Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Comunisme і Corrents del marxisme
Comunisme і Corrents del marxisme tenen 83 coses en comú (en Uniopèdia): Adolf Hitler, Albània, Alemanya, Anarquisme, Anticapitalisme, Anton Pannekoek, Bloc de l'Est, Bolxevisme, Capitalisme, Classe social, Comunisme, Comunisme de consells, Comunisme llibertari, Conferència de Zimmerwald, Corea del Nord, Dècada del 1970, Democràcia participativa, Economia, Escola de Frankfurt, Estalinisme, Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional, Feixisme, Frankfurt del Main, Friedrich Engels, Ginebra, Herbert Marcuse, Ióssif Stalin, Idealisme, III Internacional, IV Internacional, ..., Jürgen Habermas, Karl Liebknecht, Karl Marx, Kulak, Lenin, Leninisme, Lev Trotski, Lliga Espartaquista, Lluita de classes, Londres, Madrid, Manifest Comunista, Mao Zedong, Marxisme, Marxisme llibertari, Materialisme dialèctic, Materialisme històric, Max Weber, Moviment autònom, Moviment del 68, Nazisme, Nikita Khrusxov, Nikolai Bukharin, Nova York, Otto Rühle, Partit Comunista d'Espanya, Partit Comunista de Catalunya, Partit Comunista de la Xina, Partit Comunista Francès, Partit Comunista Italià, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Paul Mattick, Primera Guerra Mundial, Psicoanàlisi, República Popular de la Xina, Revisionisme (marxisme), Revolució Alemanya, Revolució permanent, Revolució Russa, Romania, Rosa Luxemburg, Sant Petersburg, Santiago Carrillo Solares, Segona Guerra Mundial, Segona Internacional, Sindicat, Situacionisme, Socialdemocràcia, Socialisme, Societat, Soviet, Tsar, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Ampliar l'índex (53 més) »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Adolf Hitler і Comunisme · Adolf Hitler і Corrents del marxisme ·
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Albània і Comunisme · Albània і Corrents del marxisme ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Comunisme · Alemanya і Corrents del marxisme ·
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Comunisme · Anarquisme і Corrents del marxisme ·
Anticapitalisme
Un pòster del 1911 del sindicat dels Treballadors Industrials del Món Lanticapitalisme és una ideologia i una pràctica social i política que s'oposa (d'una forma total o parcial) al capitalisme en creure que no és el millor sistema per a la humanitat.
Anticapitalisme і Comunisme · Anticapitalisme і Corrents del marxisme ·
Anton Pannekoek
Anton Pannekoek (Vaassen, Epe, 2 de gener de 1873 - Wageningen, 28 d'abril de 1960) fou un astrònom, astrofísic i militant comunista neerlandès.
Anton Pannekoek і Comunisme · Anton Pannekoek і Corrents del marxisme ·
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Bloc de l'Est і Comunisme · Bloc de l'Est і Corrents del marxisme ·
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Bolxevisme і Comunisme · Bolxevisme і Corrents del marxisme ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Comunisme · Capitalisme і Corrents del marxisme ·
Classe social
Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.
Classe social і Comunisme · Classe social і Corrents del marxisme ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Comunisme і Comunisme · Comunisme і Corrents del marxisme ·
Comunisme de consells
El comunisme de consells és un concepte sorgit en l'àmbit de l'esquerra comunista europea, en especial en la germano-neerlandesa, anglesa, hongaresa i italiana.
Comunisme і Comunisme de consells · Comunisme de consells і Corrents del marxisme ·
Comunisme llibertari
El comunisme llibertari, també conegut com a anarcocomunisme, comunisme anarquista o comunisme lliure és una ideologia política relacionada amb el socialisme llibertari, però que no s'hauria de confondre amb aquest.
Comunisme і Comunisme llibertari · Comunisme llibertari і Corrents del marxisme ·
Conferència de Zimmerwald
L'Hotel Beau Séjour, seu de la Conferència de Zimmerwald, el 1864. La Conferència de Zimmerwald es va celebrar entre el 5 i el 8 de setembre de 1915 a Zimmerwald —poblet proper a Berna—, Suïssa, on es va reunir l'esquerra socialista que s'oposava a la Primera Guerra Mundial.
Comunisme і Conferència de Zimmerwald · Conferència de Zimmerwald і Corrents del marxisme ·
Corea del Nord
Corea del Nord, oficialment la República Popular Democràtica de Corea (RPDC), és un estat de l'Àsia oriental que ocupa la meitat septentrional de la península de Corea.
Comunisme і Corea del Nord · Corea del Nord і Corrents del marxisme ·
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Comunisme і Dècada del 1970 · Corrents del marxisme і Dècada del 1970 ·
Democràcia participativa
Fotografia aèria de la Puerta del Sol del 20 de maig. Assemblea popular d'indignats el 19 de maig a València. Manifestació en contra de les retallades socials Helicòpter sobrevolant la plaça de Catalunya durant el desallotjament del 27 de maig de 2011 Democràcia participativa és un concepte ampli que sol referir-se a formes de democràcia on els ciutadans tenen una major participació en la presa de decisions polítiques que la que els atorga tradicionalment la democràcia representativa.
Comunisme і Democràcia participativa · Corrents del marxisme і Democràcia participativa ·
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Comunisme і Economia · Corrents del marxisme і Economia ·
Escola de Frankfurt
344x344px Es coneix com a Escola de Frankfurt una tendència filosòfica representada per un grup de pensadors alemanys agrupats entorn de l'Institut de Recerca Social, (en alemany: Institut für Sozialforschung) de Frankfurt, creat el 1922.
Comunisme і Escola de Frankfurt · Corrents del marxisme і Escola de Frankfurt ·
Estalinisme
Ióssif Stalin. Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits.
Comunisme і Estalinisme · Corrents del marxisme і Estalinisme ·
Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional
LExèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN en les seves sigles en castellà) és un grup guerriller (moviment d'alliberament nacional, com indica el seu nom) indígena que actua principalment a la selva Lacandona a l'estat de Chiapas (Mèxic).
Comunisme і Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional · Corrents del marxisme і Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional ·
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Comunisme і Feixisme · Corrents del marxisme і Feixisme ·
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Comunisme і Frankfurt del Main · Corrents del marxisme і Frankfurt del Main ·
Friedrich Engels
Alemanya de l'Est Friedrich Engels (Barmen, 28 de novembre de 1820 - Londres, 5 d'agost de 1895) fou un filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, del socialisme científic.
Comunisme і Friedrich Engels · Corrents del marxisme і Friedrich Engels ·
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Comunisme і Ginebra · Corrents del marxisme і Ginebra ·
Herbert Marcuse
Herbert Marcuse (/mɑːrˈkuːzə/; alemany:, Berlín, 19 de juliol de 1898 – Berlín, 29 de juliol de 1979) fou un filòsof i sociòleg alemany, una de les principals figures de l'Escola de Frankfurt.
Comunisme і Herbert Marcuse · Corrents del marxisme і Herbert Marcuse ·
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Comunisme і Ióssif Stalin · Corrents del marxisme і Ióssif Stalin ·
Idealisme
L'idealisme en filosofia és la teoria de la realitat i del coneixement que atribueix un paper clau a la ment en l'estructura del món percebut.
Comunisme і Idealisme · Corrents del marxisme і Idealisme ·
III Internacional
La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu de la qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
Comunisme і III Internacional · Corrents del marxisme і III Internacional ·
IV Internacional
La Quarta Internacional és una organització internacional de partits comunistes seguidors de les idees de Marx, Lenin i Trotski, qui a més va ser el seu principal dirigent.
Comunisme і IV Internacional · Corrents del marxisme і IV Internacional ·
Jürgen Habermas
Habermas (al fons a la dreta, juntament amb Theodor Adorno i Max Horkheimer el 1964 a Heidelberg. Jürgen Habermas (/ˈjʏʁɡn̩ ˈhaːbɐmaːs/) (Düsseldorf, 18 de juny de 1929) és un filòsof i sociòleg alemany reconegut en tot el món pels seus treballs en filosofia pràctica (ètica, filosofia política i de dret).
Comunisme і Jürgen Habermas · Corrents del marxisme і Jürgen Habermas ·
Karl Liebknecht
fou un socialista i antimilitarista alemany, cofundador de la Lliga Espartaquista, del Partit Comunista Alemany i de la publicació Die Rote Fahne, juntament amb Rosa Luxemburg.
Comunisme і Karl Liebknecht · Corrents del marxisme і Karl Liebknecht ·
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Comunisme і Karl Marx · Corrents del marxisme і Karl Marx ·
Kulak
Kulak (rus кула́к, p), "puny", per extensió "garrepa", eren els agricultors propis de Rússia que posseïen propietats i contractaven treballadors.
Comunisme і Kulak · Corrents del marxisme і Kulak ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Comunisme і Lenin · Corrents del marxisme і Lenin ·
Leninisme
El leninisme és una teoria política i econòmica que es construeix a partir del marxisme; és una ramificació d'aquest i ha estat la dominant al món, en l'àmbit del comunisme i l'esquerra revolucionària, a partir de la revolució russa fins a finals del, moment en què va perdre força, sobretot a partir de la desintegració dels partits comunistes oficials i l'aparició de noves formulacions en l'àmbit de l'esquerra.
Comunisme і Leninisme · Corrents del marxisme і Leninisme ·
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Comunisme і Lev Trotski · Corrents del marxisme і Lev Trotski ·
Lliga Espartaquista
La Lliga Espartaquista (Spartakusbund en alemany) va ser un moviment revolucionari marxista organitzat a Alemanya durant els últims anys de la Primera Guerra Mundial.
Comunisme і Lliga Espartaquista · Corrents del marxisme і Lliga Espartaquista ·
Lluita de classes
La lluita de classes és un concepte que fa referència a la contraposició i diferències d'interessos polítics i socials entre les diferents classes socials, en especial entre la classe obrera i la classe pertanyent al poder (burgesia, aristocràcia, grans empresaris, terratinents i banquers) o capitalista.
Comunisme і Lluita de classes · Corrents del marxisme і Lluita de classes ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Comunisme і Londres · Corrents del marxisme і Londres ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Comunisme і Madrid · Corrents del marxisme і Madrid ·
Manifest Comunista
El Manifest Comunista (també Manifest del Partit Comunista, a partir del seu títol original en alemany, Manifest der Kommunistischen Partei) fou el programa teòric i pràctic destinat a la publicitat de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional.
Comunisme і Manifest Comunista · Corrents del marxisme і Manifest Comunista ·
Mao Zedong
() (Shaoshan, Hunan, 26 de desembre de 1893 – Pequín, 9 de setembre de 1976), va ser un polític, estadista i poeta xinès.
Comunisme і Mao Zedong · Corrents del marxisme і Mao Zedong ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Comunisme і Marxisme · Corrents del marxisme і Marxisme ·
Marxisme llibertari
El marxisme llibertari és un conjunt de moviments o teories que combinen les aportacions de Marx i Friedrich Engels i diferents corrents del marxisme amb idees i plantejaments de l'anarquisme i el moviment llibertari.
Comunisme і Marxisme llibertari · Corrents del marxisme і Marxisme llibertari ·
Materialisme dialèctic
Karl Marx i Friedrich Engels. Materialisme dialèctic és el corrent del materialisme filosòfic d'acord amb els plantejaments originals de Friedrich Engels i Karl Marx que posteriorment van ser enriquits per Vladímir Ilitx Ulànov ''Lenin'' i després sistematitzats per membres de l'Acadèmia de les Ciències de la Unió Soviètica principalment.
Comunisme і Materialisme dialèctic · Corrents del marxisme і Materialisme dialèctic ·
Materialisme històric
El materialisme històric és una doctrina filosòfica proposada per Karl Marx que entén la diferència de classes com a motor de la història.
Comunisme і Materialisme històric · Corrents del marxisme і Materialisme històric ·
Max Weber
Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Múnic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.
Comunisme і Max Weber · Corrents del marxisme і Max Weber ·
Moviment autònom
El moviment autònom (simplificat moltes vegades com autonomisme) és un corrent polític sorgit des de l'esquerra política i és, en alguns casos, part de les interpretacions del marxisme, marxisme llibertari (principalment) i coincideix amb alguns postulats de l'anarquisme.
Comunisme і Moviment autònom · Corrents del marxisme і Moviment autònom ·
Moviment del 68
El moviment del 68 fou un moviment estudiantil contracultural i contestatari que va tenir lloc a l'estiu de 1968 després dels esdeveniments del Maig francès, començant en aquest país, i estenent-se ràpidament, per obra dels mitjans de comunicació, arreu d'Europa, Estats Units, Amèrica Llatina, Oceania i parts d'Àfrica i Àsia.
Comunisme і Moviment del 68 · Corrents del marxisme і Moviment del 68 ·
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Comunisme і Nazisme · Corrents del marxisme і Nazisme ·
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Comunisme і Nikita Khrusxov · Corrents del marxisme і Nikita Khrusxov ·
Nikolai Bukharin
Nikolai Ivànovitx Bukharin, Николай Иванович Бухарин, (Moscou, 27 de setembre de 1888 - Moscou, 15 de març de 1938) fou un polític revolucionari, economista i filòsof marxista rus.
Comunisme і Nikolai Bukharin · Corrents del marxisme і Nikolai Bukharin ·
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Comunisme і Nova York · Corrents del marxisme і Nova York ·
Otto Rühle
Otto Rühle (Großvoigtsberg, Saxònia, 23 d'octubre de 1874 - Mèxic, 24 de juny de 1943) fou un escriptor i militant comunista d'esquerra alemany.
Comunisme і Otto Rühle · Corrents del marxisme і Otto Rühle ·
Partit Comunista d'Espanya
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.
Comunisme і Partit Comunista d'Espanya · Corrents del marxisme і Partit Comunista d'Espanya ·
Partit Comunista de Catalunya
El Partit Comunista de Catalunya fou fundat el 1932 i tenia com a referent el PCE.
Comunisme і Partit Comunista de Catalunya · Corrents del marxisme і Partit Comunista de Catalunya ·
Partit Comunista de la Xina
El Partit Comunista de la Xina (PCX) és el partit polític que governa la República Popular de la Xina.
Comunisme і Partit Comunista de la Xina · Corrents del marxisme і Partit Comunista de la Xina ·
Partit Comunista Francès
El Partit Comunista Francès (Parti communiste français en francès) és un partit marxista fundat el 1920.
Comunisme і Partit Comunista Francès · Corrents del marxisme і Partit Comunista Francès ·
Partit Comunista Italià
El Partit Comunista Italià (PCI) era un partit polític italià, fundat en el 1921 i que va desaparèixer com a tal el 3 de febrer de 1991.
Comunisme і Partit Comunista Italià · Corrents del marxisme і Partit Comunista Italià ·
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Comunisme і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Corrents del marxisme і Partit Socialista Unificat de Catalunya ·
Paul Mattick
Paul Mattick (Pomerània, 13 de març de 1904 - Cambridge, Massachusetts, 7 de febrer de 1981), fou un teòric i polític marxista.
Comunisme і Paul Mattick · Corrents del marxisme і Paul Mattick ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Comunisme і Primera Guerra Mundial · Corrents del marxisme і Primera Guerra Mundial ·
Psicoanàlisi
Freud i altres psicoanalistes l'any 1922. D'esquerra a dreta, asseguts: Sigmund Freud, Sándor Ferenczi i Hanns Sachs; dempeus: Otto Rank, Karl Abraham, Max Eitingon i Ernest Jones La psicoanàlisi és un conjunt de teories i tècniques terapèutiques relacionades amb l'estudi de l'inconscient, basat en fenòmens com els de la motivació inconscient, el conflicte i el simbolisme oníric, que conjuntament formen un mètode de tractament de trastorns en la salut mental.
Comunisme і Psicoanàlisi · Corrents del marxisme і Psicoanàlisi ·
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Comunisme і República Popular de la Xina · Corrents del marxisme і República Popular de la Xina ·
Revisionisme (marxisme)
Eduard Bernstein, fundador de la moderna socialdemocràcia europea i que va originar el revisionisme dins del moviment marxista. El revisionisme en el marxisme és un terme que s'ha usat per a referir-se a diverses idees, principis i teories que estan basades en una revisió significativa de les tesis fonamentals marxistes.
Comunisme і Revisionisme (marxisme) · Corrents del marxisme і Revisionisme (marxisme) ·
Revolució Alemanya
La Revolució Alemanya (Alemany: Novemberrevolution) consistí en tota la sèrie d'esdeveniments que, a partir dels darrers moments de la Primera Guerra Mundial, es donaren a Alemanya des de novembre de 1918 fins març de 1919, els quals dugueren a l'abolició de la monarquia i a la instauració de la república.
Comunisme і Revolució Alemanya · Corrents del marxisme і Revolució Alemanya ·
Revolució permanent
La revolució permanent és un concepte emprat per Karl Marx i desenvolupat en la teoria per Trotski i Parvus per designar el procés pel qual la revolució no s'atura fins que ha assolit tots els seus objectius.
Comunisme і Revolució permanent · Corrents del marxisme і Revolució permanent ·
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Comunisme і Revolució Russa · Corrents del marxisme і Revolució Russa ·
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Comunisme і Romania · Corrents del marxisme і Romania ·
Rosa Luxemburg
fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya.
Comunisme і Rosa Luxemburg · Corrents del marxisme і Rosa Luxemburg ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Comunisme і Sant Petersburg · Corrents del marxisme і Sant Petersburg ·
Santiago Carrillo Solares
Santiago Carrillo Solares (Gijón, Astúries, 18 de gener de 1915 - Madrid, 18 de setembre de 2012) va ser un polític espanyol.
Comunisme і Santiago Carrillo Solares · Corrents del marxisme і Santiago Carrillo Solares ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Comunisme і Segona Guerra Mundial · Corrents del marxisme і Segona Guerra Mundial ·
Segona Internacional
La Segona Internacional va ser una organització creada el 1889 pels partits socialistes i socialdemòcrates que desitjaven coordinar l'activitat internacional del moviment obrer que s'havien format en gran part dels països europeus.
Comunisme і Segona Internacional · Corrents del marxisme і Segona Internacional ·
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Comunisme і Sindicat · Corrents del marxisme і Sindicat ·
Situacionisme
Pintada situacionista fotografiada a Menton, Occitània, 2006. La Internacional Situacionista (1957-1972) va ser un moviment fundat per Guy Debord, format per artistes i intel·lectuals, que tenia com a objectius acabar amb el sistema opressiu de la societat de classes i combatre el sistema ideològic contemporani de la civilització occidental: l'anomenada dominació capitalista.
Comunisme і Situacionisme · Corrents del marxisme і Situacionisme ·
Socialdemocràcia
La rosa vermella, símbol internacional de la socialdemocràcia. La socialdemocràcia (també anomenada democràcia social o reformisme) és una ideologia política que defensa la intervenció econòmica i social per promoure la justícia social en el marc d'una economia capitalista, amb un règim polític que inclou la negociació col·lectiva, la democràcia representativa, mesures per a la distribució de la riquesa, i la regulació de l'economia segons l'interès general i l'estat del benestar.
Comunisme і Socialdemocràcia · Corrents del marxisme і Socialdemocràcia ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Comunisme і Socialisme · Corrents del marxisme і Socialisme ·
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Comunisme і Societat · Corrents del marxisme і Societat ·
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Comunisme і Soviet · Corrents del marxisme і Soviet ·
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Comunisme і Tsar · Corrents del marxisme і Tsar ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Comunisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Corrents del marxisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Comunisme і Corrents del marxisme
- Què tenen en comú Comunisme і Corrents del marxisme
- Semblances entre Comunisme і Corrents del marxisme
Comparació entre Comunisme і Corrents del marxisme
Comunisme té 277 relacions, mentre que Corrents del marxisme té 269. Com que tenen en comú 83, l'índex de Jaccard és 15.20% = 83 / (277 + 269).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Comunisme і Corrents del marxisme. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
