Accés més ràpid que el navegador!
131 les relacions: Aín, Acte de cort, Ademús, Alacant, Alboraia, Alcalatén, Alcoi, Alfons el Cast, Almassora, Alpont, Altura (Alt Palància), Alzira, Águilas, Baró, Barraques, Batalla d'Almansa, Benafer, Benaixeve, Benassal, Biar, Bocairent, Borriana, Borriol, Braç (concepte social), Cabdet, Capítol de cort, Castelló de la Plana, Castellfabib, Caudiel, Cirat, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Constitució (llei), Corbera, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cortes d'Arenós, Corts Catalanes, Corts del Regne d'Aragó, Corts Generals de la Corona d'Aragó, Corts Valencianes, Cullera, Decrets de Nova Planta, Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, Diputació del General del Regne de València, Domenyo, El Toro, Espadella (Alt Millars), Estaments, Estatut d'autonomia, ..., Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Figueruelas, Furs d'Aragó, Furs de València, Gandia, Generalitat Valenciana, Indult, Jaume de Xèrica, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, L'Alcora, L'Horta de València, La Pobla d'Arenós, La Pobla de Vallbona, La Vila Joiosa, Legislació, Les Useres, Llíria, Llista de reis d'Aragó, Llucena, Lludient, Lope de Luna, Loriguilla, Manises, Menestral, Montanejos, Morella, Onda, Ontinyent, Oriola, Pactisme, Penàguila, Peníscola, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pina (Alt Palància), Planes (Comtat), Poder executiu, Poder judicial, Poder legislatiu, Pragmàtica, Prelat, Regne d'Aragó, Regne de València, Ribesalbes, Sagunt, Sinarques, Soto, Sou (moneda), Sucaina, Suera, Sufragi universal, Toga, Torre-xiva, Tots Sants, València, Vallat, Vassallatge, Veo, Vila-real, Vilafamés, Vilafermosa, Vilareal (Òlt i Garona), Virrei, Viver, Xàtiva, Xèrica, Xelva, Xixona, 1 de novembre, 11 de gener, 1261, 1271, 1301, 1302, 1329, 1336, 1418, 1510, 1707, 1982. Ampliar l'índex (81 més) »
Aín
Aín és un municipi del País Valencià, el menys poblat i més alt de la comarca de la Plana Baixa Limita amb l'Alcúdia de Veo, Eslida, Assuévar i Almedíxer.
Nou!!: Corts forals valencianes і Aín · Veure més »
Acte de cort
Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Corts forals valencianes і Acte de cort · Veure més »
Ademús
Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.
Nou!!: Corts forals valencianes і Ademús · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Corts forals valencianes і Alacant · Veure més »
Alboraia
Alboraia és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: Corts forals valencianes і Alboraia · Veure més »
Alcalatén
Mapa municipal de l'Alcalatén abans de la reforma de 2023 L'Alcalatén és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a l'Alcora.
Nou!!: Corts forals valencianes і Alcalatén · Veure més »
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Nou!!: Corts forals valencianes і Alcoi · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Corts forals valencianes і Alfons el Cast · Veure més »
Almassora
Almassora és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: Corts forals valencianes і Almassora · Veure més »
Alpont
Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Nou!!: Corts forals valencianes і Alpont · Veure més »
Altura (Alt Palància)
Altura és un municipi a la comarca de l'Alt Palància, al País Valencià.
Nou!!: Corts forals valencianes і Altura (Alt Palància) · Veure més »
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Corts forals valencianes і Alzira · Veure més »
Águilas
Àguiles (en castellà: Águilas) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia.
Nou!!: Corts forals valencianes і Águilas · Veure més »
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Nou!!: Corts forals valencianes і Baró · Veure més »
Barraques
Barraques (en castellà i oficialment Barracas, també conegut com a Las Barracas de San Pedro) és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Palància, que limita amb els de Pina, Toràs, El Toro i Viver, tots en territori valencià.
Nou!!: Corts forals valencianes і Barraques · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Corts forals valencianes і Batalla d'Almansa · Veure més »
Benafer
Benafer és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància (Castelló).
Nou!!: Corts forals valencianes і Benafer · Veure més »
Benaixeve
Benaixeve (oficialment i en castellà Benagéber) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Nou!!: Corts forals valencianes і Benaixeve · Veure més »
Benassal
Benassal és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: Corts forals valencianes і Benassal · Veure més »
Biar
Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.
Nou!!: Corts forals valencianes і Biar · Veure més »
Bocairent
Bocairent és una població del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Corts forals valencianes і Bocairent · Veure més »
Borriana
Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Corts forals valencianes і Borriana · Veure més »
Borriol
Borriol és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: Corts forals valencianes і Borriol · Veure més »
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Corts forals valencianes і Braç (concepte social) · Veure més »
Cabdet
Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).
Nou!!: Corts forals valencianes і Cabdet · Veure més »
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Corts forals valencianes і Capítol de cort · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Corts forals valencianes і Castelló de la Plana · Veure més »
Castellfabib
Castellfabib (en castellà i oficialment: Castielfabib, i en la parla xurra, Castiel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó.
Nou!!: Corts forals valencianes і Castellfabib · Veure més »
Caudiel
Caudiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Corts forals valencianes і Caudiel · Veure més »
Cirat
Cirat és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Corts forals valencianes і Cirat · Veure més »
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Nou!!: Corts forals valencianes і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »
Constitució (llei)
Les constitucions (constitutiones), o furs al regne de València, eren el primer rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Corts forals valencianes і Constitució (llei) · Veure més »
Corbera
Corbera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Baixa.
Nou!!: Corts forals valencianes і Corbera · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Corts forals valencianes і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Corts forals valencianes і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Cortes d'Arenós
Cortes d'Arenós (en castellà i oficialment Cortes de Arenoso) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Nou!!: Corts forals valencianes і Cortes d'Arenós · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Corts forals valencianes і Corts Catalanes · Veure més »
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Nou!!: Corts forals valencianes і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »
Corts Generals de la Corona d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.
Nou!!: Corts forals valencianes і Corts Generals de la Corona d'Aragó · Veure més »
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Nou!!: Corts forals valencianes і Corts Valencianes · Veure més »
Cullera
Cullera metàl·lica. Una cullera és un estri que consisteix en una cavitat poc profunda, ovalada o rodona, a l'extrem d'un mànec per on s'agafa.
Nou!!: Corts forals valencianes і Cullera · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Corts forals valencianes і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Corts forals valencianes і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Corts forals valencianes і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »
Diputació del General del Regne de València
La Diputació del General del Regne de València va sorgir durant la segona meitat del segle XIV com una comissió delegada de les Corts Valencianes encarregada d'administrar l'impost aprovat a Corts anomenat generalitats.
Nou!!: Corts forals valencianes і Diputació del General del Regne de València · Veure més »
Domenyo
Domenyo (en castellà i oficialment, Domeño, i en la parla xurra, Dumeño) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans i al Camp de Túria.
Nou!!: Corts forals valencianes і Domenyo · Veure més »
El Toro
El Toro és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Corts forals valencianes і El Toro · Veure més »
Espadella (Alt Millars)
Espadella (en castellà i oficialment, Espadilla) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Nou!!: Corts forals valencianes і Espadella (Alt Millars) · Veure més »
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Nou!!: Corts forals valencianes і Estaments · Veure més »
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Nou!!: Corts forals valencianes і Estatut d'autonomia · Veure més »
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Nou!!: Corts forals valencianes і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Figueruelas
Figueruelas és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarcarca de la Ribera Alta de l'Ebre.
Nou!!: Corts forals valencianes і Figueruelas · Veure més »
Furs d'Aragó
s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.
Nou!!: Corts forals valencianes і Furs d'Aragó · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: Corts forals valencianes і Furs de València · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Corts forals valencianes і Gandia · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Corts forals valencianes і Generalitat Valenciana · Veure més »
Indult
L'indult o perdó és l'acte mitjançant el qual es causa l'extinció de la responsabilitat penal, i suposa el perdó de la pena.
Nou!!: Corts forals valencianes і Indult · Veure més »
Jaume de Xèrica
Jaume de Xèrica (c. 1238/c. 1255/1255/1260-1285/1288), fou infant d'Aragó per ser fill de Jaume I el Conqueridor i de Teresa Gil de Vidaure així com el primer baró de Xèrica, de Llíria, d'Andilla i d'Altura.
Nou!!: Corts forals valencianes і Jaume de Xèrica · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Corts forals valencianes і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Corts forals valencianes і Jaume el Just · Veure més »
L'Alcora
L'Alcora és un municipi valencià, capital de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Corts forals valencianes і L'Alcora · Veure més »
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Nou!!: Corts forals valencianes і L'Horta de València · Veure més »
La Pobla d'Arenós
La Pobla d'Arenós (en castellà i oficialment, Puebla de Arenoso) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Corts forals valencianes і La Pobla d'Arenós · Veure més »
La Pobla de Vallbona
La Pobla de Vallbona és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: Corts forals valencianes і La Pobla de Vallbona · Veure més »
La Vila Joiosa
La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.
Nou!!: Corts forals valencianes і La Vila Joiosa · Veure més »
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Nou!!: Corts forals valencianes і Legislació · Veure més »
Les Useres
Les Useres és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Corts forals valencianes і Les Useres · Veure més »
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: Corts forals valencianes і Llíria · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Corts forals valencianes і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Llucena
Llucena (cooficialment en castellà: Lucena del Cid) és un municipi valencià de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.
Nou!!: Corts forals valencianes і Llucena · Veure més »
Lludient
Lludient (en castellà i oficialment, Ludiente) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Corts forals valencianes і Lludient · Veure més »
Lope de Luna
Pàgina de l'Armorial de Gelre Lope de Luna (? - Pedrola, 1360) fou un noble aragonès del llinatge dels Luna, primer comte de Luna, i senyor de Sogorb.
Nou!!: Corts forals valencianes і Lope de Luna · Veure més »
Loriguilla
Loriguilla (en castellà i oficialment, Loriguilla, i en la parla xurra, Lauriguilla) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: Corts forals valencianes і Loriguilla · Veure més »
Manises
Manises és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: Corts forals valencianes і Manises · Veure més »
Menestral
Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.
Nou!!: Corts forals valencianes і Menestral · Veure més »
Montanejos
Montanejos és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Corts forals valencianes і Montanejos · Veure més »
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Nou!!: Corts forals valencianes і Morella · Veure més »
Onda
Onda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Corts forals valencianes і Onda · Veure més »
Ontinyent
Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Corts forals valencianes і Ontinyent · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: Corts forals valencianes і Oriola · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Corts forals valencianes і Pactisme · Veure més »
Penàguila
Penàguila és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alcoià.
Nou!!: Corts forals valencianes і Penàguila · Veure més »
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Corts forals valencianes і Peníscola · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Corts forals valencianes і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Corts forals valencianes і Pere el Gran · Veure més »
Pina (Alt Palància)
Pina (en castellà i oficialment, Pina de Montalgrao) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Corts forals valencianes і Pina (Alt Palància) · Veure més »
Planes (Comtat)
Planes, també anomenat Planes de la Baronia, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Comtat.
Nou!!: Corts forals valencianes і Planes (Comtat) · Veure més »
Poder executiu
Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.
Nou!!: Corts forals valencianes і Poder executiu · Veure més »
Poder judicial
El poder judicial és un poder estatal on hi ha tots els jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei, en casos de monarquia, una justíca que segons la Constitució emana del poble.
Nou!!: Corts forals valencianes і Poder judicial · Veure més »
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Nou!!: Corts forals valencianes і Poder legislatiu · Veure més »
Pragmàtica
La pragmàtica és la part de la lingüística que estudia la llengua en relació amb el seu ús i les persones que en són usuàries, i se centra especialment en les característiques dels actes de parla, la dixi i les inferències.
Nou!!: Corts forals valencianes і Pragmàtica · Veure més »
Prelat
Timbre per a l'escut d'un Prelat Un prelat és un eclesiàstic amb una certa autoritat a l'Església Catòlica, o bé perquè està al capdavant d'una jurisdicció o bé perquè té aquest títol honorífic.
Nou!!: Corts forals valencianes і Prelat · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Corts forals valencianes і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Corts forals valencianes і Regne de València · Veure més »
Ribesalbes
Ribesalbes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Corts forals valencianes і Ribesalbes · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: Corts forals valencianes і Sagunt · Veure més »
Sinarques
Sinarques (en castellà i oficialment Sinarcas, i en la parla xurra, Senarcas) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, encara que culturalment i històricament forma part de la comarca dels Serrans.
Nou!!: Corts forals valencianes і Sinarques · Veure més »
Soto
* Soto zen, branca del budisme zen.
Nou!!: Corts forals valencianes і Soto · Veure més »
Sou (moneda)
Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.
Nou!!: Corts forals valencianes і Sou (moneda) · Veure més »
Sucaina
Sucaina (en castellà i oficialment, Zucaina) és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Nou!!: Corts forals valencianes і Sucaina · Veure més »
Suera
Església de la Mare de Déu de l'Assumpció Suera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Corts forals valencianes і Suera · Veure més »
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Nou!!: Corts forals valencianes і Sufragi universal · Veure més »
Toga
Toga és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.
Nou!!: Corts forals valencianes і Toga · Veure més »
Torre-xiva
Torre de Torre-xiva Torre-xiva (en castellà i oficialment, Torrechiva) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Corts forals valencianes і Torre-xiva · Veure més »
Tots Sants
Tots Sants (de l'expressió llatina: Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.
Nou!!: Corts forals valencianes і Tots Sants · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Corts forals valencianes і València · Veure més »
Vallat
Església Vallat és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Corts forals valencianes і Vallat · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Corts forals valencianes і Vassallatge · Veure més »
Veo
Veo és una pedania del municipi de l'Alcúdia de Veo (Plana Baixa) amb 57 habitants (2015).
Nou!!: Corts forals valencianes і Veo · Veure més »
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Nou!!: Corts forals valencianes і Vila-real · Veure més »
Vilafamés
Vilafamés és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: Corts forals valencianes і Vilafamés · Veure més »
Vilafermosa
Vilafermosa (en castellà i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
Nou!!: Corts forals valencianes і Vilafermosa · Veure més »
Vilareal (Òlt i Garona)
Vilareal (en francès Villeréal) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Corts forals valencianes і Vilareal (Òlt i Garona) · Veure més »
Virrei
García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.
Nou!!: Corts forals valencianes і Virrei · Veure més »
Viver
Viver és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Corts forals valencianes і Viver · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: Corts forals valencianes і Xàtiva · Veure més »
Xèrica
Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: Corts forals valencianes і Xèrica · Veure més »
Xelva
Xelva (en castellà i oficialment Chelva) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca dels Serrans.
Nou!!: Corts forals valencianes і Xelva · Veure més »
Xixona
Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.
Nou!!: Corts forals valencianes і Xixona · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Corts forals valencianes і 1 de novembre · Veure més »
11 de gener
L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Corts forals valencianes і 11 de gener · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Corts forals valencianes і 1261 · Veure més »
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Corts forals valencianes і 1271 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Corts forals valencianes і 1301 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Corts forals valencianes і 1302 · Veure més »
1329
Sense descripció.
Nou!!: Corts forals valencianes і 1329 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Corts forals valencianes і 1336 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Corts forals valencianes і 1418 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Corts forals valencianes і 1510 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Corts forals valencianes і 1707 · Veure més »
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Nou!!: Corts forals valencianes і 1982 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Corts Valencianes (Antic Règim), Corts Valencianes (història), Corts del Regne de València.
