Similituds entre Història de Barcelona і Rafael Casanova i Comes
Història de Barcelona і Rafael Casanova i Comes tenen 102 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Ajuntament de Barcelona, Alejandro Lerroux García, Antic Règim, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni de Villarroel i Peláez, Assemblea de Catalunya, Bandera de Santa Eulàlia, Barcelona, Batalla d'Almansa, Bernat Desclot, Biblioteca de Catalunya, Cadastre, Capità general de Catalunya, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carreratge, Castell de Montjuïc, Catalanisme, Catalunya, Catedral de Barcelona, Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Circa, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Ciutadà honrat, Comerç, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, ..., Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela de Barcelona, Corregiment, Corts Catalanes, Corts de Cadis, Decrets de Nova Planta, Democràcia, Desembarcament de Barcelona, Diada Nacional de Catalunya, Dictadura de Primo de Rivera, Dinastia dels Habsburg, Diner (moneda), Diputació del General de Catalunya, Eixample de Barcelona, Ernest Lluch i Martín, Escut de Barcelona, Estaments, Estat Català, Estudi General de Barcelona, Felip V d'Espanya, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Franquisme, Futbol Club Barcelona, Generalitat de Catalunya, Gran Enciclopèdia Catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guifré el Pilós, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Isabel II d'Espanya, Jacint Verdaguer i Santaló, Joris Prosper Van Verboom, Josep Guardiola i Sala, Josep Llimona i Bruguera, Josep Maria Socías i Humbert, Lliçà d'Amunt, Lliga de Catalunya, Lliga Regionalista, Londres, Madrid, Mallorca, Mancomunitat de Catalunya, Mataró, Menorca, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Moià, Monarquia d'Espanya, Montjuïc (Barcelona), Noucentisme, Or, París, Parlament de Catalunya, Plaça del Pi, Principat de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya, Restauració borbònica, Rossend Nobas i Ballbé, Salvador Sanpere i Miquel, Sant Boi de Llobregat, Santa Maria del Pi, Segona República Espanyola, Setge de Barcelona (1706), Sometent, Tractat d'Utrecht, Tractat de Gènova, Unió Catalanista, Víctor Balaguer i Cirera, Vic, Viena, Vilassar de Dalt. Ampliar l'índex (72 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Història de Barcelona · Absolutisme і Rafael Casanova i Comes ·
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona і Història de Barcelona · Ajuntament de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Alejandro Lerroux García і Història de Barcelona · Alejandro Lerroux García і Rafael Casanova i Comes ·
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Antic Règim і Història de Barcelona · Antic Règim і Rafael Casanova i Comes ·
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís і Història de Barcelona · Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís і Rafael Casanova i Comes ·
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Antoni de Villarroel i Peláez і Història de Barcelona · Antoni de Villarroel i Peláez і Rafael Casanova i Comes ·
Assemblea de Catalunya
Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.
Assemblea de Catalunya і Història de Barcelona · Assemblea de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Bandera de Santa Eulàlia
La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.
Bandera de Santa Eulàlia і Història de Barcelona · Bandera de Santa Eulàlia і Rafael Casanova i Comes ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de Barcelona · Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Història de Barcelona · Batalla d'Almansa і Rafael Casanova i Comes ·
Bernat Desclot
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.
Bernat Desclot і Història de Barcelona · Bernat Desclot і Rafael Casanova i Comes ·
Biblioteca de Catalunya
La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.
Biblioteca de Catalunya і Història de Barcelona · Biblioteca de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Cadastre
El cadastre o la recana (del grec κατάστιχον, registre) immobiliari és un registre administratiu dependent de l'Estat en el qual es descriuen els béns immobles rústics, urbans i de característiques especials.
Cadastre і Història de Barcelona · Cadastre і Rafael Casanova i Comes ·
Capità general de Catalunya
Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.
Capità general de Catalunya і Història de Barcelona · Capità general de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Història de Barcelona · Carles II de Castella і Rafael Casanova i Comes ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Barcelona · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Rafael Casanova i Comes ·
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Carlisme і Història de Barcelona · Carlisme і Rafael Casanova i Comes ·
Carreratge
El sistema del carreratge va ser un dret segons el qual una població subjecta a baronia passava a formar part («carrer i cos») d'una població reial i n'adquiria el seu veïnatge, així com els seus privilegis, que va funcionar als territoris de la Corona d'Aragó durant els segles i. Aquesta institució es va veure afavorida per les circumstàncies de l'època, un moment en què les ciutats veien el seu entorn rural com quelcom indispensable i comencen a adquirir-lo mitjançant diversos mètodes per expandir-se territorialment, a través de llur ingerència en la seva demarcació com a capital socioeconòmica i regió administrativa.
Carreratge і Història de Barcelona · Carreratge і Rafael Casanova i Comes ·
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Castell de Montjuïc і Història de Barcelona · Castell de Montjuïc і Rafael Casanova i Comes ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Història de Barcelona · Catalanisme і Rafael Casanova i Comes ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de Barcelona · Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Catedral de Barcelona і Història de Barcelona · Catedral de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria
El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) és una associació política i social, que fou fundada el 1903 a Barcelona per un grup de dependents de comerç i d'oficines (anomenats despectivament saltataulells) de tendència política catalanista.
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria і Història de Barcelona · Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria і Rafael Casanova i Comes ·
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Circa і Història de Barcelona · Circa і Rafael Casanova i Comes ·
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Ciutadans - Partit de la Ciutadania і Història de Barcelona · Ciutadans - Partit de la Ciutadania і Rafael Casanova i Comes ·
Ciutadà honrat
Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.
Ciutadà honrat і Història de Barcelona · Ciutadà honrat і Rafael Casanova i Comes ·
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Comerç і Història de Barcelona · Comerç і Rafael Casanova i Comes ·
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Història de Barcelona · Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Història de Barcelona · Consell de Cent і Rafael Casanova i Comes ·
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Conseller en cap de Barcelona і Història de Barcelona · Conseller en cap de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Història de Barcelona · Constitucions catalanes і Rafael Casanova i Comes ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de Barcelona · Corona d'Aragó і Rafael Casanova i Comes ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Història de Barcelona · Corona de Castella i Lleó і Rafael Casanova i Comes ·
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Coronela de Barcelona і Història de Barcelona · Coronela de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Corregiment
Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.
Corregiment і Història de Barcelona · Corregiment і Rafael Casanova i Comes ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Història de Barcelona · Corts Catalanes і Rafael Casanova i Comes ·
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Corts de Cadis і Història de Barcelona · Corts de Cadis і Rafael Casanova i Comes ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de Barcelona · Decrets de Nova Planta і Rafael Casanova i Comes ·
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Democràcia і Història de Barcelona · Democràcia і Rafael Casanova i Comes ·
Desembarcament de Barcelona
El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.
Desembarcament de Barcelona і Història de Barcelona · Desembarcament de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Diada Nacional de Catalunya і Història de Barcelona · Diada Nacional de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Dictadura de Primo de Rivera і Història de Barcelona · Dictadura de Primo de Rivera і Rafael Casanova i Comes ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Història de Barcelona · Dinastia dels Habsburg і Rafael Casanova i Comes ·
Diner (moneda)
Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.
Diner (moneda) і Història de Barcelona · Diner (moneda) і Rafael Casanova i Comes ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Història de Barcelona · Diputació del General de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Eixample de Barcelona і Història de Barcelona · Eixample de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Ernest Lluch i Martín
Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 – Barcelona, 21 de novembre de 2000) fou un economista i polític català, germà del geògraf Enric Lluch.
Ernest Lluch i Martín і Història de Barcelona · Ernest Lluch i Martín і Rafael Casanova i Comes ·
Escut de Barcelona
L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules.
Escut de Barcelona і Història de Barcelona · Escut de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Estaments і Història de Barcelona · Estaments і Rafael Casanova i Comes ·
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Estat Català і Història de Barcelona · Estat Català і Rafael Casanova i Comes ·
Estudi General de Barcelona
L'Estudi General de Barcelona (Studi General de Barcelona) és el centre d'educació superior de la ciutat de Barcelona fundat en 1450, però en actiu només entre 1538 i 1558, quan es converteix en Universitat de l'Estudi General de Barcelona.
Estudi General de Barcelona і Història de Barcelona · Estudi General de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de Barcelona · Felip V d'Espanya і Rafael Casanova i Comes ·
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar і Història de Barcelona · Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar і Rafael Casanova i Comes ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Franquisme і Història de Barcelona · Franquisme і Rafael Casanova i Comes ·
Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.
Futbol Club Barcelona і Història de Barcelona · Futbol Club Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Història de Barcelona · Generalitat de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Gran Enciclopèdia Catalana і Història de Barcelona · Gran Enciclopèdia Catalana і Rafael Casanova i Comes ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Guerra Civil espanyola і Història de Barcelona · Guerra Civil espanyola і Rafael Casanova i Comes ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de Barcelona · Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes ·
Guifré el Pilós
Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.
Guifré el Pilós і Història de Barcelona · Guifré el Pilós і Rafael Casanova i Comes ·
Hospital de la Santa Creu de Barcelona
LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Història de Barcelona і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Hospital de la Santa Creu de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Història de Barcelona і Isabel II d'Espanya · Isabel II d'Espanya і Rafael Casanova i Comes ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Història de Barcelona і Jacint Verdaguer i Santaló · Jacint Verdaguer i Santaló і Rafael Casanova i Comes ·
Joris Prosper Van Verboom
Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.
Història de Barcelona і Joris Prosper Van Verboom · Joris Prosper Van Verboom і Rafael Casanova i Comes ·
Josep Guardiola i Sala
Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), més conegut com a Pep Guardiola, és un exfutbolista i entrenador de futbol català.
Història de Barcelona і Josep Guardiola i Sala · Josep Guardiola i Sala і Rafael Casanova i Comes ·
Josep Llimona i Bruguera
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.
Història de Barcelona і Josep Llimona i Bruguera · Josep Llimona i Bruguera і Rafael Casanova i Comes ·
Josep Maria Socías i Humbert
José María Socías Humbert (Barcelona, 1937- Barcelona, 2008) fou advocat i el darrer batlle de Barcelona provinent del règim franquista, entre desembre de 1976 i gener de 1979.
Història de Barcelona і Josep Maria Socías i Humbert · Josep Maria Socías i Humbert і Rafael Casanova i Comes ·
Lliçà d'Amunt
Lliçà d'Amunt és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Oriental.
Història de Barcelona і Lliçà d'Amunt · Lliçà d'Amunt і Rafael Casanova i Comes ·
Lliga de Catalunya
La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.
Història de Barcelona і Lliga de Catalunya · Lliga de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Història de Barcelona і Lliga Regionalista · Lliga Regionalista і Rafael Casanova i Comes ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Història de Barcelona і Londres · Londres і Rafael Casanova i Comes ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Història de Barcelona і Madrid · Madrid і Rafael Casanova i Comes ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Història de Barcelona і Mallorca · Mallorca і Rafael Casanova i Comes ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Història de Barcelona і Mancomunitat de Catalunya · Mancomunitat de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Història de Barcelona і Mataró · Mataró і Rafael Casanova i Comes ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Història de Barcelona і Menorca · Menorca і Rafael Casanova i Comes ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Història de Barcelona і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Miguel Primo de Rivera Orbaneja і Rafael Casanova i Comes ·
Moià
Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.
Història de Barcelona і Moià · Moià і Rafael Casanova i Comes ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Història de Barcelona і Monarquia d'Espanya · Monarquia d'Espanya і Rafael Casanova i Comes ·
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Història de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Montjuïc (Barcelona) і Rafael Casanova i Comes ·
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Història de Barcelona і Noucentisme · Noucentisme і Rafael Casanova i Comes ·
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Història de Barcelona і Or · Or і Rafael Casanova i Comes ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Història de Barcelona і París · París і Rafael Casanova i Comes ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Història de Barcelona і Parlament de Catalunya · Parlament de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Plaça del Pi
La plaça del Pi està situada al barri del Pi al districte de Ciutat Vella de Barcelona, davant de la porta principal de la basílica de Santa Maria del Pi.
Història de Barcelona і Plaça del Pi · Plaça del Pi і Rafael Casanova i Comes ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Història de Barcelona і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Història de Barcelona і Reial Audiència de Catalunya · Rafael Casanova i Comes і Reial Audiència de Catalunya ·
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Història de Barcelona і Restauració borbònica · Rafael Casanova i Comes і Restauració borbònica ·
Rossend Nobas i Ballbé
Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891) fou un orfebre i escultor català.
Història de Barcelona і Rossend Nobas i Ballbé · Rafael Casanova i Comes і Rossend Nobas i Ballbé ·
Salvador Sanpere i Miquel
Salvador Sanpere i Miquel (Barcelona, Catalunya, 1840 - 26 de setembre del 1915) fou un historiador, crític, publicista i polític català.
Història de Barcelona і Salvador Sanpere i Miquel · Rafael Casanova i Comes і Salvador Sanpere i Miquel ·
Sant Boi de Llobregat
Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Història de Barcelona і Sant Boi de Llobregat · Rafael Casanova i Comes і Sant Boi de Llobregat ·
Santa Maria del Pi
L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Història de Barcelona і Santa Maria del Pi · Rafael Casanova i Comes і Santa Maria del Pi ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Història de Barcelona і Segona República Espanyola · Rafael Casanova i Comes і Segona República Espanyola ·
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Història de Barcelona і Setge de Barcelona (1706) · Rafael Casanova i Comes і Setge de Barcelona (1706) ·
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Història de Barcelona і Sometent · Rafael Casanova i Comes і Sometent ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de Barcelona і Tractat d'Utrecht · Rafael Casanova i Comes і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Història de Barcelona і Tractat de Gènova · Rafael Casanova i Comes і Tractat de Gènova ·
Unió Catalanista
La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.
Història de Barcelona і Unió Catalanista · Rafael Casanova i Comes і Unió Catalanista ·
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.
Història de Barcelona і Víctor Balaguer i Cirera · Rafael Casanova i Comes і Víctor Balaguer i Cirera ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Història de Barcelona і Vic · Rafael Casanova i Comes і Vic ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Història de Barcelona і Viena · Rafael Casanova i Comes і Viena ·
Vilassar de Dalt
Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.
Història de Barcelona і Vilassar de Dalt · Rafael Casanova i Comes і Vilassar de Dalt ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Barcelona і Rafael Casanova i Comes
- Què tenen en comú Història de Barcelona і Rafael Casanova i Comes
- Semblances entre Història de Barcelona і Rafael Casanova i Comes
Comparació entre Història de Barcelona і Rafael Casanova i Comes
Història de Barcelona té 2675 relacions, mentre que Rafael Casanova i Comes té 475. Com que tenen en comú 102, l'índex de Jaccard és 3.24% = 102 / (2675 + 475).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Barcelona і Rafael Casanova i Comes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: