Similituds entre Història de Barcelona і Joan Salvat-Papasseit
Història de Barcelona і Joan Salvat-Papasseit tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Anarquisme, Andreu Nin i Pérez, Avantguardisme, Barcelona, Cementiri de Montjuïc, Companyia Transatlàntica, Eduard Toldrà i Soler, Escola de la Llotja, Eugeni d'Ors i Rovira, Francesc Layret i Foix, Generalitat de Catalunya, Gitanos, Guillermina Motta i Cardona, Henrik Ibsen, Horta-Guinardó, Jacint Verdaguer i Santaló, Joan Manuel Serrat i Teresa, Joan Maragall i Gorina, Joan Salvat-Papasseit, Joan Teixidor i Comes, Joaquim Torres i García, Jordi Sarsanedas i Vives, Josep Amich i Bert, Josep Vicenç Foix i Mas, Lluís Companys i Jover, Lluís Llach i Grande, Loquillo, Manuel Ausensi i Albalat, Maria del Mar Bonet, Montserrat Caballé i Folch, ..., Núria Espert i Romero, Noucentisme, Nova Cançó, Ovidi Montllor i Mengual, Plaça de toros de les Arenes, Salvador Seguí i Rubinat, Sants, Setmana Tràgica, Socialisme, Tuberculosi, Valentí Almirall i Llozer. Ampliar l'índex (11 més) »
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Història de Barcelona · Anarquisme і Joan Salvat-Papasseit ·
Andreu Nin i Pérez
Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.
Andreu Nin i Pérez і Història de Barcelona · Andreu Nin i Pérez і Joan Salvat-Papasseit ·
Avantguardisme
Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.
Avantguardisme і Història de Barcelona · Avantguardisme і Joan Salvat-Papasseit ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de Barcelona · Barcelona і Joan Salvat-Papasseit ·
Cementiri de Montjuïc
El cementiri de Montjuïc, conegut popularment com a cementiri del Sud-oest, i antigament com cementiri Nou, és la necròpolis a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona.
Cementiri de Montjuïc і Història de Barcelona · Cementiri de Montjuïc і Joan Salvat-Papasseit ·
Companyia Transatlàntica
El ''Colón'' a Port Said. Aquest vaixell de la ''Compañía Transatlántica'' va prendre part en el malaurat intent de trencar el bloqueig americà de les Filipines durant la guerra del 98. Al·legoria de la ''Compañía Transatlántica'', per Rossend Nobas, al monument "A López y López". Pavelló de la Companyia Transatlàntica a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, dissenyat per Antoni Gaudí. El vapor "Alfonso XIII" va canviar de nom amb la proclamació de la Segona república espanyola. La Companyia Transatlàntica (CTE; en castellà: Compañía Trasatlántica Española) va ser una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim en vaixells transoceànics, constituïda el 1881 a Barcelona per l'empresari santanderí Antonio López y López.
Companyia Transatlàntica і Història de Barcelona · Companyia Transatlàntica і Joan Salvat-Papasseit ·
Eduard Toldrà i Soler
Eduard Toldrà i Soler (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 7 d'abril del 1895 - Barcelona, 31 de maig del 1962) fou un músic i compositor català, una de les figures més importants de la música catalana de mitjan.
Eduard Toldrà i Soler і Història de Barcelona · Eduard Toldrà i Soler і Joan Salvat-Papasseit ·
Escola de la Llotja
LEscola Superior de Disseny i Art Llotja (ESDA Llotja), també coneguda com a Escola de la Llotja o simplement la Llotja és un centre de formació artística ubicat a Barcelona, creat el 1775 amb el nom inicial d'Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts.
Escola de la Llotja і Història de Barcelona · Escola de la Llotja і Joan Salvat-Papasseit ·
Eugeni d'Ors i Rovira
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.
Eugeni d'Ors i Rovira і Història de Barcelona · Eugeni d'Ors i Rovira і Joan Salvat-Papasseit ·
Francesc Layret i Foix
Francesc Layret i Foix (Barcelona, 12 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer.
Francesc Layret i Foix і Història de Barcelona · Francesc Layret i Foix і Joan Salvat-Papasseit ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Història de Barcelona · Generalitat de Catalunya і Joan Salvat-Papasseit ·
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Gitanos і Història de Barcelona · Gitanos і Joan Salvat-Papasseit ·
Guillermina Motta i Cardona
Guillermina Motta i Cardona (Barcelona, 26 de febrer de 1942) és cantautora i intèrpret de cançons, locutora de ràdio i també ha fet d'actriu al cinema.
Guillermina Motta i Cardona і Història de Barcelona · Guillermina Motta i Cardona і Joan Salvat-Papasseit ·
Henrik Ibsen
'''Henrik Ibsen''' Henrik Ibsen (Skien, Noruega, 20 de març de 1828 - Kristiania, actualment Oslo, 23 de maig de 1906) fou un dramaturg noruec.
Henrik Ibsen і Història de Barcelona · Henrik Ibsen і Joan Salvat-Papasseit ·
Horta-Guinardó
Horta-Guinardó és un districte de la ciutat de Barcelona.
Història de Barcelona і Horta-Guinardó · Horta-Guinardó і Joan Salvat-Papasseit ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Història de Barcelona і Jacint Verdaguer i Santaló · Jacint Verdaguer i Santaló і Joan Salvat-Papasseit ·
Joan Manuel Serrat i Teresa
Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 27 de desembre de 1943), reconegut artísticament com a Joan Manuel Serrat, és un dels cantautors i músics catalans més populars.
Història de Barcelona і Joan Manuel Serrat i Teresa · Joan Manuel Serrat i Teresa і Joan Salvat-Papasseit ·
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Història de Barcelona і Joan Maragall i Gorina · Joan Maragall i Gorina і Joan Salvat-Papasseit ·
Joan Salvat-Papasseit
Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.
Història de Barcelona і Joan Salvat-Papasseit · Joan Salvat-Papasseit і Joan Salvat-Papasseit ·
Joan Teixidor i Comes
Joan Teixidor i Comes (Olot, 8 d'abril de 1913 – Barcelona, 10 de gener de 1992) va ser un escriptor i editor català.
Història de Barcelona і Joan Teixidor i Comes · Joan Salvat-Papasseit і Joan Teixidor i Comes ·
Joaquim Torres i García
Joaquim Torres i García (Montevideo, 1874 – 1949) –conegut com a Joaquim Torras, Quim Torras, Joaquín Torres García en castellà o Joaquim Torres-García– va ser un pintor i escultor muralista, novel·lista, escriptor, professor i teòric uruguaianocatalà que va passar la major part de la seva vida adulta a Espanya i França.
Història de Barcelona і Joaquim Torres i García · Joan Salvat-Papasseit і Joaquim Torres i García ·
Jordi Sarsanedas i Vives
Jordi Sarsanedas i Vives (Barcelona, 3 de setembre de 1924 - 16 de novembre de 2006) fou un poeta, prosista i activista cultural català.
Història de Barcelona і Jordi Sarsanedas i Vives · Joan Salvat-Papasseit і Jordi Sarsanedas i Vives ·
Josep Amich i Bert
Josep Amich i Bert, conegut artísticament com a Amichatis (Lleida 19 de març de 1888 - Madrid, 5 de maig de 1965) va ser un autor dramàtic, adaptador, realitzador de cinema i periodista català.
Història de Barcelona і Josep Amich i Bert · Joan Salvat-Papasseit і Josep Amich i Bert ·
Josep Vicenç Foix i Mas
Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.
Història de Barcelona і Josep Vicenç Foix i Mas · Joan Salvat-Papasseit і Josep Vicenç Foix i Mas ·
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Història de Barcelona і Lluís Companys i Jover · Joan Salvat-Papasseit і Lluís Companys i Jover ·
Lluís Llach i Grande
és un músic, cantautor, escriptor i polític català.
Història de Barcelona і Lluís Llach i Grande · Joan Salvat-Papasseit і Lluís Llach i Grande ·
Loquillo
José María Sanz Beltrán, àlies Loquillo, (barri del Clot, Barcelona, 21 de desembre de 1960) és un músic català.
Història de Barcelona і Loquillo · Joan Salvat-Papasseit і Loquillo ·
Manuel Ausensi i Albalat
Manuel Ausensi i Albalat (Barcelona, 8 d'octubre de 1919 - Creixell, Tarragonès, 1 de setembre de 2005) fou un baríton català.
Història de Barcelona і Manuel Ausensi i Albalat · Joan Salvat-Papasseit і Manuel Ausensi i Albalat ·
Maria del Mar Bonet
Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del Mediterrani, i en la musicació de poesia.
Història de Barcelona і Maria del Mar Bonet · Joan Salvat-Papasseit і Maria del Mar Bonet ·
Montserrat Caballé i Folch
fou una soprano i cantant d'òpera catalana.
Història de Barcelona і Montserrat Caballé i Folch · Joan Salvat-Papasseit і Montserrat Caballé i Folch ·
Núria Espert i Romero
Núria Espert i Romero (l'Hospitalet de Llobregat, 11 de juny de 1935), és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.
Història de Barcelona і Núria Espert i Romero · Joan Salvat-Papasseit і Núria Espert i Romero ·
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Història de Barcelona і Noucentisme · Joan Salvat-Papasseit і Noucentisme ·
Nova Cançó
La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans.
Història de Barcelona і Nova Cançó · Joan Salvat-Papasseit і Nova Cançó ·
Ovidi Montllor i Mengual
fou un actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.
Història de Barcelona і Ovidi Montllor i Mengual · Joan Salvat-Papasseit і Ovidi Montllor i Mengual ·
Plaça de toros de les Arenes
La Plaça de toros de les Arenes és un edifici que ocupa una illa de l'Eixample al costat nord de la plaça d'Espanya de Barcelona, catalogat com a bé d'interès documental (categoria D).
Història de Barcelona і Plaça de toros de les Arenes · Joan Salvat-Papasseit і Plaça de toros de les Arenes ·
Salvador Seguí i Rubinat
Salvador Seguí i Rubinat (Lleida, 23 de setembre de 1887 - Barcelona, 10 de març de 1923), conegut com a El Noi del Sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del.
Història de Barcelona і Salvador Seguí i Rubinat · Joan Salvat-Papasseit і Salvador Seguí i Rubinat ·
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Història de Barcelona і Sants · Joan Salvat-Papasseit і Sants ·
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Història de Barcelona і Setmana Tràgica · Joan Salvat-Papasseit і Setmana Tràgica ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Història de Barcelona і Socialisme · Joan Salvat-Papasseit і Socialisme ·
Tuberculosi
La tuberculosi (TBC) és una malaltia infecciosa causada generalment pel bacteri Mycobacterium tuberculosis (MTB).
Història de Barcelona і Tuberculosi · Joan Salvat-Papasseit і Tuberculosi ·
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Història de Barcelona і Valentí Almirall i Llozer · Joan Salvat-Papasseit і Valentí Almirall i Llozer ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Barcelona і Joan Salvat-Papasseit
- Què tenen en comú Història de Barcelona і Joan Salvat-Papasseit
- Semblances entre Història de Barcelona і Joan Salvat-Papasseit
Comparació entre Història de Barcelona і Joan Salvat-Papasseit
Història de Barcelona té 2675 relacions, mentre que Joan Salvat-Papasseit té 112. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 1.47% = 41 / (2675 + 112).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Barcelona і Joan Salvat-Papasseit. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: