Similituds entre Història d'Irlanda і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
Història d'Irlanda і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Alçament de Pasqua, Assemblea d'Irlanda del Nord, Austràlia, Éamonn de Valera, Belfast, Bobby Sands, Catolicisme, Conflicte nord-irlandès, Derry, Diumenge Sagnant (1972), Dublín, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit Republicà Irlandès, Fianna Fáil, Història d'Irlanda, Irlanda, Irlanda del Nord, Oliver Cromwell, Papa, Partit Socialdemòcrata i Laborista, Partit Socialista Republicà Irlandès, Presó de Maze, Presoner de guerra, Primer ministre del Regne Unit, Republicanisme irlandès, Sinn Féin, 22 de juny.
Alçament de Pasqua
L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.
Alçament de Pasqua і Història d'Irlanda · Alçament de Pasqua і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Assemblea d'Irlanda del Nord
L'Assemblea d'Irlanda del Nord, freqüentment anomenada amb el metònim de Stormont (i incorrectament Castell de Stormont), és la cambra legislativa del govern autònom d'Irlanda del Nord.
Assemblea d'Irlanda del Nord і Història d'Irlanda · Assemblea d'Irlanda del Nord і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Austràlia і Història d'Irlanda · Austràlia і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Éamonn de Valera і Història d'Irlanda · Éamonn de Valera і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Belfast
Belfast (Béal Feirste, en gaèlic irlandès) és la segona ciutat més gran d'Irlanda.
Belfast і Història d'Irlanda · Belfast і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Bobby Sands
Robert Gerard Sands (en gaèlic irlandès: Roibeard Gearóid Ó Seachnasaigh; Whiteabbey, Irlanda del Nord, 9 de març de 1954 - Presó de Maze, 5 de maig de 1981) fou membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament del Regne Unit, per bé que no va arribar a ocupar el càrrec, atès que va morir en una vaga de fam mentre era a la presó de Maze o Long Kesh.
Bobby Sands і Història d'Irlanda · Bobby Sands і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Història d'Irlanda · Catolicisme і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Conflicte nord-irlandès і Història d'Irlanda · Conflicte nord-irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Derry
Derry, oficialment anomenada Londonderry, (Doire o Doire Cholm Chille, en irlandès) és una ciutat situada al nord de l'illa d'Irlanda, en la part que resta sota administració britànica.
Derry і Història d'Irlanda · Derry і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Diumenge Sagnant (1972)
Diumenge Sagnant (Bloody Sunday en anglès) és el terme comunament usat per referir-se als fets succeïts al barri de Bogside de la ciutat de Derry, Irlanda del Nord el dia 30 de gener de 1972.
Diumenge Sagnant (1972) і Història d'Irlanda · Diumenge Sagnant (1972) і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Dublín і Història d'Irlanda · Dublín і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Història d'Irlanda · Estats Units d'Amèrica і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Exèrcit Republicà Irlandès і Història d'Irlanda · Exèrcit Republicà Irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Fianna Fáil
Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.
Fianna Fáil і Història d'Irlanda · Fianna Fáil і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Història d'Irlanda
Bandera de l'actual República d'Irlanda onejant sobre el cel de Dublín. L'actual bandera se suposa provisional a l'espera d'una reunificació de l'illa amb la província de l'Ulster, actualment dins del Regne de la Gran Bretanya. S'han proposat diferents models de bandera per a una Irlanda unificada Un paisatge tradicional irlandès on predomina el verd i el blau. És per això que Irlanda també és anomenada l'Illa Maragda La història d'Irlanda comença amb la prehistòria d'Irlanda, que s'estén per un període entre el primer assentament conegut, al voltant del 8000 aC, fins a l'aparició de la "protohistòrica" Irlanda gaèlica en el moment de la seva cristianització al segle cinquè; el cristianisme cèltic havia subsumit, doncs, o reemplaçat, l'anterior politeisme a la fi del segle sisè.
Història d'Irlanda і Història d'Irlanda · Història d'Irlanda і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Història d'Irlanda і Irlanda · Irlanda і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Història d'Irlanda і Irlanda del Nord · Irlanda del Nord і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Oliver Cromwell
Oliver Cromwell (Huntingdon, Regne d'Anglaterra, 27 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1658) fou un líder polític i militar anglès.
Història d'Irlanda і Oliver Cromwell · Oliver Cromwell і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història d'Irlanda і Papa · Papa і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Partit Socialdemòcrata i Laborista
Partit Socialdemòcrata i Laborista (irlandès Páirtí Sóisialta Daonlathach an Lucht Oibre, anglès Social Democratic and Labour Party, SDLP) és un partit polític d'Irlanda del Nord, d'ideologia socialdemòcrata i nacionalista irlandès, fundat el 1970 per Gerry Fitt.
Història d'Irlanda і Partit Socialdemòcrata i Laborista · Partit Socialdemòcrata i Laborista і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Partit Socialista Republicà Irlandès
El Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP, Irish Republican Socialist Party), és un partit polític irlandès i nord-irlandès, el braç polític de l'Exèrcit Irlandès d'Alliberament Nacional (INLA), autoenglobant-se ambdues organitzacions sota el nom de Moviment Republicà Socialista Irlandès.
Història d'Irlanda і Partit Socialista Republicà Irlandès · Partit Socialista Republicà Irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Presó de Maze
La Presó de Maze (en anglès Her Majesty's Prison Maze, abreujat HM Prison Maze, La presó Maze de Sa Majestat), coneguda com a The Maze, i Long Kesh i Els Blocs H pel moviment republicà, era una presó d'Irlanda del Nord, situada vora d'una ciutat anomenada Maze, on eren detinguts els presoners paramilitars del conflicte nord-irlandès.
Història d'Irlanda і Presó de Maze · Presó de Maze і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Presoner de guerra
Soldats Austro-Hongaresos fets presoners de guerra a Rússia; una fotografia de 1915 presa per Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii Presoners de guerra alemanys capturats després de la caiguda d'Aquisgrà, al 1944, durant la Segona Guerra Mundial. Un presoner de guerra (PDG, en anglès Prisoner of War POW, PoW, o PW) és un soldat, pilot, o marí que és fet presoner per l'enemic immediatament després d'un enfrontament.
Història d'Irlanda і Presoner de guerra · Presoner de guerra і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Primer ministre del Regne Unit
El primer ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (PMRUGBIN) (Prime Minister of the United Kingdom, en anglès; Prif Weinidogion i Deyrnas Unedig, en gal·lès; Prìomhairean na Breatainne, en gaèlic escocès) és el cap de Govern del Regne Unit.
Història d'Irlanda і Primer ministre del Regne Unit · Primer ministre del Regne Unit і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Republicanisme irlandès
El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.
Història d'Irlanda і Republicanisme irlandès · Republicanisme irlandès і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Història d'Irlanda і Sinn Féin · Sinn Féin і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
22 de juny і Història d'Irlanda · 22 de juny і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història d'Irlanda і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
- Què tenen en comú Història d'Irlanda і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
- Semblances entre Història d'Irlanda і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
Comparació entre Història d'Irlanda і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
Història d'Irlanda té 298 relacions, mentre que Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord té 103. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 6.73% = 27 / (298 + 103).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història d'Irlanda і Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: