Similituds entre Corona d'Aragó і Senyoria de Montpeller
Corona d'Aragó і Senyoria de Montpeller tenen 13 coses en comú (en Uniopèdia): Casa reial d'Aragó, Croada d'al-Mariyya, Croada pisano-catalana, Jaume el Conqueridor, Jaume III de Mallorca, Llenguadoc, Montpeller, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Principat d'Aurenja, Regne de Mallorca, Senyoria d'Omeladès.
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Casa reial d'Aragó і Corona d'Aragó · Casa reial d'Aragó і Senyoria de Montpeller ·
Croada d'al-Mariyya
La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.
Corona d'Aragó і Croada d'al-Mariyya · Croada d'al-Mariyya і Senyoria de Montpeller ·
Croada pisano-catalana
La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.
Corona d'Aragó і Croada pisano-catalana · Croada pisano-catalana і Senyoria de Montpeller ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Senyoria de Montpeller ·
Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).
Corona d'Aragó і Jaume III de Mallorca · Jaume III de Mallorca і Senyoria de Montpeller ·
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Corona d'Aragó і Llenguadoc · Llenguadoc і Senyoria de Montpeller ·
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Corona d'Aragó і Montpeller · Montpeller і Senyoria de Montpeller ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Corona d'Aragó і Pere el Catòlic · Pere el Catòlic і Senyoria de Montpeller ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Pere el Cerimoniós і Senyoria de Montpeller ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Corona d'Aragó і Pere el Gran · Pere el Gran і Senyoria de Montpeller ·
Principat d'Aurenja
El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).
Corona d'Aragó і Principat d'Aurenja · Principat d'Aurenja і Senyoria de Montpeller ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Corona d'Aragó і Regne de Mallorca · Regne de Mallorca і Senyoria de Montpeller ·
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Corona d'Aragó і Senyoria d'Omeladès · Senyoria d'Omeladès і Senyoria de Montpeller ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Corona d'Aragó і Senyoria de Montpeller
- Què tenen en comú Corona d'Aragó і Senyoria de Montpeller
- Semblances entre Corona d'Aragó і Senyoria de Montpeller
Comparació entre Corona d'Aragó і Senyoria de Montpeller
Corona d'Aragó té 638 relacions, mentre que Senyoria de Montpeller té 71. Com que tenen en comú 13, l'índex de Jaccard és 1.83% = 13 / (638 + 71).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Corona d'Aragó і Senyoria de Montpeller. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: