Similituds entre Història d'Isfahan і Sultaniyya
Història d'Isfahan і Sultaniyya tenen 33 coses en comú (en Uniopèdia): Araxes, Bagdad, Bistam Jagir, Cobànides, Fat·h-Alí Xah Qajar, Hamadan, Herat, Il-kanat, Imperi Safàvida, Iraq ajamita, Isfahan, Khuzestan, Maragha, Mazandaran, Miran Xah, Mugan, Muhàmmad Sultan ibn Jahangir, Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Província de Fars, Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qazvín, Qom, Rayy, Semnan, Tabriz, Tahmasp I, Tarom, Xah Xuia, ..., Xaikh Ibrahim, Zanjan, 12 de juny. Ampliar l'índex (3 més) »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Araxes і Història d'Isfahan · Araxes і Sultaniyya ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Història d'Isfahan · Bagdad і Sultaniyya ·
Bistam Jagir
Bistam Jagir (també Chakir o Jakir) fou un cap turcman de l'Azerbaidjan, fill del beg Jagir (o Chakir).
Bistam Jagir і Història d'Isfahan · Bistam Jagir і Sultaniyya ·
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Cobànides і Història d'Isfahan · Cobànides і Sultaniyya ·
Fat·h-Alí Xah Qajar
Fat·h-Alí Xah Qajar (25 de setembre de 1772-23 d'octubre de 1834) nascut Baba-Khan, fou el segon xa de la dinastia qajar de Pèrsia.
Fat·h-Alí Xah Qajar і Història d'Isfahan · Fat·h-Alí Xah Qajar і Sultaniyya ·
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Hamadan і Història d'Isfahan · Hamadan і Sultaniyya ·
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Herat і Història d'Isfahan · Herat і Sultaniyya ·
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Història d'Isfahan і Il-kanat · Il-kanat і Sultaniyya ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Història d'Isfahan і Imperi Safàvida · Imperi Safàvida і Sultaniyya ·
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Història d'Isfahan і Iraq ajamita · Iraq ajamita і Sultaniyya ·
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Història d'Isfahan і Isfahan · Isfahan і Sultaniyya ·
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Història d'Isfahan і Khuzestan · Khuzestan і Sultaniyya ·
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Història d'Isfahan і Maragha · Maragha і Sultaniyya ·
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Història d'Isfahan і Mazandaran · Mazandaran і Sultaniyya ·
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Història d'Isfahan і Miran Xah · Miran Xah і Sultaniyya ·
Mugan
Mugan, Mughan, Mughan o Mukan o país Talix, Talish o Talyx és una regió de l'Azerbaidjan, que forma la seva part més meridional.
Història d'Isfahan і Mugan · Mugan і Sultaniyya ·
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir
Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà.
Història d'Isfahan і Muhàmmad Sultan ibn Jahangir · Muhàmmad Sultan ibn Jahangir і Sultaniyya ·
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali
Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali ibn Jalal al-Din Shah Shuja ibn Mubariz al-Din Muhammad ibn Sharaf al-Din Muzaffar ibn Shuja al-Din Mansur ibn Ghiyath al-Din Hajji, conegut com a Zain al-Abidin, fou un príncep i emir muzaffàrida que va governar a Xiraz (Fars) del 1384 al 1387 i a Isfahan del 1376 a vers el 1380 i del 1389 al 1391.
Història d'Isfahan і Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali · Mujahid al-Din Zayn al-Abidin Ali і Sultaniyya ·
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Història d'Isfahan і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh і Sultaniyya ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Història d'Isfahan і Província de Fars · Província de Fars і Sultaniyya ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Història d'Isfahan і Qara Qoyunlu · Qara Qoyunlu і Sultaniyya ·
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Història d'Isfahan і Qara Yússuf · Qara Yússuf і Sultaniyya ·
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Història d'Isfahan і Qazvín · Qazvín і Sultaniyya ·
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Història d'Isfahan і Qom · Qom і Sultaniyya ·
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Història d'Isfahan і Rayy · Rayy і Sultaniyya ·
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Història d'Isfahan і Semnan · Semnan і Sultaniyya ·
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Història d'Isfahan і Tabriz · Sultaniyya і Tabriz ·
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Història d'Isfahan і Tahmasp I · Sultaniyya і Tahmasp I ·
Tarom
Tarom (en persa شهرستان طارم) és un comtat a la província de Zanjan o Zandjan a l'Iran.
Història d'Isfahan і Tarom · Sultaniyya і Tarom ·
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Història d'Isfahan і Xah Xuia · Sultaniyya і Xah Xuia ·
Xaikh Ibrahim
Xaikh Ibrahim (persa ابراهیم) fou el 33è xirvanxah de Shirvan (o Shirwan), que va regnar del 1382 al 1418.
Història d'Isfahan і Xaikh Ibrahim · Sultaniyya і Xaikh Ibrahim ·
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Història d'Isfahan і Zanjan · Sultaniyya і Zanjan ·
12 de juny
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història d'Isfahan і Sultaniyya
- Què tenen en comú Història d'Isfahan і Sultaniyya
- Semblances entre Història d'Isfahan і Sultaniyya
Comparació entre Història d'Isfahan і Sultaniyya
Història d'Isfahan té 382 relacions, mentre que Sultaniyya té 88. Com que tenen en comú 33, l'índex de Jaccard és 7.02% = 33 / (382 + 88).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història d'Isfahan і Sultaniyya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: