Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya

Decrets de Nova Planta vs. Mancomunitat de Catalunya

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya. La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Similituds entre Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya

Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Capità general, Castellà, Català, Catalunya, Corts Catalanes, Cronologia de la repressió del català, Espanya, Generalitat republicana, Londres, Madrid, Palma, París, Setge de Barcelona (1713-1714), 13 de setembre, 18 de juny.

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Barcelona і Decrets de Nova Planta · Barcelona і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Capità general

El capità general és un grau militar.

Capità general і Decrets de Nova Planta · Capità general і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Castellà і Decrets de Nova Planta · Castellà і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Català і Decrets de Nova Planta · Català і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Catalunya і Decrets de Nova Planta · Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta · Corts Catalanes і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Cronologia de la repressió del català і Decrets de Nova Planta · Cronologia de la repressió del català і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Decrets de Nova Planta і Espanya · Espanya і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Generalitat republicana

La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).

Decrets de Nova Planta і Generalitat republicana · Generalitat republicana і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Decrets de Nova Planta і Londres · Londres і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Decrets de Nova Planta і Madrid · Madrid і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Decrets de Nova Planta і Palma · Mancomunitat de Catalunya і Palma · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Decrets de Nova Planta і París · Mancomunitat de Catalunya і París · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Decrets de Nova Planta і Setge de Barcelona (1713-1714) · Mancomunitat de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

13 de setembre і Decrets de Nova Planta · 13 de setembre і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

18 de juny і Decrets de Nova Planta · 18 de juny і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya

Decrets de Nova Planta té 483 relacions, mentre que Mancomunitat de Catalunya té 282. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 2.09% = 16 / (483 + 282).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »