Similituds entre Història d'Irlanda і Irlanda
Història d'Irlanda і Irlanda tenen 63 coses en comú (en Uniopèdia): Acord de Divendres Sant, Acta d'Unió (1800), Alçament de Pasqua, Éamonn de Valera, Cambridge University Press, Catolicisme, Celtes, Commonwealth, Comtat d'Offaly, Comtat de Clare, Comtat de Laois, Comtat de Mayo, Comtat de Waterford, Comtat de Wicklow, Conflicte nord-irlandès, Creu celta, Cristianisme, Dáil Éireann, Dublín, Edat mitjana, Estat Lliure d'Irlanda, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit Ciutadà Irlandès, Executiu d'Irlanda del Nord, Fianna Fáil, Fine Gael, França, Gaèlic irlandès, Gran Bretanya, Gran fam irlandesa, ..., Guerra angloirlandesa, Guerra Civil irlandesa, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Imperi Britànic, Irlanda, Irlanda celta, Irlanda del Nord, James Connolly, Jove Irlanda, Leinster, Llatí, Llengües cèltiques, Llibre de Kells, Mícheál Ó Coileáin, Noruega, Organització de les Nacions Unides, Partit Parlamentari Irlandès, Patrici d'Irlanda, Patrick Pearse, Primera Guerra Mundial, Proclamació de la República irlandesa, Protestantisme, Regne d'Anglaterra, Regne d'Irlanda, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Republicanisme irlandès, Sinn Féin, Tractat Angloirlandès, Ulster, Unió Europea, Unionisme (Irlanda), Vikings, Voluntaris Irlandesos. Ampliar l'índex (33 més) »
Acord de Divendres Sant
L'Acord de Divendres Sant (en anglès, Good Friday Agreement) o Acord de Belfast va ser signat a Belfast, Irlanda del Nord, el 10 d'abril de 1998 pels governs irlandès i britànic, i diferents partits polítics (entre ells la majoria dels nord-irlandesos, inclòs el Sinn Féin), amb la intenció de posar fi al Conflicte d'Irlanda del Nord.
Acord de Divendres Sant і Història d'Irlanda · Acord de Divendres Sant і Irlanda ·
Acta d'Unió (1800)
La bandera de la Unió. L'Acta d'Unió de 1800 (també coneguda com a Acta d'Unió de 1801 (1 de gener de 1801)) és el document que va formalitzar la unió del Regne de Gran Bretanya i del Regne d'Irlanda en un únic regne, per tal de crear el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Acta d'Unió (1800) і Història d'Irlanda · Acta d'Unió (1800) і Irlanda ·
Alçament de Pasqua
L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.
Alçament de Pasqua і Història d'Irlanda · Alçament de Pasqua і Irlanda ·
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Éamonn de Valera і Història d'Irlanda · Éamonn de Valera і Irlanda ·
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Cambridge University Press і Història d'Irlanda · Cambridge University Press і Irlanda ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Història d'Irlanda · Catolicisme і Irlanda ·
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Celtes і Història d'Irlanda · Celtes і Irlanda ·
Commonwealth
La Commonwealth of Nations (denominació anglesa equivalent a "Mancomunitat de Nacions"), més coneguda simplement com a Commonwealth o The Commonwealth i, abans, com a British Commonwealth of Nations, és una organització composta per l'associació de 53 estats independents que, excepte Moçambic i Ruanda, comparteixen lligams històrics amb el Regne Unit.
Commonwealth і Història d'Irlanda · Commonwealth і Irlanda ·
Comtat d'Offaly
El comtat d'Offaly (gaèlic irlandès Uíbh Fhailí) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).
Comtat d'Offaly і Història d'Irlanda · Comtat d'Offaly і Irlanda ·
Comtat de Clare
El comtat de Clare (gaèlic irlandès an Chláir) és un comtat de la província de Munster (República d'Irlanda).
Comtat de Clare і Història d'Irlanda · Comtat de Clare і Irlanda ·
Comtat de Laois
El comtat de Laois (gaèlic irlandès Laois) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).
Comtat de Laois і Història d'Irlanda · Comtat de Laois і Irlanda ·
Comtat de Mayo
El comtat de Mayo (gaèlic irlandès Mhaigh Eo o pla dels teixos) és un comtat de la província de Connacht (República d'Irlanda).
Comtat de Mayo і Història d'Irlanda · Comtat de Mayo і Irlanda ·
Comtat de Waterford
El comtat de Waterford (Port Láirge en gaèlic irlandès) és un comtat de la província de Munster (República d'Irlanda).
Comtat de Waterford і Història d'Irlanda · Comtat de Waterford і Irlanda ·
Comtat de Wicklow
El comtat de Wicklow (gaèlic irlandès Cill Mhantáin AFI) és un comtat de la província de Leinster (República d'Irlanda).
Comtat de Wicklow і Història d'Irlanda · Comtat de Wicklow і Irlanda ·
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Conflicte nord-irlandès і Història d'Irlanda · Conflicte nord-irlandès і Irlanda ·
Creu celta
Una creu celta amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció.
Creu celta і Història d'Irlanda · Creu celta і Irlanda ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història d'Irlanda · Cristianisme і Irlanda ·
Dáil Éireann
La Dáil Éireann és la cambra baixa de lOireachtas (parlament) de la República d'Irlanda.
Dáil Éireann і Història d'Irlanda · Dáil Éireann і Irlanda ·
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Dublín і Història d'Irlanda · Dublín і Irlanda ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Història d'Irlanda · Edat mitjana і Irlanda ·
Estat Lliure d'Irlanda
L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.
Estat Lliure d'Irlanda і Història d'Irlanda · Estat Lliure d'Irlanda і Irlanda ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Història d'Irlanda · Estats Units d'Amèrica і Irlanda ·
Exèrcit Ciutadà Irlandès
Bandera original de 1914, onejada durant l'Alçament de Pasqua. Starry Plough, bandera del grup a partir del 1930. LExèrcit Ciutadà Irlandès (anglès Irish Citizen Army, (ICA), gaèlic irlandès: Arm Saoránach na hÉireann), fou un petit grup de voluntaris entrenats establert a Dublín per a defensar de la policia les manifestacions dels treballadors.
Exèrcit Ciutadà Irlandès і Història d'Irlanda · Exèrcit Ciutadà Irlandès і Irlanda ·
Executiu d'Irlanda del Nord
George Bush, Jr. El Govern d'Irlanda del Nord és la branca executiva de l'Assemblea d'Irlanda del Nord, el Parlament delegat per a aquest país constituent (Home Nation) del Regne Unit.
Executiu d'Irlanda del Nord і Història d'Irlanda · Executiu d'Irlanda del Nord і Irlanda ·
Fianna Fáil
Fianna Fáil (en irlandès, soldats del destí), o també anomenat Partit Republicà, és el partit polític més important de la República d'Irlanda.
Fianna Fáil і Història d'Irlanda · Fianna Fáil і Irlanda ·
Fine Gael
Fine Gael (en irlandès, família o tribu dels irlandesos) és un partit polític irlandès d'ideologia demòcrata-cristiana.
Fine Gael і Història d'Irlanda · Fine Gael і Irlanda ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història d'Irlanda · França і Irlanda ·
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Gaèlic irlandès і Història d'Irlanda · Gaèlic irlandès і Irlanda ·
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Gran Bretanya і Història d'Irlanda · Gran Bretanya і Irlanda ·
Gran fam irlandesa
La Gran Fam (en anglès Great Famine o Great Hunger, en irlandès An Gorta Mór) o fam irlandesa de la patata (sobretot fora d'Irlanda) fou un període de fam i malalties massives a Irlanda del 1845 al 1852.
Gran fam irlandesa і Història d'Irlanda · Gran fam irlandesa і Irlanda ·
Guerra angloirlandesa
Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.
Guerra angloirlandesa і Història d'Irlanda · Guerra angloirlandesa і Irlanda ·
Guerra Civil irlandesa
La Guerra Civil irlandesa (en irlandès Cogadh Saoraíocht, Juny de 1922 - Abril de 1923) va ser un conflicte entre partidaris i detractors del Tractat Angloirlandès del 6 de desembre de 1921, que establia l'Estat Lliure d'Irlanda, predecessor de l'actual República d'Irlanda.
Guerra Civil irlandesa і Història d'Irlanda · Guerra Civil irlandesa і Irlanda ·
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia і Història d'Irlanda · Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia і Irlanda ·
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Història d'Irlanda і Imperi Britànic · Imperi Britànic і Irlanda ·
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Història d'Irlanda і Irlanda · Irlanda і Irlanda ·
Irlanda celta
Irlanda celta o Irlanda gaèlica, correspon a l'ordre polític establert a l'illa d'Irlanda fins a la conclusió de la seva conquesta per part dels Tudor.
Història d'Irlanda і Irlanda celta · Irlanda і Irlanda celta ·
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Història d'Irlanda і Irlanda del Nord · Irlanda і Irlanda del Nord ·
James Connolly
James Connolly (Edimburg, 5 de juny de 1868 - Dublín, 12 de maig de 1916) fou un líder nacionalista i socialista irlandès.
Història d'Irlanda і James Connolly · Irlanda і James Connolly ·
Jove Irlanda
Thomas Davis Charles Gavan Duffy La Jove Irlanda (en anglès Young Ireland i en el gaèlic irlandès Éire Og) fou un moviment nacional irlandès de caràcter revolucionari que va operar a mitjans dels anys 40 del.
Història d'Irlanda і Jove Irlanda · Irlanda і Jove Irlanda ·
Leinster
Leinster (en gaèlic irlandès: Laighin ˈl̪ˠaːjɪnʲ) és la província oriental d'Irlanda, que comprèn els comtats de Carlow, Dublín, Kildare, Kilkenny, Laois, Longford, Louth, Meath, Offaly, Westmeath, Wexford i Wicklow.
Història d'Irlanda і Leinster · Irlanda і Leinster ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història d'Irlanda і Llatí · Irlanda і Llatí ·
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Història d'Irlanda і Llengües cèltiques · Irlanda і Llengües cèltiques ·
Llibre de Kells
El Llibre de Kells (Book of Kells en anglès; Leabhar Cheanannais en irlandès), també conegut com a Gran Evangeliari de sant Columba, és un manuscrit il·lustrat amb motius ornamentals, realitzat per monjos cèltics cap a l'any 800 a Kells, un poble d'Irlanda.
Història d'Irlanda і Llibre de Kells · Irlanda і Llibre de Kells ·
Mícheál Ó Coileáin
Mícheál Ó Coileáin o Michael Collins (Clonakilty, Comtat de Cork, 16 d'octubre de 1890 -Béal na Bláth, vora Cork, 22 d'agost de 1922) fou un líder revolucionari irlandès.
Història d'Irlanda і Mícheál Ó Coileáin · Irlanda і Mícheál Ó Coileáin ·
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Història d'Irlanda і Noruega · Irlanda і Noruega ·
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Història d'Irlanda і Organització de les Nacions Unides · Irlanda і Organització de les Nacions Unides ·
Partit Parlamentari Irlandès
Partit Parlamentari Irlandès (anglès Irish Parlamentary Party, irlandès Páirtí Parlaiminteach na hÉireann) també anomenat Partit Irlandès o Partit del Home Rule fou creat el 1882 per Charles Stewart Parnell, líder del Partit Nacionalista, com a partit parlamentari dels nacionalistes irlandesos elegits a Westminster fins al 1918.
Història d'Irlanda і Partit Parlamentari Irlandès · Irlanda і Partit Parlamentari Irlandès ·
Patrici d'Irlanda
Dia de Sant Patrici a Buenos Aires (Argentina) Patrici —nascut com a Maewyin Succat en gaèlic — (Bannaventa Berniae, Carlisle, Cúmbria, Anglaterra, ca. 387 - Saul, Comtat de Down, Irlanda del Nord, 461) va ser un religiós britó, missioner i evangelitzador de les terres d'Irlanda i fundador del cristianisme en aquesta illa.
Història d'Irlanda і Patrici d'Irlanda · Irlanda і Patrici d'Irlanda ·
Patrick Pearse
Padraig Henry Pearse (conegut també com a Pádraig Pearse; irlandès: Pádraig Anraí Mac Piarais; 10 de novembre de 1879 – 3 de maig de 1916) fou mestre, poeta en gaèlic irlandès, escriptor, republicà i activista polític, un dels caps de l'Aixecament de Pasqua de 1916.
Història d'Irlanda і Patrick Pearse · Irlanda і Patrick Pearse ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Història d'Irlanda і Primera Guerra Mundial · Irlanda і Primera Guerra Mundial ·
Proclamació de la República irlandesa
La Proclamació de la República (Proclamation of the Republic en anglès; Forógra na Poblachta en irlandès), també coneguda com a Proclamació de 1916 o Proclamació de Pasqua, va ser un document publicat pels Voluntaris Irlandesos i l'Exèrcit Ciutadà Irlandès durant l'Alçament de Pasqua a Irlanda, que va començar el 24 d'abril de 1916.
Història d'Irlanda і Proclamació de la República irlandesa · Irlanda і Proclamació de la República irlandesa ·
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Història d'Irlanda і Protestantisme · Irlanda і Protestantisme ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Història d'Irlanda і Regne d'Anglaterra · Irlanda і Regne d'Anglaterra ·
Regne d'Irlanda
El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.
Història d'Irlanda і Regne d'Irlanda · Irlanda і Regne d'Irlanda ·
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Història d'Irlanda і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Irlanda і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda ·
Republicanisme irlandès
El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.
Història d'Irlanda і Republicanisme irlandès · Irlanda і Republicanisme irlandès ·
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Història d'Irlanda і Sinn Féin · Irlanda і Sinn Féin ·
Tractat Angloirlandès
El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.
Història d'Irlanda і Tractat Angloirlandès · Irlanda і Tractat Angloirlandès ·
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Història d'Irlanda і Ulster · Irlanda і Ulster ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Història d'Irlanda і Unió Europea · Irlanda і Unió Europea ·
Unionisme (Irlanda)
Isabel II, Belfast. En la part inferior es pot llegir:''Nosaltres els súbdits britànics de l'Ulsterprometem la nostra aliançaa sa Majestat Sobiranala Reina Elisabet IIara i per sempre.'' L'Unionisme és la ideologia que promou el manteniment o l'enfortiment dels vincles polítics i culturals entre Irlanda (sovint i, especialment Irlanda del Nord) i Gran Bretanya, i que originalment defensava que les relacions institucionals entre ambdós països es desenvolupessin en el marc de l'Acta d'Unió de 1800, que els va unir en una sola entitat política.
Història d'Irlanda і Unionisme (Irlanda) · Irlanda і Unionisme (Irlanda) ·
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Història d'Irlanda і Vikings · Irlanda і Vikings ·
Voluntaris Irlandesos
Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.
Història d'Irlanda і Voluntaris Irlandesos · Irlanda і Voluntaris Irlandesos ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història d'Irlanda і Irlanda
- Què tenen en comú Història d'Irlanda і Irlanda
- Semblances entre Història d'Irlanda і Irlanda
Comparació entre Història d'Irlanda і Irlanda
Història d'Irlanda té 298 relacions, mentre que Irlanda té 339. Com que tenen en comú 63, l'índex de Jaccard és 9.89% = 63 / (298 + 339).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història d'Irlanda і Irlanda. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: