Similituds entre Història d'Isfahan і Isfahan
Història d'Isfahan і Isfahan tenen 52 coses en comú (en Uniopèdia): Abbas I el Gran, Abu Said Bahadur Khan, Abu-Ishaq Jamal-ad-Din, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Al-Qàhir (abbàssida), Alexandre el Gran, Antígon Monoftalm, Aq Qoyunlu, Arsàcides, Atabeg, Azerbaidjan, Àdud-ad-Dawla, Àhmad Sanjar, Cobànides, Dulàfides, Elam, Fakhr-ad-Dawla, Faràmurz ibn Muhàmmad, Gran Khorasan, Il-kanat, Imad-ad-Dawla, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indjúida, Iraq, Ismaïl I, Jahan-Xah, ..., Jalal-ad-Din Mangubertí, Jibal, Karim Khan Zand, Khwarizm, Majd-ad-Dawla, Mardawidj ibn Ziyar, Mashad, Muhàmmad Sadik Khan Zand, Nàdir-Xah Afxar, Ogodei, Qara Qoyunlu, Qazvín, Qom, Rayy, Ruhol·lah Khomeini, Rukn-ad-Dawla, Samànides, Tahmasp II, Teheran, Txormaghan, Wuixmaguir ibn Ziyar, Ziyàrides. Ampliar l'índex (22 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Abbas I el Gran і Història d'Isfahan · Abbas I el Gran і Isfahan ·
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Abu Said Bahadur Khan і Història d'Isfahan · Abu Said Bahadur Khan і Isfahan ·
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (Abu Ishaq Indju Djamal al-Din Xah Xaykh Abu Ishaq ibn Mahmud Xah Indju) fou un governant del Fars, Iraq Adjemí (Isfahan) i part del sud de l'Iran del 1343 al 1354 probablement amb el títol de sultà o xa (shah), però inicialment com a amir.
Abu-Ishaq Jamal-ad-Din і Història d'Isfahan · Abu-Ishaq Jamal-ad-Din і Isfahan ·
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Agha Muhàmmad Khan Qajar і Història d'Isfahan · Agha Muhàmmad Khan Qajar і Isfahan ·
Al-Qàhir (abbàssida)
Abu-Mansur Muhàmmad al-Qàhir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàhir (899-951), califa abbàssida de Bagdad (931-934).
Al-Qàhir (abbàssida) і Història d'Isfahan · Al-Qàhir (abbàssida) і Isfahan ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Història d'Isfahan · Alexandre el Gran і Isfahan ·
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Antígon Monoftalm і Història d'Isfahan · Antígon Monoftalm і Isfahan ·
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Aq Qoyunlu і Història d'Isfahan · Aq Qoyunlu і Isfahan ·
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Arsàcides і Història d'Isfahan · Arsàcides і Isfahan ·
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Atabeg і Història d'Isfahan · Atabeg і Isfahan ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Azerbaidjan і Història d'Isfahan · Azerbaidjan і Isfahan ·
Àdud-ad-Dawla
Abu-Xujà Fannà Khusraw, més conegut pel seu làqab Àdud-ad-Dawla (Isfahan 24 de setembre del 936 - Bagdad, 26 de març de 983) fou un sobirà buwàyhida fill de l'amir al-umarà buwàyhida Rukn-ad-Dawla Hàssan ibn Búyah (o Buwayh).
Àdud-ad-Dawla і Història d'Isfahan · Àdud-ad-Dawla і Isfahan ·
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Àhmad Sanjar і Història d'Isfahan · Àhmad Sanjar і Isfahan ·
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Cobànides і Història d'Isfahan · Cobànides і Isfahan ·
Dulàfides
Els dulàfides o Banu Dúlaf foren una dinastia que controlà el Jibal, a Pèrsia, en època abbàssida.
Dulàfides і Història d'Isfahan · Dulàfides і Isfahan ·
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Elam і Història d'Isfahan · Elam і Isfahan ·
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Fakhr-ad-Dawla і Història d'Isfahan · Fakhr-ad-Dawla і Isfahan ·
Faràmurz ibn Muhàmmad
Zahir al-Din Shams al-Muluk Abu Mansur Faramurz ibn Muhammad o Dhàhir-ad-Din Xams-al-Muluk Abu-Mansur Faràmurz ibn Muhàmmad ((en àrab Ẓahīr al-Dīn Xams al-Mulūk Abū Manṣūr Farāmurz, apareix també com Faramurz o Faramruz) fou emir kakúyida d'Isfahan i més tard de Yazd, fill i successor el 1041/1042 de l'emir kakúyida (d'origen daylamita i al servei dels buwàyhides i que havien forjat un domini independent) del Jibal, Ala al-Dawla Muhammad ben Dusmanshiyar. Va regnar a Isfahan del 1041/1042 al 1051 i després a Yadz i deixa de ser esmentat el 1063 per la qual cosa se suposa que va morir probablement abans del 1070. El 1037 Ala al-Dawla Muhammad va fortificar Isfahan contra les primeres incursions de les bandes d'oghuz procedents del Khurasan. Encara en vida del seu pare aquest el va enviar al seljúcida Toghrul Beg, en nom del qual llegia la khutba, per lluitar contra els gaznèvides, i va estar present a la batalla de Dandakan del 23 de maig de 1040 que va donar el Khurasan als seljúcides, els gaznèvides van deixar de ser un problema pels kakúyides, però es va iniciar l'amenaça seljúcida. Després del triomf, Toghril Beg va concedir Rayy a Faramurz. Al cap d'un any i mig va pujar al tron d'Isfahan a la mort del seu pare (1041/1042), mentre el seu germà Abu Kalidjar Garshasp I rebia Hamadan i Nihawand com a subordinat. Els drets sobre Isfahan li foren disputats pel seu germà Abu Harb que va demanar ajut al buwàyhida de Fars Abu Kalidjar Imad al-Din, però el va poder derrotar, però després el perill foren els seljúcides. Toghrul Beg va anar a Isfahan i va rebre tribut de Fararmuz que va fer llegir la khutba en el seu nom (1042/1043). Després l'expedició Toghril va anar a Hamadan on Abu Kalidjar Garshasp I també va jurar obediència. Però quan Toghrul es va retirar, Fararmuz i el seu germà de Hamadan es van aliar al buwàyhida Abu Kalidjar Imad al-Din, i va desconèixer al seljúcida; el mateix van fer els caps locals kurds, en orde a presentar un front comú contra els atacs de les bandes oghuz. Toghril va retornar el 1046/1047 i va assetjar la ciutat (i va enviar al seu cosí Ibrahim Inal a Hamadan); Fararmuz es va tornar a sotmetre en les mateixes condicions que abans i altra vegada, i les monedes mostren que el reconeixement fou efectiu per un temps, però quan Toghrul va ser lluny o ocupat en altres afers, el va desconèixer. Toghrul va retornar per tercera vegada el 1050 i va assetjar Isfahan que va capitular al cap d'un any (maig del 1051). Els murs de la ciutat foren arrasats i aviat Toghrul hi va instal·lar la seva capital (fins aleshores a Rayy, segurament des de 1043). Faramurz va obtenir en la capitulació, com a compensació, les ciutats de Yazd i Abarkuh, on va governar la resta de la seva vida com un fidel vassall seljúcida. Fou un dels delegats que sota la direcció de Kunduri van demanar la mà de la filla del califa al-Qàïm per a Toghrul Beg (1061) i va acompanyar al sultà a Bagdad quan hi va anar per casar-se el 1063. Va rebre alguns honors a la cort i el títol de Shams al-Mulk Va morir algun temps després (vers 1070) i el va succeir el seu fill Muayyid al-Dawla (també Ala al-Dawla) Ali ibn Faramurz.
Faràmurz ibn Muhàmmad і Història d'Isfahan · Faràmurz ibn Muhàmmad і Isfahan ·
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Gran Khorasan і Història d'Isfahan · Gran Khorasan і Isfahan ·
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Història d'Isfahan і Il-kanat · Il-kanat і Isfahan ·
Imad-ad-Dawla
Alí ibn Buwayh o Buya, més tard conegut amb el làqab d'Imad-ad-Dawla (? - 949), fou un dels tres germans fundadors de la dinastia buwàyhida.
Història d'Isfahan і Imad-ad-Dawla · Imad-ad-Dawla і Isfahan ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Història d'Isfahan і Imperi Aquemènida · Imperi Aquemènida і Isfahan ·
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Història d'Isfahan і Imperi Mede · Imperi Mede і Isfahan ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Història d'Isfahan і Imperi Safàvida · Imperi Safàvida і Isfahan ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Història d'Isfahan і Imperi Sassànida · Imperi Sassànida і Isfahan ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Història d'Isfahan і Imperi Selèucida · Imperi Selèucida і Isfahan ·
Indjúida
La dinastia indjúida o dels indjúides fou una dinastia que va governar Fars i Isfahan al (vers 1303-1357).
Història d'Isfahan і Indjúida · Indjúida і Isfahan ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Història d'Isfahan і Iraq · Iraq і Isfahan ·
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Història d'Isfahan і Ismaïl I · Isfahan і Ismaïl I ·
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Història d'Isfahan і Jahan-Xah · Isfahan і Jahan-Xah ·
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Història d'Isfahan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Isfahan і Jalal-ad-Din Mangubertí ·
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Història d'Isfahan і Jibal · Isfahan і Jibal ·
Karim Khan Zand
Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.
Història d'Isfahan і Karim Khan Zand · Isfahan і Karim Khan Zand ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Història d'Isfahan і Khwarizm · Isfahan і Khwarizm ·
Majd-ad-Dawla
Abu-Tàlib Rústam Majd-ad-Dawla Kahf-al-Umma ibn Fakhr-ad-Dawla, més conegut senzillament pel seu làqab com Majd-ad-Dawla, fou emir buwàyhida de Rayy i el Jibal (997-1029).
Història d'Isfahan і Majd-ad-Dawla · Isfahan і Majd-ad-Dawla ·
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Història d'Isfahan і Mardawidj ibn Ziyar · Isfahan і Mardawidj ibn Ziyar ·
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Història d'Isfahan і Mashad · Isfahan і Mashad ·
Muhàmmad Sadik Khan Zand
Muhàmmad Sadiq Khan-e Zand o Muhàmmad Sadik Khan Zand (1760-1779) fou un membre de la dinastia Zand germà de Karim Khan Zand.
Història d'Isfahan і Muhàmmad Sadik Khan Zand · Isfahan і Muhàmmad Sadik Khan Zand ·
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Història d'Isfahan і Nàdir-Xah Afxar · Isfahan і Nàdir-Xah Afxar ·
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Història d'Isfahan і Ogodei · Isfahan і Ogodei ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Història d'Isfahan і Qara Qoyunlu · Isfahan і Qara Qoyunlu ·
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Història d'Isfahan і Qazvín · Isfahan і Qazvín ·
Qom
Qom (en persa: قم, també transcrit com Q'um o Ghom) és una ciutat de l'Iran a 156 km al sud-est de Teheran a la riba del riu Qom.
Història d'Isfahan і Qom · Isfahan і Qom ·
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Història d'Isfahan і Rayy · Isfahan і Rayy ·
Ruhol·lah Khomeini
El seyyed Ruhol·lah Khomeini, àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini (17 de maig del 1900 – 3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia.
Història d'Isfahan і Ruhol·lah Khomeini · Isfahan і Ruhol·lah Khomeini ·
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Història d'Isfahan і Rukn-ad-Dawla · Isfahan і Rukn-ad-Dawla ·
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Història d'Isfahan і Samànides · Isfahan і Samànides ·
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Història d'Isfahan і Tahmasp II · Isfahan і Tahmasp II ·
Teheran
Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.
Història d'Isfahan і Teheran · Isfahan і Teheran ·
Txormaghan
Txormaghan, Chormaqan o Chormagan (?-1241) fou un important general mongol, que va servir principalment sota el gran kan Ogodei.
Història d'Isfahan і Txormaghan · Isfahan і Txormaghan ·
Wuixmaguir ibn Ziyar
Dhahir-ad-Dawla Wuixmaguir ibn Ziyar (en persa: وشمگير) (mort en 967) fou el segon sobirà de la dinastia ziyàrida, ixd'origen daylamita.
Història d'Isfahan і Wuixmaguir ibn Ziyar · Isfahan і Wuixmaguir ibn Ziyar ·
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història d'Isfahan і Isfahan
- Què tenen en comú Història d'Isfahan і Isfahan
- Semblances entre Història d'Isfahan і Isfahan
Comparació entre Història d'Isfahan і Isfahan
Història d'Isfahan té 382 relacions, mentre que Isfahan té 144. Com que tenen en comú 52, l'índex de Jaccard és 9.89% = 52 / (382 + 144).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història d'Isfahan і Isfahan. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: