · Veure més »

Jaume Bauzà Far

Jaume Bauzá Far (Palma, 1881-1936) Polític mallorquí, destacat militant del PSOE.

Nou!!: Història de Mallorca і Jaume Bauzà Far · Veure més »

Jaume Cadell

Jaume Cadell (Mallorca), lloctinent del governador de Mallorca Berenguer d'Oms.

Nou!!: Història de Mallorca і Jaume Cadell · Veure més »

Jaume d'Olesa i Sanglada

Jaume d'Olesa i Sanglada, (Mallorca, s. -), polític, escriptor, en català i llatí, i lul·lista.

Nou!!: Història de Mallorca і Jaume d'Olesa i Sanglada · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Història de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Història de Mallorca і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Garcia i Obrador

Jaume Garcia i Obrador (Palma 1894-4 d'agost de 1939) fou un dirigent socialista mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Jaume Garcia i Obrador · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Història de Mallorca і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: Història de Mallorca і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Jaume Joan de Berga i de Sales

Jaume Joan de Berga i de Sales (Mallorca, -1619), fou un jurista i advocat de la Reial Audiència de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Jaume Joan de Berga i de Sales · Veure més »

Jaume Matas i Palou

Jaume Matas i Palou (Palma, Illes Balears, 5 d'octubre de 1956) és un polític mallorquí, expresident del Govern de les Illes Balears i expresident del PP de les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Jaume Matas i Palou · Veure més »

Jaume Vidal i Alcover

Jaume Vidal i Alcover (Manacor, 1923 - Barcelona, 1991) fou un escriptor mallorquí autor d'una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística.

Nou!!: Història de Mallorca і Jaume Vidal i Alcover · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Història de Mallorca і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Jeroni Albertí i Picornell

Jeroni Albertí Picornell és un polític mallorquí nascut a Banyalbufar el 26 d'octubre de 1927.

Nou!!: Història de Mallorca і Jeroni Albertí i Picornell · Veure més »

Jeroni Bibiloni i Llaneres

Jeroni Bibiloni i Llaneres (Palma, 1802-1876), va ser un religiós mallorquí, franciscà observant, ideòleg i introductor del socialisme utòpic a Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Jeroni Bibiloni i Llaneres · Veure més »

Jeroni Palou

Jeroni Palou (Mallorca, segle XVIII-Ciutat de Mallorca, 1782), metge i filòsof.

Nou!!: Història de Mallorca і Jeroni Palou · Veure més »

Jeroni Pou Magraner

Jeroni Pou Magraner (Palma, 1854 - 1922) fou un advocat i polític republicà mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Jeroni Pou Magraner · Veure més »

Jeroni Rosselló Ribera

Jeroni Rosselló Ribera (Palma, 31 de gener del 1827 - 1902) fou poeta, lul·lista i polític.

Nou!!: Història de Mallorca і Jeroni Rosselló Ribera · Veure més »

Joan Albertí i Moll

Joan Albertí i Moll (Capdepera, 1910 - Saint-Gobain, l'Aisne, França, 1979), pagès i dirigent comunista.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Albertí i Moll · Veure més »

Joan Alcover i Maspons

Joan Alcover i Maspons (Ciutat de Mallorca, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926) fou un poeta, assagista i polític mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Alcover i Maspons · Veure més »

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com a Joan Antoni de Pacs (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític, erudit i músic.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós · Veure més »

Joan Antoni Poch i Goicoetxea

Joan Antoni Poch i Goicoetxea conegut sobre el seu pseudònim en JAP (Girona, 27 de juny de 1958) és un il·lustrador, ninotaire i professor català.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Antoni Poch i Goicoetxea · Veure més »

Joan Bauzà Bauzà

Joan Bauzà Bauzà (Vilafranca de Bonany, 1944) és un sacerdot mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Bauzà Bauzà · Veure més »

Joan Bestard i Terrassa

fou un pintor mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Bestard i Terrassa · Veure més »

Joan Capó i Valls de Padrines

Joan Capó i Valls de Padrines va néixer a Felanitx (Mallorca) el 20-08-1888 i va morir a Palma el 27-12-1952.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Capó i Valls de Padrines · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan Crespí

Joan Crespí (Mallorca s. XV-Palma 1521).

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Crespí · Veure més »

Joan Daurer

Joan Daurer (mitjans del segle XIV) fou un pintor, documentat a Mallorca entre 1358 i 1374.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Daurer · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Història de Mallorca і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Història de Mallorca і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Fageda Aubert

Joan Fageda Aubert (Olot, 20 de gener de 1937) és un polític mallorquí del Partit Popular de Balears, conegut per ser el batlle de Palma entre els anys 1991 i 2003, així com diputat al Parlament de les Illes Balears en la VI Legislatura i senador per Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Fageda Aubert · Veure més »

Joan Fuster Bonnin

Joan Fuster Bonnin (Palma, Mallorca, 1870 - 1943) fou un pintor impressionista.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Fuster Bonnin · Veure més »

Joan March i Ordinas

Joan March i Ordinas, conegut també com el banquer de Franco (Santa Margalida, Mallorca, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan March i Ordinas · Veure més »

Joan Mas Verd

Joan Mas i Verd "Collet" (Montuïri 28 de desembre de 1899 - Palma 3 de setembre 1936) va ser un polític mallorquí que fou batle de Montuïri durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Mas Verd · Veure més »

Joan Massana

Joan Massana (Ciutat de Mallorca, 1374-1412) va ser un pintor del gòtic mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Massana · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Prim i Prats · Veure més »

Joan Rubió i Bellver

va ser un arquitecte modernista català.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Rubió i Bellver · Veure més »

Joan Torrendell i Escalas

''Els dos esperits. Drama en quatre actes'', 1902. Joan Torrendell i Escalas (Ciutat de Mallorca, 1869 – Buenos Aires, 1937) fou un escriptor i periodista mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Torrendell i Escalas · Veure més »

Joan Verger Pocoví

Joan Verger Pocoví (Montuïri, 1944 - 2 de maig de 2013) fou un enginyer i polític mallorquí del Partit Popular nascut a Montuïri.

Nou!!: Història de Mallorca і Joan Verger Pocoví · Veure més »

Joanot Colom

Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.

Nou!!: Història de Mallorca і Joanot Colom · Veure més »

Jornada de Mers el-Kebir

cardenal Cisneros va ser un dels majors promotors de la conquesta de Barbaria. La Jornada de Mers el-Kebir, del 13 de setembre del 1505, va ser un dels atacs per a dominar la costa de Barbaria efectuada per les tropes de Ferran el Catòlic, el resultat en va ser la conquesta de la plaça de Mers el-Kebir.

Nou!!: Història de Mallorca і Jornada de Mers el-Kebir · Veure més »

Jornaler

Monument al jornaler Construction labors in Chittagong, Bangladesh. Un jornaler és una persona que treballa i cobra per un dia de feina, especialment si és al camp o com a obrer a la indústria.

Nou!!: Història de Mallorca і Jornaler · Veure més »

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Nou!!: Història de Mallorca і José Luis Rodríguez Zapatero · Veure més »

José María Aznar López

José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.

Nou!!: Història de Mallorca і José María Aznar López · Veure més »

José María Gil-Robles y Quiñones

José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Història de Mallorca і José María Gil-Robles y Quiñones · Veure més »

José Ramón Bauzá Díaz

Josefina Santiago. José Ramón Bauzá Díaz (Madrid, 16 de novembre de 1970) és un polític mallorquí, president del Govern de les Illes Balears a la vuitena legislatura (2011-2015) en nom del Partit Popular de les Illes Balears, és eurodiputat per Ciutadans - Partit de la Ciutadania.

Nou!!: Història de Mallorca і José Ramón Bauzá Díaz · Veure més »

Josep Antoni Alcover i Tomàs

Josep Antoni Alcover i Tomàs (Caracas, 1954) és un zoòleg i paleontòleg.

Nou!!: Història de Mallorca і Josep Antoni Alcover i Tomàs · Veure més »

Josep de Torres

Josep de Torres (País Valencià, s. XVIII), pintor.

Nou!!: Història de Mallorca і Josep de Torres · Veure més »

Josep Galceran de Cartellà

fou Lloctinent de Mallorca (1698-1701).

Nou!!: Història de Mallorca і Josep Galceran de Cartellà · Veure més »

Josep Lluís Pons i Gallarza

Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, ara Barcelona, 24 d'agost de 1823 - Sóller, Mallorca, 22 d'agost de 1894) fou un poeta català i un dels impulsors dels Jocs Florals.

Nou!!: Història de Mallorca і Josep Lluís Pons i Gallarza · Veure més »

Josep Maria Llompart de la Peña

Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de maig de 1925 - 28 de gener de 1993) fou un poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Josep Maria Llompart de la Peña · Veure més »

Josep Maria Quadrado Nieto

Josep Maria Quadrado Nieto (Ciutadella de Menorca, 14 de juny de 1819 - Palma, 6 de juliol de 1896) fou un apologista catòlic, arxiver, periodista i historiògraf menorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Josep Maria Quadrado Nieto · Veure més »

Josep Melià i Pericàs

Josep Melià i Pericàs (Artà, Mallorca, 19 de març de 1939 - Alcúdia, Mallorca, 22 de juliol de 2000) fou un advocat, polític i escriptor mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Josep Melià i Pericàs · Veure més »

Josep Miquel Tries i Capó

Josep Miquel Tries i Capó (Palma, 1780-1875) va ser un polític i advocat mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Josep Miquel Tries i Capó · Veure més »

Josep Quint Zaforteza i Amat

Josep Quint Zaforteza i Amat o Josep Zaforteza Amat (Palma, 1894 - 1965) va ser un polític mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Josep Quint Zaforteza i Amat · Veure més »

Josep Teodor Canet Menéndez

Josep Teodor Canet Menéndez (Ciutadella de Menorca, 1877 - Ferreries, 1936) fou un polític menorquí, membre d'Unió Republicana.

Nou!!: Història de Mallorca і Josep Teodor Canet Menéndez · Veure més »

Joventuts Socialistes Unificades

Les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) foren fundades el març de 1936 com a resultat de la fusió de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya del PCE i les Joventuts Socialistes d'Espanya.

Nou!!: Història de Mallorca і Joventuts Socialistes Unificades · Veure més »

Juan Bautista Topete

va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.

Nou!!: Història de Mallorca і Juan Bautista Topete · Veure més »

Juan Díaz de la Guerra

Juan Díaz de la Guerra (Jerez de la Frontera, Cadis,1726 - Sigüenza, 1800), religiós tomista i il·lustrat, bisbe de Mallorca i de Sigüenza.

Nou!!: Història de Mallorca і Juan Díaz de la Guerra · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Història de Mallorca і Jueus · Veure més »

Jueus mallorquins

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.

Nou!!: Història de Mallorca і Jueus mallorquins · Veure més »

Jugurta

Jugurta o Yugarthn (Ἰουγούρθας o 2) va ser rei de Numídia de l'any 118 aC al 106 aC.

Nou!!: Història de Mallorca і Jugurta · Veure més »

Juli Ramis i Palau

Juli Ramis i Palau (Sóller, Mallorca, 1910 - Palma 1990) fou un pintor mallorquí, nebot de Cristòfor Pizà.

Nou!!: Història de Mallorca і Juli Ramis i Palau · Veure més »

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Nou!!: Història de Mallorca і Juno · Veure més »

Junta Democràtica de Mallorca

La Junta Democràtica de Mallorca va ser un organisme unitari d'un ampli sector de l'oposició antifranquista.

Nou!!: Història de Mallorca і Junta Democràtica de Mallorca · Veure més »

Junta Suprema Central

francès van portar un rei amb poca experiència a convertir-se en "El Desitjat" per part del poble espanyol. La Junta Suprema Central, també dita la Junta Suprema o Junta Central, o Junta Central Suprema i, oficialment, Junta Suprema Central i Governativa del Regne va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya.

Nou!!: Història de Mallorca і Junta Suprema Central · Veure més »

Junta Suprema de Govern de les Balears

La Junta Suprema de Govern de les Balears va ser un organisme de govern constituït a la ciutat de Mallorca el maig de 1808 pel capità general de les Balears, Joan Miquel de Vives i Feliu.

Nou!!: Història de Mallorca і Junta Suprema de Govern de les Balears · Veure més »

Jurat (administració)

Els jurats eren magistrats municipals amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i en algunes del Principat de Catalunya (Girona, Vic, Vilafranca del Penedès) equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.

Nou!!: Història de Mallorca і Jurat (administració) · Veure més »

Jurat popular

El jurat popular és una institució d'origen anglès que va ser importada a l'Europa continental després de la Revolució Francesa.

Nou!!: Història de Mallorca і Jurat popular · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Història de Mallorca і Justinià I · Veure més »

Juz (administració)

El mot àrab juz (de l'àrab, lit. ‘part’; pl. ajzà) fou emprat per denominar les divisions administratives o districtes en què s'organitzava una cora.

Nou!!: Història de Mallorca і Juz (administració) · Veure més »

Juz' d'Inkan

El juz d'Inkan era un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Juz' d'Inkan · Veure més »

Juz' de Muntuy

El Juz de Muntuy fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Juz' de Muntuy · Veure més »

Juz' de Muruh

El Juz de Muruh fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Juz' de Muruh · Veure més »

L'Espurna (Mallorca)

L'Espurna va ser una candidatura electoral de signe mallorquinista que es va presentar a les eleccions municipals de Palma del maig de 1909.

Nou!!: Història de Mallorca і L'Espurna (Mallorca) · Veure més »

L'Ignorància

La revista L'Ignorància, amb el subtítol de Revista Crónica: Orga y Xeremíes d'una Societat de Mallorquins, va ser un setmanari que es va publicar a Palma entre els anys 1879 i 1885.

Nou!!: Història de Mallorca і L'Ignorància · Veure més »

La Almudaina

La Almudaina fou un diari en castellà aparegut a Palma del 1887 al 1953, que es fusionà amb El Correo de Mallorca i donà lloc al Diario de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і La Almudaina · Veure més »

La Aurora

El setmanari La Aurora va ser creat a Manacor (Mallorca) l'any 1906 pels preveres Joan Mascaró i Nadal i Antoni Truyols i Pont, constava de dos fulls, quatre planes, de 310 x 425 mm.

Nou!!: Història de Mallorca і La Aurora · Veure més »

La Biga i la Busca

La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.

Nou!!: Història de Mallorca і La Biga i la Busca · Veure més »

La cartografia mallorquina

La cartografia mallorquina és un llibre d'assaig sobre els portolans mallorquins escrit pel catedràtic Julio Rey Pastor amb la col·laboració d'Ernesto García Camarero.

Nou!!: Història de Mallorca і La cartografia mallorquina · Veure més »

La Llorençada

La Llorençada és el nom que rebé un aixecament carlí que es produí a Manacor (Mallorca) la vigília de Sant Llorenç, el 9 d'agost de 1835.

Nou!!: Història de Mallorca і La Llorençada · Veure més »

La Nostra Terra

La Nostra Terra fou una revista mensual publicada a Palma de gener de 1928 a juny de 1936, per iniciativa de Francesc Vidal Burdils i Antoni Salvà i Ripoll.

Nou!!: Història de Mallorca і La Nostra Terra · Veure més »

La Palma

La Palma és una illa de l'arxipèlag de les Canàries (comunitat autònoma de les Canàries), dins la província de Santa Cruz de Tenerife (Espanya).

Nou!!: Història de Mallorca і La Palma · Veure més »

La Soledat (Palma)

vista aèria de la Soledat La Soledat (també anomenat s'Hort des Ca, pel nom que rebia abans que l'urbanitzassin) o la Soledat de Foraporta és una barriada de la ciutat de Mallorca situada al districte de Llevant, entre el Polígon de Llevant i Son Gotleu, prop de la carretera de Palma a Manacor.

Nou!!: Història de Mallorca і La Soledat (Palma) · Veure més »

Lacrimatori

Lacrimatori, museu de Beja (Portugal) Un lacrimatori era un vas romà petit i de coll estret, que servia per a guardar-hi perfums, i no pas llàgrimes, segons hom solia creure.

Nou!!: Història de Mallorca і Lacrimatori · Veure més »

Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla

La Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla és una línia de ferrocarril de l'illa de Mallorca que gestiona i opera Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM).

Nou!!: Història de Mallorca і Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla · Veure més »

Les Nou Cases

Les Nou Cases és el nom que rebia el conjunt de famílies més destacades de la noblesa mallorquina.

Nou!!: Història de Mallorca і Les Nou Cases · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Història de Mallorca і Liber Maiolichinus · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Història de Mallorca і Liberalisme · Veure més »

Llana

Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.

Nou!!: Història de Mallorca і Llana · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de Mallorca і Llatí · Veure més »

Llegum

Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Nou!!: Història de Mallorca і Llegum · Veure més »

Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears

La Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears fou una llei aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986.

Nou!!: Història de Mallorca і Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears · Veure més »

Llei de Responsabilitats Polítiques

La Llei de Responsabilitats Polítiques, de 9 de febrer de 1939 va ser una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil.

Nou!!: Història de Mallorca і Llei de Responsabilitats Polítiques · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Història de Mallorca і Lleida · Veure més »

Lleis Palatines

Leges Palatinae Iacobi III Regis Maioricarum Les Lleis Palatines són el corpus legislatiu publicat per Jaume III de Mallorca el 9 de maig de 1337.

Nou!!: Història de Mallorca і Lleis Palatines · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Història de Mallorca і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües preromanes balears

Les llengües preromanes balears són les llengües parlades per la població de les Illes Balears en el període anterior a la conquesta i ocupació romana (abans de 123 aC).

Nou!!: Història de Mallorca і Llengües preromanes balears · Veure més »

Llevant (Mallorca)

Llevant és una comarca mallorquina que comprèn l'est de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Llevant (Mallorca) · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.

Nou!!: Història de Mallorca і Lli · Veure més »

Llibre de bons amonestaments

El Llibre de bons amonestaments (també conegut popularment com a Franselm) és l'obra més coneguda i difosa d'Anselm Turmeda (ca. 1355 – ca. 1423) (en àrab Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí) i fou escrita l'abril de 1398 a Tunis.

Nou!!: Història de Mallorca і Llibre de bons amonestaments · Veure més »

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Nou!!: Història de Mallorca і Llibre del Repartiment · Veure més »

Llibre del Repartiment de Mallorca

El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.

Nou!!: Història de Mallorca і Llibre del Repartiment de Mallorca · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Nou!!: Història de Mallorca і Llibre dels fets · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Història de Mallorca і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes d'Empúries

or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.

Nou!!: Història de Mallorca і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »

Llista de fills il·lustres de Palma

Aquesta és una llista dels fills il·lustres de Palma, Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Llista de fills il·lustres de Palma · Veure més »

Lloctinent general

El lloctinent general va ser del al XVIII un oficial reial, representant del rei, durant l'absència d'aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.

Nou!!: Història de Mallorca і Lloctinent general · Veure més »

Llorenç Bisbal i Barceló

Llorenç Bisbal i Barceló (Alcúdia, 1876 - Palma, 23 de febrer de 1935) fou un polític mallorquí i destacat líder socialista a l'illa.

Nou!!: Història de Mallorca і Llorenç Bisbal i Barceló · Veure més »

Llorenç Cerdà i Bisbal

Llorenç Cerdà i Bisbal (Pollença, 1862-Palma, 1955), pintor.

Nou!!: Història de Mallorca і Llorenç Cerdà i Bisbal · Veure més »

Llorenç Coll

Llorenç Coll "Barona" (Biniamar, s. XVII - Selva, 5 de juliol de 1655).

Nou!!: Història de Mallorca і Llorenç Coll · Veure més »

Llorenç Villalonga i Pons

va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Llorenç Villalonga i Pons · Veure més »

Lloseta

Lloseta és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Lloseta · Veure més »

Llotja de Palma

La Llotja dels Mercaders de Palma fou construïda per Guillem Sagrera entre 1426 i 1447, i acabada per Guillem Vilasclar, per al Col·legi de la Mercaderia.

Nou!!: Història de Mallorca і Llotja de Palma · Veure més »

Lluís Alemany Pujol

Lluís Alemany i Pujol (Andratx, 28 d'octubre de 1880 - Palma, 20 d'agost de 1960) va ser un advocat i polític mallorquí, batle de Palma i diputat a les Corts Espanyoles.

Nou!!: Història de Mallorca і Lluís Alemany Pujol · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Història de Mallorca і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Nou!!: Història de Mallorca і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís Martí i Ximenis

Lluís Martí i Ximenis o Lluís Martí i Xamena (Palma 1856 - 1922) fou un polític mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Lluís Martí i Ximenis · Veure més »

Lluís Salvador d'Àustria-Toscana

L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, retrat del 1900 que es troba a Son Marroig. Una casa tradicional txeca al museu que va fundar l'Arxiduc al poble de Přerov nad Labem (Txèquia). La punta de Sa Foradada des de la finca de l'Arxiduc, Son Marroig. Mirador rodó a Son Marroig Son Marroig. Bust de l'Arxiduc als jardins de l'ajuntament de Valldemossa, fet per Horacio de Eguía Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena (Ludwig Salvator von Habsburg-Lothringen. Florència, 1847 - Castell de Brandýs,''tx'' Bohèmia, Txèquia, 1915), arxiduc d'Àustria i príncep de Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial, anomenat generalment Arxiduc Lluís Salvador, fou un membre de la branca dels Àustria-Toscana de la mil·lenària casa dels Habsburg.

Nou!!: Història de Mallorca і Lluís Salvador d'Àustria-Toscana · Veure més »

Lluc

Cel·les per als pelegrins del monestir de Lluc Lluc (del llatí Lucus, bosc sagrat) és un nucli de població del municipi d'Escorca, a Mallorca, aglutinat entorn del monestir de Lluc.

Nou!!: Història de Mallorca і Lluc · Veure més »

Llucmajor

Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.

Nou!!: Història de Mallorca і Llucmajor · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Història de Mallorca і Londres · Veure més »

Luci Anneu Flor

Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.

Nou!!: Història de Mallorca і Luci Anneu Flor · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Maó · Veure més »

Madina Mayurqa

Madínat Mayurqa és el nom àrab de la ciutat coneguda actualment com a Palma.

Nou!!: Història de Mallorca і Madina Mayurqa · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Història de Mallorca і Madrid · Veure més »

Magó Barca

Magó Barca fou fill d'Amílcar Barca i germà d'Anníbal.

Nou!!: Història de Mallorca і Magó Barca · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Història de Mallorca і Magna Grècia · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Història de Mallorca і Magrib · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Història de Mallorca і Mallorca · Veure més »

Malta

Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.

Nou!!: Història de Mallorca і Malta · Veure més »

Manacor

Manacor (pronunciat Manacò) és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa.

Nou!!: Història de Mallorca і Manacor · Veure més »

Manierisme

En el ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' (1558), de Pieter Brueghel el Vell, veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, mentre la vida continua tot entorn. L'obra es troba al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. ''El bibliotecari'' (1562), de Giuseppe Arcimboldo. L'obra es troba al Castell o Palau de Skokloster (Suècia). El manierisme és un estil artístic caracteritzat per la recerca d'una estilització (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del i el Barroc.

Nou!!: Història de Mallorca і Manierisme · Veure més »

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Nou!!: Història de Mallorca і Manuel Azaña Díaz · Veure més »

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Història de Mallorca і Manuel Goded Llopis · Veure més »

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.

Nou!!: Història de Mallorca і Manuel Godoy · Veure més »

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.

Nou!!: Història de Mallorca і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Veure més »

Manuel Sanchis i Guarner

Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Història de Mallorca і Manuel Sanchis i Guarner · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Història de Mallorca і Mar Egea · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Història de Mallorca і Mar Mediterrània · Veure més »

Maria Antònia Munar i Riutort

Maria Antònia Munar i Riutort (Barcelona, 1955) fou una política mallorquina, doctora en Dret per la Universitat de les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Maria Antònia Munar i Riutort · Veure més »

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.

Nou!!: Història de Mallorca і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena · Veure més »

Marià Aguiló i Fuster

Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Marià Aguiló i Fuster · Veure més »

Marià de Quintana i Ramon

Marià de Quintana i Ramon (vila d'Eivissa, 1812 - Palma, 1885) fou un polític eivissenc, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.

Nou!!: Història de Mallorca і Marià de Quintana i Ramon · Veure més »

Mariner

''Des del port de Copenhagen I'' (Albert Edelfelt, ''c.'' 1890) Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.

Nou!!: Història de Mallorca і Mariner · Veure més »

Marratxí

Marratxí és un municipi de l'illa de Mallorca que limita amb Palma, Bunyola i Santa Maria del Camí.

Nou!!: Història de Mallorca і Marratxí · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de Mallorca і Marroc · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Història de Mallorca і Marsella · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Història de Mallorca і Martí l'Humà · Veure més »

Mascarat

Els mascarats en la Germania de Mallorca foren els partidaris del rei Carles I i contraris al moviment popular.

Nou!!: Història de Mallorca і Mascarat · Veure més »

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Nou!!: Història de Mallorca і Massàlia · Veure més »

Mateu Martí i Miquel

Mateu Martí i Miquel, conegut com a Ateo Martí o Ateu Martí (Palma, 16 d'octubre de 1889 - Palma, coll de sa Creu, 29 de juliol de 1936),David Ginard.

Nou!!: Història de Mallorca і Mateu Martí i Miquel · Veure més »

Mateu Torres Bestard

Mateu Torres Bestard (Palma, 1891 - 1969) fou un militar i polític falangista mallorquí que liderà la repressió política contra els republicans els primers mesos de la Guerra Civil a Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Mateu Torres Bestard · Veure més »

Mauritània

miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Nou!!: Història de Mallorca і Mauritània · Veure més »

Mauritània Segona

Mauritània Segona (Mauritania Secunda) fou el nom donat pels romans d'Orient al territori format per algunes posicions a l'antiga província de Mauritània Tingitana ocupades el 534 i els territoris de la Cartaginense que havien reconquerit el 554.

Nou!!: Història de Mallorca і Mauritània Segona · Veure més »

Mauritània Tingitana

La Mauritània Tingitana fou una província romana aproximadament equivalent a l'actual Marroc.

Nou!!: Història de Mallorca і Mauritània Tingitana · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Història de Mallorca і Múrcia · Veure més »

Memorial de greuges

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.

Nou!!: Història de Mallorca і Memorial de greuges · Veure més »

Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

Nou!!: Història de Mallorca і Menestral · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Història de Mallorca і Menorca · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Història de Mallorca і Mercenari · Veure més »

Mesa Democràtica de Balears

La Mesa Democràtica de Balears va ser un organisme unitari clandestí constituït a Palma el març de 1972 pel PCE, Comissions Obreres, Partit Carlí, Organització Comunista d'Espanya-Bandera Roja -OCE-BR-, Partit del Treball d'Espanya -PTE-, Justícia Democràtica i Dones Democràtiques, les dues darreres organitzacions molt properes al PCE.

Nou!!: Història de Mallorca і Mesa Democràtica de Balears · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Història de Mallorca і Mesquita · Veure més »

Michel Sittow

Michael Sittow, també conegut com a Maestre Michiel, Michel Sittow, Michiel, Miguel i moltes altres variants (c.1469-1525) va ser un pintor de Reval (avui Tallinn, Estònia) que va ser educat en la tradició dels primitius flamencs.

Nou!!: Història de Mallorca і Michel Sittow · Veure més »

Mida poblacional efectiva

En genètica de poblacions, el concepte de mida poblacional efectiva Ne fou proposat pel genetista estatunidenc Sewall Wright, que escrigué dos documents de gran importància sobre aquest.

Nou!!: Història de Mallorca і Mida poblacional efectiva · Veure més »

Migjorn (Mallorca)

Localització del Migjorn Migjorn és una comarca mallorquina que ocupa el sud de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Migjorn (Mallorca) · Veure més »

Miguel de Gurrea y Cerdan

Miguel de Gurrea y Cerdan (Regne d'Aragó, -), va ser un noble aragonès, baró de Gurrea i lloctinent general de Mallorca (1512-1525).

Nou!!: Història de Mallorca і Miguel de Gurrea y Cerdan · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Història de Mallorca і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Milícia nacional

Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.

Nou!!: Història de Mallorca і Milícia nacional · Veure més »

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Nou!!: Història de Mallorca і Minerva · Veure més »

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Miquel Costa i Llobera · Veure més »

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà

Placa a Miquel dels Sants Oliver, a la façana de l'Ateneu Barcelonès ''Illa Daurada - La ciutat de Mallorques'', publicat l'any 1906 Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920) fou un periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director del Diari de Barcelona i de La Vanguardia.

Nou!!: Història de Mallorca і Miquel dels Sants Oliver i Tolrà · Veure més »

Miquel Dolç i Dolç

Miquel Dolç i Dolç (Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 de desembre de 1912 - Madrid, 27 de desembre de 1994) fou un filòleg, crític literari, poeta i traductor mallorquí al català.

Nou!!: Història de Mallorca і Miquel Dolç i Dolç · Veure més »

Miquel Ferrer i Bauçà

Miquel Ferrer i Bauçà (Palma, 1770-1857), frare trinitari, escriptor i periodista.

Nou!!: Història de Mallorca і Miquel Ferrer i Bauçà · Veure més »

Miquel Gaietà Soler i Rabassa

Miquel Gaietà Soler i Rabassa (Palma, 27 de setembre de 1746 - Malagón, 17 de maig de 1809) fou un advocat i polític il·lustrat mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Miquel Gaietà Soler i Rabassa · Veure més »

Miquel Llabrés i García

Miquel Llabrés i García (Palma 1899- 1937), va ser un polític i sindicalista.

Nou!!: Història de Mallorca і Miquel Llabrés i García · Veure més »

Missatge als mallorquins

El Missatge als mallorquins va ser un manifest que es va publicar a la premsa escrita de Catalunya el maig de 1936 amb la finalitat d'intensificar les relacions culturals entre Catalunya i Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Missatge als mallorquins · Veure més »

Moiana

Bartomeu Gomila Pujol, anomenat Moiana (Montuïri - 1666) va ser un bandoler mallorquí que acabà executat per la justícia, la seva figura ha estat objectes de diverses tradicions i mites.

Nou!!: Història de Mallorca і Moiana · Veure més »

Moló (molí)

Un moló és un tipus de molí de vaivé propi de l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro de les Illes Balears (Menorca i Mallorca).

Nou!!: Història de Mallorca і Moló (molí) · Veure més »

Moliner

Moliner és la persona que té a càrrec seu un molí, en qualsevol de les seves variants (d'aigua, de vent, de sang, entre altres).

Nou!!: Història de Mallorca і Moliner · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Història de Mallorca і Montpeller · Veure més »

Morberia

La morberia era, en l'Antic Règim, una comissió municipal destinada a vetllar per la salut pública en cas d'epidèmia.

Nou!!: Història de Mallorca і Morberia · Veure més »

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Nou!!: Història de Mallorca і Moviment obrer · Veure més »

Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla

Mubàixxir ibn Sulayman Nàssir-ad-Dawla (Qàlat al-Hamir (Castelldans), Làrida, ?-Madina Mayurqa, 1114) fou emir de Mayurqa durant la taifa de Mallorca (1093-1114).

Nou!!: Història de Mallorca і Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla · Veure més »

Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí

Muhàmmad ibn Abi-Bakr az-Zuhrí (Granada, finals de la dècada de 1130 - entre 1154 i 1161) va ser un geògraf andalusí.

Nou!!: Història de Mallorca і Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí · Veure més »

Muhàmmad ibn Ghàniya

Muhàmmad ibn Alí ibn Yússuf, més conegut com a Muhàmmad ibn Alí ibn Ghàniya o, simplement, Muhàmmad ibn Ghàniya fou emir de Mayurqa (1126-1155).

Nou!!: Història de Mallorca і Muhàmmad ibn Ghàniya · Veure més »

Mujàhid

Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).

Nou!!: Història de Mallorca і Mujàhid · Veure més »

Muqàtil

Muqàtil, valí de Mayurqa (998-1012), morí durant la guerra civil que liquidà el califat de Còrdova.

Nou!!: Història de Mallorca і Muqàtil · Veure més »

Muro (Mallorca)

Muro és una vila i municipi de Mallorca, situat al centre-nord de l'illa, a la comarca del Pla de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Muro (Mallorca) · Veure més »

Museu d'Història de Manacor

El Museu d'Història de Manacor és un centre museístic dedicat a la història de Manacor i la comarca de Llevant situat a la Torre dels Enagistes, un antic edifici de caràcter defensiu i residencial situat a la foravila de Manacor.

Nou!!: Història de Mallorca і Museu d'Història de Manacor · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Història de Mallorca і Museu del Louvre · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Història de Mallorca і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Museu Naval de Madrid

Façana del museu El Museu Naval de Madrid és una entitat cultural de titularitat estatal, situada als baixos del Caserna General de l'Armada al Paseo del Prado (Madrid), i gestionada pel Ministeri de Defensa d'Espanya a través de la Direcció General de Relacions Institucionals de la Defensa: Subdirecció General de Patrimoni Històric-Artístic, i dependència orgànica de l'almirall general, regida per un Reial Patronat al qual li és aplicable el que disposa el Reial Decret 620/1987, de 10 d'abril, que aprova el Reglament dels Museus de titularitat estatal.

Nou!!: Història de Mallorca і Museu Naval de Madrid · Veure més »

Museu Puixkin

El Museu Puixkin de Moscou (en el seu nom oficial, Museu Estatal d'Arts Plàstiques) és el segon gran museu de Rússia dedicat a l'art europeu, només superat per l'Hermitage de Sant Petersburg.

Nou!!: Història de Mallorca і Museu Puixkin · Veure més »

Myotragus balearicus

Myotragus balearicus és un mamífer extint de l'ordre dels artiodàctils, de la família dels bòvids, subfamília dels caprins, és a dir, una cabreta, i gènere Myotragus.

Nou!!: Història de Mallorca і Myotragus balearicus · Veure més »

Na Guardis

Na Guardis és un illot del litoral mallorquí situat entre les plages del Dolç i del Carbó, molt pròxim a la Colònia de Sant Jordi, la qual és l'emplaçament d'un important jaciment arqueològic d'època fenícia.

Nou!!: Història de Mallorca і Na Guardis · Veure més »

Na Moltona

Na Moltona és un illot del litoral mallorquí situat davant la platja d'el Carbó.

Nou!!: Història de Mallorca і Na Moltona · Veure més »

Naveta d'Alemany

La naveta d'Alemany és un jaciment navetiforme de l'edat del bronze, datat del 1650 aC, situat a Magaluf, al municipi de Calvià, a l'illa de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Naveta d'Alemany · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Història de Mallorca і Nàpols · Veure més »

Necròpoli de Son Real

La necròpolis de Son Real és un jaciment arqueològic d'extraordinària importància.

Nou!!: Història de Mallorca і Necròpoli de Son Real · Veure més »

Necròpoli romana de Can Corró

La necròpoli romana de Can Corró és una de les necròpolis alt imperials de Pol·lèntia (Alcúdia, Mallorca).

Nou!!: Història de Mallorca і Necròpoli romana de Can Corró · Veure més »

Necròpolis

Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.

Nou!!: Història de Mallorca і Necròpolis · Veure més »

Necròpolis de la Carroja

La necròpolis de la Carroja (popularment de sa Carrotja) és una necròpolis situada dins el nucli urbà de les Salines (Mallorca) que va estar en ús del, en època talaiòtica, fins al dC.

Nou!!: Història de Mallorca і Necròpolis de la Carroja · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: Història de Mallorca і Neoclassicisme · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Història de Mallorca і Neolític · Veure més »

Nicolae Ceaușescu

Nicolae Ceaușescu (Scornicești, Pitești, 1918 - Târgoviște, 1989) fou un polític romanès, que exercí de President de Romania entre 1967 i 1989 així com de secretari general del Partit Comunista Romanès entre 1965 i 1989.

Nou!!: Història de Mallorca і Nicolae Ceaușescu · Veure més »

Nicolau Calafat

Nicolau Calafat (Valldemossa, 1430 - Palma, 1500) fou un impressor, campaner i rellotger.

Nou!!: Història de Mallorca і Nicolau Calafat · Veure més »

Nom romà

''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.

Nou!!: Història de Mallorca і Nom romà · Veure més »

Noms de la ciutat de Mallorca

Panoràmica de la ciutat medieval La ciutat de Mallorca va ser fundada el pels romans i és la capital de l'illa homònima d'ençà de la destrucció de Pol·lèntia durant el Baix Imperi.

Nou!!: Història de Mallorca і Noms de la ciutat de Mallorca · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Història de Mallorca і Normands · Veure més »

Nostra Paraula

Nostra Paraula és una publicació d'ideologia comunista editada a Palma des de 1931.

Nou!!: Història de Mallorca і Nostra Paraula · Veure més »

Numídia

Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.

Nou!!: Història de Mallorca і Numídia · Veure més »

Nunó Sanç

Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).

Nou!!: Història de Mallorca і Nunó Sanç · Veure més »

Nurag

Nurag Losa d'Abbasanta, de planta triangular. Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l'edat del bronze, exclusives de l'illa de Sardenya, que foren construïdes per una civilització a la qual han donat el nom: la nuràgica o Cultura dels nurags.

Nou!!: Història de Mallorca і Nurag · Veure més »

Oïdor

Oïdor era la denominació dels jutges membres de les Reials Audiències o Cancelleries, tribunals col·legiats originaris de Castella, que es van convertir en els màxims òrgans de justícia dins de l'Imperi Espanyol.

Nou!!: Història de Mallorca і Oïdor · Veure més »

Obra Cultural Balear

L'Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB, és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa a la promoció de la llengua catalana i la cultura pròpies del poble balear i defensar-ne el dret al ple autogovern.

Nou!!: Història de Mallorca і Obra Cultural Balear · Veure més »

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Nou!!: Història de Mallorca і Oli · Veure més »

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: Història de Mallorca і Oli d'oliva · Veure més »

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Nou!!: Història de Mallorca і Olivera · Veure més »

Operació Bomsai

L'Operació Bomsai, que fou completament desestimada pel jutge per inconsistent on en l'escrit final de la fiscalia, deixen constancia de la falta de coneixement de la realitat legal vigent a l'estat. És una operació policial contra una presumpta trama de corrupció a l'empresa pública CAIB Patrimoni S.A. durant el Govern Matas (PP) (Govern de les Illes Balears 2003-2007).

Nou!!: Història de Mallorca і Operació Bomsai · Veure més »

Orient

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).

Nou!!: Història de Mallorca і Orient · Veure més »

Orient (Bunyola)

Orient és un petit llogaret situat entre Alaró (sud-est) i Bunyola (sud-oest), a Mallorca, i pertany al terme municipal de Bunyola.

Nou!!: Història de Mallorca і Orient (Bunyola) · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Història de Mallorca і Països Baixos · Veure més »

Pacte Autonòmic de 1977

El Pacte Autonòmic va ser un acord entre les forces polítiques de les Illes Balears, subscrit el 4 de juny de 1977, a través del qual els seus signants es comprometien a exigir el reconeixement dels drets i la identitat de les Illes Balears i a defensar el seu accés a un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Història de Mallorca і Pacte Autonòmic de 1977 · Veure més »

Pacte Autonòmic de 1992

El Pacte Autonòmic de 1992, entre el PP i el PSOE, són els acords polítics entre aquestes dues formacions per definir el desenvolupament competencial de les comunitats autònomes de via lenta, entre les quals s'hi comptaven les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Pacte Autonòmic de 1992 · Veure més »

Pacte de Madrid (1983)

El Pacte de Madrid de 1983 va ser l'acord establert el 30 de maig de 1983 entre Aliança Popular i Unió Mallorquina, en el despatx de Madrid del financer Carles March, per garantir la investidura com a primer president del Govern de les Illes Balears de Gabriel Cañellas i Fons.

Nou!!: Història de Mallorca і Pacte de Madrid (1983) · Veure més »

Pacte de Progrés

El Pacte de progrés és el nom que rebé la unió de diverses forces polítiques balears per desbancar el Partit Popular de Balears de les Institucions més importants de les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Pacte de Progrés · Veure més »

Palau de Marivent

Audiència del Rei Joan Carles a Gabriel Cañellas al palau. 1983 El Palau de Marivent és una construcció moderna situada a Cala Major, a Palma.

Nou!!: Història de Mallorca і Palau de Marivent · Veure més »

Palau episcopal de Mallorca

El Palau episcopal de Mallorca és una casa senyorial de tipologia urbana situada al carrer del Palau de la ciutat de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Palau episcopal de Mallorca · Veure més »

Palau Reial de l'Almudaina

El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Palau Reial de l'Almudaina · Veure més »

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Història de Mallorca і Palestina · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Palma · Veure més »

Pandèmia de grip de 1918

Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919. La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Nou!!: Història de Mallorca і Pandèmia de grip de 1918 · Veure més »

Panteó de Roma

El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).

Nou!!: Història de Mallorca і Panteó de Roma · Veure més »

Paraire

Registre dels exàmens dels Mestres Paraires. Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps. Segle XVI. Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi. Un paraire era un menestral que antany tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.

Nou!!: Història de Mallorca і Paraire · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Història de Mallorca і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parc Natural de l'Albufera de Mallorca

Vista aèria de l'Albufera. Camaverda a l'Albufera. El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca és un parc natural situat al sud de la Badia d'Alcúdia, al nord de l'illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro i Sa Pobla.

Nou!!: Història de Mallorca і Parc Natural de l'Albufera de Mallorca · Veure més »

Paritat interinsular

La paritat interinsular és la proposta d'organització territorial de les Illes Balears basada en una representació igualitària a les institucions comunes d'autogovern de les Balears entre les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, per una banda, i la de Mallorca, per l'altra.

Nou!!: Història de Mallorca і Paritat interinsular · Veure més »

Parlament de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears és segons l'Estatut la representació del poble de les illes.

Nou!!: Història de Mallorca і Parlament de les Illes Balears · Veure més »

Part Forana

Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a la ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del amb el nom de Palma).

Nou!!: Història de Mallorca і Part Forana · Veure més »

Partido Socialista Popular

Partido Socialista Popular (PSP) fou un partit polític espanyol.

Nou!!: Història de Mallorca і Partido Socialista Popular · Veure més »

Partit Carlí (1971)

Partit Carlí, oficialment i en castellà Partido Carlista, és un partit polític espanyol d'esquerra alternativa, socialista autogestionària i federalista constituït en 1971 al II Congrés del Poble Carlí a partir de la Comunió Tradicionalista que liderava Xavier de Borbó i Parma.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Carlí (1971) · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit Comunista de les Illes Balears

Partit Comunista de les Illes Balears (PCIB) és un partit polític constituït el 1977, com a partit federat del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Comunista de les Illes Balears · Veure més »

Partit del Treball d'Espanya

El Partit del Treball d'Espanya (PTE) va ser un partit polític maoista espanyol fundat el 1975 com a successor del Partit Comunista d'Espanya (internacional), que al seu torn era una escissió del Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit del Treball d'Espanya · Veure més »

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit judicial · Veure més »

Partit Liberal Fusionista

El Partit Liberal Fusionista o simplement Partit Liberal fou un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Liberal Fusionista · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Partit Popular de les Illes Balears

El Partit Popular de les Illes Balears (PPB) és la secció autonòmica del Partit Popular a les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Popular de les Illes Balears · Veure més »

Partit Republicà de Centre

El Partit Republicà de Centre (PRC) és el nom que adoptà el Partit Liberal a les illes Balears a partir del 19 de maig de 1931.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Republicà de Centre · Veure més »

Partit Republicà Democràtic Federal

El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Republicà Democràtic Federal · Veure més »

Partit Republicà Federal de Mallorca

El Partit Republicà Federal de Mallorca va ser una formació política republicana de Mallorca apareguda el 1868 i que sota diverses formes arribà fins a 1936.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Republicà Federal de Mallorca · Veure més »

Partit Socialista de les Illes

Senyera del PSI El Partit Socialista de les Illes (PSI) fou fundat formalment el 18 de febrer de 1976 per Sebastià Serra i Busquets, es declarava socialista autogestionari i autodeterminista, en contraposició amb la Federació Socialista Balear del PSOE, de caràcter socialdemòcrata i sucursalista.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Socialista de les Illes · Veure més »

Partit Socialista de les Illes Balears

El Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE) és la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol a les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Socialista de les Illes Balears · Veure més »

Partit Socialista de Mallorca-Entesa

El Partit Socialista de Mallorca-Entesa (acrònim PSM-Entesa, conegut també com a Partit Socialista de Mallorca) és un partit polític mallorquí d'ideologia socialista, ecologista i nacionalista.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Socialista de Mallorca-Entesa · Veure més »

Partit Socialista de Menorca

El Partit Socialista de Menorca va néixer per la fusió de dos partits d'esquerra: el Moviment Socialista de Menorca i el Moviment Federalista de Menorca el 1977.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Socialista de Menorca · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Història de Mallorca і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Nou!!: Història de Mallorca і Patatera · Veure més »

Pau Casesnoves

Pau Casesnoves (Inca, s.XV - Valladolid, 1523) fou un agermanat, síndic forà i cirurgià de professió.

Nou!!: Història de Mallorca і Pau Casesnoves · Veure més »

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Nou!!: Història de Mallorca і Pau d'Anagni · Veure més »

Pax Romana

Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).

Nou!!: Història de Mallorca і Pax Romana · Veure més »

Pòrtol

Pòrtol és un poble del terme de Marratxí (Mallorca), situat entre Sa Cabaneta, Santa Maria del Camí, Santa Eugènia i Puntiró.

Nou!!: Història de Mallorca і Pòrtol · Veure més »

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Nou!!: Història de Mallorca і Púnics · Veure més »

Peguera (Calvià)

Peguera és un nucli turístic i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Peguera (Calvià) · Veure més »

Pere Antoni Reus i Bordoy

Pere Reus i Bordoy (Felanitx, 1896 - Palma, 1938) va ser jutge, editor i polític felanitxer.

Nou!!: Història de Mallorca і Pere Antoni Reus i Bordoy · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Història de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Horrach

Portada principal de l'església de Sant Francesc de la Ciutat de Mallorca Pere Horrac (Mallorca, s. XVII), escultor.

Nou!!: Història de Mallorca і Pere Horrach · Veure més »

Pere I d'Urgell

Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Nou!!: Història de Mallorca і Pere I d'Urgell · Veure més »

Pere Morey Servera

fou un escriptor mallorquí especialitzat en literatura infantil i juvenil.

Nou!!: Història de Mallorca і Pere Morey Servera · Veure més »

Pere Niçard

Sant Jordi de Pere Niçard Pere Niçard o Pero Nissart va ser un pintor gòtic actiu a Mallorca a la segona meitat del.

Nou!!: Història de Mallorca і Pere Niçard · Veure més »

Pere Quetglas i Ferrer

Pere Quetglas i Ferrer, Xam (Palma, Mallorca, 1 de setembre de 1915 - 11 de març de 2001) fou un promotor cultural, educador, així com dibuixant, caricaturista, cartellista, gravador i pintor mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Pere Quetglas i Ferrer · Veure més »

Pere Sampol Mas

Pere Sampol Mas (Montuïri, 16 de setembre de 1951) és un enginyer tècnic en electrònica industrial més conegut per la seva faceta de polític.

Nou!!: Història de Mallorca і Pere Sampol Mas · Veure més »

Pere Terrencs

Pere Terrencs (Mallorca, segle XV-XVI) va ser un pintor que treballà a Mallorca durant el regnat dels Reis Catòlics i de l'emperador Carles.

Nou!!: Història de Mallorca і Pere Terrencs · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Història de Mallorca і Perpinyà · Veure més »

Pesaro

Pesaro, AFI, és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població de 96.786 habitants l'any 2020.

Nou!!: Història de Mallorca і Pesaro · Veure més »

Pescador

Un pescador és la persona que viu de les captures de peixos i altres animals aquàtics, ja que pesca prou quantitat per alimentar-se i vendre'n l'excedent.

Nou!!: Història de Mallorca і Pescador · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Nou!!: Història de Mallorca і Pesta · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Història de Mallorca і Pesta Negra · Veure més »

Picapedrer

Un picapedrer o pedrapiquer és una persona que té com a ofici treballar la pedra per a la construcció.

Nou!!: Història de Mallorca і Picapedrer · Veure més »

Picè

Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.

Nou!!: Història de Mallorca і Picè · Veure més »

Pilar Montaner i Maturana

306x306px ''La Seu de Palma'', 1912 Pilar Montaner i Maturana (Palma, 13 d'abril de 1876 - Valldemossa, 23 de setembre de 1961), va ser una pintora mallorquina.

Nou!!: Història de Mallorca і Pilar Montaner i Maturana · Veure més »

Pirateria al Mediterrani antic

calze del 530 aC trobat a la ciutat etrusca de Vulci. La pirateria al Mediterrani antic és la primera mostra de pirateria marítima, atacs d'embarcacions per part de grups navals armats.

Nou!!: Història de Mallorca і Pirateria al Mediterrani antic · Veure més »

Pirateria barbaresca

Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.

Nou!!: Història de Mallorca і Pirateria barbaresca · Veure més »

Pisanello

Pisanello, Antonio di Puccio Pisano o Antonio di Puccio da Cereto, o erròniament anomenat Vittore Pisano per Giorgio Vasari, (c. 1395 - probablement 1455) va ser un dels més distingits pintors de finals de l'època gòtica i del primer Renaixement italià i del Quattrocento.

Nou!!: Història de Mallorca і Pisanello · Veure més »

Pitiüses

Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Nou!!: Història de Mallorca і Pitiüses · Veure més »

Pla Calvet

268x268px El pla Calvet, aprovat el 1901, va ser un pla de reforma i eixamplament de la ciutat de Mallorca elaborat per Bernat Calvet i Girona.

Nou!!: Història de Mallorca і Pla Calvet · Veure més »

Plaça Major (Palma)

La Plaça Major és una de les principals places de Palma.

Nou!!: Història de Mallorca і Plaça Major (Palma) · Veure més »

Plataforma Cívica per l'Autogovern de les Balears

La Plataforma Cívica per l'autogovern de les Balears va ser una instància organitzativa de la societat civil creada el mes d'octubre de 1991, per impuls de l'Obra Cultural Balear, amb la finalitat de promoure que les Balears aconseguissin un major nivell d'autogovern polític i econòmic.

Nou!!: Història de Mallorca і Plataforma Cívica per l'Autogovern de les Balears · Veure més »

Plataformes Anticapitalistes

Les Plataformes Anticapitalistes, o també Comissions Obreres i Plataformes Anticapitalistes varen ser una organització social i política que es definia com una organització de la classe obrera, de caràcter revolucionari, impulsada en general per l'Organització d'Esquerra Comunista.

Nou!!: Història de Mallorca і Plataformes Anticapitalistes · Veure més »

Plateresc

Façana de la Universitat de Salamanca Plateresc és un estil arquitectònic exclusiu del Renaixement hispànic.

Nou!!: Història de Mallorca і Plateresc · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Història de Mallorca і Plini el Vell · Veure més »

Plom

El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.

Nou!!: Història de Mallorca і Plom · Veure més »

Política de redreç de Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic La política de redreç o de redreçament del rei Ferran el Catòlic (1452-1516) és el conjunt de mesures impulsades per aquest monarca per tal de reactivar l'economia en els països de la Corona d'Aragó, reorganitzant l'administració, combatent les lluites entre faccions i, en general, augmentant el nivell d'intervenció del poder reial.

Nou!!: Història de Mallorca і Política de redreç de Ferran el Catòlic · Veure més »

Pol·lèntia

MAN, Madrid Pol·lèntia (Pollentia) fou una ciutat romana fundada al nord de Mallorca pel general romà Quint Cecili Metel Baleàric sota l'actual ciutat d'Alcúdia, poc més tard de l'any 123 aC.

Nou!!: Història de Mallorca і Pol·lèntia · Veure més »

Pollença

Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.

Nou!!: Història de Mallorca і Pollença · Veure més »

Pont d'Inca

Imatge del campanar del Pont d'Inca El Pont d'Inca (col·loquialment es Pont d'Inca) és un nucli urbà del municipi de Marratxí, situat entre el Pla de na Tesa, Son Ametler, Son Rutlan i la Indioteria.

Nou!!: Història de Mallorca і Pont d'Inca · Veure més »

Port de Palma

El Port de Palma. El Port de Palma és el port principal de la dita ciutat i el més important de l'illa, i està format per un conjunt d'abrics naturals i artificials i d'instal·lacions per a l'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.

Nou!!: Història de Mallorca і Port de Palma · Veure més »

Port de Pollença

Vistes del Port de Pollença Vall de Bóquer i Port de Pollença des de l'aire Port esportiu Platja de Llenaire El Port de Pollença (El Moll, com el designen familiarment els seus habitants) és un poble costaner de l'illa de Mallorca, situat a l'extrem nord de la badia de Pollença i aproximadament a 6 quilòmetres de la vila de Pollença.

Nou!!: Història de Mallorca і Port de Pollença · Veure més »

Port de Sevilla

Vista general del Port de Sevilla des del pont de Los Remedios, amb el pont del V Centenari El port de Sevilla, situat a uns 80 km de l'oceà Atlàntic, és un dels pocs ports fluvials d'Espanya, ja que el riu Guadalquivir és navegable des de la seva desembocadura a Sanlúcar de Barrameda fins a la capital sevillana.

Nou!!: Història de Mallorca і Port de Sevilla · Veure més »

Portocolom

Portocolom és un nucli costaner que pertany al municipi de Felanitx.

Nou!!: Història de Mallorca і Portocolom · Veure més »

Portocristo

Platja d'es Port de Manacor Portocristo (escrit també Porto Cristo, i alternativament conegut pel seu nom històric, Port de Manacor) és una població costanera situat al llevant mallorquí; i forma part del municipi de Manacor.

Nou!!: Història de Mallorca і Portocristo · Veure més »

Posidoni

Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.

Nou!!: Història de Mallorca і Posidoni · Veure més »

Pragmàtica

La pragmàtica és la part de la lingüística que estudia la llengua en relació amb el seu ús i les persones que en són usuàries, i se centra especialment en les característiques dels actes de parla, la dixi i les inferències.

Nou!!: Història de Mallorca і Pragmàtica · Veure més »

Pragmàtica de Granada de 1499

La Pràgmatica de Granada de 1499 és una disposició reial que promulgà una normativa per recuperar el deute públic de la Consignació, una reorganització de la recaptació dels imposts (que implicava una suspensió de deu anys de tota franquesa i immunitat), un pla d'amortització del deute a un ritme de 8.000 lliures anuals i l'aplicació d'un descompte d'un 20% a les pensions dels censalistes mallorquins.

Nou!!: Història de Mallorca і Pragmàtica de Granada de 1499 · Veure més »

Prat de Sant Jordi

El Prat de Sant Jordi, anomenat també Pla de Sant Jordi i, antigament, Pla o Prat de Catí, és una zona de Mallorca que comprèn una plana d'uns 60 km² de superfície, i que s'estén entre la ciutat de Palma, el litoral i la plataforma vindoboniana del Pla de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Prat de Sant Jordi · Veure més »

Práxedes Mateo Sagasta

va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.

Nou!!: Història de Mallorca і Práxedes Mateo Sagasta · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Història de Mallorca і Prehistòria · Veure més »

Presa d'Orà (1509)

La presa d'Orà fou una de les campanyes de la conquesta hispànica del nord d'Àfrica.

Nou!!: Història de Mallorca і Presa d'Orà (1509) · Veure més »

Presa de Bugia

La Presa de Bugia va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre la ciutat nord-africana de Bugia a les tropes musulmanes.

Nou!!: Història de Mallorca і Presa de Bugia · Veure més »

President del Govern d'Espanya

El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries.

Nou!!: Història de Mallorca і President del Govern d'Espanya · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Mallorca і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Història de Mallorca і Primera República Espanyola · Veure més »

Procuració Reial de Mallorca

La Procuració Reial era l'organisme encarregat de la gestió de les rendes i drets de la corona.

Nou!!: Història de Mallorca і Procuració Reial de Mallorca · Veure més »

Prohom

Un prohom era, en l'àmbit dels països de llengua catalana, una persona digna d'especial consideració, que era elegible o exercia un càrrec representatiu, tant per les seves condicions personals com per la seva situació econòmica.

Nou!!: Història de Mallorca і Prohom · Veure més »

PSM-Entesa Nacionalista

PSM-Entesa Nacionalista (acrònim PSM-EN) és una federació de partits polítics illencs creada el 1998 i formada pel Partit Socialista de Mallorca-Entesa, el Partit Socialista de Menorca, l'Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa, els Independents d'Artà i l'Assemblea per Sant Joan.

Nou!!: Història de Mallorca і PSM-Entesa Nacionalista · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Nou!!: Història de Mallorca і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Puig Major

El Puig Major és la muntanya més alta de l'illa de Mallorca i de totes les Illes Balears, amb una altitud de 1.436 m.

Nou!!: Història de Mallorca і Puig Major · Veure més »

Punta de n'Amer

La Punta de n'Amer és una península de poca extensió (200ha) que està situada entre les platges de la Coma i Cala Millor, al Llevant de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Punta de n'Amer · Veure més »

Quartera (edifici)

Una quartera, també botiga del forment o botiga del blat, era un edifici públic on antigament es venien cereals i llegums.

Nou!!: Història de Mallorca і Quartera (edifici) · Veure més »

Quint Cecili Metel Baleàric

'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.

Nou!!: Història de Mallorca і Quint Cecili Metel Baleàric · Veure més »

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Nou!!: Història de Mallorca і Quios · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Història de Mallorca і Rafael del Riego · Veure més »

Rafal

Rafal és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Història de Mallorca і Rafal · Veure més »

Rafel Ballester i Castell

Rafel Ballester i Castell (Palma, 22 d'agost de 1872 - Tarragona, 17 d'agost de 1931), va ser un pedagog, geògraf i historiador.

Nou!!: Història de Mallorca і Rafel Ballester i Castell · Veure més »

Rafel Manera Serra

Rafel Manera i Serra (Palma o Montuïri 1829- 1881) fou un polític i metge mallorquí que va ser batle de Palma durant una part del Sexenni Democràtic.

Nou!!: Història de Mallorca і Rafel Manera Serra · Veure més »

Raiguer

300x300px Un raiguer, glacis o, peu de mont és, en geomorfologia, un pendent suau (menor del 10%) generalment format per la lixiviació i posterior deposició de les partícules fines d'un con de dejecció o d'un vessant.

Nou!!: Història de Mallorca і Raiguer · Veure més »

Ramón Franco y Bahamonde

Ramón Franco y Bahamonde (Ferrol, Galícia, 2 de febrer de 1896 - Mar Mediterrani, 28 d'octubre de 1938) fou un polític, militar i aviador espanyol.

Nou!!: Història de Mallorca і Ramón Franco y Bahamonde · Veure més »

Ramon Aguiló Munar

Ramon Aguiló Munar (3 de febrer de 1950) fou un polític mallorquí del PSIB.

Nou!!: Història de Mallorca і Ramon Aguiló Munar · Veure més »

Ramon Alemany de Cervelló i de Querol

Ramon Alemany de Cervelló i de Querol (? - Mallorca, 1230) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.

Nou!!: Història de Mallorca і Ramon Alemany de Cervelló i de Querol · Veure més »

Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster

Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster, de Vilallonga i Nét (Mallorca, 1627-1694), conegut pel sobrenom del Comte Mal, fou un noble i militar, segon comte de Santa Maria de Formiguera.

Nou!!: Història de Mallorca і Ramon Burgues Safortesa i Pacs Fuster · Veure més »

Ramon Destorrents

Ramon Destorrents (fl entre el 1351 i el 1362) fou un miniaturista i pintor català d'estil italo-gòtic, influït per l'escola senesa.

Nou!!: Història de Mallorca і Ramon Destorrents · Veure més »

Ramon II de Tortosa

Ramon II de Tortosa (Ramon de Montcada i de Tornamira) (?, 1188 - Portopí, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i participà en la Croada contra Al-Mayûrqa, morint a la Batalla de Portopí.

Nou!!: Història de Mallorca і Ramon II de Tortosa · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: Història de Mallorca і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Nadal i Horrach

Ramon Nadal i Horrach (Palma, 1913-1999).

Nou!!: Història de Mallorca і Ramon Nadal i Horrach · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Història de Mallorca і Ravenna · Veure més »

Ràdio Mallorca

Ràdio Mallorca (EAJ-13) és una emissora de ràdio amb seu a Palma fundada el 1933 pels germans Josep i Onofre Fuster i Fuster.

Nou!!: Història de Mallorca і Ràdio Mallorca · Veure més »

Règim Especial de les Illes Balears

El Règim Especial de les Illes Balears, o simplement REB, és el règim jurídic que pretén dotar les illes d'un tractament fiscal que, tot reconeixent la insularitat, faciliti la competitivitat de l'economia balear i millori el finançament de les institucions locals, insulars i d'àmbit balear.

Nou!!: Història de Mallorca і Règim Especial de les Illes Balears · Veure més »

Regidor

Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.

Nou!!: Història de Mallorca і Regidor · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Història de Mallorca і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Història de Mallorca і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Història de Mallorca і Regne Unit · Veure més »

Reial Audiència de Mallorca

La Reial Audiència de Mallorca fou una instància col·legiada d'exercici del poder judicial i de presa de decisions de govern en l'àmbit del Regne de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Reial Audiència de Mallorca · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Història de Mallorca і Renaixement · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Història de Mallorca і Renaixença · Veure més »

Renda per capita

FMI (abril de 2018) La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants.

Nou!!: Història de Mallorca і Renda per capita · Veure més »

Renovación Española

Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.

Nou!!: Història de Mallorca і Renovación Española · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Història de Mallorca і República Romana · Veure més »

Repoblament de Mallorca

El repoblament de Mallorca va ser un procés de colonització de l'illa de Mallorca portat a terme per la Corona d'Aragó que tengué per finalitat l'establiment de població fixa després del trasbals poblacional que suposà la croada contra Al-Mayûrqa.

Nou!!: Història de Mallorca і Repoblament de Mallorca · Veure més »

Republicanisme

''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.

Nou!!: Història de Mallorca і Republicanisme · Veure més »

Resposta als catalans

La Resposta als catalans és el nom que es dona al manifest a favor del procés de recuperació de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears i de la unió cultural amb les altres terres de llengua i cultura catalana, seguint l'impuls començat per la Renaixença i que, just després de la publicació del manifest, s'estroncà de manera violenta per la revolta espanyolista contra la República i la posterior dictadura de Francisco Franco.

Nou!!: Història de Mallorca і Resposta als catalans · Veure més »

Retaule de Santa Anna i la Marededéu (Destorrents)

El Retaule de Santa Anna i la Marededéu del palau reial de l'Almudaina de Mallorca és una obra del gòtic català del, obra de Ramon Destorrents a la segona meitat del.

Nou!!: Història de Mallorca і Retaule de Santa Anna i la Marededéu (Destorrents) · Veure més »

Retaule gòtic de Santa Maria del Camí

El Retaule gòtic de Santa Maria del Camí és una pintura al temple sobre fusta de Joan Massana, de 2,23 × 1,33 m. que pertany a la primitiva església gòtica de Santa Maria del Camí i que avui es troba conservada a l'Ajuntament d'aquesta vila.

Nou!!: Història de Mallorca і Retaule gòtic de Santa Maria del Camí · Veure més »

Revolta de les Comunitats de Castella

La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.

Nou!!: Història de Mallorca і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Història de Mallorca і Revolta de les Germanies · Veure més »

Revolta Forana

La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453 quan la mà menor dels forans i els menestrals de la ciutat s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.

Nou!!: Història de Mallorca і Revolta Forana · Veure més »

Revolució Americana

Declaració d'Independència'', mostrant els cinc membres del comitè encarregat de redactar la Declaració el 1776, presentant el seu treball al Segon Congrés Continental a Filadèlfia. La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).

Nou!!: Història de Mallorca і Revolució Americana · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història de Mallorca і Revolució Francesa · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Història de Mallorca і Rin · Veure més »

Romanització

La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.

Nou!!: Història de Mallorca і Romanització · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Història de Mallorca і Rosselló · Veure més »

Rotterdam

Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d'habitants després d'Amsterdam.

Nou!!: Història de Mallorca і Rotterdam · Veure més »

Sa Granja d'Esporles

Sa Granja d'Esporles o sa granja és una possessió que es troba entre es Murtar, el camí vell de Superna, ses Mosqueres i el torrent de Sant Pere, en el terme municipal d'Esporles (Mallorca).

Nou!!: Història de Mallorca і Sa Granja d'Esporles · Veure més »

Sa Pobla

Sa Pobla o la Pobla, antigament també Uialfàs o la Pobla d'Uialfàs, és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Sa Pobla · Veure més »

Sa Vileta

Creu de Sa Vileta Vista General (antic costell) Sa Vileta és un nucli de població del municipi de Palma, que en l'actualitat forma conurbació amb el de Son Serra (Son Serra-La Vileta).

Nou!!: Història de Mallorca і Sa Vileta · Veure més »

Sabater

Dona fent l'ofici de sabater a Lanzhou, Xina. Un sabater és una persona que té per ofici de fer i reparar (tradicionalment, també, vendre) sabates —sabater de pega, sabater pegot o simplement pegot, ataconador o taconaire, llinyoler (nyinyoler); i, despectivament, tiranyinyol, referit a qui adoba les sabates però no les fabrica pas.

Nou!!: Història de Mallorca і Sabater · Veure més »

Sabó

Sabó de Marsella Sabó de tocador o sabonet El sabó és un producte o substància que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes.

Nou!!: Història de Mallorca і Sabó · Veure més »

Sala capitular barroca de la Seu de Mallorca

La sala capitular barroca de la Seu de Mallorca, projectada el 1696 i acabada el 1701, forma part, juntament amb el claustre, del programa d'arquitectura barroca promogut pel Capítol a finals del i el.

Nou!!: Història de Mallorca і Sala capitular barroca de la Seu de Mallorca · Veure més »

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Nou!!: Història de Mallorca і Salou · Veure més »

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Nou!!: Història de Mallorca і Samos · Veure més »

Samuel Corcós

Samuel Corcós (Mallorca, s. XV-XVI), va ser un cartògraf mallorquí, d'origen jueu, que forma part del grup de dibuixants i il·lustradors de cartes geogràfiques que s'ha conegut amb el nom d'escola de cartografia mallorquina, ja que treballaren en aquesta illa entre els segles XIV i XVII.

Nou!!: Història de Mallorca і Samuel Corcós · Veure més »

Sant Joan Baptista de Perpinyà

Sant Joan Baptista de Perpinyà és l'església gòtica, actualment catedral i anteriorment parròquia principal de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Història de Mallorca і Sant Joan Baptista de Perpinyà · Veure més »

Sant Llorenç des Cardassar

Sant Llorenç del Cardassar (col·loquialment Sant Llorenç des Cardassar), antigament Bellver o Sant Llorenç de Bellver, és una vila i municipi de la comarca del Llevant de l'illa de Mallorca que confronta amb els municipis de Manacor, Petra, Artà i Son Servera.

Nou!!: Història de Mallorca і Sant Llorenç des Cardassar · Veure més »

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Història de Mallorca і Sant Sebastià · Veure més »

Santa Catalina

La barriada de Santa Catalina és una de les zones que conformen l'àrea urbana de la ciutat de Palma.

Nou!!: Història de Mallorca і Santa Catalina · Veure més »

Santa Margalida

Santa Margalida és una vila i municipi de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Santa Margalida · Veure més »

Santa Maria del Camí

Santa Maria del Camí és una vila i municipi de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Santa Maria del Camí · Veure més »

Santa Ponça

Santa Ponça és una urbanització turística i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Santa Ponça · Veure més »

Santa Quitació

La Santa Quitació és el nom que pren la reivindicació de banda del moviment agermanat de Mallorca d'un nou règim fiscal que dugui a la redempció dels censals mitjançant el retorn als creditors censalistes del capital prestat, prioritzant aquesta acció sobre el pagament de pensions i interessos endarrerits.

Nou!!: Història de Mallorca і Santa Quitació · Veure més »

Santanyí

Santanyí és una vila i municipi de Mallorca, el més meridional de l'illa.

Nou!!: Història de Mallorca і Santanyí · Veure més »

Santuari de Lluc

El santuari de Lluc és un monestir situat a Lluc, al terme d'Escorca (Mallorca).

Nou!!: Història de Mallorca і Santuari de Lluc · Veure més »

Saqueig de Santanyí (1531)

El saqueig de Santanyí fou un atac duit a terme per corsaris otomans capitanejats per Sinan Reis, almirall de Barba-rossa, el 3 d'octubre de 1531.

Nou!!: Història de Mallorca і Saqueig de Santanyí (1531) · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Història de Mallorca і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Història de Mallorca і Sardenya · Veure més »

Sastre

Un sastre pren les mides a un client en Hong Kong. Un sastre (femení: sastressa) és un menestral que té com a professió la confecció i la venda d'indumentària.

Nou!!: Història de Mallorca і Sastre · Veure més »

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Nou!!: Història de Mallorca і Síria · Veure més »

Sòria

Sòria (en castellà, Soria) és una ciutat castellana de gairebé 40.000 habitants i capital de la província de Sòria (de la comunitat autònoma de Castella i Lleó).

Nou!!: Història de Mallorca і Sòria · Veure més »

Sóller

Sóller (pronunciat Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Sóller · Veure més »

Seca de Mallorca

La seca de Mallorca és un taller de moneda sota control públic on es va encunyar el numerari mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Seca de Mallorca · Veure més »

Sector primari

En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que extreuen dels recursos naturals per obtenir productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries, que s'anomena sector secundari.

Nou!!: Història de Mallorca і Sector primari · Veure més »

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Nou!!: Història de Mallorca і Sector terciari · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Història de Mallorca і Seda · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Història de Mallorca і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Història de Mallorca і Segona República Espanyola · Veure més »

Selva

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.

Nou!!: Història de Mallorca і Selva · Veure més »

Semanario Económico

El Semanario Económico és una publicació setmanal editada a Palma (1779-1820) per la Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País.

Nou!!: Història de Mallorca і Semanario Económico · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: Història de Mallorca і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Història de Mallorca і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Servus Dei

Servus Dei o Serfdedéu fou bisbe de Girona (888 - 907).

Nou!!: Història de Mallorca і Servus Dei · Veure més »

Ses Fontanelles de Son Torrella

Ses Fontanelles de Son Torrella o, més comunament, Ses Fontanelles és una possessió de Santa Maria del Camí, situada dalt d'es Puig des Pi des Xibiu, nascuda a partir de la parcel·lació de Son Torrella als anys 30 del.

Nou!!: Història de Mallorca і Ses Fontanelles de Son Torrella · Veure més »

Ses Païsses

Ses Païsses és un poblat talaiòtic al municipi d'Artà.

Nou!!: Història de Mallorca і Ses Païsses · Veure més »

Ses Salines

Salines de sa Vall ''Talaia Joana'' Les Salines (col·loquialment ses Salines), antigament les Salines de Santanyí, és una vila i municipi mallorquí pertanyent a la comarca del Migjorn, fronterer de Campos i Santanyí.

Nou!!: Història de Mallorca і Ses Salines · Veure més »

Setge de Peníscola (1225)

El setge de Peníscola fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor, que va fracassar.

Nou!!: Història de Mallorca і Setge de Peníscola (1225) · Veure més »

Setge de Trípoli (1510)

La Presa de Trípoli de 1510 va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre la ciutat nord-africana de Trípoli a les tropes musulmanes.

Nou!!: Història de Mallorca і Setge de Trípoli (1510) · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: Història de Mallorca і Setmana Tràgica · Veure més »

Sever de Menorca

Sever de Menorca, en llatí Severus, (Iamona, -) fou bisbe de Menorca al començament del.

Nou!!: Història de Mallorca і Sever de Menorca · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Història de Mallorca і Sevilla · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Història de Mallorca і Sicília · Veure més »

Simó Ballester

Simó Ballester àlies Tort (Manacor ??? - Palma 1457) va ser un dels cabdills de la Revolta Forana mallorquina (1450-1453).

Nou!!: Història de Mallorca і Simó Ballester · Veure més »

Sindicat de Fora

El Sindicat de Fora fou una institució pròpia del règim foral mallorquí que representava els pobles de la Part Forana al Gran i General Consell.

Nou!!: Història de Mallorca і Sindicat de Fora · Veure més »

Sindicat Vertical

Bandera de la Falange L'Organització Sindical Espanyola (OSE) (en castellà: Organización Sindical Española, OSE), més conegut popularment com a Sindicat Vertical, i coneguda fins a 1971 com a Central Nacional Sindicalista (CNS), va ser l'única organització sindical legal a Espanya (1940-1976) durant el franquisme.

Nou!!: Història de Mallorca і Sindicat Vertical · Veure més »

Societat Arqueològica Lul·liana

Societat Arqueològica Lul·liana és una entitat fundada el desembre de 1880 a Palma per Bartomeu Ferrà i Perelló amb el patrocini del bisbe Mateu Jaume, i que tenia com a objectius honrar la memòria de Ramon Llull i recollir objectes artístics i religiosos retirats del culte, per tal d'evitar llur destrucció.

Nou!!: Història de Mallorca і Societat Arqueològica Lul·liana · Veure més »

Societat caçadora-recol·lectora

Caçadors-recol·lectors a l'illa Bathurst, Austràlia, el 1939 La societat caçadora-recol·lectora és un tipus d'organització social i econòmica basat en l'adquisició dels productes que la natura ofereix, com és la caça dels animals salvatges i la pesca i la recol·lecció de plantes i fruits silvestres.

Nou!!: Història de Mallorca і Societat caçadora-recol·lectora · Veure més »

Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País

La Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (SEMAP) va ser una institució cultural i econòmica creada a Palma el setembre de 1778, per recomanació del rei Carles III.

Nou!!: Història de Mallorca і Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País · Veure més »

Sofia de Grècia

Sofia de Grècia i Dinamarca (Psikhikó, Atenes, 2 de novembre de 1938), casada amb Joan Carles I d'Espanya, va ser la consort del rei d'Espanya de 1975 fins al 2014, moment en què el seu marit abdicà la Corona espanyola, tot i que actualment manté la denominació de reina.

Nou!!: Història de Mallorca і Sofia de Grècia · Veure més »

Son Ferrandell

Son Ferrandell és d'un centre cerimonial prehistòric repartit entre les possessions de Son Olesa i Son Ferrandell, al terme municipal de Valldemossa (Mallorca).

Nou!!: Història de Mallorca і Son Ferrandell · Veure més »

Son Julià

Son Julià o Ca s'Hereu és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca.

Nou!!: Història de Mallorca і Son Julià · Veure més »

Son Oms

Son Oms és una antiga possessió situada al terme municipal de Palma, Mallorca, al barri de l'aeroport, al districte de Llevant, vora el camí de Muntanya Sa Torre-Es Teix.

Nou!!: Història de Mallorca і Son Oms · Veure més »

Son Servera

Son Servera, escrit també Son Cervera, és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, pertanyent a la comarca de Llevant.

Nou!!: Història de Mallorca і Son Servera · Veure més »

Sucursalisme

El Sucursalisme és el nom que es dona a la pràctica política pròpia de les seccions provincials o regionals dels partits polítics espanyols centralitzats.

Nou!!: Història de Mallorca і Sucursalisme · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Història de Mallorca і Sueus · Veure més »

Sufragi masculí

El sufragi masculí va ser un estat en l'evolució de la democràcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal.

Nou!!: Història de Mallorca і Sufragi masculí · Veure més »

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.

Nou!!: Història de Mallorca і Sufragi universal · Veure més »

Tabulae patronatus de Bóquer

Les tabulae patronatus de Bóquer són dues tabulae patronatus de bronze associades a la ciutat federada de Bócor per les quals s'estipula el patronatge de dos personatges de bona posició envers la ciutat.

Nou!!: Història de Mallorca і Tabulae patronatus de Bóquer · Veure més »

Talaiot

'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.

Nou!!: Història de Mallorca і Talaiot · Veure més »

Taller dels Cresques

Fragment de l'Atles Català fet a l'obrador dels Cresques El Taller dels Cresques és el nom convencional amb què s'atribueix l'obra cartogràfica portolana elaborada al taller jueu mallorquí fundat per Cresques Abraham i continuat pel seu fill Jafudà Cresques, així com per altres cartògrafs del seu obrador.

Nou!!: Història de Mallorca і Taller dels Cresques · Veure més »

Tanit

Tanit (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.

Nou!!: Història de Mallorca і Tanit · Veure més »

Taperera

La taperera (Capparis spinosa L.) és una espècie de planta de la família de les caparàcies.

Nou!!: Història de Mallorca і Taperera · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Història de Mallorca і Tarragona · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Història de Mallorca і Tàrraco · Veure més »

Tèxtil

Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.

Nou!!: Història de Mallorca і Tèxtil · Veure més »

Teatre Principal (Palma)

El Teatre Principal de Palma és un centre dramàtic inaugurat el 19 de novembre de 1857.

Nou!!: Història de Mallorca і Teatre Principal (Palma) · Veure més »

Teixidura

Objectes teixits prehistòrics: - 1 cistella de vímet; - 2 estora teixida; - 3 xarxa de pesca de fils; - 4 trenat de pescador; - 5 drap de lli; - 6 cordes i cordams; - 7 fus de cargol; 8 eix i volant d'inèrcia. La teixidura o tissatge és el conjunt d'accions que tenen com a finalitat obtenir teles a partir de fils naturals o sintètics.

Nou!!: Història de Mallorca і Teixidura · Veure més »

Teixit (tèxtil)

Teixit de jute. Rotllos de tela tenyida, d'Alemanya. Camp de cànem als Estats Units, subvencionat pel Govern nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per a la campanya «Cànem per la victòria» (1942). El teixit o la tela és un producte tèxtil resultat de teixir fils, filaments o fibres.

Nou!!: Història de Mallorca і Teixit (tèxtil) · Veure més »

Tetuan

muntanyes del Rif, regió Tànger-Tetuan (2014) Tetuan (de l'amazic i originàriament de Tetteiguin) és una ciutat del nord del Marroc, la capital de la regió Tànger-Tetuan, i l'antiga capital del Protectorat Espanyol al Marroc (1913-1956).

Nou!!: Història de Mallorca і Tetuan · Veure més »

Tifus

El tifus és un grup de malalties infeccioses causades per diverses rickèttsies.

Nou!!: Història de Mallorca і Tifus · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Història de Mallorca і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tomàs Aguiló i Forteza

Tomàs Aguiló i Forteza (Palma, 1812-1884) fou un poeta mallorquí, fill de Tomàs Aguiló i Cortès.

Nou!!: Història de Mallorca і Tomàs Aguiló i Forteza · Veure més »

Torn de terrissaire

Torn de peu a La Bisbal (Girona) Terrisser català treballant amb un torn elèctric marca Forns (fabricat a Badalona), al seu taller de Vallvidrera, als anys 70 Un torn de terrissaire és una màquina molt simple utilitzada per donar forma arrodonida a la terrissa i ceràmica.

Nou!!: Història de Mallorca і Torn de terrissaire · Veure més »

Torrent de la Riera

El Torrent de la Riera és un torrent de l'illa de Mallorca que desemboca a la capital, Palma, entre el Parc de la Feixina i el Museu del Baluard.

Nou!!: Història de Mallorca і Torrent de la Riera · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Història de Mallorca і Tortosa · Veure més »

Tractament Integrat de Llengües

Tractament Integrat de Llengües El Tractament Integrat de Llengües o TIL (conegut popularment com el decret del trilingüisme) és un marc jurídic pel qual es regula la llengua a usar als centres docents no universitaris de les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Tractament Integrat de Llengües · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Història de Mallorca і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Història de Mallorca і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tradicionalisme

Revista La Tradició Catalana amb el retrat del bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, reconstructor del Monestir de Ripoll i la tomba de Guifré el PilósEl tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.

Nou!!: Història de Mallorca і Tradicionalisme · Veure més »

Traginer

Un traginer a la tradicional festa dels Tres Tombs d'Igualada Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou.

Nou!!: Història de Mallorca і Traginer · Veure més »

Trasmediterránea

La Companyia Transmediterrània és una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim de persones i de mercaderies en trajectes regulars per ferri.

Nou!!: Història de Mallorca і Trasmediterránea · Veure més »

Treufoc

Antoni Gibert, conegut pel sobrenom de Treufoc, fou un bandejat mallorquí de principis del.

Nou!!: Història de Mallorca і Treufoc · Veure més »

Tucis

Tucis (o tal vegada Tuci), pronunciat, fou un municipi romà de dret llatí de l'illa de Mallorca, documentat principalment en un passatge de Plini el Vell i de situació exacta desconeguda.

Nou!!: Història de Mallorca і Tucis · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Història de Mallorca і Tunísia · Veure més »

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Nou!!: Història de Mallorca і Tunis · Veure més »

UGT Balears

UGT Balears és la secció del sindicat UGT a les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і UGT Balears · Veure més »

Unió de Centre Democràtic

Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.

Nou!!: Història de Mallorca і Unió de Centre Democràtic · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Nou!!: Història de Mallorca і Unió General de Treballadors · Veure més »

Unió Liberal

Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.

Nou!!: Història de Mallorca і Unió Liberal · Veure més »

Unió Mallorquina

Unió Mallorquina (UM) fou un partit polític, nacionalista de caràcter centrista i ideologia liberal, mallorquí.

Nou!!: Història de Mallorca і Unió Mallorquina · Veure més »

Unió Obrera Balear

La Unió Obrera Balear va ser una organització obrera apareguda a la ciutat de Mallorca el 1881.

Nou!!: Història de Mallorca і Unió Obrera Balear · Veure més »

Unió Republicana (1934)

La Unió Republicana o Partido de Unión Republicana fou un partit polític espanyol sorgit després de la fusió, al setembre de 1934, de diversos grups radicals: el Partit Radical Demòcrata de Diego Martínez Barrio, escindit el 16 de maig d'aquest mateix any del Partit Radical de Lerroux en protesta pel seu acostament a la CEDA; l'Esquerra Radical-Socialista de Joan Botella Asensi, escindida del PRS; i l'ala dreta del Partit Radical Socialista, liderat per Félix Gordón Ordás.

Nou!!: Història de Mallorca і Unió Republicana (1934) · Veure més »

Unión Patriótica

Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.

Nou!!: Història de Mallorca і Unión Patriótica · Veure més »

Unitat Socialista

Unitat Socialista (US) va ser el nom de la coalició electoral que van formar per les eleccions generals espanyoles de 1977 al Congrés el Partido Socialista Popular d'Enrique Tierno Galván i la Federació de Partits Socialistes (FPS).

Nou!!: Història de Mallorca і Unitat Socialista · Veure més »

Universal Consignació

La Universal Consignació és el conveni establert l'any 1405 entre els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca i els creditors censalistes, a partir del qual aquests creditors passaren a controlar tots els imposts del regne, que restaven consignats a pagar els interessos dels censals i amortitzar-los.

Nou!!: Història de Mallorca і Universal Consignació · Veure més »

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Nou!!: Història de Mallorca і Universitat · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Història de Mallorca і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca

El Decret de Nova Planta va suprimir la institució de la Universitat. La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca és el terme amb el que, durant l'edat mitjana i moderna, es denominà a tota la població de ple dret de Mallorca, inclosos els habitants de terres de senyoriu, però generalment i segons el context, solia indicar el conjunt d'institucions del regne que la representava.

Nou!!: Història de Mallorca і Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »

Universitat de les Illes Balears

La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.

Nou!!: Història de Mallorca і Universitat de les Illes Balears · Veure més »

Usdefruit

L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.

Nou!!: Història de Mallorca і Usdefruit · Veure més »

Vaga Nacional Pacífica de 1959

La Vaga Nacional Pacífica de 1959 va ser una vaga general convocada a tot l'estat espanyol el 18 de juny de 1959.

Nou!!: Història de Mallorca і Vaga Nacional Pacífica de 1959 · Veure més »

Vaixell de vapor

El vapor Clermont, de Robert Fulton. Un vaixell de vapor és un vaixell propulsat per màquines de vapor, actualment en desús, o per turbines de vapor.

Nou!!: Història de Mallorca і Vaixell de vapor · Veure més »

Vaixell Jaume I (1911-1967)

El vaixell Jaume I, amb nom oficial Rey Jaime I, va ser un vapor construït a les drassanes de Sestri Ponente de Gènova per a la companyia Isleña Marítima, per a cobrir la línia Palma-Barcelona.

Nou!!: Història de Mallorca і Vaixell Jaume I (1911-1967) · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Història de Mallorca і València · Veure més »

Valí

El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.

Nou!!: Història de Mallorca і Valí · Veure més »

Valldemossa

Valldemossa és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca, a 17 km de la capital, Palma.

Nou!!: Història de Mallorca і Valldemossa · Veure més »

Vallespir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Nou!!: Història de Mallorca і Vallespir · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Història de Mallorca і Vàndals · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Història de Mallorca і Vegueria · Veure més »

Verguisme

El verguisme (algun cop també anomenat marquisme) és un corrent polític aparegut a Mallorca a partir de 1917 i liderat per Joan March Ordinas, anomenat "Verga".

Nou!!: Història de Mallorca і Verguisme · Veure més »

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Nou!!: Història de Mallorca і Vescomtat de Bearn · Veure més »

Vescomtat de Vallespir

El vescomtat de Vallespir, després vescomtat de Castellnou, fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.

Nou!!: Història de Mallorca і Vescomtat de Vallespir · Veure més »

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Nou!!: Història de Mallorca і Vespasià · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Història de Mallorca і Vi · Veure més »

Vicalvarada

Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).

Nou!!: Història de Mallorca і Vicalvarada · Veure més »

Vicenç Mut i Armengol

Vicenç Mut i Armengol (Palma, 1614 - 1687), va ser astrònom, historiador, enginyer i militar.

Nou!!: Història de Mallorca і Vicenç Mut i Armengol · Veure més »

Vilafranca de Bonany

Vilafranca de Bonany és una vila i municipi del Pla de Mallorca que limita amb Felanitx, Porreres, Sant Joan, Petra i Manacor.

Nou!!: Història de Mallorca і Vilafranca de Bonany · Veure més »

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Nou!!: Història de Mallorca і Vil·la romana · Veure més »

Vil·la romana de Banyeres

La vil·la romana de Banyeres és una vil·la romana situada dins el terme de Son Cervera i localitzada i parcialment excavada gràcies a unes obres a la carretera adjacent el 2012.

Nou!!: Història de Mallorca і Vil·la romana de Banyeres · Veure més »

Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona

Es conserven dues butlles sobre la vinculació de Mallorca i Menorca al Bisbat de Girona dels papes Formós I (892, butlla del papa Formós) i Romà I (897), que fan referència a la pertinença de les “insulas maiorica scilet et minoricam” al Bisbat de Girona, regit aleshores pel bisbe Servus Dei.

Nou!!: Història de Mallorca і Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Història de Mallorca і Vinya · Veure més »

Vinyar

Vinyar al Penedès. Vinyar amb ceps emparrats. Un vinyar, vinyal, vinyet, o una vinyeda o vinya és una plantació extensa de cepsLa paraula "vinya" es pot referir, encara que sigui un gal·licisme en el sentit de l'arbust Vitis vinifera, tant al camp com a la planta (també coneguda com a cep).

Nou!!: Història de Mallorca і Vinyar · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: Història de Mallorca і Virrei · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Història de Mallorca і Visigots · Veure més »

William Waldren

William Waldren (Nova York, 5 de febrer de 1924 – Deià, 2003) fou un pintor i arqueòleg.

Nou!!: Història de Mallorca і William Waldren · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Història de Mallorca і Worms · Veure més »

Xuaip

Xuaip de Xivert és l'apel·lació amb què es coneix a les fonts cristianes el cabdill no identificat dels mayurquins en els temps de la Croada contra Al-Mayûrqa.

Nou!!: Història de Mallorca і Xuaip · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: Història de Mallorca і Xuetes · Veure més »

Yahya ibn Ghàniya

Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.

Nou!!: Història de Mallorca і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1229 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Història de Mallorca і 1348 · Veure més »

1361

El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.

Nou!!: Història de Mallorca і 1361 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Història de Mallorca і 1375 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Història de Mallorca і 1383 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Història de Mallorca і 1388 · Veure més »

1392

Sense descripció.

Nou!!: Història de Mallorca і 1392 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Història de Mallorca і 1396 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Mallorca і 1405 · Veure més »

1435

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història de Mallorca і 1435 · Veure més »

1448

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1448 · Veure més »

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Mallorca і 1450 · Veure més »

1488

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història de Mallorca і 1488 · Veure més »

1666

196x196px.

Nou!!: Història de Mallorca і 1666 · Veure més »

1667

Categoria:Dècada del 1660.

Nou!!: Història de Mallorca і 1667 · Veure més »

1675

Sense descripció.

Nou!!: Història de Mallorca і 1675 · Veure més »

1679

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Mallorca і 1679 · Veure més »

1691

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1691 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1706 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1715 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Nou!!: Història de Mallorca і 1789 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1798 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1802 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Història de Mallorca і 1808 · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Història de Mallorca і 1812 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1814 · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: Història de Mallorca і 1820 · Veure més »

1821

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1821 · Veure més »

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Mallorca і 1829 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1833 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1834 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1835 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1837 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1840 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Història de Mallorca і 1841 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Mallorca і 1846 · Veure més »

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Mallorca і 1849 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1854 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1857 · Veure més »

1860

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1860 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1868 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1874 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1887 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1891 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1900 · Veure més »

1901

209x209px;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1901 · Veure més »

1903

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1903 · Veure més »

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Història de Mallorca і 1910 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Mallorca і 1922 · Veure més »

1963

Sense descripció.

Nou!!: Història de Mallorca і 1963 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Història de Mallorca і 1979 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Història de Mallorca і 1980 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Mallorca і 2007 · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Mallorca і 31 de desembre · Veure més »