Similituds entre Clodoveu I і Regne Visigot
Clodoveu I і Regne Visigot tenen 27 coses en comú (en Uniopèdia): Aeci, Alaric II, Aquitània, Arianisme, Batalla de Vouillé, Bordeus, Burgundis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Danubi, Federats, França, Francs, Gàl·lia, Guerres franco-visigòtiques, Imperi Romà, Khildebert I, Lió, Loira, Ostrogots, Poitiers, Procopi Antemi, Regne de Tolosa, Rin, Teodoric el Gran, Tolosa de Llenguadoc, Vàndals, Visigots.
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Aeci і Clodoveu I · Aeci і Regne Visigot ·
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Alaric II і Clodoveu I · Alaric II і Regne Visigot ·
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Aquitània і Clodoveu I · Aquitània і Regne Visigot ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Clodoveu I · Arianisme і Regne Visigot ·
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Batalla de Vouillé і Clodoveu I · Batalla de Vouillé і Regne Visigot ·
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Bordeus і Clodoveu I · Bordeus і Regne Visigot ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Burgundis і Clodoveu I · Burgundis і Regne Visigot ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Clodoveu I · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Regne Visigot ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Clodoveu I і Danubi · Danubi і Regne Visigot ·
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Clodoveu I і Federats · Federats і Regne Visigot ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Clodoveu I і França · França і Regne Visigot ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Clodoveu I і Francs · Francs і Regne Visigot ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Clodoveu I і Gàl·lia · Gàl·lia і Regne Visigot ·
Guerres franco-visigòtiques
Les guerres franco-visigotiques van ser una sèrie de guerres entre francs i visigots, però també van implicar els borgonyons, els ostrogots i els romans.
Clodoveu I і Guerres franco-visigòtiques · Guerres franco-visigòtiques і Regne Visigot ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Clodoveu I і Imperi Romà · Imperi Romà і Regne Visigot ·
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Clodoveu I і Khildebert I · Khildebert I і Regne Visigot ·
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Clodoveu I і Lió · Lió і Regne Visigot ·
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Clodoveu I і Loira · Loira і Regne Visigot ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Clodoveu I і Ostrogots · Ostrogots і Regne Visigot ·
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Clodoveu I і Poitiers · Poitiers і Regne Visigot ·
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Clodoveu I і Procopi Antemi · Procopi Antemi і Regne Visigot ·
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Clodoveu I і Regne de Tolosa · Regne Visigot і Regne de Tolosa ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Clodoveu I і Rin · Regne Visigot і Rin ·
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Clodoveu I і Teodoric el Gran · Regne Visigot і Teodoric el Gran ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Clodoveu I і Tolosa de Llenguadoc · Regne Visigot і Tolosa de Llenguadoc ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Clodoveu I і Vàndals · Regne Visigot і Vàndals ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Clodoveu I і Regne Visigot
- Què tenen en comú Clodoveu I і Regne Visigot
- Semblances entre Clodoveu I і Regne Visigot
Comparació entre Clodoveu I і Regne Visigot
Clodoveu I té 144 relacions, mentre que Regne Visigot té 268. Com que tenen en comú 27, l'índex de Jaccard és 6.55% = 27 / (144 + 268).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Clodoveu I і Regne Visigot. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: