Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Mallorca і Lloctinent general
Història de Mallorca і Lloctinent general tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Bernat de Santa Eugènia de Berga, Capità general, Decrets de Nova Planta, Ferran el Catòlic, Guerra Civil catalana, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Nàpols, Pau d'Anagni, Pere el Cerimoniós, Sardenya, Sicília, Virrei.
Bernat de Santa Eugènia de Berga
Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.
Bernat de Santa Eugènia de Berga і Història de Mallorca · Bernat de Santa Eugènia de Berga і Lloctinent general ·
Capità general
El capità general és un grau militar.
Capità general і Història de Mallorca · Capità general і Lloctinent general ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de Mallorca · Decrets de Nova Planta і Lloctinent general ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Història de Mallorca · Ferran el Catòlic і Lloctinent general ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Guerra Civil catalana і Història de Mallorca · Guerra Civil catalana і Lloctinent general ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Lloctinent general ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Història de Mallorca і Jaume II de Mallorca · Jaume II de Mallorca і Lloctinent general ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Història de Mallorca і Nàpols · Lloctinent general і Nàpols ·
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Història de Mallorca і Pau d'Anagni · Lloctinent general і Pau d'Anagni ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Història de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Lloctinent general і Pere el Cerimoniós ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Història de Mallorca і Sardenya · Lloctinent general і Sardenya ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Història de Mallorca і Sicília · Lloctinent general і Sicília ·
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Història de Mallorca і Virrei · Lloctinent general і Virrei ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Mallorca і Lloctinent general
- Què tenen en comú Història de Mallorca і Lloctinent general
- Semblances entre Història de Mallorca і Lloctinent general
Comparació entre Història de Mallorca і Lloctinent general
Història de Mallorca té 1113 relacions, mentre que Lloctinent general té 24. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 1.14% = 13 / (1113 + 24).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Mallorca і Lloctinent general. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
