Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Barcelona і Història de Barcelona

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Barcelona і Història de Barcelona

Barcelona vs. Història de Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica. Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Similituds entre Barcelona і Història de Barcelona

Barcelona і Història de Barcelona tenen 363 coses en comú (en Uniopèdia): Ada Colau i Ballano, Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, Agregacions municipals de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, Alemanya, Alexandria, Alger, Almansor, Almeria, Amsterdam, Ana María Matute Ausejo, Anarquisme, Antics municipis del pla de Barcelona, Antoni Gaudí i Cornet, Aqüeducte, Arc de Triomf de Barcelona, Arquitectura de Barcelona, Art públic de Barcelona, Art romànic, Ataülf, Atemptat a la Rambla de Barcelona, Atemptat de l'Hipercor, Atenes, Autobús, Avantguardisme, Avinguda Diagonal, Avinguda Meridiana, Àfrica del Nord, Baix Llobregat, ..., Baldomero Espartero, Barcelona en Comú, Barcelonès, Barri d'Horta, Bàrcino, Bèlgica, Berlín, Bernat Metge, Besòs, Betevé, Bombardeig de Barcelona (març de 1938), Borrell II, Brussel·les, Burgesia, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Camp Nou, Candidatura d'Unitat Popular, Carles Riba i Bracons, Carrer de Ferran, Casa Amatller, Casa Batlló, Casa Milà, Casal de Barcelona, Castell de Montjuïc, Castellers de Barcelona, Catalanisme, Catalunya, Catalunya Ràdio, Catedral de Barcelona, Centre de Supercomputació de Barcelona, Centre Excursionista de Catalunya, Cerdanyola del Vallès, Chicago, Ciclisme, Ciutat Vella de Barcelona, Clima mediterrani, Club Natació Barcelona, Collserola, Comarques de Catalunya, Companyia Elèctrica Dharma, Comtat de Barcelona, Confederació Nacional del Treball, Conflicte de les selfactines, Consell de Cent, Consolat de Mar, Constitucions catalanes, Convergència i Unió, Corona d'Aragó, Cos Nacional de Policia, CosmoCaixa Barcelona, Creu de Sant Jordi, Creuer (viatge), Cuba, Dècada del 1990, Delta del Llobregat, Diagonal ZeroZero, Diputació de Barcelona, Districte de Gràcia, Drassanes Reials de Barcelona, Edifici Fòrum, Eduard Mendoza i Garriga, Eixample de Barcelona, El Carmel, El Gòtic, El País, El Periódico, El Prat de Llobregat, El Raval, Eleccions municipals espanyoles de 2011, Enrique Vila-Matas, Ernest Lluch i Martín, Ernest Maragall i Mira, Esplugues de Llobregat, Esquerra Republicana de Catalunya, Estació de Barcelona-Sants, Estació de França, Estació de Sant Andreu, Estació del Nord (Barcelona), Estadi de Sarrià, Estadi Olímpic Lluís Companys, Estats Units d'Amèrica, Europa, Euskadi Ta Askatasuna, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició Universal de Barcelona, Fòrum Universal de les Cultures, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferrocarril, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Festa Major de Gràcia, Fets de Maig, Filmoteca de Catalunya, Fira de Barcelona, Flor de Barcelona, Fonts de Barcelona, Fortalesa de la Ciutadella, França, Francesc Ferrer i Guàrdia, Francesc Macià i Llussà, Francesc Pi i Margall, Francisco Ibáñez Talavera, Franquisme, Fundació Antoni Tàpies, Fundació Joan Miró, Funicular de Montjuïc, Funicular del Tibidabo, Futbol, Futbol Club Barcelona, Gas natural, Gènova, Gòtic català, Generalitat de Catalunya, George Orwell, Golondrina, Gran Teatre del Liceu, Gran Via de les Corts Catalanes, Grècia, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Hodonímia de Barcelona, Homenatge a Catalunya, Horta-Guinardó, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Humanisme, Ibers, Ildefons Cerdà i Sunyer, Impremta, Indústria tèxtil, Indianes, Infrahabitatge, Invasió de l'Iraq de 2003, Irlanda, Isabel I de Castella, Jaime Gil de Biedma, Jardins del Turó del Putxet, Jaume Collboni i Cuadrado, Jean Nouvel, Joan Clos i Matheu, Joan Manuel Serrat i Teresa, Joan Maragall i Gorina, Joan Miró i Ferrà, Joan Salvat-Papasseit, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, Jordi Hereu i Boher, Josep Lluís Sert i López, Josep Maria de Porcioles i Colomer, Josep Puig i Cadafalch, Junts per Catalunya (partit polític), L'Hospitalet de Llobregat, La Barceloneta, La Biga i la Busca, La Caixa, La Mercè, La Rambla, La Vanguardia, La Veu de Catalunya, Latitud, Línia 1 del metro de Barcelona, Línia 10 del metro de Barcelona, Línia 11 del metro de Barcelona, Línia 3 del metro de Barcelona, Línia 5 del metro de Barcelona, Línia 9 del metro de Barcelona, Les Corts, Lleida, Llista de batlles de Barcelona, Llobregat, Lluís Companys i Jover, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Maria Xirinacs i Damians, Londres, Ludwig Mies van der Rohe, Madrid, Maians (illa), Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», Mar Mediterrània, Marca Hispànica, MareNostrum, Marsella, Mercat de la Boqueria, Mercat de les Flors, Mercè Rodoreda i Gurguí, Metro de Barcelona, Mobiliari urbà de Barcelona, Modernisme català, Molins de Rei, Mont Tàber, Montcada i Reixac, Montjuïc (Barcelona), Montpeller, Montserrat Caballé i Folch, Monument a Colom, Mossos d'Esquadra, Mundo Deportivo, Muralla romana de Barcelona, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Picasso de Barcelona, Narcís Serra i Serra, Natació, Neolític, Norman Robert Foster, Nou Barris, Nova York, Observatori Fabra, Olimpíada Popular, Orde del Toisó d'Or, Palau de la Generalitat de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Palau Nacional (Barcelona), Palau Reial Major, Palau Sant Jordi, París, Parc de la Ciutadella, Parc del Fòrum, Parc del Laberint d'Horta, Parc Güell, Parcs i jardins de Barcelona, Paria, Parlament de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, Patrimoni de la Humanitat, Pau Gasol i Sáez, Pavelló alemany, Península Ibèrica, Peronella d'Aragó, Pla Cerdà, Pla de Barcelona, Pla de Palau (Barcelona), Plaça d'Espanya (Barcelona), Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Plaça del Rei, Plaça Reial, Platja de la Barceloneta, Platja de la Mar Bella, Platja de la Nova Mar Bella, Platja de Sant Sebastià (Barcelona), Platja del Bogatell, Pompeu Fabra i Poch, Port de Barcelona, Port Vell de Barcelona, Portal de Mar, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Producte interior brut, Província de Barcelona, Quim Monzó, Ramon Berenguer IV, Ramon Casas i Carbó, Ràdio Barcelona, Recurs Econòmic Ciutadà, Reial Club de Tennis Barcelona, Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, Remences, República Catalana, Revolució de 1868, Ricard Bofill i Leví, Romanticisme, Ronda de Dalt, Ronda del Litoral, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de Palomar, Sant Cugat del Vallès, Sant Genís dels Agudells, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Just Desvern, Sant Martí de Provençals, Sant Pau del Camp, Sant Petersburg, Santa Coloma de Gramenet, Santa Creu d'Olorda, Santa Maria del Mar, Santiago Calatrava Valls, Sants, Saragossa, Sardana, Sarrià (Barcelona), Segona Guerra Púnica, Setmana Tràgica, Societat Espanyola d'Electricitat, Somorrostro, Soprano, Sport, Taxi, Teatre Nacional de Catalunya, Telefèric de Montjuïc, Telefónica, Temple d'August de Barcelona, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Tennis, Tibidabo, Torre de Collserola, Torre de Comunicacions de Montjuïc, Torre Glòries, Torre Mapfre, Tortell Poltrona, Tram de Barcelona, Tramvia, Tramvia Blau, Transició democràtica espanyola, Transports Metropolitans de Barcelona, Trienni Liberal, Turó de la Rovira (Barcelona), Turó de Monterols, Turó del Carmel, UNESCO, Unió Europea, Unió General de Treballadors, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat Internacional de Catalunya, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Urbanisme de Barcelona, Uruguai, València, Vallès, Vallcarca i els Penitents, Vallvidrera, Vila de Gràcia, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, XXXV Congrés Eucarístic Internacional. Ampliar l'índex (333 més) »

Ada Colau i Ballano

és una política catalana, batllessa de Barcelona entre juny de 2015 i juny de 2023.

Ada Colau i Ballano і Barcelona · Ada Colau i Ballano і Història de Barcelona · Veure més »

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat

Laeroport del Prat o aeroport de Barcelona, oficialment i per imposició de l'Estat espanyol Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat, és un aeroport que dona servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya i zones properes en general.

Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat і Barcelona · Aeroport Josep Tarradellas Barcelona – el Prat і Història de Barcelona · Veure més »

Agregacions municipals de Barcelona

''Plànol de Barcelona i els seus voltants'' (1855), d'Ildefons Cerdà. Les agregacions municipals de Barcelona van ser un conjunt d'annexions de poblacions limítrofes amb la ciutat de Barcelona, efectuades entre els segles i. Durant aquest procés, la Ciutat Comtal va efectuar diverses agregacions totals o parcials de municipis i territoris situats al pla de Barcelona, entre les quals destaquen les de vuit poblacions del seu entorn: el 1897, Santa Maria de Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals; el 1904, Horta; i, el 1921, Sarrià.

Agregacions municipals de Barcelona і Barcelona · Agregacions municipals de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Ajuntament de Barcelona і Barcelona · Ajuntament de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí

Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, conegut a les cròniques llatines com Alaor, fou valí de l'Àndalus (716-719).

Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí і Barcelona · Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí і Història de Barcelona · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Alemanya і Barcelona · Alemanya і Història de Barcelona · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Alexandria і Barcelona · Alexandria і Història de Barcelona · Veure més »

Alger

Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.

Alger і Barcelona · Alger і Història de Barcelona · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Almansor і Barcelona · Almansor і Història de Barcelona · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Almeria і Barcelona · Almeria і Història de Barcelona · Veure més »

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Amsterdam і Barcelona · Amsterdam і Història de Barcelona · Veure més »

Ana María Matute Ausejo

Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 26 de juliol de 1925 – Barcelona, 25 de juny de 2014), El País, 16.11.2010.

Ana María Matute Ausejo і Barcelona · Ana María Matute Ausejo і Història de Barcelona · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Anarquisme і Barcelona · Anarquisme і Història de Barcelona · Veure més »

Antics municipis del pla de Barcelona

Límits dels antics municipis del Pla de Barcelona (1987) i actuals Districtes i Barris de l'Ajuntament de Barcelona. El terme municipal de Barcelona és fruit de l'annexió al pas del al dels diferents municipis que hi havia antigament al pla de Barcelona.

Antics municipis del pla de Barcelona і Barcelona · Antics municipis del pla de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Antoni Gaudí i Cornet і Barcelona · Antoni Gaudí i Cornet і Història de Barcelona · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Aqüeducte і Barcelona · Aqüeducte і Història de Barcelona · Veure més »

Arc de Triomf de Barcelona

LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.

Arc de Triomf de Barcelona і Barcelona · Arc de Triomf de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Arquitectura de Barcelona

consulta.

Arquitectura de Barcelona і Barcelona · Arquitectura de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Art públic de Barcelona

''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.

Art públic de Barcelona і Barcelona · Art públic de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Art romànic і Barcelona · Art romànic і Història de Barcelona · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Ataülf і Barcelona · Ataülf і Història de Barcelona · Veure més »

Atemptat a la Rambla de Barcelona

El 17 d'agost de 2017 es va produir un atropellament massiu deliberat a la Rambla de Barcelona, fent servir la tècnica de vehicle-ariet.

Atemptat a la Rambla de Barcelona і Barcelona · Atemptat a la Rambla de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Atemptat de l'Hipercor

L'atemptat de l'Hipercor fou l'atemptat que l'organització armada ETA va fer al centre comercial Hipercor situat a l'Avinguda Meridiana de Barcelona el 19 de juny de 1987, el qual va provocar 21 morts i 45 ferits.

Atemptat de l'Hipercor і Barcelona · Atemptat de l'Hipercor і Història de Barcelona · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Atenes і Barcelona · Atenes і Història de Barcelona · Veure més »

Autobús

Parisenc Omnibus, a finals del segle XIX 200x200px Parada d'autobús a Barcelona. L'autobús o bus és un vehicle terrestre llarg dissenyat i destinat per al transport col·lectiu de persones, per a portar nombrosos passatgers a més del conductor i de vegades del revisor o un cobrador de bitllets.

Autobús і Barcelona · Autobús і Història de Barcelona · Veure més »

Avantguardisme

Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.

Avantguardisme і Barcelona · Avantguardisme і Història de Barcelona · Veure més »

Avinguda Diagonal

LAvinguda Diagonal és una avinguda de la ciutat de Barcelona i una de les principals artèries de la ciutat ideada per Ildefons Cerdà dins del pla hipodàmic d'eixample com la Gran Via Diagonal.

Avinguda Diagonal і Barcelona · Avinguda Diagonal і Història de Barcelona · Veure més »

Avinguda Meridiana

L'avinguda Meridiana és un carrer de Barcelona.

Avinguda Meridiana і Barcelona · Avinguda Meridiana і Història de Barcelona · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Àfrica del Nord і Barcelona · Àfrica del Nord і Història de Barcelona · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Baix Llobregat і Barcelona · Baix Llobregat і Història de Barcelona · Veure més »

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Baldomero Espartero і Barcelona · Baldomero Espartero і Història de Barcelona · Veure més »

Barcelona en Comú

Conferència de premsa de Barcelona en Comú el dia de les eleccions locals de 2015 Barcelona en Comú, inicialment anomenada Guanyem Barcelona, és una plataforma ciutadana que va guanyar les eleccions municipals del 2015 a la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Barcelona en Comú · Barcelona en Comú і Història de Barcelona · Veure més »

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Barcelonès і Barcelona · Barcelonès і Història de Barcelona · Veure més »

Barri d'Horta

Masia Can Mariner, al barri d'Horta Horta és un barri del districte Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Barri d'Horta · Barri d'Horta і Història de Barcelona · Veure més »

Bàrcino

Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.

Bàrcino і Barcelona · Bàrcino і Història de Barcelona · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Bèlgica і Barcelona · Bèlgica і Història de Barcelona · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Barcelona і Berlín · Berlín і Història de Barcelona · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Barcelona і Bernat Metge · Bernat Metge і Història de Barcelona · Veure més »

Besòs

El Besòs és un riu català, amb un curs de 17,7 km, que neix a la comarca del Vallès Oriental de la unió dels rius Mogent i Congost i desemboca al Mediterrani en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Barcelona і Besòs · Besòs і Història de Barcelona · Veure més »

Betevé

Betevé (estilitzat betevé), anteriorment anomenada Barcelona TV o BTV, és un mitjà de comunicació audiovisual gestionat per una societat anònima municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

Barcelona і Betevé · Betevé і Història de Barcelona · Veure més »

Bombardeig de Barcelona (març de 1938)

Els bombardejos aeris de Barcelona de març de 1938 es van produir els dies 16, 17 i 18 en el context de la Guerra Civil espanyola, per part de l'aviació legionària italiana i aviació alemanya des de les seves tres bases a Mallorca (Illes Balears), causant entre 880 i 1.300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la població civil.

Barcelona і Bombardeig de Barcelona (març de 1938) · Bombardeig de Barcelona (març de 1938) і Història de Barcelona · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Barcelona і Borrell II · Borrell II і Història de Barcelona · Veure més »

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Barcelona і Brussel·les · Brussel·les і Història de Barcelona · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Barcelona і Burgesia · Burgesia і Història de Barcelona · Veure més »

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

Tot i tenir la seu corporativa a la Llotja de Mar, les oficines i serveis de la Cambra es troben a l'avinguda Diagonal. Casa Llotja de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona, 10 de juny de 2013 Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, actualment anomenada Cambra de Comerç de Barcelona, és una corporació de dret públic fundada el 1886 amb seu a Barcelona, i regulada per la llei 3/93 i per la llei 14/2002 de Catalunya que té com a funció principal defensar els interessos generals de les empreses i proporcionar les actuacions necessàries per al foment del comerç i la indústria.

Barcelona і Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona · Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Camp Nou

El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Barcelona і Camp Nou · Camp Nou і Història de Barcelona · Veure més »

Candidatura d'Unitat Popular

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.

Barcelona і Candidatura d'Unitat Popular · Candidatura d'Unitat Popular і Història de Barcelona · Veure més »

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Barcelona і Carles Riba i Bracons · Carles Riba i Bracons і Història de Barcelona · Veure més »

Carrer de Ferran

El carrer de Ferran és un carrer del barri Gòtic de Barcelona, paral·lel al mar, que ha esdevingut una de les vies més emblemàtiques de la ciutat.

Barcelona і Carrer de Ferran · Carrer de Ferran і Història de Barcelona · Veure més »

Casa Amatller

La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.

Barcelona і Casa Amatller · Casa Amatller і Història de Barcelona · Veure més »

Casa Batlló

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.

Barcelona і Casa Batlló · Casa Batlló і Història de Barcelona · Veure més »

Casa Milà

La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.

Barcelona і Casa Milà · Casa Milà і Història de Barcelona · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Barcelona і Casal de Barcelona · Casal de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Barcelona і Castell de Montjuïc · Castell de Montjuïc і Història de Barcelona · Veure més »

Castellers de Barcelona

Placa commemorativa del "Pati d'assaig Josep Sala" al local Primera actuació (8 de juny 1969) Primer 2 de 7 descarregat en la història de la colla (Santa Coloma de Gramenet) Els Castellers de Barcelona són una colla castellera fundada l'any 1969 a Barcelona, essent la quarta colla en actiu més veterana de tot el món casteller. La seva primera diada castellera va ser el 8 de juny de 1969 al Vendrell i, des d'aleshores, han vestit la camisa de color vermell.

Barcelona і Castellers de Barcelona · Castellers de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Barcelona і Catalanisme · Catalanisme і Història de Barcelona · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Barcelona і Catalunya · Catalunya і Història de Barcelona · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona і Catalunya Ràdio · Catalunya Ràdio і Història de Barcelona · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Barcelona і Catedral de Barcelona · Catedral de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Centre de Supercomputació de Barcelona

El superordinador MareNostrum 4 del Barcelona Supercomputing Center (2017) El superordinador MareNostrum 4 del Barcelona Supercomputing Center (2017) El Centre de Supercomputació de Barcelona o Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS) (oficialment en anglès i castellà: Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, BSC-CNS) és una instal·lació científica i centre de recerca públic situat a Barcelona.

Barcelona і Centre de Supercomputació de Barcelona · Centre de Supercomputació de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Centre Excursionista de Catalunya

Entrada a la seu social del carrer Paradís i la mola davant de la porta assenyalant el cim del Mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l'any 1890 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada l'any 1876) i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.

Barcelona і Centre Excursionista de Catalunya · Centre Excursionista de Catalunya і Història de Barcelona · Veure més »

Cerdanyola del Vallès

Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.

Barcelona і Cerdanyola del Vallès · Cerdanyola del Vallès і Història de Barcelona · Veure més »

Chicago

Chicago és la tercera ciutat més gran dels Estats Units, l'àrea metropolitana de la qual té una població de quasi 10 milions d'habitants.

Barcelona і Chicago · Chicago і Història de Barcelona · Veure més »

Ciclisme

Dibuix d'un ciclista Tour 2004. El ciclisme és un esport que consisteix a la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.

Barcelona і Ciclisme · Ciclisme і Història de Barcelona · Veure més »

Ciutat Vella de Barcelona

Ciutat Vella és un dels 10 districtes de Barcelona segons la divisió de 1984.

Barcelona і Ciutat Vella de Barcelona · Ciutat Vella de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Clima mediterrani

Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Barcelona і Clima mediterrani · Clima mediterrani і Història de Barcelona · Veure més »

Club Natació Barcelona

El Club Natació Barcelona és un club poliesportiu privat de la ciutat de Barcelona, fundat el 1907 destacant principalment en la natació i el waterpolo, amb dinou títols de lliga, una copa d'Europa (1982), dues Copes Len (1995, 2004), vuit copes del rei, tres lligues catalanes). Amb les instal·lacions al barri de la Barceloneta, a tocar de la platja de Sant Sebastià, té seccions de natació (1907), waterpolo, salts, vela, atletisme, pilota, rugbi (1922), petanca, triatló i karate. Atletes destacats associats amb el Nata han sigut Josep Marín, Valentí Massana o Maria Vasco. El 2007 fou una de les organitzacions guardonades amb la Creu de Sant Jordi atorgada per la Generalitat de Catalunya.

Barcelona і Club Natació Barcelona · Club Natació Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Collserola

La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.

Barcelona і Collserola · Collserola і Història de Barcelona · Veure més »

Comarques de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, fou suprimida pel règim franquista.

Barcelona і Comarques de Catalunya · Comarques de Catalunya і Història de Barcelona · Veure més »

Companyia Elèctrica Dharma

La Companyia Elèctrica Dharma és un grup de música català procedent del barri de Sants de Barcelona.

Barcelona і Companyia Elèctrica Dharma · Companyia Elèctrica Dharma і Història de Barcelona · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Barcelona і Comtat de Barcelona · Comtat de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Barcelona і Confederació Nacional del Treball · Confederació Nacional del Treball і Història de Barcelona · Veure més »

Conflicte de les selfactines

Imatge d'una fàbrica amb filat automatitzat El Conflicte de les selfactines és el nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona el juliol del 1854, durant la Revolució industrial de Catalunya, contra la mecanització de la filatura amb les màquines anomenades selfactines (de l'anglès self acting), que eren màquines automàtiques de filar que estalviaven mà d'obra, i a les quals se'ls atribuïa l'atur forçós de molts obrers.

Barcelona і Conflicte de les selfactines · Conflicte de les selfactines і Història de Barcelona · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Barcelona і Consell de Cent · Consell de Cent і Història de Barcelona · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Barcelona і Consolat de Mar · Consolat de Mar і Història de Barcelona · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Barcelona і Constitucions catalanes · Constitucions catalanes і Història de Barcelona · Veure més »

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Barcelona і Convergència i Unió · Convergència i Unió і Història de Barcelona · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Barcelona і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Història de Barcelona · Veure més »

Cos Nacional de Policia

El Cos Nacional de Policia d'Espanya és un institut armat de naturalesa civil que depèn del Ministeri de l'Interior.

Barcelona і Cos Nacional de Policia · Cos Nacional de Policia і Història de Barcelona · Veure més »

CosmoCaixa Barcelona

CosmoCaixa Barcelona és un museu de ciències de la ciutat de Barcelona, que pertany a la Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona.

Barcelona і CosmoCaixa Barcelona · CosmoCaixa Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Barcelona і Creu de Sant Jordi · Creu de Sant Jordi і Història de Barcelona · Veure més »

Creuer (viatge)

Voyager of the Seas. Un creuer és un viatge de plaer realitzat en un vaixell de passatgers.

Barcelona і Creuer (viatge) · Creuer (viatge) і Història de Barcelona · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Barcelona і Cuba · Cuba і Història de Barcelona · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Barcelona і Dècada del 1990 · Dècada del 1990 і Història de Barcelona · Veure més »

Delta del Llobregat

Cal Felip al fons. El delta del Llobregat és el delta que forma el riu Llobregat en arribar a la mar Mediterrània.

Barcelona і Delta del Llobregat · Delta del Llobregat і Història de Barcelona · Veure més »

Diagonal ZeroZero

L'edifici Diagonal ZeroZero, Diagonal Zero Zero o Diagonal 00 (també conegut com a Torre Telefónica) és un gratacels ubicat a Barcelona a l'inici de l'Avinguda Diagonal dissenyat per l'arquitecte Enric Massip-Bosch.

Barcelona і Diagonal ZeroZero · Diagonal ZeroZero і Història de Barcelona · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Barcelona і Diputació de Barcelona · Diputació de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Districte de Gràcia

Gràcia és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Districte de Gràcia · Districte de Gràcia і Història de Barcelona · Veure més »

Drassanes Reials de Barcelona

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.

Barcelona і Drassanes Reials de Barcelona · Drassanes Reials de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Edifici Fòrum

L'edifici Fòrum és una construcció de Barcelona ubicada al Parc del Fòrum, zona on va tenir lloc el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004 i que tenia aquest edifici com una de les seves icones.

Barcelona і Edifici Fòrum · Edifici Fòrum і Història de Barcelona · Veure més »

Eduard Mendoza i Garriga

Eduard Mendoza i Garriga, més conegut com a Eduardo Mendoza (Barcelona, 11 de gener de 1943), és un escriptor català en llengua castellana.

Barcelona і Eduard Mendoza i Garriga · Eduard Mendoza i Garriga і Història de Barcelona · Veure més »

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Eixample de Barcelona · Eixample de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

El Carmel

El Carmel és un barri popular del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, situat en la part alta de la ciutat.

Barcelona і El Carmel · El Carmel і Història de Barcelona · Veure més »

El Gòtic

Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.

Barcelona і El Gòtic · El Gòtic і Història de Barcelona · Veure més »

El País

El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.

Barcelona і El País · El País і Història de Barcelona · Veure més »

El Periódico

El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.

Barcelona і El Periódico · El Periódico і Història de Barcelona · Veure més »

El Prat de Llobregat

El Prat de Llobregat és un municipi que es troba a la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona, Catalunya i forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Barcelona і El Prat de Llobregat · El Prat de Llobregat і Història de Barcelona · Veure més »

El Raval

Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès». La rambla del RavalEl gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya El Raval (antic Districte 5è) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.

Barcelona і El Raval · El Raval і Història de Barcelona · Veure més »

Eleccions municipals espanyoles de 2011

Partit més votat a cada comunitat autònoma. Partit més votat per províncies. Les eleccions municipals espanyoles de 2011 són les eleccions municipals que el 22 de maig del 2011 es van celebrar a Espanya d'acord amb el que estabeix la Llei Orgànica del Règim Electoral General.

Barcelona і Eleccions municipals espanyoles de 2011 · Eleccions municipals espanyoles de 2011 і Història de Barcelona · Veure més »

Enrique Vila-Matas

Enrique Vila-Matas (Barcelona, 31 de març de 1948) és un escriptor català en llengua castellana, autor d'una àmplia obra narrativa traduïda a 39 idiomes, incloent-li el català (El viatge vertical), i de la qual cal destacar títols com Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Hijos sin hijos (1993), Bartleby y compañía (2000), El mal de Montano (2002), Doctor Pasavento (2005), Exploradores del abismo (2007), Dublinesca (2010), Aire de Dylan (2012) o Kassel no invita a la lógica (2014).

Barcelona і Enrique Vila-Matas · Enrique Vila-Matas і Història de Barcelona · Veure més »

Ernest Lluch i Martín

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 21 de gener de 1937 – Barcelona, 21 de novembre de 2000) fou un economista i polític català, germà del geògraf Enric Lluch.

Barcelona і Ernest Lluch i Martín · Ernest Lluch i Martín і Història de Barcelona · Veure més »

Ernest Maragall i Mira

Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 5 de gener de 1943) és un polític català.

Barcelona і Ernest Maragall i Mira · Ernest Maragall i Mira і Història de Barcelona · Veure més »

Esplugues de Llobregat

Esplugues de Llobregat és el municipi més petit en extensió de la comarca del Baix Llobregat, tot i que fins al 1990 va pertànyer al Barcelonès.

Barcelona і Esplugues de Llobregat · Esplugues de Llobregat і Història de Barcelona · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Barcelona і Esquerra Republicana de Catalunya · Esquerra Republicana de Catalunya і Història de Barcelona · Veure més »

Estació de Barcelona-Sants

Barcelona Sants (adif) i Sants Estació (metro), per antonomàsia Sants, és un intercanviador de ferrocarril d'adif i del metro de Barcelona situat al barri de Sants (Sants-Montjuïc) a la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Estació de Barcelona-Sants · Estació de Barcelona-Sants і Història de Barcelona · Veure més »

Estació de França

L'estació de França és una estació d'Adif situada a la ciutat de Barcelona, capçalera de la línia 200 (Madrid-Barcelona) i la 270 (Barcelona-Portbou).

Barcelona і Estació de França · Estació de França і Història de Barcelona · Veure més »

Estació de Sant Andreu

L'estació de metro de la L1. L'estació de rodalia i regionals. Sant Andreu és un intercanviador ferroviari situat al districte de Sant Andreu de Barcelona.

Barcelona і Estació de Sant Andreu · Estació de Sant Andreu і Història de Barcelona · Veure més »

Estació del Nord (Barcelona)

LEstació Barcelona Nord és una estació d'autobusos interurbans al barri de Fort Pienc del districte de l'Eixample de la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Estació del Nord (Barcelona) · Estació del Nord (Barcelona) і Història de Barcelona · Veure més »

Estadi de Sarrià

L'Estadi de Sarrià, oficialment Estadi de la carretera de Sarrià, o simplement de Sarrià, fou el camp de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol entre el 1923 i el 1997.

Barcelona і Estadi de Sarrià · Estadi de Sarrià і Història de Barcelona · Veure més »

Estadi Olímpic Lluís Companys

LEstadi de Montjuïc anomenat des de l'any 2001 Estadi Olímpic Lluís Companys, en homenatge al President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, afusellat pel règim franquista a la muntanya de Montjuïc, l'any 1940, és un estadi olímpic situat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.

Barcelona і Estadi Olímpic Lluís Companys · Estadi Olímpic Lluís Companys і Història de Barcelona · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Barcelona і Estats Units d'Amèrica · Estats Units d'Amèrica і Història de Barcelona · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Barcelona і Europa · Europa і Història de Barcelona · Veure més »

Euskadi Ta Askatasuna

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.

Barcelona і Euskadi Ta Askatasuna · Euskadi Ta Askatasuna і Història de Barcelona · Veure més »

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Barcelona і Exposició Internacional de Barcelona · Exposició Internacional de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Exposició Universal de Barcelona

LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.

Barcelona і Exposició Universal de Barcelona · Exposició Universal de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Fòrum Universal de les Cultures

Vista aèria del Parc del Fòrum durant la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004 El Fòrum Universal de les Cultures va ser un esdeveniment internacional de caràcter periòdic on a través d'exposicions, espectacles i conferències es tractaven temes d'actualitat, especialment relacionats amb la diversitat cultural.

Barcelona і Fòrum Universal de les Cultures · Fòrum Universal de les Cultures і Història de Barcelona · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Barcelona і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Història de Barcelona · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Barcelona і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Història de Barcelona · Veure més »

Ferrocarril

Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.

Barcelona і Ferrocarril · Ferrocarril і Història de Barcelona · Veure més »

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que gestiona diversos serveis de transport públic, principalment de ferrocarril suburbà a l'àrea metropolitana de Barcelona, a més d'una línia regional a l'àrea de Lleida i Pirineus.

Barcelona і Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya · Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya і Història de Barcelona · Veure més »

Festa Major de Gràcia

3 de 7 aixecat per sota dels Castellers de la Vila de Gràcia en el moment de carregar-se. Festa Major de Gràcia (22/08/2009) Carrer de Verdi guarnit a la Festa Major de Gràcia del 2009. Detall del guarnit del carrer del Progrés a la Festa Major de Gràcia del 2009. Correfoc infantil a la Festa Major de Gràcia del 2010. Detall del guarnit del carrer de Joan Blanques de Baix a la Festa Major de Gràcia del 2010. Nou de set de la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant la Festa Major del 2008. Orquestra i decoració il·luminada feta pels veïns del carrer, a la Festa Major de Gràcia del 2009. La Festa Major de Gràcia és la festivitat anual més important de la Vila de Gràcia.

Barcelona і Festa Major de Gràcia · Festa Major de Gràcia і Història de Barcelona · Veure més »

Fets de Maig

Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

Barcelona і Fets de Maig · Fets de Maig і Història de Barcelona · Veure més »

Filmoteca de Catalunya

Retrat de Ramón de Baños (1890-1980) Cartellera de cinema Sala Montserrat (ca. 1910) La Filmoteca de Catalunya és l'arxiu cinematogràfic de la Generalitat de Catalunya dedicat a preservar i difondre el patrimoni audiovisual i la cultura cinematogràfica, d'acord amb allò disposat per la Llei del cinema (2010).

Barcelona і Filmoteca de Catalunya · Filmoteca de Catalunya і Història de Barcelona · Veure més »

Fira de Barcelona

El recinte de Montjuïc durant la celebració del Saló del Còmic Torres de l'arquitecte Toyo Ito davant del recinte de Gran Via, a la Plaça d'Europa (l'Hospitalet de Llobregat) Fira de Barcelona és la institució firal de Barcelona i una de les més importants d'Europa.

Barcelona і Fira de Barcelona · Fira de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Flor de Barcelona

Panot «flor de Barcelona». La flor de Barcelona o rosa de Barcelona és un tipus de panot el disseny del qual durant un temps es va atribuir a Josep Puig i Cadafalch, que l'hauria ideat per al vestíbul de la casa Amatller, i posteriorment l'Ajuntament l'hauria emprat per pavimentar les voreres de nombrosos carrers de Barcelona, especialment a l'Eixample.

Barcelona і Flor de Barcelona · Flor de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Fonts de Barcelona

Font màgica de Montjuïc Les fonts de Barcelona constitueixen un conjunt de diversos tipus de dispensadors d'aigua per al consum públic, ja sigui fonts pròpiament dites, estanys, brolladors, cascades o diverses tipologies de segell arquitectònic o enginyer.

Barcelona і Fonts de Barcelona · Fonts de Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Barcelona і Fortalesa de la Ciutadella · Fortalesa de la Ciutadella і Història de Barcelona · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Barcelona і França · França і Història de Barcelona · Veure més »

Francesc Ferrer i Guàrdia

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 14 de gener de 1859 - Montjuïc (Barcelona), 13 d'octubre de 1909) va ser un important pedagog anarquista i lliurepensador català.

Barcelona і Francesc Ferrer i Guàrdia · Francesc Ferrer i Guàrdia і Història de Barcelona · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona і Francesc Macià i Llussà · Francesc Macià i Llussà і Història de Barcelona · Veure més »

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Barcelona і Francesc Pi i Margall · Francesc Pi i Margall і Història de Barcelona · Veure més »

Francisco Ibáñez Talavera

fou un prolífic autor de còmics.

Barcelona і Francisco Ibáñez Talavera · Francisco Ibáñez Talavera і Història de Barcelona · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Barcelona і Franquisme · Franquisme і Història de Barcelona · Veure més »

Fundació Antoni Tàpies

La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Fundació Antoni Tàpies · Fundació Antoni Tàpies і Història de Barcelona · Veure més »

Fundació Joan Miró

La Fundació Joan Miró és una institució cultural de Barcelona que custodia algunes de les obres més representatives d'aquest pintor català.

Barcelona і Fundació Joan Miró · Fundació Joan Miró і Història de Barcelona · Veure més »

Funicular de Montjuïc

El funicular de Montjuïc és un mitjà de transport públic per cable de la ciutat de Barcelona, i concretament un funicular, que facilita l'accés a la muntanya de Montjuïc, amb un recorregut de 758 metres que salva un desnivell de 76 metres, entre les dues úniques estacions actuals de Paral·lel i Parc de Montjuïc.

Barcelona і Funicular de Montjuïc · Funicular de Montjuïc і Història de Barcelona · Veure més »

Funicular del Tibidabo

El funicular del Tibidabo és un funicular de Barcelona que uneix la Plaça del Doctor Andreu amb el Tibidabo.

Barcelona і Funicular del Tibidabo · Funicular del Tibidabo і Història de Barcelona · Veure més »

Futbol

El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.

Barcelona і Futbol · Futbol і Història de Barcelona · Veure més »

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Futbol Club Barcelona · Futbol Club Barcelona і Història de Barcelona · Veure més »

Gas natural

Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.

Barcelona і Gas natural · Gas natural і Història de Barcelona · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Barcelona і Gènova · Gènova і Història de Barcelona · Veure més »

Gòtic català

XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Barcelona і Gòtic català · Gòtic català і Història de Barcelona · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Barcelona і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Història de Barcelona · Veure més »

George Orwell

Eric Arthur Blair, més conegut pel pseudònim literari George Orwell (Motihari, Raj Britànic, 25 de juny de 1903 - Londres, 21 de gener de 1950), fou un escriptor i periodista anglès.

Barcelona і George Orwell · George Orwell і Història de Barcelona · Veure més »

Golondrina

valencià de Peníscola (Baix Maestrat). Una golondrina és un tipus d'embarcació turística a motor.

Barcelona і Golondrina · Golondrina і Història de Barcelona · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Barcelona і Gran Teatre del Liceu · Gran Teatre del Liceu і Història de Barcelona · Veure més »

Gran Via de les Corts Catalanes

La Gran Via de les Corts Catalanes és una de les vies més importants de la ciutat de Barcelona, que la travessa d'un costat a l'altre, amb un recorregut de més de nou quilòmetres (tretze comptant les prolongacions a l'Hospitalet i Sant Adrià), amb què és el carrer més llarg de l'Estat espanyol.

Barcelona і Gran Via de les Corts Catalanes · Gran Via de les Corts Catalanes і Història de Barcelona · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Barcelona і Grècia · Grècia і Història de Barcelona · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Barcelona і Guerra Civil catalana · Guerra Civil catalana і Història de Barcelona · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Barcelona і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Història de Barcelona · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Guerra de Successió Espanyola і Història de Barcelona · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Barcelona і Guerra del Francès · Guerra del Francès і Història de Barcelona · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Barcelona і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Història de Barcelona · Veure més »

Hodonímia de Barcelona

XIX és el centre neuràlgic de Barcelona. Els hodònims de Barcelona estan regulats per la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona, una comissió depenent de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Història de Barcelona і Hodonímia de Barcelona · Veure més »

Homenatge a Catalunya

Homenatge a Catalunya (en anglès: Homage to Catalonia) és el relat personal de George Orwell sobre la Guerra Civil espanyola, escrit en primera persona.

Barcelona і Homenatge a Catalunya · Història de Barcelona і Homenatge a Catalunya · Veure més »

Horta-Guinardó

Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Horta-Guinardó · Història de Barcelona і Horta-Guinardó · Veure més »

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Barcelona і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Història de Barcelona і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Veure més »

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Història de Barcelona і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Barcelona і Humanisme · Història de Barcelona і Humanisme · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Barcelona і Ibers · Història de Barcelona і Ibers · Veure més »

Ildefons Cerdà i Sunyer

Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.

Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Història de Barcelona і Ildefons Cerdà i Sunyer · Veure més »

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Barcelona і Impremta · Història de Barcelona і Impremta · Veure més »

Indústria tèxtil

Sala de producció a l'Índia La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.

Barcelona і Indústria tèxtil · Història de Barcelona і Indústria tèxtil · Veure més »

Indianes

Teixit d''''indiana''' de Narcisse-Alexandre Buquet (Rouen, v. 1855) Motlle de fusta per a l'estampació d'indianes, al Museu d'Història de Barcelona Botiga d'indianes. Pintura atribuïda a Gabriel Planella i Conxello. Col·lecció del Museu d'Història de Barcelona. Les indianes eren uns teixits de cotó estampats per una sola cara, que rebien aquest nom perquè imitaven produccions d'origen oriental de teixit calicó, especialment de l'Índia.

Barcelona і Indianes · Història de Barcelona і Indianes · Veure més »

Infrahabitatge

Dharavi, un dels majors barris de tuguris al món, a la ciutat de Bombai. ''Favela ''Dona Rocinha a la ciutat de Rio de Janeiro Haití Un infrahabitatge, barri de barraques, assentament irregular o assentament informal és un lloc on s'estableix una persona o una comunitat que roman al marge del reglament establert per les autoritats encarregades de l'ordenament urbà.

Barcelona і Infrahabitatge · Història de Barcelona і Infrahabitatge · Veure més »

Invasió de l'Iraq de 2003

La Invasió de l'Iraq (també anomenada Guerra de l'Iraq, Segona Guerra del Golf o Tercera Guerra del Golf) fou la invasió militar de l'Iraq duta a terme per part una coalició de països liderats pels Estats Units que va causar la caiguda del govern de Saddam Hussein i va suposar l'ocupació de l'Iraq per part de tropes nord-americanes i de la coalició la primavera de l'any 2003 en el marc de l'operació guerra contra el terrorisme encapçalada per l'administració Bush.

Barcelona і Invasió de l'Iraq de 2003 · Història de Barcelona і Invasió de l'Iraq de 2003 · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Barcelona і Irlanda · Història de Barcelona і Irlanda · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Barcelona і Isabel I de Castella · Història de Barcelona і Isabel I de Castella · Veure més »

Jaime Gil de Biedma

Jaime Gil de Biedma y Alba (Barcelona, 13 de novembre de 1929 - ibídem, 8 de gener de 1990), poeta català en llengua castellana, és un dels autors més rellevants de la generació del 50.

Barcelona і Jaime Gil de Biedma · Història de Barcelona і Jaime Gil de Biedma · Veure més »

Jardins del Turó del Putxet

Els Jardins del Turó del Putxet es troben al turó del mateix nom, al barri del Putxet i Farró de Barcelona.

Barcelona і Jardins del Turó del Putxet · Història de Barcelona і Jardins del Turó del Putxet · Veure més »

Jaume Collboni i Cuadrado

és un polític i advocat català, batlle de Barcelona des del 2023.

Barcelona і Jaume Collboni i Cuadrado · Història de Barcelona і Jaume Collboni i Cuadrado · Veure més »

Jean Nouvel

Torre Agbar, Barcelona Jean Nouvel (Fumèl, 12 d'agost de 1945) és un arquitecte i dissenyador francès.

Barcelona і Jean Nouvel · Història de Barcelona і Jean Nouvel · Veure més »

Joan Clos i Matheu

Joan Clos i Matheu (Parets del Vallès, 1949) és un polític català que fou alcalde de Barcelona entre 1997 i 2006, i Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç des de 2006 fins a 2008.

Barcelona і Joan Clos i Matheu · Història de Barcelona і Joan Clos i Matheu · Veure més »

Joan Manuel Serrat i Teresa

Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 27 de desembre de 1943), reconegut artísticament com a Joan Manuel Serrat, és un dels cantautors i músics catalans més populars.

Barcelona і Joan Manuel Serrat i Teresa · Història de Barcelona і Joan Manuel Serrat i Teresa · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Barcelona і Joan Maragall i Gorina · Història de Barcelona і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Barcelona і Joan Miró i Ferrà · Història de Barcelona і Joan Miró i Ferrà · Veure més »

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.

Barcelona і Joan Salvat-Papasseit · Història de Barcelona і Joan Salvat-Papasseit · Veure més »

Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern.

Barcelona і Jocs Olímpics · Història de Barcelona і Jocs Olímpics · Veure més »

Jocs Olímpics d'Estiu de 1992

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.

Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Història de Barcelona і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »

Jordi Hereu i Boher

Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 14 de juny de 1965) és un polític català, actual Ministre d'Indústria del govern espanyol des de novembre de 2023.

Barcelona і Jordi Hereu i Boher · Història de Barcelona і Jordi Hereu i Boher · Veure més »

Josep Lluís Sert i López

Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.

Barcelona і Josep Lluís Sert i López · Història de Barcelona і Josep Lluís Sert i López · Veure més »

Josep Maria de Porcioles i Colomer

Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993) fou un jurista, notari i polític català.

Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Història de Barcelona і Josep Maria de Porcioles i Colomer · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Barcelona і Josep Puig i Cadafalch · Història de Barcelona і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Junts per Catalunya (partit polític)

Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.

Barcelona і Junts per Catalunya (partit polític) · Història de Barcelona і Junts per Catalunya (partit polític) · Veure més »

L'Hospitalet de Llobregat

L'Hospitalet de Llobregat, abreujat com L'H, és una ciutat i municipi a la comarca del Barcelonès, al marge esquerre del riu Llobregat.

Barcelona і L'Hospitalet de Llobregat · Història de Barcelona і L'Hospitalet de Llobregat · Veure més »

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Barcelona і La Barceloneta · Història de Barcelona і La Barceloneta · Veure més »

La Biga i la Busca

La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.

Barcelona і La Biga i la Busca · Història de Barcelona і La Biga i la Busca · Veure més »

La Caixa

La Fundació Bancària Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, més coneguda com Fundació «La Caixa», és la primera de l'Estat i la tercera del món en actius, després de la Fundació Bill i Melinda Gates i del Wellcome Trust, amb participacions en Gas Natural Fenosa, Abertis, Suez, Cellnex, Inbursa, Vithas o Saba, entre d'altres, mitjançant la societat de cartera Criteria Caixa, participada al 100%.

Barcelona і La Caixa · Història de Barcelona і La Caixa · Veure més »

La Mercè

Plaça d'Espanya La Mercè és la festa major de la ciutat de Barcelona, que se celebra pels volts del 24 de setembre, festivitat de la Mare de Déu de la Mercè.

Barcelona і La Mercè · Història de Barcelona і La Mercè · Veure més »

La Rambla

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.

Barcelona і La Rambla · Història de Barcelona і La Rambla · Veure més »

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.

Barcelona і La Vanguardia · Història de Barcelona і La Vanguardia · Veure més »

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Barcelona і La Veu de Catalunya · Història de Barcelona і La Veu de Catalunya · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Barcelona і Latitud · Història de Barcelona і Latitud · Veure més »

Línia 1 del metro de Barcelona

Línia 1 La línia 1 o línia vermella del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Barcelona і Línia 1 del metro de Barcelona · Història de Barcelona і Línia 1 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 10 del metro de Barcelona

Línia 10 L'L10 o línia 10 és un dels serveis de metro que transcorren pel túnel de la línia 9 del metro de Barcelona juntament amb l'L9 pròpiament dita.

Barcelona і Línia 10 del metro de Barcelona · Història de Barcelona і Línia 10 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 11 del metro de Barcelona

Línia 11 La línia 11 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a cinc barris de les poblacions de Barcelona i Montcada i Reixac.

Barcelona і Línia 11 del metro de Barcelona · Història de Barcelona і Línia 11 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 3 del metro de Barcelona

Línia 3 La línia 3 o línia verda del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Línia 3 del metro de Barcelona · Història de Barcelona і Línia 3 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 5 del metro de Barcelona

Línia 5 La línia 5 o línia blava del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dona servei a les ciutats de Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Barcelona.

Barcelona і Línia 5 del metro de Barcelona · Història de Barcelona і Línia 5 del metro de Barcelona · Veure més »

Línia 9 del metro de Barcelona

L9 La línia 9 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolitana soterrada que actualment té 24 estacions en funcionament repartides en dos trams: el tram nord (L9 Nord), de 7,9 km de longitud amb 9 estacions, que discorre entre Santa Coloma de Gramenet i el nord de Barcelona; i el tram sud (L9 Sud), de 19,6 km de longitud amb 15 estacions, que recorre els districtes meridionals de la Ciutat Comtal, a més de l'Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat.

Barcelona і Línia 9 del metro de Barcelona · Història de Barcelona і Línia 9 del metro de Barcelona · Veure més »

Les Corts

Les Corts és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Les Corts · Història de Barcelona і Les Corts · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Barcelona і Lleida · Història de Barcelona і Lleida · Veure més »

Llista de batlles de Barcelona

El batlle o alcalde de Barcelona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Barcelona.

Barcelona і Llista de batlles de Barcelona · Història de Barcelona і Llista de batlles de Barcelona · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Barcelona і Llobregat · Història de Barcelona і Llobregat · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Barcelona і Lluís Companys i Jover · Història de Barcelona і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Història de Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís Maria Xirinacs i Damians

Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d'agost de 1932 - Ogassa, 11 d'agost de 2007) fou un sacerdot, polític, filòsof de la noviolència i assagista català.

Barcelona і Lluís Maria Xirinacs i Damians · Història de Barcelona і Lluís Maria Xirinacs i Damians · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Barcelona і Londres · Història de Barcelona і Londres · Veure més »

Ludwig Mies van der Rohe

Ludwig Mies van der Rohe (Aquisgrà, 27 de març de 1886 – Chicago, 17 d'agost de 1969) va ser un arquitecte alemany, considerat com un dels més destacats del.

Barcelona і Ludwig Mies van der Rohe · Història de Barcelona і Ludwig Mies van der Rohe · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Barcelona і Madrid · Història de Barcelona і Madrid · Veure més »

Maians (illa)

Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. Maians era una illa de sorra a un centenar de metres de la línia de costa de Barcelona.

Barcelona і Maians (illa) · Història de Barcelona і Maians (illa) · Veure més »

Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa»

La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012.

Barcelona і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» · Història de Barcelona і Manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Barcelona і Mar Mediterrània · Història de Barcelona і Mar Mediterrània · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Barcelona і Marca Hispànica · Història de Barcelona і Marca Hispànica · Veure més »

MareNostrum

MareNostrum és el nom genèric que el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC) dona al seu superordinador més emblemàtic i que tradicionalment és el més potent a Espanya i ocupa llocs destacats al rànquing internacional de supercomputadors Top500.

Barcelona і MareNostrum · Història de Barcelona і MareNostrum · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Barcelona і Marsella · Història de Barcelona і Marsella · Veure més »

Mercat de la Boqueria

El Mercat de la Boqueria, popularment conegut com la Boqueria, es troba a la plaça porxada de Sant Josep, al costat de la Rambla de Barcelona, i està catalogat com a bé cultural d'interès local.

Barcelona і Mercat de la Boqueria · Història de Barcelona і Mercat de la Boqueria · Veure més »

Mercat de les Flors

El Mercat de les Flors és un teatre municipal de Barcelona, obert l'any 1983 a l'antic edifici noucentista del Palau de l'Agricultura, construït arran de l'Exposició Internacional de 1929 a la muntanya de Montjuïc.

Barcelona і Mercat de les Flors · Història de Barcelona і Mercat de les Flors · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Barcelona і Mercè Rodoreda i Gurguí · Història de Barcelona і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Metro de Barcelona

El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità en la seva major part soterrat que dona servei als diferents barris i districtes de Barcelona i els municipis adjacents de l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Sant Boi de Llobregat, Montcada i Reixac i el Prat de Llobregat, en una àrea que comprèn més enllà del Llobregat i del Besòs.

Barcelona і Metro de Barcelona · Història de Barcelona і Metro de Barcelona · Veure més »

Mobiliari urbà de Barcelona

Bancs model ''Romàntic'', jardins de Jaume Vicens i Vives. El mobiliari urbà de Barcelona és gestionat per l'Àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.

Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona · Història de Barcelona і Mobiliari urbà de Barcelona · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Barcelona і Modernisme català · Història de Barcelona і Modernisme català · Veure més »

Molins de Rei

Escut sense oficialitzar de Molins de Rei. Bandera no oficialitzada de Molins de Rei. Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Barcelona і Molins de Rei · Història de Barcelona і Molins de Rei · Veure més »

Mont Tàber

El Mont Tàber és un turó situat al barri Gòtic de Barcelona, a 16,9 m sobre el nivell del mar, i que acollí el primer assentament romà de la nova Bàrcino.

Barcelona і Mont Tàber · Història de Barcelona і Mont Tàber · Veure més »

Montcada i Reixac

Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.

Barcelona і Montcada i Reixac · Història de Barcelona і Montcada i Reixac · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Història de Barcelona і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Barcelona і Montpeller · Història de Barcelona і Montpeller · Veure més »

Montserrat Caballé i Folch

fou una soprano i cantant d'òpera catalana.

Barcelona і Montserrat Caballé i Folch · Història de Barcelona і Montserrat Caballé i Folch · Veure més »

Monument a Colom

El Monument a Colom és un dels més famosos de la ciutat de Barcelona, construït en homenatge al descobridor Cristòfor Colom.

Barcelona і Monument a Colom · Història de Barcelona і Monument a Colom · Veure més »

Mossos d'Esquadra

Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.

Barcelona і Mossos d'Esquadra · Història de Barcelona і Mossos d'Esquadra · Veure més »

Mundo Deportivo

Mundo Deportivo és el diari de premsa esportiva del Grupo Godó.

Barcelona і Mundo Deportivo · Història de Barcelona і Mundo Deportivo · Veure més »

Muralla romana de Barcelona

La Muralla romana de Barcelona és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Barcelona і Muralla romana de Barcelona · Història de Barcelona і Muralla romana de Barcelona · Veure més »

Museu d'Art Contemporani de Barcelona

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, conegut també per les seves sigles MACBA, és un museu dedicat a l'exposició de l'art i les pràctiques culturals contemporànies.

Barcelona і Museu d'Art Contemporani de Barcelona · Història de Barcelona і Museu d'Art Contemporani de Barcelona · Veure més »

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Història de Barcelona і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Barcelona і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Història de Barcelona і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Museu Picasso de Barcelona

El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.

Barcelona і Museu Picasso de Barcelona · Història de Barcelona і Museu Picasso de Barcelona · Veure més »

Narcís Serra i Serra

Narcís Serra i Serra (Barcelona, 30 de maig de 1943) és un polític i economista català, militant del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Barcelona і Narcís Serra i Serra · Història de Barcelona і Narcís Serra i Serra · Veure més »

Natació

Nedador La natació és l'autopropulsió d'una persona a través de l'aigua o un altre líquid, generalment per recreació, esport, exercici o supervivència.

Barcelona і Natació · Història de Barcelona і Natació · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Barcelona і Neolític · Història de Barcelona і Neolític · Veure més »

Norman Robert Foster

Norman Robert, Baró Foster of Thames Bank, OM, Kt. (Manchester, Regne Unit 1 de juny de 1935) és un arquitecte britànic, un dels arquitectes contemporanis amb major renom i reconeixement internacional.

Barcelona і Norman Robert Foster · Història de Barcelona і Norman Robert Foster · Veure més »

Nou Barris

Nou Barris és un districte de Barcelona a l'extrem nord de la ciutat, entre la serra de Collserola i l'avinguda Meridiana.

Barcelona і Nou Barris · Història de Barcelona і Nou Barris · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Barcelona і Nova York · Història de Barcelona і Nova York · Veure més »

Observatori Fabra

L'Observatori Fabra és un observatori astronòmic de Barcelona, situat sobre un contrafort del Tibidabo encarat cap al sud, a 411 m d'altitud.

Barcelona і Observatori Fabra · Història de Barcelona і Observatori Fabra · Veure més »

Olimpíada Popular

Lluís Companys, president del comitè organitzador LOlimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme per l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Barcelona і Olimpíada Popular · Història de Barcelona і Olimpíada Popular · Veure més »

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Barcelona і Orde del Toisó d'Or · Història de Barcelona і Orde del Toisó d'Or · Veure més »

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya · Història de Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Barcelona і Palau de la Música Catalana · Història de Barcelona і Palau de la Música Catalana · Veure més »

Palau Nacional (Barcelona)

El Palau Nacional vist des de l'avinguda de Maria Cristina El Palau Nacional, situat a Montjuïc (Barcelona), és un palau construït entre el 1926 i el 1929 per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i que des del 1934 allotja el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Barcelona і Palau Nacional (Barcelona) · Història de Barcelona і Palau Nacional (Barcelona) · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Barcelona і Palau Reial Major · Història de Barcelona і Palau Reial Major · Veure més »

Palau Sant Jordi

El Palau de Sant Jordi és un pavelló d'esports de Barcelona, construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.

Barcelona і Palau Sant Jordi · Història de Barcelona і Palau Sant Jordi · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Barcelona і París · Història de Barcelona і París · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Barcelona і Parc de la Ciutadella · Història de Barcelona і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parc del Fòrum

Logo del Parc del Fòrum El Parc del Fòrum és un recinte de la ciutat de Barcelona que fou construït per al Fòrum Universal de les Cultures 2004 i on actualment es fan diferents actes i espectacles al llarg de l'any.

Barcelona і Parc del Fòrum · Història de Barcelona і Parc del Fòrum · Veure més »

Parc del Laberint d'Horta

El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat.

Barcelona і Parc del Laberint d'Horta · Història de Barcelona і Parc del Laberint d'Horta · Veure més »

Parc Güell

El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.

Barcelona і Parc Güell · Història de Barcelona і Parc Güell · Veure més »

Parcs i jardins de Barcelona

Arranjament floral amb l'escut de Barcelona, Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer. El conjunt de parcs i jardins de Barcelona té una extensió de 2.784 hectàrees.

Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona · Història de Barcelona і Parcs i jardins de Barcelona · Veure més »

Paria

Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles  i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.

Barcelona і Paria · Història de Barcelona і Paria · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Barcelona і Parlament de Catalunya · Història de Barcelona і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Barcelona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Història de Barcelona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Partit Popular de Catalunya

El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.

Barcelona і Partit Popular de Catalunya · Història de Barcelona і Partit Popular de Catalunya · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Barcelona і Pasqual Maragall i Mira · Història de Barcelona і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Barcelona і Patrimoni de la Humanitat · Història de Barcelona і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pau Gasol i Sáez

Pau Gasol i Sáez (Barcelona, 6 de juliol de 1980) és un exjugador de bàsquet professional català.

Barcelona і Pau Gasol i Sáez · Història de Barcelona і Pau Gasol i Sáez · Veure més »

Pavelló alemany

El Pavelló Mies van der Rohe, conegut internacionalment com el Pavelló Barcelona, fou construït com el pavelló alemany de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 per Mies van der Rohe i Lilly Reich.

Barcelona і Pavelló alemany · Història de Barcelona і Pavelló alemany · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Barcelona і Península Ibèrica · Història de Barcelona і Península Ibèrica · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Barcelona і Peronella d'Aragó · Història de Barcelona і Peronella d'Aragó · Veure més »

Pla Cerdà

El Pla Cerdà fou un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris del pla hipodàmic, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària.

Barcelona і Pla Cerdà · Història de Barcelona і Pla Cerdà · Veure més »

Pla de Barcelona

Evolució de la línia de la costa al districte de Ciutat Vella. El Pla de Barcelona és una plana situada a la comarca catalana del Barcelonès.

Barcelona і Pla de Barcelona · Història de Barcelona і Pla de Barcelona · Veure més »

Pla de Palau (Barcelona)

El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Barcelona і Pla de Palau (Barcelona) · Història de Barcelona і Pla de Palau (Barcelona) · Veure més »

Plaça d'Espanya (Barcelona)

La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel.

Barcelona і Plaça d'Espanya (Barcelona) · Història de Barcelona і Plaça d'Espanya (Barcelona) · Veure més »

Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).

Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Història de Barcelona і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »

Plaça del Rei

La plaça del Rei és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, situada al barri Gòtic.

Barcelona і Plaça del Rei · Història de Barcelona і Plaça del Rei · Veure més »

Plaça Reial

La Plaça Reial és un espai públic del Barri Gòtic que inclou el conjunt arquitectònic del mateix nom, catalogat com a Bé cultural d'interès local.

Barcelona і Plaça Reial · Història de Barcelona і Plaça Reial · Veure més »

Platja de la Barceloneta

La platja de la Barceloneta és una platja de Barcelona del barri de la Barceloneta a Ciutat Vella.

Barcelona і Platja de la Barceloneta · Història de Barcelona і Platja de la Barceloneta · Veure més »

Platja de la Mar Bella

La platja de la Mar Bella és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Barcelona і Platja de la Mar Bella · Història de Barcelona і Platja de la Mar Bella · Veure més »

Platja de la Nova Mar Bella

La platja de la Nova Mar Bella és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Barcelona і Platja de la Nova Mar Bella · Història de Barcelona і Platja de la Nova Mar Bella · Veure més »

Platja de Sant Sebastià (Barcelona)

La Platja de Sant Sebastià és una platja del barri de la Barceloneta (Ciutat Vella) de Barcelona.

Barcelona і Platja de Sant Sebastià (Barcelona) · Història de Barcelona і Platja de Sant Sebastià (Barcelona) · Veure més »

Platja del Bogatell

La platja del Bogatell és una platja situada a Barcelona al districte de Sant Martí.

Barcelona і Platja del Bogatell · Història de Barcelona і Platja del Bogatell · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Barcelona і Pompeu Fabra i Poch · Història de Barcelona і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Port de Barcelona

El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.

Barcelona і Port de Barcelona · Història de Barcelona і Port de Barcelona · Veure més »

Port Vell de Barcelona

El Port Vell de Barcelona és la part més antiga del Port de Barcelona.

Barcelona і Port Vell de Barcelona · Història de Barcelona і Port Vell de Barcelona · Veure més »

Portal de Mar

Fotografia del Portal de Mar construït per Josep Massanès i Mestres El Portal de Mar era un dels deu portals del segon recinte emmurallat de Barcelona.

Barcelona і Portal de Mar · Història de Barcelona і Portal de Mar · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Barcelona і Primera Guerra Mundial · Història de Barcelona і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Barcelona і Primera República Espanyola · Història de Barcelona і Primera República Espanyola · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Barcelona і Producte interior brut · Història de Barcelona і Producte interior brut · Veure més »

Província de Barcelona

La província de Barcelona és una demarcació administrativa de l'administració local d'Espanya, amb capital a Barcelona, que aglutina 311 municipis amb una població total de 5.487.935 habitants; i és la província més poblada de Catalunya i la segona d'Espanya.

Barcelona і Província de Barcelona · Història de Barcelona і Província de Barcelona · Veure més »

Quim Monzó

Joaquim Monzó i Gómez, conegut pel nom de ploma Quim Monzó, (Barcelona, 24 de març de 1952) és un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà.

Barcelona і Quim Monzó · Història de Barcelona і Quim Monzó · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Barcelona і Ramon Berenguer IV · Història de Barcelona і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Barcelona і Ramon Casas i Carbó · Història de Barcelona і Ramon Casas i Carbó · Veure més »

Ràdio Barcelona

Maria Sabaté, primera veu de Ràdio Barcelona Joan Tomàs i Parés dirigint una emissió en directe a Ràdio Barcelona en la dècada de 1940 Ràdio Barcelona és l'emissora de ràdio més antiga dels Països Catalans i la primera amb llicència a l'Estat espanyol, inaugurada a Barcelona el 14 de novembre de 1924 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió.

Barcelona і Ràdio Barcelona · Història de Barcelona і Ràdio Barcelona · Veure més »

Recurs Econòmic Ciutadà

El Recurs Econòmic Ciutadà o REC és una moneda digital d'àmbit local de la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Recurs Econòmic Ciutadà · Història de Barcelona і Recurs Econòmic Ciutadà · Veure més »

Reial Club de Tennis Barcelona

Entrada a la seu del Reial Club de Tennis Barcelona, a Pedralbes El Reial Club de Tennis Barcelona 1899 (RCTB 1899) és una entitat esportiva catalana fundada el 1899 amb el nom de Barcelona Lawn-Tennis Club, i que fou aleshores la pionera en la pràctica del tennis a Espanya.

Barcelona і Reial Club de Tennis Barcelona · Història de Barcelona і Reial Club de Tennis Barcelona · Veure més »

Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona (S.A.D.). o simplement Espanyol és un club de futbol de la ciutat de Barcelona i que té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat.

Barcelona і Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona · Història de Barcelona і Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Barcelona і Remences · Història de Barcelona і Remences · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Barcelona і República Catalana · Història de Barcelona і República Catalana · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Barcelona і Revolució de 1868 · Història de Barcelona і Revolució de 1868 · Veure més »

Ricard Bofill i Leví

Ricard Bofill i Leví (Barcelona, 5 de desembre de 1939 – 14 de gener de 2022) fou un arquitecte i urbanista català, de reconeguda fama mundial.

Barcelona і Ricard Bofill i Leví · Història de Barcelona і Ricard Bofill i Leví · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Barcelona і Romanticisme · Història de Barcelona і Romanticisme · Veure més »

Ronda de Dalt

La Ronda de Dalt al seu pas per La Vall d'Hebron (Carrer Granja Vella). Barcelona La B-20 o Ronda de Dalt és una via ràpida que recorre la part alta de l'àrea metropolitana de Barcelona per la part de la muntanya.

Barcelona і Ronda de Dalt · Història de Barcelona і Ronda de Dalt · Veure més »

Ronda del Litoral

Vista de la ronda litoral al seu pas per Diagonal Mar La Ronda del Litoral a la Verneda La B-10 o Ronda del Litoral (anomenada també Ronda Litoral) és una via ràpida de circumval·lació de 20 km que recorre el cor de l'àrea metropolitana de Barcelona passant pel sud de Barcelona, tot seguint el curs dels rius Llobregat i Besòs, i la mar Mediterrània.

Barcelona і Ronda del Litoral · Història de Barcelona і Ronda del Litoral · Veure més »

Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià de Besòs és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Barcelona і Sant Adrià de Besòs · Història de Barcelona і Sant Adrià de Besòs · Veure més »

Sant Andreu de Palomar

Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.

Barcelona і Sant Andreu de Palomar · Història de Barcelona і Sant Andreu de Palomar · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Barcelona і Sant Cugat del Vallès · Història de Barcelona і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sant Genís dels Agudells

Una de les campanes de Sant Genís Sant Genís dels Agudells és un barri del districte d'Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Sant Genís dels Agudells · Història de Barcelona і Sant Genís dels Agudells · Veure més »

Sant Gervasi de Cassoles

L'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, agregat a Barcelona el 1897, s'estenia per bona part de l'antic districte III de Barcelona, al nord-oest de la ciutat, entre els municipis, abans també independents, de Sarrià, les Corts de Sarrià, Gràcia i Horta.

Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Història de Barcelona і Sant Gervasi de Cassoles · Veure més »

Sant Just Desvern

Sant Just Desvern és un municipi situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola.

Barcelona і Sant Just Desvern · Història de Barcelona і Sant Just Desvern · Veure més »

Sant Martí de Provençals

Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Sant Martí de Provençals · Història de Barcelona і Sant Martí de Provençals · Veure més »

Sant Pau del Camp

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.

Barcelona і Sant Pau del Camp · Història de Barcelona і Sant Pau del Camp · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Barcelona і Sant Petersburg · Història de Barcelona і Sant Petersburg · Veure més »

Santa Coloma de Gramenet

Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

Barcelona і Santa Coloma de Gramenet · Història de Barcelona і Santa Coloma de Gramenet · Veure més »

Santa Creu d'Olorda

La Santa Creu d'Olorda és una ermita i també rep aquest nom l'enclavament on està construïda, que pertany administrativament al districte de Sarrià-Sant Gervasi al municipi de Barcelona, però separat lleugerament de la resta del terme municipal.

Barcelona і Santa Creu d'Olorda · Història de Barcelona і Santa Creu d'Olorda · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Barcelona і Santa Maria del Mar · Història de Barcelona і Santa Maria del Mar · Veure més »

Santiago Calatrava Valls

Santiago Calatrava Valls (Benimàmet, València, 1951) és un arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.

Barcelona і Santiago Calatrava Valls · Història de Barcelona і Santiago Calatrava Valls · Veure més »

Sants

Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.

Barcelona і Sants · Història de Barcelona і Sants · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Barcelona і Saragossa · Història de Barcelona і Saragossa · Veure més »

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Barcelona і Sardana · Història de Barcelona і Sardana · Veure més »

Sarrià (Barcelona)

L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Sarrià (Barcelona) · Història de Barcelona і Sarrià (Barcelona) · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Barcelona і Segona Guerra Púnica · Història de Barcelona і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Barcelona і Setmana Tràgica · Història de Barcelona і Setmana Tràgica · Veure més »

Societat Espanyola d'Electricitat

La Societat Espanyola d'Electricitat fou una companyia dedicada a la producció i distribució d'energia elèctrica al públic fundada el 1881 a Barcelona.

Barcelona і Societat Espanyola d'Electricitat · Història de Barcelona і Societat Espanyola d'Electricitat · Veure més »

Somorrostro

El Somorrostro fou un barri de barraques de Barcelona situat als actuals districte de Sant Martí i de Ciutat Vella durant el.

Barcelona і Somorrostro · Història de Barcelona і Somorrostro · Veure més »

Soprano

Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.

Barcelona і Soprano · Història de Barcelona і Soprano · Veure més »

Sport

Sport és un diari d'informació esportiva, de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona.

Barcelona і Sport · Història de Barcelona і Sport · Veure més »

Taxi

Un taxi a Barcelona. Un taxi a Szczecin (Polònia) El taxi és l'automòbil amb conductor (taxista) que s'utilitza en el servei públic de transport de passatgers la finalitat del qual és traslladar una o més persones que en forma conjunta contracten el servei i que en general realitzen trajectes curts o mitjos dintre dels centres poblats.

Barcelona і Taxi · Història de Barcelona і Taxi · Veure més »

Teatre Nacional de Catalunya

El Teatre Nacional de Catalunya (també conegut com a TNC) és un teatre ubicat a Barcelona.

Barcelona і Teatre Nacional de Catalunya · Història de Barcelona і Teatre Nacional de Catalunya · Veure més »

Telefèric de Montjuïc

El telefèric de Montjuïc és un remuntador que dona accés a la muntanya barcelonina de Montjuïc des de la falda oriental unint l'Avinguda Miramar i el Funicular de Montjuïc amb el Castell de Montjuïc, situat just al punt més elevat de la muntanya.

Barcelona і Telefèric de Montjuïc · Història de Barcelona і Telefèric de Montjuïc · Veure més »

Telefónica

Telefónica, S.A., abans coneguda com a Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), és un grup empresarial multinacional de telecomunicacions, inicialment de telefonia.

Barcelona і Telefónica · Història de Barcelona і Telefónica · Veure més »

Temple d'August de Barcelona

El temple d'August de Barcelona fou un edifici de la colònia romana de Bàrcino dedicat al culte imperial a August, les restes del qual es troben a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, al carrer del Paradís de Barcelona, i estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.

Barcelona і Temple d'August de Barcelona · Història de Barcelona і Temple d'August de Barcelona · Veure més »

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Barcelona і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Història de Barcelona і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Veure més »

Tennis

Roland Garros El tennis és un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.

Barcelona і Tennis · Història de Barcelona і Tennis · Veure més »

Tibidabo

El Tibidabo és una muntanya de la serra de Collserola, amb el cim més alt de 516,2 m Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 d'altitud, situada a l'oest del municipi de Barcelona, al barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes (districte de Sarrià - Sant Gervasi).

Barcelona і Tibidabo · Història de Barcelona і Tibidabo · Veure més »

Torre de Collserola

Torre de Collserola vista des de sota La Torre de Collserola és una torre de telecomunicacions inaugurada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Barcelona і Torre de Collserola · Història de Barcelona і Torre de Collserola · Veure més »

Torre de Comunicacions de Montjuïc

La torre de comunicacions de Montjuïc, coneguda popularment com a torre Calatrava, és obra de l'arquitecte i enginyer valencià Santiago Calatrava, i va ser construïda entre 1989 i 1992 a l'Anella Olímpica de Montjuïc a Barcelona (Catalunya) amb motiu dels jocs Olímpics del 92.

Barcelona і Torre de Comunicacions de Montjuïc · Història de Barcelona і Torre de Comunicacions de Montjuïc · Veure més »

Torre Glòries

La Torre Glòries, també coneguda com a Torre Agbar, és un gratacel situat a la Plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Barcelona і Torre Glòries · Història de Barcelona і Torre Glòries · Veure més »

Torre Mapfre

La torre Mapfre és un gratacel situat a la Vila Olímpica del Poblenou, i és el gratacel més alt de la ciutat i de tot Catalunya, empatat amb el veí Hotel Arts.

Barcelona і Torre Mapfre · Història de Barcelona і Torre Mapfre · Veure més »

Tortell Poltrona

Jaume Mateu i Bullich, (Barcelona, 7 d'abril de 1955) conegut pel seu personatge del Tortell Poltrona, és un director, emprenedor i intèrpret català.

Barcelona і Tortell Poltrona · Història de Barcelona і Tortell Poltrona · Veure més »

Tram de Barcelona

TRAM és el nom comercial del tramvia de Barcelona, i que fa servei dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, conformat per sis línies en dues xarxes inconnexes: Trambaix (T1, T2 i T3) i Trambesòs (T4, T5 i T6).

Barcelona і Tram de Barcelona · Història de Barcelona і Tram de Barcelona · Veure més »

Tramvia

Tramvia a París, França Tramvia a Berlín, Alemanya Un tramvia, o també tram, és un vehicle de propulsió elèctrica sobre rails i mode de transport públic que circula majoritàriament per àrees urbanes i en superfície.

Barcelona і Tramvia · Història de Barcelona і Tramvia · Veure més »

Tramvia Blau

El Tramvia Blau és un tramvia que recorre tota l'avinguda del Tibidabo, a la ciutat de Barcelona, i que uneix el final de la línia L7 dels Ferrocarrils de la Generalitat (Estació d'Avinguda Tibidabo, a la plaça John F. Kennedy) amb l'estació inferior del funicular que puja al Tibidabo.

Barcelona і Tramvia Blau · Història de Barcelona і Tramvia Blau · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Barcelona і Transició democràtica espanyola · Història de Barcelona і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Transports Metropolitans de Barcelona

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la principal empresa gestora del transport públic de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Barcelona і Transports Metropolitans de Barcelona · Història de Barcelona і Transports Metropolitans de Barcelona · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Barcelona і Trienni Liberal · Història de Barcelona і Trienni Liberal · Veure més »

Turó de la Rovira (Barcelona)

El Turó de la Rovira és una muntanya de 262 msnm que s'eleva sobre el Pla de Barcelona.

Barcelona і Turó de la Rovira (Barcelona) · Història de Barcelona і Turó de la Rovira (Barcelona) · Veure més »

Turó de Monterols

El Turó de Monterols, també anomenat turó d'en Gil, és un turonet de Barcelona que amb prou feines sobresurt de la massa d'edificacions.

Barcelona і Turó de Monterols · Història de Barcelona і Turó de Monterols · Veure més »

Turó del Carmel

El Turó del Carmel o turó d'en Móra és una muntanya de 289 metres al municipi de Barcelona, a la comarca del Barcelonès.

Barcelona і Turó del Carmel · Història de Barcelona і Turó del Carmel · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Barcelona і UNESCO · Història de Barcelona і UNESCO · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Barcelona і Unió Europea · Història de Barcelona і Unió Europea · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Barcelona і Unió General de Treballadors · Història de Barcelona і Unió General de Treballadors · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.

Barcelona і Universitat Autònoma de Barcelona · Història de Barcelona і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Universitat de Barcelona · Història de Barcelona і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat Internacional de Catalunya

La Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) és una universitat privada amb seu a Barcelona creada l'any 1997 i reconeguda pel Parlament de Catalunya per la Llei 11/1997, de l'1 d'octubre.

Barcelona і Universitat Internacional de Catalunya · Història de Barcelona і Universitat Internacional de Catalunya · Veure més »

Universitat Oberta de Catalunya

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat catalana en línia de servei públic que s'organitza mitjançant gestió privada.

Barcelona і Universitat Oberta de Catalunya · Història de Barcelona і Universitat Oberta de Catalunya · Veure més »

Universitat Politècnica de Catalunya

La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.

Barcelona і Universitat Politècnica de Catalunya · Història de Barcelona і Universitat Politècnica de Catalunya · Veure més »

Universitat Pompeu Fabra

La Universitat Pompeu Fabra (UPF), creada el 18 de juny de 1990, és una universitat pública situada a Barcelona.

Barcelona і Universitat Pompeu Fabra · Història de Barcelona і Universitat Pompeu Fabra · Veure més »

Universitat Ramon Llull

La Universitat Ramon Llull és una universitat privada amb seu a Barcelona.

Barcelona і Universitat Ramon Llull · Història de Barcelona і Universitat Ramon Llull · Veure més »

Urbanisme de Barcelona

Plànol de Barcelona. Lurbanisme de Barcelona s'ha desenvolupat conforme a l'evolució històrica i territorial de la ciutat, i d'acord amb altres factors definitoris de l'espai públic, com l'arquitectura, les infraestructures urbanes i l'adequació i manteniment d'espais naturals, parcs i jardins.

Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Història de Barcelona і Urbanisme de Barcelona · Veure més »

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Barcelona і Uruguai · Història de Barcelona і Uruguai · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Barcelona і València · Història de Barcelona і València · Veure més »

Vallès

Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Barcelona і Vallès · Història de Barcelona і Vallès · Veure més »

Vallcarca i els Penitents

Vallcarca i els Penitents són dos 'subbarris' de Barcelona que pertanyen al districte de Gràcia, tot i que estigueren lligats històricament fins al 1904 a l'aleshores municipi independent d'Horta.

Barcelona і Vallcarca i els Penitents · Història de Barcelona і Vallcarca i els Penitents · Veure més »

Vallvidrera

Vista panoràmica de la Torre de Collserola, i els cims de Sant Pere Màrtir i Turó d'en Cors, junt al barri de Vallvidrera des del cim del Tibidabo Vallvidrera (possiblement de vallevitraria, per l'abundància de vitriaria) és un nucli de població que actualment forma part del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona, concretament dins del barri de Vallvidrera, Tibidabo i les Planes.

Barcelona і Vallvidrera · Història de Barcelona і Vallvidrera · Veure més »

Vila de Gràcia

La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona.

Barcelona і Vila de Gràcia · Història de Barcelona і Vila de Gràcia · Veure més »

Xavier Trias i Vidal de Llobatera

Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Barcelona, 5 d'agost del 1946) és un polític català i batlle de Barcelona entre 2011 i 2015.

Barcelona і Xavier Trias i Vidal de Llobatera · Història de Barcelona і Xavier Trias i Vidal de Llobatera · Veure més »

XXXV Congrés Eucarístic Internacional

El XXXV Congrés Eucarístic Internacional va tenir lloc a Barcelona el 1952, durant el pontificat de Pius XII.

Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Història de Barcelona і XXXV Congrés Eucarístic Internacional · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Barcelona і Història de Barcelona

Barcelona té 759 relacions, mentre que Història de Barcelona té 2675. Com que tenen en comú 363, l'índex de Jaccard és 10.57% = 363 / (759 + 2675).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Barcelona і Història de Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »