Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Corona d'Aragó і Mallorca
Corona d'Aragó і Mallorca tenen 56 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Franc, Barcelona, Carladès, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Català, Cavaller, Còrsega, Ciutat, Compromís de Casp, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat del Rosselló, Conquesta de Mallorca, Constantinoble, Corts de Cadis, Decrets de Nova Planta, Dinastia Trastàmara, Empordà, Espanya, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Fogatge, Formatge, França, Francesc Antich Oliver, Generalitat, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi Romà d'Orient, ..., Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume III de Mallorca, Joan el Caçador, Madrid, Mar Mediterrània, Marroc, Martí l'Humà, Menorca, País Valencià, Palma, Pariatge, Pell, Pere el Cerimoniós, Perpinyà, Pesta Negra, Regne de Mallorca, Saragossa, Sardenya, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Sevilla, Sicília, Tractat d'Utrecht, València, 31 de desembre. Ampliar l'índex (26 més) »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Corona d'Aragó · Alfons el Franc і Mallorca ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Corona d'Aragó · Barcelona і Mallorca ·
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Carladès і Corona d'Aragó · Carladès і Mallorca ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Corona d'Aragó · Carles II de Castella і Mallorca ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Corona d'Aragó · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Mallorca ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Corona d'Aragó · Català і Mallorca ·
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Cavaller і Corona d'Aragó · Cavaller і Mallorca ·
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Còrsega і Corona d'Aragó · Còrsega і Mallorca ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Ciutat і Corona d'Aragó · Ciutat і Mallorca ·
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Compromís de Casp і Corona d'Aragó · Compromís de Casp і Mallorca ·
Comtat de Cerdanya
El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Cerdanya і Corona d'Aragó · Comtat de Cerdanya і Mallorca ·
Comtat de Conflent
El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Conflent і Corona d'Aragó · Comtat de Conflent і Mallorca ·
Comtat del Rosselló
El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Comtat del Rosselló і Corona d'Aragó · Comtat del Rosselló і Mallorca ·
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Conquesta de Mallorca і Corona d'Aragó · Conquesta de Mallorca і Mallorca ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Corona d'Aragó · Constantinoble і Mallorca ·
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Corona d'Aragó і Corts de Cadis · Corts de Cadis і Mallorca ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Mallorca ·
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Corona d'Aragó і Dinastia Trastàmara · Dinastia Trastàmara і Mallorca ·
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Corona d'Aragó і Empordà · Empordà і Mallorca ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Corona d'Aragó і Espanya · Espanya і Mallorca ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Corona d'Aragó і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Mallorca ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Corona d'Aragó і Ferran el Catòlic · Ferran el Catòlic і Mallorca ·
Fogatge
El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.
Corona d'Aragó і Fogatge · Fogatge і Mallorca ·
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Corona d'Aragó і Formatge · Formatge і Mallorca ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Corona d'Aragó і França · França і Mallorca ·
Francesc Antich Oliver
Francesc Antich i Oliver (Caracas, Veneçuela, 28 de novembre de 1958) és un polític balear, expresident de les Illes Balears.
Corona d'Aragó і Francesc Antich Oliver · Francesc Antich Oliver і Mallorca ·
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Corona d'Aragó і Generalitat · Generalitat і Mallorca ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Corona d'Aragó і Illes Balears · Illes Balears і Mallorca ·
Illes Orientals d'al-Àndalus
Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.
Corona d'Aragó і Illes Orientals d'al-Àndalus · Illes Orientals d'al-Àndalus і Mallorca ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Corona d'Aragó і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Mallorca ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Mallorca ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Corona d'Aragó і Jaume el Just · Jaume el Just і Mallorca ·
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Corona d'Aragó і Jaume III de Mallorca · Jaume III de Mallorca і Mallorca ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Corona d'Aragó і Joan el Caçador · Joan el Caçador і Mallorca ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Corona d'Aragó і Madrid · Madrid і Mallorca ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Corona d'Aragó і Mar Mediterrània · Mallorca і Mar Mediterrània ·
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Corona d'Aragó і Marroc · Mallorca і Marroc ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Corona d'Aragó і Martí l'Humà · Mallorca і Martí l'Humà ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Corona d'Aragó і Menorca · Mallorca і Menorca ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Corona d'Aragó і País Valencià · Mallorca і País Valencià ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Corona d'Aragó і Palma · Mallorca і Palma ·
Pariatge
Un pariatge (escrit també pareatge) és un condomini d'un territori entre dos senyors.
Corona d'Aragó і Pariatge · Mallorca і Pariatge ·
Pell
Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.
Corona d'Aragó і Pell · Mallorca і Pell ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Mallorca і Pere el Cerimoniós ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Corona d'Aragó і Perpinyà · Mallorca і Perpinyà ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Corona d'Aragó і Pesta Negra · Mallorca і Pesta Negra ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Corona d'Aragó і Regne de Mallorca · Mallorca і Regne de Mallorca ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Corona d'Aragó і Saragossa · Mallorca і Saragossa ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Corona d'Aragó і Sardenya · Mallorca і Sardenya ·
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Corona d'Aragó і Senyoria d'Omeladès · Mallorca і Senyoria d'Omeladès ·
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Corona d'Aragó і Senyoria de Montpeller · Mallorca і Senyoria de Montpeller ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Corona d'Aragó і Sevilla · Mallorca і Sevilla ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Corona d'Aragó і Sicília · Mallorca і Sicília ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Corona d'Aragó і Tractat d'Utrecht · Mallorca і Tractat d'Utrecht ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Corona d'Aragó і València · Mallorca і València ·
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
31 de desembre і Corona d'Aragó · 31 de desembre і Mallorca ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corona d'Aragó і Mallorca
- Què tenen en comú Corona d'Aragó і Mallorca
- Semblances entre Corona d'Aragó і Mallorca
Comparació entre Corona d'Aragó і Mallorca
Corona d'Aragó té 638 relacions, mentre que Mallorca té 733. Com que tenen en comú 56, l'índex de Jaccard és 4.08% = 56 / (638 + 733).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corona d'Aragó і Mallorca. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
