Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor
Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Alacant, Alcoi, Alfons el Cast, Alzira, Braç (concepte social), Conquesta de la ciutat de Balansiya, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Furs d'Aragó, Furs de València, Jaume de Xèrica, Jaume el Conqueridor, Llíria, Llista de reis d'Aragó, Pactisme, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Planes (Comtat), Regne d'Aragó, Regne de València, València, Vassallatge, Xàtiva, Xèrica.
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Corts forals valencianes · Alacant і Jaume el Conqueridor ·
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Alcoi і Corts forals valencianes · Alcoi і Jaume el Conqueridor ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Corts forals valencianes · Alfons el Cast і Jaume el Conqueridor ·
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Alzira і Corts forals valencianes · Alzira і Jaume el Conqueridor ·
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Braç (concepte social) і Corts forals valencianes · Braç (concepte social) і Jaume el Conqueridor ·
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Conquesta de la ciutat de Balansiya і Corts forals valencianes · Conquesta de la ciutat de Balansiya і Jaume el Conqueridor ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Corts forals valencianes · Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Corts forals valencianes · Corona de Castella i Lleó і Jaume el Conqueridor ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Corts forals valencianes · Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor ·
Furs d'Aragó
s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.
Corts forals valencianes і Furs d'Aragó · Furs d'Aragó і Jaume el Conqueridor ·
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Corts forals valencianes і Furs de València · Furs de València і Jaume el Conqueridor ·
Jaume de Xèrica
Jaume de Xèrica (c. 1238/c. 1255/1255/1260-1285/1288), fou infant d'Aragó per ser fill de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure així com el primer baró de Xèrica, de Llíria, d'Andilla i d'Altura.
Corts forals valencianes і Jaume de Xèrica · Jaume de Xèrica і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Jaume el Conqueridor ·
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Corts forals valencianes і Llíria · Jaume el Conqueridor і Llíria ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Corts forals valencianes і Llista de reis d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Llista de reis d'Aragó ·
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Corts forals valencianes і Pactisme · Jaume el Conqueridor і Pactisme ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Corts forals valencianes і Pere el Cerimoniós · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Corts forals valencianes і Pere el Gran · Jaume el Conqueridor і Pere el Gran ·
Planes (Comtat)
Planes, també anomenat Planes de la Baronia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.
Corts forals valencianes і Planes (Comtat) · Jaume el Conqueridor і Planes (Comtat) ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Corts forals valencianes і Regne d'Aragó · Jaume el Conqueridor і Regne d'Aragó ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Corts forals valencianes і Regne de València · Jaume el Conqueridor і Regne de València ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Corts forals valencianes і València · Jaume el Conqueridor і València ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Corts forals valencianes і Vassallatge · Jaume el Conqueridor і Vassallatge ·
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Corts forals valencianes і Xàtiva · Jaume el Conqueridor і Xàtiva ·
Xèrica
Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Corts forals valencianes і Xèrica · Jaume el Conqueridor і Xèrica ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor
- Què tenen en comú Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor
- Semblances entre Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor
Comparació entre Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor
Corts forals valencianes té 131 relacions, mentre que Jaume el Conqueridor té 557. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 3.63% = 25 / (131 + 557).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
