Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Mallorca і Illes Balears
Història de Mallorca і Illes Balears tenen 69 coses en comú (en Uniopèdia): Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Alcúdia, Alfons el Franc, Antiga Grècia, Antoni Maria Alcover i Sureda, Balears (província romana), Cabrera, Calvià, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Ciutat, Comtat de Cerdanya, Comtat del Rosselló, Conca occidental de la mar Mediterrània, Consell Insular de Mallorca, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Diodor de Sicília, Dragonera, Edat del ferro, Eivissa, Eivissa (municipi), Estrabó, Felip VI de França, Foner balear, Formatge, Formentera, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Garrofer, Gimnèsies, ..., Govern de les Illes Balears, Gran i General Consell, Guerra de Successió Espanyola, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Illot des Porros, Imperi Romà d'Orient, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Jueus mallorquins, Justinià I, Llegum, Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, Maó, Mallorca, Mar Mediterrània, Menorca, Palau Reial de l'Almudaina, Palma, Parlament de les Illes Balears, Part Forana, Púnics, Pere el Cerimoniós, Pitiüses, Plini el Vell, Pol·lèntia, Pollença, Puig Major, Quint Cecili Metel Baleàric, Regne de Mallorca, República Romana, Segona Guerra Púnica, Senyoria de Montpeller, Talaiot, Tractat d'Utrecht, València, Valldemossa, Vàndals, Xuetes, 31 de desembre. Ampliar l'índex (39 més) »
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Història de Mallorca · Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam і Illes Balears ·
Alcúdia
Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.
Alcúdia і Història de Mallorca · Alcúdia і Illes Balears ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Història de Mallorca · Alfons el Franc і Illes Balears ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Història de Mallorca · Antiga Grècia і Illes Balears ·
Antoni Maria Alcover i Sureda
Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.
Antoni Maria Alcover i Sureda і Història de Mallorca · Antoni Maria Alcover i Sureda і Illes Balears ·
Balears (província romana)
Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana creada el dC que comprenia les Illes Gimnèsies i les Pitiüses.
Balears (província romana) і Història de Mallorca · Balears (província romana) і Illes Balears ·
Cabrera
Cabrera és una petita illa de l'arxipèlag balear situada a 13,5 km al sud de Mallorca.
Cabrera і Història de Mallorca · Cabrera і Illes Balears ·
Calvià
Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.
Calvià і Història de Mallorca · Calvià і Illes Balears ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de Mallorca · Carlemany і Illes Balears ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Mallorca · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Illes Balears ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Ciutat і Història de Mallorca · Ciutat і Illes Balears ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Història de Mallorca · Comtat de Cerdanya і Illes Balears ·
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat del Rosselló і Història de Mallorca · Comtat del Rosselló і Illes Balears ·
Conca occidental de la mar Mediterrània
''Mediterrani occidental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Westliches Mittelmeer''). La Conca occidental de la mar Mediterrània o Mediterrani occidental es un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.
Conca occidental de la mar Mediterrània і Història de Mallorca · Conca occidental de la mar Mediterrània і Illes Balears ·
Consell Insular de Mallorca
El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.
Consell Insular de Mallorca і Història de Mallorca · Consell Insular de Mallorca і Illes Balears ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de Mallorca · Corona d'Aragó і Illes Balears ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de Mallorca · Decrets de Nova Planta і Illes Balears ·
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Diodor de Sicília і Història de Mallorca · Diodor de Sicília і Illes Balears ·
Dragonera
La Dragonera és una illa de l'arxipèlag baleàric, sent-ne la sisena més gran.
Dragonera і Història de Mallorca · Dragonera і Illes Balears ·
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Edat del ferro і Història de Mallorca · Edat del ferro і Illes Balears ·
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Eivissa і Història de Mallorca · Eivissa і Illes Balears ·
Eivissa (municipi)
Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.
Eivissa (municipi) і Història de Mallorca · Eivissa (municipi) і Illes Balears ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Estrabó і Història de Mallorca · Estrabó і Illes Balears ·
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Felip VI de França і Història de Mallorca · Felip VI de França і Illes Balears ·
Foner balear
Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica. Posteriorment serviren com a tropes auxiliars d'infanteria lleugera en múltiples combats, entre els quals cal esmentar la seva presència a les legions de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies. La provisió de soldats mercenaris es feia per lleves voluntàries, encara que a la fase final de les guerres púniques els cartaginesos, impel·lits a reclutar noves tropes, tengueren enfrontaments amb les poblacions balears i sembla que, almenys a Menorca, procediren a lleves forçoses.
Foner balear і Història de Mallorca · Foner balear і Illes Balears ·
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Formatge і Història de Mallorca · Formatge і Illes Balears ·
Formentera
Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.
Formentera і Història de Mallorca · Formentera і Illes Balears ·
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.
Francesc de Borja Moll i Casasnovas і Història de Mallorca · Francesc de Borja Moll i Casasnovas і Illes Balears ·
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Garrofer і Història de Mallorca · Garrofer і Illes Balears ·
Gimnèsies
Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.
Gimnèsies і Història de Mallorca · Gimnèsies і Illes Balears ·
Govern de les Illes Balears
El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.
Govern de les Illes Balears і Història de Mallorca · Govern de les Illes Balears і Illes Balears ·
Gran i General Consell
El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.
Gran i General Consell і Història de Mallorca · Gran i General Consell і Illes Balears ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de Mallorca · Guerra de Successió Espanyola і Illes Balears ·
Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient
Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.
Història de Mallorca і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Illes Balears і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient ·
Illot des Porros
LIllot des Porros és un illot del nord de Mallorca que pertany al municipi de Santa Margalida.
Història de Mallorca і Illot des Porros · Illes Balears і Illot des Porros ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història de Mallorca і Imperi Romà d'Orient · Illes Balears і Imperi Romà d'Orient ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de Mallorca і Jaume el Conqueridor · Illes Balears і Jaume el Conqueridor ·
Jaume II de Mallorca
Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).
Història de Mallorca і Jaume II de Mallorca · Illes Balears і Jaume II de Mallorca ·
Jueus mallorquins
La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.
Història de Mallorca і Jueus mallorquins · Illes Balears і Jueus mallorquins ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Història de Mallorca і Justinià I · Illes Balears і Justinià I ·
Llegum
Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).
Història de Mallorca і Llegum · Illes Balears і Llegum ·
Lluís Salvador d'Àustria-Toscana
L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, retrat del 1900 que es troba a Son Marroig. Una casa tradicional txeca al museu que va fundar l'Arxiduc al poble de Přerov nad Labem (Txèquia). La punta de Sa Foradada des de la finca de l'Arxiduc, Son Marroig. Mirador rodó a Son Marroig Son Marroig. Bust de l'Arxiduc als jardins de l'ajuntament de Valldemossa, fet per Horacio de Eguía Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena (Ludwig Salvator von Habsburg-Lothringen. Florència, 1847 - Castell de Brandýs,''tx'' Bohèmia, Txèquia, 1915), arxiduc d'Àustria i príncep de Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial, anomenat generalment Arxiduc Lluís Salvador, fou un membre de la branca dels Àustria-Toscana de la mil·lenària casa dels Habsburg.
Història de Mallorca і Lluís Salvador d'Àustria-Toscana · Illes Balears і Lluís Salvador d'Àustria-Toscana ·
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Història de Mallorca і Maó · Illes Balears і Maó ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Història de Mallorca і Mallorca · Illes Balears і Mallorca ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de Mallorca і Mar Mediterrània · Illes Balears і Mar Mediterrània ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Història de Mallorca і Menorca · Illes Balears і Menorca ·
Palau Reial de l'Almudaina
El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.
Història de Mallorca і Palau Reial de l'Almudaina · Illes Balears і Palau Reial de l'Almudaina ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Història de Mallorca і Palma · Illes Balears і Palma ·
Parlament de les Illes Balears
El Parlament de les Illes Balears és segons l'Estatut la representació del poble de les illes.
Història de Mallorca і Parlament de les Illes Balears · Illes Balears і Parlament de les Illes Balears ·
Part Forana
Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a la ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del amb el nom de Palma).
Història de Mallorca і Part Forana · Illes Balears і Part Forana ·
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Història de Mallorca і Púnics · Illes Balears і Púnics ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Història de Mallorca і Pere el Cerimoniós · Illes Balears і Pere el Cerimoniós ·
Pitiüses
Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.
Història de Mallorca і Pitiüses · Illes Balears і Pitiüses ·
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Història de Mallorca і Plini el Vell · Illes Balears і Plini el Vell ·
Pol·lèntia
MAN, Madrid Pol·lèntia (Pollentia) fou una ciutat romana fundada al nord de Mallorca pel general romà Quint Cecili Metel Baleàric sota l'actual ciutat d'Alcúdia, poc més tard de l'any 123 aC.
Història de Mallorca і Pol·lèntia · Illes Balears і Pol·lèntia ·
Pollença
Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.
Història de Mallorca і Pollença · Illes Balears і Pollença ·
Puig Major
El Puig Major és la muntanya més alta de l'illa de Mallorca i de totes les Illes Balears, amb una altitud de 1.436 m.
Història de Mallorca і Puig Major · Illes Balears і Puig Major ·
Quint Cecili Metel Baleàric
'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.
Història de Mallorca і Quint Cecili Metel Baleàric · Illes Balears і Quint Cecili Metel Baleàric ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Història de Mallorca і Regne de Mallorca · Illes Balears і Regne de Mallorca ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Història de Mallorca і República Romana · Illes Balears і República Romana ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Història de Mallorca і Segona Guerra Púnica · Illes Balears і Segona Guerra Púnica ·
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Història de Mallorca і Senyoria de Montpeller · Illes Balears і Senyoria de Montpeller ·
Talaiot
'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.
Història de Mallorca і Talaiot · Illes Balears і Talaiot ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de Mallorca і Tractat d'Utrecht · Illes Balears і Tractat d'Utrecht ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de Mallorca і València · Illes Balears і València ·
Valldemossa
Valldemossa és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca, a 17 km de la capital, Palma.
Història de Mallorca і Valldemossa · Illes Balears і Valldemossa ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Història de Mallorca і Vàndals · Illes Balears і Vàndals ·
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Història de Mallorca і Xuetes · Illes Balears і Xuetes ·
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
31 de desembre і Història de Mallorca · 31 de desembre і Illes Balears ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Mallorca і Illes Balears
- Què tenen en comú Història de Mallorca і Illes Balears
- Semblances entre Història de Mallorca і Illes Balears
Comparació entre Història de Mallorca і Illes Balears
Història de Mallorca té 1113 relacions, mentre que Illes Balears té 281. Com que tenen en comú 69, l'índex de Jaccard és 4.95% = 69 / (1113 + 281).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Mallorca і Illes Balears. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
