Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta
Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta tenen 19 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Capítol de cort, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Consolat de Mar, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1701-1702), Drets històrics, Europa, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, França, Furs, Guerra de Successió Espanyola, Legislació, Mancomunitat de Catalunya, Pactisme, Principat de Catalunya, Privilegi, Regnat d'Isabel II d'Espanya.
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Constitucions catalanes · Absolutisme і Decrets de Nova Planta ·
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Capítol de cort і Constitucions catalanes · Capítol de cort і Decrets de Nova Planta ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Constitucions catalanes · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Decrets de Nova Planta ·
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Consolat de Mar і Constitucions catalanes · Consolat de Mar і Decrets de Nova Planta ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Constitucions catalanes і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta ·
Corts de Barcelona (1701-1702)
Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.
Constitucions catalanes і Corts de Barcelona (1701-1702) · Corts de Barcelona (1701-1702) і Decrets de Nova Planta ·
Drets històrics
Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.
Constitucions catalanes і Drets històrics · Decrets de Nova Planta і Drets històrics ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Constitucions catalanes і Europa · Decrets de Nova Planta і Europa ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Constitucions catalanes і Felip V d'Espanya · Decrets de Nova Planta і Felip V d'Espanya ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Constitucions catalanes і Ferran el Catòlic · Decrets de Nova Planta і Ferran el Catòlic ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Constitucions catalanes і França · Decrets de Nova Planta і França ·
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Constitucions catalanes і Furs · Decrets de Nova Planta і Furs ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Constitucions catalanes і Guerra de Successió Espanyola · Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola ·
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Constitucions catalanes і Legislació · Decrets de Nova Planta і Legislació ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Constitucions catalanes і Mancomunitat de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya ·
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Constitucions catalanes і Pactisme · Decrets de Nova Planta і Pactisme ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Constitucions catalanes і Principat de Catalunya · Decrets de Nova Planta і Principat de Catalunya ·
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Constitucions catalanes і Privilegi · Decrets de Nova Planta і Privilegi ·
Regnat d'Isabel II d'Espanya
El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.
Constitucions catalanes і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Decrets de Nova Planta і Regnat d'Isabel II d'Espanya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta
- Què tenen en comú Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta
- Semblances entre Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta
Comparació entre Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta
Constitucions catalanes té 70 relacions, mentre que Decrets de Nova Planta té 483. Com que tenen en comú 19, l'índex de Jaccard és 3.44% = 19 / (70 + 483).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Constitucions catalanes і Decrets de Nova Planta. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
